ELS4CAMONS
44
S e t m a n a r i de Sun
Divendres, Hde novemhn de 1996
CUGAT DEL VALLÉS
QUIM PALACIO I EDUARD PINEDA. Guanyadors de la Marxa 1996
Dimissió? IORDI CASAS
V
'Teníem una cosa a dins que .99 ens deia que guanyaríem' AI KA COSTA
EN coneixen pràcticament des que van néixer, ja que les seves mares estudiaven a la mateixa escola. Tenen vuit anys i ja han participat en la Marxa tic Regularitat q u e o r g a n i t / a cl C l u b Muntanvenc en altres ocasions. Hnguanv però. s'hi han esforçat molt mes i han aconseguit el somni de tot participant en una competició: la victòria. —Esteu acostumats a caminar? Q\ TM <Q).: "Sí, perquè tots dos tenim una casa a Eont-romeu. a Ics muntanyes, i estem acostumats a fer excursions. A més, des dels tres anys esquiem. Aleshores potser encara no caminàvem gaire bé però els pares ja ens portaven a les excursions." EDI ARI) (E).:"Jo sempre faig moltes excursions amb els meus parcs. I le pujat al Puig-pedrós, al Canigó, a T o r r e u n e u l e s , al Puigmal. a la Mola... i potser me'n deixo més." —Corn vau conèixer l'existència d'aquesta competició? (_).: "A tra\és de la meva germana, que ja hi participava, l'n dia vaig voler provar-ho jo, els meus pares em van deixar i em va agradar molt." E.: "A mi m'ho va dir el Quim fa dos anys. Ell hi volia anar amb un amic. però com que no va poder. m'ho va dir a mi." - I de qui va ser la idea de participar plegats en la Marxa? Q i E: "D'ell." Q.: "No, la idea de participar a la marxa va ser meva, però ell va proposar que hi anéssim plegats." —En general penseu que el recorregut és difícil? E.: "Home, no gaire. L'últim tros sí, perquè és desesperant: tota l'estona estàs pensant 'ja arribem, ja arribem'." Q.: "Jo aquest any l'he trobat més difícil, perquè els altres anys començava molt ràpid, després anàvem molt més lents; era petit i no em controlava. En canvi,
l'.Kduardi ai (Juim tiiribunt a la meta. Foto: CRISTINA NAVARRO em feia gràcia guanyar, però aquest any volíem mantenir el aquest any m'era igual." ritme i em va costar molt més." E.: "Diu que li era igual, però —Quin és el tros que us va cosabans de començar la Marxa em tar més? va dir que tenia com una cosa a E: "El que vam fer després de dins que li deia que guanyaríem l'esmorzar, perquè era un camí i vam guanyar. I jo dic que semmolt estret i hi havia molta cua pre que hàgim de participar en per passar-hi. A més, després em alguna altra cursa, que li vingui va agafar molt mal de cap." aquesta cosa. no?" —I el t r a m q u e us va semblar —Aleshores, què és el p r i m e r més fàcil? Q.: "El que passa"SÍ els pam ki I » - vau p e n s a r va pel bosc, perquè -* q u a n vau s a b e r estem acostum Jts participessin, dirien q u e h a v í e u guaa c a m i n a r per la nyat la marxa? muntanya i avanque hem guanyat E.: "Jo no podia çàvem més ràpid." dir res. E s t a v a gràcies a ells" E.: "A mi el q u e molt emocionat." em va agradar més Q.: "A mi la meva era quan vam passar pel poble i mare em va dir que tenia una per la carretera, perquè com que sorpresa i jo ja vaig saltar d'aleera tot pla p o d í e m c ó r r e r i gria perquè cm vaig imaginar avançàvem molt." que ens havíem classificat. Si aleshores, de l'alegria, vaig fer - P e r a vosaltres és veritat allò un salt d ' u n m e t r e d'alçada, q u e l'important és participar? quan vaig saber que érem els Q.: "A mi els altres anys sí que
B gal dd Monestir de7.00hal0.00h
- I ara que ja heu guanyat, penseu c o n t i n u a r participant en la Marxa? E.: "Jo de moment vull participar-hi l'any que ve, després ja ho veurem. A més, encara que ja hàgim guanyat un cop, ens continuarem esforçant, perquè anar a la Marxa per passar el temps, no." Q.: "Jo vull participar-hi tots els anys, fins que faci els 14." - I no us agradaria que l'edat límit per participar-hi s'ampliés? Q.: "Els 14 és una bona edat perquè als 15 anys ja ets una mica gamberret. Aleshores l'edat màxima està bé, però m'agradaria que fos més tard per poder continuar participant-hi." E.: "A mi ja m'està bé, perquè després dels 14 anys voldria participar en marxes per a gent gran. El que passa és que em sembla que aleshores em diran que sóc massa petit per anar-hi."
La informació de casa, abans que ningú
de dilluns a divendres
St. Cugat avui. L'informariu de 13!Ò0h a 13.30h de dilluns a divendres
guanyadors en vaig fer un de tres metres." —Els amics de l'escola, els germans i tots els vostres c o n e guts, com vau reaccionar quan van s a b e r q u e é r e u els guanyadors? Q.: "A mi, els meus cosins em van trucar tots per felicitar-me, però a l'escola els meus amics em deien: 'Mamon, m'has pres el lloc.'" — I d e les p a r e l l e s q u e fan traiii|»es per guanyar, què n ' o pi neu? E.: "A mi m'és igual, qui vulgui fer trampes que en faci. mentre no en faci jo. I si guanyés una parella que hagués fet trampes, només pensaria que no haurien d'haver guanyat, però per ells faran." -El fet que no us pugui acompanyar cap adult a la m a r x a , ho veieu bé o preferiríeu participar-hi a m b els pares? E.: "Jo prefereixo anar-hi sol, perquè els pares estarien tota l'estona dient-nos si tenim set, si estem cansats... A més, si hi haguéssim participat amb els pares, tothom diria que hem guanyat perquè anàvem amb ells."
Ràdio Sant Cugat, la petita gran radio
aig manifestar-me, no fa gaire, a favor d ' u n descens dels sous dels gestors de la cosa pública local. Segueixo pensant el mateix, no veig per què l'admin i s t r a c i ó d e les e s t r e t o r s econòmiques ha d'anar acompanyada de remuneracions forassenyades. Ara bé. reconec que hi ha gent més agosarada. N o m é s cal veure la sol·licitud de dimissió (de l'alcalde, s'ent é n ) expressada per un grup municipal de l'oposició. D e c i d i d a m e n t , no hi estic d'acord. I el meu desacord no té res a veure a m b els argum e n t s esgrimits per uns i altres. D'una banda, s'argumenta la dimissió en funció de la pèssima gestió practicada, la qual cosa em sembla improced e n t . D a v a n t una e v i d è n c i a més que "cantada", una llastimosa situació econòmica que ve de lluny, no es pot oposar una altra evidència "cantada", que no hi ha recanvi a la vista (d'alcalde, s'entén). D'altra banda, justificar l'actual situació financera sobre la base del molt que s'ha fet és pixar fora de test. El molt q u e s'ha fet no es pot deslligar de com s'ha fet o finançat. L'acció, i per a això es fan eleccions, ha d'anar a c o m p a n y a t d ' u n a bona gestió financeta. L'estirada de braç-ha d'anar acompanyada de la de la màniga. Dimissió, per què? Qui gestionarà el daltabaix? Sembla lògic q u e ho faci el m a t e i x e q u i p de govern que l'ha produït. T a m b é sembla lògic que es deixi acompanyar en aquesta tasca per la resta de grups. I, e n a q u e s t s e n t i t , la m a n e r a com s'ha abordat la discussió i aprovació de les noves contribucions no és, precisament, la més adequada. Posar-se només d'acord a fer un nou pla econòmic i financer, a banda de ser una obvietat, no expressa una gran dosi d ' i m a g i n a c i ó . Sóc conscient q u e m e n t r e duri l'(E)sforç (R)emunerador (C)omplementari q u e fa possible l'actual majoria de govern, tot plegat no serà possible, però no per això deixa de ser necessari. Mentre, ja se sap. qui dia passa any empeny.
Butlletins horaris de 7.00h a 24.00h Cada dia I IIIMIS
del3.30hal4.00h dedill uns a divendres