Issuu on Google+

Setmanari independent d’informació local

www.diaridesantcugat.cat

Núm. 982

Any XXI

Nadal: Programades més de 180 activitats per celebrar les festes

Espai d’artista

A Sant Cugat hi ha nombrosos artistes que tenen taller propi. Us descobrim on desenvolupen el seu vessant creatiu A fons _4 a 9 ”La cessació es pot fer de manera acordada o unilateral” Entrevista a Carles Boix, catedràtic de Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton (EUA) Viure _ 42 i 43

Tots els partits polítics de la ciutat s’oposen al macrocomplex comercial de Cerdanyola Ciutat _ 17

Possible escissió de la secció de rítmica del CMSC Esports _39

2,50 € MÉS INFORMACIÓ PÀG.32

taula de treball de paco minuesa # artur ribera

Divendres, 13 de desmbre del 2013


2 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

iPhone 5s 16GB Lliure

L’iPhone 5s incorpora l'avançat xip A7 amb tecnologia de 64 bits, el sensor d’empremta digital Touch ID, una nova càmera iSight de 8 megapíxels, una nova càmera FaceTime HD, connexió sense fil ultraràpida¹, iOS 7 i iCloud. Però és prim i lleuger com sempre. Referències: 1216628, 1216627 i 1216626 - Colors disponibles: Gold, Silver i Gray Space

També disponible iPhone 5c per

i iPhone 4s per

¹Es requereix un pla de dades. Consulteu amb l’operador si desitgeu més informació. La velocitat pot variar segons les condicions del lloc.

Media Markt Sant Cugat

NEWSLETTER A

s mediamarkt.e

Ofertes vàlides del 12 al 18 de desembre de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.


Sumari 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Puja baixa

El Siglo Adquireix el material de la Canuda

Junta de Seguretat Continuen sense donar dades

K-Gat per Eloi Alegre

El Siglo de Mercantic, amb Octavi Barnils al capdavant, ha adquirit el fons de llibres i material de la recentment desapareguda Llibreria Canuda de Barcelona. D’aquesta manera, la sala santcugatenca no sols es converteix en la llibreria de material vell més gran de Catalunya, sinó que a més, manté viva una de les llibreries més emblemàtiques de la ciutat comtal, ara, però, a Sant Cugat.

Representants polítics i cossos de seguretat van explicar quina és la situació de la delinqüència. En una roda de premsa es va dir que hi havia hagut un “repunt” de robatoris, la qual cosa no significa res, es continua amagant quants robatoris hi hagut. Tampoc és motiu de felicitació que el grup que robava a Sant Cugat ara ho faci a Alella i es digui que el dispositiu aeri era “dissuasiu”.

Editorial

Els nostres artistes Tenim un nombre incalculable d’artistes que treballen per posar color a les nostres vides. Som una “terra d’artistes”. La seva feina sovint ens és desconeguda, i tan sols en veiem el resultat final en alguna sala d’art. Ara bé, darrere seu hi ha hores i hores d’estudi en què els nostres artistes defensen l’art i, amb aquest, un estil de vida i d’entendre el món. Cada taller és un món, i cada artista, una persona que omple de vida aquest espai amb tot allò que li serveix d’inspiració. Descobrir com treballen, les manies que tenen o com els agrada ordenar les seves coses ens ensenya a entendre què és el que després podem gaudir cada cop que visitem una exposició. Fer una programació conjunta de visites guiades per aquests tallers, com fan a d’altres poblacions, seria una assignatura pendent. //

per Eloi Alegre www.eloialegre.com

CONSENS POLÍTIC No acostuma a passar que els polítics es posin d’acord en temes rellevants. Els representants dels partits de la ciutat s’han manifestin en contra del macrocomplex comercial de Cerdanyola. CiU, PP, PSC, ICV i CUP han manifestat, uns amb més claredat que d’altres, que fan costat al comerç local i que, per tant, rebutgen la possible àrea comercial més gran de Catalunya que es podria construir a Cerdanyola, al costat de casa nostra, i que promou l’Institut Català del Sòl, és a dir, la Generalitat. De ben segur que parlarem més d’aquest projecte, però ja és un bon inici el consens polític contra aquests 175.000 m2. //

EL CLAM PEL DRET A DECIDIR

E

ppur si muove’. Fa temps que gairebé la tenim esborrada. Hi ha un fet bàsic en l’evolució de la societat catalana dels últims anys i és que el conjunt social s’ha mogut de tal manera que ara al nostre país hi ha una nova realitat política. Hi ha un consens gairebé unànime en que no podem seguir igual, que calen canvis en diversos àmbits en profunditat per garantir la cohesió social, que és precís definir un nou marc polític, econòmic, social i cultural que doni satisfacció a la gran majoria del poble català.

Davant d’aquesta realitat no valen falses excuses sota arguments suposadament jurídics, amenaces de mals futurs, xantatges emocionals i, molt menys, escanyaments econòmics. No. El que cal ara és escoltar la veu del poble, tal com està establert en els principis bàsics de la democràcia. I la manera més normal de les societats democràtiques de saber quina és realment la voluntat popular és consultar a la gent. L’instrument que sembla més adequat en el món occidental i de la Unió Europea és el referèndum. A Catalunya aquest moviment popular, que ha protagonitzat manifestacions de milions de persones i que està obligant a tots els partits polítics i entitats del país a definir-se, a fixar postures, a donar explicacions, a fer propostes de present i de futur,

el que demana i exigeix és el dret a decidir. Un dret que és reconegut pels països més desenvolupats i cívics del nostre entorn. Els mitjans d’informació que configurem l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG) i subscrivim aquest escrit formem part de la societat catalana i tenim l’orgull d’afirmar que amb la nostra activitat informativa i comunicativa reflectim aquesta societat, expressem i recollim les seves vivències i anhels. És per això que ens sentim obligats a escoltar i fer nostre aquest clam pel dret a decidir. Tal com va dir el poeta Miquel Martí Pol l’any 1980: “Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots, solemnement i clara”. Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG).//


4 A Fons Tallers d’artista

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Els nostres artistes Com i on creen

Mons particulars d’on sorgeix l’art

I

ntentar explicar com són tots els tallers o estudis dels artistes santcugatencs és gairebé tan difícil com arribar a quantificar-los. Les pàgines que segueixen no pretenen ser un retrat dels artistes santcugatencs en el seu conjunt, sinó una mostra de com creen i on ho fan alguns d’ells. Sent conscients de la gran quantitat d’artistes que ens queden fora, valguin aquestes pàgines per descobrir que cada estudi, cada taller, és tot un món on viuen, creen i senten. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estu-

dis Catalans, un taller, en la seva primera accepció, és l’“obrador d’un industrial, d’un artista”. Segons el Termcat, el centre de terminologia de Catalunya, un taller és el “lloc o local on treballa un artista”, i segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, és un “obrador on hom fa una feina manual, industrial o artística”. Evidentment, és això. Però també és molt més. En paraules del pintor Paco Minuesa, per exemple, és “un espai tan prenyat de vida que és gairebé la teva pròpia vida interior”. Cert que és un espai de creació, però també és una manera d’en-

Taller d’artista ”Obrador on hom fa una feina manual, industrial o artística” (Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana)

tendre la vida. “Em sap greu llençar notes que m’han fet, o coses que m’he trobat i que m’inspiren, perquè porto 40 anys en aquest espai i penso que, si faig neteja, potser això perdrà la seva ànima”, apunta el també pintor Sergi Barnils. I és que cada estudi és un món. Les seves parets, taules i prestatgeries reflecteixen l’artista, la seva obra i la seva vida. “Hi ha elements que els hi tens un afecte perquè en un moment determinat signifiquen alguna cosa en la teva vida, i ho tens a la vora”, assenyala la pintora i historiadora de l’art Imma Pueyo. Una cosa en


A Fons 5

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Cinta Caballé

Artur Ribera

redaccio@diaridesantcugat.cat @cintaCC

redaccio@diaridesantcugat.cat @arctur

Artistes És gairebé impossible calcular el nombre d’artistes que hi ha a Sant Cugat, i cadascun té el seu espai on crear obres d’art. Espais en què se senten lliures, on són capaços de mirar al seu interior i després plasmar allò que hi troben en les seves creacions

tot el que has fet i has viscut”. Amb tot, “és un recipient”, matisa Minuesa, i afegeix que “la riquesa està a l’interior de l’artista, perquè l’estudi l’omples tu amb el que tens a dintre, i un cop ho has fet, te l’estimes com casa teva, però al final, el que compta és que, vagis on vagis, tinguis l’interior ple per adaptar-te a les circumstàncies”. En aquest sentit, Colet coincideix a assenyalar que tenir un espai on treballar “és un luxe i un privilegi, perquè pots haver creat en molts de llocs, començant pel garatge de casa, però quan trobes el teu espai, t’hi sents a gust, i això és important a l’hora de crear”. Un espai que també implica una soledat, alguns cops buscada. “Estàs sol, cosa que t’implica un silenci que et fa mirar el teu interior i reflexionar... Quan crees una obra et passes més temps pensant com serà l’obra que executant-la, i és important tenir aquest espai privat”, destaca Pueyo. I Neus Colet hi afegeix

Cada taller o estudi compta amb aquells elements que reflecteixen la personalitat, la vida i l’obra, de cadascun dels artistes que l’habita

Això és un peu de fotografia el qual es descriu contingut . #ARTUR RIBERA Espaielde treball creatiu L’estudi de Laura Jener i Roberta Ferreira és compartit, i compta amb diferents espais on desenvolupar les disciplines individuals # artur ribera

què coincideixen gairebé tots és en la quantitat de llibres que hi tenen. Per a l’artista gràfic Adolf, “són una mica tradició familiar; sempre m’han agradat, tot i que cada cop els compro amb més moderació, perquè realment tinc problemes d’espai per encabir-los”. La majoria dels llibres que omplen prestatgeries o s’amunteguen a sobre les taules o en alguns racons són llibres d’art, però hi ha d’altres de diferents. L’estudi de Sergi Barnils està ple d’exemplars de la Bíblia, en diferents idiomes, fins i tot, en grec. Un llibre que li serveix d’inspiració a l’hora de

crear. “M’ha ajudat a trobar el sentit a les coses, i a tenir aquest diàleg amb el gran Creador que em reconforta”, explica.

Un espai molt personal “L’estudi és el meu amagatall”, apunta la pintora Maria Fabre. Per a l’escultora Neus Colet “és aquell lloc on perds la noció del temps; on t’inspires, on crees”, i per a Paco Minuesa és aquell espai on “s’acumulen vivències; un espai evolutiu on el temps mai s’atura i on passen moltes coses que, si t’atures i mires enrere, fa que te n’adonis de

El meu taller “El meu amagatall”, Maria Fabre “És el meu àmbit privat, on puc mirar el meu interior”, Imma Pueyo

que, en el seu vessant de gravadora prefereix treballar en un taller compartit, “ja que l’escultura és un treball molt solitari, i del contacte amb altres artistes també n’aprens molt”; un tret que caracteritza el taller de la joiera Laura Jener i la ceramista Roberta Ferreira, on ambdues treballen conjuntament el seu vessant professional individual, però també amb creacions conjuntes. Sigui com sigui, cada estudi és un món on l’ordre és relatiu i va en funció de les manies de cada artista que, tot i que és vox populi que són maníacs per naturalesa, i alguns cops sembla tabú el fet de dir-ho, ells ho admeten sense recances. Al cap i a la fi, és el que els dóna aquest caràcter tan peculiar que també els porta a considerar la seva feina molt més que un feina. Una passió en què viuen immersos i de la qual ens en beneficiem tota la societat. Li robo les paraules a Sergi Barnils quan afirma que “expressant allò que sents pots fer un bé als altres, a més de donar-los aquest goig estètic que és tan necessari en un món en què hi ha tantes coses lletges”. //


6 A Fons Tallers d’artista

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Els nostres artistes Com i on creen Sergi Barnils, pintor i artista plàstic

L’estudi: un espai molt personal que conté tota una vida Entendre l’art com una manera d’expressió i de vida; no com una feina, sinó com una vocació i una passió Sergi Barnils és d’aquelles persones que, des de petites, estimen l’art i que sempre l’han practicat. “Menys un parèntesi que, equivocadament, em vaig posar a estudiar Dret, però vaig reflexionar, i me’n vaig anar”, apunta. Considera l’art com “una manera d’expressió que ens serveix per comunicar-nos amb els altres” i afegeix que “potser no sabrien dir en paraules el que diem amb taques”. Fa temps que treballa sobre el sentit de la vida, la mort, de la qual diu “que per a mi és vida, és un tornar a començar”. “L’art, en definitiva, és expressar allò que tu creus que pot fer bé als altres, i al mateix temps, també donar-los aquest goig estètic que és tan necessari en un món que hi ha tantes coses lletges”, conclou. Ha creat milers d’obres, comptant només les fetes des del 1996, moment en què va començar a treballar pel galerista italià Marco Rossi. I és que la seva obra sempre ha estat més valorada a fora que no pas a casa. El seu estudi està al Mercantic, l’antiga fàbrica de ceràmica del seu pare reconvertida en centre d’antiguitats pel seu germà. “Sóc com un ocupa; em vaig instal·lar aquí fa 40 anys i m’hi he quedat”. Un espai propi i personal, en el qual, vivint a Barcelona, passa un mínim de vuit hores al dia. “Has de picar molta pedra, perquè, com deia Picasso, abans és la transpiració que la inspiració... Així que més val que la inspiració t’agafi treballant que no pas al bar!”.

Una manera de treballar Barnils sempre té moltes coses començades. “A vegades hi ha més

Cada objecte té un sentit, encara que de vegades tingui problemes per trobar-los #ARTUR RIBERA

“No sóc massa de canvis; si em trobo bé en un lloc, allà em quedo”. Sergi Barnils fa 40 anys que té el seu estudi al Mercantic d’un centenar de teles començades, perquè m’agrada veure com van creixent poc a poc”, explica. “Normalment començo a aplicar la matèria sobre la tela, la fusta, etc. I això em comença a estimular. I quan la matèria ja em comença a explicar coses, aleshores ve el concepte, el posar-hi l’ànima”, apunta. La seva gran font d’inspiració és la Bíblia, i no sols es reflecteix en l’obra acabada, sinó en el seu procés creatiu. “Al llibre Gènesi, que parla dels dies de la creació, al final, quan Déu crea l’home, agafa la terra i, quan ja el té modelat, li dóna l’alè de vida.

Crec que molts de nosaltres seguim aquest procediment: primer la matèria, i després l’ànima”. L’objectiu: “que el que creguis tingui una vibració espiritual capaç de transmetre als altres quelcom semblant al que tu has sentit durant la creació”.

Un entorn molt personal Tot i haver treballat temporalment en altres espais, el seu estudi del Mercantic és el seu petit temple. “Em trobo molt bé aquí, i m’il· lusiona cada dia venir-hi i veure les llums que tenim, les postes de sol. No sóc massa de canvis, si em trobo bé en un lloc, allà em quedo”. Un espai singular. Mig en broma, comenta: “A veure si és que tinc un principi de síndrome de Diògenes!”. I és que l’estudi de Sergi Barnils té de tot. Llibres, fotografies, pinzells, llapis diminuts de tan utilitzats, notes penjades al sostre, figures

antigues... Fins i tot, un canari que l’acompanya amb el seu cant mentre crea. “Em sap greu llençar... No ho sé... Guardo una nota, un escrit el penjo per aquí, llibres que no sé on posar-los... I ja ho veus, està atapeït de coses i no trobo el moment de fer neteja”. Una neteja que tampoc és necessària. Per a Barnils, “si faig neteja, potser això perdrà l’ànima; 40 anys és tota una vida”. “El que hi tinc, m’inspira, però ocupa lloc; sembla la casa d’una antiquari, però m’hi trobo bé”. “L’únic problema és que quan has de traginar teles grans, vas donant cops per tot arreu, però m’és igual”, afegeix. Amb tot, és feliç. “Faig una activitat que no es pot considerar feina, ni professió; és una passió. Ens passem moltes hores a la feina, tots, i crec que és un privilegi poder fer una cosa que, a sobre, t’apassiona”, destaca. I conclou “això és molt maco”. //


A Fons 7

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Paco Minuesa, pintor, il·lustrador i docent

Les quatre parets de l’estudi són entranyables: tenen ànima “Sóc un artista figuratiu, pinto les persones que m’envolten. Ara estic molt dedicat a l’estat més íntim de l’ésser humà” Paco Minuesa compagina el món de la pintura amb el de la docència a Entretallers, sense deixar de banda el seu vessant de la il·lustració, havent treballat 15 anys per al diari El País. Dues cares, la pintura i la docència, que “em complementa, perquè la comunicació i l’ajuda als altres per trobar-se dintre de la seva línia em satisfà, i és també una tasca creativa”, destaca. El seu espai de treball està al Mercantic. “Això era un magatzem de caixes de fusta que jo em vaig anar arreglant... I ja fa 28 anys que sóc aquí”. “Tenir un espai com aquest, que estava a Sant Cugat, però alhora una mica als afores, és molt especial...

Observar l’obra des de la distància de la cadira pot ser inspirador #ARTUR RIBERA I un privilegi, perquè amb els meus objectes útils, les meves coses... El converteix en el meu espai”, explica. I afegeix, “finalment, aquestes quatre parets són tan entranyables, estan tan prenyades de vida, que si

mires enrere te n’adones de tot el que has fet”. Un espai carregat de records. “Aquí s’han acumulat una colla de vivències que acaben convertint el taller en quelcom com la mateixa vida inte-

rior”, explica. A les parets, algunes de les seves obres i mobles que l’han acompanyat des que va començar. Un objecte curiós: pots plens de pinzells. “Són pinzells que s’han envellit, i que no utilitzo, però que a mi m’han donat molta vida, m’han fet molt servei. Els tinc molt de respecte i no llenço mai un pinzell. Un pot ple de pinzells vells és com un ram de flors, per a mi”, explica. “Una vegada et fas teu l’espai, es converteix en una mena de claustre teu personal, on vas a trobar-te a tu mateix”, explica. “Aquestes quatre parets m’ajuden a mirar-me i saber el que vull fer”. Minuesa acostuma a treballar les obres d’una en una. “És allò de tenir absolutament tots els sentits abocats en l’obra, perquè, si no, sembla que estigui produint més que creant”. Calcula que ha fet un miler de quadres dintre el seu estudi. Unes obres “amb les quals no tinc sensació de lligam, ja que considero que un cop les has fetes, el que els correspon és prendre vida veient món”. //

Adolf, artista gràfic i docent

Quan casa i taller són la mateixa cosa “Sóc pintor, dibuixant, gravador, il·lustrador, faig ex-libris... Faig moltes coses! És el que m’agrada” “Per a mi, casa i taller són la mateixa cosa”, concreta Adolf. “Quan començava a treballar, estudiant, tenia un espai de quatre metres quadrats a casa els avis, i això em limitava molt; ara estic molt bé”, explica. El seu estudi a Valldoreix el defineix com

“90 metres quadrats de desordre”. Amb tot, hi ha diferents espais. “Hi ha una part amb obra exposada, les parets són altes perquè entri força llum; hi ha una part on tinc el tòrcul per fer gravat, la biblioteca –amb, bàsicament, llibres d’art–, i l’espai de l’ordinador”, descriu. Al centre del primer espai, una taula de billar i, penjant del sostre, planetes fets a escala, “perquè m’apassiona l’astronomia”, i mai hi falta la ràdio encesa: “No sé treballar en silenci”. La taula de treball canvia segons el que fa en cada moment. “Treballo per encàrrec, però també

Li agrada dibuixar a llapis #A. RIBERA

faig obra de creació pròpia”, apunta, i afegeix “m’agrada poder-me dedicar a moltes coses; tenir aquesta llibertat de tècniques i d’estils diferents, que puc saltar d’una cosa a l’altra”. L’any passat celebrava els 25 anys d’artista, “una data que compto des de la primera exposició individual que vaig fer”. En tot aquest temps ha fet 2.680 obres “que comptabilitzo en el moment que marxen de mi”, i actualment compagina la feina amb la docència. “En gaudeixo molt, i de vegades és esgotador, però en treus profit, perquè també n’aprens”, conclou. //


8 A Fons Tallers d’artista

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Els nostres artistes Com i on creen ENTREVISTA Neus Colet, escultora i gravadora

“La inspiració, millor que t’agafi treballant!”

La noblesa del ferro Neus Colet és escultora, però de mica en mica va entrar en el món del gravat, i “potser ara, a més d’escultora, sóc gravadora, en el sentit de la feina i els mitjans amb els quals treballo”, es defineix #ARTUR RIBERA On neix la faceta d’artista? De petita ja tenia facilitat pel dibuix i vaig poder-ho desenvolupar, i quan vaig acabar Belles Arts, per aprendre l’ofici de gravadora vaig anar a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació. I per què escultura en ferro? Havia treballat fang, fusta... I a quart,

quan vaig entrar a l’especialitat, el ferro era la novetat. El ferro tenia un component industrial, però per altra banda, encara que diguis que el ferro és molt dur, com que no el pots treballar amb les mans, amb quatre màquines pots dominar-lo, fer-li coses. I en aquell moment em va seduir. I ja per sempre. El ferro sempre ha estat la base de les

meves composicions. És tot un món. I, a més, com a material, el trobo molt noble, tot i la seva senzillesa. Què suposa per a un artista tenir el seu propi estudi? És un privilegi. No he tingut mai estudi compartit, però abans tenia un racó a casa, molt cutre, i era molt incòmode, i en un moment determinat vaig dir que no, “canviem de tema”. I ara fa tres anys vaig decidir que havia de treballar d’una manera més còmoda, i no me’n penedeixo gens. Perquè això és realment el lloc de treball. Fixa’t que no tinc ni una butaca. I és fantàstic. Quan véns aquí al taller, no tens excusa. Un taller molt ordenat... Sóc maníaca. Sóc ordenada. Necessito ordre. El que hi ha aquí, sé on està. I quan hi ha alguna part del taller en què sé que hi ha coses però no sé què hi ha, em posa nerviosa, perquè penso que és un lloc desaprofitat. Normalment intento tenir les peces catalogades emmagatzemades i protegides; després, tinc tot un inventari de peces, si estan aquí o si estan pul·lulant. Tinc tota la documentació en caixes, que són tota la meva vida en el món de l’art, i m’ha servit moltíssim. També amb les eines... Les coses han de tenir el seu lloc i el seu ordre. Perquè les eines, depèn de com les guardes, es fan malbé. I quan estic treballant, arriba un moment que em costa trobar una eina, paro, ho torno a posar tot al seu lloc i netejo. I treballo més a gust. Perquè el que fem és brut, però requereix molta pulcritud.

Un taller amb diferents espais... Hi ha la part on dibuixo, el magatzem de gravat, un pati on també treballo i la part d’escultura, que és l’espai on es fa brutícia, sobretot, pols. I estàs sempre escombrant i sempre està brut. Em diuen que tinc el taller net, però és que a mi no m’agrada que estigui brut, perquè em molesta. I, a més, la pols fa malbé les altres coses, per exemple, el paper del gravat. Ho has de tenir tot en unes condicions mínimes. I l’espai del gravat? Mai he tingut taller de gravat; sempre he anat a gravar a tallers d’altra gent. Perquè el muntatge d’un taller de gravat és tota una pel·lícula, i jo ja tinc el meu taller d’escultura i hi tinc prou trastos. I, a més, l’escultura és un treball molt solitari, i en un taller de gravat estàs treballant amb molta gent. És molt agradable. Per a mi és una combinació perfecta. Potser en algun moment determinat tindré la necessitat de tenir el taller de gravat a casa, però de moment, ja en tinc prou amb això. Un espai molt personal, el taller... Hi passes moltes hores, tot i que últimament molt poques, per l’exposició “Espais oberts”, que va voltant. Però en èpoques normals, vinc unes vuit hores al dia, mínim, perquè tot i que fora d’aquí hi ha vida, fent un horari és l’única manera de rendir. Jo no puc venir per una estoneta, perquè no en tinc prou. Quan estàs treballant perds la noció del temps, i estar pendent d’haver de marxar em desconcentra. És allò que diuen de la inspiració: millor que t’agafi treballant! //

Maria Fabre, pintora i docent

Un amagatall on ser una mateixa Maria Fabre com a artista és defineix com “abstracta, però sempre amb un referent concret”. Utilitza la tècnica mixta, combinant l’acrílic amb els objectes enganxats. El seu taller és el seu amagatall. Ubicat al fons de l’escola taller i sala d’exposicions Pou d’Art, que també dirigeix, el taller està ple de caixes i colors, a més de les seves obres a les parets. “Quan estic aquí dintre, que no em

molesti ningú”, apunta. Poder tenir un taller propi ho considera un luxe. “Conec gent que pinta a casa, fins i tot a la cuina, i és molt incòmode. Jo aquí ho puc deixar tot empantanegat, que no passa res. És el meu espai”. I afegeix: “La peculiaritat del meu taller és que tinc un pou a dintre, que acaba sent un inconvenient perquè tinc molta humitat, però també n’és la gràcia”.

A més de ser artista, ensenya art als alumnes de la seva escola. “Porto uns quatre anys molt complicats, perquè a part de pintar i donar classes, sóc mare de tres fills i, desgraciadament, no tinc el temps que voldria per pintar”, apunta. Amb tot “no puc pintar tant com podria, però intento ser el màxim de creativa en les meves classes i en la manera d’organitzar les exposicions”. //

La peculiaritat: un pou al taller #A.R.


A Fons 9

Diari de Sant Cugat Dijous, 5 de desembre del 2013

Imma Pueyo, pintora i historiadora de l’art

Un espai on gaudir del silenci per escoltar-se i reflexionar “Crec que l’estudi, el teu lloc de treball, és un espai fonamental; és el teu àmbit privat, i cal cuidar-lo” Imma Pueyo, al col·legi, ja feia els dibuixos de les seves companyes de classe. “Sempre he estat interessada en les coses artístiques”, afirma. “Hi ha un espai per a l’estudi de l’art i un espai per a la pràctica, que jo diria que és de les coses més interessants que m’han passat”, explica. “En la meva faceta d’historiadora de l’art, m’ha anat molt bé la pràctica per entendre, per exemple, com es barregen els pigments; i com a docent, per explicar als alumnes com es fan les coses, quines dificultats hi ha...”.

Un espai on oblidar el temps L’estudi d’Imma Pueyo està ubi-

El silenci i la llum són dues de les claus a l’hora de crear #ARTUR RIBERA cat en un cinquè pis al centre de Sant Cugat “Crec que l’espai que tu tens per treballar és fonamental; és el teu àmbit privat”, explica. “Jo poso música, em distribueixo les coses per tenir-les a mà, i crec

que ha de tenir un cert silenci que et faci reflexionar i pensar”, assenyala. “En aquest espai el temps no existeix, i aquesta sensació d’estar aïllat del món és perfecte”. El seu és un espai amb unes vistes privilegia-

des que expliquen les seves visions urbanes. “Vaig tenir una formació clàssica, i vaig fer moltes marines; i en tinc una a casa en què, de fons, hi ha una ciutat. És especial perquè és el moment que jo incorporo el tema urbà en la pintura”, explica. “El fet d’estar en un estudi amb unes vistes extraordinàries”, afegeix, “on, a més a més vas veient els canvis de la ciutat, fa créixer aquesta idea que ja portava d’abans”. A l’estudi hi té mil detalls. “Aprofito coses, com un estoig del meu fill, de l’escola; coses que trobo, com pedres...”, i afegeix: “Algun cartell d’alguna exposició que em va agradar a les parets, una foto de quan vaig guanyar un concurs i em va fer gràcia... O les caixes velles d’aquarel·les, que ja no puc fer servir, però que quan me les miro veig com pinto, per exemple, amb colors freds”. En un estudi, apunta, sempre “hi ha elements que els hi tens afecte perquè en un moment determinat signifiquen alguna cosa”. //

Laura Jener i Roberta Ferreira, joiera i ceramista

Compartir l’espai per crear conjuntament Joiera i ceramista: fa 12 anys que treballen plegades per crear obres d’art poc convencionals que poc a poc es valoren Laura Jener és joiera i Roberta Ferreira, ceramista. Ambdues compateixen taller des de fa 12 anys, a Dterra, on també venen les seves peces. Per a Jener, les joies són obres d’art, i com a tals s’han de treballar. “Està com establert que una peça d’art és més

una pintura, una escultura... La joieria, però, ara comença a estar valorada en aquest sentit”, explica. A l’hora de treballar, tenir taller propi ho considera “molt gratificant” perquè “pots tenir el teu espai on treballar, on deixar anar la teva imaginació i, a més, realitzar coses que després ho valorarà altra gent”. La seva taula està endreçada. “M’agrada tenir les eines molt a mà, que ningú no em remeni massa les eines, però no sóc maníaca” assenyala.

Taller compartit Al seu costat treballa la ceramista

Treballar a quatre mans #ARTUR RIBERA

Roberta Ferreira. Per a ella, la ceràmica “és molt més del que sembla; ho té tot: fas volum, fas pintura... Per a mi, és una de les arts més completes”, destaca. La seva part d’estudi és més “caòtica”, com ella mateix descriu. “Quan estàs en procés de creació, tens moltes coses mig començades, d’altres mig acabant, i realment jo necessito molt espai i tenir coses per tot arreu. Necessito tenir-ho tot al davant, veure el que estic fent”. És un treball lent que compagina amb la docència. “Els meus alumnes diuen que aquí aprenen a tenir paciència”. //


10 Poble Celebració

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Programa Més de 180 activitats per celebrar les festes

El Nadal envaeix la ciutat amb tradició i novetats Programa Activitats esportives, lúdiques, musicals, festives, culturals i concerts s’alternaran per fer arribar l’esperit nadalenc a tot el municipi i a totes les franges d’edats Finalització Els Reis acomiadaran les festes

L’

ambient de Nadal ja és palpable a tots els carrers i als racons de la ciutat. L’encesa de llums, el passat dimecres 4 de desembre, va donar el tret de sortida d’una campanya que finalitzarà el diumenge 5 de gener, amb la cavalcada de Reis al centre de la ciutat, a Valldoreix i als tres districtes. Per celebrar-ho, Sant Cugat ha programat més de 180 activitats pensades per a tots els públics, especialment per als infants. Tornen els clàssics de les festes nadalenques com la representació de Pedra i sang, el Quinto de Nadal, el Camí de Justícia, la Cantada de Nadales al Carrer, el Pessebre Vivent i el de la plaça de Barcelona i se’n recuperen d’altres que s’havien perdut com el Concurs de Pessebres i la Festa de Cap d’Any en ple centre de la ciutat, al Pavelló Municipal d’Esports. El programa d’activitats nadalenques d’aquest any tindrà un cost de 50.000 euros, el pressupost més auster dels darrers anys. Molt enrere queden els pressupostos que superaven els 100.000 euros, sobretot per la instal·lació de l’envelat, que primerament havia estat situat a la plaça dels Quatre Cantons, després al parc de Ramon Barnils i, finalment, a la plaça d’Octavià i al parc de l’Arborètum, centralitzava la majoria de les activitats que se celebraven durant el Nadal. Per suplir el buit que va deixar aquest espai a partir de l’any 2010, l’Ajuntament va anar ideant diverses fórmules. El 2011 les activitats es van repartir entre la Casa de Cultura i el Museu i durant l’any passat es van organitzar tastets d’activitats a diversos equipaments del centre i dels districtes. Aquest any, el consistori ha distribuït per les places del centre, la Casa de Cultura i el Casal de Joves Torre-

en context Premiar els millors pessebristes de Sant Cugat El Concurs de Pessebres retorna amb l’Ateneu i reconeixerà tres categories: tradicional, innovador i artístic. Un jurat format per l’artista Paco Minuesa, el membre de l’Ateneu Manel Sánchez i el regidor de Cultura, Xavier Escura, recorreran els pessebres inscrits per deliberar els guanyadors el 23 de desembre. “Feia dos anys que parlàvem de recuperar el concurs, la idea és poder visualitzar pessebres històrics de Sant

Cugat”, ha explicat el cap de projectes institucionals de l’Ateneu, Toni Ramon. Per complementar l’activitat entre el 23, 24, 30 i 31 de desembre i el 2 i 3 de gener s’organitzarà la gimcana infantil de fotografia dels pessebres. El 23 de desembre, l’activitat infantil s’acompanyarà d’un recorregut poeticomusical pels pessebres. L’entitat oferirà un mapa dels pessebres més emblemàtics exposats a les finestres de Sant Cugat.

Festes il·luminades La plaça d’Octavià es converteix en un punt important de les festes i les activitats de Nadal #artur ribera Blanca la majoria d’actes, diferenciant-los per temàtiques. Aquest sistema farà que la plaça de Barcelona aculli la segona edició de la Fira del Vi, el 14 de desembre, classes de flamenc, de salsa, de ball i la Festa del Swing Crema-Torrons. La plaça d’Octavià programarà tot un seguit d’activitats per a famílies amb jocs, espectacles i animacions infantils, i la plaça de Rei acollirà Els Galindos, una carpa on actuaran les cinc


Celebració Poble 11

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

companyies de titelles, a més de contes i espectacles. Pel que fa als dos equipaments, aquests seran l’escenari de tallers i exhibició de grafits, entre d’altres. Les dues fires que se celebren per Nadal, la de Santa Llúcia i la de Reis, canvien d’ubicació i es faran al llarg de la rambla del Celler. La primera, del 13 al 22 de desembre, i la segona, del 2 al 5 de gener. Paral·lelament, la tarda del divendres 20 de desembre, uns 300 nens i nenes interpretaran pels carrers del centre les Nadales al Carrer de l’escola Fusió en la tradicional cantada de nadales. La trobada de cantaires finalitzarà a la plaça de Barcelona amb una cantata conjunta a partir de les 19.30 hores. Activitats esportives, lúdiques, musicals, festives, culturals i concerts s’aniran alternant en diversos espais i horaris per fer arribar l’esperit nadalenc a tot el municipi i a totes les franges d’edats. Per ajudar, diverses entitats com l’Ateneu i el Museu, i d’altres iniciatives com Pou d’Art, han programat una sèrie de cursos, tallers i seminaris d’acord amb les vacances d’hivern i amb la temàtica nadalenca. Dins de la programació de Nadal se sumarà la inauguració del Celler Cooperatiu, el divendres 13 de desembre, la qual encetarà tot un cap de setmana ple d’activitats. Una de les activitats que més gent arrossega dins d’un espai tancat, el Quinto de Nadal, se celebrarà ininterrompudament del 25 al 28 de desembre al Pavelló II de la ZEM Rambla del Celler. Organitzat pel Casal Popular La Guitza, les quatre sessions arrencaran a les 19.00 hores i finalitzaran entorn de les dues de la matinada. Aquest any, i tenint en compte les darreres edi-

cions, està previst que passin per aquest joc d’atzar entre 800 i 1.000 persones. Mentre que el públic familiar aprofita per participar en les primeres hores del joc, el públic més jove i adult hi assisteixen durant el vespre i la nit. El casal també està organitzant els tallers dels lloros del Quinto, el pròxim i últim es farà aquest dissabte, 14 de desembre, a les 20.00 hores a La Guitza. Mentre, les Planes tindrà el seu propi Quinto al casal del districte i a partir de les 22.00 hores.

Festa de Cap d’Any Després d’haver-se perdut, aquest any torna la Festa de Cap d’Any al Pavelló II de la ZEM Rambla del Celler. La Guitza organitzarà aquesta cita, que s’estendrà des de la una a les cinc de la matinada, i que serà oberta per a majors d’edat: “Esperem unes 500 persones de totes les edats a partir dels 18 anys, però l’aforament pot arribar cap a les 700”, ha explicat des de La Guitza, Mireia Farrés, encarregada de la Festa de Cap d’Any. La celebració, en la qual participaran quatre discjòqueis amb música dels seixanta als noranta i música en català, tindrà un cost de 10 euros anticipadament i de 20 euros el mateix dia. A banda, La Unió Recreativa i Esportiva la Floresta (UREF) celebrarà la seva festa de Cap d’Any a partir de les dotze de la nit i el col· lectiu de la Gent Gran també farà la seva pròpia festa per acomiadar el 2013 a través del Casal de Mirasol, a partir de les 18.00 hores amb música en directe i un sopar de carmanyola. // Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

La cita més esperada

L’arribada dels Reis d’Orient acomiada cada any el Nadal i és el moment més esperat per petits i no tan petits. Ses majestats arribaran al parc de l’Arboretum i a Mira-sol en helicòpter; a la Floresta i Valldoreix, en tren, i a les Planes, a cavall #Amanda BERNAL

Música Les cançons dels més petits omplen els carrers de Nadal

Els protagonistes del Nadal, els infants, ompliran els carrers i les places per portar les nadales més clàssiques i modernes a tots els santcugatencs amb les Nadales al Carrer, divendres, 20 de desembre #ARTUR RIBERA

Oci El Quinto, una de les cites més esperades pels joves Aquest any, aquest joc d’atzar tan típic de les dates nadalenques, se celebrarà al Pavelló Municipal del 25 al 28 de desembre. Per cada sessió s’esperen que passin entre 800 i 1.000 persones de totes les edats #LLUÍS LLEBOT


12 Poble Actualitat Succés

El fotoperiodista Ricard Garcia, segrestat a Síria

Garcia en una foto del 2012

#a. ribera

El santcugatenc va ser segrestat juntament amb el periodista Javier Espinosa en un punt de control de Tal Abyad, a pocs quilòmetres de la frontera turca. El fotògraf santcugatenc Ricard Garcia Vilanova està segrestat a Síria des

del passat 16 de setembre. L’anunci del segrest el va fer públic el diari El Mundo el dimarts 10 de desembre. Garcia Vilanova va ser segrestat juntament amb el periodista Javier Espinosa en un punt de control de Tal Abyad, a la província siriana de Raqqa, a pocs quilòmetres de la frontera turca, quan volien deixar Síria després de cobrir durant dues setmanes el conflicte armat. Els segrestadors serien membres del grup ISIS, un grup proper a Al-Qaeda. Segons el representant de la família, Gervasio Sánchez, els segrestadors encara no han demanat res a canvi d’un eventual rescat i l’últim senyal de vida que es té de Garcia Vilanova i Espinosa és de fa un mes. Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, ha condemnat el segrest: “És absolutament intolerable que s’hagi produït aquest fet. La seva única feina és explicar al món els conflictes i visibilitzar-los”. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Solidaritat L’escola Santa Isabel col·labora amb Càritas

L’escola Santa Isabel ha donat un total de 750 euros a Càritas Sant Cugat, quantitat reunida durant el mercat i el bar solidari de la Festa Germanor, celebrada per l’escola. Aquell dia, a banda d’arranjar el mur exterior amb el grafit, es va fer un mercat solidari i una cafeteria solidària, on es van vendre begudes i pastissos fets i donats per les famílies en motiu de l’activitat.

Xifra

6%

menys de sinistralitat aquest 2013. És una de les xifres que es van donar en la darrera Junta de Seguretat Local

Fira Arriba la segona edició de la Fira del Vi 14 de DESEMBRE, a la PLAÇA DE BARCELONA Emmarcada dins de les activitats del Nadal, la plaça de Barcelona repetirà com a escenari de la Fira del Vi. L’activitat es farà entre les 10 h i les 22 hores. Els tiquets tindran un cost de 10 euros i donaran dret a una copa i cinc degustacions.

LA PIULADA @pimpampumstc. Pim Pam Pum comença avui (9 de desembre) la campanya de recollida d’aliments a les escoles de #santcugat @totsantcugat

Nadal Últim dia per inscriure’s al concurs de pessebres Aquest divendres, 13 de desembre, és la data límit per inscriure’s al concurs de pessebres que organitza l’Ateneu Santcugatenc. Aquesta tradició recuperada reconeixerà tres categories: tradicional, innovador i artístic. Un jurat recorrerà els pessebres participants la setmana del 16 de desembre per deliberar els tres guanyadors, que es donaran a conèixer el 23 de desembre, a les 19 h, a la Sala d’Actes de l’Ateneu.

Defunció

Mor Pere Narbona, expresident de l’Aula de la Gent Gran

Narbona en una foto del 2008

#LL. llebot

Narbona va morir el 8 de desembre a l’edat de 77 anys. Havia estat president de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran i també president de l’Hospital General de Catalunya. Narbona havia estat president de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Sant Cugat, president de l’Hospital General de Catalunya i regidor socialista de l’Ajuntament de Sant Cugat. Va morir el 8 de desembre als 77 anys. El funeral, oficiat al Monestir, va comptar amb la presència de l’alcaldessa; regidors de l’equip de govern i del PSC; de l’exconseller de Cultura Joan Guitart; del president de l’Aula de la Gent Gran, Marc Plens; el president d’Amics de la UNESCO, Rafael Recolons, així com altres representants de diferents entitats de la ciutat, familiars i amics. // Redacció

Seguretat

El grup que robava a Sant Cugat es desplaça al Maresme La Junta de Seguretat Local ha analitzat els índexs de delinqüència local durant aquest any. Els grup organitzat que robava a l’interior de les cases a Sant Cugat s’hauria desplaçat a altres localitats del Maresme. Així ho ha indicat l’inspector en cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Cugat, Jordi Hosta, al finalitzar la Junta de Seguretat Local, que es va reunir el dilluns 9 de desembre a l’Ajuntament. El mosso ha deixat palès que tot i que continua havent robatoris a l’interior de les cases, el modus operandi és diferent i que el dispositius aeris i terrestres han fet el seu efecte dissuasiu. // M. S.


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Publicitat 13


14 Ciutat Medi ambient

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Marketplace Més de 120 entitats i empreses protagonistes

Col·laboració entre entitats i empreses mediambientals Tàndem És el projecte que organitzen el Departament de Territori i Sostenibilitat juntament amb el Club EMAS i que té per objectiu crear espais de trobada i col·laboració entre empreses i entitats del tercer sector ambiental

S

ón moltes les jornades i trobades empresarials que es fan arreu de Catalumya per fomentar la col·laboració i la creació de sinergies entre empreses i emprenedors generalment de l’àmbit econòmic. Però, què passa amb altres sectors de la societat? Aquest divendres, 13 de desembre, Sant Cugat va acollir el Marketplace, un punt de trobada entre entitats i empreses del tercer sector ambiental que té per objectiu posar a l’abast d’aquestes un espai per relacionar-se i col·laborar. La iniciativa es troba dins del projecte Tàndem, que organitzen conjuntament el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club EMAS, en el marc de les actuacions previstes en el Pla de suport del tercer sector de la Generalitat de Catalunya.

El Marketplace a Sant Cugat L’edició de Sant Cugat va ser la tercera de Catalunya després de la que es va fer l’any passat a Barcelona i la que va tenir lloc a Tarragona, el passat mes d’octubre. El regidor delegat de Medi Ambient, Joan Puigdomènech, va fer una valoració molt positiva d’aquesta iniciativa perquè considera que és una molt bona manera “d’acostar les idees dels joves professionals a empreses ja establertes”. D’aquesta manera, “algunes propostes poden trobar oportunitats en una altra empresa”, afegeix Puigdomènech. L’escenari escollit van ser les instal·lacions d’EsadeCreàpolis, on es van reunir al voltant de 130 participants, set del quals són de Sant Cugat.

COMENTARI Joaquim Teruel Ortega Director Serveis Generals d’ASEPEYO

E

l marketplace ambiental és una molt bona iniciativa per sumar sinergies entre diferents empreses amb sensibilitat ambiental. L’ideal seria que totes les empreses fossin respectuoses amb el medi ambient reduint en la mesura del possible la generació de residus, les emissions atmosfèriques i essent el més eficients possibles energèticament. Això comporta despeses en la gestió ambiental i en inversions en millores de les instal·lacions. Però el compromís ambiental que assolim les empreses que tenim el registre EMAS no ha de ser incompatible amb els resultats econòmics. La trobada en un fòrum d’empreses sensibilitzades amb el medi ambient és una oportunitat per poder intercanviar experiències a fi de millorar els processos productius de cada activitat i a la vegada els impactes ambientals que en generen. Si aconseguim que el residu d’empresa sigui la matèria primera d’una altra, haurem aconseguit l’objectiu. Sumar sinergies multiplica els resultats.//

Els participants Els protagonistes són, d’una banda, empreses que volen potenciar la seva acció ambiental i social i, de l’altra, entitats del tercer sector ambiental que volen ampliar el suport i les aliances per tal de poder dur a terme diferents projectes. Amb aquestes trobades, les empreses tenen l’oportunitat de potenciar les seves políti-

ques ambientals o de responsabilitat social corporativa (RSC), fer promoció de les seves accions, col·laborar amb entitats del tercer sector ambiental sense cost econòmic o reduir costos. Per la seva banda, les entitats i iniciatives poden contactar amb responsables d’empreses catalanes amb consciència ambiental, obtenir suport econòmic o promocionar l’entitat. Van participar-hi 45 entitats ambientals, 59 empreses, 3 universitats i 13 representants de les administracions, entre d’altres.

Els espais de trobada Quatre zones diferenciades van servir per crear aquestes col· laboracions. A l’espai Àgora, entitats i empreses van exposar diferents projectes per trobar col·laboradors. El meeting point va servir per mantenir reunions privades entre participants. La zona d’El Suro va servir perquè els participants formulessin una petició o una oferta a través de cartells per fer visible la demanda i oferta de diferents tipus de col·laboració i El Quiosc, on hi havia informació de diferents participants. Alguns dels projectes que han sortit en edicions anteriors són, per exemple, el fet de rebre suport a l’hora de redactar i fer un projecte concret o la cessió de materials per optimitzar recursos com ara bolígrafs, llibretes, etc. Està previst que el 2014 se celebrin dues trobades més, una a Girona, tot i que encara falta confirmar la data. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

XIFRES Participants al Marketplace

7 participants de Sant Cugat Esade; F. Roca SL; Doble Via; Asepeyo; ETSAV;Bureau Veritas; Gremi Recuperació

45 entitats ambientals Per exemple, Humana Fundación Pueblo para Pueblo; Acciónatura o ADENC

59 empreses Per exemple, Siemens; Plàncton, Divulgació i Serveis Marins o Stora Enso


Ciutat 15

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Ple municipal Al·legacions a les ordenances fiscals Buscar sinergies La trobada és a Esade-Creàpolis. La imatge és del que es va fer el passat 18 d’octubre a Tarragona #club emas

L’IBI centra el debat dels grups a l’oposició El Ple del dilluns 16 de desembre debatrà les al·legacions que els diferents grups de l’oposició han presentat a les Ordenances Fiscals i als Pressupostos per al 2014. Entre d’altres qüestions, l’últim ple del 2013 se centrarà a debatre i votar les ordenances fiscals i els pressupostos per al 2014. Els quatre grups a l’oposició (PP, PSC, ICV-EUiA i la CUP) han presentat les seves respectives al·legacions per intentar modificar els números que el govern local va presentar al ple anterior. Les modificacions en l’impost de béns immobles (IBI) han centrat les propostes a les ordenances fiscals de tots els grups de l’oposició. D’una banda, els populars volen que aquest impost es rebaixi gradualment i s’augmenti la bonificació als habitatges on s’acrediti que hi viu una família nombrosa. Per la seva banda, els socialistes proposen bonificacions d’aquesta taxa segons la tipologia de l’immoble, afavorint amb majors reduccions a aquells que tenen una renda menor. ICVEUiA creu que s’hauria de mantenir el tipus d’IBI perquè les persones que més recursos tenen els cos-

#ARTUR RIBERA

ta menys fer front a aquest impost. Calculen que suposaria un ingrés d’1,5 milions d’euros que es podrien destinar a polítiques socials. De la mateixa manera, es tractaria de rebaixar-lo a les persones que ho estiguin passant malament per culpa de la crisi. Finalment, la CUP planteja pujar l’IBI a les famílies amb les rendes més altes i crear bonificacions a les famílies que no ho poden pagar. D’aquesta manera es generarien més ingressos que es destinarien a fomentar polítiques socials. Amb tot, caldrà esperar al debat del ple de desembre per esbrinar com queda finalment aquest impost. // A. Mira

Espai cedit ASS. RADIO

Has trobat feina a través del TOT? Explica'ns-ho!

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona) Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

Els dijous A les 17, 19.30 i 22 h CINEMES SANT CUGAT

19 de desembre

bustia@totsantcugat.cat

Días de pesca en Patagonia Días de pesca

Carlos Sorín

Argentina, 2012 (80’) Idioma: castellà


16 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013


Actualitat Ciutat 17

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Política Projecte de macrocomplex comercial

Barris i districtes Neix la nova coordinadora d’entitats de la Floresta

Oposició política al macrocomplex universitat autònoma de barcelona ap-7/ B-30

cerdanyola

El Senglar Cultural va ser presentada formalment al Consell de Barri de la Floresta de l’11 de desembre com la nova coordinadora d’entitats i col·lectius de la Floresta, que recull el testimoni de la dissolta Comissió de Festes. La primera activitat que organitzarà aquesta nova coordinadora és la Fira de Nadal, que tindrà lloc al Casino el 21 de desembre.

complex comercial

EL PROTAGONISTA

sant cugat

sincrotró alba

BP-1413 parc tecnològic del vallès

Zona on es podria construir el centre comercial més gran de Catalunya Tots els grups polítics rebutgen la construcció del centre comercial i exigeixen explicacions del conseller de Territori, Santi Vila. Els partits polítics de Sant Cugat han expressat la seva opinió negativa davant la possible construcció d’un macrocomplex comercial a Cerdanyola que ocuparia 175.000 m2. El PP considera que aquesta construcció “podria afectar negativament el teixit comercial de la ciutat, quan, a més, Sant Cugat ja compta amb un centre als límits amb Rubí”. El PSC opina que “aquesta proposta no afavoreix ni la creació d’ocupació estable, ni una mobilitat ajustada, ni una oferta lúdica i comercial àmplia i radicada en el territori”.

Per a ICV, “seria el major centre comercial d’Europa, pel greu impacte territorial, ambiental, de mobilitat i, especialment, comercial sobre el comerç de proximitat del municipi i dels municipis propers.” La CUP assegura que “la construcció d’aquest centre tindrà un fort impacte ecològic; pot suposar la destrucció de la Via Verda alhora que amaga una gran operació especulativa”. CiU defensa el comerç de proximitat: “L’Ajuntament porta molts anys fent una aposta per promocionar el comerç urbà. S’ha fet una forta inversió per vianantitzar el centre així com per tirar endavant les centralitats de Mira-sol, Volpelleres i Valldoreix”. //

Xavier Martorell Excap de presons Ha estat nomenat adjunt de gerent de la Sociedad Estatal de Estiba y Desestiba del port de València.

Ple El pròxim dilluns, últim ple municipal del 2013 16 de DESEMBRE, a la sala de plens de l’ajuntament El ple ordinari té fins a 32 punts, entre els quals s’inclou l’aprovació definitiva del Pressupost Municipal General del 2014. Els grups municipals presentaran un total de sis mocions. El torn de precs i preguntes s’inicia a les 18.30 h, i el ple, a les 19 h.

La frase

No es poden prohibir les marxes militars al Parc de Collserola, però sí que els militars portin armes” Joan Puigdomènech Regidor de Medi Ambient

Succés

Cossos de seguretat locals intervenen en el foc de Collserola L’incendi va tenir lloc el dijous 5 de desembre a la part alta del barri de Montbau, a prop de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Va ser extingit l’endemà. Els cossos de seguretat de Sant Cugat van treballar en l’extinció del foc de Collserola del 5 de desembre. El Cos de Defensa Forestal de Sant Cugat (ADF), Protecció Civil i Policia Local van intervenir durant la nit i l’endemà que es decretés el foc. Les flames van cremar 3,3 hectàrees a la part alta del barri de Montbau, a Barcelona. A conseqüència del foc, la carretera de l’Arrabassada va estar tallada en els dos sentits de la circulació. // À. G.

Territori

El TSJC ratifica que Torre Negra no és sòl urbanitzable Dóna la raó a l’Ajuntament de poder denegar als propietaris de Torre Negra la construcció de 2.800 pisos al paratge natural de Collserola. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reconegut la plena capacitat de l’Ajuntament per gestionar l’urbanisme de la ciutat. D’aquesta manera, l’administració local pot denegar la construcció de prop de 2.800 habitatges al paratge natural de la Torre Negra, a petició de la constructora Núñez&Navarro. La present sentència es refereix al segon PAU que els propietaris van presentar el 2001. // Redacció


18 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Ignasi Bea regidor de la CUP Sant Cugat

Buñuel i Dalí de copes a Can Cadena

Des de la CUP hauríem pogut gestionar millor la situació i potser hauríem hagut de dur primer la moció a Valldoreix

(Aclariments a una moció sobre Valldoreix)

L

Anna Beltran # Escola d’art i disseny de Sant Cugat

uis Buñuel escrivint un esborrany del Un chien andalou i Salvador Dalí amb un pa de pagès lligat al cap amb un cinturó mentre fan unes absentes al Casalet de Valldoreix. Aquesta és la imatge que em va venir al cap quan vaig llegir que en Jordi Casas deia que el text de la nostra moció sobre Valldoreix era surrealista. Però més enllà del fet que a la nostra moció no hi veig ni rastre d’automatismes psíquics, ruptura de sintaxi o referències oníriques, voldria aclarir alguns aspectes de la moció que, al meu entendre, han estat mal entesos. La moció de la independència de Valldoreix. La moció que des de la CUP vam presentar no era per demanar la independència de Valldoreix, sinó una humil aportació al debat que cíclicament aflora sobre la relació entre Sant Cugat i Valldoreix. Des del nostre punt de vista, els darrers mesos s’havien produït alguns fets que posaven en entredit l’EMD de Valldoreix, com la reforma de bases de règim local del PP, un informe de l’interventor municipal que en qüestionava la viabilitat, o una moció aprovada per àmplia majoria al ple contra la supressió de les EMD. El text, que portava per títol “Moció per la celebració d’una consulta ciutadana sobre la relació entre Sant Cugat i l’EMD de Valldoreix”, demanava la creació d’un grup de treball que preparés un debat a fons sobre la qüestió, a més a més d’estudiar la viabilitat jurídica i econòmica de les diferents possibilitats. Un cop fet l’estudi, les opcions realitzables podrien ser sotmeses a consulta perquè els i les valldoreixenques decidissin la relació que volen tenir amb Sant Cugat. Evidentment, es pot estar d’acord o no amb aquesta proposta, però titllar-la de surrealista... Doncs home, està fora de lloc. Sobre la viabilitat. A l’article del Jordi Casas se’ns diu que a l’avantprojecte de la llei de governs locals de Catalunya hi ha diferents requisits per constituir un nou municipi que Valldoreix no compleix. Bé, com el seu nom indica, “avantprojecte” vol dir que encara pot ser esmenat i canviat. Des de la CUP, a escala nacional, estem discutint esmenes sobre el text –suposo que des dels altres grups també–, o sigui que encara res és definitiu. I en tot cas, com dic –i a la moció no s’especificava perquè ens sembla una obvietat òbviament òbvia– la

@IgnasiBeaSegui

“Les opcions realitzables podrien ser sotmeses a consulta perquè els i les valldoreixenques decidissin la relació que volen tenir amb Sant Cugat”

consulta es faria sobre les opcions viables després de l’estudi del grup de treball. I, evidentment, podem cometre errors. Un dels motius per no donar suport a la moció, argüit per més d’un grup, és que des de Sant Cugat no s’ha d’imposar res a Valldoreix. Hi estic d’acord, però és que la moció no ho plantejava en cap moment, i deixava clar que qui havia de decidir era la gent de Valldoreix. Considerem que el conflicte afecta dues parts i, per tant, qualsevol intent de plantejar solucions, vingui d’on vingui, és benvingut. Quan ens vam presentar a les eleccions dúiem al programa aquesta proposta i no pensem que formular-la des de Sant Cugat generi cap problema, tot al contrari. La sensació que fa, però, és que la qüestió de Valldoreix genera incomoditat a més d’un i a més d’una, i per això, qui dia passa any empeny, i el conflicte per resoldre. Evidentment, des de la CUP hauríem pogut gestionar millor la situació i potser hauríem hagut de dur primer la moció a Valldoreix. Els ritmes del ple a vegades no són els millors aliats per fer les coses ben fetes. Per això, no ens costa gens ni mica assumir la crítica, retirar la moció i començar a parlar-ne a Valldoreix. A veure si aquesta és la bona.//


Opinió i debat 19

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Robert Savé Directiu del Club de Rugby Sant Cugat

Organització esportiva per al futur! Tenim aquesta organització ara en una fase d’hivernada, de col·lapse metabòlic, és la Coordinadora d’Entitats Esportives

savearanyo@telefonica.net

Francesc Carbó Mestre

Botigues i forns

francesccarbo@telefonica.net

L

a vida esportiva municipal és molt rica, perfectament arrelada, diversa, en general, ben dotada… Però és, no sabem si serà capaç de transformar estructures, costums, pràctiques totalment arrelades a la realitat de la societat del segle xxi, la que s’està generant entre crisi i il·lusions, entre grans canvis socials i estructurals deguts a les retallades, del que es va guanyar socialment amb l’esforç de quasi tots. Sens dubte, hem de ser optimistes, estem en un municipi amb unes elevades taxes de natalitat, de nivell cultural i econòmic, amb una àmplia disponibilitat de sòl, ben comunicat, amb una universitat i un dels pols de desenvolupament més importants del país a tocar i a 20 minuts de Barcelona... Fet que fa pensar que hi haurà persones més que suficients per fer esport. Però, sabem qui? Com? Es farà més enllà de la diferència de gèneres i edats?… Seran els mateixos esports? Hi haurà esport social no competitiu? Sabem quines seran les fonts de finançament per fer-lo, per mantenir-lo? Sabem on s’han de fer aquestes preguntes i, molt important, qui les pot respondre i en base de què? Respecte a les primeres, en cas que siguin totalment o parcialment sí, tindrem esport i problemes; si són no, tindrem problemes i inclús podem no tenir esport. Fet que no podrà ser solucionat pels clubs, ja que sense voler-ho, ells funcionen amb estructures d’ahir i els caldrà, primer, assumir i, després, gestionar una realitat molt diferent de l’actual. Ací on es valida la darrera pregunta i on l’organització entre clubs, que permeti saber, per interactuar, és clau, perquè els clubs són la realitat de l’esport i, per tant, els autèntics coneixedors;

P

oc a poc algunes botigues històriques de Sant Cugat van desapareixent. El paisatge urbà del carrers més cèntrics de Sant Cugat veu a ritmes accelerats els constants canvis de botigues, ja sia per jubilacions o gestions del dia a dia que presenten dificultats en els temps actuals. No cal aturar-se només al centre, acostem-nos a Coll Favà o prop dels mercats del centre i veurem com també aquí es nota la crisi. Per contra observem l’empenta de gent que vol arriscar-se i obrir negocis que de ben segur pensen que aniran bé. Ho desitgem. Mobles Casajuana ha penjat el cartell per liquidació en un carrer com Santiago Rusiñol que viu la continuïtat de la impremta Fornies, del Cal Crispín o del Tres Reis per dir-ne algunes de tota la vida. Altres busquen segurament lloguers més econòmics en una centre de vianants on són molts alts i on fer calaix per rendibilitzar petits negocis és complicat. A destacar ara l’explosió de botigues i comerços que s’han instal·lat al centre comercial de Mira-sol. Comerç crida comerç i

els organismes gestors esportius ho són de polítiques més o menys assenyades i reals, massa vegades, temporals. Tenim aquesta organització ara en una fase d’hivernada, de col·lapse metabòlic, és la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat. Si aconsegueix pensar per creure en la seva força moral i intel·lectual, és a dir, de coneixement de l’esport i no es deixa seduir per comissions mixtes, converses de gabinet, reunions bilaterals, personalismes efímers... Pot ser la font d’informació de com serà el futur, un nucli de discussió, un lloc generador d’idees i un interlocutor únic, però democràticament plural, per contribuir amb qualsevol manera d’administració a plantejar el futur del nostre esport en el segle actual. Si l’esport és una manera d’encarar la vida, encarem-la en equip, amb competència, no amb competitivitat, amb sentit comú, amb visió del demà, que segur gaudiran. Fem-ho conjuntament, complementàriament, generant sinergies, en la coordinadora o en la estructura que es plantegi. No paga la pena mantenir estructures no operatives, que a mig termini, es converteixen en autèntics frens de noves propostes i formes d’organització. S’ha de fer amb coherència, amb ideologia, amb compromís, separant l’activitat pública de la privada, la que té i la que no té afany de lucre, l’amateurisme del professionalisme... Hi ha molt per discutir, per poder arribar consensuadament a plantejar models. L’actual, ja saben on ens ha dut, és important ser agosaradament assenyats. Cal que mai es pugui dir que no es va intentar, de la millor manera possible, és a dir, aplegats. És molt important, ja que si no, possiblement no se serà capaç de generar un bon esport de tots per a tots i per molt temps.//

cada vegada més la gent busca llocs on poder centralitzar compres i on les comoditats siguin bones. Alguns preferim els comerços de tota la vida. Aquesta barreja d’antic i nou, de continuïtat amb novetat dóna vida al poble que a través d’associacions comercials o de carrers vol dinamitzar-se i acostar-se als santcugatencs. Cas a part és el tema dels forns, on no només a Sant Cugat a través bàsicament de cadenes surten com a bolets. Hi ha carrers del poble que en podem trobar a cada cantonada. Realment sobta i esdevé comentari quotidià de tertúlies. Tant pa i derivats mengem? Cas que no és únic a Sant Cugat com ara també sorgeixen les de cigarretes electròniques. A vegades em pregunto si es fan estudis de mercat i es calcula el calaix i la continuïtat de petites botigues que neixen de l’entusiasme a cercar feina si bé potser necessiten assessorament. En tot cas, llarga vida a la gent emprenedora que obre nous espais comercials o negocis i tristesa perquè històrics de la vila aquest Nadal ja no obriran les portes. Anem a on anem, proposem-nos consumir de manera responsable. Bones festes a tothom! //


20 Opinió i debat

Jordi Casas Historiador

Porcs a l’escala

Les restes del naufragi nocturn són evidents i d’un mal gust que tira d’esquena

jordicasasroca@movistar.es

Mònica Sirera Associació de Directives Empresàries i Professionals

Mare, dona i empresària

mvilamitjana@adevalles.org

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

A

cabem de veure com hom pot privatitzar els espais públics més significatius d’una ciutat: només cal tenir calés, molts calés, i prou impudícia com per mostrar-ho sense contemplacions a la resta dels humans. I, a més, amb la presència de les màximes autoritats del país. Si li hem deixat fer ús privatiu d’un espai públic tan significatiu, per què no li podíem deixar per a una estona els nostres càrrecs electes? Pel que es veu, tot anava al mateix paquet. Però aquí no vull parlar d’espais públics privatitzats, sinó a l’inrevés: d’espais privats (oberts, però) fets públics; versió porca, això sí. Ja m’hi vaig referir fa mesos en un altre article. Ara ho faig amb més mala llet. Comencem pel principi. Sóc d’una generació (que no és l’única, naturalment) a la qual ens van ensenyar a respectar els altres i el que és dels altres (amb el ben entès que estic lluny de fer una croada a favor de la sacrosanta propietat privada). Per altra part, la meva generació, especialment els que van dedicar una bona part de la nostra existència a fer el que consideraven que tocava fer, no vam tenir gaire temps per inventar maneres de passar l’estona que ara ens semblen inversemblants. Almenys a mi. Dit això i amb tots els respectes per a la diversitat d’opcions d’oci que hom pot arribar a practicar, reconec la meva incapacitat mental (suposo que no hi estic gens predisposat) per entendre que hom es pugui divertir passant-se les nits i les matinades dels divendres i dissabtes assegut a l’escala d’un bloc de pisos (d’altri, naturalment). Mentre vaig ser president de l’escala, em vaig fer l’orni i no vaig trobar el moment per avisar que vinguessin a arreglar el llum exterior que havia fet figa; la cosa, tal com havia pensat, no va sortir mala-

S

empre he viscut i treballat a Barcelona. És una gran ciutat, plena de vida i coneixement. Sant Cugat és un focus d’activitat empresarial i professional molt potent, que destaca especialment en el seu entorn dinàmic i gran projecció. Formo part d’aquesta realitat. Un dia em vaig casar i vam decidir viure a Valldoreix i això suposava integrar-me al món de Sant Cugat. Al principi, el canvi és gran i els canvis no agraden massa, però passen els anys, els fills neixen, creixen i prens una gran decisió, “vull portar el meu fill a l’escola a Valldoreix”. Podem gaudir dels parcs, les activitats per als infants, les biblioteques i els amics de Sant Cugat. El meu fill és feliç i el seu entorn a Valldoreix i Sant Cugat l’acompanya dia a dia i jo, què passa amb mi? Doncs com a dona, la vida social fora de l’àmbit familiar és més complicada. Deixem de ser-ho per ser mare i esposa. La nostra realització personal passa a un segon pla. Però sempre apareixen

ment del tot, va servir per foragitar, almenys en part, els usuaris d’escales alienes. Però, naturalment, els meus veïns són assenyats i, en la darrera reunió d’escala, vam decidir que havia d’haver-hi llum. La meva previsió aquest cop també ha estat encertada, ha augmentat l’assistència d’usuaris d’escales (d’altri, naturalment). Les restes del naufragi nocturn són evidents i d’un mal gust que tira d’esquena: begudes diverses en forma de taques fosques i enganxifoses, vasos de plàstic, xapes d’ampolles, papers, burilles... La qüestió és que a cinc metres hi ha contenidors de tots els tipus. Només caldria posar-hi dos dits de front. Aquest darrer dissabte, cosa molt poc habitual en mi, he arribat a casa passada l’una de la nit. He de reconèixer que he estat preparant el discurs des de vint minuts abans. Quan he arribat he trobat dos nois i una noia, amb ampolles diverses que no he sabut identificar, no he estat al cas. Els hi et etzibat un ràpid discurs. Ras i curt: disposeu de l’espai i, a més, tota l’estona que vulgueu, però respecteu els veïns i deixeu-lo net. M’han dit que és la primera vegada i que, per descomptat, ho deixaran impol·lut (no han dit això, exactament, però quelcom semblant). L’endemà he baixat més que encuriosit. Cal reconèixer que han fer un esforç. Només he trobat marques de petjades i de culs d’ampolla i vasos. Això sí, al costat de l’escala i a la vorera, hi he trobat un munt de burilles, com si d’un immens cendrer es tractés. Recollir-les per abocar-les a un contenidor, hauria estat un esforç excessiu. Tot de cop, probablement els hauria creat algun trauma. Sé que tenim mala peça al teler. Sé que, probablement, només acabarà quan tanquin el bar nocturn de la cantonada. No hi tinc confiança i, a més, seria trist que aquesta fos l’única solució.//

instants fantàstics a la vida i el meu ha estat saber que les associacions són moviments on la nostra personalitat i la nostra experiència professional i personal ajuda tot el grup i l’associació ens ajuda a nosaltres. Estic dins d’ADE Vallès, Associació de Dones Empresàries, directives i professionals del Vallès, on ens reunim per parlar des del punt de vista de les dones de la situació econòmica, la igualtat, dels nous moviments socials, de les eines tecnològiques i un gran ventall de possibilitats obertes a nosaltres que som dones, empresàries i professionals. Ara comencen un cicle d’eines emocionals, de benestar i de salut física, psicològica i social, reforçant la personalitat de la persona i donant força a la pròpia identitat que abandonem pel fet de ser filles, mares, amigues i professionals. Des d’aquí faig una crida perquè totes les dones que us animeu a fer coses com aquestes, que ajuden al vostre desenvolupament personal i a fer d’aquest món un món millor.//


Opinió i debat 21

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Cara a cara El pessebre, el tió, la Missa del Gall...

Nadal, tradició d’ahir i d’avui? Toni Ramon Equip directiu de l’Ateneu Santcugatenc

Pol Brun Veterinari

“Per un dies deixem de fixar-nos “Celebrem les festivitats, però en forns-cafeteria, franquícies i com una excusa per reunir-nos i gaudir d’una estona junts” les botigues de cigarrets”

E

l pessebre és quelcom més que la representació del naixement o d’altres escenes evangèliques. Encara avui és un element artístic i tradicional del nostre país, que més enllà de les creences de cadascú, esdevé un espai de creació i relació entre familiars, amics o veïns. Des de l’Ateneu, i amb tota la modèstia del món, hem recuperat el Concurs de Pessebres que, com documenta en Rogeli Pedró, s’organitzà per primer cop l’any 1971. Ho fem amb unes bases prou àmplies perquè pessebres tradicionals, artístics, innovadors, de grans o de petits hi tinguin cabuda. També volem contribuir a visualitzar els pessebres històrics que a les cases del casc antic encara es fan a la vista dels passejants i han esdevingut un recorregut per famílies i grups de la ciutat. Serà bo que per un dies deixem de fixar-nos en els forns-cafeteria, les franquícies i les botigues de cigarrets electrònics que han ocupat el nostre poble i gaudim d’aquest petit i nostrat espectacle que ens retorna una mica a la il·lusió d’infants.//

Els Cugatitus

F

er cagar el tió, la Missa del Gall, els canelons, els galets o llegir els versos després de dinar. Res d’això entra dins la meva tradició familiar. Celebrem les festivitats, però com una excusa per reunir-nos i gaudir d’una estona junts estalviant-nos les tradicions annexades al cristianisme. No celebrem els Reis, no anem a missa i només som tres a taula. La mare, el pare i jo. No som més família i quan n’érem més, el concepte era el mateix, gaudir plegats. És l’essència del Nadal que tothom comparteix o crec que hauria de compartir. Sopem el dia 24 en un restaurant amb amics de tota la vida i el dia 25 ens donem els regals en família, un dia més a l’any amb una excusa per tenir un detall amb aquell qui estimes i t’ha educat i format com a persona. L’única tradició que no celebrem típicament catalana durant tot l’any és el tió, i només perquè els pares no en tenien l’hàbit de petits. No crec que sigui un Nadal atípic o mancat de tradició, és simplement, el nostre Nadal en família.//

per Josep Maria Cabrerizo cabrerizo@indubruc.com

Joan Ramon Armadàs Periodista

Un exemple a seguir

U @jrarmadas

n missatge de WeChat (el WhatsApp xinès) em dóna una molt mala notícia. La santcugatenca Anna Feliu ens ha deixat. Immediatament penso que fa poc més d’un parell de mesos, en la meva última visita a casa, ens vam creuar per la rambla del Celler i vam intercanviar quatre paraules sobre actualitat i la vida en general, com ho fèiem sovint. A l’Anna la vaig conèixer tard. Potser eren les onze de la nit. Jo buscava pis i em vaig aturar davant la seva immobiliària. Ella estava gairebé a les fosques davant de l’ordinador. Em va veure a fora forçant la vista per llegir els preus dels anuncis i va sortir. – De compra o lloguer? – Lloguer! – vaig contestar – Comprar avui és una temeritat! – Quina zona? – No teniu tancat? És tardet. – Potser encara et puc ajudar. La conversa va acabar amb una visita passades les onze a un pis del carrer de Sant Ramon que va acabar sent casa meva durant gairebé dos anys. Per què us explico tot això, us estareu preguntant. Perquè hagueu conegut o no l’Anna Feliu, el seu exemple és per a mi un clar model a seguir del que ha de ser un bon comerciant. Entregat a la “botiga”. Cordial. Lluitadora. Riallera. Propera en el sentit més pujolià del terme. Recordava anècdotes d’aquest i de l’altre en tot moment. I, per sobre de tot, una bona professional. Per motius de feina l’havia entrevistat algunes vegades per parlar del totxo a Sant Cugat i la prova que coneixia molt bé el seu sector és que quan la bombolla immobiliària va esclatar, la seva empresa va seguir endavant. I és que no cal atendre clients fora d’hores, com ho va fer amb mi aquella nit, però fer-ho demostra que estimes la teva feina. Que la flama del teu ofici t’escalfa com m’escalfa a mi escriure aquestes paraules de record en una freda nit a Pequín. És una llàstima no poder fer més safareig amb ella amb un cafè al Bar Noops. Ni gaudir de més entrevistes sobre si la caiguda de preus ha tocat fons o no. La recordarem amb un somriure com el que ella sempre lluïa per a familiars, amics i clients. Allà on siguis, Anna, sàpigues que has deixat empremta. //


22 Opinió i debat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Imatges de #santcugat a Instagram

Sant Cugat, Denominació d’Origen

Piulat a #santcugat @diaridelvalles Vallès Occidental

El Celler Modernista de Sant Cugat recordarà la importància de la indústria del vi a principis del segle XX. Divendres s’inaugura la reforma

Patrícia Illa JNC

illaborge.patricia@gmail.com

@davidllonch La Floresta (Sant Cugat)

V

olia parlar de les primeres reunions del Consell de Joves, i de la importància i necessitat de crear ja les bases per convertir-lo en un òrgan consultiu, participatiu, actiu i format per totes les realitats juvenils de la ciutat. Tot i la importància del consell, no puc evitar fer una menció especial als membres de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, que avui es mereixen un 10. Com sabeu, Sant Cugat sempre ha estat pionera en emprenedoria, tecnologia i serveis, establint aquesta “essència” tan nostra que la Denominació d’Origen Sant Cugat està àmpliament reconeguda dins la nostra nació, així com a la resta d’Europa i m’arriscaria a dir del món. L’Aula de la Gent Gran ha tirat endavant una iniciativa per donar suport als joves emprenedors de Sant Cugat, i oferirà de manera gratuïta assessorament sobre qüestions relacionades no només amb aspectes estratègics de l’empresa, sinó sobretot consells de com experimentar, obrir mercat, avançar-se als canvis, i experiència, molta experiència. Com? Ni més ni menys que a mans de grans personalitats dins el món dels negocis com el mateix J. D. Gubert, exdirector general i president de Nestlé Espanya. Els joves emprenedors podran obtenir una gran riquesa a través de l’experiència d’aquesta gent gran que té un gran bagatge empresarial impecable, creant les sinergies bàsiques perquè el talent que té origen a Sant Cugat, es quedi a la ciutat, i segueixi creant aquesta Denominació d’Origen que ens fa tan especials.//

@ annschjaer : “My little angel... Roy #barcelona #santcugat #centralpark

Cotxes contradirecció baixant pel Passeig de La Floresta. #santcugat #CanPixa #fb

@Gauscas Castellers de Sant Cugat

www.totsantcugat.cat

Aquest diumenge, els Gausacs participem la primera cursa solidària Sant Cugat, en motiu de La Marató de TV3.

Notícia més llegida

@DeEditione Sílvia Senz

El tastet tanca per pressions constants dels veïns El bar cafeteria El tastet va obrir al setembre i denuncia les inspeccions contínues de la policia a causa de les queixes d’una veïna

Opinió més llegida

No et perdis...

“De Finlàndia als tresors de la nostra educació”

Veronica Bronstein Smud Directora Institut de la Infància

Vídeo: Sant Cugat es prepara pel Nadal

et Corrigenda

Acto de presentación de Súmate en Sant Cugat, con Xavier Sala i Martín (entre otros potentes ponentes).


Opinió i debat 23

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

En l’anunci de l’edicte publicat en data 5 de desembre de 2013 es va produir una errada material : on deia “Data aprovació inicial” havia de dir “Data aprovació avanç”. Per tant, es torna a publicar novament el referit edicte amb la correcció abans indicada:

Edicte Referència: Expedient núm.: 83001/12 Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del vial d’enllaç. Promoció: Pública municipal Data aprovació d’avanç: 16 de setembre de 2013 L’Ajuntament Ple, en sessió ordinària del dia 16 de setembre de 2013, va acordar aprovar els treballs de l’avanç de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del vial d’enllaç, de promoció de referència, i sotmetre els mateixos a informació pública per termini de QUARANTA-CINC DIES, d’acord amb el que disposa l’article 106.1 del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Durant l’esmentat termini de QUARANTA-CINC DIES, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de la Secció de Cartografia i Cadastre, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar suggeriments, alternatives o al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.

Pregueu a Déu per l’ànima de

Pere Narbona i Coll Reposà en la pau del Senyor el 8 de desembre als 77 anys

“No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta de la vida que visc” Miquel Martí i Pol

comprar l’edifici del Casino l’any 1983 per 11 milions de pessetes i no d’euros. Redacció ‘Diari de Sant Cugat’

ocasió ensinistrant gossos, segur que amb l’engany que és un professional. Pablo Gutiérrez

Aclariment

A la pastisseria Roura

Qui va signar el conveni econòmic en representació de l’EMD de Valldoreix amb l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, l’any 1996 va ser Montserrat Turu i no Pablo Alonso, com es va publicar a la notícia de la plana 28 del Diari de Sant Cugat del 5 de desembre passat. Redacció ‘Diari de Sant Cugat’

La Comissió del Ball de Gitanes vol donar les gràcies a la pastisseria Roura per la seva col·laboració desinteressada en el Carnaval i, en concret, en la Cercavila del Ball de Gitanes. La pastisseria Roura amenitzava cada any aquesta cercavila oferint un petit tast als més de 100 balladors que passaven per davant tot fent festa i soroll carnavalesc. Ha estat un plaer poder comptar amb vosaltres durant tots aquests anys! Comissió del Ball de Gitanes

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.

Sant Cugat del Vallès, 22 d’octubre de 2013 L’alcaldessa Mercè Conesa i Pagès

Gracias

Mor Jaume Baró

Acabo de leer la entrevista sobre las mujeres maltratadas publicada en el Diari de Sant Cugat y me he emocionado. Hace tres años me encontraba en una situación desconocida para todo mi entorno pero sufrida desde hacía años. No sabía qué hacer. Tenía miedo. Fui a la Casa Mónaco y allí me abrieron las puertas. No tenía cita pero la persona que estaba en recepción, llamó a alguien. Al parecer tenía que pedir cita y estaba muy ocupada. A pesar de esto, bajó un momento para comentármelo y nos acomodamos en una salita con el fin de aclararme dos cosas. Vinieron a buscarla, la estaban esperando y dijo que había cosas más importantes en ese momento que atender. Fue la primera vez que hablé con alguien y que lloré -por fin- con alguien que me comprendía..., y se me abrieron las puertas de un gran camino por delante. La seguridad, la templanza, la comprensión, el cariño de aquella persona me llenaron profundamente y fue mi punto de partida para lograr la paz y la felicidad, que en aquél momento me parecían imposibles. Agradezco profundamente la labor de la Casa Mónaco y del Centro de Salud Mental de Adultos de Sant Cugat. Grandes profesionales y extraordinarias personas. Blanca

Jaume Baró ens va deixar a tots la darrera setmana; coneixia la història de la Floresta millor que ningú, l’explicava de manera objectiva. Va ser la primera persona que vaig conèixer. Cada divendres ens reuníem al Casino-Casal de la Floresta. La seva estimada esposa preparava uns musclos a la marinera impossibles de millorar. En Jaume, ho dic de tot cor, era una persona educada, lliberal i, per damunt de tot, català d’abans, d’avui i de sempre. M. Àngels Cuadras

DiarideSantCugat President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Responsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Aclariments sobre el reportatge de la Floresta La segona foto publicada a la plana 6 del Diari de Sant Cugat hauria de dir: “Estiuejants, alta burgesia de la Floresta”. La foto 3 de les planes 12 i 13 hauria de dir: “Paletes i propietaris celebren l’acabament d’una obra”, i la foto 5 hauria de dir “Exterior del Centre Social i Sanitari de la Floresta”. Lluís Companys, quan va inaugurar el Casino de la Floresta el 1933 era president del Parlament de Catalunya i no president de la Generalitat, que ho va ser el 1934. Finalment, l’Ajuntament de Sant Cugat va

Hostals per a mascotes Ull amb els que ofereixen hostals per mascotes, en concret, gossos, que no tenen llicència i, per tant, en cas de problemes, no responen. Així mateix, ensinistrador de gossos que s’ofereix pel carrer sense cap formació al respecte. Ho comento perquè recentment vam deixar la nostra gossa en un, en teoria hostal mascotes, a Valldoreix avisant que la nostra gossa tenia el zel, que si hi havia cap problema no la portàvem, ens va dir que tranquils que la tindria vigilada i que la portéssim. Bé, van ser dos dies però suficient per deixar la nostra gossa prenyada. Ens vam assabentar gairebé quan ja anava a parir (triguen 2 mesos), reclamem, es va negar a pagar despeses veterinari, es va negar a donar carta de reclamació i número establiment (clar, no en tenia) deixant com a única opció denunciar-ho. Assegureu-vos a l’hora de deixar la vostra mascota en un establiment. L’hem tornat a veure per Sant Cugat i Valldoreix passejant gossos i en alguna

Circuit de carreres de cotxes a Volpelleres Una vegada més haig de denunciar que a Volpelleres sembla un costum fer carreres. Fins que un dia no ens trobem un accident amb conseqüències, ningú es prendrà seriosament aquest tema. Avui, mentre circulava en bicicleta amb el meu fill i la meva dona, m’han passat diversos vehicles tunning fent carreres per l’avinguda de la Via Augusta. Òbviament, no tinc cap radar portàtil per constatar aquesta dada, però estic segur que els vehicles han assolit els 120 km/h. De debò que no ho puc entendre... El meu fill té uns 14 mesos. Quan pugui parlar em preguntarà per què els cotxes fan carreres al barri i no sabré què respondre-li, perquè certament, no sabria què dir... Fins quan això? Marc García

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein,  Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent:  Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres,  Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre,  Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació  Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Escola de Música i Dansa Fusió, Junior FC, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.  El Diari de Sant Cugat expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que el Diari de Sant Cugat no fa seva necessàriament.

Amb la col·laboració de :


24 Economia i empresa Comerç

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Consum Conèixer les claus dels consumidors

Compres responsables, segures i de proximitat Exposició Fins al dia 22 de desembre, l’Agència Catalana del Consum ha instal·lat l’exposició itinerant “Consum punt de trobada” per informar i sensibilitzar la ciutadania sobre el consum responsable

A

poques setmanes de les festes de Nadal i Reis, la tradicional campanya comercial nadalenca ja és més que visible als carrers i als aparadors de les botigues de la ciutat. Uns dies on el consumisme s’accentua i són moltes les persones que busquen regals per a la família i amics. L’Agència Catalana del Consum ha instal·lat l’exposició itinerant “Consum punt de trobada” a la plaça de la Vila de Sant Cugat per donar a conèixer els drets i els deures dels consumidors així com les claus per practicar un consum responsable. L’exposició és gratuïta, inclou activitats interactives i estarà a la ciutat fins al pròxim diumenge 22 de desembre.

Els drets i deures Moltes vegades, com a consumidors, comprem sense conèixer quins són els nostres drets i tampoc els deures a l’hora d’adquirir productes. L’exposició fa una reflexió i dóna recomanacions als visitants perquè una de les funcions de l’agència és que la gent tingui un esperit crític i responsable. Per això, s’explica que abans de comprar o contractar un servei, els consumidors ens hem d’informar i triar els productes perquè no comprem de manera compulsiva. També s’aconsella que ens guardem els tiquets de compra i les factures per poder reclamar si veiem que s’han vulnerat els nostres drets.

Amb la seguretat no s’hi juga L’exposició de l’agència també dóna molta importància a la seguretat dels productes i dels consumidors. Hi ha una vitrina amb alguns productes que han estat retirats del mercat per falta de seguretat. L’agència rep al voltant de 3.000 alertes a l’any de productes que no compleixen les

Molt més que comprar Molts santcugatencs ja han visitat l’exposició per conèixer les claus del consum responsable #ARTUR RIBERA

DECLARACIONS Exposició “Consum punt de trobada” Carles Brugarolas Tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació

“Les relacions de consum mouen les societat i és molt important que coneguem quins són els nostres drets i obligacions”

Mayte Pérez Presidenta de l’Associació Sant Cugat Comerç

“Cada vegada el client és més exigent i les eines com les que hi ha en aquesta exposició les hauria de conèixer tothom”

normatives de seguretat com els punters làsers, o productes que contenen materials nocius. Sobretot es retiren aquells que poden causar danys als infants. Finalment, la reclamació és un dret dels consumidors i des de l’agència s’anima perquè s’exerceixi si es considera necessari. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Actualitat Economia i empresa 25 Comerç

ENTREVISTA Alfons Conesa, director Agència del Consum

“Canviem el xip i consumim tot allò que necessitem, però no tot allò que vulguem”

La pastisseria Roura s’acomiada i deixa pas a Turull

Façana de la pastisseria Roura #d. molina Quin és l’objectiu d’aquest espai “Consum punt de trobada”? Transmetre el que fem des de l’Agència Catalana del Consum però sobretot que en pugui sortir una consienciació de la importància que té el consum responsable i més ara de cara a les festes de Nadal quan aquest consum augmenta. Quin paper haurien de tenir els consumidors? Moltes vegades no donem importància a les decisions que fem a l’hora de comprar una cosa perquè considerem que és habitual. En canvi, en té molta d’importància perquè quan prenem una decisió de consum el que fem és decidir quina empresa treballa, qui cobra, qui tindrà feina o, per contra, quina empresa tindrà problemes. Aquestes decisions són individuals però, si les aglutinem totes, la força que té el consumidor és molt important. Amb quin aspecte cal insistir per aconseguir el consum responsable? Hem de ser conscients de la importància que tenim els consumidors a l’hora de comprar per fomentar un consum responsable i sostenible. Canviem el xip i consumim tot allò que necessitem, però no tot allò que vulguem. D’aquesta manera vetllarem per la sostenibilitat no només personal, sinó familiar,

La jubilació del mestre pastisser posa punt i final a 71 anys de negoci a Sant Cugat. Al mateix local s’ha instal·lat la pastisseria Turull de Terrassa. #ARTUR RIBERA

del país i del planeta. Hem de procurar deixar un planeta igual o millor del que hem trobat. Què caracteritza el codi de consum? Crea unes definicions molt clares dels consumidors i de protecció d’alguns col· lectius com els infants, la gent gran, els discapacitats, els malalts i les persones amb risc d’exclusió. També, pel que fa a qüestions relacionades amb la mediació i arbitratge o tot allò relacionat amb la contractació o compra a distància, que cada vegada és un fet més comú i que requereix una sèrie d’exigències com són el tema del pagament de targetes de crèdit i la informació precontractual. Quina importància té el consum de proximitat? Tinguem molta cura amb el consum de proximitat i de circuit curt per mantenim productes autòctons i protegir-los. És un bé per mantenir l’estructura econòmica del nostre país. // A.Mira

I un bon dia surt el sol. Potser avui? Solvia.cat

Després de 71 anys al carrer de Santa Maria, la pastisseria Roura s’acomiada dels santcugatencs i deixa pas a una altra família de pastissers, els Turull. El dissabte 30 de novembre var ser l’últim dia que el mestre pastisser Josep Maria Roura va atendre els seus clients darrere el taulell i, des de l’1 de desembre, el local de la pastisseria acull la primera botiga que la pastisseria Turull de Terrassa obre a Sant Cugat. La família Roura va obrir les seves portes l’any 1942 i des d’aleshores han ofert una elaboració de productes pastissers i xocolaters d’alta qualitat. // Anna Mira

Reconeixement

Dos santcugatencs, premiats per La Caixa a la FinAppsParty

L’equip de quatre joves ha guanyat el tercer premi, de 1.000 euros, per haver creat una aplicació per simplificar la liquidació de deutes. Els santcugatencs Carles Iborra i Isaac Jordana juntament amb el terrassenc Víctor Vila i Daniel Devesa Derksen-Staats, de Xàbia, han guanyat el tercer premi, dotat en 1.000 euros, de la marató FinAppsParty organitzada per La Caixa en col· laboració amb Barcelona Digital. L’equip Bogamarí està format per quatre joves que han creat una aplicació per simplificar la liquidació de deutes entre un grup d’amics que participen en un projecte comú, com un viatge o un regal. Ho van fer durant la marató de 12 hores que es va fer els passats dies 22 i 23 de novembre. // Redacció

Formació

Media Markt impartirà cicles formatius La companyia ha signat un conveni amb la Generalitat de Catalunya per fer dos cicles formatius de comerç i màrqueting en diversos instituts de Catalunya. Media Markt i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya han signat un conveni per impartir dos cicles formatius de grau mitjà i superior de màrqueting i comerç. L’acord entre l’empresa líder en la distribució d’electrònica de consum aposta per un model d’estudis que es caracteritza per una metodologia d’aprenentatge que combina la implantació de continguts teòrics en els centres educatius amb la pràctica en el mercat laboral. L’alumnat, una vegada finalitzat el programa de formació, obtindrà el títol de tècnic en comerç o tècnic superior en gestió de vendes i establiments comercials. // A. M.

902 333 131 Oficines del grup Banc Sabadell

La immobiliària de Banc Sabadell

FA_SV_226x68_NubeSol_DStCugat_cat_FIN.indd 1

10/12/13 17:25


26 Economia i empresa Emprenedors

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Negoci De tota la vida

Barberia Siscu, cinquanta anys tallant cabells a Sant Cugat Passió Per la feina és un dels secrets de tenir un negoci Repte Continuar amb el mateix model sense canviar la manera de fer les coses

C

ada vegada menys, però encara, passejant pels carrers de Sant Cugat es poden veure petits negocis que conserven l’essència d’aquell Sant Cugat que un dia va ser un poble. Aquest és el cas de la Barberia Siscu Torres del carrer de Sant Antoni, un negoci familiar que compleix 50 anys d’existència i que ha passat de les mans del pare a les mans del fill. El 10 de febrer del 1964, la Barberia Siscu va obrir les seves portes. El motiu va ser el casament d’un amic d’en Siscu Torres, en Josep Castellví, qui avui en dia encara és client del negoci, tal com explica en Siscu Torres fill, qui regenta actualment el negoci que va fundar el seu pare. “La

En ‘Siscu’ Torres a la barberia, al carrer de Sant Antoni #AMANDA BERNAL

professió de barber per part del meu pare va ser vocacional, ell treballava en una fàbrica, a la Delphi, que aleshores es deia Condiesel. Però aquesta feina no li agradava. Va treballar a totes les barbaries de Sant Cugat abans de fundar la seva”, explica en Siscu Torres fill. “A mi no m’agradava estudiar i, amb 16 o 17 anys, vaig anar a cursar perruqueria, vaig estar una temporada tallant cabells a dones, però a mi m’agradava fer-ho aquí, a la barberia, per les tertúlies que hi havia i l’ambient”, d’aquesta manera, en Siscu va seguir el negoci del seu pare. Explica que, abans, sovint, els clients arribaven a les 9 del matí i a la una encara eren allà fent-la petar. “Ara la gent va amb presses i el client no és tan fidel; no és com abans, Sant Cugat ha crescut molt”, recorda. Tot i que el negoci s’ha mantingut durant 50 anys, les peticions dels clients van variant, ara poques vegades els homes demanen d’afaitar-se. “Ara tallem cabells, bàsicament, també arreglem barbes, però poques vegades el client demana que l’afaitem, alguna vegada per caprici, però poques ” explica en Siscu Torres fill. Ser amable amb la gent, passió per la feina que es fa, i fer les coses bé, és, segons en Siscu, el secret per continuar amb les portes obertes del negoci després de 50 anys. El repte? Continuar amb el mateix model de negoci per molts anys. // Àgata Guinó


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Publicitat 27


Foto de la setmana

Una mirada transparent La capacitat dels animals de contribuir a la rehabilitació de les persones és l’esperit que defensa el centre hípic adaptat Fundació Federica Cerdá. Moltes vegades, una mirada sincera és la millor teràpia. #FOTOGRAFIA: Artur Ribera


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013


30 Cultura Reconeixement

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Periodisme Homenatge en forma de llibre i DVD

Recordant l’empremta de Ramon Barnils a la ciutat Homenatge ’Vint i Ramon Barnils’ i el documental ‘Barnils tal com raja’ són una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils i Edicions Dau La presentació a Sant Cugat va ser el 4 de desembre

C

ompromès, independentista i intel·lectual. Aquests són tres dels adjectius que més es van atribuir al periodista santcugatenc Ramon Barnils, durant la presentació del llibre Vint i Ramon Barnils i el documental Barnils tal com raja, al vestíbul de Teatre-Auditori, el 4 de desembre. Dues peces que volen fer un tomb per la vida de Barnils i mostrar com era el periodista. Vint i Ramon Barnils és una obra de 20 entrevistes a amics del periodista santcugatenc, a través de les quals es vol arribar a explicar al lector com va viure i exercir la seva professió. La seva mateixa autora, la periodista Laia Altarriba, descriu el recull d’entrevistes com un retrat “polièdric”. Tot i això, Altarriba també subratlla que el llibre, a més de ser un retrat de Barnils, també vol ser una descripció de l’època en què va viure. La periodista va descriure el santcugatenc com “un periodista compromès que actuava i feia propostes en base al seu projecte de país. No deia res perquè sí”. Pel que fa a aquesta idea de país que tenia, l’autora el va definir com un “país normal i independent i que tingués, les que ara estan tan de moda, estructures d’estat. D’aquest manera, va tenir la idea de crear l’Agència Catalana de Notícies”.

Acte emotiu Durant l’acte, del santcugatenc se’n va repetir l’admiració i fidelitat que va tenir sempre pel poeta santcugatenc Gabriel Ferrater. D’aquesta manera, es van recordar les trobades d’intel·lectuals a El Mesón i el periodista Xavier Fornells va fer un viatge per aquella època, parlant amb diversos dels companys de tertúlies de Barnils al popular local. Fornells posà èmfasi en l’empenta

Presentació-homenatge L’acte es va celebrar al TeatreAuditori amb presència d’amics i companys de Barnils #ARTUR RIBERA

en context Qui era Ramon Barnils? Periodista Ramon Barnils va escriure i col·laborar a Tele/eXpres, El Noticiero Universal, La Vanguardia, El be negre amb potes rosses, Ajoblanco, Solidaridad Obrera i El Temps, entre molts d’altres. També va treballar a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE, on va impulsar el primer servei de notícies en català, els anys 80. Ràdio Va participar a Catalunya Ràdio, en programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico.

que va posar Barnils a recordar el llegat de Ferrater. De la seva banda, un company de tertúlia, Joan Navarra, va destacar la capacitat d’explicar els fets i les notícies del periodista. “El Ramon t’ho explicava tot i esperàvem la trobada setmanal perquè ens expliqués què passava”. // Àgata Guinó redaccio@diaridesantcugat.cat @AgataGuinoSoler


Cultura 31

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Art Inauguració ENTREVISTA Laia Altarriba, periodista del Grup Barnils

“Era un periodista que anava en contra dels poders de convenciment” Quin és el motiu ara del llibre? Després d’un any de la seva mort, surt el llibre Articles, d’en Carles Serrat, que és molt valuós perquè és una pinzellada de tota l’obra de Ramon Barnils. Nosaltres, com a grup de periodistes, trobàvem a faltar que es tornés a posar en valor la figura de Barnils. I vam considerar que podríem donar veu a gent que el va conèixer i el va estimar per fer un retrat sobre ell. Ara deu conèixer bé com era Barnils? El conec força, o el conec una mica més del que el coneixia. Però, és clar, algú que no has conegut directament, encara que sigui amb 20 entrevistes en profunditat no n’hi ha prou, sempre es pot anar aprenent. Quina és aquella característica que tots els entrevistats expliquen del Ramon Barnils? Tots acaben confluint a explicar que era un independentista que vivia el país des d’aquesta normalitat. També que era un periodista que anava en contra dels poders, però no com una postura, sinó des del convenciment. Era algú que li agradava viure la vida des de la rialla, però sempre tenia un dard per enviar contra els poders. Barnils també tenia la capacitat de connectar amb molta gent diferent.

Ja es pot veure “L’esclat creatiu de la Floresta”

#ARTUR RIBERA

Què opinaria de la situació d’avui? Crec que s’ho passaria molt bé, perquè ell va treballar molts anys per estar allà on estem avui en dia. No m’atreveixo a dir què opinaria. Un dels espais de l’exposició és la Casa de Cultura I del periodisme que es fa avui en dia? Em costa molt saber-ho, però crec que li agradaria veure que avui encara hi ha espais des dels quals hi ha gent que fa periodisme ben fet: no complaent amb els poders. Espais petits, de trinxera, però que hi són. Ha insistit en què no escrivia res que no fos pensant en el projecte de país que tenia. Quin era? Era uns Països Catalans normals en el sentit de lliures, independents. Ell ja fa molts anys que pensava amb estructures d’estat, que avui estan tan de moda. D’aquí, la seva proposta de l’Agència Catalana de Notícies que esdevé una realitat. Es va implicar molt amb Catalunya Ràdio perquè ell creia que una ràdio nacional era bàsica.// À. Guinó

Aquesta exposició amb voluntat de permanència sobre el moviment artístic vinculat al món del còmic i la il· lustració és un homenatge a Josep Toutain i Josep Maria Berenguer. El passat dimecres 11 de desembre es va inaugurar “L’esclat creatiu de la Floresta”, exposició que es podrà visitar en tres espais diferents de la ciutat fins al 4 de març. La mostra té per objectiu, segons el regidor de Cultura, Xavier Escura, “reivindicar una memòria històrica que és nostra, que la volem restituir i, sobretot, divulgar.” A l’acte de presentació, al qual van assistir unes dues-centes persones, el coordinador de l’exposició, Marcel Miralles, va assenyalar

#ARTUR RIBERA

que “seria molt maco que aquesta exposició es pogués ampliar en el futur amb altres exposicions monogràfiques del treball de cadascun d’aquests artistes”. Lluís Ribas, comissari de l’exposició, va assegura que l’exposició “és un deute que jo tenia amb aquesta gent. Que ningú es pensi que és una festa entre amics, és un acte de justícia. Sant Cugat i la Floresta han estat el centre de moltes històries”. L’espai central de la mostra és la Casa de Cultura de Sant Cugat. Per altra banda, el claustre superior del Monestir acull l’espai dels artistes de SI (Selecciones Ilustradas) i al Casino de la Floresta hi ha l’espai reclam/mostra. // Pere Fernández


32 Cultura

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

AASCV Associació Astronòmica Sant Cugat – Valldoreix

Ateneu Santcugatenc

Fills dels estels: el nostre lloc a l’Univers

Iniciem el 2014 amb nous cursos!

La Terra i tot el que l’envolta es compon de matèria que fa milions d’anys formava part d’una estrella

Ja hem iniciat els cursos de Nadal, monogràfics d’un o dos dies on podreu provar allò que fem amb un toc nadalenc

Romanent de la supernova SN 1006 #NASA, ESA, Zolt Levay (Space Telescope Science Institute)

La nostra experiència quotidiana està limitada per la rutina, per l’horitzó i la blavosa atmosfera. Però quan comença la nit, l’entorn creix silenciós dins la zona habitable del Sol (que porta l’energia per la vida) i emergeix la Terra lluenta d’estels. La Terra, una joia blava i blanca amb tonalitats verdoses i groguenques; enmig de la grandària còsmica hi ha la nostra insignificança: la matèria que ens constitueix, elaborada gradualment dins dels estels. Però cal que les estrelles hagin esclatat i escampat el seu contingut en forma de gasos i pols perquè la matèria de la vida fos possible. Per tant, la immensitat de l’Univers és una condició necessària per a la nostra existència en tant que de les estrelles, del seu escampament a partir d’explosions de supernoves, naixeren els sistemes planetaris i la vida amb la seva evolució. Atès que nosaltres existim, cal que les constants físiques del nostre Univers siguin les que són. Altrament, sinó estiguessin sintonitzades les constants de l’Univers, res existiria. Així doncs, nosaltres i tot l’Univers observable és el resultat d’un increïble cop de sort. Tots els elements del cos, incloent el carboni, nitrogen, oxigen i ferro, van ser forjats dins d’estrelles. El 1952, el cosmòleg Fred Hoyle va afirmar que l’existència d’aquests elements depèn d’una gran coincidència còsmica i accepta que hem de viure en un Univers amb un valor “perfecte”; de fet, l’abundància de vida al cosmos és planetària, aleshores, la pro-

babilitat d’existència de planetes en què hi hagi condicions adequades per a l’existència de vida desenvolupada és del tot possible, almenys, d’organismes multicel·lulars a la seva superfície. En contemplar la nit, ens podem sentir perduts en una immensitat que ens fa petits o hi podem sentir una harmonia que ens eixampla cap un temps infinit de pols diluïda d’estels dels quals en som fills. Estels que neixen per contracció d’un núvol d’hidrogen. Al començament, l’estrella és una gran esfera que, escalfada per la contracció, arriba a una temperatura prou elevada per poder convertir, per fusió nuclear, hidrogen en heli; en acabar-se l’heli s’inicia la fusió del carboni i així successivament fins arribar al ferro. Aquest procés desprèn molta energia. Quina serà l’evolució posterior de l’estrella depèn de la seva massa tot i que en el darrer cas l’estrella s’esfondra bruscament i amb violència. Aquesta violència es coneix com a supernova i emet en pocs minuts més energia que al llarg de tota la seva vida. De tot aquest procés resumit se’n dedueix que de la mort d’una estrella en neix nova vida. Res és perd en l’Univers. També hi ha el fet que només tenim un exemple de vida en què basar-nos, així que com podem estar segurs que lleis diferents no podrien donar lloc al sorgiment d’algun altre tipus de vida en algun altre planeta? // Carme Mas Sotspresidenta primera

Al curs de patchwork nadalenc, realitzareu arbres, corones de Nadal o peus d’espelma entre d’altres decoracions per a la llar, els dies 11 i 18 de desembre, de 19 h a 21 h. Podreu també fer un tast dels cursos de cuina de la Lali Domènech amb l’especial de cuina de Nadal, amb dos menús ideals per a aquestes dates. Però si preferiu fer dolços enguany us oferim el curs de decoració de galetes nadalenques, el 16 de desembre de 18 h a 20.30 h, on aprendreu a modelar els dibuixos més simpàtics amb la glaça reial. També trobareu cursos per a infants: un taller de feltre el 23 i 24 de desembre d’11 h a 12.30 h, aprendran a fer decoracions per a l’arbre de Nadal i la llar, o aprendre a fer galetes i decorar-les el 30 i 31 de desembre d’11.30 h a 13 h. A més a més, des de fa una setmana ja tenim obertes les inscripcions per als cursos i tallers de gener a abril, on no només continuem amb els que ja teníem sinó que n’oferim de nous! Com el rus, per a tots aquells qui vulguin iniciar-se en aquest idioma i el seu alfabet ciríl·lic. També innovem amb cuina en anglès tant per adults com per a joves; oferint una manera diferent d’aprendre cuina i practicar anglès, podeu fer-ne una sessió gratuïta el 16 de gener a les 20 h. Per a aquells que us agraden les manualitats i la creativitat, aquest trimestre gaudireu de valent amb el curs de costura, on no només aprendreu a cosir, sinó a transformar i reutilitzar totes aquelles

Les inscripcions es realitzen a la secretaria de l’Ateneu #cedida

peces de roba que ja no useu. Amb el de disseny d’interiors donareu vida a les vostres idees per renovar els espais de casa vostra. I amb els tallers de ganxet, mitja i “trapillo” aprendre diferents tècniques i per fer peces de roba: guants, gorres, bufandes, mantes, robeta per als nadons, accessoris, bosses, fundes, pufs o catifes! També obrim un nou curs de maquillatge i cura de la pell en el que us ensenyaran quines són les cures necessàries segons el vostre tipus de pell i quin és el maquillatge més us escau aprofitant el que ja teniu a casa. I tampoc faltaran els cursos per a aprendre a cuidar plantes, amb els monogràfics de plantes d’interior sabreu quines espècies són més senzilles de cuidar i quina és la cura bàsica que necessiten les plantes de casa vostra. Aquest 2014 us esperem a l’Ateneu! Podeu consultar el programa complert a www.ateneu.cat a l’apartat de cursos i tallers o recollint-lo a la nostra seu. Les inscripcions es realitzen a la secretaria de l’Ateneu, plaça de Pep Ventura, 1 de Sant Cugat.//


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Parlem de cultura

El retorn social de la cultura

D

e vegades aquesta feina nostra ens porta a camins ben complicats i gairebé sense sortida, i acabes que molt bé no saps quin sentit té tot plegat. Aquesta setmana, però, he pogut viure tres experiències que m’han reconciliat amb el valor social que té allò que anomenem cultura. La primera, quan en Geronimo Stilton va visitar l’escola Turó de Can Mates. L’esperaven 60 nens i nenes per entrevistar-lo. Entrevista a un ratolí. Encara que resulti inversemblant, és un autèntic ídol de masses. Les cares, els nervis i les emocions de les criatures fan aquest tipus de trobades bastant inoblidables. I tot, per un personatge d’un llibre. La segona, en la inauguració de l’exposició “L’Esclat creatiu de la Floresta”, el final d’un procés d’investigació i aprenentatge que ha culminat en una mostra visitable a la Casa de Cultura, al Monestir i al Casino. De com un do es converteix en ofici, un ofici en una manera de viure i veure, i d’una manera de viure i veure a la creació d’autèntiques obres d’art. El resultat és espectacular, us recomano una visita a aquesta exposició que repassa un dels moviments més controvertits i autènticament florestans que podreu trobar. I la tercera, l’obertura del Celler Modernista com a espai expositiu. Com, a través de la recerca històrica i la preservació del patrimoni podem explicar qui som i d’on venim, què ens fa diferents, què únics i què com els altres. També és de justícia agrair a aquest diari els espais d’opinió per poder plasmar les nostres reflexions a través dels articles i cartes. Massa sovint, si no és per aquest espai, és difícil parar-se a pensar. //

Anna Toro Tècnica de premsa i comunicació annatoro@santcugat.cat

Espectacle

La 13a edició ‘Pedra i sang’ arriba amb un cor renovat

Actualitat Cultura 33

FA 20 ANYS 24/12/1993

La tragicomèdia musical nadalenca arriba en la seva 13a edició, i es representarà els dies 25, 26, 27, i 28 de desembre al Monestir. L’Associació Amics de Pedra i Sang organitza, un any més, la representació de la tragicomèdia musical Pedra i sang. El muntatge, amb text de Josep M. Jaumà, música de Joan Alavedra i sota la direcció de Dolors Vilarasau, es podrà veure a la Sala Capitular del Monestir els dies 25, 26, 27 i 28 de desembre. La directora de l’obra, Dolors Vilarassau, va destacar la singularitat de l’espectacle, assenyalant-ne tres factors. El primer, que “és una història nostra, i que tan sols nosaltres podem explicar; és una tradició autènticament santcugatenca”. En segon lloc, “perquè va tenir transcendència a escala de país, aquell fet”. I en darrer lloc, “perquè es representa sota les mateixes parets que van viure el fet històric”. Enguany s’ha renovat bona part del cor del poble. De les vint-i-cinc persones que el formen, catorze són noves incorporacions. Vilarasau va explicar que les escenes del poble (número 5) i la de la guerra (número 7) s’han renovat i sorprendran els espectadors amb temes d’actualitat. // Anna Mira

Teatre

Emma Vilarasau, Premi Butaca a la millor actriu El paper de la santcugatenca a l’obra ‘Barcelona’, que es podrà veure al Teatre-Auditori el 18 i 19 de gener, li ha merescut el reconeixement del públic . L’actriu santcugatenca Emma Vilarasau va recollir durant la gala de lliurament dels Premis Butaca 2013, el dimarts 3 de desembre, el premi a la millor actriu pel seu paper en l’obra Barcelona. Una guardó amb què els espectadors reconeixen la feina de l’actriu en un muntatge, dirigit per Pere Riera, que es podrà veure al TeatreAuditori de Sant Cugat els dies 18 i 19 de gener. // Cinta Caballé

L’envelat obre les portes als nens per gaudir del Nadal

Un any més, l’Envelat de Nadal de l’Ajuntament és a punt per iniciar els primers espectacles i treballs que els nens podran gaudir durant les festes. El 4 de gener s’hi farà la rebuda de l’ambaixador reial. #j. a. mula

Aportar valor a través de la innovació

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs. La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació. www.boehringer-ingelheim.es www.twitter.com/boehringer www.youtube.com/user/boehringeringelheim

abcd


Crítica de teatre

34 Cultura Actualitat EL FIL VERMELL

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Nadal

La Cantata de Nadal “Com un mirall’, al Teatre-Auditori

Eduard Jener Crític eduardjener@telefonica.net

U

na llegenda japonesa diu que quan dues persones estan destinades a viure juntes, un fil vermell invisible lligat al dit petit de la mà dreta els uneix des del dia que neixen per més lluny que estiguin l’una de l’altra i per molt diferents que siguin, fins que es trobin per sempre més. Guillem Clua, l’autor i, per primera vegada director en aquest obra, és un dramaturg de la generació dels setanta que ha mostrat en pocs anys una qualitat notable en les seves aportacions a l’escena del país des de l’any 2002 com La pell en flames, Killer o Marburg i, recentment, ha estat premiat en els Premis Butaca. Ens trobem una història d’amor que beu de les pel·lícules de Hollywood dels anys 40 i 50 amb parelles com Katherine Hepburn i Cary Grant amb la diferència que aquí es tracta de dos homes. Història d’amor entre dues persones exactament iguals en les paraules, els comportaments, les reaccions, les emocions, els temors i les alegries com ho serien en una parella heterosexual perquè, senzillament, reflecteixen uns personatges reals, sincers, comprensibles i, sobretot, creïbles que, a més a més, omplen d’humor intel·ligent tota la funció. Tot el que passa en el Bar Bero és servit per dos actors magnífics. Ramon Pujol com Àlex, el barman de gimnàs, i Albert Triola, com Bruno, l’intel·lectual amb problemes de seguretat. Però és que el mateix Triola és multiplica en una exhibició espectacular en un ploma contundent, un passiu viciós, un gai pagesot (casat i amb fills), un tímid torturat o un genial Pablo, argentí prototípic, que converteix l’escenari en una galeria genial. Si, a més a més, pels espectadors hetero hi ha uns trencaments de la quarta paret on els protagonistes amb afany didàctic expliquen que és la web Gay Romeo o el Circuit, la feina de Clua és rodona i demostrativa de la potència d’aquesta comèdia excepcional.// SMILEY. Autor i direcció: Guillem Clua. Intèrprets: Ramon Pujol i Albert Triola. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. So i llum: Xavi Gardés. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 30 de novembre.

El poeta Carles Duarte #ARTUR RIBERA Camerata Sant Cugat organitza la Cantata de Nadal, que enguany tindrà lloc el dia 29 de desembre. Cada Nadal, des de fa nou anys, Camerata Sant Cugat organitza l’estrena d’una cantata per a cor infantil, cor mixt i orquestra, composta especialment per a Camerata Sant Cugat per músics contemporanis del nostre país. La cantata “Com un mirall” és el resultat de la unió compositiva de dos grans artistes: el compositor Manel Gil-Inglada i el poeta Carles Duarte. L’obra consta de quatre parts precedides de preludis sobre els quals l’actriu Marta Angelat recita els versos dels poemes. Aquesta cantata ha estat guanyadora dels premis internacionals de música per a cinema Jerry Goldsmith 2013. L’estrena serà durant el Concert de Nadal que tindrà lloc el 22 de desembre a l’Espai Cultural La Lira de Tremp, i el dia 29 de desembre del 2013, al Teatre-Auditori Sant Cugat. // Redacció

Patrimoni

El Celler Modernista obre les seves portes aquest divendres El Celler Modernista, nova subseu del Museu, s’obre a la ciutadania aquest cap de setmana per mostrar la història de l’edifici i la seva importància social en el Sant Cugat agrícola.

SMILEY

#Cedida

Aquest divendres, 13 de desembre, Sant Cugat inaugura oficialment el Celler Modernista, reconvertit en subseu del Museu de Sant Cugat. D’aquesta manera, el celler cooperatiu dissenyat per Cèsar Martinell s’obre a la ciutadania de manera museïtzada per recuperar part del passat de la ciutat. A partir d’aques-

ta data, el Celler Modernista quedarà obert a la ciutat i serà gestionat com un centre més dels Museus de Sant Cugat. Per celebrar la recuperació del Celler Modernista s’han organitzat nombroses activitats durant tot el cap de setmana del 13 al 15 de desembre. D’aquesta manera, el divendres 13 de desembre, a les 18 hores, es farà l’acte oficial d’inauguració de l’equipament, seguit d’una degustació de vins amb DO amb acompanyament musical. // C. Caballé

Patrimoni

El Siglo ja disposa del fons de la Llibreria Canuda

Els llibres ja estan a El Siglo #cedida Amb els 120.000 exemplars que la sala del Mercantic ha adquirit, es converteix en la llibreria de segona mà i primeres edicions més gran de Catalunya. Els 120.000 llibres de la mítica Llibreria Canuda de Barcelona, que tancava les seves portes el 23 de novembre després de 82 anys d’existència, ja estan a El Siglo, el nou espai que els acollirà a partir d’ara. El trasllat a Sant Cugat va finalitzar el dimecres 4 de desembre. A més dels llibres, la sala també ha adquirit les prestatgeries i altres elements de mobiliari de la mateixa Llibreria Canuda per mantenir-ne l’essència i recrear-ne l’ambient històric del local barceloní. Amb un fons total de 150.000 llibres, El Siglo es converteix en la llibreria de material vell més gran de Catalunya. El Siglo agafa així el relleu de la mítica llibreria que va servir d’inspiració a l’escriptor Carlos Ruiz Zafón. El vell establiment va servir a l’autor de L’ombra del vent per descriure “el cementiri de llibres oblidats”, on milers d’obres literàries esperaven per ser llegides. La Llibreria Canuda va tancar el 23 de novembre després que el seu propietari, Santiago Mallafré, es veiés desbordat per l’augment del preu del lloguer. La llibreria va ser fundada pel pare del propietari l’any 1931 i sempre va ser una botiga de llibres de segona mà.// C. Caballé


Cultura 35

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Pàgina de l’Escola Fusió

Pàgina del Cor Infantil Sant Cugat (Aula de So)

El Nadal més musical amb l’escola Fusió

‘Un Nadal amb Mr. Scrooge’, un espectacle musical familiar diferent

Cor Infantil Fusió a les nadales al carrer #cedida

Teatre-Auditori, dimarts, 17 de desembre, a les 19.30 h #cedida

La vivència musical del Nadal que reben els nostres alumnes i famílies Per Nadal, la música adquireix especial rellevància, potser és l’època de l’any en què la festa tradicional va més lligada a cantar i tocar. Són dies de bons desitjos que a la nostra escola celebrem compartint amb alumnes, pares , mares i professors moments molt especials fent música. Així, durant l’última setmana del trimestre, ens reunim al vespre per celebrar concerts a càrrec dels alumnes, petits i grans, on escoltem des de les melodies més tradicionals nadalenques a obres d’autor que tots preparen amb il·lusió. Des de l’escola Fusió s’organitzen també les Nadales al Carrer, amb participació de totes les corals de la vila que es vulguin afegir. Anem a cantar pels carrers i botigues, omplint aquest espai d’ambient nadalenc, acabant a la plaça de Barcelona cantant davant el pessebre i rebent sempre xocolata calenta a més d’alguna sorpresa. Tots els nens i nenes participen molt con-

tents sabent que després de l’esforç hi haurà la merescuda recompensa que els comerciants de Sant Cugat donen als cantaires, convertint aquests moments en una vivència molt bonica.

El musical tindrà lloc el pròxim dimarts 17 de desembre, a les 19.30 h, al Teatre -Auditori

En un gran espai de la ciutat fem un concert de Nadal molt especial amb les formacions d’orquestra i banda, que posen punt i final fins l’any que ve a les celebracions nadalenques a la nostra escola. És un concert on es prepara un repertori de curs però amb alguna sorpresa que fa que sempre tingui un final molt emotiu.... Gorres de pare Noel, escopetes de confeti, nadales simfòniques... Tots ens acomiadem havent passat una bona estona desitjant-nos el millor.

Un Nadal amb Mr. Scrooge, a més d’un extraordinari espectacle musical nadalenc per a tota la família, és un dinàmic projecte participatiu del Cor Infantil de Sant Cugat que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat i de la dedicació de les escoles i instituts de Sant Cugat que han volgut participar en aquesta 3a edició: l’escola Catalunya i els instituts Angeleta Ferrer i Leonardo da Vinci. Un Nadal amb Mr. Scrooge suposa, per als alumnes de primària i d’ESO, viure l’experiència d’alt de l’escenari al costat de músics i artistes professionals. Sota la direcció d’escena d’en Marc Rosich, la direcció musical de l’Elisenda Carrasco i l’Oriol Castanyer i amb el suport del Cor Infantil Sant Cugat, que garanteixen un inqüestionable nivell artístic de la proposta. Uns 160 nens i joves es reuniran en aquest musical i pujaran d’alt de l’escenari del Teatre-Auditori per cantar i interpretar l’adaptació del conegut conte de Charles Dickens. Un Mr. Scrooge interpretat per l’actor Oriol Genís, que juga amb el seu paper d’home avar i garrepa entre tots els cantants. Mr. Scrooge, que no es preocupa per

Però aquí no s’acaba tot... Els nostres cors sempre participen en la Cantata de Nadal que organitza Camerata Sant Cugat, un concert on sempre hi ha una estrena absoluta d’una obra adient per a totes les edats i creada per compositors de renom. I, finalment, en aquets dies de festa, els alumnes grans de l’escola porten als carrers de la ciutat la seva música, petits grups de músics que donen vida al Nadal .

ningú, que no celebra la festa del Nadal, que viu una solitària vida, sense ser-ne conscient, una vida dedicada exclusivament als negocis i a guanyar diners. Unes visites sorpresa, vingudes del més enllà, provocaran un gir en la seva història. Per als alumnes que participen en aquesta obra ha estat una experiència especial, perquè implica una experiència musical des de dins i al costat d’unes veus especials i privilegiades. La música omple les aules, els joves s’encomanen de l’esperit del musical i l’activitat es clourà amb un espectacle real, professional, del quals tots ells en són protagonistes. Volem fer un reconeixement a la tasca que els seus professors han dut a terme i esperem que tots us encomaneu de l’esperit d’aquest musical que ja va sorprendre el públic en l’edició del passat Nadal. Ha estat tanta la dedicació i il·lusió amb què s’ha encarat aquesta 3a edició del projecte , que es considera un projecte consolidat que l’any vinent s’obrirà a tots els centres i instituts interessats de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola. Recordeu, Mr. Scrooge es presentarà en una única funció que no us podeu perdre: mestres, alumnes, famílies i públic en general! Entrades (9 €) a la venda al Museu de Sant Cugat, al Teatre-Auditori i al seu web o per tel. 93 589 12 68 (taquilles).//


36 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Publicitat 37


38 Esports Futbol sala

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Segona Nacional B, grup 3 Primer dels dos derbis d’aquesta temporada 2013-2014

L’Olímpyc rep el Sant Cugat en un derbi de necessitats El partit Es jugarà dissabte, a les 18 hores, al Pavelló de la Floresta Classificació L’Olímpyc Floresta FS, tretzè en la primera plaça de permanència, li treu 11 punts al FS Sant Cugat, setzè i últim sense punts

E

ls primers equips de l’Olímpyc Floresta FS i el Futbol Sala Sant Cugat s’enfronten aquest dissabte, 14 de desembre, en un derbi santcugatenc on ambdós equips necessiten la victòria ja que els tres últims classificats són els que, un cop acabi la lliga, perdran la categoria i descendiran a la Tercera Nacional. L’Olímpyc és tretzè de setze equips a la classificació amb 11 punts, i el FS Sant Cugat és setzè i últim sense punts. El partit, corresponent a la catorzena i penúltima jornada de la primera volta al grup 3 de la Segona Nacional B, es jugarà a les 18 hores, al Pavelló Municipal de la Floresta. Dels cinc partits que aquesta temporada 2013-2014 els florestans han jugat com a equip local, n’han guanyat un, n’han empatat un altre i n’han perdut quatre. Els vermell-inegres, per la seva banda, han perdut els quatre partits que han jugat de visitant.

Un partit competit L’entrenador de l’Olímpyc Floresta FS, Xaloc Rion, que viurà el seu primer derbi com a tècnic (ja els ha viscut com a jugador), ha assegurat al Diari de Sant Cugat que “serà un partit competit fins a l’últim minut”. També ha assegurat que ���no crec que siguem els favorits. El FS Sant Cugat està una mica despenjat a la classificació i no té res a perdre”. Per a Rion, “aquest és un partit especial, sobretot pels mitjans de comunicació i els jugadors” i el que a ell li interessa “són els tres punts per allunyar-se una mica de la zona de descens”. Preguntat per si creu que el Futbol Sala Sant Cugat se salvarà del descens, Xaloc Rion ha estat molt clar: “La veritat és que no m’importa. Si

en context Una victòria per a cada equip Victòries com a local En la temporada 2011-2012, l’Olímpyc Floresta FS i el FS Sant Cugat ja es van veure les cares, llavors al grup 2 de la 3a Nacional de futbol sala. En el partit d’anada, l’Olímpyc va guanyar 3 a 2, i a la tornada ho va fer el FS Sant Cugat, per 7 a 4. Trenca la mala ratxa En el primer partit, que es va jugar el 4 de febrer del 2012, l’Olímpyc va sumar la segona victòria a la lliga després d’encaixar cinc derrotes consecutives. Aquest xoc va correspondre

a l’última jornada de la primera volta. A 11 punts En el segon partit, l’últim de la lliga (es va disputar el 9 de juny del 2012), el FS Sant Cugat va aconseguir la victòria i va acabar la lliga en la tercera posició amb 58 punts, amb 11 punts més que l’Olímpyc, que va ser cinquè. El pròxim, el 26 d’abril El segon derbi d’aquesta temporada 2013-2014 es disputarà el dissabte 26 d’abril, al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler, en la 29a i penúltima jornada del campionat.

mirem la classificació, ho tenen difícil”. Això sí, respecte al seu conjunt sí que ho té clar: “Estic convençut que l’Olímpyc se salvarà”, ha afirmat. Tot i arribar a aconseguir tres victòries consecutives al campionat –de la 7a a la 9a jornada de lliga–, l’Olímpyc està fent una campanya irregular. El seu tècnic reconeix que “està sent una temporada difícil. Ens va costar molt entrar a la categoria i saber competir”.

Vol la primera victòria a la lliga El tècnic del Futbol Sala Sant Cugat, Albert Tejero (també exjugador del primer equip), que també viurà el


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Actualitat Esports 39 Polèmica L’equip tècnic marxaria al nou club

Protagonistes Albert Tejero i Jordi Palau, del FS Sant Cugat, i Martí Àngel i Xaloc Rion, de l’Olímpyc Floresta FS #ARTUR RIBERA

seu primer derbi des de la banqueta, ha afirmat que “espero que la primera victòria a la lliga arribi en aquest partit contra l’Olímpyc Floresta FS. No estaria gens malament. A veure si agafem moral i embranzida per sortir d’aquesta situació i encarar millor la segona volta de la lliga”. També ha assenyalat que “per classificació, l’Olímpyc és el favorit” i que “serà un partit molt intens perquè un derbi és un derbi. En aquests partits el que cal controlar és la sobreexitació. Hem de jugar amb el cap fred perquè tindrem les nostres oportunitats”. Després del derbi santcugatenc,

DECLARACIONS “No som els favorits. El FS Sant Cugat està despenjat a la taula i no té res a perdre” Xaloc Rion Entrenador de l’Olímpyc Floresta FS

“Que la primera victòria a la lliga sigui contra l’Olímpyc no estaria gens malament” Albert Tejero Entrenador del FS Sant Cugat l’Olímpyc Floresta FS i el FS Sant Cugat jugaran el cap de setmana del 21 i 22 de desembre l’últim partit de la primera volta. En la quinzena jornada de lliga, l’Olímpyc Floresta FS visitarà l’Esparreguera CFS, sisè a la classificació amb 21 punts, i el FS Sant Cugat rebrà la visita del Club Sala 5 Martorell, quart amb 22 punts. // Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

Possible escissió de la rítmica al Muntanyenc Tot fa pensar que, finalment, hi haurà un trencament entre la Secció de Gimnàstica Rítmica i Estètica de Grup del Club Muntanyenc i l’entitat. Això afectarà 350 gimnastes i 12 entrenadores. Si finalment no es produeix cap negociació en positiu entre la Junta Directiva del Club Muntanyenc Sant Cugat i els responsables del Club Gimnàstica Sant Cugat Esports, la nova entitat que s’ha creat recentment, es produirà una evident escissió a la Secció de Gimnàstica Rítmica i Estètica de Grup del Club Muntanyenc. Des de fa temps, existeixen diferències importants entre la Junta Directiva i Marc Dinarès, gerent, i els diferents responsables que ha tingut la secció, que compta amb 350 gimnastes i 12 tècniques. El Club Muntanyenc va celebrar el dimecres 4 de desembre una reunió amb una quarantena de pares de la secció, que va durar dues hores i mitja. L’acte el va presidir Paco Cruces, president del Club Muntanyenc Sant Cugat; Manel Soler, vicepresident segon del CM Sant Cugat, i Marc Dinarès, gerent de l’entitat. Cruces va dir que “intentarem tornar a parlar amb ells”, tot i que també va insistir que “si no hi ha acord, el Club Muntanyenc garanteix la continuïtat de la secció”. Una bona part dels pares que van participar en la reunió del 4 de desembre van insistir en el fet que el millor “per a les gimnastes” és que hi hagi un acord. Els pares i la Junta Directiva del CM Sant Cugat han coincidit en el fet que“les més perjudicades d’aquesta

Paco Cruces #ARTUR RIBERA

Alex Garçon #CEDIDA situació són les gimnastes”. Al tancament d’aquesta edició, la Junta Directiva del Club Muntanyenc havia de presentar el dijous 12 de desembre, a la nit, el nou projecte esportiu de la secció, i a Manel González com a nou director tècnic esportiu de les seccions de rítmica i estètica de grup, i d’atletisme. L’actual equip tècnic de la Secció de Gimnàstica Rítmica i Estètica de Grup té la intenció de passar a formar part del nou club. Pares d’aquesta secció, encapçalats per Alex Garçon (era vocal de la secció), han creat un nou club, que, segons detallen, es posarà en funcionament el pròxim mes de gener. // Àlex López Puig


40 Esports Actualitat Hoquei sobre patins Recepció a l’ajuntament

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Hoquei sobre herba

El Junior FC masculí, a les semifinals del campionat català El Junior FC masculí d’hoquei sobre herba juga el dissabte 14 de desembre a les 15 hores, al camp de l’RC Polo de Barcelona, les semifinals del Campionat de Catalunya de Divisió d’Honor A.

El Patí ofereix els trofeus a la ciutat

El Patí Hoquei Club Sant Cugat va oferir el dimecres 4 de desembre, a l’ajuntament, els trofeus que els equips sènior A femení i prebenjamí A masculí van aconseguir la temporada passada, la 2012-2013. L’alcaldessa, Mercè Conesa, va assegurar que el Patí “es una entitat de referència en l’esport femení de Sant Cugat”. #localpres

El cinema de casa teva

El primer equip masculí d’hoquei sobre herba del Junior FC juga aquest dissabte, 14 de desembre, a les 15 hores, les semifinals del 93è Campionat de Catalunya de Divisió d’Honor Masculí. Ho farà a l’RC Polo de Barcelona, davant l’equip amfitrió. L’altra semifinal la jugaran el Club Egara i el FC Barcelona. El campió de cada semifinal jugarà el diumenge 15 de desembre la final, a les 13 hores, mentre que l’enfrontament pel tercer i quart lloc es disputarà a les 11 hores. // À. L. P.

Ajuntament

Es presenten mesures per evitar els robatoris al Pav-3

Imatge del consell #ARTUR RIBERA El Hobbit 2

3d: 16.00 - 19.00 - 22.00 h 2d: 20.30 h

3 bodas de más

16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h

12 años de esclavitud 16.00 - 19.15 - 22.00 h

Frozen

16.00 - 18.15 h v. català

Ho va explicar Xavier Codina, cap de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament, en el decurs de la sessió ordinària del Consell Sectorial d’Esports, que es va celebrar el dilluns 9 de desembre. Amb l’objectiu d’evitar que no es produeixin més robatoris al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler (n’hi ha hagut els últims dos anys, i també a la ZEM Jaume Tubau), l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat estudia la posada en funcionament (no s’ha especificat quan) de diferents mesures. Així ho va explicar Xavier Codina, cap de l’Àrea d’Esports del consistori, en el decurs de la sessió ordinària del Consell Sectorial d’Esports, que es va celebrar el dilluns 9 de desembre, a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Codina, qui va conduir el consell, va detallar quins podrien ser els elements tècnics i tecnològics que s’aplicarien al

Pavelló 3: càmeres de videovigilància, un torn i un intèrfon. El cap de l’Àrea d’Esports va assegurar que es tracta d’un “canvi radical i un canvi d’hàbits” i que aquests canvis que vol implantar l’Ajuntament, “els esportistes passen a ser clients del Pavelló 3, amb drets i deures”. Segons Codina, aquests canvis al Pavelló 3 “són també una prova pilot per instal· lar aquestes mesures a d’altres equipaments de Sant Cugat”. // Àlex López Puig

Esport i solidaritat

La primera Cursa Solidaritat Sant Cugat, diumenge L’organitza l’empresa santcugatenca Activica aquest diumenge, 15 de desembre, en benefici de La Marató de TV3. La cursa, no competitiva, començarà a les 10.30 hores, al parc de la Pollancreda. L’empresa santcugatenca Activica, especialitzada en l’organització d’esdeveniments esportius, organitza aquest diumenge, 15 de desembre, la primera edició de la Cursa Solidaritat Sant Cugat, en benefici de La Marató de TV3, que enguany està destinada a les malalties neurodegeneratives. Les inscripcions, que es podran formalitzar fins al mateix dia de la cursa, es poden fer al web d’Activica o bé, presencialment, a les botigues de Sant Cugat Running Vallès (carrer de Can Mates, 2) o a Eroica Qgat (carretera de Cerdanyola, 88). Els nens han de pagar 5 euros i els grans, 10 euros. Les inscripcions inclouen una botifarrada al final de la cursa solidària. La cursa, no competitiva, començarà a les 10.30 hores i se celebrarà al parc de la Pollancreda. Els nens faran un circuit de 1.450 metres, i els grans, de 5.800 metres. La primera Cursa Solidaritat Sant Cugat comptarà amb la presència de moltes cares conegudes que han volgut donar suport a aquesta excel·lent iniciativa. Són els següents esportistes d’elit: Maverick Viñales (motociclisme); Alba Cabello (natació sincronitzada); Erika Villaécija (nedadora santcugatenca), i els nedadors Alan i Brenton Cabello. A les 9.30 hores també hi haurà una pedalada, en la qual col·laboren Eroica Qgat i la Unió Ciclista Sant Cugat. El Club Senglar Orientació de Sant Cugat organitzarà la setena Cursa per a La Marató de TV3 el diumenge 15 de desembre, també al parc de la Pollancreda, a partir de les 10 hores. La recaptació de les inscripcions anirà a La Marató de TV3. // Àlex López Puig


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Publicitat 41


42 Viure a Sant Cugat Entrevista

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Entrevista

Carles Boix

Catedràtic de Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton (EUA)

@boixserra

“Autodeterminarse no està regulat, però no vol dir que estigui prohibit” L’autodeterminació és la qüestió que va plantejar el primer ponent del cicle de conferències d’Òmnium “Vers un país normal”, el 12 de desembre a la Unió La conferència portava el títol “La dimensió internacional de l’autodeterminació de Catalunya”; quina és aquesta dimensió? La reflexió s’ha de fer en dues direccions. D’una banda, l’autodeterminació en el dret internacional, per tant, cal veure fins a quin punt el dret internacional accepta o regula que un país pugui ser consultat per separar-se d’un altre país. D’altra banda, el debat passa per si Catalunya formaria part de la Unió Europea o en quedaria exclosa, que és un dels temes més importants que hi ha en aquest moment sobre la taula.

Què diu el dret internacional? Distingeix el principi d’autodeterminació i el dret a autodeterminar-se. El principi d’autodeterminació es va generar de manera informal en els 14 punts del president nord-americà Woodrow Wilson on s’esmentava que les persones podien ser lliures per autodeterminar-se. Aquesta idea es va recollir a la carta de les Nacions Unides i es va desenvolupar en els anys 60 i 70, quan es va reconèixer la possibilitat d’exercir l’autodeterminació però només en els casos en què els països que ho estiguessin fent fossin colònies.

Quines són les vies que existeixen per ser un estat independent? La cessació es pot fer de manera acordada o unilateral. Si és acordada vol dir que el país origen i el que es vol separar estan d’acord com, per exemple, Escòcia. Aquí el dret internacional no hi entra per res. En canvi, si no s’arriba a cap a cord i es fa a través de declaracions unilaterals, el dret internacional hi juga un paper imprescindible.

Catalunya no entraria en aquest grup de països... No perquè no és una colònia, però també sabem que el màxim tribunal que hi ha al món, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) que es reuneix a l’Haia diu que el fet de no estar regulat no vol dir que estigui prohibit. Per tant, el tribunal expressa que en el cas que no siguis colònia, no vol dir que no puguis autodeterminar-te. De fet, hi ha hagut casos que això ha pas-

sat, com Iugoslàvia, les repúbliques bàltiques, o a principis del segle xx tenim els casos de Noruega i Islàndia. Per tant, el TIJ permet l’autodeterminació? Amb el cas de Kosovo, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va demanar al TIJ que fes pública una opinió sobre la legalitat de la decisió d’autodeterminar-se i separar-se unilateralment. El TIJ va dir que, efectivament, no hi ha cap dret d’autodeterminació a què es podia acollir Kosovo, però el fet de que no hi fos no volia dir que estigués prohibit. Per tant, tenien la llibertat de fer-ho però amb dues condicions: sense violència de manera il·lícita i respectant les fronteres entre els estats. En quin moment es troba Catalunya? El que el Parlament de Catalunya vol, i també la majoria de la població que està a favor de crear un estat independent, és fer-ho per acord i amb una consulta com a procés per aconseguir-ho.

Encaix internacional Carles Boix explica quins són els passos que cal seguir en el procés cap a un estat propi, les limitacions jurídiques i els debats internacionals. És el Catedràtic Robert Garrett de Política i Afers Públics a Princeton University. És llicenciat en Dret i en Història per la Universitat de Barcelona i doctor en ciència política per Harvard University. Abans d’ensenyar a Princeton, va ser professor a Ohio State University i a la Universitat de Chicago. És membre del Consell Assessor per la Transició Nacional, del col·lectiu Wilson i també és un Guggenheim Fellow i un membre de l’American Academy of Arts and Sciences. La seva recerca se centra en l’anàlisi empírica de la democràcia i en economia política comparada.


Viure a Sant Cugat 43

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

“Si no s’arriba a cap acord i es fa una declaració unilateral, el dret internacional hi juga un paper imprescindible” “Si Espanya acceptés la consulta estaria acceptant el resultat i, per tant, una separació acordada”

Encarrilant la via Carles Boix analitza la visió internacional de l’autodeterminació #A. ribera

Què implica fer una consulta? És la manera més democràtica i pacífica que existeix. Si el Govern espanyol acceptés fer una consulta implícitament, estaria acceptant el resultat i, per tant, una separació acordada. No obstant això, es podrien negociar els termes, el que paga cadascú, els actius, els passius, les obligacions internacionals, etc. Però aquest acord, de moment, no existeix... No, perquè precisament el Govern espanyol no té cap tipus d’argument de pes per convèncer la majoria favorable a votar que sí de les enquestes. De fet, utilitza l’amenaça que la cessació no serà bilateral, sinó unilateral i, per tant, molt més costosa per Catalunya, a fi d’espantar aquesta majoria favorable a votar que sí a la independència. Aquest és el joc que hi ha. En quins termes seria més costosa? És més difícil perquè has de ser capaç de controlar el teu territori, de pagar les nòmines, fer que et reconeguin a fora perquè que-

da ambigu si estaria dins de la UE o no. Què diuen els tractats internacionals en aquest sentit? Tot i que quan el Govern espanyol diu i fa dir al president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, que si un país se separa unilateralment queda fora, això no ho sabem per diferents motius. Primer, perquè no hi ha precedents. Després, perquè els tractats no diuen res sobre separacions de països i, finalment, perquè hi ha dos articles en els tractats que es poden interpretar de manera contradictòria. Un parla d’admissió de països, en el qual es diu que per entrar a la UE es necessita l’acord unànim de la UE. L’altre tractat parla de la sortida de països, en el qual es diu que si ets un país membre i en vols sortir no pots anarte’n, sinó que has de negociar la sortida. La pregunta ha d’incloure alguna referència a la UE? Si hi posen la UE és perquè el president Mas ho va dir i per reforçar la

idea que el procés seria pacífic. Quins passos ha de seguir Catalunya ateses les circumstàncies actuals? En aquests moments el que hi ha és una negociació per part dels partits que volen fer la consulta a fi de buscar un acord amb data i pregunta. Una decisió que, pel que s’interpreta dels mitjans, passarà entre Nadal i Cap d’Any. Si el govern de Madrid diu que hi està d’acord, ja està. I si diu que no es pot fer, a Catalunya poden passar diferents coses: o que finalment la consulta no es faci, fer-la igualment o fer unes eleccions que en certa manera servirien de substitutes de consulta. Aleshores Madrid podria o bé quedar-se de braços plegats o bé suspendre l’autonomia. És possible suspendre l’autonomia? Té uns costos polítics brutals, però sí que és possible. Quines estructures d’estat li calen a Catalunya per ser independent? Per fer el pas en el cas en què no hi hagi cooperació per part del govern d’Espanya, caldria una

“La ciutadania està preparada, més aviat les que s’han de preparar per fer la consulta són les elits polítiques” agència tributària catalana i tenir el control de l’ordre públic: que la policia estigui al servei del ciutadà. Com es veu el procés als EUA? Comença a aparèixer als diaris i cada vegada hi ha més interès i ganes de saber per part del serveis diplomàtics i institucions. Crec que quan es plantegi la consulta i la data hi haurà molt més interès. A les empreses multinacionals que treballen amb Espanya, per exemple, l’únic que els importa és que no hi hagi incertesa, que sigui un procés clar. En el fons, els és igual si és un país o en són dos. Catalunya i els catalans estan preparats per fer la consulta? Després de veure aquests manifestacions i cadenes humanes –l’ordre, la massa, l’entusiasme, la pau i l’alegria de la festa–, a mi em sembla que sí. Més aviat, les que s’han de preparar són les elits polítiques, que és on més debat hi ha. // Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich


44 Viure a Sant Cugat Història

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

El Sant Cugat contemporani El segle xix El Monestir, de fons Els camps de la vila de Sant Cugat durant els anys 20 #Arxiu. Roisin

classe, la qual cosa significava un 5% de la riquesa rústica. Pel que fa als edificis, s’indica “que no figuran todos (...) lo que se demostraria con un simple recuento”. L’altre mecanisme d’ocultació consistia en una avaluació a la baixa de les qualitats de la terra. En una lletra del 19 de desembre de 1854 es diu: “Reconociendo el resumen de riqueza se advierte con admiración –és d’agrair el to irònic de l’escrit-, que en todos los terrenos dedicados al cultivo figuran un crecido número de cuarteras de 4ª calidad (...), apareciendo por consiguiente, una ocultación de la riqueza que no puede tolerarse por más tiempo”.

Que paguin forasters i arrendataris

Durant bona part del segle xix els ajuntaments tingueren a les seves mans la clau de la fiscalitat central: l’avaluació de la base imposable

Ajuntament i frau fiscal al segle XIX

E

ls ajuntaments jugaren durant tot el període de configuració de l’estat liberal un paper fonamental com a agents municipals de la hisenda central, aspecte heretat de l’antic règim. La Constitució de Cadis (art. 321) establia com a competència dels ajuntaments “hacer el repartimiento y recaudación de las contribuciones, y remitirlas a la tesorería respectiva”. Malgrat algun intent posterior per canviar-ho (RD 23/VII/1835), seran majoritàries les disposicions que deixaran les coses com estaven (RO 23/XII/1835, RD 27/ XII/1838, Llei municipal del 8/I/1845 i, sobretot, RRDD del 23/V/1845).

El control de l’ajuntament No cal dir que aquestes competències donaven un ampli marge

L’ocultació de la riquesa rústica adquiria diverses formes, els perjudicats també eren diversos als membres dels ajuntaments, els quals, des de la llei municipal esmentada, estaven en mans d’una minoria. Aquí només ens detindrem en un aspecte, el que es refereix a l’avaluació dels béns immobles, els conreus i la ramaderia, el que se’n dirà contribució territorial. Una RO del 9 de juny del 1853 consagra una figura que es venia aplicant interinament pel que fa l’avaluació de la base imposable de la contribució esmentada, l’amillarament. El protagonisme corresponia quasi

en exclusiva a les juntes locals, les quals eren nombrades a proposta dels ajuntaments.

Amagar terres i cases A l’hora de confeccionar l’amillarament, que era un inventari de la riquesa rústica i urbana d’acord amb les seves qualitats, les possibilitats de frau eren molt grans. En primer lloc tenim el que anomenem ocultació absoluta i té dos vessants. L’avaluació a la baixa de l’extensió de les terres i el nombre d’edificis. L’Ajuntament de Sant Cugat, el 13 de desembre del 1850, rep una carta de la Comissió d’Estadística Territorial en la qual se li diu que han trobat a faltar 86 quarteres de cereals de secà de 3a classe; 226 quarteres de vinya de 2a, 3a i 4a classe; 200 quarteres de bosc de 1a, 2a, 3a i 4a

Per altra part, tenim l’ocultació relativa, que agafa diferents formes. La primera consisteix a fer carregar els neulers als propietaris forasters. Ho va veure perfectament la Comissió d’Estadística Territorial, la qual el 12 de març del 1851 indica que cinc propietaris forasters se’ls ha sobrevalorat en 27.203 rals, mentre que a quatre propietaris veïns se’ls ha infravalorat llurs propietats en 18.638 rals (casualment, la riquesa d’aquests quatre representava el 10% del total). L’altre mecanisme, probablement el que tenia més conseqüències socials, consistia a desviar vers l’arrendatari l’import que corresponia pagar al propietari, malgrat que la llei deia que a l’amillarament hi havia d’haver dues caselles: “en una de las cuales figure la parte del producto líquido de las fincas rústicas que como renta corresponde al propietario, y en la otra, la que pertenece al colono por la utilidades del cultivo”. I aquest no era un assumpte menor a Sant Cugat, ja que quasi el 50% de la terra cultivada estava constituïda per petites explotacions, majoritàriament en mans de rabassaires. Potser és per això que els grans propietaris no mostraren gran interès per ser a les juntes pericials o d’avaluació, aquests només representaren el 31% dels seus membres.// Jordi Casas jordicasasroca@movistar.es Grup d’Estudis Locals (GEL)


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Publicitat 45


46 Publicitat

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Viuràs grans històries.

Nou Tiguan Cross TDI per 21.100 €* Quan tens un Tiguan, una excursió per la muntanya et pot portar fins a la cova del Drac Daurat. Un cap de setmana de pesca, als camins més secrets. Fins i tot anar a l'oficina pot acabar en una aventura inesperada. Darrere de cada pedra, semàfor o corba s'amaga alguna cosa nova. Descobreix-ho amb el nou Tiguan i deixa que t'inspiri grans històries.

P L A PIVE 4

4

anys demanteniment inclosos**

Nou Tiguan Cross 2.0 TDI 110 CV/ 81 kW Bluemotion Technology: consum mitjà (l/100 km): 5,3. Emissió de CO2 (g/km): 139. *PVP recomanat a la Península i les Balears: 21.100 € per a un Tiguan Cross 2.0 TDI 110 CV/ 81 kW BlueMotion Technology (inclou IVA, transport, impost de matriculació, aportació de la marca i el concessionari i pla PIVE). Per a totes les operacions amb lliurament a canvi de cotxe de més de 10 anys i clients particulars que financin un crèdit mínim de 12.000 € a través de la campanya de manteniment de Volkswagen Finance S.A. EFC (segons les condicions contractuals). **Inclou gratis el paquet de manteniment plus Volkswagen durant 60.000 km o 4 anys finançant amb Volkswagen Finance S.A. EFC. Oferta vàlida fins al 31/12/2013 o finalització del Pla PIVE. Model visualitzat: Tiguan Cross.

Auco Vallès Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08172 Sant Cugat del Vallès 12373 AUCO 226x296 TIGUAN CROSS c 1

www.aucovalles-volkswagen.com 29/11/13 12:34


Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

RECERCA D’ÈXIT Catalunya és el segon país de la UE en concessions de fons competitius a l’excel·lència investigadora Pàg 4

Coneixement 1

CAPTACIÓ DE TALENT S’accelera la contractació de professorat excel·lent i consolida l’atracció d’investigadors punters Pàg 5

Catalunya, pol de coneixement del sud d’Europa


2 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

El model català Universitats i recerca

Catalunya aposta per la revolució del coneixement Catalunya s’erigeix com a pol de coneixement del sud d’Europa gràcies a l’aposta per l’educació superior i la recerca com a àmbit estratègic de país. Després de més d’un segle des de la incorporació de Catalunya a la revolució industrial, ara ens incorporem a la revolució del coneixement per implementar una economia basada en el valor afegit

XIFRES

12

10

40%

universitats reconegudes internacionalment per l’activitat de docència i de recerca, així com pel paper destacat que tenen en innovació i transferència de coneixements

vegades més producció científica mundial respecte al pes de la població. Amb un 01,% de la població mundial, Catalunya representa l’1% de tota la producció científica internacional

dels estudiants de doctorat són estrangers, el que evidencia que el sistema universitari català és molt atractiu pels estudiants d’arreu del món

68 centres de recerca que desenvolupen una activitat científica d’alt nivell

238.000 persones estudien al sistema universitari català


Coneixement 3

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

L’activitat científica de Catalunya s’ha triplicat en 15 anys Catalunya imparteix màsters d’excel·lència mundial en àmbits com l’arquitectura, el disseny, la biomedicina, la química, les tecnologies de la informació, les matemàtiques o l’economia Per cada euro que aporta el Govern de la Generalitat, els investigadors de Catalunya n’obtenen tres en convocatòries externes

Catalunya i la revolució del coneixement

El sistema d’universitats i recerca de Catalunya compta amb equipaments de primer nivell com ara el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) #JORDI PLAY

El coneixement el pots generar o el pots comprar, però generar-lo és el que marca la diferència. Catalunya té la capacitat per ser un país que ofereix el que ningú més no sap fer, o per fer-ho abans i millor que ningú. És aquesta capacitat la que situa Catalunya com el pol de coneixement més important del sud d’Europa, tal i com ja va succeir al segle XIX amb la revolució industrial. El coneixement es genera en molts àmbits però, principalment a les universitats i als centres de recerca. Per tant, el repte vital per al futur de Catalunya és continuar avançant en la consolidació del sistema universitari i de recerca com a motor de desenvolupament econòmic i social per afrontar la revolució del coneixement amb plenes garanties d’èxit.// Redacció

XIFRES

84%

60%

dels graduats en una universitat catalana té una feina d’acord amb el seu nivell d’estudis

de la producció científica catalana es produeix a les universitats

20

9

50%

institucions d’arreu del món aposten amb 11 propostes pel projecte Barcelona KEY, que erigirà la futura ciutat de l’economia del coneixement

projectes d’investigadors del sistema català de recerca han estat reconeguts amb un Proof of Concept, per afavorir la transferència de coneixement

de les concessions del Consell Europeu de Recerca a Catalunya són obtingudes per investigadors ICREA

9

3

113

universitats de Catalunya ostenten el segell de Campus d’Excel·lència Internacional

universitats de Catalunya estan situades en el Top-100 mundial de les millors universitats de menys de 50 anys

projectes s’han presentat a la primera convocatòria oficial del Pla de Doctorats Industrials, en què participen universitats i empreses

80% de les pràctiques els estudiants universitaris es realitzen al sector privat i més del 35% tenen una durada superior als sis mesos

80% 118 62% 748 31% 14 han augmentat els articles de gran impacte en els últims cinc anys, un període en què Catalunya ha doblat la seva producció científica

projectes catalans d’investigació han obtingut els prestigiosos ajuts que concedeix el Consell Europeu de Recerca

dels investigadors ICREA que treballen a Catalunya són d’origen estranger, la majoria prové de sistemes d’acreditada excel·lència com el dels Estats Units o Regne Unit

sol·licituds de 38 països diferents s’han rebut en la nova convocatòria -oberta i internacionaldel Programa Serra Húnter de contractació de professorat a les universitats catalanes

de la població catalana entre 25 i 34 anys té estudis universitaris. Un percentatge que se situa per sobre de la mitjana de l’OCDE

entitats de recerca participen en els dos grans projectes de recerca de la Comissió Europea de la convocatòria FETFlagship que mobilitzarà 2.000 milions d’euros


4 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Investigació i èxit Les claus de l’excel·lència publiquen el 3% dels articles científics que es fan a Europa. Pel que fa a la capacitat de captació de projectes competitius, la de Catalunya és un 50% superior a la que li correspondria per població. En el darrer Programa Marc Europeu, el 7è, Catalunya ha rebut 574 milions d’euros, el doble de fons del que va rebre del programa anterior.

Primer nivell internacional

Catalunya s’ha convertit en un país per fer bona ciència gràcies a complir els ingredients per atraure i retenir talent #SUR

Catalunya és el segon país de la Unió Europea (UE) en les concessions que atorga el Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC)

Capdavanters en la recerca científicA Catalunya té una posició capdavantera en la recerca científica d’elit com demostren els resultats obtinguts en les convocatòries de finançament del Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC). Unes concessions econòmiques que seleccionen els projectes tenint en compte únicament el criteri de l’excel·lència investigadora. Catalunya és el segon país de la Unió Europea (UE) en concessions per milió d’habitants i se situa per davant de sistemes de recerca de reconegut prestigi mundial com els de Regne Unit, França o Alemanya. En el conjunt de l’Àrea Europea de Recerca – en que participen altres 13 Estats de fora de la UE-, Catalunya se situa en el grup dels quatre països líders en concessions per milió d’habitants, únicament superada per Suïssa, Israel i Països Baixos. En les 15 convocatòries de l’ERC, Catalunya ha obtingut 118 concessions: 45 Advanced Grants, 64 Starting Grants i 9 Proof of Concept Les convocatòries Advanced Grants financen els millors projectes de recerca d’investigadors ja consolidats a nivell europeu. La

seva dotació per projecte és de fins a 3,5 milions d’euros. Per la seva part, les convocatòries Starting Grants financen els millors investigadors joves i novells. La seva dotació per projecte és de fins a 2 milions d’euros. En el cas de les Proof of Concept , s’atorguen a investigadors excel·lents per fer prototips i afavorir la comercialització d’una idea innovadora. Aquesta línia de finançament concedeix fins a 150.000 euros per projecte. Aquestes xifres també evidencien el pes que la recerca que es fa a Catalunya té en el conjunt de l’Estat espanyol. Així, el 65% dels fons més competitius que l’ERC atorga a Espanya són per Catalunya. En el rànquing en que Catalunya ocupa la quarta posició, l’Estat espanyol ocupa la 18a. Una altra característica destacable de la participació catalana en l’ERC és que Catalunya té una representació molt equilibrada en les disciplines reconegudes per aquestes concessions: ciències de la vida; físiques i enginyeries; i ciències socials i humanitats.

L’impacte dels ajuts de l’ERC

Però l’impacte dels ajuts de l’ERC que obté Catalunya va molt més enllà del lideratge

En les 15 convocatòries de l’ERC, Catalunya ha obtingut 118 concessions: 45 Advanced Grants, 64 Starting Grants i 9 Proof of Concept dels rànquings. Aquestes prestigioses concessions tenen un impacte important en el sistema de recerca català ja que permeten la creació de nous grups i en consoliden els prèviament existents; afavoreixen el desenvolupament del projecte que rep el finançament; i propicien la competència ja que comporten la responsabilitat de demostrar el talent i les capacitats reconegudes per la distinció.

Producció científica d’alt nivell

Les xifres d’excel·lència de Catalunya en l’àmbit de la recerca europea van més enllà de les concessions ERC. Així amb l’1,5% de la població europea, els nostres investigadors

L’excel·lència de la recerca que es fa a Catalunya no únicament ha permès posicionar el nostre país en l’elit de la investigació europea sinó també mundial. Respecte al món, Catalunya té 10 vegades més producció científica del que li correspondria per pes de població. En el cas de les prestigioses revistes Science i Nature, durant el període 2008-2012 i per milió d’habitants, el percentatge de publicacions publicades per Catalunya (32,8%) se situa per sobre d’Alemanya (22,2%) i França (18,2%), entre d’altres. Així, universitats, centres de recerca i investigadors de Catalunya participen, a més, en grans projectes competitius de nivell internacional com el consorci de seqüenciació del genoma del càncer o en les Comunitats de Coneixement i Innovació de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (KIC-IET). En el consorci del càncer –que seqüencia el genoma de 8 tipus diferents de càncer– hi participen l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG). Pel que fa als KIC, Catalunya ja lidera una de les tres comunitats reconegudes, la de física d’altes energies (Innoergy). Així mateix, Catalunya és un referent mundial d’excel·lència en àrees com la biomedicina, la fotònica, l’economia o la nanotecnologia.

Un país per fer bona ciència

En els darrers anys, Catalunya s’ha convertit en un país per fer bona ciència gràcies a complir els ingredients per atraure i retenir talent, establerts per la revista Nature. Aquests ingredients són freedom, funding i lifestyle. Així, Catalunya ofereix la llibertat per treballar en les pròpies idees i ha dotat als centres de recerca d’una autonomia absoluta que volem fer extensible a les universitats (freedom). També les eines, les infraestructures i el finançament públic per dur-les a terme (funding). I per, últim, com a país tenim una qualitat de vida i un entorn socioeconòmic i cultural privilegiat (lifestyle). Catalunya té universitats de primer nivell, centres de recerca excel·lents i grans infraestructures punteres. Factors que s’afegeixen a l’alt nivell de creativitat del país, l’entorn atractiu i el compromís polític d’avançar en la societat basada en el coneixement.//


Coneixement 5

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Focus de talent Aposta per l’excel·lència en la contractació

L’exel·lència del sistema de recerca català comença amb un bon sistema universitari, lloat a nivell internacional i que atrau estudiants d’arreu del món #JORDI PLAY

El Govern accelera la contractació de professorat excel·lent i consolida l’atracció d’investigadors punters

Un sistema universitari i de recerca atractiu per captar talent L’atracció i la retenció del talent és un element clau en l’èxit d’un sistema d’educació superior i recerca que es fonamenta en l’excel·lència. En aquest sentit, una de les potes del model de recerca català és la política de captació i retenció de talent competitiva i oberta al món que s’articula a través de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). El programa ICREA es va impulsar l’any 2001 amb l’objectiu d’atraure els millors científics amb capacitat per liderar nous grups d’investigació o integrar-se als ja existents. El balanç més d’una dècada després és un èxit, fins al punt que els 240 investigadors ICREA concentren el 62% de les concessions a projectes de recerca excel· lents que concedeix el Consell Europeu

de Recerca. A més, cal destacar que cada investigador ICREA contractat genera 7 llocs de treball directes. Per tal de seguir desenvolupant la captació i la retenció de talent, s’ha desplegat una nova fase del Programa Serra Húnter (PSH) per contractar personal acadèmic a les universitats catalanes amb criteris d’excel·lència internacional. Aquest instrument té com a objectiu impulsar la internacionalització del sistema d’educació superior i assolir que les universitats esdevinguin el motor principal del desenvolupament econòmic i social a Catalunya. La primera convocatòria del PSH ha estat tot un èxit i s’han formalitzat 740 sol·licituds procedents de 38 països diferents per cobrir una oferta de 75 contrac-

El Pla Serra Húnter (PSH) La Institució Catalana de incorporarà 500 nous professors Recerca i Estudis Avançats a les universitats catalanes (ICREA) té com a objectiu atraure fins el 2020, en base a criteris els millors científics i anualment d’excel·lència internacional incorpora 20 investigadors excel·lents

ICREA atrau, selecciona i contracta investigadors de primera línia internacional, mitjançant un procés de selecció basat en el talent científic

El PSH, permet avançar en una estructura docent més flexible i internacionalitzada

El programa ICREA es va impulsar el 2001 per atraure els millors científics tes. Pel que fa al perfil de les candidatures, més del 20% provenen d’acadèmics doctorats en prestigiosos sistemes universitaris com els dels Estats Units, el Regne Units, Alemany, Suïssa o Canadà. Així, el PSH confirma el que ja s’havia comprovat amb ICREA: l’atractiu de Catalunya arreu del món. En el cas d’ICREA, el 42% dels investigadors són estrangers, majoritàriament d’Itàlia, Alemanya i Regne Unit.

En la primera convocatòria del PSH, s’han formalitzat 740 sol·licituds de 482 candidats procedents de 38 països diferents

El 49% dels investigadors ICREA formen part dels equips de recerca de les universitats

Imparcialitat

La filosofia del PHS és complementària a la d’ICREA. En tots dos casos, la captació de talent es fa a través de convocatòries obertes i internacionals, i en base a un procés de selecció imparcial. L’avaluació va a càrrec de comissions integrades per personalitats de reconegut prestigi internacional de l’àmbit que es valora. Un altre dels elements comuns de docents i investigadors captats a través d’aquests programes és l’avaluació periòdica de la seva trajectòria, així com la voluntat d’integrar-se plenament en el sistema català. Així, ICREA integra els seus investigadors en els equips de recerca de les universitats i els centres de recerca. //


6 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Docència i empresa Pla de doctotats industrials

Govern Universitats i empreses s’alien per posar en marxa el Pla de Doctorats Industrials

transferència de coneixement entre universitats i teixit productiu El Pla de Doctorats Industrials vol contribuir a millorar la competitivitat i internacionalització del teixit productiu #JORDI PLAY Amb l’objectiu d’afavorir la transferència de coneixement de les universitats al teixit productiu, s’ha posat en marxa el Pla de Doctorats Industrials. Impulsat pel Govern, a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca, el nou pla compta amb el suport de les universitats públiques i privades, i del món empresarial. Així, el Pla de Doctorats Industrials vol contribuir a la millora de la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, al mateix temps que es reté talent i s’ofereix als estudiants l’oportunitat de desenvolupar el projecte de doctorat en una empresa. En aquest sentit, l’element essencial d’aquest pla és el projecte de recerca estratègic per a una empresa,

que els participants desenvoluparan en estreta col·laboració entre la indústria i la universitat, on el doctorand realitza la seva formació investigadora que culminarà amb la presentació d’una tesi doctoral.

Èxit primera convocatòria

Després d’una prova pilot, la primera convocatòria oficial –ja en marxa– és un èxit de participació ja que s’han rebut més de 100 sol·licituds per atreure estudiants de doctorat que vulguin desenvolupar la seva formació investigadora en un projecte de recerca en una empresa. Els 113 projectes presentats pertanyen majoritàriament als àmbits de ciències i tecnologies (27,4%), i tecnologia de la informa-

ció i les comunicacions (27,4%). També s’han rebut sol·licituds d’altres àrees com ara les ciències de la salut i biomèdiques (11,5%) o el disseny i la producció industrial (8,8%), o l’enginyeria civil i geoambiental, i l’arquitectura (6,2%), entre d’altres.

93 empreses participants

Cal destacar que juntament amb les universitats catalanes, tant públiques com privades, en el Pla Participen 93 empreses diferents, entre les quals hi ha empreses derivades dels grups de recerca de les pròpies universitats, les anomenades spinoff. Entre les empreses que participen en la primera convocatòria oficial hi ha SEAT,

Build Air, una empresa derivada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és l’encarregada de dissenyar la construcció inflable més gran del món: un hangar destinat a la indústria aeronàutica. El contracte signat per Build Air amb el grup industrial EADS (European Aeronautic Defence and Space Company) preveu que la infraestructura es desmunti i s’instal·li en sis ocasions durant un període de tres anys. Build Air és el que es coneix amb el nom d’spin off, una empresa derivada de la recerca bàsica realitzada des d’una universitat o un centre d’investigació. En el cas de Build

Instrument recomanat per la UE En aquesta línia s’emmarca el Pla de Doctorats Industrials que té com a referent programes similars existents a França o Dinamarca i, paral·lelament, és un dels instruments recomanats per la Unió Europea. //

Idees amb valor

Creació de noves empreses

La construcció inflable més gran del món és catalana

Esteve Química, o METEOCAT. Totes elles ja han impulsat projectes de doctorat industrial durant la fase pilot del pla. Com a principal pol d’excel·lència investigadora del sud d’Europa, Catalunya necessita assolir unes majors quotes de transferència de coneixement per tal que els resultats de la tasca investigadora reverteixin en un major desenvolupament econòmic i social.

Un dels hangars dissenyats per Build Air #BUILD AIR

Air neix del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), vinculat a la UPC. Precisament, el CIMNE és un dels centres CERCA de Catalunya amb més spin-off derivades. Les spin-off com Build Air són un exemple dels avenços de Catalunya en la capacitat de posar la producció científica d’excel· lència al servei del teixit econòmic. A tot el país, es comptabilitzen 250 spin-off nascudes de la investigació que es fa a les universitats i als centres de recerca. Són exemples de la transferència de tecnologia i de l’avanç cap a una economia del coneixement.

Build Air està especialitzada en el disseny i construcció de productes inflables que abasten diversos sectors com l’industrial, el militar o les emergències humanitàries. A banda de l’hangar militar que Build Air construirà a les instal·lacions que EADS té a Getafe (Madrid), l’spin off catalana és molt coneguda per haver estat l’encarregada dels accessos al circuit de Fórmula 1 de Singapur. Actualment, Build Air, creada fa 10 anys, té una facturació anual de dos milions d’euros i preveu triplicar els seus ingressos en els propers quatre anys. //

El sistema de recerca de Catalunya té 9 distincions Proof of Concept que el Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC) atorga a investigadors excel·lents per fer prototips i afavorir la comercialització d’una idea innovadora. Catalunya és el tercer país d’Europa, juntament amb Alemanya, en rebre més reconeixements d’aquesta línia de finançament que concedeix fins a 150.000 euros per projecte. Els ajuts Proof of Concept (Prova de Concepte) es van crear l’any 2011 davant de les dificultats amb les que es troba la recerca d’excel·lència per aconseguir el finançament suficient per afrontar el cost de les primeres fases de comercialització. Els beneficiaris d’aquest finançament són investigadors que han estat reconeguts prèviament amb algun dels altres dos ajuts a la investigació que convoca l’ERC: els Starting o els Advanced Grants.//


Coneixement 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Recerca Europea Catalunya col·labora amb les dues grans investigacions europees

Catalunya participa en els dos grans projectes de recerca europeus un futur ‘graphene valley’

El grafè és un material que està cridat a protagonitzar la revolució industrial del segle XXI #icfo Catalunya participa en els dos projectes guanyadors de la iniciativa de la Comissió Europea (CE) FET-Flagship, la convocatòria més ben finançada en tota la història de la Unió Europea. Aquests dos grans projectes de recerca, que mobilitzaran 2.000 milions d’euros en els pròxims 10 anys, giren al voltant del grafè –un nou material amb característiques extraordinàries– i del cervell humà. Concretament, Catalunya està present en els dos projectes a través de més d’una vintena d’institucions –centres de recerca i universitats– i entitats, com l’Institut Català de Nanotecnologia i Nanoci-

ència, l’Institut de Recerca Biomèdica, l’Institut de Ciències Fotòniques, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. L’objectiu de la convocatòria FET Flagship és promoure projectes de recerca d’innovació tecnològica amb projecció de futur. L’important finançament previst anirà a parts iguals entre la CE, els Estats membres i la indústria. Per tant, es tracta d’una oportunitat única de mobilitzar recursos en funció de l’aposta que realitzin les institucions i entitats participants, especialment les empreses.

El projecte del grafè, que colidera l’Institut Català de Nanotecnologia i Nanociència (ICN2), té com a objectiu revolucionar la industria amb aquest material i generar creixement econòmic i creació d’ocupació a Europa. Pel que fa al projecte Human Brain, pretén aplicar el coneixement obtingut de l’exploració del cervell en la lluita contra les malalties d’aquest òrgan. La recerca també ha de permetre desenvolupar noves tecnologies de supercomputació. Així, el projecte crearà una nova instal· lació europea en xarxa que simularà un cervell humà i n’explotarà els resultats. //

La presència catalana en el projecte del grafè representa una oportunitat important perquè Catalunya opti a ser un dels futurs graphene valleys d’Europa. El grafè és un nou material més resistent que l’acer, més prim que el paper, més bon conductor elèctric que el coure, més flexible que el cautxú i més transparent que el cristall. Totes aquestes característiques el criden a protagonitzar la revolució industrial del segle XXI, com el plàstic va revolucionar la del segle XX. Per aquesta raó, totes les regions europees estan elaborant les seves estratègies d’especialització intel· ligent, posant en contacte la recerca, els sectors innovadors i el teixit industrial. Catalunya no és una excepció. Colideratge català D’altra banda, no s’ha d’obviar que Catalunya està present en el consorci central que lidera la investigació al voltant del grafè: Graphene Science and Technology for ICT and beyond. Es tracta de l’Institut Català de Nanotecnologia i Nanociència (ICN2) que és una de les nou institucions europeus presents en aquest organisme.

Programa SUMA

Fomentar la competitivitat científica Un dels reptes del model català de recerca és incrementar la massa crítica dels centres d’investigació per competir millor al món. Amb aquest objectiu, el Govern de la Generalitat impulsa, des de l’any 2012, el Programa SUMA, d’integració de centres de recerca de Catalunya. Aquesta iniciativa no es cenyeix al centres integrats en la xarxa CERCA, que es caracteritza per un model de gestió autònom . Així el Programa SUMA promou incentivar aliances entre la totalitat dels agents del

sistema presents a Catalunya, tal i com recomana OCDE en els diagnòstics de la innovació (2010) i de l’educació superior (2011) a Catalunya. Unes aliances que es poden formalitzar en fusions d’institucions, en gerències compartides o en consorcis d’equipaments, entre d’altres actuacions. Durant la primera convocatòria del Programa SUMA, s’han formalitzat 6 projectes d’aliances diverses entre agents del sistema. Un dels més exitosos ha estat la fusió de dos centres pertanyents a dues xarxes

diferents: la l’Institut Català de Nanotecnologia (centre CERCA) amb el CIN2, que pertany al CSIC. D’aquesta unió ha nascut, un nou centre, l’ICN2, que s’integra en el model CERCA i que s’erigeix en líder del clúster de la nanotecnologia del sud d’Europa.

Els centres CERCA

La xarxa de centres de recerca CERCA neix fa més de deu anys de l’aposta de la Generalitat per la creació d’un model propi caracteritzat per l’autonomia absoluta, lluny del model burocràtic espanyol. Autonomia en les polítiques d’orientació científica, recursos humans i administració econòmica però lligada a una cultura de l’avaluació amb conseqüències. Aquest model és un dels canvis més des-

El govern impulsa el programa SUMA. #ESCARLATA BLANCO

tacats del sistema català de recerca que n’ha afavorit l’excel·lència. En la voluntat de reforçar-la, el Programa SUMA promou les sinergies necessàries per situar o mantenir els centres CERCA com a referents internacionals. //


8 Monogràfic

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Territori Universitats, Centres de Recerca i grans infraestructures vertebren l’economia del coneixement

El Catalonia Innovation Triangle (CIT) és un consorci creat entre els ajuntaments de Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí

El triangle del coneixement

El sincrotró Alba, un laboratori de llum de primeríssima referència a Europa # alba Les universitats, els centres de recerca i les grans instal·lacions científiques repartides arreu de Catalunya són elements dinamitzadors al servei del territori. En el cas del Vallès, compta amb els campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Ramon Llull (URL) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC); amb centres de recerca com l’Institut Català de Nanotecnologia i Nanociència (ICN2) o l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE); així com amb el sincrotró ALBA, un laboratori de llum de primeríssima referència a Europa. Totes aquestes estructures afavoreixen que els municipis d’aquesta comarca avancin decididament cap a l’economia del coneixement. En aquest sentit, el secretari d’Universitats i Recerca de la

Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà destaca que aquests sinergies han de fer realitat un repte immens de país: “la capacitat de transferir massivament el coneixement generat pel nostre sistema al teixit productiu”. Per tal d’aprofitar aquestes sinergies i treure’n el màxim rendiment, el Vallès disposa d’un ens com el Catalonia Innovation Triangle (CIT). Aquest consorci creat entre els ajuntaments de Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí té com a objectiu ”aprofundir en un model de creixement basat en el coneixement, la innovació, la interacció i la sostenibilitat”, segons explica Carles Brugarolas, tinent d’alcalde d’Economia de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Els tres municipis que integren el CIT destaquen les fortaleses d’aquestes ciu-

Objectiu Aprofundir en un model de creixement basat en el coneixement, la innovació, la interacció i la sostenibilitat

tats per atreure noves activitats i promocionar el territori a l’exterior perquè esdevingui un dels principals corredors europeus d’excel·lència. Amb més de 220.000 habitants, 100.000 llocs de treball, 10.000 empreses, 60.000 estudiants i 4.000 investigadors, el triangle del coneixement que formen els municipis de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat disposa d’un perfil comparable a qualsevol dels grans nodes econòmics europeus. El CIT és també una xarxa d’interaccions entre els actius científics, tecnològics i empresarials que comparteixen model de desenvolupament basat en l’economia del coneixement. Així mateix, és una eina per “executar més i millors impactes generadors de creixement amb menys despesa pública”, segons subratlla Brugarolas. El triangle format per Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat compta amb una excel·lent oferta universitària integrada per la UAB, la UPC, la URL i la UIC. També compta amb centres de recerca capdavanters en el seu àmbit com ara els que s’integren al Parc de Recerca de la UAB, o Creapolis d’ESADE. Així mateix, es beneficia de la presència d’una gran infraestructura científica de primera línia: el sincrotró ALBA. D’altra banda, en aquest territori s’ubiquen empreses d’alt valor afegit com Grífols, Lacer, Roche, Braun Medical, Ricoh o Applus, entre d’altres. Aquest conjunt de sinèrgies ofereix la possibilitat de consolidar una estructura industrial, universitària i d’innovació competitiva de referència en el context de Catalunya i del sud d’Europa. Pel que fa les actuacions concretes del CIT, destaca el programa d’infraestructures i serveis de comunicació de banda ampla que posa l’èmfasi en com les infraestructures de comunicacions i l’accés a aquests serveis han esdevingut un factor clau de competitivitat i especialment de vertebració de les iniciatives en xarxa. Unes actuacions estratègiques que tenen com a objectiu potenciar el Vallès com a entorn innovador perquè Catalunya sigui un país que ofereixi el que ningú més no sap fer, o per fer-ho abans i millor que ningú.//


Ofertes Club del Subscriptor 55

Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desembre del 2013

Club del Subscriptor DiarideSantCugat

Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Fes-t es per nubscripto omé s r 8 8 € l’an Inclo u sub y sc rip de p aper ció a l’ed i tau leta ició

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00 club@diaridesantcugat.cat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club *Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

Restaurant

Restaurant

Restaurant

Restaurant

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

Menú tapa+canya per a 4 persones: passa una bona estona a La Flauta!

Menú per a 2 persones Vàlid migdies de dilluns a divendres

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

C/de Migdia 27-31 (prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze

C/ d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/de l’Endavallada, 6 (pl. dels Quatre Cantons)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Música

Música

Restaurant

Rocòdrom

The Georgia Mass Choir Whitney’s Happy Days

Concert de Nadal Orquestra Simfònica Sant Cugat

Veniu 10 persones al nostre bufet lliure i només pagueu 5! Divendres o dissabte nit

Entrada al rocòdrom i al bloc interior

Dissabte, 21 de desembre, a les 21 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Divendres 27 a les 21 h i dissabte 28 de desembre a les 19 h al Teatre-Auditori PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Torre Blanca, 57 (Edifici Creapolis)

Presentant el carnet del Club

Pl. de la Vila, 2

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Alimentació

Vídeo

Salut

Bellesa

Val de 25 € per gastar a la nostra botiga ‘on-line’ de productes frescos i artesans

1 hora de vídeo a DVD totalment gratis!

Targeta Salus Pass

Rentar + massatge cranial + pentinar

www.genuinus.com

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Inclou: analítica de sang i revisió mèdica gratuïtes amb descomptes especials en visites privades

C/de Can Mates, 7

C/d’Amposta,22 C/de la Mina, 15

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

C/ de Sabina Cañameras, 13 (Davant UIC) Mira-sol PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)


56 Diari de Sant Cugat Divendres, 13 de desmbre del 2013 Vols rebre el Diari a casa? Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio T. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del Subscriptor

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctil

Veure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Més informació: www.diaridesantcugat.cat/app

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat

Viure a Sant Cugat

Temps del cap de setmana màx. 14 °C

mín. 4 °C

Retrats santcugatencs

Lluís Ribas Pintor

Artista, galerista, somiatruites i xafarder de la vida Nascut a el Masnou (1948) i fill de família de pescadors, Lluís Ribas va estudiar i completar els estudis de Publicitat, tot i que reconeix que no li agrada gens: “El meu pare no em va deixar estudiar Belles Arts. Deia que era molt fotut tenir un fill artista”. A la vegada, de ben jove va començar a col·laborar amb les Selecciones Ilustradas (SI), i va treballar molt estretament amb en Josep Toutain. L’any 1975 mor la seva mare i decideix fer un canvi important: “Decideixo fer el que vull fer realment. Vaig plegar amb el Toutain i emprenc des d’aleshores l’aventura de pintar”. Vint anys més tard va inaugurar la seva pròpia galeria d’art: “El motiu va ser que vaig dir unes quantes veritats a la ràdio –i en aquest país no es poden dir veritats– i em vaig quedar sense galeries. Totes em van tornar les meves obres. Em vaig veure obligat a obrir la meva”. Exposa regularment a la firma Wally Findlay Galleries, als Estats Units. Ha treballat a nombrosos llocs, entre els quals, Nova York. Ara té el seu estudi a la Floresta. Es defineix com a xafarder: “Jo diria que he provat tot el que està relacionat amb la professió artística. He fet de tot”. Diu també que cada dia s’inventa una il·lusió per continuar endavant: “Cada matí, quan m’aixeco, faig volar 200 coloms. Només cal que en voli un”. Lluís Ribas també és comissari de l’exposició “L’esclat creatiu a la Floresta”, que es va inaugurar el dimecres 11 de desembre: “Aquesta exposició servirà per fer justícia a molta gent que ha treballat en el món del còmic i de la il·lustració”. La seva vinculació amb Sant Cugat es remunta a molts anys enrere. De fet, explica que a Sant Cugat venia amb 19 anys a muntar a cavall i a caçar. Diu que gaudeix amb el terreny que té a casa seva: “M’agrada observar com broten les meves heures. M’agrada observar la vida”. Pere Fernández


Diari de sant cugat 982