Dijous 5 abril del 2001
Entrevista
"La pedrera Berta no és Valternativa a Vabocador del Garraf Carles Conill El gerent de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) es mostra en principi favorable al projecte de fer un dipòsit controlat de residus a la pedrera Berta, sempre que es garanteixin totes les mesures de seguretat. Per Conill, aquesta seria la manera d'aprofitar el material final sorgit dels ecoparcs que s'estan projectant a Barcelona i a M o n t c a d a . Fotografia: ENRIC FABRE
Ester Castanyer / BARCELONA Com veu el projecte de fer un abocador de residus controlats a la pedrera Berta?
Hi ha una primera cosa molt important que s'ha de remarcar: nosaltres, si estem interessats en aquest projecte no és perquè estiguem buscant amb aquesta pedrera una substitució del Garraf. Al Garraf tenim compromisos establerts que, entre els anys 2004 i 2006, es deixarà de fer-hi abocaments, però la Berta no és Palternativa.
restaurar, podria restaurar-se amb aquest producte. Nosaltres considerem que aquest podria ser el material que s'aniria fent servir, amb tots els mecanismes tècnics adients, per anar omplint i restituir la topografia i revegetar-hi a sobre. Què suposaria un abocador controlat com aquest?
una activitat extractiva que hi ha allà es programi com s'acaba, es restauri el territori i torni a propietat pública, per tant, d'alguna manera el projecte permetrà també la reincorporació a patrimoni públic d'una part de Collserola que ara és una entitat privada. I per això hi va haver informe de Collserola, perquè el projecte pot ser positiu per al mateix parc.
és el tractament dels ecoparcs amb aquests dipòsits per col·locar aquest material ja inertitzat i embalat, creiem que és tancar el cicle d'un tractament sostenible dels residus. Existeixen exemples d'instal·lacions similars a la que es proposa aquí?
Hi ha diversos exemples als països del nord com Suècia, Dinamarca, Alemanya, que són els que El primer que s'ha de fer és tenir totes les garan- Quant temps es preveu que pot durar el estem seguint pel que fa a tractament sostenible. ties tècniques que aquest espai, el recipient, serà procés de reomplir la pedrera? Però allà hi ha dos vessants: un és el de fer seridoni des d'un punt de vista tècnic per ser resvir l'espai per guardar-hi aquest material, ja que Quina seria l'arternativa? taurat amb aquest material. I per tant, tant Això seria qüestió de posar-nos d'acord sobre tenen unes polítiques clares de valorització l'Ajuntament de Sant Cugat com nosaltres elsritmes.Nosaltres havíem pensat en principi energètica i emmagatzemen aquest material i La nostra alternativa al estem estudiant totes uns 10 anys per fer el procés, però elritmevaria. quan necessiten suplementar energia ho valoritGarraf són els ecoparcs. les mesures tècniques Tant el procés de restauració com el ritme són zen energèticament i produeixen energia elèctri"El projecte permetrà la La nostra política des de que s'han de prendre termes per acordar entre totes les administra- ca. Com que aquí en aquests moments no és l'EMMA és que, al límit previsible incrementar la capacitat de valoritzaper poder posar allà cions i els ajuntaments que hi estan implicats. reincorporació a patrimoni del 2006, tot el tractació energètica, doncs fem servir el material per aquest producte, que públic d'una part de ment delsresiduspugui restaurar. I també hi ha exemples a països del insisteixo, ja ha estat I què passa amb un cop resCollserola que ara és d'una fer-se en ecoparcs, nord on també fan servir aquest mateix procés tractat i a més estarà taurat? comptant també que una de restauració. embalat. Però des de entitat privada" línia de polítiques de l'EMMA volem tenir Doncs passaria a titularitat pública. La idea és minimització de residus, la seguretat tècnica que es restauri la topografia original, amb les A banda de la Berta, £hi ha altres espais és a dir, que els ciutadans produirem menys resi- que l'emplaçament és correcte i que fer la res- seves capes vegetals a sobre perquè pugui créi- on es podria fer un projecte semblant? dus, i que hi hagi tot un procés de selecció i trac- tauració amb aquest material no ha de tenir cap xer la vegetació, ireincorporar-hocom a parc. tament d'aquests, ja sigui via compost o meca- tipus d'efecte mediambiental, per res. Nosaltres estem buscant i hi hauria altres nització. I amb la resta del producte resultant emplaçaments, el que passa és que aquest és un Un altre tema que s'ha plantejat és l'epoder-lo fer servir per restaurar espais com la I quins avantatges tindria? xistència d'aqüifers a la zona. Quines tema que ara no es pot plantejar perquè el que és pedera Berta mesures cal prendre? important és aconseguir el màxim consens políTé una virtut, i és que quan es va fer la modifitic, social i territorial abans d'aflorar aquest Què és exactament un ecoparc? cació del Pla Especial de Collserola es va esta- Fonamentalment, del que es tracta és d'arribar a tipus d'altematives. Però estem convençuts d'ablir que per la restauració només es podran fer la garantia o el convenquesta línia d'actuació, Són instal·lacions per fer un tractament integral servir terres i runes i aquest material que ja ha ciment que no hi haurà estem segurs que el "Crec que el consens, un cop material tècnicament de residus. Els ecoparcs permetran convertir en estat tractat en instal·lacions metropolitanes, és des d'allà cap tipus de compost tota la matèria orgànica que ja s'ha a dir, que tindrà el controlrigorósi necessari per problema que pugui és un producte adient tinguem el convenciment recollit de forma segregada i, a més, incorporen part de l'administració, i això és una precaució afectar les mines i per fer aquest tipus de tècnic i haguem sabut explicar tractaments de ferides un triatge complementari del que no és matèria perquè a la Berta no hi entrin cap altre tipus de vetes d'aigua que hi ha la diferència entre un abocador metropolitanes. Ara el orgànica i unes instal·lacions de mecanització residus. Una altra virtut és que el pronuncia- per sota, i això ho està que permeten convertir els residus, valoritzant- ment favorable del Consorci del Parc de e s t u d i a n t que ens falta és acabar i això, s'aconseguirà" lo i traient bio-gas. A més, els ecoparcs tenen un Collserola permetrà programar lafinalitzacióde l'Ajuntament de Sant de confirmar que el vas producte final que surt quan ja s'ha aprofitat tot l'activitat extractiva i que tot el procés de res- Cugat a través de també ho és. el que és aprofitable. Aquest producte inertitzat tauració estarà supervisat per l'Ajuntament, l'Institut Cerdà per una banda i nosaltres per i amb poques restes de matèria orgànica, es EMMA, per la Junta de Residus i pel mateix l'altra, a través de la Fundació Centre Paria de la necessitat de consens i en el compactaria i s'embalaria amb bales de plàstic, Parc de Collserola, és a dir, per administracions d'Hidrologia Subterrània. cas de la mina Berta no n'hi acaba d'haver. i és el que creiem que pot servir per restaurar públiques. pedreres. cAquest projecte podria suposar desavanJo crec sincerament que aquest consens, un cop Un aspecte que ha estat molt criticat és tatges per a l'entorn? tinguem tot el convenciment tècnic i haguem que això es vulgui fer dins un Pla d'Espais lAquest és el material que es vol utilitzar a sabut explicar quina és la diferència entre el que d'Interès Natural (PEIN). la pedrera Berta? Si les proteccions adoptades en el projecte són coneixem com abocador i això, s'aconseguirà prou segures o s'ha de complementar amb algu- consens territorial, social i polític perquè es tiri Sí, nosaltres creiem que la Berta, que s'ha de Sí, es farà en un PEIN però això permetrà que nes mesures, entenem que complementar el que endavant aquest projecte.