Diari de Sant Cugat 271

ELS POLÍTICS SANTCUGATENCS SÓN PARTIDARIS DE CONDONAR EL DEUTE EXTERN ALS PAÏSOS DEL sup

Divendres 1'5 de gener de 1999

PÀGINA 20

EL34CANTONS El "diari" de Sant Cugat

SUMARI Recoder renuncia al càrrec al Congrés per preparar la candidatura a les municipals Pàgitaï ,.».»>.,.»-a?w-«.?wi.

Núm. 271 Any VII

225 ptM.

Comencen les rebaixes amb descomptes de fins al 3 0 % El comerç local encara la temporada amb la campanya 'Les millors rebaixes, el millor comerç'

El T G V tindrà una .estació -al costal d é l'Hospital General de PàgtotaM

Els carros i els burros tornen a envair la ciutat per celebrar la diada de Sant Antoni Pàgina 16

El pavelló municipal pateix goteres que obliguen a suspendre un partit de bàsquet Pàgina 32

'Criatures', de T de teatre, enceta aquesta nit la nova temporada del Teatre-Auditori Pàgina 39

Tetrateatre estrena aquesta nit a Barcelona 'El comunicat' de Vàclav Havel

Durant l'època de rebaixes les famílies catalanes es gasten una mitjana de 15.000 pessetes. FOTO: XAVl LARROSA

Pàgina 28

Cinc de cada cent santcugatenques pateixen anorèxia El 90% de les ciutadanes que segueixen una dieta tenen una mitjana de 40 anys

Pàgina 38

Pàgines 3 a 6

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

tel. 93 580 15 00

El Cor infantil prepara un musical amb més de 60 joves intèrprets Pàgina 40

• Ceràmica • • • •

Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

sigui més rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució.

DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pot adequar-se segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalable, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessitat de reinstal lar dades'l naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY 2000 I L' ENTRADA DE L'EURO. Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soci Tecnològic, és a dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies.

Truqui ns ara o visiti la nostra weto pef demanar informació,

#

Grup

de

Serveis

Zfnfegrats

$erte99 SAiEST.s.LM.FOSALMtA·ocJ·do·.S.L.

Carretera de Baratom 150-154 08025 Sabadell Tel 93 710 09 54 Fix 93 710 05 71 e-naí «gsl·Mercom.es

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Passeig Calado, 12 Sant Cugat

Passejades de cap de setmana

HÍPICA SEVERINO

Hípica Severino, ofereix a tots els subscriptors, esplèndides passejades a cavall. Les sortides són cada dissabte o diumenge a les 5 de la tarda amb un guia. Els vals (vàlids per a dues persones) els heu de venir a buscar a la redacció.

ú

Griful Oil, s. L. Servei Estació

Descomptes en benzina Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

*».***Í®Ï

SANT CUGIT ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel. 9367472 15 Pi. QuatreCantons,s/n·Tel. 9 3 6 7 4 3 0 8 1

Descomptes en articles de papereria

Descomptes per als subscriptors Presentant el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les seves compres li faran un interessant descompte.

Aprofiti ara per anar a comprar a la botiga d'esports més coneguda de Sant Cugat!

Si presenteu el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les vostres compres, li faran un 10% de descompte en el preu total.

Aprofiteu aquest bon moment per comprar noves llibretes, estilogràfiques, carpetes...

OPELe VAuXocugaX Passeig de Torre Blanca, 2 - 8

RÀDIO SANT CUGAT 9

1 -

F

M

Ara, segueix les classificacions cada setmana

Al maig, prepara't per a la 2a Gimcana automobilística

I al juny, t'esperem a la Gran Nit de l'Esport

* &

fal Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

w

OS4CANTONS

^ r i f o lGtf

HS4CANTQNS ^^^^

M

El tema de la

hetmana Divendres, IS de gener de 19W

D ia

t è t i c a

/

a l i m e n t a c i ó

L'anorèxia afecta al 5% de la població La malaltia cada cop està més present entre les nenes de 6 i 7 anys d'edat S'aplaudeix a les noies que perden pes en poc temps. Estar prim està ben vist. Fer dieta, també. Però ser anoròxic ja no. Sant Cugat també té aquest problema i sembla que la solució passa per un canvi en la manera de ser de tota la societat.

GLÒRIA FRANCOLÍ -Sant Cugat-

"L'anorèxia no és un problema infreqüent. Parlem d'uns casos amb una incidència molt alta".

Així de contundent es mostra la cap de psiquiatria de la Mútua de Terrassa, Dra. Cuesta, quan analitza una dada prou significativa: A sant Cugat hi ha un cinc per cent de la població que és anorèxica, una dada que no varia comparada amb altres ciutats. Però el cert és que, tal i com va explicar el cap de psiquiatria infantil i juvenil de l'hospital clínic de Barcelona, el doctor Josep Toro i Tallero, en una c o n f e r è n c i a organitzada per l'aula de cultura del club muntanyenc,"actualment es detecten de 3 a 4 casos nous i greus d'anorèxia per setmana quan en els seus inicis el promig era d'una persona a l'any".

El que potser és més alarmant és

el fet que aquesta problemàtica creix cada cop més entre les nenes petites: "Segons s'ha pogut investigar en els últims set anys l'anorèxia ja és present entre les nenes d e 6 i 7 anys cosa q u e a principis dels anys 90 encara no s'havia pogut demostrar" explica el doctor Toro. Segons els últims estudis que ell mateix va presentar al públic santcugatenc "ara una de cada quatre nenes no puvers estan fent règim per aprimar-se, en moltes ocasions per decisió de la mare". Les causes d'aquest nou espai d'actuació de l'anorèxia poden trobar-se en el fet que les nenes es v e u e n e x p o s a d e s a un bombardeig continuat de missatges a favor de l'aprimament provinents sobretot de les converses de la família i dels comentaris de la gent gran. El doctor Toro assegura que "Com més baixa l'edat de les afectades cal pensar que el problema és de les persones que

La conferència va tenir molt d'èxit i ta durar dues hores FOTO: X. L. els envolten" El cap de psiquiatria del clínic explica la problemàtica com a transtorn alimentari . Segons ell, "el problema neix de la insatisfacció corporal. Un cop les noies fan el canvi el seu cos comença a agafar formes i això sumat al model preferit per tota la societat, per pri-

mera vegada en la història un cos prim, porta que la noia intenti aliminar la causa de la seva angoixa restringint els aliments que ingereix a diari i fent una quantitat excessiva d'activitat física". I continua: "la persona, però, no és anorèxica fins que va malnutrida i el seu pes es redueix un 15 %. La

malnutrició afecta a totes les cèlules de l'organisme, entre les quals hi ha les neurones reponsables de regular la gana i també l'estat emocional. En aquest moment hi ha una distorció de la imatge corporal, de la representació mental del cos". És presisament aquí quan la persona està patint una disfòria, un transtorn de l'humor caracteritzat per la depressió el malestar físic o psíquic i un sentiment general d'insatisfacció d'un mateix. Aquesta disfòria provocada per la malnutrició fa que la preocupació pel cos, pel pes i per l'aliment acabi convertint-se en una obsessió. ¥A comportament ara ja és compulsiu, caracteritzat per un impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa.

La malaltia només es soluciona a partir d'un canvi de valors. Segons paraules del doctor Toro, "el tractament d'aquesta malaltia dura uns dos anys i mig de promig i se soluciona en un 75 per cent dels casos que afecten als adolecents.

Un anorèxica donada d'alta mai recau. Un 10 per cent moren"

Hemos seleccionat!mos mejores preciós para ti.

Setmana L'acceptació d'un mateix evita problemes G. F. - Sant Cugat L'èxit d'una dieta depèn molt de l'esforç q u e suposi a la persona q u e la segueix.

Segons la psicòloga del centre m è d i c S à b a t , Maria D o l o r s Carreras, "si fer dieta comporta menjar tota una pila de coses q u e a la persona ja no li agraden i ha de fer un esforç constant, només espera acabar el règim, tenir el pes adequat, per poder tornar a menjar com abans. Si les dietes no molesten, si a la persona li agrada el que ha de menjar i s'habitua més, és possible que no tingui problemes i que no recuperi el pes perdut". En el primer cas, cjuan qui fa dicta és una persona poc a f o r t u n a d a en les múltiples tècniques que ha seguit p e r p e r d r e p e s , és imprescindible un canvi més en l'àmbit de l'estructura interna.

Kl millor m o m e n t per acudir a una altra opció: l'ajuda psicològica.

En els casos en q u è es d e mostra que l'augment de pes prové d ' u n e s t a t ansiós, per exemple, "s'hauria d'instaurar una psicoteràpia, caldria investigar d'on ve el problema" assegura la psicòloga del Centre Mèdic Sàbat.

En situacions més extremes, com ara l'anorèxia o la bulímia, la doctora Carreras assegura que "quan una persona agafa alguna d ' a q u e s t e s malalties, sovint de fons hi ha altres coses q u e han passat d u r a n t la seva infància, com ara la relació q u e ha mantingut a m b la mare" i a continuació afegeix, però, que "moltes vegades aquest fons no es desenvoluparia en absolut si el nostre entorn i els mitjans de comunicació no recordessin contínuament a tothom que el que es porra és la imatge d'una persona prima".

A i*ov a |H»e i bona lletra La solució q u e es dóna en aquests casos més greus consisteix en "una ajuda que combina el treball psiquiàtric, seguint una medicació adequada, a m b el psicològic, en què el p a c i e n t p u g u i treballar tots aquests aspectes de personalitat, d'acceptació d'un mateix...

Considero com una de les millors t e r à p i e s el c r e i x e m e n t personal, quan una persona pot instaurar uns valors més importants q u e allò físic.

Per canviar, a vegades passen dos anys sense cap bon resultat. És un treball molt lent, basat en les pròpies vivències de les persones.

ELS4CANTONS Divendres, 15 de gener dir 1999

E s t è t i c a

La cel·lulitis és el que més preocupa les d o n e s s a n t e u g a t e n q u e s Els clients volen solucionar els seus problemes corporals en 15 dies G. F.

cansament i en poques ocasions serveis d'estètica".

Cal tenir en compte que l'estètica és la segona o moltes vegades la primera capa de la moda.

La demanda, per tant, va sempre a remolc de la vida social.

Malgrat tot, i a mida que va passant el t e m p s , cada cop hi ha més gent que es fa les coses a casa. Sigui per raons de temps o bé econòmiques, la qüestió és també que cada cop és més fàcil trobar els productes dedicats a l'estètica en diversos locals comercials. En aquest sent i t , p e r ò , la p r o p i e t à r i a d e Quiros assegura que "Sant Cugat és dels llocs on la gent es cuida més.

Cal tenir en

- Sant Cugat-

Una de les principals ocupacions dels centres d'estètica de Sant Cugat és tractar els prob l e m e s d e cel·lulitis, vulgarm e n t coneguda com a pell de taronja. "Parlem d'un problema que afecta no tan sols persones a m b problemes d'excés de pes, sinó tot tipus de dones.

El c e r t és q u e a q u e s t a p r o blemàtica no marxa. Pot mantenir-se, millorar, però anant en compte durant tot l'any" explica Montse Munoz, una de les germanes propietàries dels centres d'estètica Quiros de Sant C u g a t . Un altre dels serveis amb més èxit en la majoria de centres dedicats a l'estètica són les depilacions, els massatges, les n e t e g e s d e cutis...El problema més gran, però, sorgeix quan es tracta de t e m p s . "La majoria dels nostres clients volen que els seus problemes se solucionin en 15 dies, i tot i que poden aconseguir-se millores,

L'època de l'any defineix la demandaen els centres d'estètica . FOTO.X. L. els bons resultats són impossibles en mig mes. Jo crec q u e la l l u i t a ara és c o n s c i e n c i a r la gent".

La majoria dels centres d e la ciutat coincideixen a destacar l'existècia d'un públic femení d'uns 35 anys de mitjana. D ' homes també n'hi van, i cada

cop més, però sol·licitant un altre tipus d e serveis. N o r m a l m e n t utilitzen aquests centres més preocupats per la salut que per l'estètica. Montse Munoz explica que "el públic masculí és molt m i n o r i t a r i i g a i r e b é sempre busca en nosaltres massatges pel mal d'esquena, pel

compte que hi ha moltes dones q u e treballen i treballar també fa que hagis de tenir certa imatge"La despesa dels santeugatencs en estètica varia des de les 2.000 pessetes q u e costa una depilació fins a les 50.000 que poden arribar a costar unes 12 sessions de tractament anticel·lulític.

E s p o r t

Moltes de les persones que practiquen esport tenen c o m a objectiu perdre pes i aprimar-se Els santeugatencs solen decantar-se a Faeròbic o la musculació G. F. - Sant Cugat -

La manera d ' e n t e n d r e l'esport a Sant Cugat té molt diferents nivells. Es pot parlar dels usuaris que tenen com a principal objectiu d e d i c a r - s e a aquest tipus d'activitat física i, d'altra banda, les persones que c o n s i d e r e n l'esport com una bona manera de desconnectar de la feina. Cada un d'aquests espais té la seva pròpia demanda. Lucas Pere/.,director del gimnàs Sant Cugat, explica que al seu centre la demanda es divideix per sexes: "El que més ens demanen les dones són classes d'aeròbic, i els homes espai per fer musculació"; tot i amb això també aclareix que, de fet, "el que vol la gent és posar-se en forma i molts, moltíssims, aprimar-se". Segons Pérez "moltes de les persones decidides a primar-se vénen al gimnàs enganyades, creient q u e fent una mica d'esport podran aconseguir el cos que volen. La veritat

l'esport ajuda a

(frr/fur

tuturïr.v,

és q u e hi ha moltes persones que milloren, però normalment es tracta d'homes o dones que ja segueixen una dieta equilibrada.

L'esport en aquests casos els serveix de complement".

Tal com diuen molts especialistes, fer esport no aprima. Malgrat tot hi ha una part de la po-

principals sistemes per perdre greix. FOTO: XAVIER blació que veu en l'exercici físic la solució a tots els seus mals.

Quan aquesta interpretació es porta a un extrem, un dels símptomes que desvetllen les anorèxiques, és precisament una total obsessió per l'esport com a millor sistema per cremar calories i garantir no augmentar pes. Es

LARROSA

tracta, però, d e casos molt extrems i que en cap cas p o d e n considerar-se significatius. L'esport és una bona solució per desencarcaràr el cos i ajuda a agilitzar tant la mobilitat com la figura. Però, sol, tampoc és la panacea. Cal acompanyar-lo d'una bona dieta.

Setmana

ELS4CANF0NS Divendres, 15 de gener de 1999

D i e t e s

Els santcugatencs valoren més la seva aparença estètica que la salut La gent que fa dieta és reacia a canviar d'hàbits per aprimar-se G. F. - Sant Cugat -

Un producte que atipi, aprimi i sigui p r à c t i c . La P a n a c e a .

Això és el q u e volen la pràctica totalitat dels santcugatencs que consumeixen productes dietètics, en un 90% senyores d'uns 40 anys preocupades pel seu aspecte físic. Molts de Is s a n t c u g a t e n c s q u e fan dieta i n t e n t e n trobar el croissant de xocolata a m b 0 calories i efecte diurètic. Però com que fins ara encara no s'ha d e s c o b e r t cap d'aquests productes miracle tan somiats per t o t e s les persones a qui sobren uns quants quilos, el q u e s'aconsella per sobre de tot és fer una dieta equilibrada, controlada per un professional de l'alimentació, un dietista, i aconseguir canviar els hàbits q u e fins ara han format part de la rutina diària. N o es tracta només de p r e n d r e la poció mà-

El fet és que de productes de dietètica ara fins i tot se'n troben al supermercat, si bé això ha suposat un gran avenç en la nutrició de les persones que p r e f e r e i x e n p o r t a r u n a alimentació equilibrada, ha generat t a m b é malentesos com ara q u e menjant a q u e s t tipus d ' a l i m e n t s és a u t o m à t i c a la pèrdua de pes. A la majoria de farmàcies i parafarmàcies de Sant C u g a t es troben a q u e s t tipus de productes. Ametller, propietària de Farma N a t u r , al carrer Valldoreix de la ciutat, assegura q u e "de les persones q u e entren buscant dietètica a la nostra parafarmàcia, més del 50 per cent demanen coses per i > aprimar". Aquest p u n t de visL·lspioduttes dietètics ajuden dins una alime·· 'ai m u[uil·l",iii,i. FOTO: X. I.. ta el c o m p a r t e i x a m b J o s e p Vicent Arnau Moya, propietagica q u e fa miracles i deixar gent vol m é s aprimar-se q u e ri d ' u n a d e les cinc botigues q u e el problema continuï lano tenir salut", afirma la farde dietètica de Sant Cugat, el m a c è u t i c a e s p e c i a l i t z a d a en tent. Potser passa q u e el moSúper Natural.

"El 75 per cent dietètica M o n t s e Ametller. I tiu principal de la majoria de d e les p e r s o n e s que entren a q u í és potser on c o m e n c e n persones q u e fan dieta és misimplement busquen una cosa llorar el seu aspecte físic. "La els problemes.

fàcil, ràpida, barata, q u e no compliqui la vida i q u e no suposi un canvi d ' h à b i t s " . Però continua i somriu satisfet quan parla del 25 per c e n t restant: " E s tracta sovint de persones que decideixen cuidar-se, q u e v e u e n en aquesta oferta una forma intel·ligent d'alimentarse, un canvi de c o s t u m s q u e beneficia sens d u b t e la seva salut". Segons assegura J o s e p Vicent Arnau, " a q u e s t e s persones poden gastar-se unes 20.000 pessetes al m e s e n alimentació i productes naturals" i continua: "Els altres se'n gastaran com a màxim 10.000 en tot l'any".

Perdre pes vol esforç i t a m b é diners. D e p e n e n t del sistema q u e se segueixi i del centre o e s p e c i a l i s t a q u e c o n t r o l i la dieta, podem arribar a pagar els quilos a partir de les 2.500 pessetes. Sovint, però, la despesa augmenta a m b l'alimentació diferenciada i e n les pers o n e s q u e t o t i h a v e r fet moltes dietes cada cop q u e la deixen tornen a a u g m e n t a r el seu pes.

Ara només cal tenir en compte que cada persona és un món i q u e , sobretot, el q u e no pot fer-se és generalitzar.

Qui sap, potser algun dia s'inventaran els croissants d e xocolata amb 0 calories i efecte diurètic. T e m p s al t e m p s .

Jnnfimiiftiíhrfifinimii i K

/ .

enement i hi bona fallit de la pe/ sona ve molt determinat per l'alimentació que ha anat seguint dinant la set a infantesa, adolescència, mitjana edat i tercera edat. FOTO.: XAVIER I.ARROSA

Les proteïnes formen musculatura i els hidrats de carboni d o n e n energia

prenent els productes làctics i també els ous, la carn o el peix.

Un cop la persona ja ha crescut i ha arribat a la mitjana edat és m o l t i m p o r t a n t t e n i r e n c o m p t e q u e en a q u e s t s m o m e n t s es gasten molt p o q u e s proteïnes. Per tant, "amb un cop al dia de menjar tall ja n'hi ha prou", assegura la dietista mentre aconsella que en aquestes edats comenci a reduir-se la ingestió de glúcids com el sucre .

Durant la mitjana edat és important a u g m e n t a r les fibres, com ara les verdures, tant crues com cuitest i prendre més hidrats de carboni que proteïnes. "És molt millor menjar tres lles-

Els làctics són necessaris en totes les etapes de la vida G. F. - Sant Cugat Un dels factors més importants en el creixement de les persones és menjar bé. Cada edat necessita uns aliments determinats i cada substància comestible té unes o altres funcions.

Durant la infantesa, des de 2 fins a 12 anys, és molt impor-

tant prendre productes làctics i també carn. Mentre la persona e s t à c r e i x e n t és i m p o r t a n t "prendre moltes proteïnes: carn, ou o peix, ja que una d e les seves funcions és fer musculatura", assegura la dietista Montse Ametller, i continua explicant: "Un cop la persona ja ha crescut el que fa és gastar energia. En aquests moments, per tant, con-

vé més ingerir hidrats de carboni: pa i farines".

Durant l'adolescència, nois i noies necessiten coses diferents.

Segons Ametller, "els nens han de menjar més de tot, ingerir força calories i les noies és important que prenguin moltes més proteïnes. En tots dos casos cal prendre força calci i ferro". És a dir, és molt important continuar

ques de pa i un tall de carn que al contrari", assegura Ametller.

Aquí només cal menjar proteïnes un cop al dia.

El més important amb vista a la gent gran és menjar variat i sobretot ajustat a les seves necessitats calòriques. És important que aquesta part de la població prengui sobretot aliments adequats al seu grau de masticació.

En cas que la persona pràcticament no tingui dentadura, cal incorporar igualment tots els aliments que li convenen per tirar endavant. A la tercera edat es prenen sobretot sopes, truites, llegums, i la carn també, però molt sovint trinxada.

Setmana L

ELS /CAOTONS Divendres. 15 de gener de 1999

' e n q u e s t a

Segueix una dieta concreta dins la seva alimentació diària?

El diccionari de NEC defineix menjar com I"acte de mastegar i empassar-se un aliment sòlid. A continuació explica que es pot menjar amb la vista, que vindria a ser el desig d'ingerir segons la bona o mala presentació dels aliments o bé a cremadent, de forma ràpida, amb avidesa. Una segona accepció explica que el menjar és allò que hom necessita per nodrir-se. Aquest acte, que per a algunes persones pot arribar a ser un turment, és necessari i impres-

cindible per continuar vivint. Són les piles de tot el que té vida. I menjar bé forma part de les coses que necessàriament cal fer amb cura. Sense aquestes activitats és improbable portar un bon ritme de vida. Cal trobar l'equilibri entre saber menjar i no menjar o menjar massa. Però és la persona qui té l'última paraula. Els santcugatencs controlen la seva dieta, o menjar forma part d'una rutina marcada al compàs de l'estètica imperant?/ G. F.

MARÍ CARMEN NIORUSTAU 42 ANÍS PROFESSORA DE GIMNÀSTICA

GONZALO SABATER 28 ANYS VENEDOR

ANDRÉS SÀNCHEZ 22 ANYS CONSTRUCTOR

CATALINARUIZ 45 ANYS MESTRESSA DE CASA

EMMA CARTOIXÀ 38 ANYS COMERCIANT

"Vigilo, però no vigilo. Cada dia em faig el propòsit de seguir una dieta molt equilibrada, intento fer una dieta de 1.600 calories, menjar una amanida... però sempre acabo afegint les postres. I em passo. No aconsegueixo mantenir-me en els meus propòsits. Per fer dieta t'has de mentalitzar molt. Suposa un esforç molt gran."

"Doncs mínimament equilibrada, el que puc. L'ingredient més usual dins el que menjo cada dia és la carn. M'encanta la carn. La veritat és que mai he tingut cap problema amb el menjar i això m'ha suposat no haver de recórrer mai a cap especialista. Sempre he pogut menjar el que he volgut, i penso que això és una sort."

"A casa no vigilem gens. Fem la dieta mediterrània normal. Considero que no val la pena i que de fet és una ximpleria anar a un dietista perquè t'indiqui com has de menjar. El fet que una persona sigui grassa no implica res més que això, ho és i ja està.

Considero que l'aspecte físic només ve de la genètica, no?

No ho sé, jo penso així."

"A casa meva en família seguim una dieta sobretot molt natural i mediterrània. Això no vol dir, però, que siguem molt estrictes. Jo cuino i preparo tot tipus d'aliments: carn, peix, verdura, llegums, de tot.

Vull dir que tampoc tinc un menú especial per a cada dia...

No, mira, jo surto a comprar i miro com està el mercat."

"Molt variada. El màxim de natural, sana i equilibrada possible. La veritat és que mai m'ha calgut consultar cap metge de quina manera he de menjar. Em guio sobretot pel sentit comú. Sempre intento no passar-me en greixos, menjar força verdura i fruites i sobretot intentar fer bé la digestió. Crec que és bàsic."

TERESA SEJAS 72 ANYS MESTRESSA DE CASA

EDUARD SANCHO 66 ANYS PASTISSER

MIREIA BORRELL 26 ANYS MESTRA

MARIA JIMÉNEZ 74 ANYS MESTRESSA DE CASA

JORDI VAN CAMPEN 26 ANYS PROFESSOR D'IDIOMES

"Home, sí. Seguim una dieta concreta i molt equilibrada perquè jo tinc colesterol, i la tensió alta... fem força bondat. I no creguis, tampoc és gaire pesat seguir-la. Tens molts menjars per fer sense prendre greixos. Per exemple, si fas caldo el desgrasses... El metge va aconsellar-nos portar aquest tipus de vida amb pastilles i tot."

"A casa fem una dieta normal.

Mengem verdura, a vegades peix o carn. Depèn del que em faci la senyora, perquè jo no cuino a casa. Fa uns quants anys vaig haver d'anar al metge perquè m'aconsellés un règim. Em va dir que mengés verdures i que suprimís els greixos. Ara no ho fem tan estricte, no me n'estic però no em passo."

"Jo menjo tal com raja. M'alimento sempre del mateix, però sense seguir una dieta massa estricta. Un dia pot ser que dini llegum, que sopi verdures i que l'endemà em decideixi per la carn. A casa mengem qualsevol tipus de menjar que sigui bo. Ens agrada portar una dieta variada i que permeti menjar tot el que sigui bo."

"Alimentació? Nosaltres mengem de tot: La verdura m'agrada, també el puré i la sopa.

I de carn, el pollastre. És el tall que més acostumem a menjar...

Gairebé sempre hem fet aquesta dieta. No em sembla gens avorrida, entre altres coses perquè a casa meva mengem de tot. I de tant en tant també fem un bon cocido"

"A casa segueixo una dieta equilibrada, bàsicament mediterrània. Encara mai no m'ha estat necessari anar a cap especialista que m'indiqués quin tipus de dieta em convindria.

Tot i amb això, considero que el consell dels experts és una bona idea per a les persones que poden tenir problemes.

Per sort, jo no sóc d'aquests."

HS4CAN1WB

Política Divendres, 15 de gener de 1999

C o n s e l l

de

D i s t r i c t e

Polèmica per la Cavalcada de Mira-sol Les associacions de veïns topen per la baixa implicació en P organització Q u a n s e m b l a v a q u e la segona convocatòria del consell d e districte d e Mira-sol q u e d a r i a centrada n o v a m e n t e n el d e b a t sobre el retorn d e la caserna d e la Guàrdia Civil a m a n s municipals, el punt de precs i preguntes va suscitar un intens debat q u e va c o m e n ç a r per posar d e manifest la poca assumpció d e responsabilitats p e r p a r t d'algunes associacions e n els actes de Nadal i va acabar en una reflexió sobre la dificultat d'articular u n m o v i m e n t veïnal sense a r r i b a r a l'extrem q u e unes q u a n t e s persones hagin d e c a r r e g a r a m b t o t a la f e i n a .

A L B E R T BALANZÀ

- Mira-sol -

El Consell de Districte de Mirasol va ser escenari dilluns d'una agra polèmica entre les associacions de veïns per la poca participació de la majoria en l'organització de la Cavalcada i del pessebre vivent. La portaveu de l'AV Sant Joan de Mira-sol, Soledad Varela, va qualificar de "desastre" la coordinació d'enguany i va criticar d'una manera furibunda el fet que la cavalcada s'hauria pogut fer finalment "només per l'esforç de dues o tres persones, quan va a nom de tota la Comissió de Festes i cadascú té la seva part assignada". Visiblement emocionada, Varela va reptar la resta del consell a pronunciar-se sobre la continuïtat

de la Cavalcada i va denunciar la manca de facilitats de l'Ajuntament a l'hora que els organitzadors disposessin aquells dies d'unes claus del Casal Cultural o a l'hora de disposar d'un servei de seguretat suficient durant Tacte central de la Nit de Reis.

La majoria de membres del consell van assumir la culpa, tot i que van posar de relleu també la manca d'efectius a les associacions per col·laborar més. Des de l'AV Mas Janer, el seu portaveu Xavier Martí va donar la raó a Varela en considerar que "no és veritat que hi hagi cinc associacions de veïns que vagin al 100%". T a m b é desafiant, Martí va emplaçar la resta d'associacions "a participar o a plegar del Consell de Districte".

L'altra cara del debat va apor-

vencions i després això no es plasma en la participació".

Cartes per a la caserna La primera part del consell, però, t a m b é va servir p e r q u è veïns i administració exposessin les actuacions que han fet, respectivament, per la demanda del retorn a mans municipals de la caserna de la Guàrdia Civil del districte, desmantellada des del Nadal de 1997. L'Ajuntament va enviar a finals de novembre una carta a la delegada del Govern, Júlia García Valdecasas, perquè es pronunciï sobre el destí de l'immoble i el consistori pugui començar a parlar amb els veïns per donar una nova funció a l'espai.

Tot i trobar "positiva" l'acció de Soledad Varela va expressar la seva queixa davant el consell. FOTO: X. L. l'Ajuntament, el portaveu de les associacions en la campanya La tar-la l'AV de Mira-sol, per boca gent augmenti. Sempre depèn Casa, per alpoble, Josep Maria Ande la seva portaveu, Marta Mude la voluntat d'unes quantes gel,va advertir que "potser cal ser fíoz, que va advertir que "hi ha persones". El president del conmés exigents ja que, si no es posa altres temes prioritaris". sell i regidor de descentralització fil a l'agulla, ens podem trobar Més enllà, el també portaveu territorial, Xavier Cortès, va insamb un munt de runes". Els veïns de l'AV Sant Joan, Josep Maria tar els representants veïnals a han enviat una altra carta a ValÀngel, va convidar a reflexionar "reunir-se i fer una reflexió", però decasas, acompanyada de mil firperquè "els consells no estan serel cert, va apuntar, és que "totes mes de suport. vint perquè la participació de la les entitats es beneficien de sub-

P a r t i t s

Recoder deixa el càrrec al Congrés per preparar-se com a alcaldable Les direccions de CDC i UDC acorden que sigui el candidat A. B. - Sant Cugat -

El primer candidat de CDC, Lluís Recoder. FOTO: XAVILARROSA

El primer candidat convergent a l'alcaldia de Sant Cugat, Lluís Recoder, i els secretaris generals de CDC i UDC, Pere Esteve i Ignasi Farreres, van coincidir dimecres en el temps per anunciar dues de Ics decisions que han presidit el debat a la coalició durant gairebé un any. la reestructuració del Gnip Català al Congrés i el tancament del pacte municipal. Mentre que els dirigents nacionals detallaran aquest diumenge el pacte que designarà Recoder com a candidat, cl dirigent local ha fet pública la renúncia al cànec de portaveu adjunt del Grup Català al Congrés. "Per dedicar-me

més intensament a preparar la candidatura, havia de demanar que em rellevessin", va considerar.

En les primeres reaccions a la signatura del pacte a Barcelona, Recoder, juntament amb el president d'UDC, Joan Recasens, va expressar-se amb cautela, precisant que el pacte nacional ha de concretar-se en un acord local. El dirigent de CDC va apuntar únicament que celebrava l'acord, però que els detalls sobre la confecció de la eandidanira "no són urgents". Per UDC, Recasens va mostrar-se escrupolós en dir que "Barcelona determina que si CDC i UDC arriben a un acord, el cap de llista serà de CDC, però primer ha d'arribar l'acord local".

Sobre el futur a Madrid, Recoder continuarà com a diputat i representant de CiU a les diferents comissions que té assignades, però els canvis al grup seran més profunds a causa de les aspiracions dels seus membres a les eleccions tant municipals com autonòmiques. El grup parlamentari seguirà integrat per tres persones però, on abans hi havia el portaveu (Molins) i dos portaveus adjunts (Recoder i Sànchez Llibre), ar:t hi haurà ei fins ara vicepresident tercer de la cambra, Josep López de Lerma (CDC), com a portaveu, el diputat Manuel Silva (UDC) com a portaveu adjunt i Joaquim Molins (CDC), que continuarà, amb menys responsabilitats, com a president.

8

Política

ELS íOWrONS Diveud/K. 15/k :inier tir IWV

C o #i v e n c i o

El P P obre precampanya a Rubí amb Pobjectiu de governar a la comarca A. B - Sant Cugat -

L'entrada als equips de govern, ami) independència dels pactes amb una o altra formació. s'ha rc\clat com cl primer objectiu del Partit Popular amb \ ista a les eleccions municipals. En la com enció comarcal <|ue dissabte va celebrar-se al Castell de Rubí, una vintena de militants de l'agrupació de Sant ( lugat van prendre bona nota del calendari preclectoral presentat pel president del l'I' a Catalunya. Alberto Fcrnàndez Dia/, que ha situat la lluita per les alcaldies com a primera cita important de l'any, un cop confirmada la celebració de Ics eleccions al Par-

lament a la tardor. El president del PP a Sant Cugat, Francesc Elatjós. flanquejat a Rubí pels regidors Jaume Tarragó i Eduard Castaneda, ha confirmat la voluntat de governar al Vallès Occidental. "Però en principi ens mantindrem independents i no pressuposem cap pacte", ha assegurat, i ha posat com a exemple els governs de coalició entre CiU i PSC de Cerdanyola o de Tarragona. "No ens podem lligar a cap partit, perquè ells fan els que els convé".

L'optimisme de governar a Madrid i de la possibilitat de trencar la dualitat del vot a Catalunya són les raons principals que Alberto Fernàndez Díaz va esgrimir perquè el partit aconseguei-

Els dirigent*. del PP ja tenen la maquinat m ela tot al a punt per a les elec, rions municipals. FOTO: X. IARROSA xi responsabilitats de govern a la comarca. En xifres, les esperances del PP se situen en què les 70.000 persones que van triar l'opció consenadora a les passades eleccions generals, ara ho tornin a fer a les municipals.

El conclave extraordinari ha servit per encetar la p r e c a m -

panya dels conservadors, q u e ahir van rebre a Barcelona el suport del president del Govern, José Maria Aznar, i que ja ha fixat un altre punt d'inflexió en el Congrés Nacional del 31 de gener. El PP de Sant Cugat ja ha confirmat l'assistència de diversos dels seus membres en la

P a r t i t s

I n s u b m i s

Menéndez rebrà demà P empenta de Clos i Reventós davant els militants Uacte representa el tret de sortida de la precampanya

exempcions demostren el rebuig majoritari a la mili A. B.

A. \\.

- Sant Cugat -

Menéndez, que anirà precedit dels discursos de Reventós i Clos, ha anunciat que tornarà a insistir en les prioritats en matèria educativa, sanitària i esportiva que ja va esgrimir durant la campanya d'eleccions primàries del passat

P*CP%m

SANT CUGAT

s i o

El CASC diu que les noves

- Sant Cugat -

El candidat a l'alcaldia de Sant (lugat pel PS( 1, Jordi Menéndez. donarà demà el tret de sortida oficial a la precampanya de Ics eleccions del mes de juny, i ho farà dotant-se del suport dels principals pesos pesants del socialisme a (latalunya, a Barcelona i al Vallès Occidental. El president del Parlament, Joan Re\entós, l'alcalde tic Barcelona, Joan (llos. i la majoria d'alcaldes i candidats socialistes de la comarca han confirmat l'assistència en un acte a la (lasa de Cultura que Menéndez ha titllat de "simbòlic", però que s'ha dissenyat de manera que el candidat rebi el primer bany de masses davant la militància i els simpatitzants.

convenció que ha de rellevar importants càrrecs de la cúpula del partit. Dos d'aquests càrrecs van ser dissabte a Rubí: el secretari d'Estat per a l'Esport, Santiago Eisas, i el secretari general per a Relacions amb les Corts, Francesc Vendrell, que anteriorment havia residit a Sant Cugat.

El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) ha insistit en el r e b u i g majoritari del servei militar que demostra la reforma del reglament de reclutament elaborat pel Ministeri de Defensa, q u e va ser aprovat d i v e n d r e s passat pel Consell de Ministres. L e s noves normes ja s'aplicaran als joves que hagin d'incorporar-se e n el r e e m p l a ç a m e n t del mes de febrer i precisen que no

P S S q u e t a m b é entra ara en aquesta dinàmica". Segons Mota, la reforma del reglament demostra que el govern del PP "no sap com treure's de sobre el contingent actual".

Sobre l'establiment de l'exèrcit professional en una forquilla e n t r e 102.000 i 120.000 efectius, després de les esmenes de CiU acceptades dijous passat pel PP, el portaveu del C A S C ha a s s e g u r a t q u e aquests números no són realistes i que aboquen al "sobredimens i o n a m e n t " al

Critica també el 'sobredimensionamenf de l'exèrcit, que s'ha

hauran de fer la

.1 <ndt Mnifiidr: obri p/mi/npanya amb un notable suport. FOTO: X. I.. mes d'octubre. No obstant això, el dirigent socialista que va ser proclamat alcaldable pel Consell Nacional ara fa tres setmanes enfront de Joan (Java. no ha aconseguit tancar del tot la ferida oberta a l'agrupació local pels comicis interns. FUI portaveu municipal, Àngel Casas, ja ha anunciat que

no hi assistirà: "no acato la decisió del Consell Nacional, perquè la considero políticament incorrecta". Per la seva banda, Joan Gaya i la resta de regidors socialistes han discrepat de la línia de Casas i han insistit en la necessitat de "fer pinya" a l'entorn de Menéndez assistint a l'acte.

fixat

entre

mili els reclutes 120.000 que tinguin mes de q u a t r e diòptries en cada ull, els peus plans, asma, problemes digestius, malalties a la pell o depressions, entre altres,. El portaveu del CASC, José Fernando Mota, ha criticat els canvis per bé q u e intenten atemperar una mili "rebutjada majoritàriament i una

102.000 efeCtiuS •'

Í

personal de les F o r c e S

A r m a

des.

El CASC assistirà a q u e s t diumenge a una nova trobada intercomarcal de grups antimilitaristes a Sagàs (Berguedà), en què es discutirà el manifest reivindicatiu sobre e l s deu anys del moviment que, posteriorment, s'oferirà a partits, sindicats i entitats.

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32, 1 e r 1 a . 08007 Barcelona.

Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i r e c t e al T e r c e r M ó n

(D *0

9

ELS /CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999

Auntament de Sant Cugat del Vallès UAjuntament, com a organitzador de les activitats de Nadal i Reis 1998-99, agraeix a tots els patrocinadors la seva aportació.

BFGoodrích CAJA D€ SV\ADRID

corre mobles

Performance Materials

Nadal a l'Envelat i Cavalcada de Reis

Nadal a l'Envelat

Cavalcada de Reis i Tetrateatre («Te mandaré mi corazón caliente»)

LA MASIA Lucas

r

«MWTY

/

Autocugat

HEWLETT PACKARD

iiit 11111 r <i t i i r i i t

Cavalcada de Reis

INDUBRUC, S.A.

Tetrateatre («Te maridaré mi corazón caliente»)

i espectacle de l'Envelat

Cavalcada de Reis

^

Cavalcada de Reis

PROMUSA

Espectacles de l'Envelat

CAIXA DE TERRASSA

Tetrateatre («Te mandaré mi corazón caliente»)

SOREA

Espectacles de l'Envelat

Espectacles de l'Envelat

r~%h*sr-

PD Tetrateatre («Te mandaré mi corazón caliente»)

CALAXI Espectacles de l'Envelat

Espectacles de l'Envelat

Col·laboradors:

EIS 4 CANTONS

^iri^CuG*

Comissió de festes

TINTORERIES SANT CUGAT

EIS 4 CANTON

Opinió

10

^^^L^

Divendres, 15 de gener de 1999

E d i t o r i a l

ELS CANTONS V r n u r u n irulc[K.-m!cnc Jc San: (.11 tat del \ i l l c

%l

v Prem»» Local da Sant Cugat, S.L.

S'estima allò que es c o n e i x

r .Vi ni \ i , n , i . i , IS. b.u vi-. - O.SI^O S a n i C u g a t del W l l e l-.JlU-. CÍO ü ' . l l k J l·ltp ' , ' \ l l j « c l l LIHlh'vintL'IlLILlt I- ü .11; v n m i u j i v ï w l j w i - b . c f . i i i

Consell d'Administració líjrin.ri ( r r j u i p r c s u l c n n \ l í-.il.fi.-r./. . K-ie I . M ) i R T d J i \ . u l c ! l o r ; K - | K u - d i t o r d c · l c i ; j t )

Directora \urj(...Mj

Redacció i V n i H «li- la >ctniaii>i: <ili'iru l·Limnli; t ' i t l í t i r u / K.<-«>noiiiiH: \ l b c r r ÍÍJI.IMAI. K i i t i t n i / 0 | i i i i i i i : V.r.i i nM.i. S O I M I H I : L · L I H I J Pàmies; Cultura: | . ^ t | > M.uui Miro; K.,M.rt-. ; \ U - \ l,o|H.v.

HniliograTiii i t'iii|iie-tií: Montse Sant: S u l i i l i i r i t u l : \l·i],iL. t Ik-mahc. DitU-irt*»: A l k i i [ ) . Buj

Comercial \nru M

H!.iu..[iiptf

Consell Editorial K.111 <u: < II.UI ' p r o i · l c n t • Jnscp M. ( alircn/n (v iLcpicsidcnt 1 \ ut.-r \ l c vindré.!' Miucst. ( iarliú, Jnn.1i í 'JSLIS. Njru's (':i%tinyci, \ll ert l)c l'abl... Pere i-.s.|tier..!j. \ J M C I l-orncHv Knstinn t k r l ..l/hciiiK-r. Ku R cli l ' c i m . K.II-I.MI I'MS. U t m i ' u i ^ Kmili Rene, Matta Stihità, Pam Soler. Josep -\. Teixidó. |>uii Tortosa. Josep M Vins l'rave. Jojn Trusann.

Jaume l'ubau, Heur.r Vall. N ú r i a / a h a l a \i,ra ( iista ' ^ \ retina,'

Subscripcions

A

([Liesta setmana s'ha presentat una nova iniciativa municipal dirigida a cobrir un buit que des de feia temps, anys, es trobava a faltar.

Es tracta de l'Oficina d'Informació i Turisme, un servei cada vegada més necessari. L'absència d'aquesta oficina sovint ha provocat el desencís de moltes de les persones que visiten Sant Cugat i que no troben ni el mínim element promocional de divulgació de l'important patrimoni escampat pel munici-

I . j m a Mimter

pi.

Massa vegades ha estat la iniciativa privada, de forma voluntària, la que ha fet possible una visita comentada al Monestir o a algun dels nostres monuments, molts d' ells encara massa desconeguts per la gran majoria de santcugatencs. S'estima allò que es coneix i, sens dubte, aquesta iniciativa pot ajudar a la descoberta de tot allò important i valuós que tenim ben aprop nostre.

Sovint hem escoltat l'afirmació

que Sant Cugat no té massa per veure. Una ruta modernista, diversos elements del passat rural, ermites, entre la que destaca una de romànica circular -una de les dues que hi ha a Catalunya-, un forn ibèric, un dels tres monestirs més importants del país que disposa d'un dels claustres més imponents, són alguns dels atractius que es podrien explotar en un programa de visitesque esdevnidria interessant per propis i per forans.

Aquesta iniciativa pot servir

també per revisar, catalogar i recuperar aquell patrimoni que necessita un impuls de restauració. Per tant, benvinguda sigui!

Sant Cugat necessita més que mai, ja ho hem manifestat des d' aquestes pàgines moltes vegades, elements que vertebrin, dinamitzin i recuperin el que som i el que hem estat. És per això que aquesta noticia, si no queda en un projecte i s' impulsa ben aviat, serà molt positiva i benvinguda.

Fotografia \ a \ 1 I,arn^a 1 Osear Benito

Educar sense manies

Disseny I maquetacM f ï e m m a Jurado

Correcció Àlvar Masllorenç Impressió Rnmnprcsfí/JMU.O.S.·Í.S

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.7L Dipòsit legal: (JI-405-93 inii.m cipfcuj iinKjnKni la VCVJ opinió en eh rdiioruli Eh Kticki upita «e-n I i·pmKi Jcli KTIII autun. i|uc Kk 4 ('intuïu no fi «v» ncccninvnciH Puhlicjció idhcn<te i

(B)ACPC Associació C a t a ! 1 na de la Premsa C-imircit

Ufasnmi Distribució d'EZ-S 4 CANTONS 5* tu* als subscriptors

E

l doctor Josep Toro, cap de psiquiatria infantil i juvenil de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha donat a conèixer aquesta setmana unes xifres altament preocupants: els hospitals estan detectant nenes malaltes d'anorèxia que només tenen entre 6 i 7 anys. Com si aquesta malaltia no fos prou greu, la curtíssima edat d'aquestes pacients encara és més preocupant. I el que és pitjor, sembla

El

que entre les causes que aquestes petites emmalalteixin es troba el fet que les seves pròpies mares els imposen dietes per aprimar-se. Una de cada quatre nenes en aquesta edat segueix una dieta.

Sant Cugat no queda al marge d'aquestes estadístiques. Segons dades de la Mútua de Terrassa, el 5% de les dones de la nostra ciutat pateix anorèxia.

El cas del nostre municipi, però, és molt peculiar, en tant

l e c t o r

que la mitjana d'edat de les dones obsessionades per aprimarse ronda els 40 anys. Aquesta dada no deixa de ser preocupant, en tant que aquestes dones de mitjana edat -moltes d'elles segurament mares- són potencialment educadores d'anorèxiques. Com educar de forma sana i equilibrada un infant quan el propi tutor té desequilibris alimentaris? Com protegir la nostra filla d'una societat obsesionada pels cossos danone,

si nosaltres mateixos patim aquesta fixació. Nombrosos estudis associen els transtoms alimentaris a les dones de classe alta que es preocupen excessivament per la seva imatge.

Caldria que totes les mares i pares s'informessin i conscienciessin àmpliament sobre la necessitat de prevenir l'aparició d'aquesta greu malaltia. La salut dels nostres infants no és cap joc, i l'anorèxia encara menys.

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

La Guarderia Parroquial Agraeixo molt que persones tan assenyades del poble hagin opinat amb una gran sensibilitat sobre el reconeixement que podrien demostrar a l'obra de Mossèn Juli per la seva llarga trajectòria i també admirable en molts sentits a l'hora de votar els santcugatencs de l'any 1997.

Sense menysprear ningú, penso que per alguna raó hauria d'estar nominat. Ens consta que molta gent estava contenta que amb motiu del passat 25 aniversari i dels 40 anys de la fundació de la Guarderia de la Parròquia, es fes honor a la memòria del nostre estimat fundador. Quina pena!, era una bona ocasió que tenia el poble de tributar-li un fervorós homenatge per tantes i tantes coses que va fer per a molta gent, de les quals alguns encara s'enrecorden.

Una personalitat política del poble un dia em va comentar "Poc se li ha reconegut al nostre mossèn Juli tota la seva obra. Un home tan preocupat per resoldre les necessitats de la gent., i només li hem ofert un solemne funeral de comiat... No hi ha dret!".

Mireu, amics de la Guarderia Parroquial, els que l'estimem, que som molts, ens sentim feliços de saber que hem obtingut el suport dels pares dels nostres alumnes, que dia a dia ens confien els seus infants, i pels propis nens i nenes de l'escola nostra, on són molt feliços, aprenen i creixen. Com ja vaig dir en una altra ocasió: "El

millor guardó ens el donen ells cada dia, quan en acabar la jornada educativa no volen marxar..."

Una vegada més, mossèn Juli ens demostra des del cel, encara que estigui de mal humor (que també en sabia, d'enfadar-se molt, davant les injustícies), que continua amb el seu tarannà: fer les coses bones amb la mà dreta... sense que se n'assabenti l'esquerra.

Gràcies, amics ! / NÚRIA ALSINA exdirectora de la Guarderia Parroquial (Sant Cugat).

Interessos locals A la caça del vianant Han arreglat el carrer Sabadell i

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. •«Mano,

BELL «MM*

l'han deixat nou i sense voreres. A vegades els cotxes hi circulen a gran velocitat. En vaig veure un que va arrambar una velleta contra les cases. Sovint hi ha vehicles aparcats i els altres envaeixen l'espai dels vianants...Tot això amanit, aquests dies passats de festa, amb la tortura regalada de la musíqueta horrorosa i contínua amb aire nadalenc que ha sonat pels carrers de la ciutat durant 27 dies! / M. A. P. (Sant Cugat).

Sovint descobreixo amb astorament com grups i col·lectius de

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

la nostra ciutat emprenen campanyes i accions a favor o en contra de la planta de residus de Rubí, de les víctimes de l'huracà Mitch, per construir escoles a Togo, perquè s'acabin els conflictes armats de torn... Una tasca certament lloable però que no deixa de sorprendre'm per com de lluny que ens queda. Tots sabem que de desgràcies el món n'és ple i que aquí a Sant Cugat segurament hi vivim molt millor que en molts altres llocs, però dic jo que aquí també hi deu haver conflictes per resoldre, persones que necessiten ajut o assistència, col·lectius o grups desemparats... Crec que la solidaritat i les bones obres han de començar pels de casa, pels que tenim més a la vora i, després, ja ens ocuparem dels que ens queden més lluny./ MARC CORTACASAS (Mira-sol).

Opinió

ÏLS/CAIVroNS Dijous, 15 de gener de 1999

La

11

l l o t j a

Com viure de l'objecció i el voluntariat C O L · L E C T I U ANTIMILITARISTA DE S A N T C U G A T

L

'Associació d'Objectors de Consciència (AOC), ara reconvertida en Moviment per la Pau per raons de màrqueting, sempre s'ha distingit per una defensa aferrissada de la PSS i la prova més evident és l'escrit del seu president a Els 4 Cantons de la passada setmana. Des del Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) volem fer unes precisions a aquest escrit.

Com es pot afirmar a aquestes alçades que la Prestació Social Substitutòria (PSS) no cobreix llocs de feina? La PSS és contrària a les veritables necessitats socials, ja que es perd o es deixen de crear llocs de feina, cobrint-los amb mà d'obra no qualificada, forçada i no motivada, barrant el pas a joves aturats que han estudiat i estan motivats per cobrir el lloc q u e ocupa el prestacionista.

Malgrat que quan es fan reportatgesa la T V només es veuen prestacionistes ajudant gent gran a passar el carrer, el cert- és que la majoria de les places de PSS no tenen res de social i que els que més s'aprofiten d'aquesta mà d'obra gratuïta i sense drets són les administracions públiques, i per sobre de totes la Generalitat. Per exemple, l'Ajuntament

B I

de Sant Cugat té actualment més de 20 prestacionistes i només un està destinat als Serveis Socials, la resta fan feines tan socials com carregar escenaris a l'Auditori o llibres a la Biblioteca.

Una última prova que amb la PSS es cobreixen llocs de treball és que quan s'ha començat a parlar de nous sectors on crear feina, els anomenats "nous jaciments de treball", totes les tasques proposades coincideixen a m b feines que ara desenvolupen prestacionistes sense, naturalment, veure ni un duro.

Però la PSS no està deslegitimitzada només per cobrir llocs de feina, que ja és important en un país com el nostre amb altes taxes d'atur, sinó que s'ha convertit en el preu que ha de pagar l'objector de consciència per la seva dissidència i ha esdevingut un càstig d'aquesta. La imposició de la PSS és la prolongació repressiva del Servei Militar i la salvaguarda del rebuig popular.

El fet de ser obligatòria la fa rebutjable, ja que la converteix en un segrest legal. Fins i tot en el cas de plaça més social que trobem en el món de la PSS, si la persona que l'està desenvolupant està obligada ens trobem davant d'una immoralitat i una injustícia.

S e v e r

e n *

A

Fa temps que moltes entitats que en un principi van creure en la PSS s'han desdit en veure que la repressió contra la insubmissió continuava i que la prestació anava contra l'esperit de l'associacionisme; així, per exemple, la Fundació per la Pau, Intermón, els Minyons Escoltes, i al nostre poble el Club Muntanyenc Sant

"La imposició de la PSS és la prolongació repressiva de la mili i la salvaguarda del rebuig popular' Cugat, es van desfer de les seves places de PSS. D'altra banda, com es pot defensar al diputat C a m p u z a n o - c o m fa el senyor Panyella-, un diputat que va votar al Parlament en contra de la despenalització de la insubmissió, que va de bracet del PP en el suport, sense cap reticència, als pressupostos militars, que és principal defensor d'una llei que no reconeix l'objecció sobrevinguda, és a dir

T i t o

mentre es fa el Servei Militar, i que manté la inhabilitació administrativa, la mort civil, com a càstig per als insubmisos.

L'autodenominat M o v i m e n t per la Pau té posat el seu objectiu, a hores d'ara, en l'anomenat Servei Civil, sabent que la mili, i el seu succedani, la PSS, tenen data de caducitat i per tant és el moment de buscar una nova forma de viure. El cas més flagrant és el de Jordi Tolrà, aquest objector "de primera hora" segons l'anomena el Sr. Panyella, que va ser dels primers a viure de la PSS, gestionant les places de la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a gestor d'aquestes places s'ha guanyat la fama de dur amb els prestacionistes crítics i s'ha fet còmplice de la repressió dels insubmisos, participant com a testimoni de l'acusació en el cas de José López, insubmís a la PSS de la UAB. Doncs b é , aquest personatge és dels primers que va veure que viure de la PSS s'acabava i va començar a muntar xiringuitos de voluntaris i a parlar del Servei Civil. O molt ens equivoquem o el següent pas serà el salt a algun lloc de feina de la Generalitat relacionat amb aquest camp.

El Servei Civil que proposen Tolrà, Panyella i companyia, una

El

vegada descartat fer-lo obligatori per a tothom com en un principi es volia, es tracta de mantenir m o l t e s de les p l a c e s q u e actualment desenvolupen prestacionistes amb voluntaris q u e tindrien una petita compensació econòmica (per sota del Salari Mínim Interprofessional) per la seva dedicació. Això va contra l'esperit mateix de l'associacionisme i el voluntariat i només serviria per fer el mateix que les E T T en el mercat laboral, precaritzar el món de l'associacionisme i permetre que les administracions públiques es desentenguin de noves parcel·les dels serveis socials, en lloc de posar aquests serveis en mans de professionals.

El CASC creu que és molt digna la defensa del lloc de treball, però sisplau que no es faci a costa d'explotar prestacionistes o voluntaris, com fa l'autoanomenat Moviment per la Pau. Un exemple de compromís en la lluita per la pau i contra el militarisme ens el d o n e n els insubmisos a les casernes que a hores d'ara romanen presos a Alcalà d'Henares, i no aquests vividors a costa de l'objecció que són els dirigents de l'AOC, perdó, Moviment per la Pau.

porxo

Salvem els avets

. « — • • * - *

NÚRIACAROD

éí

3ft

HA

A**\ÇA-T

EL P*6JD HE SE\ò€R \

*i*Ò «D ÚS RÇ5 ] EL PReS V A ^ Ï » ^ $ e i*t <Sufc*V* I

pmiïi

^1 Te\x\-Í

C

om cada any, abans de les festes nadalenques, milers de persones visiten les firetes per comprar-hi, e n t r e altres o b j e c t e s d'ornam e n t a c i ó , un avet de N a d a l .

A q u e s t s m i l e r s d ' a v e t s són transportats dels boscos nordeuropeus on han crescut amb t o t e s les comoditats ecològiques que requereixen. Però quan arriben a les caloroses llars dels seus compradors, han de resistir u n e s condicions molt desfavorables per a la seva supervivència i la gran majoria acaben morint ofegats.

Malgrat tot, des de fa temps, se'ns presenta l'alternativa d e triar un avet artificial, el qual llueix tant com un de natural, però a m b l'avantatge q u e s'evita la mort d'un elevadíssim nombre d'avets, gaudint igualm e n t de la tradició de decorar l'interior de la nostra casa a m b la seva presència.

Altrament, la crua realitat és q u e , quan ja han transcorregut les festes nadalenques, els con-

tenidors de brossa vessen d'avets abandonats per tots costats, que acaben sent destruïts juntament a m b les escombraries. Enguany, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, però, intenta posar remei a aquesta trista situació a m b el servei especial de recollida d'avets al llarg d e tot el mes d e gener. Aquesta campanya portarà els avets i r r e c u p e r a b l e s al S e r v e i d e Parcs i Jardins de l'Ajuntament, on els aprofitaran per fer compost per a adob i, aquells q u e encara respiren, al C e n t r e de Recollida Selectiva de la carretera de Rubí, a m b l'intent d e reviure'ls.

Però, tot i aquest intent de salvació, és i m p r e s c i n d i b l e q u e tots plegats fóssim conscients del mal que fem als avets quan els arrenquem del seu hàbitat natural i els empresonem dins les nostres llars. P o d r í e m fer l'esforç d'imaginar les grans extensions de bosc q u e q u e d e n devastades cada any amb l'objectiu de satisfer els nostres ca-

pricis i observar al nostre voltant, quan passegem pels carrers, la llastimosa imatge de milers d'avets apilonats dins els contenidors de la brossa, entre les caixes inservibles de les joguines. Així, doncs, en les pròximes festes podríem esforçarnos una miqueta més en evitar aquestes imatges desoladores i tan freqüents.

Personalment, com a molts altres, m'entristeix caminar pel nostre poble i anar descobrint la destrossa d'avets q u e causen les festes de Nadal, els quals han servit únicament a una finalitat estètica durant un curt període de temps i, en acabat, s'han abandonat al contenidor més proper de casa. C o m podem ser capaços de no sentir el més mínim remordiment q u a n oblidem any rere any un arbre en un brut contenidor, sabent q u e no li donem cap més oportunitat per a la vida?

Núria Carod és estudiant de sociologia

12 Opinió

ELS-íCAlYroNS Divendres. 15 de gener de 1999

El

t e r r a t

L ' e s p i t I I e r a

Marxi, s e n y o r Nunci

Esquerdes

MONTSERRAT RIMBAU

L

a l l e g e n d a n e g r a del papa Borja potser encara plana pel Vaticà, i al senyor Nunci, monsenyor Lajos Kada. potser li han arribat veus del q u e eren capaços de fer els catalans. Però d e s del temps dels Borja fins als nostres dies han passat molts anys, més de 500, i a q u e s t s e n y o r hauria de saber q u e els catalans no estem endimoniats.

No sabem per què aquest senyor, o m é s b e n dit, a q u e s t monsenyor, ens té tanta mania.

Cada vegada que parla davant els periodistes, no falla, s'ha de ficar amb els catalans. El problema no som nosaltres, senyor N u n c i , el problema és vostè.

Vagi-sc'n, senyor Nunci, torni al Vaticà o on més li convingui, però deixi'ns tranquils d ' u n a vegada.

Ja ha aconseguit q u e les esglésies de la franja de Ponent, que des de fa segles formaven part dels bisbats de Lleida i

d'Urgell, hagin passat ara als bisbats aragonesos. Ha aconseguit també q u e des del Vaticà hagin donat la raó als aragonesos q u e volen q u e les p e c e s d'art religiós que es guarden al museu de Lleida passin ara a terres aragoneses. D'això se'n diu, senyor Nunci, T7- v ,

ÀLVAR MASLLORENÇ

nostres polítics, dels nostres Ajuntaments, cartes personals del president Macià... però no hi ha manera, no ho tornen, continuen guardats a Salamanca.

Aquesta petició és justa, però ens la neguen. La seva petició, senyor Nunci, no és justa, és un i • j • espoli més q u e

un espoli, SÍ creu \ oste es ambaixador t ha de patir el

País" Em pregunto si t a m b é d e u ser vostè el culpable q u e no hagin estat mai ateses les constants peticions q u e es fan des de Catalunya i des d'Andorra demanant al Vaticà que el Papa faci les salutacions d e N a d a l també en català - q u a n ho fa en més de 50 llengües.

Vostè és el nunci del Vaticà, és u n ambaixador. Els ambaixadors estan per solucionar conflictes quan n'hi ha, però mai

,ue totes aquestes gfc ambaixadors obres d'art han de ser retornades, per què no es qüestiona, v o s t è q u e és tan "legal", que el Vaticà retorni als diferents països tot ";':

eStüTl

nostre

per solucionar conflictes, però mai per provocar-ne

el q u e té en el seu impressionant museu?

Miri, a Catalunya no hi ha manera q u e ens entreguin els doc u m e n t s q u e en t e m p s de la Guerra Civil van ser expropiats del país i emmagatzemats a Salamanca, per molt q u e hi insistim c o n t í n u a m e n t ; són documents de la Generalitat, dels

El

per provocar-ne. Qui és vostè per ficar-se contínuament amb el nostre país? Avui a la ràdio he sentit que parlaven de vostè, sap? Tots els contertulians han e s t a t d'acord en afirmar q u e sempre q u e vostè té un micròfon al davant, ens agredeix sistemàticament. Un oient ha trucat p e r p o d e r parlar; era un capellà, ha d e m a n a t públicament perdó als cristians per haver de suportar els alts càrrecs eclesiàstics q u e són com vostè, senyor Nunci. E n s ha dit q u e la vertadera església no està al costat de vostè, la vertadera església és tot un altre món, on vostè no hi té lloc.

Vostè, senyor Nunci, tampoc vol una conferència episcopal catalana. Li d e u agradar molt més la conferència espanyola, tan vinculada a la C O P E ; deu ser més afí a la seva ideologia.

Montserrat Rumbau és presidenta de CDC a Sant Cugat

s o t e r r a n i

La saludable diada d e Sant Antoni Abat BLAI BLANOUER

S

egles enrere, els invents eren escassos i cl progrés científic i tècnic era una aspiració q u e se satisfeia a ritme lentíssim. Darrerament, les descobertes i els canvis s'han accelerat de tal manera que les g e n e r a c i o n s actuals vivim el risc de l'aprenent de bruixot: podrem controlar la dinàmica que s'ha desencadenat? No estarem ja en perill?

De creure en cl progrés sense límits s'ha passat al discurs del "progrés sostenible" perq u è s'ha fet e v i d e n t q u e estiràvem més el braç que la màniga. E n s h e m adonat q u e érem com infants malcriats que es pensen q u e els recursos familiars són la bóta de Sant

Ferriol.

A poc a poc es va obrint pas una nova cultura q u e remarca q u e els beneficis del progrés han d'arribar a tothom i no tan sols a uns quants privilegiats.

i que çai posar ií-

ens envolta és un indicador inquietant. L e s espècies extingides i les q u e estan en perill de desaparició són un avís prou clar. Urgeix repensar l'ús q u e e s t e m fent de la creació. Patir

Urgeix repensar

pcls b s c s

° ° '

mit a l'explotació * •* per les bèsties, dels recursos na- l'Ús Çl/e eStem fent q u e en un altre temps podia turals perquè, nos e m b l a r una més si en fem un us intel·ligent, es mania romàntigaranteix la perca, avui és indivivència. ci de prudència: C o n t e n q u e anels humans : t i g a m e n t alguns :."" també som una personatges, per evitar que els " e s p è c i e " e n t r e les espècies. poguessin enverinar, feien tasI la d i g n i t a t del p e n s a m e n t , tar els menjars q u e els servien que tant ens distingeix dels als animals de companyia. animals, e n s fa r e s p o n s a b l e s Avui, la flora i la fauna q u e d e les c o n s e q ü è n c i e s q u e pu-

de la creació, patir pels boscos, per les bèsties...

gui comportar l'abús dels béns de la terra.

B e n v i n g u d a sigui, doncs, la diada d e Sant Antoni Abat q u e -gràcies a uns quants ciutadans esforçats de casa n o s t r a - rem o u la nostra altivesa i e n s posa els animals davant del nas p e r q u è ens els mirem bé i c o m p r o v e m si e s t a n s a n s i bons, si són b e n tractats i es p o d e n desplegar. Ells són indicador de la nostra pròpia salut. Sant Antoni Abat evita q u e c a i g u e m en la t e m p t a c i ó d e pensar-nos q u e som sols al planeta.

Blai Elanquer és rector de la Parròquia de Sant Pere Octavià

Si ho vaig entendre bé, d'entre la mogudeta preelectoral del senyor exalcalde de Barcelona i candidat a la presidència de la Generalitat, se'n desprèn una barreja d'intencions que no s'acaben d'aclarir, suposo q u e només per simples qüestions mat e m à t i q u e s , de possibilitats i d'expectatives.

Segurament som molts els qui voldríem que l'esquerra fes un esforç conjunt de buscar el mínim c o m ú d e n o m i n a d o r p e r oferir un programa electoral coherent que suposés una opció política clara i amb possibilitats reals d'una majoria q u e , "socialment" almenys, donaria suport al canvi de color polític.

Però, de moment i pel que sembla, el senyor Maragall no vol fer cap intent d'aproximació amb vista a les municipals, perquè dels resultats d ' a q u e s t e s d e pendrà la manera com enfocar les autonòmiques: podrà mesurar quin és l'abast real de l'escissió al si d'IC-V (i els vots que suma EUiA), i de l'anterior d'ERC (i els vots del PI de les tres raholes -deuen ser tres, com la Trinitat, perquè surten a tot arreu). Parlant d'arbres coneguts, ara fa un temps que no es parla de l'Olivera catalana, i en canvi es vol desenterrar el nom d'Entesa dels Catalans. Fóra bo que el nom de la criatura esdevingués, com caldria, el de menys. Les disputes de l'esquerra mai no són bones ni per a ella mateixa ni per als ciutadans. Encara cal polir moltes qüestions abans d'encarar amb optimisme ben fonamentat les properes eleccions, i seria urgent que les esquerres rehabilitessin definitivament la seva casa comuna - q u e existeix-, i fessin desaparèixer les e s q u e r d e s q u e amenacen l'edifici i per on s'escolen milers de vots.

Potser cal treballar des d'ara mateix i no pretendre fer massa prov a t u r e s a m b les m u n i c i p a l s .

Demà pot ser tard. També per lluitar contra els molins (de vent) a Barcelona, oi?

Sant Cugat creix, creix, i creix... adeemar el trímsà a les necessitats del creixement per evitar-me el coUapse sembla mm deb replè» amb propers anys.

€3" k LA f U C A 9EL ÜOHESTIt ESTfcCIONAtEM WL W * EH W*6,0 ftilFMtl IM PklOAHMQ EMCA1A QUE 6' «I TlOftlM OSSOS P

AL C M K I 6AKTA ItAltA CALMtAN

U TMHOIflUTAT VE SAHT CUGAT

Si VOLEM EL CEMTtE NOMÉS K »

HE&TIICCKHIS VE m m A

ES FA NOTU CASA cor MÉS.

A VIANANTS* ELS om VIUEN EH ELS

VIAHAKT5, O FMEM COMEICIALS

AfttIMtEM ATEWt ZONES &LAVES FES A VEHICLES ESfECMU.fi P

MSTOCTESTftOMMN rtpIlS SE1VEK ftAStCS ALS AFOKS P

ALTIES cm&ts

P

ELS/CANTONS

Opinió 13

Divendres, 15 de gener de 1999

A

g r a n s

t r e t s

Alex Barberà XXX El dibuixant Frederic C a b a n a s i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'Àlex Barberà, un gran aficionat al futbol local. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

f>Q/$o/)cu 7r* &*•%*< oLi'ct c\ cLx<\ f ^ H «Jf £ aflori

rtM<H<twue/il·!

&OPC

fW*«?S.

<\Q\V<Q\±

\tM

*J

a.<£iJM\fti y®-^

/l_cí>tv^5

a ^ ^

D

e caràcter fort, impositiu i tossut, el Sr. Àlex Barberà és una persona activa, dinàmica, la qual cosa el porta a sentir una gran necessitat de movilitat física, amb el consegüent desig de voler estar, de vegades, a tot arreu.

Amb aquest ritme que el caracteritza, la seva idea és, en ocasions, "arrossegar" darrera seu a persones del seu entorn. És inquiet, curiós, emotiu i nerviós. Interiorment és bastant inestable, fet que el pot mostrar als altres com una persona agradable, adaptable i conciliadora unes vegades, així com polèmica o amb certa agressivitat en altres ocacions, des-

R e t r a t

d e í

C e n t r e

concertant a les persones que provin de comprendre'l.

Necessita gaudir de certa popularitat i té possibilitats per aconseguir-ho, però realment és més introvertit i mesurat del que aparenta.

A la seva feina, és una persona responsable i posseeix una resistència enorme per poder soportar, gràcies al seu potencial energètic, tant horaris com treballs durs.

Amb la col·laboració:

EQCRJPT SELECCIÓ - F O R M A C I Ó Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona U 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

C u i t u r a i

L

•6.

1

M ÀRIA

B JULI E TA

G A

R N

L

JESÚS

A

B IEITO

A

SERRAINO

D A

VALDÉS

E Divendres 22 de gener a les 22 hores TEATRE-AUDITORI

C A LIXTO

A

US 4 CANTOB

Entorn

14

Divendres, 15 de gener de 1999

T r a n s p o r t s

Aymerich confirma que Sant Cugat tindrà una estació del TGV El municipi presenta dues al·legacions al traçat projectat El dubte finalment i definitivament s'ha aclarit: l'estació vallesana del TGV s'emplaçarà a Sant Cugat. L'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, ha confirmat aques\ l l<\ ( i M

\

- Sant Cugat -

A mil |;m octubre. cl ministre de foment. K.itacl Ari.is Salgado. confirmava públicament que cl ï( >\ tindria estació vallcsana. però aleshores, almenys oficialment, ( ierdanvi >la encara era un clar competidor de Sant Cugat pel que ta a l'assumpció d'aquesta nosa intVaestructura. I.es especulacions han durat mesos i no ha estat fins aquesta setmana que un polític ha gosat anunciar que Sant ( aigat ha estat la gran escollida.La notícia ha arribat de boca de l'alcalde, Joan Aymerich: " H e vist avantprojectes i he tingut converses amb el Ministeri de Foment i amb la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. Per això puc dir que si no passa res, la ubicació de l'estació del T ( i \ serà

P r e s e r v a c i ó

ta setmana el que ja feia molts mesos que es rumorejava i l'anunci ha desbocat mitjans de c o m u n i c a c i ó , a g r u p a c i o n s comercials i partits polítics.

Sant (."ugat".

I n dels primers organismes a reaccionar davant aquest anunci ha estat la (Cambra de ( lomerç de Terrassa, (pic en un comunicat fet públic dimecres anunciava la seva satisfacció per la decisió presa: "Aquesta estació és

Sant Cugat demana respecte pel medi ambient i un estudi sobre els accessos a la ciutat irrenunciable i d'un gran interès estratègic per al desenvolupament econòmic de la nostra comarca".

Les dades dels primers estudis realitzats assenyalen que l'esta-

ció de Sant Cugat tindria un nombre d'usuaris anuals que significaria quasi el SO'/ de les estacions de Sagrera, Sants i l'Aeroport d e Barcelona j u n t e s .

D a d e s q u e avancen ja la importància que adquirirà aquesta estació i, en conseqüència, la ciutat que l'acollirà.

Al·legacions al traçat Malgrat la bona ventura que ha tingut Sant Cugat, la ciutat no aposta a cegues per una intVaestructura que es dibuixa, si més no, com a molt complexa. Intentant guardar-se les espatlles amb vista a les crític]ties de l'oposició i d ' a l g u n s m u n i c i p i s veïns, el consistori santeugatenc ha presentat aquesta mateixa setmana dos suggeriments centrats en la xarxa d'accessos a Sant Cugat i el respecte envers el medi

' TGV es troba enruni a les beceroles. FOTO: ELS 7 CANTONS ambient. "Demanem la màxima cura pel que fa a l'impacte ambiental", dicta un dels suggeriments, mentre que l'altre advoca per l'elaboració d'un estudi complet dels accessos a la ciutat.

En referència a les al·legacions presentades per la resta de municipis de la comarca, Joan Aymerich ha indicat: "Cada alcalde té l'obligació de defensar els interessos propis del seu municipi i, per tant, de presentar les al·legacions que permetin millorar el projecte i canviar allò que no s'ajusti a les necessitats urbanístiques del seu municipi". Una clara al·lusió al grup dels vuit -Santa Perpètua, Castellbisbal, Ripo-

llet, Montcada, Barberà. Cerdanyola, La Llagosta i Molletque aquest dimecres van presentar un text d'al·legació conj u n t e n favor d ' u n p r o j e c t e menys intervencionista territorialment parlant i més respectuós amb l'entorn.

R e s p e c t e a a q u e s t a circumstància, el primer secretari del PSC de Sant Cugat, Jordi Menéndez, ha indicat que seria bo que Aymerich es coordinés amb la resta d'alcaldes del Vallès "per arribar a opinions comunes". Segons Menéndez, "s'ha de ser solidari amb els municipis veïns perquè aquest és un projecte conjunt".

d ' e s p a i s

Núíiez compareixerà davant la comissió de seguiment de Torre Negra A. C. - Sant Cugat -

I .'empresari immobiliari Josep Lluís N'úne/ compareixerà dilluns \ ment davant la comissió municipal encarregada de seguir cl procés de protecció de Torre Negra i rodals. N'úne/. va demanar el mes de desembre passat que fos rebut a l'ajuntament de Sant Cugat per poder explicar la seva posició respecte al procés de protecció de la / o n a . "un dret constitucional que no li hem volgut negar", ha dit Joan Aymerich, president de dita comissió. Kl grup de treball, però. veu aquesta trobada com un recurs que l'empresari •s les

possibilitats que li dóna la llei.

Per tots són coneguts els interessos econòmics de N ú n e z a Torre Negra -posseeix el \Z% de la /.ona- i la seva oposició al projecte de protecció dels terrenys que l'impediria poder urbanitzar-hi. ral com sembla que l'empresari havia previst. La comissió municipal té bastant coll avall que Núnez durà el cas als tribunals per intentar aturar el procés proteccionista i és per això que "hem fet tant èmfasi en respondre amb molt rigor les al·legacions que ha presentat i hem accedit al fet que ens visités, perquè mai ho pugui utilitzar contra nosaltres davant un jutge", ha justificat Aymerich.

Al marge de la compareixença

La protecció de Torre Negrava començar a demanar-se ara fa 5 anys. FOTO. A'.llV LARROSA del magnat, l'equip de govern té previst superar l'últim tràmit del procés en el ple de dimarts vinent, proposant l'aprovació inicial del p r o j e c t e després d'haver respost totes les al·legacions p r e s e n t a d e s .

L'alcalde de la ciutat confia que aquest darrer tràmit municipal serà aprovat per u n a n i m i t a t

" p e r q u è hem aconseguit arribar al consens q u e jo sempre havia demanat". Tot i que en la darrera comissió d e seguiment que va tenir lloc dilluns d'aquesta setmana van haverhi algunes friccions quant a aspectes jurídics i tècnics, finalment partits polítics i p l a t a f o r m a h a n a r r i b a t a un

acord q u e , segons Aymerich, "ens ha deixat a tots satisfets".

Si com és d'esperar en el ple de dimarts s'aprova inicialment el projecte, la preservació de Torre Negra quedarà en mans de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, últim organisme que haurà de donar el vistiplau definitiu a tot el procés.

Entorn

ELS/CANTONS Divendres, 15degeneri'999

15

R e s i d u s

T r a n s p o r t s

Tercera concentració contra la planta de Lincrement és d'un 3' 7% respecte els preus de l'any passat termòlisi de Rubí El Metro del Vallès apuja les tarifes dels seus viatges

AURA COSTA - Sant Cagat/ Robi -

A.C.

Trajecte Sant Cug®&~B€N

- Sant Cugat -

Viatjar amb el metro del Vallès és des de fa un parell de setmanes una mica més car. I és que coincidint amb l'inici de l'any nou, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -com la resta de mitjans de transport- ha incrementat les tarifes de les diferents modalitats de transport en una mitjana del 3'7%.

Aquest increment, en nombres absoluts, s'ha traduït en un augment de 10 pessetes pel que fa als bitllets senzills que permeten viatjar de Barcelona a Sant Cugat i viceversa, i entre Sant Cugat i la resta d'estacions del seu terme municipal. Així, des de l'I de gener el bitllet senzill entre Sant Cugat i la ciutat comtal costa 275 pessetes enlloc de les 265 que costava l'any passat, i el desplaçament entre el nostre municipi i la Floresta, Mira-sol o Valldoreix ha passat de costar 100 pessetes a valer-ne 110.

*te ÉÉfllel

I

* Btifet senzill * Targeta roiiítivtat^e (1$ viatges) * Abonament mensual > Aborïaifcent tmftç$$mï

Preu Z?$ pres 1.935 ptes 7.915 ptes 22.050 ptes '62,300 ptes

El Grup de Natura del CMSC s'ha integrat definitivament a la Plataforma contra la planta de termòlisi de Rubí, un col·lectiu que lluita per impedir que es construeixi aquest equipament a la ciutat veïna.

Per donar suport a aquesta intenció, s'ha convocat per a

Educa

,; 165 ptes ;\230pies 145. pies

a m b i e n t a !

L'autobús del Medi Ambient visitarà les escoles de la ciutat

senzíUs entre

[fàé&íie

CIO

aquest diumenge una manifestació -ja és la tercera que es faquea partir de les 12 del migdia recorrerà els principals carrers de Rubí, sortint de l'estació dels FGC d'aquesta ciutat. El Grup de Natura santeugatenc ha fet una crida a tots els ciutadans a participar en una mobilització que, alhora, "defensa el model de gestió de residus municipals que impera a Sant Cugat".

L'autobús del Medi Ambient arribarà dilluns vinent a la nostra ciutat per dur a terme una campanya educativa que s'allargarà fins a dissabte de la setmana que ve. Entre dilluns i divendres aquest vehicle visitarà els dife-

rents centres educatius de la ciutat per conscienciar els alumnes sobre diversos aspectes relacionats amb el medi ambient. Després de la trobada amb els estudiants, dissabte l'autobús quedarà instal·lat al Pla del Vinyet per a tothom qui vulgui ferhi consultes./ A.C.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès

2-l2aJS-12

$-12 «i 15-12 16-12»! 22-12 Setmana

<Í

23-12 al 2&-12

BONA Excel·lent (*=****): 75 <IQA<I00 Satisfactòria (****): 50<IQA<75 MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**): 0<IQA<25 POBRA Deficient (*): -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

«tel 31 <*« des«*t*bre al I I BONA |£xceMeitt)

-

ner)

Valoració de dades: L'inici del període s'ha caracteritzat pel pas successiu de sistemes frontals que han portat una notable ventilació a Catalunya, amb ruixats als Pirineus i comarques nord-occidentals. Aquesta situació ha mantingut una estratificació de l'atmosfera preferentment inestable que, juntament amb l'entrada d'aire fred del nord, ha fet que l'atmosfera romangui força neta. La previsió per als dies vinents és que la depressió començarà a retirar-se lentament, i l'anticicló de les Açores ens anirà abraçant, tot estratificant l'atmosfera cada cop més estable. «t

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

US 4CANTONS

Societat

16

Divendres, 15 de gener de 1999

T r a d i c i o n s

Fent tres tombs per la ciutat Novèfats en la celebració anual de Sant Antoni Abat, una de les més populars a Sant Cugat Aw

\ BOKAI

- Sant Cugat -

Iots els animals de Sant (lligat celebraran diumenge el seu dia. I.a festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals (així com dels carreters i. en alguns llocs, tic pagesos i hortolans! tornarà a provocar que els santeugatencs omplin els carrers per \ eure o participar en la rua dels tres tombs tradicional.

1 és <|uo. a la ciutat, aquesta testa forma part de la mateixa història. "Jo ja hi participava quan era petit" afirma Joan Torné, qui des de fa molts anys surt amb la seva colla després d'haver-se dedicat durant algunes setmanes a preparar i decorar els carros amb què cada any participen.

Knguany. però, hi ha algunes novetats. I na de les remarcables l'aporta la colla a m b q u è surt Torné: '"al final ens hem decidit, p e r q u è feia molt t e m p s que volíem fer-ho. però aquest any treurem el sant, i serà la primera vegada, en molts anys".

Respecte a l'evolució del pro-

Sant Cugat tt una de les rues de Sant Antoni me'', pnpulai \ de la comarca FOTO: ELS 4 CANTONS. grama habitual, des d e la Comissió Organitzadora Joaquim Bell afirma que "se seguirà amb la mateixa línia que sempre, tot i que esperem algun carro sorpresa". Perquè a la rua de Sant Antoni santeugatenca - q u e enguany coincideix precisament amb el dia del santoral, el 17 d e

g e n e r - "és una de les més populars de la comarca".

La Comissió ha sol·licitat enguany la col·laboració de dos carros més, un de Sant Quirze i un altre de Molins de Rei, els quals no podran participar, però, en el repartiment de premis que cada any convoquen els organitzadors

per guardonar els vehicles d e tir millor preparats i engalanats.

Tot està preparat, doncs, perquè diumenge comenci la celebració de la festa. A les nou del matí tindrà lloc l'ofici solemne al Monestir, i la concentració de tots els q u e vulguin participar es farà a dos quarts d'onze al Pla

del Vinyet, des d'on s'iniciarà el c a m í d e l s T r e s T o m b s a les onze.

El n o m d ' a q u e s t a desfilada prové del seu origen antic, quan la passada feia tres voltes pels carrers més propers a l'església on beneïen el bestiar. Actualment, però, la passada és molt més llarga i agafa quasi tot el centre de la ciutat, un cop feta també la benedicció, que aquest any serà a dos quarts de dotze.

Després es reprendrà la marxa pujant pel carrer Major, fins al carrer Sant Magí, per donar la volta al Monestir per la plaça del Coll i la carretera Cerdanyola i tornar a la plaça Octavià. Amb el banderer i els dos cordoners al capdavant, enguany Pere Marín, i Antonio Martín i Anna Marín, respectivament, s'encararà cap als Quatre Cantons per arribar fins a la plaça de l'Ajuntament, on els rebrà l'alcalde.

Enguany no hi haurà esmorzar, però la comissió continua mantenint el ball d e la tarda, q u e serà al teatre de La Unió i estarà amenitzat per l'orquestra Astoria.

S e r v e i s

Sant Cugat tindrà una Oficina de Turisme abans de juny Aymerich vol incloure la ciutat en el circuit turístic A. B. M. - Sant Cagat -

Descobrir un monument com el Monestir, donar a conèixer l'existència d'una de les poques ermites circulars com és Sant Adjutori o informar sobre els millors aspectes de la serra de Collsero-

la seran les tasques q u e tindrà l'Oficina d'Informació i Turisme que hi haurà properament a la ciutat per informar els visitants.

Segons va declarar dimarts l'alcalde Joan Aymerich, Sant Cugat comptarà amb unes instal·lacions d'aquest tipus abans que conclogui la seva legislatura, és a dir,

abans del mes de juny.

El batlle va fer aquestes afirmacions arran de la inauguració de la mostra organitzada per la D i p u t a c i ó de Barcelona q u e , amb l'objectiu de donar a conèixer l'oferta turística de la província i amb el nom de "Turisme total", farà un recorregut (MaEh joves són els principals usuaris de les oficines de turisme. F: X. L.

4fe4Mft$0lfkMI Compra - venta de anígüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

A L U M I N I

i

V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. A|unl,iment C/Xerrit, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax93 675 28 61

1)8190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

PPont .La. .tasto. i del Diari,

•Miguel

Tet. 93 590 61 22 La Floresta

Estación La Floresta

i

c/Margarit.6 TORRE

drid i sud de França inclosos) per mostrar tot el que es pot visitar a les comarques barcelonines.

Aymerich ha declarat sobte el tema que "no ha vist l'estudi realitzat al respecte" i q u e no està "gens d'acord" amb l'afirmació que Sant Cugat no té tradició turística. L'alcalde, que no ho ha-

via anunciat firts al moment, ha manifestat q u e des de feia molt temps el consistori treballava la idea de la nova Oficina, perquè la ciutat "té molt per visitat".

La nova seu d'Informació i Turisme estarà ubicada, en principi, al costat del Monestir, a la plaça del Rei.

Societat 17

E L S / C A I V r O N S Divendres, 15 de gener 1999

S e r v e i s

Les farmàcies locals amplien Phorari d'atenció al públic A \ \ A BORAl' - Sant Cagat Des de principis d'aquesta setmana, els santeugatencs disposaran de més temps per poder adquirir els seus medicaments.

Les farmàcies de la ciutat (en total tretze, incloent-hi les dels districtes) han decidit ampliar el seu horari d'atenció al públic.

"Qui hi sortirà guanyant", afirma una de les r e p r e s e n t a n t s , Montserrat Moral, "són els ciutadans, perquè a fi de comptes el que fem és oferir més servei a la g e n t " . E n aquest sentit, la gran majoria dels establiments farmacèutics del municipi faran el següent horari: als matins con-

tinua com fins ara, de 9 a 13:30 hores, i a la tarda es modifica, q u e d a n t establert el de 16:30 fins a les 20:30 durant l'hivern i de 17 a 21 hores durant l'estiu.

L'acord va ser suscrit el passat dilluns i a principis de la setmana vinent serà inscrit al Col·legi de Farmacèutics. Però no totes faran els mateixos horaris.

Si b é fins ara t o t s els farmacèutics pactaven els nous serveis i els establien de manera comuna, enguany el procediment no ha estat així: l'establim e n t de Maria Montserrat D o m è n e c h va sol·licitar a la Generalitat el permís per obrir tretze hores i des d e principis d'any l'està aplicant, sent la se-

ïi~-

gttgHg

Els santcugateins disposaran de més hores per adquirir els productesfarmacèutics. FOTO: E4C. gona del municipi que s'aculi a aquesta possibilitat legal d'ampliar el servei ofert (la primera en fer aquest horari, i ja porta un parell d'anys, va ser la farmàcia de Valldoreix). "És una cosa voluntària", afirma Domènech, "i jo ho he volgut fer perquè

L l e u r e

penso que aquest barri s'ho mereïx .

En aquest sentit, les afirmacions de Domènech coincideixen amb les de Moral "realment és bo per a la gent", afirma la representant, qui va més enllà tot afegint que "també és comple-

t a m e n t legal, però no ha respectat els acords de zona q u e signem tots els companys cada any". Fet amb el qual D o m è nech no està d'acord, perquè segons la farmacèutica "l'escrit no reflectia amb base suficient l'acord oral que havíem pres".

E n t i t a t s

Els tallers dels Casals Culturals c o m e n c e n el trimestre amb novetats

El CPA funda amb tres centres la Federació Andalusa de Comunitats Lentitat sajítcugatenca serà vtcepresidenta del nou ens

A. B. M. -SantCugatEncara estan oberts els"períodes d'inscripció als diferents tallers que, cada trimestre, ofereixen els diferents espais joves de la ciutat.

En general, tots els tallers que es van encetar a l'octubre, (inclosos, doncs, dins del primer trimestre) tenen continuïtat en aquest segon període del curs que durarà fins

teixa tònica dels casals i l'espai jove i s'augmenta l'oferta dels tallers, agrupats en dos grans blocs: un musical (amb diferents instruments) i un altre que centraria les activitats en les activitats de moviment i expressió) A Mira-sol no hi ha gaires canvis, perquè l'oferta ja era molt extensa el trimestre anterior, però tot i així hi ha dos tallers nous per als adults: un de màscares i un altre

Tots els casals de de ioga.

A les P l a n e s al mes de juny. cultura tenen entre la es mantenen les A Sant Cugat, t e m à t i q u e s ja continuen en la seva oferta alguna tractades ante

riorment, i s'amm a t e i x a Unia t o t s els t a l l e r s plia, també per encetats a prinals adults, amb u n cipi de curs. Les *"it:' - '' d e tai-txi, i novetats radica" ' per als m e n u t s rien en els segons nivells d'ala m b un d'expressió corporal. gunes de les ofertes existents A Valldoreix t a m b é està encaque han tingut més demanda, ra obert el període d e matricucom és el cas de la d'Internet, lació als tallers, però a la majoq u e ara podrà aprofundir-se ria q u e d e n poques places, com amb un curs de disseny de pàés el cas de la novetat del trigines web. mestre: un taller de joieria a la A la Floresta continua la macera perduda.

novetat trimestral

GASOIL Ports gratuïts

A. B. - Sant Cugat -

Des de finals de desembre existeix una nova referència per als andalusos que viuen a Catalunya: la Federació Andalusa de Comunitats.

1 en aquest nou naixement Sant Cugat hi ha estat representat, perquè la idea va néixer des del C e n t r e Popular Andalús de la ciutat.

"Teníem unes idees diferents a la F E C A (Federació de Comunitats Andaluses)", afirma el president de l'entitat santeugatenca, Gabriel Ruiz, "i per això vam pensar que era millor crear-ne una altra, per orientar-nos molt més en les accions socioculturals tant andaluses com catalanes".

Per desenvolupar aquest projecte, a m b l'objectiu principal de "fomentar el coneixement de les cultures andalusa i catalana, ajudant a l'estudi i la investigació d'aquestes", es van sumar a la iniciativa tres cases regionals de Barcelona i una de Lleida.

EI CP1 JIII promogut la creació dela nova federació. FOTO: X.L. Actualment, estan registrades Aquesta nova Federació en decom a Federació tant a la Junta fensa de l'entitat i el patrimoni d'Andalusia com a la Generalitat cultural d'ambdues comunitats, (qui els va reconèixer uns meaixí com del seu món associatiu, sos abans), i s'hi han adscrit un es presentarà oficialment a finals total de 26 entitats de tot Catade febrer, amb la Casa de Malunya (tot i que, segons afirma nuel de Falla a la presidència i el Ruiz, una vintena més estan a CPA de Sant Cugat a la viceprepunt de fer-ho). sidència i relacions públiques.

Tel. 93 580 77 62 c ^ ^\ s

>A

\s^\

Contestador les 24 h

ESPH|

Distribuïdor oficial

18

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 15 de gener 1999

C o n f e r è n c i a

Recoder explica als santcugatencs una nova llei sobre l'habitatge

Augmenta la participació en la mostra de pessebres

Es reforma completament la norma de propietat horitzontal de 1960 tingut molt ressò", afirma el primer candrdat de C D C , qui considera, però, "que és molt important perquè afecta moltíssimes persones, a més de ser una llei molt necessària i molt positiva".

I és que, com s'esmenta en línies anteriors, feia molts anys q u e no es revisava aquesta llei q u e regula la propietat horitzontal. Una actualització q u e , segons el santeugatenc, "es va començar just després d'aprovar la d'arrendaments urbans el 1995 i que ara ja està en la recta final".

ANNA BORAI - Sant Cugat -

D'aquí a un parell de mesos entrarà en vigor la nova llei sobre la propietat horitzontal que regularà la convivència entre els veïns d'una mateixa comunitat.

Així ho va anunciar Lluís Recoder en la conferència explicativa convocada per l'Associació de Propietaris de Sant Cugat que es va celebrar dimarts passat a la Casa de Cultura.

Recoder, ex portaveu adjunt del Grup Parlamentari de Convergència i Unió i primer candidat de C D C a l'alcaldia santcugatenca, va explicar succintament totes les reformes d'una norma del dret civil que no es modificava tan a fons des de 1960 (només es va introduir una petita rectificació el 1988, t a m b é p r o p o s a d a , s e g o n s el santeugatenc, pel grup parlamentari català).

Reforçar els poders de la comunitat de veïns com a ens davant de veïns incívics i de morosos; fomentar la creació d'un fons de reserva per a reparacions de l'edifici i actualitzar el mecanisme de presa de decisions de la comunitat són els quatre objectius principals que, segons el s a n t e u g a t e n c , vol assolir aquesta nova norma que entrarà en vigor a p r o x i m a d a m e n t el mes de març, un cop publicada

l!Associació de Propietaris va convocar la xerrada. ¥.: A'117IARROSA al Butlletí Oficial de l'Estat.

A partir d'aquest moment, si un veí fa massa soroll a hores indegudes, o no respecta les zones c o m u n e s de l'immoble podrà rebre l'efecte d'una nova figura: l'acció de cessació, mitj a n ç a n t la qual un j u t g e podrà negar l'ús d ' u n

a les revisions i posteriors reformes q u e serà obligatori fer als edificis, de la mateixa manera q u e el venedor d'un habitatge haurà de certificar al comprador que no té cap d e u t e a m b la comunitat (i, per llei, el notari li reclamarà en cas que no l'hagi presentat, en-

Recoder: "és una llei molt necessària i important perquè afecta a molta gent"

habitatge o local a un veí incivic; i els i n d i v i d u s \'?•'•£, q u e conformen la comunitat hauran de pagar una quota addicional per tenir un calaixet que pugui fer front

OFERTA DE TREBALL

BEQUES. AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Comissionat per a Universitats i Recerca, d'Ajuts a les universitats i centres públics de recerca per a propostes conjuntes de cooperació i mobilitat de personal universitat-empresa, en el marc del II Pla de recerca.

Sol·licituds: fins al 15 de març del 2000, al Registre General del Comissionat per a Universitats i Recerca, Via Laietana, núm. 33, 6.a planta, 08003 Barcelona.

Telèfon: 93.306.54.00.

(DOGC núm. 2796/30-12-98)

pro}6Cte^d0l+O,et>«fmafCde cteterïïitrtats Programes Nacionals <M Pla HactonaltflwesttgatíóQentfgea i Desenvolupament Tecnològic.

Sol·licituds:finsai 29 de gener de

cara q u e només tingui valor informatiu).

T o t i q u e hi ha moltes figures jurídiques noves i a l g u n e s a m p l i a c i o n s , "aquesta no és una llei que hagi

1999, ai fSKwrftosafi del Pi, «tiia, t4» 16, ?.aplarrta, 28020 Madrid.

Convocatòria de la Fundació ICO, Institut de Crèdit Oficial, de Beques per la ampliació d'estudis de l'Institut de Crèdit Oficial 1999-2000.

Sol·licituds: fins al 28 de febrer de 1999, al Passeig del Prado, núm. 4, planta 9, 28014, Madrid. Telèfon: 900.10.61.07.

idetMirttetdri i Exteriors, de 8e<fy»e* Espanya fw professors nafteamefi* i Nepa<feiisef$aftt»fït

El c o n v e r g e n t va explicar a l'audiència q u e omplia la sala d'actes del centre municipal les directrius q u e havien seguit en el decurs del seu treball: en primer lloc, havia de ser una norma senzilla, com també ho havia estat l'anterior, i basant-se en el fet " q u e afecta la ciutadania, que no està obligada a saber res de dret", i, en segon, tenint en compte que ha estat una norma que durant els prop de trentavuit anys d'existència i ús "no tan sols no ha estat gens conflictiva, sinó q u e ha creat una cultura popular al seu entorn, perquè actualment tothom coneix més o menys quins són els seus drets i les seves obligacions quan viu en una c o m u n i t a t " .

Tot i que, a la sala, encara hi havia alguna pregunta.

Laboral, PAIL, del Programa d'Ajuts a la Inserció laboral PAIL. Beques per realitzar pràctiques a empreses.

Sol·licituds: fins al 20 de gener de 1999, al Passeig Lluis Companys, núm. 23,1r, 08010 Barcelona.

Telèfon: 93.315.23.23.

Fax: 93.268.37.68.

A. B. M.

L'esperit nadalenc s'ha vist reflectit aquest any un xic més.

Almenys, així ho han notat els organitzadors de la Mostra de Pessebres que convoca l'Ateneu anualment.

"La participació", afirma Montse Sant, responsable de la Mostra des de fa alguns anys, "ha augmentat força en aquesta dinovena edició". N o tan sols ha estat millor la quantitat, sinó també la qualitat. Perquè si en un principi els organitzadors no tenien clar si en aquesta edició, a més de la mostra fotogràfica, farien entrega dels premis, al final, segons ha confirmat Sans, sí que se'n repartiran, "perquè hi havia alguns que destacaven per sobre de la resta".

A la categoria infantil en primer lloc han estat premiats el col·lectiu de Pou d'Art, en segon Mariona Gonzàlez, i en tercera posició la classe de cinquè de l'escola Santa Isabel. Pel que fa als adults, en categoria artístic s'ha premiat Antoni Trullén i, com a segons, els germans Lorenzo i Bruno Ferrari, a m b la menció especial per a l'Hotel Vila-Valldoreix. En la secció popular, els primers han estat la família Hom Diaz, en segon Jorge García i en tercer Aitana Nieto.

Atès l'èxit d'aquesta edició, els organitzadors han decidit convocar un curs-taller sobre les tècniques del pessebre artístic.

arrendament, ordenació, etc, de tota classe de béns immobles, etc.

(BORME núm. 245/24-12-98)

Olgtg£*Q&& dlapà8tl»,'l!3KaBJ!t**, tfeÉÉU^d&Éfr 'AWflfatotm a r i M r t f t

CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S

et mes de Juliol de t$$& .

Rubí: Constitució de l'empresa La Voz Acogedora, SL. Objecte social: serveis d'assessorament, orientació i tractament psicosocial, etc.

(BORME núm. 245/24-12-98)

Sol·licituds: fina at Ttïffltrçd* 1S99, a l Oficina Cultural de fAmbaixada d'Espanya a Víashington, 237$ Pennsyfvanla Av. N.W. e&floor.

Washington D.C 20037 USA. Teiefon: +2027282334.

Fix: +SS027282312-

Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, Servei d'Informació

Rubí: Constitució de l'empresa Inverguar 97, SL. Objecte social: la compra, venda,

Selecció d Informació Oficial

Societat

ELS4CAMWS Dtvendm, 15 de gener 1999

19

A c t i v i t a t s

El 'Nadal a PEnvelat' es clou amb una valoració positiva Aymerich: "la ciutat mai no serà només dormitori" A. B. M -Sant Cugat -

Segons el consistori, el Nadal a l'Ettvelatcada any temés èxit. FOTO:X. L.

X e r r a d e s

El cicle 'Cultura i Societat 9 comença dimarts amb una reflexió sobre el segle XIX A. B. M.

una repassada a l'estat de Catalunya, i també de Sant Cugat, on segons l'historiador hi va haver una gran davallada de la població durant aquestes dates, produïda per la crisis agrària provocada per la fil·loxera.

La primera part del cicle comptarà també amb tres xerrades més que versaran sobre el món artístic d'aquell moment. Imma Pueyo (el dia 26 de gener), Antoni Borràs (el 2 de febrer) i Montserrat Martí i Maribel Bandrés (9 de febrer) parlaran de pintura, arquitectura i moda, respectivament Serà el 16 de febrer quan començarà la segona part del cicle, que com-

Set són les conferències que enguany conformen el cicle "Cultura i Societat" q u e el Centre Borja convoca anualment. E n aquesta desena edició, a diferència de les anteriors, els dos blocs s'han fos per formar-ne un de continu en el temps però a m b dues parts diferenciades.

La primera, un monogràfic dedicat a la fi del segle XIX, començarà aquest proper dimarts amb una conferència introductòria que donarà una idea general de com va afectar la crisi que va marcar aquesta època.

Ld fi del Segle XIX Í portarà tres xerrades de teAquesta xerrames d'actualitat da-pròleg correrà c o m la p r o a càrrec de l'his toriador Domè- de VèpOCa Centraran b l e m à t i c a dels r e f u g i a t s , les nec Miquel. La conferencia.se- la part monOgràflCÜ c o n d u c t e s psic o l ò g i q u e s i la gons el santcuj pobresa i la margatenc, tractarà v ginació a Catade donar una vilunya, i que desenvoluparan essió àmplia del que van ser els canpecialistes en la matèria. vis de finals de segle, dels avenços Les xerrades del cicle "Cultutecnològics en l'àmbit mundial, i ra i Societat" tindran lloc els dide les transformacions econòmimarts, a partir d e les vuit del ques que van produir un replanvespre, al Centre Borja. tejament de les polítiques, les Aquest cicle obert a tothom va quals van passar sovint de lliurenéixer, segons un dels organitcanvistes a proteccionistes. Mizadors, Josep Boada, " a m b la quel també parlarà de les reperintenció de cobrir la demanda cussions que aquestes d'aquest tipus d'activitats cultransformacions van tenir a l'Esturals, que no existien en aquell tat espanyol, on existia un promoment a la ciutat". teccionisme agrari molt fort, i farà

Un cop acabades les festes i començat el nou any, toca fer balanç. Xifres com 2.300 nens i nenes als tallers dels matins, 6.400 persones a les activitats de Ics tardes i 745 assistents al programa de nit són les que han fet que des de l'Ajuntament es valori de manera molt positiva el resultat de la darrera edició del Nadal a l'Envelat.

"Els ciutadans de Sant Cugat responen quan s'organitzen aquest tipus d'actes i surten al carrer" va afirmar l'alcalde, Joan Aymerich, d u r a n t la roda de premsa celebrada dimarts, minuts abans de manifestar que és després d'activitats com aquestes que pot dir que "un cop superada la por de fa uns anys, ara Sant Cugat mai no serà una ciutat dormitori".

Segons l'alcalde, des de l'Ajunt a m e n t se li dóna molta importància a la programació del Nadal a l'Envelat, i enguany "ha

tingut un èxit que ha sobrepassat totes les expectatives".

Així, els matins a l'Envelat han estat aquests dies d'allò més sol·licitats. I, de la mateixa manera que els tallers de primera hora, les activitats programades a les tardes han acollit 280 persones per espectacle.

Des de rAjuntament s'afirma que lyEnvelat cada any té més usuaris *$t*&i "L'Envelat no és positiu només perquè s'ho passin bé els nens durant les seves vacances d'escola", va afirmar l'alcalde, "sinó que també els va d'allò més bé a les mares i pares per fer les seves compres i, per què no dir-ho, al comerç local".

Pel que fa als espectacles nocturns -dos musicals, dos de tea-

tre, un de ball i un curs de balls de saló- també han tingut molt bona acollida, destacant entre ells - s e g o n s confirmava l'alcaldel'actuació d'Albert Pla, el qual va omplir completament la carpa i encara van quedar un centenar de persones sentint-lo a fora. I també va tenir molt d'èxit la Locomotora Negra.

Per als organitzadors, la programació municipal nadalenca va començar a mitjan desembre amb les fires i el concert de Santa Llúcia, al qual van assistir prop de dues-centes persones per veure, i escoltar, les interpretacions pianístiques d'Oriol Espuny i Escarlata Blanco. Però també han trobat destacable el resultat d'actes com la cavalcada de Reis - q u e per segon any van arribar en helicòpter i en la qual es calcula que van participar quinze mil persones-, així com la revetlla de Cap d'Any al pavelló municipal, que per primera vegada s'organitzava directament des de l'Ajuntament, mitjançant la gestió i producció de Factor Jove.

T r o b a d a

El grup de Dones a PAteneu parlarà dimecres sobre Pestrès Susanna Nicoletti serà Pencarregada de definir la dolència

Pestat de la societat

A. B. M. - Sant Cugat -

Tothom parla de l'estrès i les seves múltiples manifestacions a la societat actual, fruit d'un ritme de vida que moltes vegades sobrepassa la persona.

P e r ò molt poca g e n t c o n e i x com se l'ha de combatre, o què es pot fer per subsanar les zones del cos on més apareixen els seus efectes.

Aquest és el plantejament inicial de la conferència que Susanna Nicoletti, directora del Centre de Rehabilitació Funcional de Sant Cugat, oferirà el proper dimecres, dia 20 de gener, dins del cicle de trobades-

i^^^^m^^3

col·loqui mensuals q u e organitzen el grup Dones a l'Ateneu .

L'objectiu principal per a N i coletti serà q u e "els assistents prenguin consciència del seu propi cos, perquè habitem en un cos però sovint no el coneixem, i és important que aprenguem a conviure amb ell". Per a la directora s a n t e u g a t e n c a , aquesta darrera no és una tasca gens fàcil, " p e r q u è comporta molt temps i paciència durant l'aprenentatge".

Susanna Nicoletti afirma que tot ésser està format per cos i m e n t , i q u e a m b d ó s són importants per viure el dia a dia de manera correcta i sense de-

s e q u i l i b r a r c a p d e les d u e s parts. "Des de l'època dels vuitanta, tothom està més mentalitzat q u e és necessari fer esport i una sèrie d'estiraments", afirma Nicoletti, "però no sempre es fan de manera correcta i en aquests casos no són gens favorables per al cos, sinó que acabem castigant-lo".

La conferència, doncs, servirà, segons la seva responsable, perq u è tothom prengui consciència d'aquestes coses i de la importància que t e n e n per a un mateix.

La trobada de Dones a l'Ateneu comença a dos quarts d'onze del vespre i està oberta a tothom q u e hi vulgui participar.

Griful Oil, s L Servei Estació

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya ^ j Butà i

*5.035094555

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

20

UéLGÚCA íi ÍCLAMAA wüdàiAA Societat udtcfrcA

ELSií ELSÍ

Divendres, 15 de gener 1999

M o b i l i t z a c i o n s

Sabia qu$».t

ps municipals estan a favor Els grups de condonar Lonar el deute extern al Sud

* Actualment els països endWttts del Tercer Móa paguen «tes o quatre vegades mes del que reben eada any en concepte dNJudes per ai desenvolupament, que provenen dels; pressupostos d'Estats, ONG i institucions públiques i privades,

npanya de S'inicia una campanya de recollida recollida de designatures signatures amb amb aquest aquestobjectiu objectiu M O M C A Bl.KNUiK -Sant Cugat-

«L'Àfrka gasta quatre cops més en pagament del deute que e n atenció sanitària.

Si la política exterior estatal depengués de l'Ajuntament, a hores d'ara l'Kstat espanyol ja hauria perdonat als països més pobres del Tercer Món els diners que aquests deuen a l'administració, lots els grups municipals s'han mostrat a favor de condonar el deute extern lleis països ilel Sud més necessitats.

A Sant (lugat s'ha iniciat una recollida de signatures amb aquesta finalitat, que forma part d'una campanya que es fa a tot Kuropa.

"Ks una campanya molt ambiciosa, que intenta implicar tothom ", diu Aracadi < )li\ eras, vicepresident de Justícia i l'au. Hntre les accions que la iniciativa inclou, hi ha la pressió directa que els ajuntaments puguin fer amb l'aprovació de mocions institucionals que demanin al (iovern central la condonació del deute públic dels països més pobres.

L'alcaldabledeCDC. Lluís Recoiler. que és parlamentari al Congrés dels Diputats, ha reconegut que les mocions institucionals tenen ressò a la ('ambra baixa, malgrat que ha recordat que el deute extern és un tema que s'escapa de la competència municipal. Així mateix ho creuen la resta de partits del consistori. Tots. però, s'han mostrat a favor de la campanya, fins i tot el l'P. malgrat que el seu portaveu.

Jaume Tarragó, ha dit que el perdó del deute estaria supeditat a la situació econòmica del país deutor.

Laa L

• El deute total dels països del Tercer Món amb l'administració espanyola és de més ó'l ,6 bilions de pessetes, segons dades de 19%.

- Eis principals països deutors de l'Estat espanyol pertanyen a i'Amériea Llatina (un 40%) i al nord d'Àfrica (24%). D'aquestes dues àrees geogràfiques, els morosos més relievants són i* Argentina, Mèxic, Cuba, Nicaragua, República D o minicana, Algèria, Egipte i el Marroc. Altres països que

i ai una mottó institut tonal per frenar la tragèdia ah Gian1 lat el 1 V'M h()l<) \ 1 1 \iunttimenl en ple t a api <>

Uorigen del L'endeutament defa països del Sud es va iniciar als anys 60T quan es van independitzar i van tenir accés als organismes financers internacionals, que els van atorgar crèdits amb gran fa? cuitat. Aquesta manca de dificultats per obtenir els préstecs s'explica perquè a començaments dels 70, els tipus d'interès van caure en picat i els bancs es van veure davant d V na crisi internacional. La problemàtica, però» arrencava d'abans.

Als anys 60 els EUA gastaven

vinyeta

problema

més diners que no pas ingressaven i, per equilibrar la situació, van iaiíjrirjBf més dotats. Això va fer devaluar la moneda nordamericana t els països productors <fc petB& que cobraventesse* ves exportacions amb aquesta divisa, vab berementar ei preu del ert* D'aquesta manera, van obtenir gransfeenetícès,que van dip&fcsr en bancs occidentals. Llavor» van començar els problemes: els tipas 4'interès van caure i, p r aturar «pesta situació, els ba&es van defetar diners als països del Tercer Món, sense demanar

massa garanties. Bona part deis

deuen diners a radminiatractó espanyola són ía Xina, Indonèsia, Filipines, Angola, Costà dlvori, Irak, Jordània, a més d'alguns Estats de l'Europa de l'Est.

préstecs es vandesriaaraJb compra d'armes o a ía importació" de béns de luxe, i quan els tipus

d^merès van tomar a pujar, elspa&Q$ úé Suà van veure que bjvien de pagar més diners per re-

tomar ds crèdits, mentre que els seus ingressos disminuïen per la

- La fecol&da de signatures a Sant Cugat per demanar al Govern central que condoní el deute extern dels països més pobres, es fa a la Casa de Cultura, al Club Muntanyenc í a Ràdio Sant Cugat:

caiguda deis preus del cafè, et

cotó, el cacau». Davant d'aïxd, van demanar>no«s préstecs per poder pagar els interessos dels crèdits anteriors, cosa qoc va suposar l'inici de respira! del deute extern./ M B,

Carta a un diputa diputat CAMPANYA ' D E U T E E X T E R N ,. D E U T E ETI ETERN?'

í

•* ,-

3

%,.•*

- ,r

Il·lustració publicada al butlletí informatiu de Món-3

li

«'

Els s a n t e u g a t e n c s p o d e n participar directament en la campanya per a la condonació del deute extern, que les O N G Justícia i Pau, Càritas, Mans Unides i la Unió Religiosa han posat en marxa a Catalunya. Poden enviar cartes als parlamentaris del Congrés dels D i p u t a t s , a la següent adreça: Congrés dels Diputats. Carrera de San Jerónimo, s/n. 28071 Madrid.

L e s O N G de la c a m p a n y a proposen el següent model de carta: "Benvolgut senyor.

Us escric per expressar-vos la meva preocupació per la terrible càrrega que el deute ext e r n s u p o s a p e r al T e r c e r Món. La vida de mil milions d e p e r s o n e s e n països q u e lluiten per tornar cada any el servei del deute és miserable

a causa de la pobresa, q u e augmenta any rere any. És digne d'elogi que l'Estat espanyol hagi estudiat algunes vies i propostes per a la disminució del deute per a algun país en concret, però sinc e r a m e n t crec q u e no s'ha avançat prou i que cjueda molt camí per recórrer.

Voldria demanar-vos que el vostre partit es plantegés la possibilitat de fer una nova proposta al Parlament de cara al nou mil·lenni. Estic a favor de les iniciatives que ha plantejat a casa nostra la campanya Deute extern, deute etern?, que demana l'alliberament de la càrrega impagable del deute per als països més pobres del planeta.

Això permetria que aquells q u e t e n e n grans deutes po-

g u e s s i n c o m e n ç a r d e nou, però com que seria un únic cop, no establiria precedent pet a futures abolicions.

Us agrairé q u e com a diputat/ada feu tot allò que estigui a les vostres mans, des d'avui mateix, perquè l'Estat espanyol condoni el deute públic als països més pobres i endeutats, vinculant aquesta mesura a inversions en desenvolupament humà (salut, educació, medi ambient) en els països deutors.

Molt cordialment."

Per a més inforameió sobre la campanya us podeu adreçar a Justícia i Pau, al carrer Rivadeneyra, 6, 10è. 08002 Barcelona. Telèfon 93 317 61 77/ 93 487 78 78. Fax 93 412 53 84. e-mail: juspau@pangea.org http://www.pangea.org/org/juspau

OS4CAINTONS

Cl

U T A T

Núm. 1 3

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundació: McratarlaOstcugatorg organització Congrés: congres Ostcugatorg web: http://stcugat.org/

d'una bona opinió. Les enquestes són eloqüents al respecte. I, d'altra banda, mai no ha estat més necessari que ara (si és que aquesta frase ha tingut algun cop sentit), reivindicar-ne la seva centralitat. Cada cop més les grans decisions que defineixen

No és un secret per a ningú que la política, reduïda a un vessant partidista, no gaudeix de bona opinió

Els ciutadans, de vegades, recorren a les manifestacions perfer sentir la seva veu als governants. FOTO: ELS 4 CANTONS

La política com a participació Fins ara el Congrés ha debatut aspectes de contingut. Entenguem-nos, ha parlat de temes, ben diverses d'altra banda, que formen part (o poden formar part) d'un projecte de ciutat. Què hauríem de fer per millorar la nostra condició de ciutadans. Avui es proposa parlar dels instruments, de la política en un sentit més estricte. La gestió de la cosa pública, de tot el que hem anat discutint aquests dies (i moltes altres coses), requereix l'existència i vitalitat d'instruments concrets. Instruments que no s'acaben, òbviament, en les quatre parets de la nostra màxima institució local: l'Ajuntament.

Volem parlar de la política en el seu sentit més profund. La política com a intervenció conscient i permanent de la ciuta-

dania en allò que ens afecta a tots. Intervenció que té, per força, diferents gradacions. És per això que els punts de vista (i experiències) que s'hi exposaran seran di-

Volem parlar de la política com a intervenció conscient de la ciutadania en allò que l'afecta versos. Sentirem la veu dels qui han "tocat cuixa" del poder local; dels qui s'han hagut de conformar amb parts menys saboroses de l'entramat institucional, pel fet

d'estar a l'oposició; dels qui han patit (i, a voltes, gaudit) des de la perifèria els mecanismes de l'Administració; dels qui poden dir que "ha estat arribar... i moldre"; i, last but not least, dels qui han viscut en la permanent esperança de fer-se sentir (i per Déu que ho han aconseguit!). De tot això i més pretenem parlar en la sessió d'avui.

Naturalment, no ha de mancar la reflexió serena. Entenent per això el discurs que s'allunya del concret, amb la voluntat de clavar-nos algunes fiblades mentals, la coïssor de les quals ens obligui a pensarhi durant unes hores, si més no.

No és un secret per a ningú que la política, normalment reduïda al seu vessant més partidista i institucional, no gaudeix

els continguts de la nostra existència es prenen des de centres que no tenen cap representativitat democràtica. I, al seu torn, les institucions de caràcter col·legiat (entengui's, fonamentalment, parlaments), són buidades de contingut a favor dels òrgans executius (i,a voltes.unipersonals).

Cal, doncs, reivindicar la política com a participació. El nostre vot no ha de ser l'acte final d'un compromís, sinó l'inici d'una preocupació constant (duta amb es-

Cada cop més les grans decisions es prenen des de centres que no tenen cap representativitat democràtica perança i alegria, això sí).

Aquest és el marc de la discussió d'avui: la política entesa com una activitat noble, necessària i solidària. A veure què en sortirà.

Jordi Casas, Coordinador de la sessió "La vida política a la ciutat"

el Primer Congrés de la Ciutat us convida a assistir a la sessió d'aquesta nit

La vida política a la ciutat

ÜS4GWI01>S

Oberta

^^pp^

Núm.

13 Qwwrd·IMQ

El Congrés posa en qüestió el món de la política Els ponents debatrem les relacions entre els ciutadans i VAdministració Redacció - Sant Cugat -

La Fundació Sant Cugat posarà aquest vespre en tela de judici el sistema polític actual. En una sessió que s'ha titulat La vida política a la cinta! i que ja és la sisena que es ta dins el I Congrés de la Ciutat, representants del món de la política i de les associacions i col·lectius veïnals debatran sobre les possibilitats que ofereix el sistema democràtic a l'hora de governar un municipi. No es tracta tant d'analitzar teòricament el concepte política, com de discutir quin tipus de política es fa actualment a les ciutats, quines possibilitats de participació tenen els ciutadans, com es vertebren les associacions i col·lectius civils que volen intervenir en l'acció de govern, quins obstacles s'han de superar encara i quins aspectes es tenen ja coll avall... En definitiva, la d'aquest vespre serà una sessió orientada a tots aquells que tinguin alguna cosa a dir sobre el sistema polític de la nostra ciutat, entès en el seu sentit més ampli.

Per garantir aquesta pluralitat opinativa, l'organització del Congrés ha previst una taula rodona ben nodrida. La integraran la

membre del Grup de Natura del CMSC, Imma Casajoana, el portaveu del PSC local, Àngel Casas, l'ex-regidorde l'Ajuntament, Vicens Gabaldà, i els membres de les associacions de veïns Sant Joan de Mira-sol i del Parc Central, Jordi Bachs i Antoni Santos.Tots ells aportaran visions diferents que aniran des de la funció de les associacions, fins al paper de l'equip de govern, de l'oposició i de les entitats veïnals. "El que es pretén -apunta Jordi Casas, coordinador de la sessió- és mostrar cinc experiències molt diferents però fent veure a l'oient que poden ser complementàries".

La intervenció d'Imma Casajoana,membre del Grup de Natura del CMSC, es preveu com una de les més nodrides, en tant que se centrarà en el cas de la protecció de Torre Negra per il·lustrar com les mobilitzacions ciutadanes poden arribar a intervenir en la presa de decisions del Govern. "Intentaré explicar què es pot fer des de col·lectius com el Grup de Natura, mostrant què hem fet nosaltres en els darrers mesos", ha avançat l'ecologista.

"Vull, però, fer molta incidència -matitzava- en el fet que sempre hem actuat

Les eleccions són la prinicpal via de legitimització dels governs democràtics. FOTO: X. L.

buscant el suport de tota la-ciutadania, inicitant a la participació".

A l'altra banda de la balança, des del punt de vista dels polítics, el cap de l'oposició, Àngel Casas (PSC), intentarà demostrar els mecanismes pels quals els ciutadans es decanten per unes opcions polítiques o per altres. Casas, però, farà especial esment "en la diferenciació que es fa entre polítics bons i dolents per governar, en funció només del número de vots i sense tenir en compte les aportacions programàtiques de les diferents formacions".

La nota més teòrica de la sessió vindrà de la mà del periodista i cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria

Balcells,que oferirà una conferència que ha titulat La ciutat, escenari privilegiat de la praxis democràtica. Amb aquesta temàtica, el ponent pretén donar una visió més àmplia del concepte política, vinculant-lo directament a les idees de participació ciutadana i intercanvi d'opinions.

El coordinador de la sessió no creu queaquesta jornada sigui especialment multitudinària,encara que ha afirmat que, sens dubte, té unes connotacions especials. "És una sessió diferent en tant que per primer cop parlem d'instruments, quan fins ara sempre haviem debatut sobre continguts", ha asseverat Jordi Casas. La sessió començarà a les vuit del vespre al Teatre de la Unió.

"Els grans

Governar la ciutat

projectes són la clau de la

Per a un alcalde i el seu equip, governar és fer realitat un model jectiu de tots aquells que governem.

Però el disseny de la ciutat també comporta aconseguir un ende ciutat, basat en un projecte polític que es presenta als ciutadans senyament públic de qualitat, que pugui ser model per al país, o i que es ta realitat amb el seu suport expressat a les urnes.

Governar és treballar per la gent i amb la gent. Penso que és bo assolir la cohesió territorial en una ciutat, com la nostra, on s'han que la societat civil participi i col·labori amb l'administració, sen- de donar els mateixos serveis al centre i als districtes, o treballar se confondre les propostes legítimes dels col·lectius que formen per al futur amb idees com el projecte de ciutat virtual "Sant Cula ciutat amb les obligacions que té l'administració, per impera- gat Obert", un treball que veurà la llum ben aviat.

Els ajuntaments tenim una característica única que no hem d'otius legals, econòmics i, també, pels compromisos adquirits políblidar: la nostra proximitat al ciutadà. Moltes vegades a la gent del ticament.

El cas de Sant Cugat del Vallès crec que és emblemàtic del que carrer no li interessa la gran política, les picabaralles partidistes jo entenc per governar la ciutat, portar a í( T T j , » „;..+„* „„ U„„„ „„ ,.™ ni les estratègies de partit, sinó que

\, ^,-JJ ^i

A w, i; L „.m.

Un model de ciutat es basa en un dians quotiH preocupen cls pr0 biemes del seu carrer barrL Aques nmípctp nnlític El nostre s'ha ° projecte pount. ei nos i re s na ta és una particularitat unica de la" lítica local e la fa més a a s basat en dos eixos: el refermament P° . f P sionant i viscuda.

I per acabar, i ja en el terreny de la identitat i la millora de la personal, per a mi ser alcalde ha esqualitat de vida dels ciutadans " tat i és dedicar-me de ple a la ciutat.

la pràctica un model. A algú li pot sem nr m a blar que la ciutat ha crescut més del que algú hauria volgut, però, per voluntat política, s'ha controlat el creixement, rebaixant el sostre edificable amb la modificació del Pla General Metropolità i posant en pràctica un urbanisme en horitzontal.

En aquests quasi 12 anys s'han urbanitzat noves zones com el Parc Central, ;lll:^*l|l!ï:Í(;IIÍ^^^É Coll Fava, Torre Blanca i Can Gatxet, w im'rnmmstm on s'han creat molts metres quadrats de zona verda, convertint terrenys erms que entraven a la ciutat en nous espais articulats al voltant d'un centre històric que s'està arranjant, amb àrees de vianants i fent-lo agradable per passejar-hi i comprar als nostres comerços. S'han creat infraestructures viàries - c o m les rondes i l'Eix Verd- i culturals - c o m el Centre Cultural-, per acabar amb l'amenaça que Sant Cugat es convertís en una ciutat dormitori engolida per Barcelona. Potser alguns no recorden que fa sis anys no hi havia cinemes a la ciutat, o que fa cinc no arribaven les grans obres teatrals, òperes o concerts, per falta d'un espai adequat. Els grans projectes són la clau de la transformació de les ciutats, ob-

transformació de les ciutats "

"A la gent del carrer no li interessa la gran política, sinó eh problemes quotidians del seu barri"

El dia a dia ha convertit l'alcaldia en un Bi^illlïliillHIJlllISIs a universitat, perquè estant al cap: m^ï:m^mmMmÈmm:'>m :ï; davant d'un ajuntament com el de Sant Cugat del Vallès s'aprèn molt, ja que cal conèixer una mica de tot per donar resposta a les múltiples necessitats que té un municipi com el nostre.

Un model de ciutat es basa en un projecte polític. El nostre s'ha basat en dos eixos bàsics: refermament de la identitat i millora de la qualitat de vida. Aquesta és la filosofia que ha travessat la nostra gestió al capdavant del govern de la ciutat. D'aquesta important feina se'n pot dir governar la ciutat, però jo prefereixo dir-ne: treballar per a la ciutat.

Joan Aymerich i Aroca, alcalde de Sant Cugat.

"La proximitat al ciutadà és una característica única dels ajuntaments, que no hem d'oblidar"

OS 4 CANTON

Oberta

Núm. 13 i

/. antena

entrevista

Política

Josep M. Balcells, Cap de premsa de VAjuntament de Barcelona.

Ja h e m a r r i b a t al rovell de l'ou: la política. Un Congrés d'aquestes característiques i envergadura no podia deixar de referir-s'hi. Hom pot pensar que un tema tan potinejat i, perquè no dir-ho, desprestigiat, pot ser difícil d'abordar. A mi em sembla tot al contrari. Es tracta de reivindicar tot el que s'ha fet fins ara. Què és política si no reflexionar sobre els problemes que ens envolten i avançar idees i propostes de solució. I. pel que m'han vingut informant, el Congrés ha fet bàsicament això. És veritat que això i només això. I ja se sap que. aquí i arreu, la gestió de la cosa pública sense el moment institucional queda reduïda a la condició de crit en el desert.

Però no per això el Congrés ha de veure's com una caravana i els congressistes com un grup de tuaregs a la recerca d ' u n oasi. L'acció pública, massa cops reduïda al moment institucional, no pot existir sense la reflexió prèvia. Per cert, de què parlàvem?... Ah, sí, de política.

Oteguer

Bardissa

Programa 6a sessió < 1 n de gener a les 20.00 h.)

Conferència: La ciutat, privilegiat

escenari de la praxi

democràtica JOSEP M BALCELLS,cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona.

Taula rodona: • L'associacionisme i les institucions IMMACASAJOANA. Membre del Grup de Natura del CMSC. • El paper de l'oposició ÀNGEL CASAS. Portaveu del Grup Municipal del PSC. * Governar la ciutat VICENS GAB ALDÀ Exregidor de l'equip de govern • La desconcentració administrativa JORDI BACHS. Membre de la Junta de l'Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol. * La integració civicopolítka ANTONI SANTOS. Membre de la Junta de l'Associació de Veïns del Parc Central.

Moderador: JORDI CASAS. Historiador

"A la nostra manera tots fem política, ja sigui per acció directa o per omissió" REDACCIÓ

"El terme política prové del grec polis, que vol dir ciutat, i per tant fer política és fer ciutat". Josep M. Balcells enceta d'aquesta manera la seva dissertació sobre el món de la política, un àmbit complicat i sovint allunyat del ciutadà en què el cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona encara confia. La seva tasca professional l'ha situat entre aquest món i el del periodisme, una combinació perillosa que li ha permès analitzar la realitat des d'una òptica analítica.

- Vostè entén la ciutat com un escenari privilegiat de la praxi democràtica. En quin sentit?

- Les relacions entre persones, entre ciutadans i Administració, la necessitat de satisfer uns serveis... fan que la gent tingui un referent obligat en la ciutat on viu, on treballa i on es relaciona.

I aquest espai, amb la proximitat que implica, ofereix al ciutadà la possibilitat, el dret i jo diria que fins i tot la responsabilitat de participar i dirhi la seva. Tot i així sóc del parer que encara no hem definit prou bé el que ha de ser aquesta relació: què ha d'oferir la ciutat als seus habitants i què poden exigir aquests als seus governants.

- Pensa en algun model concret?

- La ciutat hauria de ser entesa com a resultat de les relacions ordinàries que el ciutadà té a través de la seva residència, de les seves relacions familiars, laborals, d'oci, etc. Tot allò que permet una relació quotidiana de l'home amb un territori determinat forma part de la seva ciutat, i dins d'aquesta, el ciutadà ha de tenir capacitat d'incidència i d'intervenció. En el cas de Sant Cugat, i degut a la seva situació estatègica, hauria de sentir-se i estar integrada en una xarxa de ciutats que tindria com a pal de paller Barcelona. Això, però, no voldria dir que la gran ciutat absorbís la petita, sinó que aquesta hauria de mantenir la seva personalitat, però integrant-se en aquest raïm de ciutats.

- Un dels handicaps de Sant Cugat és que gran part de la seva població, tot i que hi resideix, fa vida en altres municipis. En aquests casos, quina és la ciutat política del ciutadà?

- Hauríem de poder dir que som ciutadans de dues ciutats i fins i tot defensaria el dret a votar en més d'una població. A mi personalment m'agradaria votar a Barcelona perquè és on em relaciono laboralment i social, però en tant que visc a Sant Cugat, em preocupo per la seva circulació, el seu desenvolupament urbanístic, els seus serveis i per això també m'agradaria poder participar en les eleccions municipals.

- Moltes vegades el ciutadà té la sensació que només compta en època electoral.»

- La política no és un mercadeig de vots, és l'art d'organitzar la societat. Ho condiciona tot i tots fem política a la nostra manera, ja sigui per acció directa o per omissió. Dins del sistema democràtic hi ha els professionals de la política, que dediquen esforç i militància a la cosa pública, i els ciutadans que fan política en la seva vida quotidiana, a través del teixit associatiu. Els primers, sobretot si són electes, han de crear mecanismes per canalitzar les demandes, opinions o iniciatives que sorgeixen de la societat civil.

- Vnfeed-back que de vegades resulta difícil d'estabhr.

- Moltes vegades els mitjans de comunicació

Josep Maria Balcells és un reconegut professional del periodisme. FOTO: XAVILARROSA. tenen un paper molt important com a intermeció més dialèctica i, per tant, el trasvassament diaris entre la realitat ciutadana i els responsables és possible, sempre que es controli molt bé quan de l'acció política de govern. es fa una cosa i quan l'altra. Un polític no és un periodista i un periodista no ha de ser mai un - Hi ha premsa, però, amb certes fixacions polític. ideològiques que més que vehicular o transmetre, opina.

- Doncs centrem-nos directament en aquests - Si se sap distingir l'opinió de la informació no darrers. Els polítics d'avui dia encara fan preés cap pecat, opinar. Un mitjà de comunicació pot valer la voluntat de servei al ciutadà per dapretendre legítimament configurar un estat d'omunt de la seva carrera particular? pinió i pot participar en la definició d'un model - Vull creure que el sistema democràtic està de ciutat fent-se portaveu de la societat civil. Al fonamentat en partits polítics l'interès dels quals polític li pertoca discernir la voluntat de la mano és la promoció personal, sinó l'interès en configurar un model de ciutat o de país. Certament, joria per transformar-la en acció de govern. s'han donat casos de polítics que poden haver fet - Històricament s'ha atribuït a la premsa la prevaler la seva carrera, però això no ens permet desqualificar la classe política com a tal.

• Josep Maria Balcells (ïertc va ncixci - Com garantir que els ciutadans se'n senl'Kspluga Calba - f . e s (;,irri«ucs (I.k tin orgullosos? eia)- però viu a Sant ( u^at des L!C l'm - Tant de bo fóssim capaços d'establir una mena l'W?. Titulat ei ni) a mestre de català p de consultes periòdiques amb les quals els gola ( nKersitat de Raricimui i liicem i. 11 •. vernants poguessin conèixer l'opinió de la maFilosofia pel m.;tci\ ii-iure, es dediía joria de la població sobre els diferents aspectes periodisme tics de fa nus de vjw , i n \ \ l que es debaten políticament. Fins i tot diria que iniciatives com el Congrés de la Ciutat podrien f i camp tele iu,it i prcNL programes inim m.am-, i de debat en i ser bones plataformes des d'on expressar l'estat eircmr català de i ' \ I'. Kn et l a m p i, d'opinió plural dels santeugatencs, de manera diot'ònic. ha tre'h illat : \.i < Cadena SC.U. que després pugues incidir en el govern de la Ràdio 4 i ha L M . I d ai r't quatre a n \ ^ d ciutat.

Petfil

rector de R \ l \

• t at.dunva. hauré e

nombrosos m!i!'.i;ai\ I·IIC ha r c h i i i . s't compra el l'rem! ( II;I r de Barcclon : p> seu treball o m

• di:c.. tnt i moder.ni·

del programa !)<>•<••!de ! \ ]:. Acniaimci; i des de !a dos , : n \ ^

•:-. és el cap -.1

prems.' dc l".\| t: i i t .i;? :^m de B.treclon

funció de control del govern. Però de vegades, com en el seu cas, el lloc de treball els obliga a erigir-se en veu d'un grup polític.

- Els periodistes que exercim dins de l'Administració no som portaveus d'un partit sinó de l'acció d'un govern elegit democràticament. Informem d'aquesta acció de govern però també tenim la responsabilitat de captar el que s'expressa en l'oposició ren la societat civil perquè això arribi a l'equip de govern, de manera que aquest conegui l'opinió de tots els ciutadans.

- Un bon periodista pot esdevenir un bon polític?

- La relació de complicitat que va establir-se entre els periodistes i els polítics durant l'etapa de transició democràtica s'ha traduït en una rela-

- Cada vegada costa més discernir la frontera entre dretes i esquerres. El fet que tothom vulgui tirar cap al centre posa en perill el debat ideològic?

- La democràcia està basada en majories electorals i s'entén que aquestes tenen unes posicions que no són extremes. Per això busquen el suport electoral de franges àmplies de població.

No obstant això, sí que penso que en l'oferta que es fa de ciutat s'ha de deixar molt clar aquells trets que defineixen models progressistes o altres de més conservadors.

- l a Sant Cugat, quin model creu que impera?

- El model de Sant Cugat que s'ha anat configurant em preocupa molt peiquè s'ha perdut el model de ciutat vertebrada a través d'una o de múltiples centralitats. En aquest municipi, ni tenim ben definit el centre ni la perifèria, simplement impera un concepte de ciutat difusa, que es va estenent en el territori però sense uns centres de trobada que la vertebrin. És una gran taca d'oli que no se sap ben bé on comença ni on acaba.

24 Societat

ELS4GVNTOIVS Divendres, 15 de gener de 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

f^^k-Vi^m.

LA VOLUPTUOSITAT

DEL

NADAL

Voluptuositat entesa com a gran quantitat, en aquest cas de persones. L'envelat de Nadal ha tornat a registrar uns índex d'assistència positius: 2.300 infants als tallers dels matins, 6.400 persones a les activitats de tarda i 745 assistents, dades que asseguren la continuitat d'aquest espai emblemàtic de les festes ndalenques a la ciutat.

Pàgina:!9.

Foto:XAVILARROSA

TEATRE DE DONES A

L'ENVELAT

Encarna Adelantado va mostrar el cap de setmana passat a l'Envelat una Monyos apassionada i orgullosa que va despertar admiració entre els assistents. En un món, en altres temps gairebé exclusiu dels homes, Adelantado va tenir l'ocasió de mostrar el valor que les dones poden afegirà l'art d'interpretar. Trini Sdnchez com a "la mujer sola' de Dario Ea va donar el toc final a una tarda de teatre protagonitzat perfèmines.

Pàgina: 40. Voto: OSCAR BENITO.

LA POLÍTICA DELS REIS L'urbanisme, la manca de serveis, els problemes veïnals... de Mira-solhan quedat aquesta setmana a banda en detriment dels Reis Mags de l'Orient que, sorprenentment, han protagonitzat gran part del Consell de Districte que s'ha celebrat a la barriada. La trobada entre polítics i ciutadans va esdevenirfront de debat i retrets per la manca de participació i ajuts que va haver-hi en les activitats de Nadal i especialment en la cavalcada de Reis que es va fer al districte. El cas va acabar en les habituals lamentacions sobre la dificultat de les associacions de veïns d'organitzar-se i coordinar-se.

Pàgina: 7. Foto: XAVI LARROSA

MOTOR A FONS Ealcaldable perCDC, Lluís Recoder, ha decidit llançar-se afons en la seva nova faceta política i centrar-se a preparar la seva candidatura al consistori santcugatenc. Per això aquesta setmana ha renunciat al càrrec deportàveu adjunt del Grup Català al Congrés i ha adquirit el ferm compromís deposar-se elxip del localisme. A partir d'ara serà més fàcil veure'l en actes i activitats a la nostra ciutat.

Pàgina: 7. Foto: XAVI LARROSA

Societat 25

ELS4CAlYroNS Divendres, 15degenerde 1999

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

COMUNICAR UN COMUNICAT La companyia santcugatenca Tetrateatre estrena aquesta nit 'El comunicat' de Vdclav Havel al Tantarantana de Barcelona. Una de les agrupacions teatrals locals amb més força del moment assumirà aquest vespre un text compromès sobre els mecanismes del poder, la deshumanització del món i la pèrdua d'identitat individual.

Pàgina: 38. Foto: XAVILARROSA.

LA BOGERIA DE LES COMPRES Els santcugatencs s'han llançat aquesta setmana a la bogeria que durant dos mesos pren gran part de la població: la febre de les compres de rebaixes. Les famílies catalanes es gastaran en aquests dos mesos una mitjana de 15.000 pesssetes, una xigfra que el comerç local i les grans superfícies ja han començat a notar a les seves caixes enregsitradores.

Pàgina: 28. Foto: XAVI LARROSA.

PRESENTAR

DESPRÉS DE FUNCIONAR

Els directius de la factoria Boeringer Inghelheim han considerat que era millor posar en marxa l'empresa i després inaugurar-la formalment davant les autoritats.

Així han explicat el retard en la presentació en societat de la nova factoria santcugatenca. Després de mesos (Vanunciar-ne la inauguració, un cop més aquesta s'ha retardat fixant la nova data pel mes de març.

Pàgina: 28. Foto: XAVI LARROSA.

tels

mobles

corro ^

moblQS

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VAïJ.fcs

26 Societat

E L S 4 C A N I W 6 Divendres, 15 de gener de 1999

La

r a d i o g r a f i a

SQUASH CLUB SANT CUGAT

El club Squash va ser fundat per gent de Sant Cugat per oferir un servei a la gent del poble

Un club per a Sant Cugat MoNT.SK SANT - Sant Cagat -

SQUASH CLUB SANT CUGAT

Et cíub més complet

Entitat: Squash Club Sant Cu Any de fundació: 1983.

Socis: 1.050.

Seu: Carrer Sant Jordi, 33-35.

Anys vuitanta. La moda ens arriba, com en tantes coses, d'Amèrica. Els executius estressats i agressius necessiten mantenir-se en forma i alleugerir la tensió amb un esport ràpid, fàcil de practicar i, sobretot, que es pugui fer en poc temps, sense gaire preparació í amb molt poca gent. La resposta és l'esquaix, un esport molt ràpid i senzill de practicar, ja que es juga amb un equip similar al del tennis, tot i que si realment vols jugar a esquaix de manera professional les raquetes són un xic diferents, però amb l'avan-

tatge que no s'ha de jugar en una pista a l'aire lliure i es pot fer en una habitació tancada: la pista és petita i només calen dues persones per competir. Per entrenar-se de manera poc ortodoxa fins i tot es pot fer en solitari, pilotejant contra la paret.

Aquest esport, tot i els seus orígens nebulosos i una mica llegendaris, es creu que era l'esport que practicaven els lords anglesos per distreure's de les llargues travesses cap a les "colònies", i és per això que té aquest format tan especial d'interior. Va aconseguir un gran èxit; molta gent es va apuntar a la moda d'anar a jugar a esquaix al migdia o en sortir de l'oficina,

per descarregar la tensió.

En aquell temps al Vallès no existia cap club que es dediqués a aquest esport de moda, i un grup de gent de Sant Cugat va pensar a fundar un club especial per poder-lo practicar.

Van comprar uns terrenys; llavors encara era factible fer-ho, i van construir un edifici per donar cabuda a les pistes de joc i a un solàrium i una piscina per a l'estiu.

L'èxit va ser immediat. Molta gent del poble es va apuntar a la idea, i com que durant aquells anys era l'únic club dedicat a aquest esport en tot el Vallès, aviat van tenir gent de tota la rodalia que eren socis del club,

persones de Sabadell, Terrassa i Rubí n'eren socis. Més tard, els clubs d'esquaix van patir un sobresaturació: en cada carrer i en cada poble es podia trobar un club d'esquaix, i el públic va fer una davallada. Però el club de Sant Cugat, amb bon criteri i visió de futur, va saber conservar els socis, i fins i tot incrementar-los, amb l'oferta de més serveis i atencions. Una nova piscina, una sala d'aparells, unes sales de gimnàs, la cobertura de la piscina que ja tenien, una original zona d'aigües i un restaurant van incrementar l'oferta; això sí, sense deixar mai de banda l'esport que qualifica el club: l'esquaix.

Societat 27

ELS4CATYTONS Divendres, 15 de gener de 1999

La

r a d i o g r a f i a

SQUASH CLUB SANT CUGAT

Jugar a esquaix, però també moltes més activitats i molta vida social

Moltes activitats físiques i socials M. S. - S a * t Cugat -

Un club esportiu pot oferir als seus socis una mica de tot: actes i competicions esportives, actes socials, llocs per fer exercici i mantenir-se en forma, i el Club Squash té molta cura en oferir especialment activitats de tota mena i accessibles per a tota la família, dins la seva filosofia de ser un club familiar.

Avui el club té cinc pistes d'es-

quaix, i organitza i participa en activitats oficials amb els seus equips. Han organitzat alguns campionats de Catalunya i d'Espanya i fins i tot, l'any 93-94, va entrar en un circuit internacio-

nal, jugant a les seves pistes jugadors de gran talla i dels primers del món. A més, té dos equips de primera, un de segona, un de tercera, un de veterans i un femení. Celebra a les seves pistes campionats socials i, per als nous practicants d'aquest esport, disposa d'un servei de classes d'iniciació i un bon equip de professors.

També acull en les seves instal·lacions grups de pràctiques de tae-kwondo, amb diferents grups i edats, des dels petits de quatre anys. I hi fan classes de natació i d'aeròbic. Tenen dues piscines climatitzades -una d'elles de nova factura-, i una zona d'aigua que acull

una sauna finlandesa, un bany turc i un jacuzzi, i una magnífica terrassa amb solàrium; i, a l'estiu, la possibilitat d'obrir una de les piscines per gaudir del sol i l'aire lliure.

El club ofereix altres serveis, com ara les classes de ball de saló o de sevillanes, un servei de guarda b e b è s , taula de ping-pong i un servei de cafeteria i restaurant.

Regularment, el club té cura d'organitzar altres actes socials de tota mena, com el sopar de germanor de Nadal o, en acabar el curs, la festa de l'amic invisible, amb petits obsequis, entre altres actes.

Un temps abans que l'ajunta-

ment disposés de gimnàs, el Squash oferia un o dos cops per setmana les seves instal·lacions perquè els joves i no tan joves de l'OMET poguesin practicar l'esport; alguna vegada, encara que per dificultats del transport el projecte no ha reeixit, també ha ofert les seves instal·lacions a col·legis i escoles municipals, dins el programa de dinamització de les escoles.

Com a club al servei de tothom i, molt especialment, dels socis, manté un dels horaris més amplis possible, amb la intenció de poder brindar les seves instal·lacions a tots els membres de la família, tinguin l'horari que tinguin. De dilluns

a divendres roman obert des de les set del matí -per als professionals matiners que abans d'anar a la feina volen fer una mica d'execici-, fins a les 11 del vespre, per donar l'oportunitat a tothom de practicar esport i matenir-se en forma.

Aquest esport, fàcil i ràpid d'aprendre i còmode de practicar, té fama de ser un dels millors per fer a ciutat, sense gaire temps, ja que una hora de pràctica d'esquaix dos o tres dies a la setmana són suficients per mantenir-se en plena forma, sense fer dietes ni cap altra mena d'exercici; això sí, sempre que sàpigues fer-ho com cal, sense passar-te i amb seny.

ELS4CANTWS

Economia Divendres. !5 de gener de 1999

28

C o m e r ç

Les rebaixes preveuen rematar la bona campanya de Nadal Els comerciants confien afer curt en els segons descomptes Al.HKKT B-U..WZÀ - Sant Cugat -

D e s p r é s tic l'eufòria d e la campanya de Nadal i Reis. en què el comerç local ha subscrit l'augment general del 8% i Pryca Sant Cugat ha fixat la seva facturació en un l.S'r més d ' i n c r e m e n t respecte de l'any passat, el comerç de Sant Cugat ha c o m p l e t a t la p r i m e r a s e t m a n a d e r e b a i x e s a m b la vista posada en un remat positiu que sol suposar la tercera part de les vendes de tot l'any.

Comptant que cada família catalana es gasta en aquest període de gener a març unes 15.000 pessetes de mitjana, els

s a n t e u g a t e n c s ja han c e n t r a t les primeres compres sobretot en roba i calçat, que ofereixen un descompte mitjà d'un 309?.

El primer cap de setmana de rebaixes s'ha saldat favorablement per als interessos de Pryca Sant Cugat, beneficiat per la climatologia adversa que va ret e n i r la majoria de c l i e n t s a l'interior dels centres comercials. L'associació de c o m e r ciants, però, també ha engegat amb força la primera campanya emmarcada en el pla de dinamització comercial del municipi q u e , sota el lema ' L e s millors rebaixes, el millor comerç', ha copsat la bona reacció entre b o t i g u e r s i clients.

El p r e s i d e n t de Sant C u g a t Comerç, J a u m e Tubau, ha refermat la voluntat dels botiguers de complir les previsions d'augment que s'han fixat en un 5% a Catalunya, "tenint en compte que el 1997 va representar la consolidació del consum", però ha advertit que el comerç local en a q u e s t e s reb a i x e s " r e c u p e r a el m à x i m possible, abans que fer veritable negoci". En l'anàlisi dels primers dies de campanya, el dinamitzador de Sant Cugat Comerç, Juan José Sànchez Villalobos, ha fet una lectura positiva destacant la forquilla de descomptes que s'ha situat enguany entre un 25% i un 40%:

Empreses

Boehringer Ingelheim fixa la seva inauguració oficial el mes de març La factoria pot assumir la producció europea de Benvenue A. B. - > a a t Cagat -

La multinacional farmacèutica a l e m a n y a B o e h r i n g e r Ingelheim, a m b seu a Sant Cugat, ha fixat per al mes de març la inauguració oficial de les instal·lacions, q u e ja funcionen a ple r e n d i m e n t des de fa tres m e s o s a m b una plantilla de 250 treballadors. Ells responsables de la factoria santeugatenca han preferit que la plantilla, provinent de la ja tancada planta de Sant Joan Despí, adapti la nova tecnologia a la fabricació dels productes i, un cop q u e l'activitat està encar-

rilada, fer l'obertura pública a les autoritats locals. D e s del turó de Can Mates, Boehringer a b a s t e i x E u r o p a e n prod u c t e s i n j e c t a b l e s , xarops i càpsules i es prepara per assumir la producció t a m b é per a tot el continent de les especificitats de la filial B e n v e n u e .

El grup Boehringer va comprar a principi del 98 el grup B e n v e n u e , a m b seu als Estats U n i t s , q u e fabrica g e n è r i c s d'alt nivell de valor afegit en injectables. Si el projecte d'extensió mundial de B e n v e n u e fructifica. Sant C u g a t podria ser el c e n t r e de p r o d u c c i ó a Europa.

El consum s'ha disparat amb les últimes campanyes de Nadal i Reis. FOTO: X. 1..

"una bona xifra per ser inici de campanya". Segons l'anàlisi de S à n c h e z Villalobos, els objectes de la llar i els elect r o d o m è s t i c s seran e l s s e güents sectors a apostar per les rebaixes, però des d'una e s tratègia d'oferir d e s c o m p t e s promocionals en els productes, mentre que l'alimentació es mantindrà com l'àmbit menys variable. "L'alimentació tradicional ja té els preus molt ajustats durant tot l'any", ha apuntat.

A Pryca Sant Cugat, el gènere que més ha sortit ja de rebaixes ha estat la roba de senyor i de senyora, segons ha informat el cap de sector de

Malgrat l'aparença externa, Boehringer ja s'ha posat en marxa. FOTO: X. L.

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns.

Servei d'Ocupació Municipal Ajuntament da Sant Cugat cM VfcBfa

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

tèxtil Xavier Ausió. L e s seccions d e tèxtil, calçat, electrod o m è s t i c s i basar han fet oscil·lar els s e u s d e s c o m p t e s entre el 20 i el 40%. Ausió ha tret a col·lació un dels problemes que pot enfrontar el comerç gran i petit a Sant Cugat, com és l'esgotament d'existències, que en altres anys arribaven a v e n d r e ' s e n les anomenades segones i terceres rebaixes. S e g o n s el responsable de Pryca Sant Cugat, l'augment de vendes durant la campanya de Nadal i Reis ha fet concloure que aquest "no és un any de segones i terceres rebaixes, perquè no hi haurà gènere".

Les característiques de la filial nord-americana podrien servir també per tirar endavant algun altre tipus de societat en el segment dels genèrics. Benvenue ja disposa d'un catàleg de genèrics, però adreçats a reforçar la implantació de Boehringer en els mercats hospitalaris. L ' o b j e c t i u de la multinacional és trobar productes farmacèutics d'aplicació mèdica, a base d'utilitzar substàncies que estan lliures de patent però que tenen valor afegit, més enllà de la simple reproducció del model original i la seva venda un tant per cent més barata.

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

Economia

ELS /CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999

LES EMPRESES: RIDOX

DECORACIÓ

Després de 25 anys darrere el taulell i un bon munt de premis, Ridox no defalleix en l'intent i són noticia aquests dies per haver-se endut de nou -la primera vegada va ser ara fa deu anys- el premi de la Cambra de Comerç al millor aparador de la comarca. En el dia a dia continuen exercint de decoradors i assessors, com es reivindiquen, davant d'un públic cada vegada mes entès, que sol presentar-se a la botiga amb la revista a la mà i pronunciant la frase màgica: "Vull que em facis això".

Annie Barbaste. Propietària

L'aparador comporta feina i diners, però també és un bon reclam" - I els clients?

- No, perquè el client sol deixar-se assessorar i demana ajuda. Mirem una mica el que volen i proposem coses que encaixin bé. El més sorprenent ve de la mà dels professionals. N o obstant això. la gent cada vegada hi entén més, controlen molt les novetats que surten tant aquí com a fora i vénen després amb la revista a la mà per encarregarte una decoració igual o gairebé igual al que veuen publicat.

A L B E R T BALANZÀ

- Sant Cugat - Com es porta ser el millor a p a r a d o r del Vallès?

- Són molts aparadors que hem fet, fa més de deu anys que participem en els concursos d'hivern i d'estiu, i hem tingut la sort d'obtenir uns quants premis. A la comarca és la segona vegada i aquí a Sant Cugat cada any hem tingut un primer, un segon, un tercer o un accèssit.

- Els p r e m i s són necessaris per a una botiga?

- H o m e , són satisfactoris. L'aparador és una part important de la botiga, la que et dóna a conèixer, i més a nosaltres que toquem la decoració. Intentem cridar l'atenció del client.

- P e r ò no tothom s'hi mulla?

- Cada vegada es treballen més els aparadors. Comporten molta feina i molts diners, però fa entrar més la gent. Es una forma de publicitat, t a m b é , q u a n la gent veu la notícia del premi.

- P o c a gent us d e u d e m a n a r u n a decoració d e cotó, c o m la del pessebre premiat. Què us demana el client a Ridox?

- El que veuen aquí és roba per a la llar. Confeccionem cortines, ajudem a triar la tapisseria dels sofàs i fem decoració en general.

A més, darrere tenim un equip que fan de decoradors totals i ens podem encarregar de tot el procés amb paletes, lampistes, pintors i decoradors.

- Sembla que aquesta venda p e r tela n o es vegi tant i q u e la gent vagi a buscar la peça concreta?

- No. El client vol ajuda per posar unes cortines i la nostra tasca és assessorar a trobar el que vo-

Annit Bat baste sol prendre bona nota de les mostres de París. FOIX): X. I..

Ien. Tenim milers de mostres, anem a casa del client, l'assessorem i fem una oferta.

— Que les cases a Sant Cugat siguin m a j o r i t à r i a m e n t m é s grans o q u e hi hagi un p o d e r adquisitiu m é s alt, us d ó n a més llibertat?

- És cert qüe el

llada, sense que hagi de ser recarregada. Abans la cortina anava sola i ara les finestres es treballen més: poden posar-se dues o tres cortines una damunt de l'altra, amb diferents textures, amb una cortina

"Sempre hi haurà Un to clàssic més que

de fibra de vidre que va a sota d'una de més gruimajor poder adxuda. quisitiu dóna un d'avantguarda, però — H e u r e b u t algun e n c à r r e c ventall més amsorprenent? pli de possibilitats, però tenim -Treballem roba de tots els molt per a decopreus. D e s de radors externs i peces més senzilles fins a més moltes vegades ens hem trobat treballades, i ò b v i a m e n t cada amb encàrrecs de peces que no cosa té el seu cost. I pel que fa a havíem treballat mai, però el dela mida del pis, com més grans, corador ja és una persona q u e doncs també tenim més possité la seva experiència. Ha fet bilitats. una decoració sencera d'un pis i vol potser una cortina molt es- Parleu-me dels estils actuals. pecial i concreta. Més que res - Darrerament anem a una deen aquest àmbit. coració cada vegada més treba-

tendim a la barreja"

C o n f e r è n c i e s

Ceurodiputat Carles Gasòliba tracta dilluns P arribada de la moneda única La xerrada s'emmarca en el cicle de cafès-tertúlia de CDC A. B. - Sant Cugat -

El secretari general del Patronat Català Pro E u r o p a i dip u t a t al P a r l a m e n t e u r o p e u per CiU, Carles Gasòliba, tractarà aquest dilluns l'adaptació del mercat a la m o n e d a única en el marc dels cafès-tertúlia

de C D C al restaurant EI M e són. La primera convocatòria de l'any, - q u a r t a des q u e van iniciar-se els cafès-tertúlia al n o v e m b r e - , s'adreça a e m p r e saris, botiguers i persones que t r e b a l l e n al s e c t o r s e r v e i s i que, a partir del primer de gen e r del 2002, r e b r a n d e primera mà l'arribada d e l'euro.

A banda dels seus càrrecs polítics, Carles Gasòliba és doctor en ciències e c o n ò m i q u e s per la UAB i té un màster per la U n i v e r s i t a t d e S u s s e x , a la Gran Bretanya. En els últims anys i arran de la seva elecció com a d i p u t a t del P a r l a m e n t e u r o p e u el 1986, ha publicat diverses obres de temàtica eu-

- Alguns venedors d e mobles t a m b é r e c l a m e n la seva p a r cel·la d e d e c o r a d o r s . Com h o veieu? Qui és el professional de la decoració?

- P a s s a que avui dia la decoració està de moda i s'afegeix gent que també és entesa en el tema.

Aleshores, tots els que treballem en aquest camp hem de tenir una idea més global de tot. Tant els de moble com els q u e fem roba de llar ens ajudem i ens complementem. Quan el client es fa uns mobles pot accedir a unes cortines d'estoc que també s'ofereixen, però si volen un encàrrec més específic de roba de llar vénen a nosaltres. Hi ha una mica d'intercanvi. Ens trep i t g e m , p e r ò e n el s e n t i t d e col·laboració.

- Com serà la decoració del segle XXI? - Estem tornant de nou a les formes c l à s s i q u e s a m b m é s quantitat de capes de roba.

Sempre hi haurà un sector clàssic, malgrat que hi hagi corrents avantguardistes. N o hi ha pisos, però, en q u è tota la decoració sigui d ' a v a n t g u a r d a : la g e n t compra mobles antics, que estan molt de moda, i cada vegada anirem més a la barreja.

ropeista, com ara El Parlament europeu (Barcelona, 1986), UActa Única Europea (Barcelona, 1989), Unió Europea (Barcelona, 1991) o Fer Europa (Barcelona, 1994). El seu últim llibre fa balanç dels deu anys de l'entrada de l'Estat espanyol a l'aleshores Comunitat Econòmica E u r o p e a i porta p e r títol 1986-1996, deu anys d'integració europea (Barcelona, 1996).

Amb anterioritat a Gasòliba, els cafès-tertúlia de C D C han c o m p t a t a m b la presència d e l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, el comissionat per la Societat de la Informació, Miquel Puig, i el diputat al Parlament, Carles Campuzano.

29

Sant Cugat n o cancel·larà els comptes amb 'La Caixa' A. B. - Sant Cugat-

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha afirmat que ara per ara el consistori no té intenció de cancel·lar els c o m p t e s q u e té oberts a la Caixa d'estalvis i pensions de Barcelona, 'La Caixa', principal accionista d'Acesa, com a protesta pel manteniment dels peatges. Aquesta mesura s'ha adoptat fins ara als ajuntaments de Vallirana (Baix Llobregat) i de les Franqueses (Vallès Oriental).

La proposta dels representants del Consorci Xarxa Viària, entitat impulsora de la Declaració de Gelida defensada també per Sant Cugat, va discutir-se dimarts a la primera reunió de la comissió mixta d ' e s t u d i dels peatges. Les conclusions de la reunió van determinar que siguin tres els grups de treball que al maig, un mes abans de les eleccions municipals, presentaran sengles informes sobre els preus actuals dels peatges a Europa, les fórmules per afrontar futures rebaixes (rescat de les concessions i descomptes a usuaris habituals) i les repercussions de les autopistes en l'economia i en la societat catalana. Un dels punts que hauran d'esclarir és l'estructura de despeses de les concessionàries i els anomenats costos de rescat d'alguns dels trams més conflictius. Aquests resultats permetrien l'eliminació de peatges en punts d'alta congestió del trànsit.

D'altra banda, les protestes per aconseguir noves rebaixes a les autopistes catalanes viuran un nou episodi aquest diumenge a l'A-7, on la coordinadora de Plataformes Pro gratuïtat específiques d'aquesta autopista circularan a marxa l e n t a e n t r e el Vendrell i Cambrils, fet que pot repercutir en cues i aglomeracions al llarg de tot el recorregut.

Selecció de Personal Especialitzats en Empresa i Comerç Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus d e persones a m b qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

EIS/CANTONS

Classificats guia pràctica

• J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

ADVOCATS • FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP.

C/ La Mina. 17 Local B 93 675 18 35 • EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69 • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

AUTOMÒBILS • LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 6771 93 S785 93 00

BELLES ARTS • CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0 6 4 9

• FOAP S.A. BANYS Rius i Taulet, 27 93 674 0 5 0 3 93 67558 54 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 93 588 02 49

CRISTALLERIES • GALVAN Y Alfons Sala, 29 93674

1398

DECORACIÓ • DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4 93 674 38 92

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 29 29 93 589 35 35

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 4 7

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 908 49 45 19 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 18 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 4 4 1 1 • JORDI CUFl BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 4 1 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta Maria, 38 3' 2* 93 589 30 65 • M* DEL MAR EJARQUE Sta Mana. 38.3r. 2a.

93 589 30 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 401 78 80

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora. s/n 93 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I. 33 93 589 7 7 8 8

ASSEGURANCES • D.G. DASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95.

93 675 42 03 • J.G. ASSOCIATS PI Barcelona. 9-B 93 675 30 12 • MEDIFIATC Seguro de assistència medica Rbla. del Celler, 25.

93 589 34 62

ASSESSORIES • ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat. 37 93 589 83 66

• CUGART Tarant de b Bomba, 14 93 674 43 90

BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xernc, 9

93 674 05 53 • CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09 • SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 1 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 674 12 85 • MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 589 14 18 • MERCAT TORREBLANCA Parada 1.6-1,7 93 675 30 65 •SAGARRA Endavallada. 22 93 674 01 60

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del C a s * ) , 4 93 674 65 00

CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 674 50 48

CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 93 589 54 43

COPISTERIES • ARPALI

Valldoreix .45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24.

93 589 7 4 4 2 • COPY-GRAFIC Can Matas. 8.

93 675 36 53

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 9 3 6 7 5 25 02

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol. 49 93 674 06 57 •VILAR ELECTROLLAR, SA

Maria, 20 935890271

ENSENYAMENT •COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15

ÀGORA KBK<ilU9.tv>.cou FvrwIGufc**!* TM 93 36900 01 FW93«?4J4W 08190 SKK OMS Otomà* TO)

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 93 6 7 5 4 4 5 8 • MÚSICA Cànovas del Castillo, 20 9 3 5 8 9 28 19 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 6 7 4 0 3 8 1 •PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 935892264 TTflUTTT

tolaES£Q4»a\l8 oersEHtM1 • WAYSàNT 3ÍUS ÉflíJGT%Tpral Sant Cugat rat' )3 67#WW^ ~nL·i>i.Ls.n\is H M 4LS IMM'.<

tSOHACoSCtRTADA tH.ULtSl·SI·OíimtS sf.xif.vra / K \ w i « r I Sil

ÏJAthlrl

93 674 74 49

CONSTRUCCIONS • BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat.

Tel. 93 675 32 67

Fax. 93 675 32 09 E-maik belsconxxi@nexo.es

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6 1 Z 2 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 6 7 5 0 3 5 1 • SANT CUGAT ESPORTS S . L Pça. Quatre Cantons s/n 93 6 7 4 3 0 8 1 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 9 6 6 2 _ •ÜESC Cànovas del Castillo, 9 936752390

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 6 7 4 0 3 0 8 • ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 93674 0174

FERRETERIES • E L PONT Girona, 3 9 3 6 7 5 01 75

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 1381 93 6 7 5 1 8 2 0 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674 1053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8

93 58964 75

fil • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93674 1546

FOTOGRAFIA.VIDEO • F O T O VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7 9 6 8 • J. LLAMAS Valldoreix, 14

93 674 03 93 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES • FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 93 674 7 0 6 8 • FUSTERIA EBENISTERIALS Cami de la Creu, 14 baixos 1 a

FRUITERIES

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939

936749435

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54.

Valldoreix 9 3 6 7 4 75 98

HÍPIQUES • HlPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93589 0045 • HÍPICA SANT C U GAT Av. Corts Catalanes Finca La Polleria

93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 1 1 4 0

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs.

93 589 45 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 935890307 Fa* Ctt KM 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 72 54 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7

936743208 •101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74 •KSA 936753355

93 5 8 9 5 0 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 •SPADA Batmes, 3 9 - 1 r d t a .

93 589 55 49 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1

m Valldoreix, 67 A MSJ94742 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 9 3 674 0 1 7 4 •SCOOTYLUDIC Xerric,8

935906189

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 9 3 5 8 9 78 60 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES 93675 5 1 0 5

• A N T O N I CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2

TALLERS DE RELAT I GJOOfB.WTOGfiAflC

dissabte tarda 9 3 6 7 5 59 53

• EUROPA Alfons Sala, 24 93 675 52 60

93 5894753

• OFINOVA Alfons Sala. 18 93 675 23 73

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler. 17

GIMNASOS ESPORTS

• J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 936755353

ERBOLARIS DIETÈTICA • GERD Plaça Pere San, 9 936740060 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1.

Obert

MARBRES

Fincas Sant Cugat AAmtxutrtción dt finca.

API

COMPRAS VENIAS A1QUILERES VALOOACIONES ASESORAMIENTO Doctor Murillo.

TH.

14

•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Carrpoarnar,12 - Nau 3 93 6 7 5 5 1 0 8

• M E S MARCS Enric Granados. 15 93 5 8 9 1 4 2 9

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 9 3 6 7 5 1 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti. 32, entsd.

93 5 8 9 2 3 1 3 •VALLÉS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3

93 58933 00 • S A N T CUGAT DÍGIT Rbla. Celler,29 L1

935906196 • KM TrENDAS Xerric, 27 935900320

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93 674 58 62 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 675 47 57

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 3 6 9 4

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 • JOGUINES NINS Villa. 9

93 674 1396

•AUGUET Santiago Rusiriol.40 93 6 7 4 5 8 54 •FUSET Santiago Rusütol, 45

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Bies Rogent, 52 93 5 8 9 6 1 6 3 •BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02 •BLUEMOÒN Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 936750267 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 936741482 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 2B 93S89 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 936740097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 935898855

imiti; •MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28 93 6 7 4 0 6 3 8 •REHAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55 935892649 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 936755653

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Salal 8-20

93 675 4757 • ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 1 9 3 1

93 674 OS 97

INFORMÀTICA

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 5 8 9 0 0 2 3

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala. 10

93 58932 89

MAT, CONSTRUCCIÓ •AP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 • SUMINtSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107 93674 1490

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11 93 675 10 11

MERCERIES • L A PERLA Major, 3 93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ • CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi.

Santiago Rusinol, 37 Major, 6 93 589 22 32

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ

Sol, 16

•PAPELERIALUFA. C( Valldoreix, 23

93 674 90 97

9a 59a 61.19

Sant Antoni, 62

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVTEVELETHU

V«là,6 93 674 03 16

OBJ, REGAL FESTA • HOTTO Sant Jordi, 32 935890605 • L A FESTA Santiago RusroL 8 936753304 • KJNA Major, 18 93 6 7 5 5 9 2 1 MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93675 04 54

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93 589 0151 • D 4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 93 674 6 5 9 8 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 0 5 0 7 • PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732 • SERRALLEPJA T E RRA I COMAS C B .

Mozart.9.

Barcelona 93 218 19 9 6

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 6 7 5 1 2 9 9 • LA LIONESA Valldoreix, 79 93674 07 71

•TATERS

93 675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD

PERRUQUERIES •CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 J » 88 •FORMAS Eies Rogent, 18 A

93 675 40 06

Alfons Sala, 50 93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL Sol, 19

•JUAN! Xerric, 28

9 3 6 7 4 36 88

936746699 •SPLÀSH INVESTIMENT Martorell, 20 93 5 8 9 4 7 1 1 • DBON ESTILISTES Martore», 12 935895657

PESCA SALADA I LLEGUM •SALUMS

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35 936746950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 93 674 5 3 0 1

TELEFONIA

Sant Antoni. 50 936745752

•AIR TELECOM

PERSIANES

Telefonia i

•COPERSE

oomunicacions

Avg. Francesc Macià, 81 (Coll Fava) 935898129 908996381

Carretera de Cerdanyola, 49 935898702

TINTORERIES

• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 6 8 4 7

•TINTORERIA SANT CUGAT

•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892629 •RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 6 7 5 5 7 5 5 • VALLÈS N E T ~ SantRamon.4 93 6 7 4 8 9 1 8

93 589 44 95 • EGA MOBLES Cànovas del Castillo. 2 93 589 0 0 1 4 •MAJIK Sant Jordi, 29

CLAUS

PAPELERIES

Sant Antoni, 1 93 6741182 •TMTORERIASANT CUGAT Santiago RusrcL 35 936741183

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

•TINTORERIA SANT CUGAT Rbla RbataUada, 34 936752228 •TINTORERIA SANT

93 6751389

CUGAT

INSTAL·LACIONS

Alfons Sala, 2 9 3 6744167

•MSTALACIONESA. ZAMORA, SJMossèn Oritor Verdaguer. 18.

93 589 26 38 • MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 6 7 4 6 0 5 8

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 93 675 5 1 5 1

VETERINARIS REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Mercè RodorerJaE 9 3 5 8 9 2 3 71

ROBA INFANTIL

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius 93 674 69 45

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30

Tel. urgències

93674 5 5 8 0

908 8 9 8 1 3 6

•NENS Endevateda.12

93674 6945

935896416

• LA FAUNA

'

ROBA PER ALA LLAR •FALGUERA Vià.1 9367524 01

Rbla. del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 1 3 05 •MASKOTA Villa, 5 93 67501 52 • VETERINOS

•PERYBEN

Rius i Taulet,31

VaMoreix, 45-47 93 674 53 35 936745104

93589 7141

SABATERIES • REPARACIONS D E CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93674 0014 •REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 9 3 6 7 5 3 2 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE

•USSIATOURS Plana Hospital, 10 935896150

Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 1

Classificats

ELS4CANTON5

M

M

O

Jt

B

U E S

A R E N A S A N

PISOS A ESTRENAR • C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salóncomedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas

R

• Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes.

935894566

9358945 66

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-safón. cocina-office, lavadero, 2 banos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA 24.000.000 Ptas.

•ZONA GOLF 4 dormitonos, comedor-salon con parquet, cocina-office, 'avadero, 2 banos completos. amplia terraza. Zona 29.uTO.000 Ptas.

93674 7254;

• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitorios. comedor-salón 30 m2, cocina. lavadero. bafïos completos, armarios empotrados. terraz; Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL. yiSTAS\21.000.000 Ptas.

93674 7254

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 bafïos cornpjetos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA 21.000.000 Ptas.

93 674 7254

' 72 lí™ |

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 ampíios dormitonos con armarios, comedor-salón, cognaoffice, 2 banos completos. jcaJefacaòn. terraza. Parkina Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000

- Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unif. època, 209 m2., sol T/O Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes.

-Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

ideal Centro

11GRAN OCASIÓN I! - jj Obra nueva St. Cugat, cèntrica y tranquila!!

Apart., Pisos, Bajos-dx y Aticos-dx: ase., climaltt, ptas. y marços roble. AVE, Caldera Gas (calefac/agua caliente), cocina equip, íencemera, horno, fregadereo doble acero inox. campana extr., armarios altos/bajos), 2 tomas antena (T.V) y 2 de telefono, pk. incluido.:

-PISO. 60 m2, 2 hab.(10m2 y 8m2), salón 24 m2, pk.

Precio: 14'4 M

PISOS

-ÀTICP-DX 91 m2, salón 24 m2, 2 hab.( 10m2 y 8m2), golfa 26 m2 +tza 12 m2, pk.

Precio: 22'2 M

Junto estación. Reformado, sup.65 m2, comedor.cocina, 3 dormitorios, 1 banc, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas 93675 33 55.

- BAJO-DX 93 m2. 3 hab., 2 banos + aseo, salón 26 m2, tza.57 m2,balcón, sol T/D, pk.

Precio: 24 M - BAJO-DX 98 m2, 2 banos + aseo. salón 26 m2, tza.67 m2, 2 balcones, sol T/D, pk.

Precio: 24 '1M

"Recuerde.... Hay 101 viviendas més. ; Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I U O U E S •Cl VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 65 m2- ComSal. -Coc.Off. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Acond. Precio: 18.350.000 •C/VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal .

Coc OffT - 2 Dorm- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol.

Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: MA: 95 m2 - ConvSal. - Coc. Off. -Lavadero - 3 torm. - 2' Bafios - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun.

Bai Precio: 28. 500.000 •RIUS I TAULET: 120 m2 - Com.-Sal. - Coc.Off. 4 Dorm. 2 Banos - Çaíef. - Ascen. Pk. 1 Coch. - Terraza.

Precio: 30.000.000

B A C H S •Cl VILLA: BAJOS CON TERRAZA - 90 m2 - Com-Sal - Coc. Off. - 3Dorm. - 2 Banos. - Calef. - Pk. 1 Coch. - Trast. - A. Precio: 36.000.000 •Cl PAHISA: BAJOS C O N JARDlN - 110 m 2 - C o m . - Sal. con

chim.hpg..- Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Priv. Jard. y pisc.

F I I M C A S

93 674 0897 • ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bafio completo.

Precio: 15,5 Mi*.

93 674 0697 • AVINGUDA PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocinaoffice, 2 bafïos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y lavadero.

Precio: 37 Mill.

93 674 08 97 •AVDA PLA DEL VINYET-SANTA TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 bafïos c o m p l e t o s . Estudio de 30 m 2 . Terraza solàrium. Trastero. Garage para dos coches. Jardín rivado y comunitario con piscina.MUY SOLEADA Y IEN ACONDICIONADA. Precio: 53 Mill. 93 674 08 97

E

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDlN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, caiefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas.

• 93 674 7254

cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bano, aluminio, climat., vistas Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000 936753355.

• Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con armarios empotrados, 2 bahos, terraza 15 m2, calef. todo ext. 2 anos de antiguedad, 2p.parking, jardín infantil, piscina comunitària Precio: 30.500.000

93 675 33 55.

• San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón comedor 37 m2,cocinà office,4 hab-, 2 bafïos, caiefacción 3 p. pàrking, trastero, acabados de 1" calidad. Precio: 48 Mill

•Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX.. sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur, acabados 1a. calidad, ant., 2 anos. Precio: 55 MIM]!

TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, salón-comedor, cocina, 3 hab., 2 banos, estudio con terraza, caiefacción, perfecte estado.

Precio: 36.750.000 ptas 93 675 33 55. • Can Picanyol, garaje 2c, trastero, zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 bafïos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 MiH I!

93 67533 55 TORRE UNIFAMIUAR • MIRASOL. solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3 c , trastero, salón-comedor con chimenea, cocina Office, 4 hab., 2 banos, a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecte estado. Precio: 52 Mill I! 93 675 33 55.

Ò R G A N

•Cl SANTA TERESA: 140 M2 - Com.Sal con chim. hog. Coc. Off. - 4 Dorm. - 2 Barios. - Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. Pisc. Precio: 42.000.000 •Cl VILLA: ÀTICQ. - 75 m2 - Com.Sal. - Coc. - 2 Dorm. - 2 Banos - Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza.

Precio: 45.000.000.

S A I M T

• JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico cüjplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un bafio. En la planta piso consta de un salón-estar o e s t u d i o y una " s u i t e " (bano r e f o r m a d o ) . Terraza Caiefacción a gas. Pàrking opcional.

Precio: 23 Mi».

• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente reformado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc, Precio: 9.500.000 ptas 936753355.

•TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor,

PrecioT37.800.OOO

TEL 93.674 24 69 VENTAS

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón, ncocina. bado completo, caiefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas.

93 674 7254

93 674 7254

P I S O S -GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

G I R O N E L L A

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitonos, amplio comedor-salóp, Jor-salón, cocina-office, cçcina 2 banos : --mj?Içtos,_ terraza es_tr-' - jardín • — - ' - 40qm2. ' udio.

TODO MUC UU2 Y SOL 37.000.000 Ptas.

C U G A

• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superfície de 1.245 m2.Vrstas a todo el Vallès.

Precio: 20 MM.

93674 0897 • COLL FAVA Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 bafïos completos.

Caiefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario.

Precio: 24 MM, 93 67406 97 •ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 banos y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado.

Precio: 48.680.000 ptas.

ESTACIÓN Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo.

Aire acondícionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 pts/me».

A1QUKEBF 8 • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en d Alfonso Sala, de 120 m2, 4 hab., 2 bafïos completos. Servicio de alta.

IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes. comunidad induïda.

• JUNTO ESTACIÓN Local en alquiler en c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes • Plaza 4 Cantons. Piso amueblado de dos habitaciones, bano, cocina y terrazita. 50.000 ptas/mes

PISOS EN VENTA •Z.Parc Pollancreda. Atico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 93 674 32 08 •Z. Parc Pollancreda Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2, 1 dor.do., 1 bano, calef., coc. americana, zona tranquila.Precio: 16 Mill 93 674 32 08 •Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23.700 MM 93674 32 08 •Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 MM 93 674 32 08 •Z. Mcdo. Nvo. Planta baja con jardín priv. De 85 m2, Sup. 95 m2, dor., 2 bafïos, calef., ascensor, 1 pk., Prac.nvo a estrenar. IMPECABLE. 93 674 3208 •Z. Pseo. Torreblanca. Dúplex. Sup. 125 m2, 3 dor., 2 ba-

O F E R T E S • UCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència.

Gisela Espinosa : 93 590 62 S11919722021 • PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

fios, buhardilla, 1 pk., sal-com 25 m2. Precio: 27 MHI 93 674 3208 TORRES EN VENTA •St Quirze Jardí Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, caiefacción, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 3208 • Z. VTnyet Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 bafïos, 1 aseo, caiefacción, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 MHI 93674 3208 • Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardín de 52 m2, 4 dor., 4 bafïos, 1 aseo, caiefacción, g. coc-office exterior, com-saJón de 40 m2, z. comunitària piscina. Exceíente ubicación. Precio:: 63 MM 936743208 • Z. Can Ganxet Ados. Sup. 210 m2, jardín 50 m2,3 dor., 2 bafïos, 1 aseo, caiefacción, 2 pk -f trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 MM 93674 3208

D E M A N D E S S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Gents. 93 674 9f 92

ES BUSCA TECUSTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

<~**j-as.' -T%>a:-aB2T*ïjr.^%jM*.TGAMBES AMB XOCOLATA M. Àngels Quadras Ingredients:

- gambes grosses - 100 g. xocolata a la pedra - 50 g. ametlles torrades - all, sal, pebre i julivert - cebes - os de pernil - llorer i farigola - oli d'oliva i un litre d'aigua

Preparació: Dins d'una cassola amb oli posem la ceba tallada a trossets, la farigola i l'os de pernil. Un cop sofregit hi afegim els tomàquets a trossos. Ho tapem i ho deixem a foc suau una estona. Després hi afegim un litre d'aigua .Ho deixem coure fins que la salsa es vagi concentrant; deprés es cola. Fregim les gambes amanides prèviament amb sal i pebre. A continuació les posem en una terrissa i les cobrim amb la salsa.

Piquem en el morter les ametlles, l'all i la xocolata. Ho barregem tot amb una mica d'oli de fregir les gambes i ho ajuntem tot a la cassola. Es deixa deu minuts a foc lent.

Consell: Si la salsa no queda espessa, cal afegir-hi més aigua.

EIS 4 CANTONS

32

Dniiidm, 15rteiiriirrtir 1WV

Esquí

I n s t a l · l a c i o n s

Una gotera a la Sala Escolar obliga a suspendre un partit Figueras afirma que se solucionarà elproblema, però no diu quan

de

fons

Aleix Pros venç una pobra Copa Sant Cugat

La pluja de dissabte a la tarda va perfo-

Sant C u g a t i la UE S a n t Gabriel s'acabés

gudes d e les jugadores d e tots dos con-

À.L.

rar, una vegada més, el sostre de la Sala

disputant. A l minut cinc de partit, l'àrbi-

junts. Xavier Figueras, regidor d'Esports,

- Sant Joan cta l'Erm -

Escolar i va impossibilitar que el partit d e

t r e d e l xoc v a d e c i d i r s u s p e n d r e l'en-

ha explicat que sent l'incident i que la bri-

bàsquet femení entre els equips d e ia UE

frontament en observar les contínues cai-

g a d a actuarà, però no diu q u a n .

gat, Enric Tomàs, que ha qualificat l'incident de "llastimós", creu que malgrat tot la federació no els multarà, però el que sí que ha confirmat lògicament és que caldrà pagar novament l'arbitratge, i així les despeses es duplicaran. La data d'aquest partit suspès encara no s'ha fet pública, tot i que s'indica que es jugarà entre setmana.

Ai.i-'.x LOIM:/, - Sant Cugat -

El partit corresponent a la tretzena jornada de lliga del grup segon de Segona Catalana de bàsq u e t . (]iie havia d ' e n f r o n t a r dissabte a la tarda els equips sèniors femenins de la l E Sant (lligat i la l E Sant (iabriel de Vilad e c a n s . va a c a b a r a m b la suspensió després que una gotera de la Sala Kscolar posés en c o n s t a n t perill les j u g a d o r e s d'ambdós equips. Les intenses pluges d'aquest cap de setmana han evidenciat, una vegada més, els problemes de goteres que pateix tLInt cl p.i\cllo municipal umi la Sala kscolar quan plou.

I .a gotera. localitzada en la zona de llcniamcnr de tirs lliures de la cistella que es troba més a prop de l'entrada de la Sala kscolar. \ a provocar, tins i tot. caigudes de iiigadorcs, que tina I ment \an obligar l'àrbitre del partit a suspcndre'I per evitar la possibilitat de qualsevol lesió important. Kl xoc anterior a aquest, en categoria júnior, que \a disputar el júnior femení de la l niú Esportiva Sant Cugat, sí que va poder finalitzar, tot i que els àrbitres van haver d'aturar el joc en diverses ocasions per eixugar la pista.

Figueras promet arreglar-ho

Aquest és l'estat deplorable que oferia diuneaa.e l'entrada del pavelló Municipal. Foto: Ú.B

I .'entrenador del sènior femení santeugatenc, Óscar Pedroehe, que enguany s'estrena a la banqueta, ha reconegut que en la seva carrera esportiva mai s'havia trobat "en una situació com aquesta", a banda de donar la raó a l'àrbitre de l'enfrontament per-

F u t b o l

què "era impossible jugar el partit". El xoc sí que va iniciar-se, però al minut cinc de la primera meitat, quan el resultat mostrava un 11 punts a 5 per a les jugadores de Pedroehe, va acabar suspenent-se.

El president de la U E Sant Cai-

Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament, ha advertit que aquesta situació s'ha produït a causa "d'unes pluges molt fortes absolutament inusuals". tot i que ha reconegut que això "no és cap excusa" i que és previst que la brigada municipal, que ha d'actuar al pavelló i a la Sala Escolar, posi punt i final a aquest i a altres problemes. Amb tot. Figueras ha deixat clar que abans la brigada ha d'ocupar-se "de temes més importants que aquest".

Les mateixes pluges també van incidir al pavelló municipal, que diumenge al matí presentava el mateix aspecte de sempre quan plou: goteres a les dues tribunes.

La porta d'entrada al pavelló municipal des de la Sala Escolar també oferia un aspecte lamentable.

Aleix Pros, del Club Muntanyenc Sant Cugat i actual seleccionador català d'esquí de fons en les categories infantil i cadet (de 12 a 16 anys), va proclamarse diumenge passat a l'estació d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm campió de la 24 edició de la Copa Sant Cugat d'esquí de fons. Finalment, a causa del mal temps, la prova tan sols va poder comptar amb la presència de 25 esquiadors que van completar un recorregut de cinc quilòmetres que, en un principi, havia de ser de setanta. A la Copa Sant C u g a t , organitzada pel C l u b Muntanyenc Sant Cugat, van participar corredors de cinc clubs catalans. Aquesta cursa està inclosa dins la Lliga ('atalana i és puntuable per accedir al Campionat d'Espanya. Aleix Pros, un dels organitzadors d'aquesta prova, ha reconegut que l'edició de la temporada vinent podria ser la última, coincidint amb la 25 edició.

Aquest cap de setmana, l'equip del C M Sant Cugat, integrat pels germans Pros, Núria i Aleix, Jordi Cadena i David Fonollet, participarà en el Campionat de Catalunya, q u e se celebrarà a Tuixén. Aquest equip de competició del CM Sant Cugat espera fer un bon paper en aquesta prova del català.

s a l a

L'Olímpyc perd després de sis victòries consecutives a la lliga Els florestans continuen en una exitosa cinquena plaça AL. - La Floresta-

Dcsprés de sis victòries consecutives a la lliga. l'Olímpyc de la Floresta va encaixar dissabte una derrota a la pista del C N Sabadell, actual quart classificat, per 6 gols a 5. El conjunt florestà, que perd una po-

sició a la taula i ara és cinquè, no perdia a la lliga des del 24 d ' o c t u b r e . Els de la Floresta c o n t i n u e n sense guanyar l'equip sabadellenc, que ara els supera a la taula classifieatòria. Després de rebre la tercera derrota a la competició, l'Olímpyc ha de rebre dos equips c o n s e c u t i v a m e n t al p a v e l l ó

m u n i c i p a l : el L l o p a r t , novè amb 17 punts, cine menys que els homes d'Angel Ruiz, i el Monsant-Prosperitat, desè amb 15 punts. El proper partit a m b el Llopart serà l'últim de la primera volta. Joan Reixach, expulsat la setmana passada, serà sancionat per la federació i el comitè.

U derrota de l'Bkniyc a la

• i hoc a la taala. FSTO: E4C

Esports

ELS /CAIVIONS Divendres, 15 de gener de 1999

Tenn

F u t b o l

33 i s

El Sant Cugat perd a Cornellà però continua sent el millor fora Els de Schònhòfer, que podrien presentar moltes baixes, Tot i perdre per 2 gols a 0 al camp del segon classificat, el Cornellà que dirigeix Ramon Maria Calderé, exjugador del FC Barcelona, el Sant Cugat Esport

va tornar a oferir una excel·lent Imatge davant un equip que va assegurar-se el triomf en temps afegit. L'equip santcugatenc, que ocupa una posició cò-

Corretja podria ser número dos mundial visiten el líder

moda a la classificació, visita aquest cap de setmana el camp del líder, el Girona, en partit corresponent a la primera jornada de la segona volta.

ALEX LÓPEZ

El Sant Cugat Esport de Hans Schònhòfer va caure al camp del segon classificat, el Cornellà de Ramon Maria Calderé, per 2 gols a 0, tot i que el conjunt local, a només un punt del líder, el Girona, no va mostrar-se superior a un equip santcugatenc que continua sent el millor equip visitant de Primera Catalana. Amb un balanç lluny de Sant Cugat de sis victòries i tres derrotes, el Sant Cugat és l'equip més temut als camps de la categoria. Si tenim en compta que l'equip vermell-i-negre va assegurar-se la victòria amb un gol en temps de descompte i que els dos equips van dominar una part cadascun, el jugador-entrenador del primer equip, Hans Schònhòfer, ha explicat que "no vam merèixer la derrota a Cornellà. El resultat és enganyós, crec que vam fer mèrits suficients per empatar el partit". El tècnic santcugatenc ha anat més enllà en les seves afirmacions quan ha assegurat que "la diferència entre el Cornellà i el Sant Cugat no és tanta" i ha senyalat també que en acabar el partit, el tècnic del Cornellà, Ramon Maria Calderé, responsable conjuntament amb Schònhòfer del Club Esportiu de Futbol Sant Cugat, li va comentar que "el Sant Cugat havia estat l'equip que més problemes li havia donat, i que havia patit pel resultat final".

Ara visiten el líder El Sant Cugat Esport clou diumenge a les cinc de la tarda al

l'infantil " I " M Sant Cagat Espart vi j i i i r la fasa inicial aa la Nike Premiar Caa al U I a't Sant Cwjat FITI: JUVI LANKA

camp del líder de la categoria, el Girona, la primera volta del campionat. El conjunt que dirigeix Pere Gratacòs suma onze punts més que l'equip vermell-i-negre, que després de la disputa de la dinovena jornada de lliga perd dues posicions a la taula i passa a encapçalar el desè lloc. L'equip gironí ha aconseguit al seu camp un balanç de vuit victòries i un empat, fet que dificulta la possibilitat de puntuar. Malgrat tot, Hans Schònhòfer confia una vegada més en els seus jugadors i considera que "si no hi ha cap equip molt superior a nosaltres" l'equip també pot vèncer al camp del líder, el Girona.

H o q u e i

A banda de les baixes ja confir- Cornellà. Isidre Madir va ser l'enmades per lesió de Pujol i Mesa, carregat de situar-se entre els tres el Sant Cugat Esport, entre juga- pals. Tot apunta, però, que si Tandors que presenten algunes tos es recupera aviat serà el porter molèsties i altres amb grip, podria titular diumenge. desplaçar-se a Girona amb un "equip mermat", tal com indica L'infantil "B", a la Nike l'entrenador vermell-i-negre. El tècnic ha indicat que "fins a últiL'infantil "B"del Sant Cugat Esma hora no sabré amb quins ju- port va prendre part la setmana gador podré comptar, però és pos- passada en la fase inicial de la sible que aquesta sigui la setmana Nike Premier Cup, que va celeque tinguem més problemes per brar-se al CAR de Sant Cugat. L'econfeccionar l'onze inicial". El quip vermell-i-negre, enquadrat al dubte podria ser també a ia por- grup E amb la Damm i la PB Prat teria, ja que elfinsara porter titular "B", va perdre ambdós partits. FiJavier Tantos està malalt, fet que nalment, el RCD Espanyol ha esja li va impedir defensar la porte- tat l'equip que ha vençut aquest ria del Sant Cugat diumenge a torneig.

s a l a

Només un gol separa el Júnior masculí de la fase final del Campionat d'Espanya

A.L. Syon·y/

El jugador santcugatenc Àlex Corretja podria passar a ocupar dilluns la segona posició al rànquing mundial -ara és tercer-, si venç l'ATP de Sydney, primer torneig d'aquesta nova temporada que va començar dilluns.

Aquest fet podria produir-se després que l'actual número 2, el xilè Marcçlo Ríos, abandonés dimarts a causa d'una contractura l'ATP Tour d'Auckland. Abans de tancar aquesta edició, el santcugatenc havia superat en primera ronda l'alemany Hendrik Dreekmann per 4-6, 6-3 i 6-3, i havia de jugar en segona ronda amb el suís Marc Rosset. Corretja va ser finalista el 1997 a Sydney. Després d'aquest torneig, concretament el 18 de gener, Corretja prendrà part al primer Grand Slam de la temporada, l'Open d'Austràlia, on el número u mundial Pete Sampras no participarà.

El santcugatenc ha rebut recentment la insígnia d'or i brillants del FC Barcelona, del que és soci, mentre que Àlex Corretja ha ofert al club una reproducció a escala reduïda del trofeu del Campionat del Món de Hannover.

Voleibol

El Sant Cugat torna a la competició

El Club Voleibol Sant Cugat reprèn dissabte a la tarda la competició de Primera Nacional i ho fa a la pista del CV Terol, amb l'aplicació de la nova reglamentació que va entrar en vigor el dia 1 de gener. Aquest partit, corresponent a la primera jornada de la segona volta, afrontarà el conjunt de Terol, vuitè a la taula amb 15 punts, amb el cinquè, el sènior femení santcugatenc, que té 21 punts i un balanç de set victòries i quatre derrotes.

Amb el primer equip de l'entitat que presideix Carles Castro també es desplaçarà el cadet, que disputarà un partit amistós amb el cadet del CV Terol. Si el sènior femení venç aquest partit i el Quart perd amb el líder, el Winterthur Barcelona, el CV Sant Cugat podria avançar algun lloc a la taula classificatòria. / À. L.

La santeugatenca Luci López està concentrada amb la selecció estatal A.L. - Santander / Sant Cnajat-

Un gol ha separat l'equip masculí del Júnior de disputar la fase final del Campionat d'Espanya d'hoquei sala de Primera Divisió masculina, que té lloc des d'avui i fins diumenge a Alacant. El con-

j u n t s a n t c u g a t e n c , que va prendre part el passat cap de setmana al sector estatal celebrat a Santander, va acabar en segona posició, empatat a set punts amb l'INEF Corunya, equip que finalment ha assolit el passi per disputar l'estatal.

La diferència de gols entre ambdós equips afavoreix per

només un gol el conjunt gallec. El Júnior, que afrontava aquest sector com a tercer classificat al Campionat de Catalunya després de la renuncia del Club Egara, va vèncer l'Atlético Trinxerpe de Sant Sebastià per 2 gols a 8, i el RS Tennis per 3 a 5, mentre que va empatar a 2 gols amb el Co-

vadonga i a tres amb l'INEF Corunya.

La jugadora del Júnior Luci López està concentrada a Terrassa fins dilluns amb la selecció estatal d'hoquei herba, en una preselecció amb vista al Campionat d'Europa, que s'ha de disputar a Colònia del 13 al 30 d'agost.

34

Esports

E L S ^ C A l Y r o N S Divendres. IS de gener i 999

£ s q u a i x

H a n d b o l

Joan Sancho: "Si no guanyem, se'ns complica la permanència

Bieto i Grau, convocats amb la catalana

Els locals perden amb el BM la Roca, que només els supera d'un gol

À.L. N o m é s un gol d e diferència va separar diumenge passat el B M La Roca - s e g o n c l a s s i f i c a t d e la c a t e g o r i a , e m p a t a t a punts a m b el p r i m e r - d e la UE Sant Cu-

g a t que va perdre per 3 0 gols a 3 1 . El tècnic s a n t e u g a t e n c J o a n S a n c h o v a reconèixer després del partit q u e " h e m d e començar a guanyar partits perquè si no

se'ns pot c o m p l i c a r la p e r m a n è n c i a " .

D e m à a la t a r d a , el conjunt vermell-i-negre es desplaça a Sabadell per enfrontarse al setè classificat, l'OAR G r a c i a .

A.L. - Sant Cugat-

Tal com ja va succeir a la primera volta del campionat, el BM la Roca, segon classificat amb els mateixos punts que el líder, el Manyanet I ,es ('.orts de Barcelona. va tornar a desfer-se per tan sols un gol de l'equip d'handbol de la I "K Sant (lugat. I .'enfrontament va acabar amb victòria visitant per M) gols a .il. Kl la Roca. amb jugadors que han militat en categories inferiors, va patir per endur-se el triomf final, tot i que al descans guanyava per un còmode 14 gols a 21. A la represa, l'equip santeugatenc va defensar amb molt més encert i si al primer període havia encaixat 21 gols, en aquesta segona meitat en va rebre només 10. Així, el mateix Joan Sancho, tècnic vermelli-negre, reconeixia que el xoc s'havia perdut al primer temps i que "en handbol, el més important és defensar. Nosaltres sabem defensar molt millor del que hem fet a la primera part, i a la segona ho hem demostrat". L'entrenador santeugatenc ha explicat també que la reacció dels seus jugadors s'hauria hagut de traduir amb un empat, resultat que segons el tècnic, "hauria estat el més just".

H o q u e i

LJ QE Sac* Cagat va aera« inri* fer saltaria

Després d'aquesta jornada, la UE Sant Cugat perd un lloc a la taula, superant-lo així el Sant Quirze.

Cal guanyar j a

Va ser el mateix Joan Sancho qui va reconèixer, després d'aquest enfrontament, que el seu

equip necessita, i a m b urgència, una victòria que l'allunyi de la part baixa de la taula: "Hem de començar a guanyar partits perquè si no se'ns pot complicar la permanència". Amb tot, Sancho apunta que "si som capaços de mantenir un bon ritme durant els seixanta minuts de par-

NTtlKMKMTI

tit, no tindrem cap problema per mantenir-nos". El tècnic també ha constatat que "jugant com hem fet a la segona part, segur que estaríem en una altra posició a la taula".

D e m à a la tarda, l'equip vermell-i-negre visita la pista de l'OAR Gràcia.

p a t i n s

sènior " B " augmenta fins a cinc punts la distància a m b els seus adversaris AL

El sènior "B" del PH Sant Cugat va superar dilluns a la nit al pavelló municipal l'Esplugues. l'últim classificat del grup, per 5 gols a 2. D'aquesta manera, el conjunt santeugatenc es distancia dels seus immediats perseguidors i eixampla la seva diferència r e s p e c t e el segon classificat, posició que ocupen Mataró i C'T Barcino a m b 17 punts, fins a cinc punts. Amb tot. al Cubelles, que té 16 punts, encara li manca per jugar un partit.

Els de Lluís Sanchez sumen en total 22 punts. Després d'aquet enfrontament, Sanchez ha reconegut que "sembla que l'ascens cada cop és més a prop", tot i que

Els jugadors de l'Esquaix Sant Cugat, Marc Bieto i Santi Grau, han estat preseleccionats amb la selecció catalana. Ambdós jugadors santeugatencs podrien disputar un triangular de caire amistós amb les seleccions de Portugal i França del 19 al 21 de febrer.

Víctor Montserrat, campió d'Espanya absolut el 97, col·labora des de fa una setmana en la preparació dels germans Annandale, Alex i Philip. Montserrat, que treballarà amb aquestes dues joves promeses de 14 anys dos cops per setmana, té un currículum que parla per si sol. Aquest jugador de 25 anys ha aconseguit també proclamar-se campió de Catalunya en individuals i per equips els últims quatre anys. Montserrat, membre de la selecció estatal en els últims set anys, s'ha classificat novè en l'última edició del Campionat d'Europa. Segons Montserrat, els Annandale "són els dos millors jugadors de la seva categoria de l'estat". Del 22 al 24 de gener, els jugadors de l'Esquaix participaran en la primera prova del circuit nacional júnior, que tindrà lloc a Galícia.

Rugbi

El CR Sant Cugat debuta a Tercera - Sant Cagat -

també ha avançat que "en les properes tres jornades es decidirà el campionat". Aquest cap de setmana, el sènior "B" visita la pista del Sant Ramon de Vilafranca, cinquè classificat amb 16 punts, i després rebrà el C longrés per acabar visitant el Club de Tennis Bar-

En busca del liderat El sènier"»" del PN Sait Citat ••dria temar a ter líder atjieat cap 4a setmana. FOTO: 6.B.

El sènior "A" del PH Sant Cugat té a les seves mans tornar-se a col·locar líder del seu grup si venç el Santa Isabel, la setmana vinent a Barcelona, i el Santa Perpètua, líder, dissabte a la nit al pavelló municipal. El xoc amb el Santa Isabel, que en un principi s'havia de disputar dissabte a la tarda, es va suspendre a causa de la inten-

- Sant Cugat -

sa pluja que va caure. D'altra banda, el partit que s'havia de celebrar diumenge al matí el primer equip amb el Santa Perpètua es disputarà finalment dissabte a la nit al pavelló municipal.

El primer equip del PH Sant ('ugat podria accedir al primer lloc de la taula després que el Mas-

quefa empatés a la seva pista amb el Caldes. El Santa Perpètua, que és líder, va apallissar el Laietà per un contundent 12 gols a 5.

Si el sènior "A" venç dissabte a la nit el Santa Perpètua i la setmana vinent guanya el Santa Isabel, sumarà quatre punts que li donaran el liderat en solitari.

El sènior del Club Rugbi Sant Cugat-Júnior inicia diumenge a les dotze del migdia la seva participació en el Campionat de Catalunya de Tercera Divisió, davant el RC Badalona. Segons l'entrenador santeugatenc, Fernando de la Roza, el principal objectiu amb vista al campionat de lliga és el de "consolidar l'equip", després que darrerament aquest hagi sofert alguns canvis a la plantilla. El CR Sant Cugat-Júnior haurà de completar un total de deu jornades enfrontant-se als següents equips: el GEiEG, el C N Barcelona-Universitari, el CR Martorell, el CN Poble Nou i el RC Badalona. De la Roza ha explicat que excepte el GEiEG, la resta de conjunts són al mateix nivell que els santeugatencs. La competició finalitzarà l'I 1 d'abril, quan els santeugatencs es desplaçaran a Girona per enfrontar-se al GEiEG. /À.L.

Esports

ELS/CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999

Futbol

B à s q u e t

Campos critica I'"actitud" dels jugadors de la UE Sant Cugat

35 sala

Edu Mayral podria deixar el Winterthur Sant Cugat

Els vermell-i-negre vencen el cuer, però perden dos llocs a la taula

À.L. La penúltima jornada de la primera volta del campionat de lliga de Segona Catalana no ha estat favorable per als interessos del sènior masculí de la UE Sant

Cugat. L'equip santeugatenc, tot i imposar-se a la pista del darrer classificat, el CE Gelida, ha perdut dos llocs a la taula. El tècnic Xavier Campos ha carregat

contra els seus jugadors, als qui acusa per T'actitud". Demà a la tarda, la UE Sant Cugat té un altre partit assequible davant un mal classificat, la UE Horta.

A.L. - Sant CugatTot i imposar-se a la pista del cucr de la categoria, el CE Gelida, per 63 punts a 77, l'equip sènior masculí de la l ' E Sant Cugat ha perdut dues posicions a la classificació després de la disputa de la penúltima jornada de la primera volta de Segona Catalana. El conjunt santeugatenc, que ocupava la cinquena plaça, ara és setè amb un balanç de vuit victòries i sis derrotes, el mateix que tres equips que l'avancen a la taula classificatòria: Sant Medir, Ripollet i Maragall. L'entrenador vermell-i-negre, Xavier C a mp o s , q u e s'ha estrenat amb victòria com a tècnic visitant amb el sènior masculí, ha explicat que el més destacat del partit entre la l ' E Sant Cugat i el Cíelida ha estat "el resultat". Campos ha criticat "l'actitud" dels seus jugadors que, segons el màxim responsable del conjunt, "van sortir molt relaxats i no van treballar". L'entrenador ha incidit que ja no està descontent únicament "pel joc, sinó per l'actitud. Els meus jugadors van sortir a fer-ho bonic i això significa perdre el respecte al rival. Aquest xoc s'havia d'haver guanyat com a mínim de 30 punts de diferència. El Gelida

El sentor masculí de la UE Sant Cugat ha l e n h t dat llacs a la taula, tot i guanyar a Gelida. FOTO: OSCAR BENITO

és un equip molt fluix". El que més li preocupa a Xavier Campos és que "hem perdut tota la bona impressió que vam oferir davant el Casal Vilafranca". El tècnic ha volgut anar més enllà quan ha afirmat q u e " h e m d o n a t l'antiga imatge de l'equip. Els jugadors saben que estic descontent".

Una línia de treball Amb vista a l'última jornada de la primera volta, en què la U E Sant Cugat ha de rebre la visita de la UE Horta, quart per la cua, Xavier Campos no tan sols espera superar l'adversari, sinó practicar "un bàsquet seriós". Campos

té molt clares quines són les possibilitats del seu equip i considera que "amb l'equip que tenim, si aconseguim entrar en una bona dinàmica, sembla que és bastant factible assolir l'ascens".

El sènior femení, q u e té tres partits ajornats, rep aquest cap de setmana el Castellet.

mm m m>M]wmmvïi M.

::MI1I11I:'II;

-Sant Cugat-

Després del partit q u e va enfrontar el Winterthur Sant Cugat i el Talleres Cortada, el jugador santeugatenc Eduard Mayral va comunicar al cos tècnic i directiu del club santeugatenc que deixava la disciplina vermell-i-negra per diferència amb alguns jugadors de la plantilla. VM acabar el partit, Mayral va comunicar al tècnic que abandonava el club, però finalment van acordar reunir-sc per parlar-ne. Qui sí que ha tornat definitivament al Winterthur es Isaac'Fití.

El FS Sant ('ugat va perdre dissabte davant el Talleres Cortada per Z gols a 4, i ara passa a ocupar la desena posició a la taula amb 18 punts, a set punts de la zona de descens directe. Quinoà s'ha tornat a queixar de la "falta d'esperit de sacrifici i de lluita" dels jugadors. que tampoc assisteixen amb normalitat als entrenaments.

Segons l'entrenador santeugatenc, el Winterthur té jugadors per ocupar una situació molt més tranquil·la a la classificació. El tècnic ha declarat que "no temo per la permanència, però si seguim en aquest camí patirem".

Dissabte a la tarda, el conjunt santeugatenc visita la pista del Centelles, on José Luis Quinoà espera q u e els seus jugadors afrontin aquest xoc "de manera diferent", davant un exequip de divisió de plata.

w

%Wm&Bú

Premis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel FUTBOL

Caria Sariol Maria Rosa Tamburini

16 10

José Luis Sanchez Joan Reixach Jordi Reixach

SANT CUGAT ESPORT

Javi Gonzàlez Lluc Vidal Christian Albors

22 12 11

PB S A N T C U G A T

Laura Gallego Laura Martín Mònica Martínez

15 14 11

HOQUEI HERBA

Christian Wein Joan Sallés Jordi Bagtmyà

17 11 8

13

11 9

PATÍ HOQUEI F E M .

Nerca López

18

MVS.IANKR l·EMl·'.NÍ

Maite Gómez PaquíSanchez Irene Sancho/

Ió 12 11

JÚNIOR FEMENÍ

Samanta Santamaría Carlota Santamaría Bibi Millan

13 9 7

CV S A N I C U G A T MASC.

Zoran Nikolovski Sergio Martín Martirià

15 12 12

BÀSQUET 15 12 11

HANDBOL UE SANT C U G A T l'K S A N T C U G A T

Ignasi Sofà Armand Mora Javi Montilla

PATÍ HOQUEI

Dani Antón Toni Zaplana Jordi Montserrat

14 13 11

J Ú N I O R MASCULÍ

Eli Maragall Katery Maragall Carol Abad

HOQUEI PATINS

Ol.ÍMPYC IT..ORESTA

FUTBOL SALA WINTERTHUR SANT CUGAT

14 13 10

Torn' Ballart Nacho Argento Braulio Argento

29 14 IZ

VE S A N T C U G A T F E M .

Jaume Estrada

15

VOLEIBOL

Oriol Serra P e p Pinell

11 6

CV S A N T C U G A T F E M .

Núria Oliver Marga Almagro Elisabeth Baldrich

16 10 6

Esports

36

FUTBOL

Primera Catalana Rubí-Girona. l-l Gramenet-GranoUers l-l Valls-Prat 1-1 Masnou-L'Hospitalet.

2-2 Cornellà-Sant Cugat 2-0 Palafrugell-RipoUet 1-1 Barceloneta-Guíxols .2-4 Júpiter-Manresa 0-1 Igualada-Trernp .0-0 dnt-Perdtada. .(suspès)

¥1S /CAIYTONS / t e » * » . /5 <h Zener

Badia; Lamen-Tibidabo; BarberàLlaao; Juventud 25 Sepciembre-La Planada; Caldes Mombuï-Maurina Egara; Mü.tenari-San Lorenzo; La Farga-Rubè Rómufo-Sabaddl.

IWile

lr,

; ^inwda.-8ipt>lkí; UI SantCe.gat-üorta; QtsaJ \lafranca-Geiicb.

i

4

375 _ 364

w

* * a

4»

41

22

ïl&RGiteu 14

7

1

6

ÍS4 3SS

is

. <iiidl»-B3tw!3

6

i

4

34

32

Zl

Borfíls

Í4

7

0

7 319 341

u

L'HmpKate 1)

í

i

s

3*

32

18

GSSEG

14 «

0

8 346 34*

12

13

6

6*

1

«

U

13

4

5

4

37

42

17

Muntant

14

4

J

7

«i

36-

15

F Owcilirf

4

2

7

42

45

14

3

3

7

50

54

12

Elíi-tmj

n n n

3

3

7

43

58

12

Ripollet

13

f

2

S

it

52

#

Cimibrib

13

1

0

11

33

81

i>

SaaeQntee t4

S

tm$iCt>jMi4 Giï* RSagdltto

Tercera Regional

14 8

(Htdllïye*

s

14

«

2

14

«

3

1* *

M » n

to

S 336 373

0

1

311 32S

11 J8fr

0

l * 297

7

na

6

375 í

HOQUEI àOBfifi HERBA I^tótódTHon<ïrmasoulkia ITiJifr.

, vff 9<t í l f í

W

OC 9«*«t«t

Pasdinyes-SaiK. (Jukíeí Saat EsteveGEíEG; ffatútteMwpsexi CasteBóPuefïo Sag«n£&; PaJaatordefa-ltlde; OARGfàcia»ÜE SantCogat;La Roca-

SL ? p . e s . <»- ..<=?..

Girona

(9 I I

-V

Càndia

19 I I

35

lí> - .19

Igualada

19 11

31

Masnou

19 S

27

IV^clad?

18

«

25

14

30

Jt$pt(CT

19

7

20

23

29

Cmtm t* J* J • i -~*s }tt*xxm f* 9 t t M

10

*4 *

*

.4

»

14 a »

ï*

*

I

»

37

21 2»

Pjlffftupjll

19 7

21

14

Cu&ob

19 1

23

22

Mon»**

8

20

34

«8

&C«to?*í*

*

t

*

3«

»

26

19 7

2?

25

28

Caotoftt* t *

»- t

>

41

2»

5»

Ifctnp

19 7

26

Rtp«iJ«

2"

19 6

25

IS i

2ti

Granattcr* 19 5 Vall» Manresa fjrameitet

1** 5

i;t1. iftttaki IS

4

IR

í

4

25

5

4

4

27

22

EjswxtrtditR

5

ï

S

26

30

22

Ca»Fii^ft

J4 i

t

8

«»

} M K

«

•'

J

'

4

1

»

l

27

31

20

RNIKTO

U

J*

2

*

:

is

43

13

M«wtop,

(4

3

2

9

12

li

2

?

»

2"; 2<>

9 19

1

M

SaaP**e

P8SíOg*W

16

ïï 3B

S

La propera (17 de gener): Olot-Cornella; Iguateda-Perelada; Jiípitcr-Tremp; Baícetoncca-Manresa; PaiafrugclI-Guíxols; Mastiou-Ripoltet: Valls-L'Hospitaler; Gramenet-Prac; Rubí-Granollers; Girona-Sant Cugat.

W,&amC*»gatvT.

W

m

lf

*0

W. Bftfc«l<»ia

11 i i

0

33

3

22

37 IS

3a*t&t«ttj

H

JO

1

32

10

21

M

«

^•JlllIÇiKS

11

7

4

25

16

t*

26

4 8 13

Q(U«

11 - 7

4

23

18

1*

4

*4

i»

1*

* 16

15

39

II

II

L.S»»»»" Í 4 *

3 10 -37

4ft

T

UitnWrcB

«

47

3

>3

10

Espf<mafd8-La Fa^g«; E^Ccroanyoia-Matadcpcrcsc;€!»« Fatjó-PueblQ Nuevo; Júotw-JuaB X5C1H; Montserrat-PS Sant Cug»t; San Pcdro*€asteíiai; Mia-soJ-Adesa-líHastrclI; Ca» Boada-Les Fonts-

»* . » . f i .

IS 12

Kómuto

lt>

23

33

Caliks

lh 9

40

3(1

Merengues 14 9

19

29

C\ln Ru.l

16 8

23

28

1 .iim'tt

16 ''

33

28

••jliulcll

15 «

19

27

lihi.ul».

li

17

«

10

7

2(1

i

3*

)i,. . ' i V n

In

7

i

34

21

I '.II.,.

li,

1

(

íí.

21

Mjunii..

Is

tj

!

41

19

Millcim

15

ï

H1.I1.1

1(. 4

l-i l'I.».lJa

li. 5

Vtr. I .ML-II/ÍI íh

ll<

27

17

10

V,

17

2*

4(1 17

'

5

30 ID

2

1«M

C VUaftanca J4

S

í l »

lt2í

C tiititfc

5

1044

1 «06 2 3

Sant Mcclir

6

1074

1027 ÍÍ

KijK-lk;

h

1070

11)31 22

Maui^H

d

tt.57

1155 li

t'K Si

6 I M S 1099 3 2

\alls

7

Sant JIIKII

7

(UMddMcfclh, 14

7

Cmftclti

7

23

1 0 » HK1 21 Si3

« t o 21

«58

971

21

Uh4 1116

21

(iaiiiU

(.

IM l'urna

1 ft 2

1

33

3 6 14

Hirfta

J

9

R.iW

1(> 2

.

23

SO

H

Ribes

5

'i 1037

CmOmit

15

t

10

68

4

AtBWda

S

9 « 5 « 1091 19

Gíhda

I

I

% S IIXil

4

7

17

24

15

«ONat»

Ci«BKta!t«

it

4

J

16

25

15

-49

Haflnns

it

3

8

12

26

14

if t t

t

»

11

31 12

JS

2$

«7

56

24

62

5t

21

»

50 ' 21

48

6 1 - 21

4»

54

7

ïtKtfetri»

14 7

AI6 5

14 6

7

ItatX

29

54

46

»

'44

4»

t»

14

$

«3

34

»

14

3

4»

54

16

88

14

14 4

ft

66

14.

3

*

*5

fi

14

2

2 1»

43

«

t

42

14 2

íí

HAMOBCH.

19

tl

JHȍ

cionalA GRUP 6 Girona-Ripollet, «„„„.-.. „„ ..„...8-3 P. Ca^Hón-C«talà-Babar...«2-4 Canibril8-L'Hospitalet...„....,.3-6 Calvià-EÍèctricaCiein-...„.......2-2 Manresa-Benicarló..............«.»0-3 CN Sabadeli-OKmpyc ,..^-3 Liopart-Montsant— ..^-2

Ultoc*

14 1*

« » «» «fi. »"«• t 3

í t

11

Hoítoits-Sant Maní; Q t i w W i a OlHa Jardí; Te(«Í-OV S&m Cagat; Algar Ssr«w»6ï-Ci«ta.deilaí E v

HOQUEI PATINS

•**•

•V :»* m'**- <& ***»>»

S<alVrpòw»U

te

6

2

93

36

Mn$$*elft 12

9

1

2

64

44

IS

Çaàts.

12

6

1

s 104

37

17

l"»eiC»A" t l

s

t

Z

67

52

17

tieidanfnlai 12

7

0

5 -54

3»

14

Fiflfcn'Wcy ï l

5

0

*

ífi

64

16

$ai»a Isabel! t

4

i

6

88

76

S

SefionctMt 1$

A-

6

1

4»

75

#

Sant FCSB

12

4

6

8

42

53

8

Laietà

12

3

is

9

44

6i

6

.Sant }«2n

11

3

0

8

4»

t»

<>

%

0

9

44

197

Vnh'«r$i«H 11

Maity»n«' 14 11

31

1 10

Afidonra.

Sarria Ter-P^rdïnyes. ^....3t-25 SantQuirze-Sant Rst«rve....31-2S .24-25 27-22 Puerto SaguntoCJavà«<......29-22 Tetóe-OAROàcia.. ,„.„2é^3 UE SantCugaÉ.LaRoca....30^1

«wto

19

01»

AA Ut^er«iïai>F4ïigueroíes4««sp^ SantalBssb^Pr^CrA'V<»B^) Santa ï^tfll»a-lJaieÉ^„„.„».l2-5 Seníaieíia«s^^Jbaia.«.~.(stapè8)

í»tt!

364 314 23

tvJr

N M W M> Gt

4ftJ

litmcttlí.

5 i 18

2

0

47

16 32

12 16

S

2

63

46 3 8

13 8

2

S

42

3» í «

4

3

IS

46 22

347 23

14 8

3

3

3*8 337 19

Oiniti»

S*m4*fcr 14 *

2

4

3J* 326 18

OíCükfcs

&nt&seM 14 8

2

4 «8

Caswltó

La propera (17 de gener): l JOU Merengues-Can Rull; Can Orioï- La propera (Í74e gener):

n

2(1

(09K

13 104» 1220

16

Tsr*

33

»

1077

17

22

'4S

tüMutg»

{7 de febrer); id Sevilla-Valdftttii; AkRC Polo-SardiBK-

Seus Depomu ! 4

!< tf)Vl

16

17

í í 4 S 3 r 4 $ a

GRUPC

14

24

6

3« 34.

14

Hotía-Alpaeda»... .„81-7Z Ripofiet-Valb—..

MxtttklaàL^,*.

70-79 Rea» Depor«»MCfenidla.....^-63[ C^stóyeíblspa«reCaíí)lic.78-53 Maragtiitóant Jordi.. ^,92-79 Sant Medir-CVüafranc«u.^t2-7?

25

5

5

81

14

Segona Catalana GmpS

14

6

Si

W

3>, ftadem 14 $

«*ÍJS • •

BÀSQUET

®2

11

Sdntat Otmttntt

0

14

tiartwta

UlltoJorcS

fCSarastoM» t t

W.StOtptl4

ue*t

T

FratsdMwtlnl* 11

tpwCwínoH

9P l ^ w

çvswse»»* i i

VBf4m0mrr

Segona Regional GRUPS SabadefrMerengues. (suspès) Can RuH-CanOrk»l 14-0 Badia-Lumen.........—......-,...,,.,4-3 Tibkkubo-Barberà—~.—..(suspès) UanoJuv. 25 Septwrtbre...„.l-2 La Planada-Cakk» Montbui, J& !Slaurma-MüJenan..„...„._<suspès) San I.yOrenzo-La Farga.. 3-2 Rubf-Romulo Tronchooi 1-2

Qmtik^M

B^ta

M

i

l a Nacional femenina >»«jM£*9M*ttfc;

«

23

M

V0t£»B0L

21 "24

ijftfFoftO

2»

23

19 5

Borcetaneu IS

Mw

25

IS 5

L« propera (16 de gener): CN Galdes-<58ï»ia; Ripollet-Pta^ de Casteltón; Català-BabafCaïribriís; UHospiíalet-Calvià; Elecífica CiemManrcsa; Beniçari<S-GN Sabadell; GÜmpyç Ftoresía-Utçjart; PR^eotat

34

Prw

Rubí

17

FUTBOL SALA

..Mjm^m....m...j». <zf..mt±.

20

li

CanBoada-LesFonts...^..

«km-wt

S u a C<«*> 19

Oimipjrc

fstvià

GRUP 14 Espronceda-La Fa*fa.„..„.....3-1 R.Cerdanyola-Matatleperenc.6-1 Can Fa^o-PuèHo Níuevo.—.3-2 Júnior-JuanXXEiI.„„.... .0-8 Mantserrat-PBSa«tCugat....4-l ,04

de 1999

OC NM>

15 « I

í»

CNSab«fclll3

6

2»

4

US íCANTOfSS

Esports

Divendres, 15 de gener de 1999

lona Divisió "A"

FUTBÚl

10.00 SaatCuga-

Segaiia Divisió UW ,

Primera Catalana 2a Divisió femení

Segona Regional

16.00 La Pbftsda-Pa Sant Cagat <£&•>

mm La Fatga-Ca» Boada (Diu.) 12.06 PP Sa»t Cagat.Jteàor <Dfo.) 1L30 Les F«ats*Wlii»a-<s^»Adcsa íDia.)

12.1S EF Bbugía«frP»S««;C»gíï<CS^ 10,30 Sant Cugat-Masisina E&araíDisJ

Segona Div. **B" fem.

2 a Divisió baajanti

Maria i Josep (B&.J

Prebenjamí **A" 11.00 PH SlCagre-Bigues i «ieíl»<Dfe.) ^m'ttMWm

fiiiiiiiiM

yin*

wniiaÉ^iti

Segona Camp. Cat.

16.06 Mk-Mm Janer {Dis.) 1Z30 MCSatRQ»#*Wíítmí (Diu)

Prebenjamí "B" líJ»Ow»BÈs-MÉÏ&m Cugat (Dia.)

}$sfat Wl7~VaHè& SejMwtíu

12.00 Ripoitet-Sant Ç«pt-iDis.>

Veterans

Juvenil Sís Divisió

16.90 Sant Cagat^Maitresa (Dis.)

17.IÇ %g#o»-Olta{rçc Floresta (Dis.) 1 tm W. Sfem CugM-Èpfc Casino (Diu.)

1 a Divisió juvenil

m.oesaï«Cugst-( 2a Divisió juvenil

12.90 mSOjesw

Primera Divisió fem.

1 I M Ma» jatttM^as Paimeras (Diu.)

Benjamf preferent

l e r c e r a Regional

Aleví " B "

1 2 J í S s i « A*Kb*u.UE Ste«Cugat<DÍ5,>

Cadet 2a Cat. femení

17.00 <ÏHWja-3»ftt€ag8t (Om.)

12.00 La Paiga-Rubí {Diu.)

Cadet 2a Catalana

37

Ta^bara Cantp* Cat* AifiaícTífrassa-JHíiMí»* 1917

•WMWJB**«*w

mtt(ttmi/tm»»l·tml

3a Divisió Camp. Cat.

Cadet 1a Divisió

13.00 AgO{*.EF l&GOPBSaAtC 12.00 Sara Gegat-

C3^sr«ssa-JtSn5or

#9.#0»»§|i?c Bo»*to-Pa3Iejà (Dis.)

Cadet 2 a Divisió

11.00 jórtiffl·-A«faíuck<Dtu.)

I fi

;.<Rkta (üiti.)

Üllfll

VsiDès Deportí» lt4»líEStC«g«'Ei*8<5w«%aíCfe.)

12M

UM^tk^Cmiç^

Fforewa <£»«,>

drffetfassa-

l a Divisió

11.90 UB S » * Gjg*t»m«*«* (Oía.)

10.15 TtaraMa-CEF

iMMftMWjWIftlWfflIWW,

Júagr-ku^,

*nl

t a Nacional femenina

2a Divisió

1 6 4 & a f ^ H » ^ V ^ « t Cugw (Dis.)

fa} l&OOCEFSaiH

UEI

masc.

l a Divisió infanta

3 a Divisió

•na iPHSC^-SamftBïasètH» <DJs.)

tjwtmvm ien*. w« »*at*

1&45 Saat íaül-PS Saia Ç a g « 0%$-)

PATtm

*TBPt

iv>

nas

t>

12,

;í-

^SantOaga{^>i%«íçtdafD«i.^

2a Divisió infantil

t,,t,wi,,wH#m*m*#mivm*

-

nil

MimMrfi^MiftHHiiH"'

1a Nacional

1a Divisió aleví

2a Divisió aleví

9 a Divisió fem.

3a Catalana

1 ? J O Centsife; 17.15 GBmpje

Infantil

1&4S C i s a Aha-UE Sant Cugat (Dis.)

Juvenil 2 a Catalana

Priatara Divisió

MM

12.00 La yanna-Chess IDÈs.) "

Cadet 1 A Catalana

lLlSPBSa!ttCugai-E.Ceídíutiïok{rfe.)

H A N ÚB Ú L ''

S

': ' 1'

I» «

6 a Dhrísïó

l 4 í f l | PHSC'Jesíis Utm i je«|> (ESs.)

VE Bm Cagat-EJ Papiol <Dís.)

rf ttA**

R

$ant P raacese CP-UarR. d e Can Pïtïgg

^ ^HSC^Ie«as Mati* i J « K ^ (Dis.)

09^i^yBÍaKs«ía-tm SK^atíDia.) E

m $ m mr B:.-. À

-

fa Naeional

FUTBOL SALA

16.00 Sant Cttgat-jimn XX1U (í>3a.)

15.00 M<srtantiï*PS Stttt C » g « (Dis,) 11.30 Mira-soi-Adcsa-Cas OrM (Dis.)

mmm:m:§M

ll.W%f««Wfi>»-J<i(»«í«íag«Íl 19.00 MaÉj^&wlo** "B" lLÍ»Sf»fr^»bi!*ÍK(tiïi»Cloa„ >«í«di*A*...-

4 £ i BÚ L

(OÍ«.) ^.{Ois.í ^tfe.)

-4ES«.)

tanfeRili f e m e f i f 10iPCVSantCiig*tJN.a()(*ttSt...„JPMb>> l400Ctít^roift*B^-¥et4a«ií<!^>,»ívi„4D«<> R.

l^OOTow! Ueb^AMsoç» H.OOFcnaataïil·OaíítímTyB.

-0W

|tffa||ti|

i2J0v<!dn.fia<i!ïttr<,ohOa......._„..4O . ^i)6®SBlmasME3Eauw<lt(e«,,r<.«íi*í HJSOAgpia^^iaKli.™,... (ÍHs.) lftiOOA¥e«ç-T«en«»-r„„ ^.„..(Cfe.)

MM-IÜIISI

U.OOSwn» { s ^ l ^ t r i w » H^.,,,-,,^».?

12.4»S»to EuKlw.Au^íítíF«tiçr-..(13i!s.)

_(D«.)

FUTBOL

È^A&w *?*

Infantil 09i»1U RE ljHptoes-ttubíNoKl

BÀSQUET Alevf femení

fi

U^-PteF»tietw.Tefc»»AlBW..,.™...„ÍDw.)-

J 4 t

5a Divisió

liar

WM»HHW

P0^btC«gatCD«icaaH»l

13.1$ Bs*betà.W8m-$ot»A<íe« ( p k > 09.00 T«erasía-Sant Cugat (Diu.)

**

Sant

.<£&.}

124»UW»«loVi«<:i4>)cMo«*fSw.(t»,)

tíyoiOirta^"*««^*««*i»

a*

»/

»

7 ,

Preaanjpaaií 13.00StotCStjg»t-Ved»ana.

13.0BÀpi»a»ViKto»iiíL„...

lLOODojaHCfcatEeCSicrt.. lJ«»Aye*^T<!«wii,'A" ,

tia^wmM«MssMb«tí8mM&i^

wj»R™»Mrfw^Biw«aet-™-4Diai

...„..(Ois.) (rji«.)

'" - •!

12J»L^afttoV.„c,ClabD·A^..^Dk)

^ ^ ^ ^ ^ ^ . . ^ J ^ j

gJ^VJWUA^^^W^

Tl^r

Alavl

Alevf ;

4£Jfc)

;.

0 « #ií

H

15.00 FcmmÉSui

11.00 R.C»í«d8i-Sí»t J*)«tt«m<w>-..^>«.í

ÏIJ#A«gelmFeiiw^ft»K»~ m ^H^

rrniflris

TAIIÍA

. ,

iiJ0Awa,4»sw»™t.

.«NO O » J 0 UE S«w<SíB)*.E»ei>laí%.™..„aO»>

OS4CANT0NS £

I

m

_

Espectacles

Lultura

38

Divendres, 15 de gener de 1999

T 0 a t r e

Compromís amb el text i Y autor Tetrateatre estrena aquesta nit 'El comunicaf de Vàclav Havel al Tantarantana moment Havel -actual president de la República Txeca. Explica - Sant Cugat què pot passar amb un intel·lecI ,a companyia santeiifçitenej Te- tual al poder, quan no és pròpiatrateatre estrena aquesta nit FA co- ment un polític", afirma Vilaramunicat de Vaclav Havel al Tan- sau. De fet, al muntatge s'hi pot tarantana de Barcelona i continua trobar un personatge que podria ser l'alter ego de Havel i Joseph així amb la seva filosofia de portar a l'escena "teatre de militància. Kavel a El Procés de Franz Kafka. de compromís amb el text i l'au- En l'adaptació de l'obra que ha tor". tal com el defineix la direc- fet Miquel Desclot, la història se tora de la formació. Dolors Vila- situa al Vallès Occidental, on una multinacional alemanya fa una rasau. D'aquesta forma, el grup prova pilot: la introducció d'un santeugatenc aposta, una vegada més, per "fer propostes que a no- idioma artificial, el petidipet. La saltres ens vinguin de gust". Des- nova llengua i les noves tecnoloprés de fer temporada a Barcelo- gies dificultaran encara més la comunicació entre els personatges. na. el muntatge es podrà veure el En l'espectacle hi intervenen pròxim 26 de febrer al Teatre-Auditori de Sant Cugat, que l'ha co- cinc actors que donen vida a deu personatges. Aquest és un especproduït. tacle de canvis ràpids gràcies a la FA comunicat és la primera obra tècnica del fregolisme. Dolors Vique va escriure Vaclav Havel. Es larasau explica que un dels eletracta d'una tragèdia que, en clau ments que els van interessar van de comèdia musical, parla sobre ser "la teatralitat i el sentit de l'esels mecanismes del poder, la descena". La directora diu que això humanització del món i la pèrdua està molt present a l'obra però d'identitat individual. "Pensem puntualitza que "Havel mai haque és una obra premonitòria de via fet d'actor, però en canvi havia la situació que pot viure en aquest JOSKI' MARIA MIRO

Tetrateatre estremí avui a Barcelona El comunicat, que també representarà a Sant Cugat. FOTO: XAVILARROSA estat molt a prop de les companyies, ja que havia estat tramoista".

era la primera ocasió en què es representava un text del dramaturg i assagista a l'Estat espanyol. Ara, en canvi, serà la primera vegada Poeeïble trilogia que l'autor txec es representi a Barcelona. L'objectiu de la companyia és, segons la seva directoTetrateatre ja va representar el 1993 Havela escena, amb dues es- ra, Dolors Vilarasau, fer una trilocenes curtes de Havel. Aleshores gia i "donar a conèixer el teatre

centreeuropeu". Vilarasau lamenta que es tradueixin tan pocs autors d'aquesta zona. De fet, un dels primers espectacles de la formació va ser el d'Una nit qualsevol de Slawomir Mrozek, que van estrenar a la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega i que també van portar a l'Artenbrut de Barcelona.

cosa, vol prescindir d'imatges visuals significatives, malgrat que la relació entre el signe i el significat sigui indissoluble".

Per a aquest artista sanctugatenc, el pintor "treballa en un trajecte multidireccional amb grans pauses i continus retorns que li obren, al mateix temps, camins nous". Chancho pensa que un cop encetat el camí, no hi ha marxa enrera, perquè totes les passes emprades en la creació d'una obra formaran part de la mateixa, és a dir, "tot el que s'esdevé del primer traç, formarà part del resultatfinal,per això el pintor no pot improvisar ni investigar en el quadre, sinó que no-

més pot prendre decission i reconduir les ressonàncies dels primers traços". La seva obra, la pintura, és per a Joaquim Chancho "un apropament a una música que em sostreu temporalment d'una realitat inaprehensible; és una necessitat, la geografia d'un espai vulnerable per a la memòria de la nostra geografia".

Joaquim Chancho viu a Sant Cgat des dels anys setanta i té obra exposada a diferents museus, entre ells el Macba. És catedràtic de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, i la seva obra més recent es pot veure a Santa Mònica fins el 18 de febrer.

Pintura

EI santeugatenc Joaquim Chancho exposa al Centre d'Art Santa Mònica La mostra es podrà visitarfins el proper 18 de febrer A.B. M. '/i

"Tempo 1995-1998", és el nom de l'exposició de Joaquim Chancho que ocupa des d'ahir el Claustre del Centre d'Art Santa Mònica. Es tracta d'una mostra de les darreres obres d'aquest pintor, el qual viu a Saot Cugat

des de fa molts anys.

L'exposició, vol ser un homenatge a la pintura, a la capacitat que el cromatisme té en aquest àmbit i en el temps present Una pintura que els organitzadors de la mostra defineixen com "arrelada a l'abstracció i que defenssa els valors particular de la composició, de l'espai del quadre, de

les relacions tonals, i de la intensitat del color, així com de la seva lluminositat i vibració."

La pintura de Joaquim Chancho conviden a una visió sensible i poètica, alhora que demanen una contemplació lenta, perquè com afirma el mateix autor, aquesta obra "no vol representar res concret, cap objecte, cap

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

_ W R I W

Lucas Diesel Systems S.L

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. d e C e r d a n y o l a , s / n

- Q819Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

¥1S ÍCANTONS

Cultura

Divendres, 15 de gener de 1999

C e n t r e

39

C u l t u r a l

Muntatges plens de sentits i sentiments El Teatre-Auditori estrena aquesta nit la programació del nou trimestre

DavidPlana, Àgata Roca, Julieta Serrano i Jordi Gonzàlez. FOTO.X. L Alguns dels artistes dels pròxims espectacles van presentar dimarts la nova programada. FOTO: XAVILARROSA El Teatre-Auditorl de Sant Cugat obre aquesta nit la programació del nou trimestre, que portarà al seu escenari un ampli ventall d'espectacles, que van des de produccions locals, figures de prestigi com Nacho Duato o Calixto

JOSEP MARIA MIRÓ

"Aquesta programació és una forma d'oferir un ventall de tot allò que passa en el món de l'espectacle, no tan sols aquí sinó també a la resta de l'Estat i Europa", va explicar el director del Centre Cultural, Tomàs Seix. Un d'aquests espectacles i també dels plats forts del trimestre és La casa de Bernarda Alba, amb direcció de Calixto Bieito i amb un excel·lent repertori encapçalat per les actrius Maria Jesús Valdés i Julieta Serrano. "El gran mèrit de Calixto Bieito ha estat donar una nova dimensió a una obra molt representada i vista", va explicar Serrano, que afirma que el director "ha sabut trobar el món en el qual van viure Lorca, Bunuel i Dalí". En aquesta versió, i segons l'actriu, Bieito ha "expremut" factors com la violència, la religió, el sexe i la mort, sent molt fidel al text de Federico García Lorca. Aquesta és la tercera ocasió que Julieta Serrano interpreta aquesta obra, ja que va fer-ho els anys 1964 i 1976, sota la direcció d'Antonio Bardem i Àngel Facio.

"La gran complexitat d'una obra completa és que després d'estar uns anys aparcada, si ésricai polièdrica, un director pot recuperar-la i donarli una visió diferent a les que s'han fetfins"al moment, mantenint-se fidel al text original", va afirmar l'actriu.

El nou trimestre també portarà al Teatre-Auditori quatre funcions (i un assaig amb públic) de la Compartia Nacional de Danza, dirigida per Nacho Duato, els concerts del

Bieito i grups mítics com The Dubtinees. És un trimestre de luxe", tal com la va definir el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, en la presentació que es va fer dimarts i a la qual van assistir diversos representants d'a-

mític grup irlandès The Dubliners i l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'òpera L'e/isir(Tamore de Donizetti, l'exotisme dels Sufis de Damasc i l'obra de teatre Rumors, amb text de Neil Simón i direcció de Sergi Belbel.

Produccions de Sant Cagat Aquest, però, també serà un trimestre marcat per les produccions de grups i entitats de la ciutat, ja

quests espectacles. Es tracta d'una programació que combina els muntatges "segurs", perquè Ja han fet temporada amb èxit en altres escenaris, amb aquoKs que encara no s'han vist o que no s'han projectat suficientment.

que passaran pel Teatre-Auditori l'Esbart Sant Cugat, Tetrateatre i l'Associació Orquestra Sant Cugat (AOSC). L'Esbart estrenarà el 6 de març el seu nou muntatge Terra Baixa d'Àngel Guimerà, la primera adaptació a la dansa d'aquest clàssic de la dramatúrgia catalana. La música, composta per Albert Guinovart, l'interpretarà l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (ONCA), sota la direcció de Gerard Claret EI principal objectiu ha es-

tat agafar un clàssic català i donar-li una tècnica tradicional però actualitzada a través del gest d'avui", va explicar el director artístic de l'Esbart, Joan Serra. Amb aquest espectacle, l'Esbart continua amb la línia de treball de la dansa popular i tradicional en el marc de l'evolució i de la voluntat d'omplir els teatres amb gent jove. "En aquest muntatge tot queda en el marc de les emocions i els sentiments" va dir Serra, el qual va afegir que "la dan-

<àmj$0tef, va explicar Àgfr» ' «uSV'àfc

tésuaiiobramï»

A la presentació, a banda de parlar d'aquesta pròxims espectacles, tampoc hi van faltar les referències, de programadors i artistes, al centralisme cultural de Barcelona 11 els teatres de comarques.

sa ens dóna una possibilitat, en el món conceptual, per poder-nos expressar més enllà de la paraula".

L'Associació Orquestra Sant Cugat (AOSC), sota la batuta de Josep Ferré, interpretarà La viuda alegre de Franz Lehàr. En aquest espectacle també hi intervindran el Cor Aulos de Sant Cugat i el Cor de Tiana. El director de l'AOSC va definir aquest concert com "una opereta, d'aquelles que coneix tothom però que no té pèrdua musical, i que neix amb l'única pretensió de divertir al públic". Tal com van fer l'any passat amb la sarsuela Cançó damoridegjterm, la formació ha tornat a apostar per una versió de concert amb narrador (Factor Joan Berlanga). Tiana i Mallorca són dos dels possibles escenaris on l'AOSC podria repetir aquest espectacle després de passar per Sant Cugat. En últim lloc, Tetrateatre també representarà el seu últim muntatge, El comunicat de Vàclav Havel, al Teatre-Auditori, després de les funcions que té programades al Tantarantana de Barcelona.

Contra el centralisme Barceloní

ne».

En la presentació no hi van faltar : veu» «koàetQin les al·lusions d'uns i altres contra el taa«^ÍàJhoiacòmiqttó«,com &ddbr^slttq|^3^às^sttt \m $ró& «fe marea que afamen vm 500.000 «çgM&laclott. Bt <&• que Tomàs Seix va qualificar de "canibalista i brutal centralisme de Bar<àtfHta$gmquen0aguaraeii«fe «er^orddlO^PCSKkuntlva^B»celona".

La directora de Tetrateatre '$tsú8$&s>comvkicnrisnesaïV.- tacteb rejgxxiíljjpÈ: hm obrinva recordar que quan van estrenar a vigÉb & Reis, cot» «vicka «is guïdb muews^4eT<le*fò*at\

aeww^wie^^e^íscm net» f>!^í^^%reí>rcseotadf5#; ptm$k<A

•v--« %.,

l'Estat un text de Vàclav Havel er 1993, van fer més de 40 representacions per tot Catalunya, però mai a Barcelona. El representant de FOCUS, Jordi Gonzàlez, també va afegir-se a aquests arguments.

40

Cultura

ELS4C4IYIWS Dketidres, IS de gener de 1999

M ú s i c a

El Cor infantil i juvenil Sant Cugat prepara el musical 'Newsies' Al voltant de 60 nens ijoves participaran en el muntatge J. M. M. -Sant Cugat -

Kl Cor infantil i juvenil Sant Cugat ja ha començat a treballar en un nou i ambiciós projecte, la preparació del musical Xtvsirs (nom amb què es coneix popularment als Kl A els joves repartidors de diaris). D'aquesta forma el Cor continua la seva filosofia de no centrar-se exclusivament en la música i provar altres elements com cl teatre i la dansa. Kn aquest muntatge, basat en un clàssic de la factoria Disney, hi participaran al voltant d'uns seixanta nens i joves d'entre 9 i 18 anys. a més d'actors i ballarins de fora de l'entitat.

"No és fàcil preparar un musical amb un cor de nens petits, perquè tampoc no és habiual", explica una de les membres del Cor, Meritxell Manyosa. Tot i així, aquest no ha estat motiu per no tirar endavant aquesta proposta que la formació preveu estrenar entre finals i principis de l'any vinent -tot i que es podria interpretar abans alguna peca de forma aïlla-

da. De moment els integrants del Cor ja han començat els assajos de teatre i música.

Xesrsies es basa en fets reals i parla de la vaga que van fer els repartidors de diaris de Nova York a final de segle passat, revoltantse així contra els grans magnats de la premsa del moment per l'ex-

El Cor ha escollit aquest musical de la factoria Disney pel seu contingut contra Fexplotació infantil

plotació infantil que patien. El Cor infantil i juvenil Sant Cugat va escollir aquesta obra per la seva temàtica de denúncia i en especial per per la seva vigència, sobretot ara que s'acaben de celebrar cinquanta anys de la declaració universal dels drets humans. "És un muntatge bastant gran en ljàm-

bit escènic: hi ha cançons, ball, actuacions... setà força espectacular", assegura Meritxell Manyosa Des del cor reconeixen que es tracta d'un projecte ambiciós i complicat alhora, per això ja compten amb l'ajut i el suport del Grup Mediterrània de La Unió Santcugatenca que els donarà un cop de mà en tot allò relacionat amb la dansa. A falta d'una orquestra i per motius de pressupost, la música s'adaptarà a un piano i un baix. L'escenografia és un altre dels elements amb els quals ha pensat el Cor infantil i juvenil Sant Cugat, que jugarà amb diferents decorats. Una de les particularitats, però, és que s'intentarà la màxima interacció amb el públic i el primer escenari, possiblement, es trobarà just al davant de la primera filera de butaques.

L'entitat ja ha tingut anteriorment diverses experiències en camps diversos i, entre les més destacades, caldria citar l'enregistrament d'un compacte pel Club Súper 3 o l'organització del festival internacional Europa Cantat.

El cor infantil i juvenil Sant Cugat FOTO- XA Vil. \RROSA

Concerts

Un 'Trio de guitarres9 porta música clàssica a Pescenari de la UREF

T e a t r e

El grup Espiral s'estrena a Pescenri de 'les nits de Nadal a P Envelat' La companyia valldoreixenca presenta dues obres ALÍCIA. I). Bi i

- Sant Cugat El grup de teatre l'Espiral de Valldoreix va "estrenar-se" divendres a la nit en l'escenari de l'envelat de la plaça dels Quatre ( iantons amb la representació de llucs obres: I .ti Manyós de Nicasi ("amps i Pinós, i L·i mujer Sola de Dario Fo. Prop d'una cinquantena de persones van assistir a la primera escenificació que la companyia valldoreixenca feia en la carpa que l'Ajuntament munta cada any coincidint amb les festes nadalenques.

Per a aquest "bateig" tan especial, la directora del grup de teatre l'Espiral, Trini Escrihuela, va escollir dues peces interpretades únicament i exclusivament per dones: Encarna Adelantado en el paper de la Monyos de Nicasi Camps, i Trini Sànchez com La mujer sola de Dario Fo. "Vaig pensar que les dues obres havien de ser una mica divertides, però que a la vegada apor-

Aquesta e's la primera vegada que el grup toca a la Floresta FOTO: 0. B A.D. B -La I

El local de la UREF va ser dissabte a la nit l'escenari triat per un jove "Trio de guitarres" per oferir uri concert "especial" de música clàssica. Especial, perquè el concepte de "clàssica" d'aquests Prop d'una cinquantena de persones van assistir a la representada FOTO: O. B tres joves intèrprets va des d'£/ andante de Vivaldi o ha danza del part més íntima de la seva pert e s s i n alguna cosa m é s . En fuego, de VAmor brujo de Falla, sona. aquest cas, totes dues estan refins a les Danses armènies, sudPer la seva banda, els sentiments presentades per dues dones que americanes o una Danza negra de resignació i d'impotència que han estat maltractades per la soamb ritme i percussió, composta es desprenen de La mujer sola, c i e t a t " , afirma E s c r i h u e l a . per Eugenio Muriel, un dels tres es van deixar sentir en la repreAquest és el cas de la Monyos, components d'aquesta formació. sentació que l'Espiral va fer diaquell personatge real tan popuvendres d'una obra que ja es va lar de la Rambla de Barcelona A més de Muriel, Juan Manuel veure durant la Tardor, en la V de principis de segle, que amb Pintor i el florestà Carles DelgaMostra de Teatre de Valldoreix. la seva "bogeria" ens explica la do porten les guitarres d'aquest

nou grup que, després de dos mesos i un total de deu concerts entre Barcelona i els municipis del Baix Llobregat, encara no s'han posat d'acord per trobar "nom i cognoms" a la seva formació.

Prop d'una quarantena de persones van assistir a l'estrena d'aquest "trio de guitarres" a la Floresta.Un grup q u e , a m é s d'interpretar peces d'autors clàssics, ja ha començat ha escriure el seu propi repertori. "Nosaltres volem acostar-nos a totes les cultures del món, i fer una música amb temes clàssics i alhora contemporanis, destacant la percussió de la guitarra com a fet diferencial", assegura Carles

Delgado.

Cultura

ELS ÍCAIST0N5 Divendres, 15 de gener </e 1V99

P I

#Ï

t

M

r a

Una doble exposició d'Antoni Chia i Domènech Fita inaugura l'any a Canals

41

Exposició d'ex-libris a la Casa de Cultura

La galeria aposta per un artista consagrat i un de novell

J. M. VI. - Sant Cugat -

J. M. M. • Sant Cugat (/anals Galeria d'Art ha inaugurat l'any nou amb una doble exposició amb l'obra d'Antoni Chia i Domènech Fita. Kl propietari de la galeria, Josep Canals, ha explicat que "aquest serà el plantejament de les exposicions que es facin a la galeria fins arribar al final del mil·lenni: apostar per l'obra d'un artista consagrat i la d'un de novell".

nech Fita fa dos anys que es dedica a l'art i aquesta és la primera vegada que exposa el seu treball a la galeria santcugatenca.

A més d'aquesta doble exposició amb què s'inaugura l'any a la sala santcugatenca, Josep Canals ha apuntat que aquest 1999 la galeria farà dos importants homenatges a artistes locals. D'una banda, és recordarà la figura d'Arnau Cadell, que va esculpir els 144 capitells del claustre del Monestir de Sant Cugat. El segon homenatge serà per a l'artista Josep Grau-Garriga, que en aquests moments viu a la localitat d'Anjou, a França, i que el pròxim 18 d e febrer com-

En la primera sala de la galeria s'hi p o d e n veure els q u a d r e s d'Antoni Chia, en total vint-iquatre, que a partir de la tècnica d e l'oli s o b r e fusta o tela reCanals Galeria dArt plirà 70 anys. p r e s e n t e n una , ^ ,_ Serà aquest mes sèrie de paisatha programat pera q u a n ,g galeria ges d ' i n d r e t s aquest 1999 exposicions d'art farà una excom el Penedès, / , p o s i c i ó d e la la Costa o Sant en homenatge a Arnau ,o . „ • Cugat. Chia es 45 seva obra, coïnd e d i c a profescidim amb dues sionalment a la Cadell l l l l l lii lGrau-Garriga f! mostres que l'arpintura des de fa ; | | | M | | | | p | ^ | | | l · | tista farà a Matres anys i explica que en les sedrid i París. Joves obres vol "reflectir els sentisep Grau-Garriga va exposar ara ments que em causen elements fa escassament un any a la galecom la llum o el mateix paisatria santcugatenca i més recentge". ment en la mostra col·lectiva d'oA la segona sala de la galeria s'hi bres de petit format de grans pot veure el treball més recent firmes. L'artista també va ser fa de l'artista gironí D o m è n e c h poc a Sant Cugat, on va presenFita. Es tracta d'un recull de dottar el projecte artístic del futur ze quadres pintats sobre difecentre d'investigació de l'art tèxrents materials i suports i amb til de Sant Cugat - L a Casa Ayun llenguatge abstracte. Domèmat-, del qual ell serà el futur director.

C r í t i c a

Quines

La Fundació Caixa d e Sabadell ofereix a la Casa de Cultura l'exposició 100 anys d'exlibris.

Del Modernisme a l'actualitat. Una visió de les tècniques. Un ex-libris és la vinyeta que serveix per identificar el nom del propietari de la biblioteca a q u è pertany. A continuació d ' a q u e s t a vinyeta hi figura el n o m del propietari del llibre o t a m b é uns símbols q u e el caracteritzen.

Una de les obres d'Antoni Chia. FOTO: XAV1LARROSA

Domènech Fttu tambéc pn \ent a Canah Galeria d'Ait. F()TO:X. !..

flors!!!!

Qui deia que els motius florals eren obsolets en el món de la pintura? Bé, crec que jo mateixa, però diuen que sempre s'ha de saber rectificar i això és el que la Patrícia Soler ha a c o n s e g u i t a m b aquesta exposició que ens presenta. l'n estil propi, madur, solt però sempre súpertreballat, ple de colors gauguinians, violents, amb composicions senzilles però sempre des de punts de vista quasi en escorç, des d'angles diferents, fotogràfics.

Una netedat pictòrica igual a la de la naturalesa, un detall total però que passa desapercebut sem-

pre, però sempre perfilant allí on ella ha cregut convenient. Un exercici de plena observació pel qui vulgui entrar en cada una de les seves peces, per poder-se enfilar en les branques de cada una d'aquelles flors que se'ns presenten quasi curiosament irreals.'

Un resultat explosiu de colors ben combinats d'un dibuix absolutament rigorós, que ens comunica missatges que quasi desprenen olors, tot convertint-se en un jardí joiós on poder-se perdre tot i gairebé no haver-hi lloc on amagar-se perquè ningú no destorbi aquest moment de follia absoluta. Aquell moment que se'ns presenta únic en tant que és només nostre i m e r a v e l l o s a m e n t intransferible, ja que cada un de nosaltres l'arribarem a sentir d'una manera o altra. Un moment per gaudir d'allò que ens transmet l'ar-

•JY GRÀFIC Í F I

•HDisseny Ordinador

d ' a r t

TATIANA B L A N O U É

Hoc: La Galeria Autora: Patrícia Soler Obra: Olis dl tela i fusta Dates: del 8 de gener al 15 de febrer de 1999

La mostra, que es podrà veure des d'aquest vespre i fins al pròxim 7 de febrer, és de tipus monogràfic i ensenya l'evolució dels ex-libris en els últims c e n t anys a través d e 81 p e c e s e m m a r c a d e s . Moltes d ' a q u e s t e s provenen de l'Acadèmia de les Bones L l e tres de Barcelona i t a m b é de col·leccions particulars.

L'exposició vol ser una revisió d e l ' e x l i b r i s m e i n t e r n a cional c o n t e m p o r a n i , d e les t è c n i q u e s de creació i e s t a m pació. A m é s , pretén fer una anàlisi i reflexió sobre el q u e ha representat en el p r e s e n t segle, marcat per la c o m p l e xa s o c i e t a t p o s t i n d u s t r i a l .

L'exposició s'inaugurarà a q u e s t vespre e n un acte al qual assistirà el comissari de la mostra, professor de la facultat de Belles Arts de Barcelona i president de l'associació catalana d'exlibristes, Francesc O r e n e s .

tista, en aquest cas la Patrícia Soler. És una exposició per sorprendre's, per adonar-nos que no és sempre el que es fa, sinó com es fa.

La veritat és que va ser una grata sorpresa poder entrar en una galeria i adonar-te que aquella temàtica ja tan tocada, com són els bodegons, en aquest cas de flors, algú pot arribar a treure-li el partit que l'artista ha aconseguit, ja sigui en els seus formats més petits com en el més atrevit, de dos metres d'alçada.

Dóna gust visitar una exposició amb aquesta qualitat pictòrica tan e v i d e n t ; d ó n a g u s t q u e aquesta hagi estat feta per una artista jove; dóna gust entrar-hi i que hi hagi gent disposada a escoltar allò que l'artista té per dir en aquell precís m o m e n t .

PMCCnk.IV/

c/ Sant uomenet Domènec, 7-1 r 1a c/sani

'—

SANT CUGAT DEL VALLÈS

U O O t N / DISSENY

ASSISTIT

Tel. 93 589 78 86

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

contínua vetllant per la seva Har

S I S T E M E S DE SEGURETAT

AcAJUXOu

p r e s t i g i , Wmf&XFWtmt

wEsnBsssm

i Servei Av. Altatt» $&$* SCMWL

coMnfMfNisoonowittnoKao

SISTEMES DE SEGUKETAT

42

Cultura

ELS/CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999

P i n t u r a

Els acrílics de Clara Puig a Fexposició 'Tïerra de nadie' de Mercantic

L a Rosassa acull una exposició solidària a m b A m è r i c a Llatina La inauguració comptarà amb música i lectura de contes J. M. M. - Sant Cugat -

La Rosassa acull a partir d'aquest vespre una exposició organitzada per FONG Flores x Maíz, q u e té com a objectiu ajudar econòmicament els damnificats pel pas de l'huracà Mitch per Centreamèrica, entre altres projectes destinats a l'Africa Negra. A la mostra col·lectiva hi participen diversos artistes com Salvador Altarriba, Pedró Bclloso, Ignasi Puig, Rosa Maria Romà, Paco Salas-propietari de l'espai-, Lluïsa Sallent, Mariana Trinidad i Ulri Dhwolf. Una de les organitzadores, Joana Francesca Garcia, explica que l'objecti u final de l'exposició és "donar un cop de mà als desheretats de la fortuna mundiaj".

Espectacle inaugural

/ 'o/nti de Cl·iin Puig es pot veure n Mercanttc. FOTO: XAX1 ÍARROSA

La s e l e c c i ó , q u e ha fet la m a t e i x a a r t i s t a , és una d e mostració de la seva obra nova i fresca en la qual p r e d o m i nen els tons terrosos i t a m b é els blaus. Aquesta és la primera e x p o s i c i ó d e l ' a r t i s t a C l a r a P u i g . M e r c a n t i e ha apostat, en aquesta ocasió, per una jove pintora q u e encara no tenia experiència a l'hora de mostrar el seu treball en espais artístics.

C E N T R E DE LA IMATGE NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10, FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

(destacat pel seu recent paper de Papageno de La flauta màgea de Mozart al Festival de Perelada) i el g u i t a r r i s t a D a v i d S a n z .

Aquests dos últims podrien presentar alguns dels temes, basats en Lorca, que presentaran a partir del dia 18 en una gira a Niça.

L'acte es completarà a m b una

E x p o s i c i o n s

J. M. M.

La j o v e p i n t o r a s a n t e u g a tenca Clara Puig presenta fins al pròxim 8 de febrer un recull dels seus treballs a l'exp o s i c i ó Tierra de nadie. La mostra es pot v e u r e a M e r cantic. L'exposició recull al voltant d'una desena de quadres de la producció més recent d ' a q u e s t a artista. Clara Puig treballa la tècnica de l'acrílic i ha centrat la seva obra en els paisatges de tipus surrealista.

La inauguració es farà aquest vespre en un acte que comptarà amb l'actuació de la soprano Rosa Nonell, el baríton Lluís Cintes

*xx. FOTO: XAVILARROSA

Els retaules fràgils i poètics de Susagna Urgell a la Sala Rusinol Eartista presenta el seu darrer treball fins al 2 de febrer J. M. M.

L'artista barcelonina Susagna Urgell és l'autora dels retaules q u e fins al dia 2 de febrer es poden veure a la Sala Rusinol. Imatges de gran fragilitat, harmonia geomètrica i colors pastel caracteritzen l'obra de l'artista q u e exposa per segona vegada en a q u e s t espai -va presentar-hi el seu treball per primera vegada ara fa sis anys, el 1993.

Kls retaules d'Urgell han estat qualificats d ' a t e m p o r a l s i hi p r e d o m i n a l ' i n t i m i s r r i e , l'harmonia i la difícil textura tant en les línies, els colors,

s*>g!%scx OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de I en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o un fíTKIU en APS.

lectura de contes per boca dels seus propis autors: Josep Cavé, Josefa Nieto i Joana Francesca Garcia.

Flores x maiz és una O N G que treballa en diversos temes de solidaritat internacional. Fer-se soci d'aquesta entitat té una quota de 6.000 pessetes anuals.

com en les figures. Una altra de les particularitats del seu treball és q u e hi p r e d o m i n e n les superposicions, desdoblam e n t s i fosos, tant d e colors com d e formes. La seva obra ha estat qualificada pels e x p e r t s d ' i m p r e s s i o n i s m e abstracte i s'hi han trobat paral·lelismes i referents en la pintura de C é z a n n e .

L'artista barcelonina Susagna Urgell va iniciar-se amb només catorze anys a la Llotja i va acabar llicenciant-se en la tècnica del retaule. Urgell va completar la seva formació als tallers de C a r l e s M a d i r o l a s .

Des de l'any 1988, la seva obra ha estat exposada a n o m b r o ses ciutats de Catalunya i d'arreu de l'Estat. Susagna Urgell és el q u e es considera una art i s t a m u l t i d i s c i p l i n à r i a , alm e n y s en la utilització de les tècniques pictòriques, ja que, a banda de retaules, Susagna Urgell t a m b é ha treballat la t è c n i c a d e l'oli i d e l ' a q u a rel·la.

Smeidiimiisio.di \H\H"HH l'rgell FOTO ( l·l)II)\

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

f

^ W NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Cultura

ELS4CAIVroNS Divendres, IS de gener de 1999

£ /

43

r e p o r t a t g e

A i s a f o r e s d e la F l o r e s t a , e n t r e e l s t u r o n s d e B a l a s c , d e l Xai i d ' e n Mallol, hi ha l'antiga masia d e c a n B u s q u e t s . Envoltada d e c a r e n e s d e m u n t a n y e s , té o l i v e r e s cent e n à r i e s i un t a r o n g e r u n a m i c a l l e g e n d a r i . La c a p e l l a , c o m la part m é s a n t i g a d e la c a s a , ó s d e l s e g l e XVII. 3 5 0 a n y s d e v i d a .

Can Busquets: 1 7 generacions al mig del bosc de la Floresta "Espols del meu camí... " (B. Artola) M A R I A N G E L A ROVIRA

A l'estació de la Floresta pots anar cap a can Busquets si puges, primer, les 150 escales. La senyora Carme Vilallonga, l'àvia de la casa, m'explica després que el seu sogre, amb més de vuitanta anys, les pujava corrent de dues en dues. Josep Maria Busquets i tota la família s'estimen aquesta casa pel munt d e records familiars. A la capella de sant Francesc encara hi fan festa cada 4 d'octubre i s'hi han casat tots.

- La l l e g e n d a diu q u e sant Francesc va passar per aquí; clar que, d'això, en fa tant de temps!

Sembla q u e havia vingut per can Ametller i can Cabassa.

M'expliquen que el taronger que ha rebrostat i fruitat es veu en un quadre del 1.600. S'ha escrit que Francesc d'Assís va ser per aquí a Catalunya al 1213. Al davant, unes oliveres de soques vellíssimes poden tenir quatrecents anys o més.

La Carme m'explica com vivia a Sant Cugat quan va conèixer Josep Busquets. A ella li deien la nena de la llana perquè el seu pare hi comerciava. Anaven a passar els estius a can Busquets, p e r ò la casa t e n i a p r o b l e m e s

d'humitats i necessitava reformes. Algunes parets velles van haver d'anar a terra, ja que els materials eren deficients.

- Un dels nois de la casa havia anat a viure a Barcelona i havia après piano i esgrima. Quan va tornar a treballar aquí havia de sortir aviat perquè allà tancaven les muralles, i va ser el que va fer aquesta casa, al segle passat.

Del 1650 hi ha una llosa amb la data gravada - a m b una creu al mig-, la capella i la part de l'entrada. La restauració s'ha fet preservant-ne el caràcter. Rajoles velles, mobles sòlids i cenefes a la paret fan una estètica sòbria i agradable.Veiem penjat un pergamí antic que està per estudiar i un plànol topogràfic de quan la finca era més extensa, al 1894.

- Quan jo era petit hi vivien cinc o sis famílies: el Pepet i la Pepeta, que van morir, i la senyora Franciscà... A l'estiu venien els Vintró i els Muriel. Ara queda l'últim masover, després d'unes quantes generacions.

Preguntem si es podria viure d e l'agricultura, p e r ò sembla que està en fase de desaparició.

Si fa quaranta anys era difícil, talar el bosc i vendre la llenya i plantar un hort, ara es veu que és impossible.

- Havíem plantat dotze quar-

C r í t i c a

de

Una boda força

teres d'ordi i civada i els senglars ho van destrossar tot, tot.

Són una plaga, com no t e n e n predadors! La gent que encara sembra o té fruiters o està avorrida, a tot Collserola, Fixa't que el sotabosc q u e abans estava brut ara és ben net. Els veiem aquí i estan prims, tenen gana, perquè són molts per les glans que tenen. N o hi ha cap interès perquè l'agricultura surti endavant... Treballo al Baix Llobregat i allà també està condemnada.

M'expliquen que l'avi del Josep Maria deia que el bosc era de tots i no el volia tancar. Ell recorda com anaven a talar i es repartien la fusta i els costals de llenya amb el masover. Bosc que fa carenes enllà fins a Molins de Rei i la preciosa Rierada, que s'ha format recollint l'aigua de les rieres de les tres Serres, les Planes i can Mallol. Terres dels Busquets, bosquet i bosc, mot d'origen antiquíssim, d'abans del llatí. Substrat ligur o cèltic (segons estudià Coromines), m é s vell q u e aquella paraula hel·lènica q u e significava fer péixer el ramat, i l'altra, boscar, que volia dir tallar llenya. Bosc que d e u venir del bosko indoeuropeu. Paraules que es conserven al cartulari de Poblet del

c i n e

accidentada

Una visió inusual de Can Busquets. FOTO: M.A.ROVIRA XII, i abans, ja a l'any 987.

La Carme recorda temps difícils, amb els nens petits i algun avi malalt, però sempre va voler conservar i mantenir la casa.

I ens diu de fa molt temps...

- L'avi ensenyava el saló, a m b retrats d'avantpassats; hi havia una senyora i deia q u e no era d'aquí, però tenia tot el dret a ser-hi. La història era que un de la família havia perdut un plet i s'havia de vendre la casa. El va salvar la seva sogra, aquella senyora de les Fonts, q u e va liq u i d a r la seva per salvar can Busquets.

Explica q u e se sent privilegiada, tal com va el món i amb tanta gent que ho té difícil. Recorda una mare generosa que oferia paraigües a la gent quan plovia, i sempre els hi tornaven. I comprava la llenya que havien tallat del bosc, encara q u e en tingués

la casa plena, perquè els ho havia promès... Ho relata mentre e n s m i r e m un llibre senzill i molt antic, Capbreu de les propietats de l'antich Busquets... mesurades les terres en mujades (cada una, 4.896'5 metres quadrats). Un paperet de 1755 deia d e pagar els " b o c h s " d e can Vullpalleres, una masia que no va tenir sort.

Boscos i boscos... Mirar la terra i el c e l , per on passa la n a u N E A R que va sortir fa gairebé tres anys. Ha fet 2.700 milions de quilòmetres i el 10 d e gener arriba al petit asteroide Eros, q u e - p e r primera v e g a d a - estudiarà de prop. Univers de foscors i llum, immens i ple de misteris, ens recorda q u e la Terra només és un planeta perdut en algun racó, que gira i gira i gira, potser ja una mica cansat. Gaudim el moment, carpe diem.

S U S A G N A URGELL del 14 de gener al 2 de febrer

ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Very Bad Things.

Director: PeterBerg.

Actrius:Jon Favreau, Christian Slater, Cameron Diaz.

Durada: 94 minuts Amb Very Bad Things arriba una comèdia passada de voltes, no apta per a estómacs delicats ni per a fanàtics de la credibilitat.

Un comiat de solter a Las Vegas que inclou sexe, drogues i rock'n'roll (poc d'aquest últim), s'embolica per la mort d'una prostituta e n plena feina. Un " p e t i t " incident que portarà complicacions més grosses als quatre amics.

Mentrestant una núvia encantadora (Cameron Diaz) però un xic obsessiva espera impacient. No està disposada que res ni ningú li faci malbé el dia més important de la seva vida.

Cal destacar a Very Bad Things un

grapat d'actors entregats amb cos i ànima a donar vida als excessos del director i guionista, Peter Berg.

Una realització enèrgica ens converteix en còmplices d'una escalada de disbarats i disbauxes.

Cameron Diaz li dóna la volta al seu personatge de La boda de mi me/or amigo, fent una creació curta però impagable que diu molt a favor de les seves qualitats interpretatives i la seva disposició a arriscar-se. Després de Very Bad Things, qui gosaria viure al costat d'una veïneta tan emprenedora?

En Christian Slater trobem un sonat d'allò més atractiu, fins i tot hipnòtic. Els seus raonaments beuen de les filosofies de creixement personal New Age amb efectes devastadors. Pel que fa a Jon Favreau, el nuvi, incorpora el prototip del bon noi, fins i tot una mica massa. Què fa un noi com

ell dins d'una bogeria com aquesta? Algunes neurones se li deuen haver cremat pel camí.

Very Bad Things és una pel·lícula amb capacitat sobrada de deixarnos astorats i provocar reaccions oposades. El que no se li pot negar a Peter Berg és la seva capacitat creadora sense complexos.

S'equivoquen els qui hi veuen una violència gratuïta, sense sentit. EI mal gust (evident), els acudits cruels, són el reflex pervers de la moda de la correcció política, abraçada amb fervor militant als Estats Units, una correcció moltes vegades superficial, esbiaixada, essencialment hipòcrita, que pot arribar a extrems ridículs.

Més que una paròdia o una crítica social, Very Bad Things és un crit de rebel·lia. Contemplada des d'aquest context estem davant d'una obra important

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sniol Santiago Rusifici 52-San Cugat del N^Dès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel. 9 3 6 7 5 4 7

51

44

ELS-ÍCAIYTOINS Divendres, IS de gener de 1999

étfMMÈt

ON MENJAR? Carrer de b Torre, 14 Tel. 674 12 85

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65 Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 589 14 18 m Passeig de Rubí, 108 Tel. 674 57 47

BAR GLOPS

Rosselló, 2

93 674 3 6 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix, 56

93 589 11 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BAR PKXOLO

Valldoreix729

93 589 11 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-37

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BO I BÉ

Rbla. Celler, 131

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc, m e n ú , cuina m e r a

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina d e mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i c a l ç o t s

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFÈ-BAR SOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 67 21

Jazz Live

CELLER STA. MARIA

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i marisc fresc

CHEZPHIÜPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i m e n ú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

93 674 11 18

A m a n i d e s i entrepans

EL PEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 0 3

Tapes i menú diari

EL MESÓN

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria t cuina d e mercat

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93 589 50 11

Frankfurls

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

KROXAN

A^da Catalunya, 15

93 589 81 97

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir. 1

93 584 23 32

Creps amanides, m e n ú s

LA LUNA

So' 25

93 674 08 10

Tapes i Diats c o m b i n a t s

L'ALBA

Ctra Cerdanyola. 13

93 675 35 80

Cafeteria

LA GRANJA

St Antom-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuma casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala 24

93 6 75 15 03

Pizzena

LA MUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 0 5

Ertrepans variats

MASIA MAS ROIG

Plaça Mas Roig. 4

93 675 00 86

Xai entrecot a la brasa

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mex c a - m e n u català

PARADA I FONDA

Rbla Can Mora, s/n

93 589 26 97

Coma catalana

SOUASH

Sant Jordi, 33-35

93 589 14 96

Cafeteria pizzes, m e n ú

El pa de Sant Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECATORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • F L E C A JOAN XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta) • FLECA EUNICE

croissantena

cepena

D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

»

•

•

•

#

•

•

•

C e n t r e M è d i c Sàbat MEDICINA GENERAL Dr. /. Sàbat Homch Dr. /. SJb.it Santandreu Dra. M Sàbat Santandreu

•

mmmtsmmmmmtmm

Centre de Rehabilitack • SUSANAMCOUETTi Ssm Anton», 74

« 9 3 67474 37

Cirurgia

PSICOLOGIA

• OR. FERNÀNDCZ LAYOS

INFERMERIA

Qnjaa general. apareU digestiu ASC-Prevtasa-Sarutaa. Av. Torre blanca. 2-&,2r.M Sant Cugat

PEDIATRIA Dr. j. Barraran

Mitin

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. ). Serra Catatau DERMATOLOGIA Dr. (). Servitje Bedate TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. /. (asanas Sintes Dr. j. (. l'a/r/es Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

«935894700

Consult. Centre Mèdií • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes.

Mediona Interna, «OttcMitat*. o/ Santtage Rusíftof, 2, «Mot. ta SartCagat

« 9 3 6741526

Díetètïca-Nutricio M, DOMINGO Medkana general, dietètica. Dilluns, dimecres i dijous, horari convingudes c/ Endavsiiada, 21,terpts Sant Cugat «93074 6329 93 5 8 9 2 9 9 5

«•CENTRE D'OI TAT I MEDICINA ESTÈTICA Ora. Anna ft, Card* » Ora Rosario Sagama * Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca.

Av. ïarrettanes, 2-S, 2a planta.

(Jeep. 8-8. 08190 Sant Cugat,

« 8 3 5 » 4357 93 5 6 9 4 3 »

Fisioteràpia

Santiaso Rusinol, 2, entsol. 1a

TELS.

93 6 7 4 1 5 2 6 93 6 7 4 01 4 7

• C U W C A DENTAL D O C T O R BRANDT. Ortodòncia i Odontologia generat. 0/ Santa Mana 9, ier. 2a -SSajít Cugat. « S 3 S & 7 0 40

* PftOSS 2 4 H O R E S .

Servei d'aiuda a tes persona^ grans, malalta crònica o cortvsr tesce-ns, a qualsevol hora del <*». o la mt sistema senUll, rapto. segur i de poc cost. Av. Ibne* blanca. 2-8, 3ar. K 081SO Sent Cugat, inf.::« 9 3 _ 5 r & 3 a 8 5 L

• C U ï f l C A ORTODÒNCIA * PILAR CANOSA ÚBEI DISFUNCIO TEMPORODA MANOtBULAR feTbrrebtanca, 2-8. 2n A, despatx Petiatría - htedicina adbiescenf.

Av. Torreblanca. 2 - 8, 3r pis, «.SantCMoat Sant Cugat * « B «98-67? 2212 « 93 8 7 4 57 9 8

• LABORATORI DRjeCHSVARNE Santiago RusS*ol JI7

«93568 8056.

Metge capçalera • J.R. ESQUIROL CAU»"

« 9 3 589 3$ 26.

«909 331089 Urg. 24 h, domte».

Metge de cap«rietaVttsft*a,«tei£cilwriútuee. Major. 36i 2 n . dant

«9387400»

Mútues V I C O Mútua d'accident* <J» trebafi núm. 2 7 1 ^ O a t o t ó s í k .

3. Sant C t f j a t « J B W 5 T O Q Í -fa* 93 67510 0 2

« C E N T R E DENTAL I QmRURQtC Av Cataàíwa, i\, batxos. SantCvgat

«935800000 Atenc» a persones grana an ei seu dowtcS Assessorament a llurs tamíBare.6e*tfó Oa Residències I d"»Rree recunwajrttermerta. Formació.«/ Anget GuHn*rà, 3 08Í90 Sant Cugat « 9 3 67* 0*04 Atenció I companyia a persones

•DBA. M. JAUME SAURA CfncfirtentaL Dt. a dv. 9-13 h i 16-20 h Pg Sant Magí. 22, rjaé MMU Sant Cttgat

fex.sBasaflajJL·—_• C L Í N I C A DENTAL. AU» tRAN Qdcntotagta general. ímptihlolr* gja. pròtesis, rxJorttópadraMa, Oftodonda, motuea. Av. TowaBtepc«,ï^,aa,W.Sant Cugat «936750803

« 9 3 074 721«

•

Oftalmologia t G l K T R S DE SALUT OttetrtMrfogía. Conveni amb les prtrttípàf» mútues Cí Santa. Marta, 10. Sant Cugat

«835895100

IMIlíIllKWlllBIPllBBaEEMr^ MEÏHC SANTCUGAT Psicologia climes, psiquiatria, depressions, ateuhoiisme, toxicomanía trastorna ri'arieietat, estrès, tabaquisme. Av. Torrebfanca+2-S 3er. A desp. n r 12 Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 3787 • MARIA DOLORS CÀR R E R E S BENNASAR Cantre Mècte Sàbat. Santiago Rujiftolí.aïitsol. l a .

Sant Cugat « 9 3 6 7 4 1 5 28 «99*740147

Endavallada 2 1 , ler pts. Sant Cugat.

Taopinecolog'ia^)bstetnaa

« 9 3 589 29 95 93674 2679

•OajÉSÜSFEftNANOÉZ GWZAN Tooogtnecologla. Hores convitgudes fer. Cetatunye. 21. 4rt la. Sant

«838742335

Podologia •JOSEP M.FREIXEDES WataBtes (tal pau, «tesis, plantilles ortopecaquesr, papitomes, cirurgia det peu. Mores a convenir, « « 3 589 8 3 1 3 929109536

Dl

«935894808 Particular: 93 674 74 09 • DR. ENRIQUe CAYUELA FONT Sajf aotarttitat, mengpauBB, revi. alena. Francesc Morega» 1-3,

• • • # • • • #

INPROSS ASSISTÈNCIA A DOMICILI •Teleassistència. servei 24 hores • "Cangurs" d'avis i nens •Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,.

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,,,

« 9 6 «74 «61?

F « 93 3691146

« D R . RSFBWt FERRAN VHÀ Wlntarthtjr - Pr»vta«a - Assiatència sanitària Metttftac.

Francesc Moragas, 48, erttr. 2a.

Sant Cagat

«»^5?S48S3

Odontologia • CÜMCAMfiBi. Dr. Thterry Hesçoat. . ... tomatotogfe, Om. * f » à é * . . _.„ nea-Ba^ue.Ortodottóa» tSfJtr anMírt), 16. SantCugS.

Pediatria, asma infants. Hores convingudes Fibla fllbarallada, 20,1r3a-San» Cugat

• CLÍNICA DENTAL MA- 93 589 3548 JOR Pt, ÜP«tt $ ?on i r (ABor» Sala • ORA. ANNA PUJJBET I cantonada Colón} CALDES «9387472400 Pediatria. VthMfcie- Satut Mapfra.

Genatna. Av. TarreBlancal·í·*.:.

Ass. sanrt. Agr. Mútua, Sa""' M. Fiatc,Pr«t,«tit.HQC

Urg. 9 7 0 2 7 9 8 »

Geriatria

• JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA

grans, 'CANQUfTS" avis f nana. control <ie malalts, ajuda afeti . transtoms especials. Salut í serveis 3 domicili Av. Tor 3ar,dep 11112SafltCugat.1 38è « 6 7

LABORATORIS

• S O R A ROMA FERRÉ fisfotsrspia. Assistència sanfta-

Revisions pera armes Carnets oe conduir i esportius Certificats especials

• • • • • • • •

Guia Mèdica

RADIOLOGIA

Conveni aínb les principals; companyies d'assegurances1 mèdiques.

•

• • • # • • •

Centre Mèdic ^abat Ssrtttóflo ftjtòSoiA * ( * » * . la.

SattCuatí « 9 9 6 » » 1« 2 6 «938740147

Pedagogia-Logopèdia •eEaONAWftAaONOA Pedagogia, logopedt». Ftobtemaa flenguatga í ajjrenarttaSg* Cf vm. 5-7, tr 2a. &>nt cuget.

«935891215

Pediatria

• CENTRE DE PSlCOtOGtACÜNtCA trastorns rf aprenentatge i de la parla. N e n * , adolescent* ' adults. Av. Catatunya21,3r la.

Saní Cugat « 9 3 6 7 4 36 73 « C E N T R E PSICOTERÀPIA D E L VALLÈS Patcotogíe. psiquiatria, logopèdia. Raça Dr. Galtes, S, 2rt. 3a.

Sent'Cugat « 9 3 5 8 9 4051 • ORA. PALERM Psicologia. Ansietat, depreatò, <£ticuitats de reració, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia.

Hores convinguda*, c/ Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a.

Sant Cugat « 9 3 6 7 4 3653 93 418 4 8 4 8 •

INSTITUT

PSÍCO-

Traumatologia

individuals i en grup

• ML, QOZZI OS LA TOURROYO Twumatotogj*. Cdumna I »»Av. %n»blanca, 2-*. PoScSnic.

Sent Cugat

« 9 3 675 57 S8 • JOSEP PECH

DOMINGO

traumetotegia, orteps**, *»«• sotència sanitària. PreviB*», MBdytac. Poltcitniò TorrebiaGoa, 2-&2*-10.Sartt€Uò*t.

«935801888 • OR. FERMIN A R A M BURO Cirurgia wtopedtea treumatolíglCB;.

Horee oonvírigudBB. Qf Caróng, 21,1r3a.SaatGt,

«93674434 93 5890534

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.TorTe Blanca 2-8,3rA, desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

Cultura 45

ÍLS/CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999

TPARADA / • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

Alt

F

RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS t Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 ïï

Bar Restaurant

t

- ">;

"

* '

'•.

\:-%

Tota una tradició

C1NESA

YELWtO Wmo1 fé^S-tS^S- tm~*t&

Menú diari, però de diumenge!!

Enemigopublico

y^mo2

.JMS-W-aMS Psyco

nm-nm-nM * - j 1(M»-1»1>»aM»«22J»

Y#rio 3

^^.

Pl. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

£1 dtari de casa.

•aatlBWHHMHBlÉM

•8&3S Pasten©* «rtas

iM&»itiji»aMP»j&»

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

Y<Émo4

08190 Sant Cugat del Vallès

gfteffigQpabfao -/,i^mio-jyg»2%go smfa&mmímAm+im-mM-mM Sessions golfes de dissabte

51

MW-tUt-Att-S^fi

%imo& .«Lo*

* í^ffososaooasfl^^jK^aj·/' saonaosaai

DEMANA UN Me MENLL

B|>ri»icS^^ifl»i^^^^>miS^2^^4S

fkifcmflteaíwsn

\

iy,«»i|(!P^aM8

Com si fos de tota la vida

IL·L

UM&caraiteí

la xocolata... ftxfh•la •ntrapans... f K f K • I cafè... fh4frlas pastos... f f v f f * oi suís... 4f%4f%,

> •

•

'••

'••

J

-

r

"~T.

« N U t^^^jtt A^Mtii^^Mliw

-"^iii-y";;

ml lil li'

\

8saurt>8n8e$l»ii^»8itm.^#ig{(^l»ia#

*mmrnmmmm$m&m&&

unitat],

dHWfiftflSl^ fins"

I guanya fins a 1.000.000 de ptes.

Si encara no ens coneixes, v^

vg'í- "ï '

La granja mereix una visita !;'

I I Pl. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46

Sant Cugat Centre Comercial

m 3

SANT

2 § SETMANA

CUGAT

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

mtm

ESTRENA

2 ? SETMANA

2 § SETMANA

GOLFA

SALA 2:16,45-19,30-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

SALA3:16,20-16%25-20,30-22£5 GOLFA: 00,30 APTA

SALA* 16,20-19,10-20,25-22,30 GOLFA:00,45 13 ANYS

SALA 1:00,25

>*NiMem SALA 1:16,15-18,15-2015-22,15 APTA

CINESn

v

PavMng

Dtade

ï3ÍRJR Br

90243 S2 31

46 Cultura

HStCANTONS

D IO

De dilluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h F. I despertador. amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h l'rimem Planti, amb Geni Lozano i l'entrevista, amb Jofre Llombart • De 10.30 h a 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu. editat per Josep M. Miró • De 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 14.00 h a 18.00 h Voldetarda, amb I. Casas i Esteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva \allvé • De 20.00 h a 20.33 h {'esportiu • De 21.00 h a 22.00 h {'.estrena (dilluns). Pasta Fullada (dimarts), Pon mtllo (dimecres), Pur d'assaig (dijous). Jazz Cava (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) {•'.l que queda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvchí.

• De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres.

• De 24.00 h a 24.33 h l'.esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Mús ira al ten rostat

Dissabte • D e 9.00 h a 10.00 h Es rap de setmana, amb Joan Vall vé • De 10.00 h a 12.00 li 'Frramilles, el ronriirs • De 12.00 h a 13.00 h

15 DIVENDRES

16 DISSABTE

17 DlfMKNfiK

9 1

, S

li M

La

p r o p o s t a

Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena • D e 18.30 h a 19.00 h F.lxip, amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Pur d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10 h.

Emporten marxa I"edició • D e 10.00 h a 11.00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h IM sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pahissa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2" edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Alvira • D e .16.00 h a 19.00 h Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta « D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Esport en mani/ Ja. edició

'. <~ . ***t' \ Torna la festa homentage

als anlmalsi Sant Antoni

Aquest diumenge els burros tornaran a prendre els carrers de Sant Cugat en la tradicional rua dels tres tombs que cada any s'organitza per celebrar la Diada de Sant Antoni Abat, patró dels animals, dels carreters i en algunes poblacions, fins i tot de pagesos i hortolans. La festa es presenta, un any més, amb els ritus tradicionals que la caracteritzen: la concentració i benedicció dels animals, la cercavila de carros pels carrers de la ciutat i el concurs d'engalanament d'aquests. La comissió organitzadora, però, també ha previst alguna novetat, com és ara la participació d'un carro de Sant Quirze i un altre de Molins de Rei, que també desfilaran per la ciutat, tot i quedar fora de concurs. L'altra pinzellada novedosa l'aportarà la colla dels Tormé, que a banda de desfilar amb el seu carro, han decidit treure al carrer el sant homenatjat. Aquesta és una ocasió especial per viure una jornada en família entretinguda i de record de les arrels.

|

CONFERÈNCIES I XERRADES

SALKS Ml MCll'ALS

• (:iutat Oberta. I Congrés de la Ciutat CfenferèricíéÍ# Ciutat, escenari pjriv8e#at detepr*scifamac&àfx,amb Josep M. Balcells. Ates20 bon». Taula rodona: "twàlk política a ía ciutat* wrh ïmma Oasajoana»Àngd Vicens Gabàldà, Jordi Bstehs, Antoni Santos i Jordi Q&% Altea 21,50h. SocksttlQXià Ls* UnkiSartÉCragaíem Fundació Sant Cugat • ?''*•"

*Katerina Alavedm Duchoslav: Praga i altres coses.

A la Casa de Cultura. Del 14 de gener al 7 de febrer.

TROBADES SOCIALS

•100 Ex-libris. Del Modernisme a l'actualitat, exposició divulgativa. A la Casa de Cultura. Fins al 7 de Febrer.

• Trobada de fAssociació de Mares i Pares de Sant Cupfc D© 11.00 a 13.00fa.A TAieneu Santeugatenc

SALES PRIVADES

ACTES DE SANT ANTONI • A les 9 h. Ofici Solemne.

• A les 1030fa:Concentració dels assistents al Pïadeí Vinyet (Mercat lòrre Blanca).

• A les 11 h: Sortida dels tres tombs del Pla del Vkryet.

• A fes 1 f 30 h: Benedicció a la placa del Monestir t començament de la cercavila.

• A les 18'30 h: Ball de Sant Antoni. Repartiment de premis als millors carruatges i genets.

Org.: Comissió de Festa de Sant Antoni. (:ol.: Ajuntament de Sant Cugat.

ACTES REIVINDICATIUS • Manifestació contra la ració dels FGC de Rybí. Org,

• Sala Rusinol: Susagna Urgell. Fins al 15 de febrer.

Org.: Sala Rusinol. (C. Santiago Rusinol, 52) • Antoni C/iia i Domènec Fita, pintures.

A Canals Galeria d'Art (C/ De la Creu, 16) Fins al 31 de gener.

planta de terrnòlisi a Rubí. Lloc i hora de trobada: a tes 12.00 b. a l'esdel Club Muntanyenc Sant Cugat.

• Patrícia Soler i Benxamín Alvarez, pintures i escultures. La Galeria. Fins al 15 de Febrer.

TEATRE I N F A N T I L

• lAI Perla, versió lliure d'una llegendadel Montseny recollida per Martí Boada. Parla d'una donad*aïgua.Preu: 500 ptes. A les 12 h. Teatre-Auditori del Centre Cultural. Org.: La Xarxa. | | • Passeig per Collserola: Antip ruta del tramvia blau. Guia: Josep M. Aymà. Lloc de sortida: ates9 h ai Club Mun- i tanyenc (Pl.Barcelona, 5). Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat.

I %

ACTIVITATS DE M U N T A N Y A I NATURA

19 DIMARTS

Divendres, 15 de gener de 1999

CONFERENCIES I XERRADES • Cicle de conferències "Cultura i Societat" al Centre Borja Xerrada d'introducció històrica a càrrec de Domènec .

Miquel. A les 20 h al Centre Borja (Llascres, 30). Org.: Centre Borja.

• Cicle de conferències al Club Muntanyenc: Chiapas. Parlarà un membre del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista. A les 20 h. Al Club Muntanyenc

Çéntr» Cultural «La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.

Divendres 11 de gener a les 11 h.

? • T h e Dubliners ?Í FI grup irlandès per exI cel-ïència, que porta més | de trenta-cinc anys emoI cionant públics per tot el * món. % Dissabte 30 de gener, a les ! 11 h.

Cultura 47

ELS ÍCATYIWS Divendres, 8 tie genet de 1999

S A NT O H mL

TELÈFONS D'INTERÈS 93 589 Zl 8a

vSSdoteix (parada)

938741111

936928080

Grua

9387433 7í

085

Ai9üesURo(*sta

938742089

BonftefsRuW-SaRtCugaí S86898&8Q

MPPiWMjRHol

93674 291»

CAP

985881122

AAWVwjeCameMira·st li 93 8741063

CAP urgències

935884455

AWV Sant Joan Mïa-*oi

936747103

Casa*o«wa

93 «8913 8 í

AAPPiWVaWOWa

93874219?

OwíreSocíaMSartitafïlf

9358978»

MPPiWC.McnteerratVal.93 6742106

Casal V&àotriti

93 674 4S 99

MPPWCanMajòVaí.

Catalana <JeSas

937252944

AAPilSp.iWn$UHOi*Sta 93674 2089

Ceflt» Cívic SRoresta

9358908*7

MW«9ua»oftgaURor.

93674 5129

Centra Ctwo las Planes

9367S5106

AsS.CojlsurGïdora

932884567

Casal CuteralMira-SiOt

93 589 2018

W«iCtepr*wa)

935893OS0

Ajustament 8on4)«sBetet«ra Bowbas Generaftat

Cinemes S t Cugat (ftesef.; 936890941 Cwreus

Greetipeace

936747096

Q w Raja Sant Cagat

936741234

Creu Roja VaHdoreix

9367424 59

OspensanlaftaresSa

936747615

936991892

FECSA (atenctó al cient}

9007373 73

FECSA (avaries} Informació R3C

93427 2000

932481040

Tel. de l'Esperança

934144848

tnfotmacio Carreteres

93204 2247

Informació Aeroport

93478 50 OC

Informació REWE

9349002 02

Informació Port.

9331887 50

OMIC

93 589 31 88

Polidínic Torreblanca

935891888

PROMUSA

93 58917 32

ASOI

93675 35 03

itf • •

VALLDOREIX • informació iinscripctons: DetSmartSaoIwBOdffls, rftta13fc.í<fet7*t0h

T«Ufax93«BSKe*

D u r a n t els mesos d e f e b r e r i març...

A les 20 h. I r. C U R S D ' H I S T Ò R I A DE CATALUNYA. 10 sessions, dies encara per confirmar.

Preu: 1.500 ptes.AI Convent M M .

SS.Corazones de Jesús y Maria.

Org.: Centre d'Estudis de Valldoreix i Museu de Valldoreix.

9358955 52

—^™™™—'

"e ™

—

Hisenda

w m w

™ ' * "

935891155

Jutjat • ~ - — • • — ~

935891212

ItVattd'Nebron

932034660

93 2051515

Funerària

K General de Catalunya

t t Sart Joan de Deu

90074 7474

^ # %# b I \ Í F I I ™

(91154347 04

Uratat Coronaria

Eírt. M«nicï«l08scentraSl 936742719 ENHER Rubí

938745649

CASAL DE

Divendres 15 • Sant Maur Dissabte 1 6 • Sant Marcel Diumenge 17 • Sant Antoni Abat Dillulluns 1 8 • Santa Prisca Dimarts 1 9 • Sant Màrius Dimecres 2 0 • Sant Fabià Dijous 2 1 • Santa Agnès •Divendres 2 2 • Sant Vicenç

NFORMACfÓ IINSCRIPCI

936746696 ~

"

• " —

Parròquia St. Pare Octava 936741163 Parròquia Les Planes

93 204 75 03

Parròquia Valdoreix

93674 05 69

lMflNHH9HMi 93 674 25 70

Arxiu Gavin Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 «°°wc™°oww°oo<™'fl™fl™*'*™w*™'*oo°°M°™4™°-'

•—»—«—• 091

Urgències

092

=™*«««°™«<«=«.

Pol Mumapai (Valldoreix)

908 79 51 25

-™"**"-™-™™ ™-™™-"" "™~~-™~~«« 1

Comissaria de Policia

93 674 7612

Taxis (parada)

9367409 97

.ra*~~»_™ra»™ra«ra»*_«

Ràdio Taxi

9358944 22

Rapsol-Butà

936741580

Sant Cugat Comerç

9367403 22

SCflEA

9358900 21

CERA PERDUDA • VITRALLS DECORATIUS •ORFEBRERIA DIBUIX I PINTURA •TEATRE JOVES I ADULTS • ESTAMPACIÓ • PUNT-TALLER DE SOBRE ROBA PLÀSTICA •IOGA •JOIERIA ALA •CANTCORAL

93 58905 98

Uar d'Avis Parròquia "

ow

•

"

™««««

Club Muntanyenc Potea Municipal i Prat. Civil

•JAZZ INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZ PER A ADULTS

»~~——™-

Cueroo Nacional d* Poscia 93 674 78 58 "-~ , l ™~™™-™™~-~~~™~™ <

93 58916 38

Casal d'Avis SC

•™*™

w

*

M

*

w , w

*

w

•

•

93674 53 96 *

b

™

w

*

«WWWHMHroOOUMW

936741006

Coral de la Unió ~™ w w c e M ™ W M ™ í * í ™* e ™ w w t ™™

m

™ " ™

W M

Esbart Sant Cugat

93675 26 52

Tot Sant Cugat

93674 8661

Grup Sup. Immigrants

93674 9314

Ràdio Sant Cugat

93675 5959

Els 4 Cantons

93 589 62 82

-*-

HORARI AUTOBUSOS 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-U=S PLANES Sortides des de Mas Jarter.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-rj7.00h-08.00h i a les hores en punt fins a les 22.00h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.Q0h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada nora fins a les 21,40n.

L'últim servei finalitza el seurecorreguta l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fms a les 21.40h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

Sortides des de F. Colom.

-Dies feiners. 1a sortída:05'45ri del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. • -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h dei matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h.

Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitjafinsà les 21.35h.

Recorregut. F. Colom, ta Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Oies feiners. 1a sortida: G5.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h.

-Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55fi.(fetners)

IA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec.

-Dtes feiners, la sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16fi-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fms a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc.

-Dies femers, ta sortida: 06.23h-O6.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fms a les 22.23h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09,23h-09,53ft i als 23 i 53 rranuts de Óada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de fSstedd FGC. -Oie* feiners, ta sortida: 06.05ivfj6.35h i als 05 i 35 minats Óe^arialmlm$aies2£35h, -Dissabtes i festius. 1a sortida; 09,05h-09.35h \ als OS i 3S rwi^<tec*ter^fc»ate$2&35k

Recorregut Saní DottèneCtCfiP, Sard

Frm^^tPiaca<MfMs^ïonebÍmcM,kkxmtir,£stàctó

• A 3. SANT CUGAT-BARC6LONA -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fms ates 22.10h.

-Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i Q6.10h i als 10 minuts dècada hora fins ales 22.1 Oh. -Owmengesítestfus. lasortida: 07.10b i als 10 minuts'<te cada hora fins ates 22.10h.

-Sortides aAfioonateaCerdanyoia: 22.40n i 23.00h (feiners). 23.00h {dissabtes i festius). >mm.

IARCELONA-SANT CUGAT

-Dtes feiners, fa sortida: 05.45 i als 15 S 45 -Dissabtes. 1a sortida: 05.

H5kti»ngMÍfestíiB.1asa1kk{».45hí -SortídwaÉÉtioiiatt a CvnlanysQtac^m

ELS4CAOT0NS 48

Divendres, 15 de gener de 1VQ9

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Lluís P u i g . Empresari

Mil·lenni

jubilat.

IORDI CASAS

"Els casals d'avis s'han desenfocat" maranch era ambaixador espanyol a Rússia i em van preparar diverses entrevistes amb alguns ministeris. El més curiós de tot era que jo vaig haver de viatjar, oficialment, en un "tour", de turista.

No podia dir que anava per negocis.

- 1 com va ser que va començar a donar conferències sobre els seus viatges?

- A través d'un amic que em va proposar, un bon dia, de donar uns cursos universitaris per a la tercera edat. Jo llavors encara no m'havia jubilat però ho vaig acceptar i encara ara ho estic fent Ara dono geografia humana a la universitat de Barcelona, també per a gent gran. Ja fa 15 o 16 anys que ho faig. Em porta molta feina però gaudeixo molt perquè és una manera de reviure els països.

MARXA F A I / Í I E R A

Ha visitat més de vuitanta països i porta dues mil hores de vol a les seves espatlles, algunes d'elles com a pilot d'avioneta, perquè té el títol des dels 54 anys. Nascut a Seva fa 82 anys, va venir a viure a Sant Cugat l'any 45 i s'hi va arrelar amb facilitat. Estima la ciutat com si hi hagués nascut i ha suposat un motor important per a entitats tan emblemàtiques com l'Esbart Sant Cugat i el C l u b Muntanyenc. Per això i per tota una vida dedicada al treball, ha rebut el guardó de Santcugatenc de l'Any per la seva trajectòria.

- Com va reaccionar, vostè que no és gaire amic de fer-se notar?

- Home. són d'aquelles coses que agraeixes, que t'agraden i que et fan reflexionar sobre tot el que has fet a la vida. T'atures i dius: Déu n'hi do. Però hi ha molta altra gent de Sant Cugat que se'l mereix, també.

- El seu pare el va enviar a Barcelona als \ \ anys per estudiar comerç i, paral·lelament, es va treure el títol d'educador físic...

- Sí. Però a mig estudiar em va enganxar la guerra, que van ser tres anys, i després em va tocar fer el servei militar a Galícia durant tres anys més.

- Però va aprofitar el temps...

- Allà vaig aprendre italià i fotografia, que és una de les meves grans passions. Després del Servei vaig tornar a casa, em vaig dedicar a formar-me en tècniques de comerç i, finalment vaig comprar la meva pròpia indústria, juntament amb un altre soci. La fàbrica. Colores Hispània S.A., que encara treballa, produeix pigments cromats i està situada al Poblenou.

D'aquella època guardo records entranyables. Sortia molt d'hora de casa, a tres quarts de 7, per recollir a Barcelona un tècnic i el meu soci. Jo passava per la Rabassada, per on en aquella època no passaven gaires cotxes, i cada matí cm creuava amb un mateix cot-

Puigva ser anomenat santcugatenc de l'any. FOTO: XAVIIARRÒSA però ens trobàvem que en sabíxe. No ens coneixíem però ens em més nosaltres que no ells, persaludàvem. què nosaltres portàvem ja molt - Com han canviat les coses... temps practicant-lo a les nostres - Sí, però a Sant Cugat hem tinempreses. gut sort perquè no ens hem desenvolupat com Rubí. Es manté el - Es va aficionar als viatges grànucli antic del poble i tenim força cies als negocis? zones verdes.

- Una mica sí, perquè vaig començar a viatjar per feina i des- Vostè va ser un dels primers prés ho vaig continuar fent per catalans a practicar el màrqueplaer. Quan anava per feina em ting... buscava un dia de lleure i quan - Quan encara no es coneixia, viatjava per plaer em reservava l'any 47, uns quants industrials i uns dies per fer feina. Al principi caps comercials vam crear el Club visitava molts països d'Europa, de màrqueting i ens vam especialitzar en la pel negoci. La primera sortida que direcció d'emvaig fer va ser el p r e s e s . Vam 57 quan l'expo de e s c a m p a r el Brussel·les i, hamàrqueting vent estat desaper tot Catafecte al règim de lunya i, fins i F r a n c o , e m va tot, a la unicostar aconseguir versitat. passaport.

Després vaig haver d'a— Va costar fer parròquia? nar fent viatges a visitar represen- Sí. perquè no era considerat. tants, clients... i sempre hi anava Ni se sabia pronunciar. Fins i tot per feina però em reservava el una vegada vam anar a donar una meu temps per a la camera de reconferència a la universitat i el matratar. teix catedràtic ens deia que això eren coses dels americans. Per a - En deu haver vist de tots coells era una tonteria. Després ja lors... va venir la universitat d'econòmi- D é u n'hi do. Recordo que ques i ja van tocar el màrqueting, quan vaig anar a Moscou en Sa-

A Sant Cugat hem tingut sort perquè es manté el nucli antic i tenim zones verdes

- I, a banda dels llocs que li ho demanen de tant en tant, com el Club Muntanyenc, també va als Casals d'avis i a les residències...

- Als casals d'avis, en aquests moments, ja no hi vaig perquè els vas a destorbar. Els casals d'avis s'han desenfocat. Al principi hi havia un tipus de gent molt diferent del que hi ha ara, que van al casal a estar-s'hi com en un bar, jugant a les cartes i al dominó, i no volen fer activitats culturals.

Aquest mal el pateixen més els homes que les dones, però és una llàstima. A les residències d'avis encara hi vaig perquè estan molt desemparats i necessiten fer activitats. De vegades em diuen que és l'única cosa que tenen a part de la T V És molt trist Són centres que humanament estan molt bé, però que no poden donar el mateix caliu. í ja no parlem dels que estan en situació terminal, que n'hi ha que no reben ja ni visites dels seus familiars!

- I vostè, amb 8 2 anys d'edat, d'on treu l'energia?

- Cuidant el meu hort Hi dedico una hora al dia, més o menys.

De fet, el metge sempre em diu que no el deixi mai. Algun benefici em deu fer.

Ara que el calendari electoral, després d'un llarg estira i arronsa, ha quedat aclarit resulta que se'ns presenten nous dubtes de caràcter cronològic. Llegeixo al darrer número d'aquest setmanari q u e , e n bona lògica matemàtica, el nou mil·lenni no s'iniciarà l'I d e g e n e r de l'any 2000, sinó un any més tard. Cal dir que amb un amic meu ja havíem arribat a aquesta conclusió fa unes setmanes, però el fet de veure-ho en un mitjà d'informació li dóna més substància. Ben segur que el tema no serà pres amb serietat, ja que el trasbals comercial q u e representaria (què passaria amb els que ja tenen reservada taula per al sopar de fi de mil·lenni?) seria dels que marquen època (i mai millor dit). A més, dificultaria les coses a un bon grapat de prohoms. Representaria, per e x e m p l e , un cop baix a tots aquells alcaldes q u e , alguns d'ells després de molts anys, han decidit deixar l'alcaldia amb l'últim any de segle i mil·lenni, per tal que altres estrenin el que s'inicia pocs mesos després. El mateix Molt Honorable té l'oportunitat, i els catalans l'obligació que això sigui possible, d'entregar el testimoni de la Presidència de la Generalitat pocs dies abans de l'inici del nou mil·lenni. En canvi, si retardem un any el seu començament, no serà possible aquella dit de ,4 mil·lenni nou, president nou. El Barca, sense anar més lluny, amb l'actual previsió tindria l'oportunitat de tancar la celebració del centenari, i seria un detall impagable, amb la renovació de la seva presidència. Una cara nova i menys ploranera ens ajudaria a frontar el nou mil·lenni amb un altre ànim. Si es canvia la data, tot això serà impossible.

I què dir de Don José Maria. Si la primavera del 2000, data probable d'eleccions generals, pertany ja al proper mil·lenni, no caldrà que tomi a sortir elegit (toquem.fusta!) per autopresentarse com el president del traspàs de mil·lenari. No cal dir que en el cas que aquests tres relleus no es produeixin, la data de l'inici del nou mil·lenni (i el mateix inici) serà una pura anècdota.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

baló

Hardware, Software &Webs