32 CULTURA
Dijous 9 maig del 2002
Poesies guanyadores del premi Gabriel Ferrater per a centres de secundária Les iaiones
Pols i cendres
Imatges
Perla de nit
La tarda s’està posant gris les iaiones s’han tancat al seu pis tenen por de constipar-se i han decidit darrere la finestra asseure’s elles xerren i fan ganxet mentre es moquen amb el seu mocadoret, i quan passa algun conegut pel davant s’alteren i el van criticant.
Anys de soledat tristesa i enyorança camins sense fi amb un sol destí.
No esperaré el meu tren l’oportunitat el teu adéu la sinceritat.
Pell planera, d’àcid to, melós, que trenca per gelosia la tonalitat ardent, pròpia del sud.
Pols i cendres d’anys de viatge sempre acompanyat per un rostre, amagat de pors i enyorança.
Buscaré el mar un record mig esborrat la lluna una llum en el passat.
Ha arribat l’hora d’anar a sopar i les iaiones s’asseuen a la taula a menjar. Primer fan la pregària, després l’oració i per acabar, l’aspirina i la digestió. Més tard, cadascuna recull el seu plateret i seguidament se’n van al llitet. Amb la pluja i el fred el constipat ha començat la iaia ha esternudat. Està preocupada per agafar el grip diu que si es refreda s’haurà de posar al llit. Quin calvari! Quina por! Es pot morir d’un atac de suor. Es prendrà el seu esprai i començarà amb el seu ai, ai, ai! S’han tret els jerseis i les faixes i això els provoca moltes baixes, més tard busquen un mocador per tapar aquella tremolor. No podran petar la xerrada ni fer reunions; les iaiones no podran sortir als balcons.
Anys d’inquietud per saber qui segueix la pols dels meus passos uns passos cansats de caminar entre la sorra. Una sorra que el vent, portarà cap a noves terres unes terres com les que vaig conèixer, terres de pols i cendres terres d’amor i enyorança. Jordi Feixas Escola Thau
Trobaré llum negra una caixa buida foscor blanca un pensament suïcida. S’oblidaran aquells ulls la primera vegada l’any que ve l’última rosada. Quedarà un crit una paraula de més un silenci el dia de després.
Mans d’artista, mal·leables, plenes d’imaginació; tan sols contenible en porcions perdudes per tota l’ànima. Plausible, lleu, melodiosa veu; harmoniosa en el conjunt de l’idealisme format i la realitat. Ocre cabell, color terra humida, dominat per camins rectes contraposats per ulls arrenglerats de petita mida; de nit i mel ullada. Somnis entrellaçats per paraules, contes assossegats, que tu oblidaves i em transmeties per batecs amagats... I tenies un somriure infinit, com una alba per començar que encara li roman una mica de nit.
Marta Nieto Postigo Escola Avenç
Avui la Lluna no dorm, el seu perla és mat i la seva pell mòrbida. Surt fosa i els estels, han perdut la seva pols àlgida. I el daurat estel·lar, malversa el seu matís. I cau com un subtil plugim sense desentonar en un cel auster.
La pluja ha marxat i les iaiones aquí s’han quedat. Elles coneixen el que diu el refrany que recorden durant tot l’any: “Quan el cos està moll tapat ben tapat el coll”. Saben que alguna d’elles es quedarà pel camí, però és que la vida és així.
El record d’un cristall sota els meus ulls, i el delit acabat de tancar, m’evoca el teu comiat, i l’aspresa de quatre paraules tàcites. La darrera nit, la perla que em guaita, m’empara. El cel ple de blanor, busca el meu consol, mentre deixo caure l’últim pètal a la teva espera, plaent-me amb la màgia de trobar, les milotxes que encara resten i veient morir la meva flor.
Èdith Juan Luque Escola Avenç
Estel·la Buscató Arsequell Centre d’Estudis Àgora
Veurem... I CICLE DE CINEMA SANTCUGATENC
NEGRE
Diamantes a go-go / Ad ogni costo (Itàlia/Espanya/Alemanya, 1967) de de Giuliano Montaldo
en compte per als amants del gènere negre). Amb un constant i molt agradable sentit de l'humor, Montaldo manté al llarg de tota la pel·lícula un pols narratiu impecable en què els moments de màxima tensió estan molt aconseguits (exemple magnífic d'artesania cinematogràfica). El repartiment és genial: Janet Leigh, Edward G. Robinson (intèrpret a qui mai se li retrà prou culte), Robert Hoffmann, Klaus Kinski, Riccardo Cucciolla, Georges Rigaud i Adolfo Celi. La música, a cura de Morricone, és molt divertida. Amb tot això,
Diamantes a go-go / Ad ogni costo és una de les millors pel·lícules sobre atracaments detalladament preparats i executats mai realitzades. Es tracta d'un imaginatiu i deliciós còmic (recursos narratius, planificació, personatges, localitzacions...) plasmat en pel·lícula, l'obra més rodona del director Giuliano Montaldo (recordem aquí una altra pel·lícula del director: Las Vegas 1970 (Gli intocabili), menys interessant però a tenir
A
L’ATENEU
Edward G. Robinson a ‘Diamantes a go-go’ / ‘Ad ogni costo’
Diamantes a go-go / Ad ogni costo esdevé un autèntic plaer visual i intel·lectual, en definitiva, un saníssim entreteniment (recordem l'essència del cinema: oferir espectacle). Per cert, la producció
és a cura dels responsables de la mítica Por un puñado de dólares / Per un pugno di dollari i de l'excel·lent pel·lícula de gènere negre Ciudad violenta (Città violenta), dirigida per l'interessantíssim
Sergio Sollima. Víctor Masip
Projecció: dimecres 15 de maig, 22 h. Pl. Pep Ventura, 1.