ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996
7
PUNT I SEGUIT
CULTURA
La santcugatenca Assumpta Bailach és, des del 2 de gener, la responsable del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Això significa que haurà
de vetllar per la millora en el fun- per a aquest any 96 són desenvolupar es va aprovar el 1993. Assumpta Baicionament de les biblioteques de la la utilització dels fons comuns de les lach defensa les biblioteques municixarxa a les comarques de Barcelona, biblioteques de la Diputació i aplicar pals com un centre cultural que ajuda Els objectius que s'ha marcat Bailach al màxim la llei de biblioteques que a l'enriquiment de les poblacions.
A S S U M P Tr A B A I L A C H . Cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
«La biblioteca )teca ha d'impulsar la cultura» ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Quina serà la seva funció com a cap del servei? —«Les biblioteques són l'únic servei municipal obligatori que tenen els ajuntaments de més de 5.000 habitants, per llei. La Diputació de Barcelona gestiona Ics biblioteques municipals per delegació dels ajuntaments. En el cas que un ajuntament vulgui, s'estableix un conveni per gestionar part d'aquest servei, sempre dirigit per l'Ajuntament.» —De quina part de la gestió s'encarrega la Diputació? —«Nosaltres fem una proposta que pretenem que sigui homogènia a tots els llocs. Quan un ajuntament vol traslladar o crear una biblioteca, nosaltres els fem un pressupost amb recursos del programa sectorial de biblioteques del PCAL. Aquest programa té uns 600 milions de pessetes cada dos anys. i serveix a l'ajuntament per fer l'obra. Aleshores, treballem amb aquell ajuntament donant-li assessorament tècnic per fer el programa i analitzar les necessitats que té el municipi. Un cop acabat l'edifici i cl programa la Diputació instal·la tot el sistema informàtic i els audiovisuals. i adquireix el fons inicial de llibres. També s'encarrega del manteniment mensual del fons. La Diputació. a més. contracta i paga el personal bibliotecari."
Assumpta Bailach al carrer Xcrric, on hi ha l'antiga seu de la biblioteca de «la Caixa--. Foto: JA. MULA.
informatitzades, que actualment són 35 de les 113 que hi ha a la xarxa, poden accedir al fons de tota la resta amb una única consulta, i tenen accés als serveis externs d'informació. Per exemple. Internet. Un usuari de Mont—Quins són els objectius que cada, per exemple, pot saber que s'ha marcat com a responsable del servei? hi ha un llibre a Cerdanyola i nosaltres l'hi podem facilitar. En —«La gràcia que té la feina que ha fet la Diputació en els aquest moment tenim un milió darrers deu anys és que ha creat de registres.» un model de biblioteca que serveix —Quins criteris seguiu per de referència a molts llocs d'Escomprar llibres? panya i fora d'aquí. L'aspecte més —«Un dels objectius del 96 és important és que treballem en aconseguir que els municipis parxarxa. El gran element que ens ticipin cada cop més en les poestructura és el catàleg col·lectiu: lítiques de selecció per comprar totes les biblioteques que estan el fons de la bilioteca, perquè
IC organitza una xerrada sobre la llei de l'avortament B Sant Cugat.— La secció local d'Iniciativa per Catalunya ha organitzat per al proper dijous dia 18 una xerrada sobre la llei de la interrupció de l'embaràs, pendent de l'ampliació al quart supòsit. L'aprovació d'aquest quart supòsit, que ampliaria les possibilitats d'avortar a pràcticament qualsevol circumstància, ha quedat ajornada fins a la propera legislatura, a causa de l'oposició inicial del grup parlamentari de CiU. Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya (IU/1C) es va mostrar partidària, en el seu moment, d'aquesta ampliació, que fins i tot considerava massa restringida. La seva proposta considerava que l'avortament era una decisió que depenia únicament de la consciència de cada dona. La llei actual permet l'avortament en tres casos: quan perilli la vida de la mare, quan tenir el fill li representi un trastorn psicològic i quan el fetus pateixi alguna deformació. L'ampliació de la llei inclouria els condicionants sòcio-econòmics com a quart supòsit. La xerrada, que començarà a partir de les vuit del vespre a la Casa de Cultura, anirà a càrrec de la diputada al Congrés dels Diputats Mercè Ribadu11a. / C.C.
les realitats són diferents." —Què pensa de la biblioteca de Sant Cugat? —«Quan s'estava projectant, vaig intentar que la decisió que prengués l'equip de govern valorés els criteris que serien beneficiosos per a la població, i evidentment. no me'n vaig sortir. La primera errada d'aquesta biblioteca és de plantejament: es va fer des d'una àrea de l'Ajuntament, i no amb la visió de l'equip de govern integrat. Hi havia problemes amb la instal·lació elèctrica que s'han anat resolent gradualment. És molt important l'edifici, però molt més ho és que després el servei funcioni amb el fons. el personal
ENSENYAMENT
i els horaris adequats.» —Les biblioteques tenen futur en l'era de la informació audiovisual? —«Les biblioteques han de ser els centres d'informació de cada localitat, els promotors de l'activitat cultural i de dinamització de la lectura. Crec que per evitar que es converteixin en una sala d'estudi, s'han de potenciar Ics biblioteques escolars, i posar-ne als instituts. El país ha d'anar normalitzant-se en relació amb aquests recursos, que afavoreixen l'autoaprenentatge de l'alumne. Les biblioteques universitàries han fet un canvi molt important en aquest sentit.»
Tomàs Seix creu que els usuaris fan un ús incorrecte de la biblioteca • Una bona part dels santeugatencs que utilitzen la biblioteca en fan un mal ús, i això comporta problemes d'espai, segons el director del Centre Cultural de Sant Cugat, Tomàs Seix. Aquest equipament té 3.500 usuaris per mes, i els serveis funcionen durant 38 hores i mitja a la setmana, una xifra que, segons Seix, és molt superior a les d'altres biblioteques informatitzades de la Xarxa a la província de Barcelona. «L'Hospitalet. que és una població molt superior a Sant Cugat, dóna 28 hores de servei als usuaris. Gelida, que és una població més petita que Sant Cugat, té 20 hores de servei, i Premià de Mar, que és una població una mica més gran que la nostra. 25 hores.» Tomàs Seix creu que una part de la saturació de la biblioteca és fruit de l'ús que en fa la gent. «Una biblioteca no és una sala d'estudi, és una sala de consulta. La majoria de la gent consulta poc. Una de les coses que més èxit té en aquesta biblioteca són els compactes, els vídeos i els programes informàtics. Com que encara no podem oferir la consulta d'aquests suports a la mateixa biblioteca. el préstec funciona. Si l'ús es fa fora de la biblioteca, no hi ha problemes d'espai, ni d'horaris.» La biblioteca ha passat de 121 punts de lectura a 149. «Hi ha gent que ve a estudiar, sense consultar llibres, i ocupa aquests espais. No els podem fer fora.» Respecte a les crítiques que es fan a la distribució de l'espai, el responsable de la biblioteca diu que la població de Sant Cugat tendeix a créixer, i que l'equipament municipal haurà d'adequar-se quan es produeixi aquest augment. «No podíem instal·lar d'entrada 250 punts de lectura. Com els ampliaríem quan s'incrementessin els usuaris?» /À.C.
ANTIMILITARISME
IC vol que l'Ajuntament reclami la despenalització de la insubmissió La moció es presentarà en el proper ple
Premí de batxillerat.— Sergi Elizalde, alumne de l'institut Arnau Cadell, ha estat un dels set estudiants de Catalunya guardonat amb el premi extraordinari de batxillerat que organitza el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Sergi Elizalde ha tret una mitjana de 8,5 a tot el batxillerat, ha superat les proves del concurs i encara té temps per estudiar música al conservatori municipal. Els seus mèrits li han reportat 50.000 pessetes en material informàtic. / À.C.
CÈLIA CERNADAS militar «des del moment en què H Sant Cugat.— La secció local nosaltres defensem l'exèrcit prod'Iniciativa per Catalunya presenfessional». La prestació social tarà una moció al ple del proper substitutòria (PSS), obligatòria dimarts en què reclama, principer als objectors, és en consepalment, que el consistori es proqüència «un succedani del servei nunciï a favor de la despenalitmilitar i un càstig que ha de pagar zació de la insubmissió i de l'exl'objector per la seva dissidència», carceració, fins que no entri en segons exposa el text de la moció. vigor el nou Codi Penal, dels Per aquest motiu, IC demana que aproximadament 300 joves insubl'Ajuntament no ofereixi en cap misos que actualment hi ha a la cas noves places per realitzar la presó a l'Estat Espanyol. Segons PSS i que en el termini d'un any el coordinador de la comissió poelimini les ja existents. «L'admilítica d'IC, José Fernando Mota, nistració, a través d'aquestes pla«el tema és actualitat des de l'aces, està cobrint llocs de treball», provació del Codi Penal, i cal redenuncia Mota. Un últim punt que cordar que continuen les penes es reclama en la moció és que de presó per als insubmisos». En l'Ajuntament s'oposi a servir com aquest apartat, la federació rea centre de reclutament: «Si per clama també que l'Ajuntament qüestions legals s'imposa a l'Ajuncreï un programa de suport i astament fer aquest servei, s'adjunsessorament jurídic adreçat als jotarà a la notificació militar tota ves insubmisos de Sant Cugat, cinc la informació disponible sobre posdels quals estan pendents de jusibilitats d'objectar o de fer-se indici. Per IC, l'objecció de conssubmis.» La moció, que no s'ha ciència tampoc és una opció vàlida consensuat amb cap grup, té poper als que no vulen fer el servei ques possibilitats de prosperar.