OS 4 CANTON
Oberta
Núm. 13 i
/. antena
entrevista
Política
Josep M. Balcells, Cap de premsa de VAjuntament de Barcelona.
Ja h e m a r r i b a t al rovell de l'ou: la política. Un Congrés d'aquestes característiques i envergadura no podia deixar de referir-s'hi. Hom pot pensar que un tema tan potinejat i, perquè no dir-ho, desprestigiat, pot ser difícil d'abordar. A mi em sembla tot al contrari. Es tracta de reivindicar tot el que s'ha fet fins ara. Què és política si no reflexionar sobre els problemes que ens envolten i avançar idees i propostes de solució. I. pel que m'han vingut informant, el Congrés ha fet bàsicament això. És veritat que això i només això. I ja se sap que. aquí i arreu, la gestió de la cosa pública sense el moment institucional queda reduïda a la condició de crit en el desert. Però no per això el Congrés ha de veure's com una caravana i els congressistes com un grup de tuaregs a la recerca d ' u n oasi. L'acció pública, massa cops reduïda al moment institucional, no pot existir sense la reflexió prèvia. Per cert, de què parlàvem?... Ah, sí, de política. Oteguer
Bardissa
Programa 6a sessió < 1 n de gener a les 20.00 h.) Conferència: La ciutat, privilegiat
escenari de la praxi
democràtica JOSEP M BALCELLS,cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona. Taula rodona: • L'associacionisme i les institucions IMMACASAJOANA. Membre del Grup de Natura del CMSC. • El paper de l'oposició ÀNGEL CASAS. Portaveu del Grup Municipal del PSC. * Governar la ciutat VICENS GAB ALDÀ Exregidor de l'equip de govern • La desconcentració administrativa JORDI BACHS. Membre de la Junta de l'Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol. * La integració civicopolítka ANTONI SANTOS. Membre de la Junta de l'Associació de Veïns del Parc Central. Moderador: JORDI CASAS. Historiador
"A la nostra manera tots fem política, ja sigui per acció directa o per omissió" REDACCIÓ
"El terme política prové del grec polis, que vol dir ciutat, i per tant fer política és fer ciutat". Josep M. Balcells enceta d'aquesta manera la seva dissertació sobre el món de la política, un àmbit complicat i sovint allunyat del ciutadà en què el cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona encara confia. La seva tasca professional l'ha situat entre aquest món i el del periodisme, una combinació perillosa que li ha permès analitzar la realitat des d'una òptica analítica. - Vostè entén la ciutat com un escenari privilegiat de la praxi democràtica. En quin sentit? - Les relacions entre persones, entre ciutadans i Administració, la necessitat de satisfer uns serveis... fan que la gent tingui un referent obligat en la ciutat on viu, on treballa i on es relaciona. I aquest espai, amb la proximitat que implica, ofereix al ciutadà la possibilitat, el dret i jo diria que fins i tot la responsabilitat de participar i dirhi la seva. Tot i així sóc del parer que encara no hem definit prou bé el que ha de ser aquesta relació: què ha d'oferir la ciutat als seus habitants i què poden exigir aquests als seus governants. - Pensa en algun model concret? - La ciutat hauria de ser entesa com a resultat de les relacions ordinàries que el ciutadà té a través de la seva residència, de les seves relacions familiars, laborals, d'oci, etc. Tot allò que permet una relació quotidiana de l'home amb un territori determinat forma part de la seva ciutat, i dins d'aquesta, el ciutadà ha de tenir capacitat d'incidència i d'intervenció. En el cas de Sant Cugat, i degut a la seva situació estatègica, hauria de sentir-se i estar integrada en una xarxa de ciutats que tindria com a pal de paller Barcelona. Això, però, no voldria dir que la gran ciutat absorbís la petita, sinó que aquesta hauria de mantenir la seva personalitat, però integrant-se en aquest raïm de ciutats. - Un dels handicaps de Sant Cugat és que gran part de la seva població, tot i que hi resideix, fa vida en altres municipis. En aquests casos, quina és la ciutat política del ciutadà? - Hauríem de poder dir que som ciutadans de dues ciutats i fins i tot defensaria el dret a votar en més d'una població. A mi personalment m'agradaria votar a Barcelona perquè és on em relaciono laboralment i social, però en tant que visc a Sant Cugat, em preocupo per la seva circulació, el seu desenvolupament urbanístic, els seus serveis i per això també m'agradaria poder participar en les eleccions municipals. - Moltes vegades el ciutadà té la sensació que només compta en època electoral.» - La política no és un mercadeig de vots, és l'art d'organitzar la societat. Ho condiciona tot i tots fem política a la nostra manera, ja sigui per acció directa o per omissió. Dins del sistema democràtic hi ha els professionals de la política, que dediquen esforç i militància a la cosa pública, i els ciutadans que fan política en la seva vida quotidiana, a través del teixit associatiu. Els primers, sobretot si són electes, han de crear mecanismes per canalitzar les demandes, opinions o iniciatives que sorgeixen de la societat civil. - Vnfeed-back que de vegades resulta difícil d'estabhr. - Moltes vegades els mitjans de comunicació
Josep Maria Balcells és un reconegut professional del periodisme. FOTO: XAVILARROSA. tenen un paper molt important com a intermeció més dialèctica i, per tant, el trasvassament diaris entre la realitat ciutadana i els responsables és possible, sempre que es controli molt bé quan de l'acció política de govern. es fa una cosa i quan l'altra. Un polític no és un periodista i un periodista no ha de ser mai un - Hi ha premsa, però, amb certes fixacions polític. ideològiques que més que vehicular o transmetre, opina. - Doncs centrem-nos directament en aquests - Si se sap distingir l'opinió de la informació no darrers. Els polítics d'avui dia encara fan preés cap pecat, opinar. Un mitjà de comunicació pot valer la voluntat de servei al ciutadà per dapretendre legítimament configurar un estat d'omunt de la seva carrera particular? pinió i pot participar en la definició d'un model - Vull creure que el sistema democràtic està de ciutat fent-se portaveu de la societat civil. Al fonamentat en partits polítics l'interès dels quals polític li pertoca discernir la voluntat de la mano és la promoció personal, sinó l'interès en configurar un model de ciutat o de país. Certament, joria per transformar-la en acció de govern. s'han donat casos de polítics que poden haver fet - Històricament s'ha atribuït a la premsa la prevaler la seva carrera, però això no ens permet desqualificar la classe política com a tal. • Josep Maria Balcells (ïertc va ncixci - Com garantir que els ciutadans se'n senl'Kspluga Calba - f . e s (;,irri«ucs (I.k tin orgullosos? eia)- però viu a Sant ( u^at des L!C l'm - Tant de bo fóssim capaços d'establir una mena l'W?. Titulat ei ni) a mestre de català p de consultes periòdiques amb les quals els gola ( nKersitat de Raricimui i liicem i. 11 •. vernants poguessin conèixer l'opinió de la maFilosofia pel m.;tci\ ii-iure, es dediía joria de la població sobre els diferents aspectes periodisme tics de fa nus de vjw , i n \ \ l que es debaten políticament. Fins i tot diria que iniciatives com el Congrés de la Ciutat podrien f i camp tele iu,it i prcNL programes inim m.am-, i de debat en i ser bones plataformes des d'on expressar l'estat eircmr català de i ' \ I'. Kn et l a m p i, d'opinió plural dels santeugatencs, de manera diot'ònic. ha tre'h illat : \.i < Cadena SC.U. que després pugues incidir en el govern de la Ràdio 4 i ha L M . I d ai r't quatre a n \ ^ d ciutat.
Petfil
rector de R \ l \
• t at.dunva. hauré e
nombrosos m!i!'.i;ai\ I·IIC ha r c h i i i . s't compra el l'rem! ( II;I r de Barcclon : p> seu treball o m
• di:c.. tnt i moder.ni·
del programa !)<>•<••!de ! \ ]:. Acniaimci; i des de !a dos , : n \ ^
•:-. és el cap -.1
prems.' dc l".\| t: i i t .i;? :^m de B.treclon
funció de control del govern. Però de vegades, com en el seu cas, el lloc de treball els obliga a erigir-se en veu d'un grup polític. - Els periodistes que exercim dins de l'Administració no som portaveus d'un partit sinó de l'acció d'un govern elegit democràticament. Informem d'aquesta acció de govern però també tenim la responsabilitat de captar el que s'expressa en l'oposició ren la societat civil perquè això arribi a l'equip de govern, de manera que aquest conegui l'opinió de tots els ciutadans. - Un bon periodista pot esdevenir un bon polític? - La relació de complicitat que va establir-se entre els periodistes i els polítics durant l'etapa de transició democràtica s'ha traduït en una rela-
- Cada vegada costa més discernir la frontera entre dretes i esquerres. El fet que tothom vulgui tirar cap al centre posa en perill el debat ideològic? - La democràcia està basada en majories electorals i s'entén que aquestes tenen unes posicions que no són extremes. Per això busquen el suport electoral de franges àmplies de població. No obstant això, sí que penso que en l'oferta que es fa de ciutat s'ha de deixar molt clar aquells trets que defineixen models progressistes o altres de més conservadors. - l a Sant Cugat, quin model creu que impera? - El model de Sant Cugat que s'ha anat configurant em preocupa molt peiquè s'ha perdut el model de ciutat vertebrada a través d'una o de múltiples centralitats. En aquest municipi, ni tenim ben definit el centre ni la perifèria, simplement impera un concepte de ciutat difusa, que es va estenent en el territori però sense uns centres de trobada que la vertebrin. És una gran taca d'oli que no se sap ben bé on comença ni on acaba.