ELS CANTONS

Divendres, 12 de gener de 19%

I Punt i seguit El regidor del PSC Martí Vilaró es queixa de la política de l'Ajuntament respecte al comerç local a Casa de la vila. Plana 4 La jutgessa degana de Rubí només admet les excuses de 9 candidats santcugatencs a jurat popular. Plana 5 Mans Unides Sant Cugat ha de recollir 5 milions de pessetes per rehabilitar una escola de l'índia. Plana 5 El tinent d'alcalde de Medi Ambient i geògraf Jaume Busquets explica en una xerrada que el Vallès era un llac a l'era terciària. Plana 6

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 128»Any IV» 225 pessetes

Sant Cugat torna al Patronat de CoUserola pel pacte amb ERC • Tot i això, l'alcalde defensa que la gestió • Aymerich sempre ha rebutjat la del parc correspon a la Generalitat integració plena per motius polítics • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va seure per primera vegada al consell d'administració del Patronat de CoUserola a final d'any. L'assistència a aquesta reunió segellava la integració polí-

La santcugatenca Assumpta Bailach, cap del Servei de Biblioteques de la Diputació, diu que les biblioteques han «d'impulsar la cultura». Plana 7

tica de l'Ajuntament al Patronat —reconeguda a desgrat— arran del pacte de govern entre CiU i ERC. Ara, l'alcade ha afluixat les crítiques a aquest organisme supramunicipal —format majoritàriament

per ajuntaments del PSC i d'IC— però continua insistint que hauria de ser la Generalitat qui gestionés el parc. Queda pendent concretar l'aportació econòmica que haurà de fer l'Ajuntament. Plana 2.

CAVALCADES

IC presentarà una moció perquè l'Ajuntament demani la despenalització de la insubmissió. Plana 7 El propietari de Zoom, Francesc Rueda, diu a Les empreses que «una Leika és com el Rolls Royce de la fotografia». Plana 8 El cas dels veïns del Colomer contra Joan Barrachina podria quedar vist per sentència avui. Plana 9 La grip ha afectat més de la meitat de la població de Sant Cugat en el que portem d'hivern. Plana 9 Els santcugatencs expliquen la seva actitud davant les rebaixes a L'enquesta. Plana 10 La biennal Mostra d'Art Contemporani Català, organitzada a Sant Cugat, arriba a la 10a edició. Plana 12

I Laura Conejero L'actriu santcugatenca és la coprotagonista de la comèdia L'Hostalera, que arriba avui al Teatre-auditori després d'una temp o r a d a d'èxit a Barcelona. Dirigit per Sergi Belbel, el muntatge explica una història d'amor conflictiva amb un «final no romàntic» que Conejero creu que és «respectuós amb la intellència del públic». Plana 11

I Esports L'entrenador del Winterthur Sant Cugat, Carles Navarro, diu en un dels pitjors moments de l'equip que «la directiva no està nerviosa». Plana 20 La junta gestora de la UESC busca una solució a la manca de candidats per substituir la directiva de Jaume Espina. Plana 21

Milers de ciutadans van seguir cl llarg recorregut de la cavalcada del centre de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

La pluja acompanya les cavalcades de Ses Majestats per tota la ciutat B Sant Cugat.— Tot i la pluja fina que va caure durant la nit de Reis, Ses Majestats van arribar en tren, cavalls i carrosses a tot el municipi i milers de ciutadans, grans i petits, van sortir al carrer per saludar-los.

Tones de caramels i il·lusió van tornar a ser els ingredients de les cavalcades del Centre, de Valldoreix i els Districtes que es van desenvolupar sense cap incident. La parròquia de Ca l'Avi a les Planes,

Viatjar en Ferrocarrils costa un 5% més des del dia 1 • Sant Cugat.— Les tarifes de Ferrocarrils de la Generalitat van augmentar l'I de gener d'un 5%, amb la mateixa proporció que l'any passat. El preu del bitllet entre Sant Cugat i Barcelona passa

de les 225 pessetes a les 240, i el de Terrassa i Sabadell augmenta 10 pessetes, de les 190 a les 200. Aquest any ha de ser també el de la posada en marxa total del Metro del Vallès. Plana 3.

I Apunts La Xarxa presenta diumenge l'espectacle Mamà, por!. Plana 24 La radiografia recull avui la història de la coral Serra d'Or. Plana 26

Presència i aqvesta eaictó n* donaran un exemplar de la revista Presència

El pressupost per a Mira-sol avisa de l'austeritat del 96 H Mira-sol.— L'anunci d'un pla d'inversions auster a Mira-sol —encara sense xifres— és la primera mostra del que serà un any marcat per la contenció de la despesa. La

urbanització del carrer Àvila i la rambla del Jardí, prevista inicialment per al 1995, serà la inversió principal d'aquest any, tot i les queixes d'alguns dels veïns. Plana 3.

la botiga de queviures Víctor a Valldoreix, el Casal Cultural a Mira-sol, la plaça Estació a La Floresta i la plaça de Barcelona al Centre van ser els punts de major concentració de persones. Plana 23.

m SORTIT

A* REVIST; Estudis: - PAS A PAS. UN ITINERARI PER SANT CUGAT (II i III). - DE SUPLANTACIONS, MENYSPREUS I REVERSIONS - ASPECTES DEL PODER POLÍTIC LOCAL A LA BARCELONA DEL TRIENNI 1820-1823. - EL MONESTIR DE SANT CUGAT: DESAMORTITZACIÓ I GESTIÓ EN EL SEGLE XIX. - QUIN MUSEU PER A SANT CUGAT?

A to venda a les següents llibreries santcugatenques: Alexandria, Camí, Ei Quiosc, Jordi, López, Paideia, Paper paper, Planas i Xamfrà.

2 * Divendres, 12 de gener de 1996

PUNT I SEGUIT MEDI AMBIENT

L'Ajuntament ment de Sant Cugat s'integra políticament lent al Patronat de Collserola lítiques, però repeteix que el parc l'hauria de gestionar la Generalitat Aymerich afluixa les crítiques, CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Amb reticències> i quasi a :coneix que desgrat, l'alcalde, Joan Aymerich, reconeix hi ha hagut «un canvi d'actitud»» per part nat Metrode l'Ajuntament respecte al Patronat

polità del Parc de Collserola, tot i que continua pensant que la gestió del parc correspon a la Generalitat. Per primer cop, Aymerich, que sempre havia considerat que el Patronat es dedicava bàsicament a «promocionar-se», ha

assistit a una reunió del consell d'administració del Patronat. D'aquesta manera, s'avança cap a la integració plena de l'Ajuntament: i és política perquè els tècnics dels dos organismes ja fa temps que col·laboren.

Es pot parlar d'una normalització de les relacions entre l'Ajuntament i cl Patronat de Collserola? «Potser sí, perquè ara assisteixo a les reunions i abans no ho feia», respon l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. De fet. des de les eleccions municipals, només s'ha celebrat una reunió del consell d'administració, que va servir per escollir el president —continua sent l'alcalde d'Esplugues de Llobregat, Antoni Pérez Garzón—• i aprovar un pressupost provisional de 922 milions de pessetes. Aymerich admet amb reticències que això significa un «canvi d'actitud» de l'Ajuntament, si es tenen en compte les tenses relacions que fins ara hi havia hagut entre els dos organismes. Dies després dels incendis que fa dos anys van cremar a la Floresta i les Planes, l'alcalde reclamava que la Generalitat fos l'única administració, en col·laboració amb els nou ajuntaments implicats, que tingués competències sobre el parc. A més, considerava que el Patronat és un organisme que «en lloc de ser efectiu, es dedica a promocionar-se». Ara, tot i que afluixa en les crítiques, Aymerich continua posant en qüestió «la utilitat i les competències polítiques del Patronat». Segons el Patronat, a partir d'ara es planificaran millor les actuacions que afectin Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS. va». Una entesa més fluida entre els dos organismes comportarà, segons Martí, «una unitat d'esforços i una millor planificació en les actuacions». Fins ara, l'actuació més destacada que el Patronat ha dut a terme a Sant Cugat, a banda de les tasques habituals de conservació i prevenció d'incendis, ha estat la restauració de les fonts de l'Arrabassada i Can Ribes. El tinent d'alcalde de Medi Ambient per ERC, Jaume Busquets, parla per la seva banda d'«una integració política com a conseqüència del pacte». La relació entre els tècnics del Patronat i els de l'Ajuntament, però, «ja

era pràcticament diària» en aspectes com la prevenció d'incendis. «Abans hi érem parcialment, i ara hi som del tot», resumeix Busquets, que recorda que la integració plena comportarà, sobretot, «una millor defensa del medi natural». Finalment, destaca que, tot i que el Patronat és un marc jurídic necessari per a la conservació de Collserola, «els ajuntaments que l'integrem hem de vetllar pels nostres interessos». Aquest pas endavant en les relacions Ajuntament-Patronat s'hauran de concretar, però, en una aportació econòmica per part de l'administració local. Aquest

aspecte està per definir: el Patronat es nodreix bàsicament de les aportacions de la Mancomunitat de Municipis, a la qual Sant Cugat no pertany. Per tant, «haurem de discutir com arreglar aquest punt», assenyala Aymerich. «Ningú no m'ha trucat encara». Segons el gerent del Patronat, l'aportació econòmica de l'Ajuntament «no té per què ser proporcional ni al territori que té Sant Cugat a Collserola ni al nombre d'habitants». De moment, en el pressupost municipal per a aquest any 96, que s'aprovarà a finals d'aquest mes, no es preveu cap partida destinada al Patronat.

La pista de can Borrell, pendent de la llicència municipal c.c. H Primer era una intenció, i aquest any serà una realitat si l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat concedeix la llicència necessària per fer-ho. El camí que uneix la masia de can Borrell amb l'ermita de Sant Medir es convertirà en unai pista forestal perquè en cas, per exemple, d'incendi o emergència,, puguin circular-hi camions de: bombers i altres vehicles consii derats de serveis. «No es tracta • d'obrir cap camí, sinó d'arreglar » el que hi ha», especifica el cap del departament d'obres i pro-, jectes del Patronat de Collserola,i Josep Mascaró. D'aquesta manera i segons la classificació que el Pa-i tronat fa dels camins existents ai la serra de Collserola, el de can

À.C.

H Sant Cugat.— El doctor Antoni Camarasa, que fins ara ha estat cap mèdic del Centre d'Atenció Primària, ha deixat d'ocupar aquest càrrec voluntàriament, i dilluns s'incorporarà un nou professional per substituir-lo. Segons ha explicat el doctor Josep Maria Grego, director de la Mútua de Terrassa, el doctor Camarasa ha abandonat el seu càrrec perquè li resultava molt difícil compaginar la seva feina com a metge de capçalera a l'ambulatori amb la que li corresponia com a màxim responsable del centre. Segons ha explicat Grego, «el Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat està creixent molt, i encara s'hi hauran d'incorporar noves especialitats en el futur. El doctor Camarasa no volia deixar la seva feina d'atenció al pacient». Per aquest motiu, Camarasa va presentar la seva renúncia. Els directius de la Mútua de Terrassa, que gestiona el funcionament del CAP, han decidit ja el substitut d'Antoni Camarasa, que s'incorporarà a la seva feina a partir de dilluns. El doctor Grego ha explicat que el nou responsable de l'ambulatori és «un home amb experiència en l'atenció primària, una persona de confiança que dedicarà la major part del seu temps a les feines de direcció, tot i que també tindrà unes hores de visita als usuaris, per no perdre el sentit de la realitat.» El nou cap mèdic s'anunciarà a tots els treballadors del CAP. Després, es donarà a conèixer al públic en general quan la Mútua de Terrassa presenti el resum de les activitats de l'ambulatori de Sant Cugat en la trobada anual amb els mitjans de comunicació.

El pacte amb ERC La integració plena de l'Ajuntament de Sant Cugat en el Patronat era un dels punts del pacte de govern que van signar CiU i ERC després de les eleccions municipals. Aymerich no vol que s'interpreti la seva incorporació al Patronat com una conseqüència directa d'aquest pacte, però reconeix que no vol «incomplir-lo per aquesta ximpleria» i que no hauria ocupat el seient que té reservat al consell d'administració si no hagués estat, precisament, per l'acord amb ERC. Segons el gerem del Patronat, Marià Martí, l'assistència d'Aymerich a la reunió és «enormement significati-

El Centre d'Atenció Primària canvia la direcció a partir de dilluns

Borrell passarà de ser itinerari verd (considerats camins de passejada limitats a l'ús rodat de vehicles de serveis) a convertir-se en itinerari groc, on la circulació es limita a 20 quilòmetres per hora. Per aconseguir-ho, s'hauran de fer obres als passos de les rieres que creuen el camí de can Borrell i eixamplar alguns trams on ara la circulació és difícil a causa de l'abundància de vegetació. Segons Mascaró, «només cal fer una neteja selectiva»; és a dir, aconseguir una amplada de quatre metres on la vegetació l'ha reduïda a un o dos. Per restringir-hi el pas de vehicles i garantir l'ús adequat de la pista, insisteix el Patronat, es tancarà amb cadenes. «Les que es trenquen les reposem l'endemà», assegura el cap d'obres

i projectes. El tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament, Jaume Busquets, puntualitza que «si s'arriba a fer, el camí de can Borrell rebrà un tractament especial i diferenciat de la resta d'itineraris de Collserola, tant per la rellevància que té per a Sant Cugat com per les seves condicions ecològiques». Divulgació de la Font Groga Una altra actuació que el Patronat té previst iniciar aquest any —«sempre que arribem a un acord amb l'Ajuntament», puntualitza Mascaró— és l'habilitació d'un itinerari que uneixi la residència Vista Rica, situada molt a prop del desviament que hi ha a l'Arrabassada cap al Tibidabo, amb les ruïnes de l'antic casino

de la Floresta. Tres miradors naturals i dues fonts recentment restaurades complementarien l'itinerari, pensat especialment per a passejants. A l'alçada de can Ribes, la caseta on els Bombers van instal·lar aquest estiu un parc temporal, el Patronat construiria una aula de natura amb plafons informatius sobre la reserva natural de la Font Groga, propietat de l'Ajuntament de Barcelona però situada al terme municipal de Sant Cugat. «D'aquesta manera, no caldria que els escolars baixessin fins a la Font Groga, i trauríem pressió d'aquesta reserva natural», explica Mascaró. Aquest projecte el finançaria el Patronat de Collserola un cop rebi l'aprovació de l'Ajuntament.

Xerrada sobre les complicacions cròniques de la diabetis • Sant Cugat.— El cicle de xerrades per a diabètics i familiars que organitza l'Associació de Diabètics del Vallès, ADIVA, continua el proper dimecres, dia 17, amb una explicació sobre les baixades i pujades de sucre. El doctor Ricard Torras, cap de servei d'Endocrinologia de l'Hospital General de Catalunya, orientarà els malalts de diabetis sobre les complicacions cròniques que presenta aquesta afecció, i que es produeixen de manera imprevisible. Tot i això, hi ha un seguit de mesures de prevenció que es poden seguir per evitar que les alteracions en el nivell de sucre a la sang comportin problemes greus. El doctor Torras explicarà precisament aquestes indicacions a la seva xerrada, que es farà a la Casa de Cultura el proper dimecres, dia 17 de gener, a les set de la tarda. El segon cicle de conferències per als diabètics i els seus familiars va començar el 18 d'octubre amb una introducció sobre la malaltia, i acabarà al mes de juny amb algunes indicacions per seguir durant el període estival. L'objectiu d'aquests cursos de xerrades és informar, aconsellar i ajudar tots els diabètics per millorar la seva situació psicosocial i sanitària. La intenció d'ADIVA en crear aquest curs, que va començar al 94 amb força èxit, és introduir canvis en l'actitud i la mentalitat dels malalts per convèncer-los que, tot i la seva situació, poden fer una vida normal./À.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

3

PUNT 1 SEGUIT

Ciutadans per la Pau de Rubí organitza conferències sobre societat i política

TRANSPORTS

Els bitllets i abonaments dels Ferrocarrils pugen d'un 5%

EMMA ANSOLA

Viatjar a Barcelona costa 240 pessetes, i a Sabadell o Terrassa, 200 ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Viatjar des de les estacions de Sant Cugat a Barcelona, Sabadell o Terrassa amb els Ferrocarrils de la Generalitat és una mica més car des del dia 1 de gener. La Els preus dels bitllets i abonaments dels Ferrocarrils de la Generalitat han augmentat d'un 5% com és habitual a la companyia quan comença l'any. Les noves tarifes són vigents des de l'I de gener. El preu del bitllet senzill de Sant Cugat a Barcelona costa ara 240 pessetes, davant les 225 que valia el 31 de desembre de 1995. El bitllet senzill per a Sabadell o Terrassa des de Sant Cugat ha pujat de 10 pessetes, i de les 190 passa a les 200. La targeta de 10 viatges i els diferents abonaments han experimentat la variació de preu corresponent. Els abonaments més utilitzats pels usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat són la targeta de 10 viatges i els targetrens mensuals o anuals. Un altre títol de pagament que s'utilitza sovint és un abonament mensual que té un 20% de descompte. Aquest títol afecta els estudiants, els membres de famílies nombroses, els propietaris del carnet jove, i els nens entre 3 i 14 anys. L'ampliació d'horaris que ha fet la companyia ferroviària durant les festes de Nadal va acabar diumenge, 7 de gener. Des del dia 20 de desembre, havien circulat més trens dels habituals a hores determinades, per aprofitar la tendència dels ciutadans del Vallès a viatjar cap a Barcelona per fer

companyia ferroviària sempre modifica el preu del bitllet i els abonaments quan s'estrena l'any, i els puja d'acord amb l'augment del cost de la vida. Ferrocarrils de la Generalitat afronta aquest any el repte de posar en fun-

cionament el Metro del Vallès: s'augmentarà la freqüència dels trens per oferir més rapidesa i comoditat als usuaris. Els nous horaris s'aplicaran, segons les previsions, a partir del mes de setembre.

NOVES TARIFES DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT BQffSflj ^ 9 ^ ^ B

TIPUS DE BITLLET

Bitllet senaü

StCugatS&colona

Targeta 10 viatges

SI Cugat'Bamelona

f

SLCugat'TmaasaoSt.Cugat·Sat&tot j

225 |

240

190

200

|

1.570

1.6

StCugat-TerrassaoSt.CugatSabacieÍ (

1.270

1.365

Abonament mensual

St Cugat-Barcelona

|

6.500

6.955

StCygàl·TenassaoSt.Cugat-Sàbaúeí j

5.240

5.605

Abonament anual

St Cugat-Batcekm

|

50.910

54.475

StCugal·TermssaoSt.Cugat·SabmM |

42.905

45.910

20%

St CugatSarcekm

5.200

5565

deMoiHpte

SLCtígat-TerrassaoSt.Cugal·Sabedeil |

4.190

4.485

j

Gràfic: EL PUNT les compres de Nadal. Aquesta campanya es va reforçar amb el repartiment gratuït de bitllets entre els usuaris, per incentivar l'ús del tren. Els comerciants del Vallès van expressar el seu desacord amb aquesta iniciativa i la companyia ferroviària va distribuir bitllets gratuïts entre els barcelonins perquè viatgessin en direcció al Vallès. En els quinze dies de les festes, han circulat més combois a les hores punta del matí i la tarda,

i s'ha ampliat també la circulació de trens als dies festius com ara el 7 de gener, quan molts establiments comercials a Barcelona i el Vallès van obrir per inaugurar les rebaixes. Els horaris han tornat a ser els habituals des de dilluns, dia 8 de gener. Segons han explicat fonts de Ferrocarrils, el projecte del Metro del Vallès no podrà ser una realitat fins a mitjans d'any, tal i com s'havia previst quan es va presentar la iniciativa.

Abans, hauran d'entrar en circulació els 16 nous combois i s'introduiran els horaris que faran possible que la freqüència de pas dels trens sigui, com a màxim, cada dotze minuts. L'objectiu de Ferrocarrils de la Generalitat és aconseguir una major utilització dels trens tot oferint un servei més ràpid i còmode per als usuaris. Segons fonts de l'empresa de transports, el Metro del Vallès podrà aplicar-se plenament a partir del mes de setembre.

DISTRICTES

La principal inversió del 96 a Mira-sol serà una urbanització de carrers prevista per al 95 D'Ossó defensa un pressupost «auster» SÍLVIA BAKROSO

• Mira-sol.— L'Ajuntament de Sant Cugat preveu per al 1996 la urbanització del carrer Àvila i la rambla del Jardí de Mira-sol, un projecte que s'havia inclòs en el pressupost de l'any passat i que es va haver d'anul·lar. L'acabament del carril bici del vial Perifèric —que quedava tallat pels terrenys de La Farga— serà la segona inversió més important al districte, segons l'avantprojecte d'un pressupost «marcat per l'austeritat» que el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó, va presentar dilluns. S'hi ha d'afegir l'adquisició de material per al Casal Cultural, les obres del camp de futbol, la calefacció de l'escola Catalunya, la renovació parcial de l'enllumenat del barri i la rehabilitació de la font de Can Ganxet. Proposta «misèrrima» L'anunci d'aquest pla d'inversions va provocar al consell de districte el desacord d'alguns dels membres, expressat amb virulència per Josep Maria Àngel: el president de l'associació de veïns Sant Joan va qualificar de «misèrrimes» les inversions previstes, punt en què es van mostrar d'acord els representants de les associa-

cions Verge del Carme, Mas Janer i les entitats esportives. Àngel es va queixar, a més, que la urbanització del carrer Àvila i la rambla del Jardí, igual que la del carrer Alps —que aquest any tampoc no s'assegura i queda condicionada a ingressos no previstos—, no es fes l'any passat. Segons ell, per al 1995 «s'havia calculat una inversió de 304 milions a Mira-sol i només se'n van fer efectius 19». Però tant aquesta rectificació en el pla de l'any passat com el plantejament de les inversions del 1996 responen a una mateixa filosofia, segons d'Ossó: «Saber parar a temps» i «reconèixer que el municipi és pobre en aquests moments». Per D'Ossó, admetre-ho «no és cap vergonya, i en canvi sí que seria criticable la mala gestió dels pocs diners de què es disposa». Per això, el pla d'inversions d'aquest any ha estat pensat «per poder-lo complir i assegurar que els carrers proposats per urbanitzar no s'hauran de donar de baixa aquest cop». Aquesta «prudència» en l'elaboració del pressupost ha fet que, a més de la del carrer Alps, s'incloguin en l'apartat d'inversions condicionades a majors ingressos no previstos la urbanització dels

H Rubí.— El sindicalisme, el programa municipal per a les pròximes eleccions i el paper de la dona en la societat actual seran els pròxims temes de les conferències que ha organitzat per a aquest trimestre el col·lectiu Ciutadans per la Pau, creat quan tot just fa cinc anys va esclatar la guerra del golf Pèrsic. Els membres del grup continuen treballant per la pau perquè, segons diuen, «no creiem en la 'pau americana' i estem convençuts que la sortida a aquesta guerra, en lloc d'afavorir els interessos de tots els països de la zona, el que farà és, en definitiva, privilegiar els beneficis econòmics i geoestratègics occidentals». Com una més de les seves activitats solidàries, Ciutadans per la Pau ha considerat oportú recordar «un cas cruelment oblidat» pels responsables directes del bloqueig a l'Iraq i per la mateixa ciutadania occidental i continuar treballant altres temes que fan referència a la pau, a l'ecologia i al «mal anomenat Tercer Món», entre altres. Amb un acte mensual sobre temes actuals, el grup ha organitzat una conferència sobre El sindicalisme, per demà. dia 13 de gener, a les sis de la tarda. La del mes de febrer estarà dedicada al programa municipal dels diferents partits que es presentaran a les eleccions al govern espanyol, i l'última, que està emmarcada en el dia de la Dona. se celebrarà el 9 de març a les 6 de la tarda i anirà a càrrec d'alguna escriptora catalana.

£1 Patronat continua la campanya de les caixes niu B Sant Cugat.— Per novè any consecutiu, i coincidint amb els mesos d'hivern, el Patronat de Collserola durà a terme la col·locació i seguiment de caixes niu a tot el parc. Aquesta campanya es realitza amb la col·laboració d'entitats. Al mateix temps, durant els mesos de mes fred. entren també en funcionament les menjadores, instal·lades a diversos racons, que faciliten l'alimentació dels ocells en una època en què se'ls fa difícil trobar menjar. Paral·lelament, el Patronat organitza durant aquest trimestre diverses activitats d'hivern: el proper divendres és el torn de la nit d'astronomia. S'organitza de deu a dotze de la nit i el preu és de 400 pessetes per persona. Durant tot l'any, el patronat munta també itineraris per conèixer diferents aspectes de la serra.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -n- 5 8 9 17 9 9

La urbanització del carrer Àvila i la rambla del Jardí és una de les principals inversions previstes per l'Ajuntament a Mira-sol aquest any. Foto: JA. MULA. carrers Menorca i Mallorca, i la del carrer Olabarria, com també el clavegueram del Bell Indret. «Per a aquestes obres —va advertir D'Ossó— hem de reconèixer que no tenim diners, almenys de moment.» I també condicionats, però en aquest cas a

subvencions, es van anunciar l'enllumenat del perifèric, que depèn del Pla de Cooperació i Acció Local (PCAL) de la Diputació, i el condicionament de la riera de Can Ganxet, que hauria de subvencionar la Generalitat mitjançant el PUOiSC.

MUSICA CLASSES DE GUITARRA (ELÈCTRICA I CLÀSSICA),

PIANO I TECLATS ELECTRÒNICS. HARMONIA I COMPOSICIÓ TEL. 675 21 81

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

C A S A DE LA V I L A És el tercer mandat —no consecutiu— que Martí Vilaró, propietari del supermercat de la plaça Octavià, és regidor a l'oposició, sempre defensant els interessos dels comerciants. Una duplicitat —comerciant i portaveu de comerç— que no considera incompatible. No està satisfet de la solució final que s'ha trobat respecte a Kampio i considera que la ubicació del supermercat de la Cooperativa no es pot comparar, perquè «és una entitat d'aquí». 1 creu que, en general, l'Ajuntament no té en compte els suggeriments dels comerciants.

M A R T I V I L A R Ó i L L U N E L L Portaveu de comerç del grup municipal del PSC

«No es pot arruïnar el que hi ha perquè s'instal·lin altres empreses» CCLIACERNAPAS

B Sant Cugat.— Està en política per interessos públics o privats? —«Com a regidor, sempre he buscat cl be del poble. Per exemple. durant la meva primera època amb ERC, es va elaborar un pla de protecció del centre segons el qual no es deixava construir més enllà de tret/c metres soterrats. Jo vaig lluitar per canviar-ho. perquè amb aquesta mesura era més difícil que els comerciants poguessin ampliar els seus locals.» Però no es incompatible que vostè, sent propietari d"un supermeicat, defensi políticament els intciessos dels comerciants? ••(Juan jo he actuat, sempre ho he ict d'acord amb tots els comerciants. (Juan la junta de Sant ( ïigat < 'ornere es va dissoldre arran del problema de kampio. jo vaiü estar uns dies a la comissió gestora, peto desprès no vaig voler formar part ele la nova. Això sí que vaig considerar que seria incompatible. A mi em toquen els tenies de comerç, perquè es del que hi entenc.» —Durant l'últim mandat, vostè ha insistit en la seva oposició a Kampio. No creu que es demana una protecció excessiva del comerç, per part tic l'administració? —«L'Ajuntament té l'obligació d'elaborar estudis que determinin el que es pot posar i el que no. El que no s'ha de permetre és que s'arruïni el que hi ha perquè altres empreses s'hi instal·lin.» —Ara que Kampio ja funciona, estan satisfets de la solució a què s'ha arribat? —«No es recullen les al·legacions que va presentar Sant Cugat Comerç ni el sentiment de l'oposició.» —Però què volien, llavors? —«Volíem que es complís el que havia dit la comissió territorial d'Equipaments Comercials.» —Que va denegar la llicència quan la sol·licitud de superfície era molt superior a la que ha estat després. Però en reduir-la, el tema era exclusivament de competència municipal. —«Llavors l'alcalde es va comprometre a no donar aquesta llicència. En una ocasió, va dir als comerciants que aquest seria el seu regal de Nadal i ho va repetir vuit vegades als mitjans de comunicació.» —Per què Kampio ha estat per a vostè una batalla i mai no ha dit res, per exemple, del supermercat del Celler Cooperatiu? —«Perquè és una altra història. És una entitat que ja està fent les seves funcions a Sant Cugat.» —Però l'efecte serà el mateix, perquè hi haurà un supermercat gran al centre de la ciutat. —«La Cooperativa és una entitat de socis nascuts a Sant Cugat. Que ara demani una ampliació de la seva activitat és una altra cosa; llavors s'hauran de fer les valoracions que faci falta. No és la mateixa situació que la de les empreses que han vingut de fora; ells ja són aquí, no han de venir i demanar una llicència sense tenir cap tipus d'activitat. Jo mai no

Martí Vilaró reclama que el nou aparcament es construeixi a la plaça Octavià. Foto: J.A. MULA.

Evolució d'un pagès militant d'esquerra Abans que comerciant i polític, Martí Vilaró, 65 anys, havia estat pagès. En tenia més de 30 quan va decidir obrir una xarcuteria al carrer Santiago Rusinol. Les seves aspiracions comercials es van ampliar amb l'obertura del supermercat de la plaça Octavià, del qual actualment és el propietari. Però els canvis no s'han reduït a l'àmbit professional. Amb l'inici de la democràcia, es va fer militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, «igual que el meu pare i el meu avi». Per aquest partit, va ser escollit regidor a les eleccions municipals del 83; però va arribar

em posaria en contra d'una entitat que està aquí, com hi estem tots els altres comerciants de Sant Cugat. No són nous i no els podem dir que se'n vagin.» —Per tant, vostè és contrari que vinguin empreses de fora... —«Sí, mentre l'oferta ja sigui suficient i no facin falta.» —I tant carregar contra les empreses que vénen de fora, què passa amb el centre comercial de la Guinardera i el Pryca? —«En aquest cas, la llicència l'ha donada la Generalitat, tot i que després l'Ajuntament l'ha autoritzada.» —Quants metres té, el seu supermercat? —«Set-cents de superfície de venda.»

el congrés de Lleida, que va consagrar la divisió entre Àngel Colom i Joan Hortalà, i ell va optar per la segona via. Des de llavors, és militant d'Esquerra Catalana, «on encara continuu apuntat». Aquesta formació, ara pràcticament inexistent, va arribar a un pacte amb els socialistes catalans que liderava Raimon Obiols i ell, seguint directrius, es va incorporar com a independent a les llistes del PSC, des de fa ja dos mandats. Forma una parella singular —singular pel contrast polític— amb la seva dona, Maria Dale, militant destacada del PP. / c.c.

—Vostè creu en l'associació de comerciants Sant Cugat Comerç? —«Completament.» —I què li fa falta? —«La junta de Sant Cugat Comerç funciona, el que falta és que l'administració li doni el suport que li ha de donar. Que quan es demanin coses i es vulguin fer modificacions o actuacions que afecten els comerciants, els ho consultin. Per exemple, quan es va vendre el solar de Kampio, ens van donar deu dies per pagar 500 milions de pessetes. No és lògic. I a més, l'endemà de dir que no, Kampio ja va signar l'escriptura de compra. I els papers no es preparen en dos dies. Per tant, l'equip de govern no tenia la intenció de vendre'ns el solar.»

—Potser no es va saber aprofitar l'oportunitat... —«No és lògic, repeteixo, que nosaltres haguéssim de pagar trinco-trinco 500 milions en deu dies i a ells, en canvi, els donessin dos anys per pagar. L'administració ha de tenir en compte els interessos dels comerciants i els del poble de Sant Cugat. És el mateix que ara amb el tema dels aparcaments. L'equip de govern ja ha decidit on els posarà, però no ha consultat els comerciants. I nosaltres no els volem on els volen posar ells.» —... Es refereix al projecte de l'aparcament de la plaça del Rei? —«Sí. Sant Cugat Comerç i l'oposició a l'Ajuntament el volen a la plaça del Monestir.»

—Aquesta era la proposta socialista. —«I la de tots els comerciants, perquè un aparcament a la plaça del Monestir beneficiaria els assentadors del mercat Pere San i els del centre històric. L'Ajuntament no ha consultat res. A més, encara no ens hem gastat ni un duro en el centre i hem fet dos carrers pera vianants d'aparador que no han beneficiat els comerciants.» —«Davant la transcendència dels problemes que s'estan abordant, faria falta un debat monogràfic que durés un dia sencer per decidir cap a on volem anar. Igual que anualment se'n convoca un sobre l'estat de la nació.» —Vostè té algun mitjà de comunicació? —«No sé què vol dir. Jo sempre m'he anunciat quan hi havia l'Octavià i, abans, a Els 4 Cantons, però no hi tinc cap interès, en aquests mitjans.» —Es considera d'esquerres? —«Sí.» —Normalment els botiguers pròspers no ho són. —«Ja.» —I a casa seva, es parla de política? —«La meva dona ja era del Partit Popular quan ens vam casar, i abans que tot som demòcrates.»

5

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

JUDICIAL

La jutgessa només admet les excuses de nou candidats a jurat popular Els definitius podran ser cridats, segons l'Audiència provincial, a partir del mes de març CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.— Un cop finalitzat el període per presentar excuses, la llista de santcugatencs que són candidats a formar part d'un jurat popular ha quedat reduïda de 115 a 106 per-

sones. Per tant, la jutgessa degana de Rubí, Ana Cristina Lladó, ha exclòs només de la llista a un total de nou candidats, la majoria majors de 65 anys. Les llistes definitives es poden consultar a l'Ajuntament. Paralelament,

l'Audiència Provincial de Barcelona calcula que, tot esperant que arribin els sumaris de delictes comesos després del 23 de novembre, els primers judicis amb aquesta fórmula no es faran fins el mes de març.

Un cop presentades les llistes provisionals de candidats a formar part d'un jurat popular, elaborades per sorteig a partir del cens electoral de la província de Barcelona, la llei contemplava un període d'un mes per presentar reclamacions i excuses que finalitzava el passat quinze de novembre. Durant aquest temps, la jutgessa degana dels jutjats de Rubí, Ana Cristina Lladó, ha estudiat les reclamacions presentades pels candidats per decidir si les acceptava o no. La llista provisional ha quedat reduida dels 115 santcugatencs inicials, als 106 definitius. La majoria d'excuses que ha acceptat la jutgessa es refereixen a persones que tenen més de 65 anys, un dels grups que no estan obligats a ser jurat popular si no ho desitgen. També hi ha, segons dades de l'Oficina del jurat, algun cas d'incompatibilitat professional: la llei no permet als funcionaris de justícia formar part d'aquests jurats. La jutgessa ha rebutjat les excuses d'algunes persones que al·legaven incompatibilitats familiars. A partir del març Els candidats que integren la llista definitiva, que es pot consultar des d'aquesta setmana a l'Ajuntament de Sant Cugat, podran ser cridats a formar part d'un judici, segons càlculs de l'Audiència Provincial de Barcelona, a partir del mes de març. La raó és que la llei elaborada pel departament del ministre Juan Alberto Belloch estableix que es jutjaran amb aquesta fórmula els delictes comesos a partir del 23 de novembre de l'any passat. Aquests casos, com és el presumpte as-

sassinat d'un taxista a Barcelona, estan encara en fase d'instrucció; els sumaris no arribaran a l'Audiència fins aproximadament el març. «No es pot establir un calendari fixe, perquè depèn de la complexitat de cada cas», explica el magistrat de l'Audiència Provincial, Josep Maria Pijoan. Per cada judici, es farà un sorteig aleatori entre tots els candidats de les comarques de Barcelona, i s'es-

colliran un total de 36, que novament podran presentar excuses. Al final d'aquest procés, quedaran els nou titulars i els dos suplents que han d'integrar cada jurat popular, que pot decidir, entre d'altres, sobre delictes contra la vida humana, contra l'honor, contra la intimitat i el domicili i contra la llibertat. Es pot donar el cas que a un dels candidats de Sant Cugat ni li toqui mai fer de jurat. Els

que hi hagin de formar part «seran avisats, com a mínim, amb un mes d'antelació», assenyala Pijoan. Durant els dies que duri el judici, els membres del jurat estaran incomunicats fins que arribin a un veredicte; en cas de llargues deliberacions, es preveu que una empresa de serveis gestioni tot el necessari per a la manutenció dels jurats i el trasllat i allotjament fins a un hotel.

L'ampliació d'una escola de l'índia és l'objectiu de Mans Unides Sant Cugat aquest any Cal recollir cinc milions de pessetes SÍLVIA BARROSO

À.C.

B Sant Cugat.— Avui finalitza el període de matriculacions per al segon trimestre dels tallers lliures de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny. Els cursos estan estructurats per mòduls segons les diferents modalitats plàstiques. Aquest segon trimestre, s'iniciaran els tallers de tècniques gràfiques i de dibuix amb mòduls sobre la tècnica de pintura a l'aigua i a l'oli, la iniciació a la perspectiva, la història de l'art i el modelatge del cos humà, entre altres aspectes. Els cursos estan oberts a tots els santcugatencs, sense límit d'edat, que estiguin interessats en l'art i la plàstica. Aquesta és la primera vegada que s'estructuren els tallers lliures per trimestres i per mòduls. Segons l'especialitat que trucada alumne, els tallers es fan al matí o a la tarda entre dos i tres cops per setmana. Els tallers lliures permeten als alumnes iniciar-se en les diferents tècniques o ampliar i millorar els coneixements que s'han adquirit, tot i que no se segueixen els cursos reglats acadèmicament. Aquesta nova estructura dels tallers permet a l'alumne especialitzar-se i treballar en la modalitat que mes li agrada. El preu de les matrícules oscil·la entre les 28.000 pessetes que val un trimetre i les 47.000 que costa el curs anual, segons les hores que faci cada alumne. Els inscrits poden abonar el 20% de l'import en el moment de la matrícula i pagar la resta proporcionalment cada mes. L'horari és de 10 a 11 del matí i de 5 a 8 de la tarda. Avui es tanca el termini per matricular-se.

El jurat popular, integrat per nou membres, pot jutjar, entre d'altres, delictes contra la vida humana. Foto: ELS 4 CANTONS.

SOLIDARITAT

• Sant Cugat.— La campanya de Mans Unides Sant Cugat del 1996 ha de recollir 5.202.540 pessetes per a la rehabilitació i ampliació de l'escola Saint John de Britto, de la ciutat índia de Thanjavur, de Tamil Nadur, una petita província del sud del país. La recaptació de la campanya de Sant Cugat-Bellaterra s'invertirà a rehabilitar la planta baixa de l'edifici —construït fa 30 anys— i edificar-hi un primer pis al damunt, per poder ampliar l'escola amb 10 aules més i una oficina. Situada al barri North Gate de la ciutat, l'escola és l'únic centre del sector —amb més de 60.000 habitants— on s'imparteixen els 8 cursos de l'ensenyament primari, ja que només hi ha una escola pública i únicament s'hi fan els 5 primers cursos. Saint John Britto té més de 600 alumnes i la meitat són harijans, un dels sectors més marginats de la societat índia. De

Acaba el termini per inscriure's als tallers lliures de l'Escola d'Arts

fet, segons les dades de Mans Unides, North Gate pateix una pobresa endèmica i els ingressos per persona són d'unes 2.000 pessetes mensuals. A més, el fet que 7 de cada 10 habitants del barri siguin analfabets «dóna encara més importància a l'educació i, per tant, a l'escola que es vol rehabilitar», segons Maria Àngels Huguet, coordinadora del grup local de Mans Unides. La campanya per recollir els més de 5 milions de pessetes a l'arxiprestat de Sant Cugat-Bellaterra començarà el 10 de febrer. Serà el cap de setmana dedicat a la recaptació a les parròquies i esglésies. El dissabte 17, es farà l'encesa d'espelmes a la plaça dels Quatre Cantons. I pel març, està previst el sopar benèfic al Centre Borja (el dia 15) i el concert de corals al Monestir (el dia 23). Amb la venda de postals de Nadal ja s'han recollit unes 300.000 pessetes que es destinaran també al mateix projecte.

Pérez Moreno, membre del consell d'Administració debCCKTV H Sant Cugat.— El portaveu nacional d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i exregidor de l'Ajuntament de Sant Cugat, Eugeni Pérez Moreno, va ser escollit dimarts passat pel Parlament representant de CiU al consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), organisme públic que engloba, entre altres, l'emissora Catalunya Ràdio i TV3. La incorporació de Pérez Moreno es produeix en un moment de doble excepcionalitat: UDC forma part del consell per primer cop —en l'anterior legislatura va renunciar-hi— i també és el primer cop que la coalició que lidera Jordi Pujol no té majoria al consell. «Això ens obligarà a negociar moltíssim; ens arriben temps complicats», reconeix Pérez Moreno, que fins a mitjan 1993 va ser regidor delegat de promoció del treball. La minoria de CiU provocarà, amb tota probabilitat, un increment de la demanda de pluralitat en els mitjans públics que en nombroses ocasions ha reclamat l'oposició. L'únic que vol avançar Pérez Moreno en aquest sentit és que «caldrà fixar criteris que garanteixin aquesta pluralitat». De moment, prefereix no avançar altres propostes. / c.c.

SEGURETAT

Seguretat Electrònica Les instal·lacions de l'escola Saint John de Britto són insuficients i calen 5 milions de pessetes per renovar-les, segons Mans Unides. Foto: MANS UNIDES.

• ^

Sant Cugat del Vallès, -n- 589 17 9 9

6

PUNT I SEGUIT

LA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

CONFERÈNCIA

CRÒNICA

Carta a J. Busquets JORDI CASAS i ROCA

envolgut Jaume, l i he rebut amb impaeiènU eia la lletra reiteradament anunciada pels mitjans de comunicació (per cert, la vaig rebre el dia de Sant Esteve, diada gens propicia per fer treballar els repartidors). D'antuvi vull agrair-te, en nom propi i aliè —i perdona'm per aquesta representació que ningú no m'ha atorgat—, la teva iniciativa. La informació és quelcom imprescindible en tota gestió pública. Com tu ja saps no em trobo entre els teus volants i. a més. com també saps i he escrit en aquestes pàgines, tampoc no comparteixo la idea del pacte de govern objecte de la teva missiva. Ans al contrari, considero que ha frustrat les possibilitats obertes per la pèrdua d'una majoria absoluta que ha durat uns sis anys. No voldria que s'interpretés com un intent de deslegitimació, conec prou bé els mecanismes democràtics com per no agafar aquests viaranys. Es tracta, senzillament, d'opinar cordialment sobre un tema que m'afecta com a ciutadà i, en aquest cas, també com a amic. Com és obvi, només puc opinar a partir d'allò que s'ha fet públic; totes les altres coses me les puc arribar a imaginar però no en puc parlar (hi ha coses que no es diuen als diaris). Sé, per pròpia experiència, com resulta de feixuc pensar en quatre anys a l'oposició. Però creus sincerament que la teva sola presència a l'equip de govern ga-

ranteix l'assoliment de les premisses apuntades al teu escrit? No quedarà reduït tot plegat a l'obtenció, ple darrera ple, del desitjat vot número onze? Sóc conscient que el contingut programàtic del pacte és el fonamental i que, a vuit mesos de les eleccions, el que cal és començar a fer balanç. Tot arribarà, però el fet d'haver rebut fa poc la teva missiva m'obliga a fer una reflexió retrospectiva. En tot cas, comencen a notar-se símptomes —i això no és responsabilitat teva— que l'actual equip de govern perd pistonada (el tema de la taxa de recollida de brossa n'és un bon exemple). L'empenta del mandat 1987-1991, que en bona part es va mantenir durant l'anterior mandat, s'ha exhaurit pràcticament del tot. Em pots retreure, i potser amb certa raó, que l'empenta de l'oposició tampoc no és la mateixa. L'na cosa i l'altra (cas de ser veritat) posen en qüestió el bon funcionament de la màxima institutció local i, lamentablement, el futur no és precisament encoratjador, com indica la greu situació econòmica (tema sobre el qual, per cert, no en dius res a la teva lletra). En definitiva, considero que a tots plegats ens cal fer una reflexió en profunditat sobre l'Ajuntament dels nostres pecats. I a tu, Jaume, que has pres la decisió de posar-te en primera línia, et correspon la reflexió més compromesa. Com sempre, rep una forta abraçada.

Busquets va abandonar la política unes hores per dedicar-se a la seva vessant com a geògraf. Foto: JA. MULA.

Jaume Busquets explica que el Vallès era un llac en l'enoca terciària RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El tinent d'alcalde de Medi Ambient i geògraf, Jaume Busquets, va iniciar dimarts passat el cicle de xerrades sobre la història i l'evolució de Sant Cugat que el Club Muntanyenc fa dins de les conferències de l'Aula cultural d'aquesta entitat. El cicle de xerrades sobre Sant Cugat és un dels tres punts

de l'acord de col·laboració que darrerament han signat el Club Muntanyenc i el Grup d'Estudis Locals, Jaume Busquets va parlar sobre diferents aspectes de l'evolució geogràfica i natural de Sant Cugat i la comarca del Vallès. Segons va dir, el Vallès va ser «un gran llac amb sortida al mar» en la segona meitat del període terciari, abans de l'aparició de

l'home. Després d'això el relleu no ha canviat gaire de com és ara, a excepció d'algun petit canvi «provocat per l'acció de l'home». Busquets també es va referir als canvis de fauna i flora provocats també per l'acció humana. La xerrada va anar precedida de la presentació del setè número de la revista Gausac, editada pel Grup d'Estudis Locals.

^%ÉSí

- p - #• -.-

Í V Í ^ Ï ^ ^ :

v:;VfVm:W^-#^

m^M§:mm^lMSSàm<m

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

7

PUNT I SEGUIT

CULTURA

La santcugatenca Assumpta Bailach és, des del 2 de gener, la responsable del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Això significa que haurà

de vetllar per la millora en el fun- per a aquest any 96 són desenvolupar es va aprovar el 1993. Assumpta Baicionament de les biblioteques de la la utilització dels fons comuns de les lach defensa les biblioteques municixarxa a les comarques de Barcelona, biblioteques de la Diputació i aplicar pals com un centre cultural que ajuda Els objectius que s'ha marcat Bailach al màxim la llei de biblioteques que a l'enriquiment de les poblacions.

A S S U M P Tr A B A I L A C H . Cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

«La biblioteca )teca ha d'impulsar la cultura» ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Quina serà la seva funció com a cap del servei? —«Les biblioteques són l'únic servei municipal obligatori que tenen els ajuntaments de més de 5.000 habitants, per llei. La Diputació de Barcelona gestiona Ics biblioteques municipals per delegació dels ajuntaments. En el cas que un ajuntament vulgui, s'estableix un conveni per gestionar part d'aquest servei, sempre dirigit per l'Ajuntament.» —De quina part de la gestió s'encarrega la Diputació? —«Nosaltres fem una proposta que pretenem que sigui homogènia a tots els llocs. Quan un ajuntament vol traslladar o crear una biblioteca, nosaltres els fem un pressupost amb recursos del programa sectorial de biblioteques del PCAL. Aquest programa té uns 600 milions de pessetes cada dos anys. i serveix a l'ajuntament per fer l'obra. Aleshores, treballem amb aquell ajuntament donant-li assessorament tècnic per fer el programa i analitzar les necessitats que té el municipi. Un cop acabat l'edifici i cl programa la Diputació instal·la tot el sistema informàtic i els audiovisuals. i adquireix el fons inicial de llibres. També s'encarrega del manteniment mensual del fons. La Diputació. a més. contracta i paga el personal bibliotecari."

Assumpta Bailach al carrer Xcrric, on hi ha l'antiga seu de la biblioteca de «la Caixa--. Foto: JA. MULA.

informatitzades, que actualment són 35 de les 113 que hi ha a la xarxa, poden accedir al fons de tota la resta amb una única consulta, i tenen accés als serveis externs d'informació. Per exemple. Internet. Un usuari de Mont—Quins són els objectius que cada, per exemple, pot saber que s'ha marcat com a responsable del servei? hi ha un llibre a Cerdanyola i nosaltres l'hi podem facilitar. En —«La gràcia que té la feina que ha fet la Diputació en els aquest moment tenim un milió darrers deu anys és que ha creat de registres.» un model de biblioteca que serveix —Quins criteris seguiu per de referència a molts llocs d'Escomprar llibres? panya i fora d'aquí. L'aspecte més —«Un dels objectius del 96 és important és que treballem en aconseguir que els municipis parxarxa. El gran element que ens ticipin cada cop més en les poestructura és el catàleg col·lectiu: lítiques de selecció per comprar totes les biblioteques que estan el fons de la bilioteca, perquè

IC organitza una xerrada sobre la llei de l'avortament B Sant Cugat.— La secció local d'Iniciativa per Catalunya ha organitzat per al proper dijous dia 18 una xerrada sobre la llei de la interrupció de l'embaràs, pendent de l'ampliació al quart supòsit. L'aprovació d'aquest quart supòsit, que ampliaria les possibilitats d'avortar a pràcticament qualsevol circumstància, ha quedat ajornada fins a la propera legislatura, a causa de l'oposició inicial del grup parlamentari de CiU. Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya (IU/1C) es va mostrar partidària, en el seu moment, d'aquesta ampliació, que fins i tot considerava massa restringida. La seva proposta considerava que l'avortament era una decisió que depenia únicament de la consciència de cada dona. La llei actual permet l'avortament en tres casos: quan perilli la vida de la mare, quan tenir el fill li representi un trastorn psicològic i quan el fetus pateixi alguna deformació. L'ampliació de la llei inclouria els condicionants sòcio-econòmics com a quart supòsit. La xerrada, que començarà a partir de les vuit del vespre a la Casa de Cultura, anirà a càrrec de la diputada al Congrés dels Diputats Mercè Ribadu11a. / C.C.

les realitats són diferents." —Què pensa de la biblioteca de Sant Cugat? —«Quan s'estava projectant, vaig intentar que la decisió que prengués l'equip de govern valorés els criteris que serien beneficiosos per a la població, i evidentment. no me'n vaig sortir. La primera errada d'aquesta biblioteca és de plantejament: es va fer des d'una àrea de l'Ajuntament, i no amb la visió de l'equip de govern integrat. Hi havia problemes amb la instal·lació elèctrica que s'han anat resolent gradualment. És molt important l'edifici, però molt més ho és que després el servei funcioni amb el fons. el personal

ENSENYAMENT

i els horaris adequats.» —Les biblioteques tenen futur en l'era de la informació audiovisual? —«Les biblioteques han de ser els centres d'informació de cada localitat, els promotors de l'activitat cultural i de dinamització de la lectura. Crec que per evitar que es converteixin en una sala d'estudi, s'han de potenciar Ics biblioteques escolars, i posar-ne als instituts. El país ha d'anar normalitzant-se en relació amb aquests recursos, que afavoreixen l'autoaprenentatge de l'alumne. Les biblioteques universitàries han fet un canvi molt important en aquest sentit.»

Tomàs Seix creu que els usuaris fan un ús incorrecte de la biblioteca • Una bona part dels santeugatencs que utilitzen la biblioteca en fan un mal ús, i això comporta problemes d'espai, segons el director del Centre Cultural de Sant Cugat, Tomàs Seix. Aquest equipament té 3.500 usuaris per mes, i els serveis funcionen durant 38 hores i mitja a la setmana, una xifra que, segons Seix, és molt superior a les d'altres biblioteques informatitzades de la Xarxa a la província de Barcelona. «L'Hospitalet. que és una població molt superior a Sant Cugat, dóna 28 hores de servei als usuaris. Gelida, que és una població més petita que Sant Cugat, té 20 hores de servei, i Premià de Mar, que és una població una mica més gran que la nostra. 25 hores.» Tomàs Seix creu que una part de la saturació de la biblioteca és fruit de l'ús que en fa la gent. «Una biblioteca no és una sala d'estudi, és una sala de consulta. La majoria de la gent consulta poc. Una de les coses que més èxit té en aquesta biblioteca són els compactes, els vídeos i els programes informàtics. Com que encara no podem oferir la consulta d'aquests suports a la mateixa biblioteca. el préstec funciona. Si l'ús es fa fora de la biblioteca, no hi ha problemes d'espai, ni d'horaris.» La biblioteca ha passat de 121 punts de lectura a 149. «Hi ha gent que ve a estudiar, sense consultar llibres, i ocupa aquests espais. No els podem fer fora.» Respecte a les crítiques que es fan a la distribució de l'espai, el responsable de la biblioteca diu que la població de Sant Cugat tendeix a créixer, i que l'equipament municipal haurà d'adequar-se quan es produeixi aquest augment. «No podíem instal·lar d'entrada 250 punts de lectura. Com els ampliaríem quan s'incrementessin els usuaris?» /À.C.

ANTIMILITARISME

IC vol que l'Ajuntament reclami la despenalització de la insubmissió La moció es presentarà en el proper ple

Premí de batxillerat.— Sergi Elizalde, alumne de l'institut Arnau Cadell, ha estat un dels set estudiants de Catalunya guardonat amb el premi extraordinari de batxillerat que organitza el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Sergi Elizalde ha tret una mitjana de 8,5 a tot el batxillerat, ha superat les proves del concurs i encara té temps per estudiar música al conservatori municipal. Els seus mèrits li han reportat 50.000 pessetes en material informàtic. / À.C.

CÈLIA CERNADAS militar «des del moment en què H Sant Cugat.— La secció local nosaltres defensem l'exèrcit prod'Iniciativa per Catalunya presenfessional». La prestació social tarà una moció al ple del proper substitutòria (PSS), obligatòria dimarts en què reclama, principer als objectors, és en consepalment, que el consistori es proqüència «un succedani del servei nunciï a favor de la despenalitmilitar i un càstig que ha de pagar zació de la insubmissió i de l'exl'objector per la seva dissidència», carceració, fins que no entri en segons exposa el text de la moció. vigor el nou Codi Penal, dels Per aquest motiu, IC demana que aproximadament 300 joves insubl'Ajuntament no ofereixi en cap misos que actualment hi ha a la cas noves places per realitzar la presó a l'Estat Espanyol. Segons PSS i que en el termini d'un any el coordinador de la comissió poelimini les ja existents. «L'admilítica d'IC, José Fernando Mota, nistració, a través d'aquestes pla«el tema és actualitat des de l'aces, està cobrint llocs de treball», provació del Codi Penal, i cal redenuncia Mota. Un últim punt que cordar que continuen les penes es reclama en la moció és que de presó per als insubmisos». En l'Ajuntament s'oposi a servir com aquest apartat, la federació rea centre de reclutament: «Si per clama també que l'Ajuntament qüestions legals s'imposa a l'Ajuncreï un programa de suport i astament fer aquest servei, s'adjunsessorament jurídic adreçat als jotarà a la notificació militar tota ves insubmisos de Sant Cugat, cinc la informació disponible sobre posdels quals estan pendents de jusibilitats d'objectar o de fer-se indici. Per IC, l'objecció de conssubmis.» La moció, que no s'ha ciència tampoc és una opció vàlida consensuat amb cap grup, té poper als que no vulen fer el servei ques possibilitats de prosperar.

8

PUNT I SEGUIT

ELS

4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

L E S E M P R E S E S ^ Zoom, Centre de la imatge Francesc R u e d a coneix molt bé les cameres de fotografiar per dins. Hi treballa des que tenia 14 anys i va descobrir com era d'apassionant la petita mecànica, remenar els budells de les màquines de fer fotos. Durant molts anys, va treballar com a reparador per a l'empresa japonesa Nikkon, i el 1989 va obrir un establiment de fotografia on, a banda de revelar negatius, Francesc Rueda té un petit taller on repara les màquines de fotografiar ell mateix. Aquest any n'obrirà un de més gran a la plaça del Doctor Galtes.

F R A N C E S C R U E D A O C A N A . Propietari del centre d'imatge i fotografia Zoom

«Una màquina Leika és com el Rolls Royce de la fotografia» Francesc Rueda ï~ un expert l'tieixedor dels ''iiiells de les màquines de fer fotos, i està encantat de poder reparar-los. Foto: J.A. MULA.

ANGb'LS CASTUERA B Sant Cugat.— Vostè s'ha dedicat tota la vida a reparar màquines de fotografiar. — «Des dels 14 anys. que vaig començar a ter l'ajustament de mecànica; el que passa es que després em vaig decidir per la mecànica petita, sobretot la fotografia i la cinematografia, que era el que mes m'agradava. Vaig estar a Cinematografies Marín fenl cameres de cinema de 35 mil·límetres, i després vaig començar a treballar en un taller amb el que després seria el meu sogre, i allà reparava de tot: Leika, Minolta, Cannon, Elmo... Totes les marques. Fins que Nikkon em va contractar com a reparador tècnic, l'any 68. Fa sis anys vaig muntar la botiga amb els meus fills. Hem obert dues botigues a Olot i també ens hem associat amb gent de Montcada. Ara, si Déu vol, n'obrirem una aquí al costat. Esperem que sigui abans de Setmana Santa.» —Què el va impulsar a emprendre aquesta nova iniciativa? —«Aquest espai ens estava quedant petit, i nosaltres volem donar el millor servei al client. A vegades ens demanen si fem fotos de carnet i, de moment, no podem perquè no tenim lloc. Però, quan traslladi el meu taller, aquí hi podrem fer un estudi, i podré continuar reparant cameres, que és el que m'agrada. Jo penso que a Barcelona i a Espanya no existia una botiga com la que vam obrir nosaltres, amb servei tècnic propi. Jo treballo amb clients no només de Catalunya, sinó d'arreu d'Espanya.» —Coneix moltes marques. Amb quina es queda? —«Leika sempre serà Leika. És com el Rolls Royce de la fotografia. Mecano, Minolta, Contax..., aquestes podrien ser l'Audi, la Citroen o Renault. I el Mercedes és la Nikkon.» —Hi ha hagut un avenç molt important en la tecnologia fotogràfica. Com s'hi ha adaptat? —«La màquina fotogràfica s'ha transformat en un instrument electrònic. Però aquest aparell que hi ha a la dreta, que serveix per ajustar la llum, no es perdrà mai. Jo puc resoldre avaries electròniques, però, per sort, la majoria dels problemes són mecànics. El problema que tinc és que els proveïdors de marques importants no em faciliten peces de recanvi. Jo comprenc que no en donin a persones de les quals no tenen una garantia. Però podrien proporcionar-ne a persones que hem demostrat que som professionals, que sabem el que tenim entre les mans.» —Com se soluciona això? —«Me les fabrico. Agafo el torn, i si haig de fer un cargol, el faig; si haig de fer un eix, el faig.» — Quins avantatges proporciona l'electrònica? —«Es poden fer retocs magnífics a les fotografies, qualsevol cosa. És un servei que es demana força: reproduccions de fotogra-

Un mecànic que col·lecciona peces antigues Francesc Rueda té una veritable passió per reparar màquines de fotografiar. A la botiga, de moment, té un taller petit, i una bona part de la feina se l'ha d'endur a casa. Quan estreni el nou local, que es dedicarà exclusivament al taller, s'hi traslladarà amb molt de gust per treballar-hi amb comoditat. Rueda confessa que li agrada col·leccionar màquines de retratar, sobretot antigues, i quan tingui el nou local farà una exposició «perquè els clients puguin mirar i tocar les cameres; algunes són relíquies». No ha pensat mai a fer una mostra pública en algun espai més gran perquè creu que no té prou material, tot i que en col·lecciona des de ben jove. Els clients li donen les màquines o les compra als antiquaris: «M'agrada molt restaurar-les; en tinc una de Kodak que era un calaix de cartró.» Totes funcionen, fins i tot la més antiga. No pot negar que porta la mecànica de la fotografia a la sang: «La mecànica petita m'ha agradat de sempre. Al taller on treballava, m'enviaven a alguna casa a recollir material, i jo em passava les hores sense adonar-me'n mirant com treballava un rellotger que hi havia pel camí.» Rueda Defensa els ginys de la mecànica aferrissadament: «Una màquina només mecànica pot fer fotografies excel·lents; si elimines aquesta part a una d'electrònica, no en podràs treure niuna.»/À.c.

fies antigues, reconstrucció de fotografies que estan molt deteriorades o de les quals s'ha perdut el negatiu... Aquí fem els retocs i la fotografia queda amb una qualitat millor que la de l'original. Podem fer també diapositives en una hora, eliminació de vermells... Estem al servei del client.» —Com s'aconsegueix l'excecel·Ient qualitat del revelatge ràpid? —«Igual com s'aconsegueix en un laboratori tradicional, on hi ha el mateix material que tenim aquí, però amb màquines molt més grans per poder fer una producció molt més gran. Però la qualitat no pot superar-se mai. Hi ha gent que encara dubta sobre si el revelatge ràpid és de qualitat o no. Jo puc dir que el nostre revelatge és el mateix o potser millor que el d'un laboratori tra-

dicional. Perquè hi ha menys quantitat dels productes químics que es fan servir i es poden controla^ amb més atenció.» —És un procés automàtic? —«Només hi ha una manera de revelar fotos: la que permet obtenir el millor resultat. Hi ha clients que demanen si els el farem manual, semimanual o automàtic. Nosaltres revelem el negatiu, i pot quedar perfecte si la màquina no ha tingut cap errada i la llum ha quedat perfecta. Si la màquina o el fotògraf s'han equivocat i el flaix no s'ha disparat o s'han equivocat en marcar la velocitat, el negatiu surt deficient. Aleshores, fem la rectificació de color i de densitat que sigui necessària. Una de les parts més importants de la meva feina és explicar als clients això, com treballem aquí. No és tan important si el procés

és automàtic.» —Però això deu suposar una inversió important d'hores de feina i de material. —«Sí, però és la manera com les fotos queden bé. Una cosa molt important perquè això vagi bé és que t'agradi. Si tu treballes i a sobre no t'agrada, val més que pleguis. Nosaltres, per exemple, no tenim escànner, i jo em resisteixo a adquirir-lo. Amb un escànner sortiran com surtin. Ara, si surten malament, no li preguntis a ningú per què. La gent que treballem a Zoom som professionals de la fotografia, i ho dic amb modèstia, però amb orgull.» —Vostè creu que aquests coneixements estan ben valorats? —«Aquesta feina està molt ben valorada, però avui hi ha tantes màquines, amb escànner, i fins i tot un monitor que permet veure

com sortirà la foto. Però, mentre jo pugui, aquí sempre es treballarà sense escànner. Estic a favor de la tecnologia, però trobo que és molt important la intervenció de la persona en el negatiu. M'agrada més que jo i els meus fills, els que treballin amb mi, puguem dir: 'Això m'agrada d'aquesta manera, i ho faig així.' Ens agrada que els clients confiïn en la nostra manera d'interpretar el negatiu, però també respectem els seus gustos.» —Què li agrada més, reparar cameres o fer fotografies? —«La mecànica m'apassiona. Hi ha vegades que ve un aniversari o una celebració familiar i no tinc ni pel·lícula a casa. M'agrada seure en un lloc i captar un paisatge, sense presses. Però sé que no podria dedicar-m'hi professionalment.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

9

PUNT I SEGUIT

POLÍTICA

Sant Cugat, com i per què?

Les empreses de serveis estaran regulades pel nou decret de Comerç CM.

JOAN RECASENS i GUINOT

S

ant Cugat és una ciutat francament atractiva. Ho és per molts motius: envoltada de boscos per la part de Collserola, amb unes magnífiques comunicacions, un centre històric amb un monestir emblemàtic, una gran quantitat de zones verdes que fan les delícies dels vianants, unes zones de desenvolupament nou urbà molt equilibrades quant a edificabilitat, vialitat i espai públic, una indústria dinàmica i uns equipaments culturals de primera magnitud —auditori, biblioteca, conservatori, centres cívics als districtes, etcètera... Aquesta introducció, que pot semblar autocomplaent, serveix per introduir tres conceptes que considero interessants: com ha arribat Sant Cugat a ser així?, què representa viure en una ciutat com Sant Cugat?, com imagino el seu futur? No són unes reflexions que vulgui fer en el buit, o perquè de sobte tingui necessitat de dissertar sobre política urbana —d'altra banda sempre m'ha entusiasmat discutir de models de ciutat. No. Ho faig precisament ara perquè observo que darrerament l'oposició municipal ha perdut el sentit de conjunt a l'hora de desenvolupar la seva feina. És evident que com a oposició s'han d'oposar, i valgui la redundància, i sembla evident també que han d'anar a buscar aquelles actuacions municipals que siguin més sensibles a generar un estat d'opinió contrari al govern, com ara una nova taxa, o un determinat volum d'endeutament. Però el que no s'haurien de permetre és fer-ho pel simple fet de fer-ho, sense

El tinent d'alcalde de Serveis Urbans considera que les crítiques de l'oposició no tenen en compte els beneficis que la gestió de CiU ha aportat a la qualitat de vida dels ciutadans de Sant Cugat.

donessin personalitat i dinamisme situar la seva legítima crítica en propi —auditori, conservatori, biun marc coherent i complet de blioteca, cinemes, Parc Central, pensament, és a dir, sense insesòl públic per Promusa, cobertura rir-ho en el conjunt de la seva de rieres, ponts, etc... Viure a Sant ideologia i el seu model de ciutat. Cugat significa gaudir d'una quaEstic convençut que aquestes aclitat de vida elevada, tant pel que tituds no troben suport, però no fa a infraestructures com a serveis. per això puc deixar-les de denunSignifica ser conscients ciar. És més, precisament per això voldria «Viure a Sant que aquest esforç de creació de ciutat que s'ha breument esbossar les Cugat significa fet en els darrers anys tres preguntes que forha generat un cert enmulava a l'inici del pregaudir d'una deutament, però que no sent escrit. Sant Cugat és una ciutat francament qualitat de vida és ni escandalós ni irreatractiva perquè fa vuit elevada. Significa conduïble. Si no haguéssim fet res, res no deuanys una coalició políser conscients ríem, i no crec que es tica, Convergència i tornessin a donar les cirUnió, es va posar al capque aquest cumstàncies que ens perdavant del govern municipal amb imaginació. esforç de creació meteren executar aquest ambiciós projecte muniEs va aprofitar moments de ciutat ha cipal. Per tant estic conde bonança econòmica per desenvolupar nous generat un cert vençut que es va actuar sectors urbanístics amb endeutament que de la millor manera possible aleshores. La ciutat un triple objectiu: 1) gesno és que entre tots hem constionar el territori amb la voluntat d'incremenirreconduïble» truït no és excloent. Com a tot arreu, hi ha sectors tar substancialment la en què l'habitatge és car, però qualitat de vida dels ciutadans es poden trobar pisos i torres a —això vol dir avingudes, zones preus realment assequibles —una verdes i disseny de ciutat—, 2) volta per les agències o la borsa reduir el sostre edificable que esimmobiliària de la premsa pot obtava previst en mandats polítics anteriors —i això va significar pas- jectivar-ho. I dic que no és excloent perquè el cost dels serveis sar de 180.000 habitants potenmunicipals està al nivell de la macials a uns 70.000— i 3) utilitzar les circumstàncies per dotar la ciu- jor part dels municipis de l'entorn i de similars característiques. Estat d'aquells equipaments que li

tem en línia amb aquests municipis quant a cost/any de manteniment de punts de llum del servei d'enllumenat públic, o quant a pessetes/quilo de brossa domèstica recollida i tractada, o quant a percentatge de massa salarial sobre pressupost municipal, o quant a pessetes/metre quadrat i any de manteniment de zones verdes, i un llarg etc de ratios més. Segurament si Sant Cugat només tingués un quilòmetre quadrat edificat amb blocs de 10 pisos més àtic, sense jardins ni avingudes, seria més barat de mantenir, peò també seria més trist de viure-hi, i segurament no estaríem complint els designis de la gran part dels ciutadans. Cal tenir en compte que si fos excloent no tindríem un creixement sostingut del nombre d'anys d'empadronament de la nostra gent. Quant a com imagino el futur de Sant Cugat, haig de dir que és molt satisfactori. Amb el model de ciutat actual consolidat, amb els nous sectors de creixement habitats, amb un centre històric remodelat com una àmplia zona de vianants, amb una millor distribució del trànsit rodat, amb els diferents districtes progressivament estructurats, amb una més àmplia oferta de serveis, i conseqüentment més competitius. Amb un dinamisme cultural extraordinari, i sense deixar de perdre aquest regust de poble que ens acosta a les nostres arrels. Un bon amic em deia l'altre dia que la política és l'art de fer possible allò que és necessari. Em va semblar una definició realment encertada.

JUDICIAL

SANITAT

Els veïns del Colomer podran veure el final del judici contra Barrachina aquest matí

El virus de la grip arriba abans del previst i afecta més de la meitat de la població

CM.

H Sant Cugat / Barcelona.— El judici contra el promotor immobiliari Joan Barrachina i els directius de la Caixa de Barcelona Antonio Segarra i Vicente Escolar continuarà avui, en la que podria ser l'última vista del cas. Barrachina, Escolar i Segarra han arribat a l'Audiència de Barcelona després que els veïns de la promoció Ambassador del Colomer presentessin diferents denúncies contra ells. Els veïns de Sant Cugat de-

manen una pena de 10 anys de presó i una indemnització de 475 milions de pessetes per a Joan Barrachina i 6 anys de presó i 207 milions de pessetes per a cada un dels treballadors de la caixa, implicats «en un procés irregular», segons l'acusació. El procés legal contra Joan Barrachina va començar al 1992, dos anys després que el promotor arribés a Sant Cugat amb una promoció de 32 habitatges que havien de costar uns 20 milions de pessetes menys del que han pagat els compradors.

COMERÇ

Sant Cugat Comerç encara no ha recollit la butlleta guanyadora de la volta al món CM.

B Sant Cugat.— El guanyador de la volta al món que sortejava Sant Cugat Comerç entre els clients de les botigues associades ha estat el propietari de la butlleta amb el número 51.618, que encara no s'ha fet públic. El número premiat correspon al segon premi de la Loteria Nacional corresponent al sorteig del 5 de gener passat, ja que el número corresponent al primer premi del sorteig no es va distribuir entre els clients. El

distribuïdor de la butlleta guanyadora de la volta al món ha estat la firma Copy Gràfic, del carrer Can Mates. El sorteig d'una volta al món organitzat per l'associació de comerciants s'inscriu en el marc de la campanya de Nadal que va organitzar la nova junta de Sant Cugat Comerç i que vol ser el marc d'altres promocions. Les butlletes de participació s'han repartit als comerços adherits a l'associació al mes de desembre.

I Sant Cugat.— Les empreses i els treballadors autònoms del sector serveis i que es dediquin a fer serveis relacionats amb la llar —constructors, fusters, electricistes, pintors— hauran d'oferir a partir d'ara tot un seguit de garanties i complir els requisits que ha fixat el nou decret del departament de Comerç de la Generalitat. El decret, que regula les activitats de relacionades amb els serveis a domicili, afecta tots els consumidors i específicament uns 90.000 professionals a Catalunya, segons han explicat les empreses. La nova norma va entrar en vigor el dia 1 de gener i comporta el desplegament de la llei 1/90 de disciplina de mercat i de defensa dels consumidors i usuaris. De fet, el decret neix amb la finalitat d'evitar abusos que puguin malmetre el mercat i per garantir l'equilibri de les relacions entre els consumidors i els professionals del sector dels serveis a domicili. El decret obliga els professionals a tenir a disposició dels clients «redactada, com a mínim, en català» la tarifa de preus de materials, de mà d'obra, de transports i desplaçaments, i de serveis que s'ofereixin. Abans de realitzar un servei, el client haurà de signar un pressupost en què consti el nom, l'adreça, el telèfon i NIF del professional i el nom i l'adreça del client i la descripció del servei que s'ha de fer. El decret obliga a fer constar per escrit les variacions del pressupost i afirma que el professional ha d'avisar el client en un curt període de temps. Les factures es faran per la quantitat prevista en els pressupostos i els empresaris o treballadors autònoms hauran de tornar les quantitats cobrades en excés sobre els pressupostos ja acceptats.

La farmàcia Llorens guanya el concurs d'aparadors

• Sant Cugat.— La farmàcia Llorens va ser el comerç de Sant Cugat guanyador del concurs d'aparadors organitzat per la Cambra de Comerç de Terrassa. El segon ÀNGELS CASTUERA premi de Sant Cugat va ser la efectes d'aquestes són innocus», H Sant Cugat.— L'epidèmia de botiga de roba per a nens El Patio explica Casas. Segons el metge, grip que ha afectat una bona part de mi Casa i el tercer premi va la grip d'aquest any no és maligna, de la població a la ciutat de Barser per a Finques Gironella. A sinó que simplement ha afectat celona i n'ha augmentat la mormés, la Cambra Oficial de Comerç un major nombre de gent. A més, talitat no ha afectat tan dràstii Indústria de Terrassa (COCIT) el virus ha començat a manifescament els santcugatencs, segons va donar dos accèssits: un per tar-se molt abans del que era haresponsables del centre d'atenció a la farmàcia Beringes i un altre bitual altres anys. primària (CAP) i del Policlínic per a la botiga Icaro. El concurs A Sant Cugat no s'ha produït Torreblanca. cap cas de mort a causa de la d'aparadors que va organitzar la Cambra de Comerç s'inclou en La grip ha estat especialment grip. «Alguns mitjans han publicat la campanya de promoció del covirulenta, però el centre d'atenció notícies que podrien alarmar la merç comarcal que va començar primària no ha notat un augment població. No és que la grip mati, notable de malalts de la grip. Sesimplement és més forta en els a finals de novembre i que s'ha desenvolupat durant les festes de gons ha explicat Olga Santeugini, organismes dels avis, que tenen Nadal. L'edició d'enguany, en què cap d'infermeria de l'ambulatori, menys defenses, o de les persones han participat un total de 136 la grip d'enguany ha estat «simpamb problemes respiratoris. Així, establiments, correspon a la 22a tomàtica» i sense complicacions. el fet que algunes d'aquestes peredició del concurs d'aparadors, a «No s'han vist afectats més casos sones agafin la grip o un simple I' 11 a edició del concurs de parades respecte de l'any passat, no hi refredat, els provoca algunes comde mercat i a la 8a edició del ha hagut daltabaixos ni col·lapplicacions en el seu quadre que concurs d'embelliment d'interiors ses.» A la tardor, el centre d'apoden derivar fatalment», afirma comercials. Per primera vegada tenció primària va inocular vaCasas. El metge assegura també s'ha atorgat un premi especial al cunes de la grip entre els grups que és difícil prevenir la malaltia, millor aparador de les cinc conque considerava de risc: avis, perperquè el virus s'ha mutat molt vocatòries —100.000 pessesones amb patologies respiratòries i no s'evidencia mentre s'està intes—./CM. i altres col·lectius susceptibles de cubant. Per tant, és més fàcil que caure malalts. s'encomani entre els companys de 34139/06062 feina o els alumnes d'una classe. Segons ha explicat Ferran CaSEGURETAT sas, director mèdic del Policlínic Els metges aconsellen repòs abTorreblanca de Sant Cugat, un solut durant un dia o dos, quan 70% de la població al municipi Portes els símptomes de la grip són més s'ha vist afectada per la grip, tot evidents. També recomanen vii que els seus efectes no han estat sitar el metge en el cas que la Blindades tan greus com a Barcelona. «La febre persisteixi. L'epidèmia es va grip es presenta en forma d'eaguditzar els últims dies de l'any pidèmia forta cada quatre o cinc passat, quan les temperatures anys. Els virus contra els quals eren més càlides i permetien als Sant Cugat del Vallès. » 5 8 9 1 7 99 es troben vacunes muten, i els virus sobreviure millor.

L'epidèmia s'aguditza cada cinc anys

WmM

ÍM

PUNT I SEGUIT

10

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

L' E N Q U E S T A • L v rebaixes

S'espera vostè que hi hagi rebaixes per comprar les coses de la temporada? -S" - ,4. : '

£'•

Rubén Monreal 27 anys Informàtic • «No, no m'espero Perquè, a més, no compro gaires coses ni durant la temporada ni durant les rebaixes.»

Després de les festes de Nadal i Reis, com cada any, les rebaixes han arribat als aparadors de totes les botigues de Catalunya. Algunes botigues de Sant Cugat es van avançar i van començar a aplicar la nova llei de comerç abans que entrés en vigor. Per això, alguns comerços van començar a fer rebaixes a partir del dia 2 de gener. Els santcugatencs no acostumen a esperar les rebaixes per fer les compres, però confessen que hi van tot i que no necessitin res.

JuanCarfos López 55 anys Informàtic • «No, no m'espero que hi hagi rebaixes. Compro les coses quan les necessito. Si estan rebaixades millor, però si no, paciència.»

Dolores López 38 anys Mestressa de casa

1*1

• «No, normalment no m'espero que hi hagi rebaixes. El que passa és que després sempre vaig a tes rebaixes i també compro alguna cosa.»

L'enquesta ha esta! feta per Cati Morell a les sis de la tarda a la plaça Doctor Galtes

</

29 anys Funcionària • «Depèn del que sigui. He comprat allò que necessitava i el que no necessito tant o és més un caprici, espero fris que que ho rebaixin. No hi confio gaire» — — —

Andrés

Enriqueta

31 anys Guarda de seguretat

32 anys Caixera

21 anys Estudiant

48 anys Ccrfecctonista

27 anys Secretària comercial

• «No, no m'espero perquè compro fes coses quan les necessito. I si no les necessito r » les compro.»

• «Si és roba que necessito i que ós bona, m'espero a les rebaixes perquè es nota la diferència, paro si és poca cosa, la compro al moment perquè si t'esperes a les rebaixes ja N I Has.»

• «No. No m'espero. Compro les coses quan les necessito, però també hi ha algunes coses que m'espero que rebaixin. Però són només alguns casos.»

• «Si. M'espero perquè trobo el mateix per un preu més baix i, fins i tot les meves fies em duen que m'esperi a comprar cotes per a eHes.»

• «Sí, a vegades sí que m'fppero. Per comprar capri« í * ~ o coses que em fan il·lusió.»

W

¥

_ 23anys iJipnnwHeníjn·rM -

40 anys Economista

no m'eapero. Ara, si són

• «No. Quan tos necessito las compra No m'espero que ntaeéneJs preus.»

26 anys Estudant • «No. Les coses que necessito les compro en et moment en què les necessito. El que passa és que també vaig a comprar e las retabtes, però |a no són coses tan concretes.»

• «No, paro si puc «preuo les coses que estan rebaixadee. No sec partidari del sistema perquè sempre penso que ai e h ccraerojants guanyendurartlesrjatuawigguanyenmoJt més aTjensj»

• «SÍ,evWentrnent ei que necessito abana, ai em puc esperar que xin ala preus, m'espera,

..l«**sÏ4s,- »-í.;>« r ' -

11

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

TEATRE

Quan encara no ha fet 30 anys, Laura Conejero s'ha convertit en una de les actrius habituals dels muntatges de Sergi Belbel, un altre dels nous talents del teatre català. L'actriu santcugatenca ha treballat

amb el director terrassenc a Després de la pluja, Carícies, La filla del mar i El mercader de Venècia. Aquest estiu va protagonitzar un dels millor èxits de públic del Grec. Després d'haver fet temporada

al Condal, L'hostalera, una comèdia de Cario Goldoni amb reflexions sobre les relacions humanes i un final «que respecta la intel·ligència del públic», arriba avui al Teatre-auditori en plena gira.

L A U R A C O N E J E R O . Protagonista de «L'hostalera»

«

Respectem la intel·ligència del públic» SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— L'hostalera arriba a Sant Cugat molt rodada. Després del Grec, l'obra va fer temporada al teatre Condal de Barcelona fins a final de novembre i ara està en plena gira. Si el mateix dia de l'estrena ja va tenir èxit, els espectadors que la vegin ara seran privilegiats perquè la rebran polida en tots els detalls? —«Una obra sempre té uns ritmes i unes progressions. De vegades, en l'estrena està una mica verda, però també està tensa, perquè els actors estan molt concentrats. Després l'obra va millorant una mica, perquè els actors hi troben intencions noves. Però també és veritat que ve un altre moment en què els actors estan massa segurs, i el muntatge s'ha de tornar a refrescar. I amb els bolos, en fer l'obra de tant en tant, poden passar dues coses. O estàs molt concentrat, perquè no estàs tan entrenat, o l'obra està una mica desgastada. Però crec que L'hostalera està en un bon moment.» —Però què pot trobar en la Mirandolina l'espectador del Teatre-auditori que no va trobar-hi el públic del Grec? —«Potser és una mica mes mestressa del seu hostal, que és el seu territori. Encara que es tracta d'un muntatge molt mesurat des del principi, com una peça de rellotgeria. Es la conseqüència de la manera de treballar de Sergi Belbel. i això intentem conservar-ho. Però sí que tinc el personatge més clar i cm permeto jugar més amb les intencions, amb el sentit de l'humor del públic. Sempre vigilant de no passar-me. perquè una intenció pot variar de seguida, és una qüestió de mil·límetres, i la Mirandolina no pot deixar de ser l'hostalera que rep persones importants al seu establiment; moltes vegades s'ha de mantenir a l'ombra.» —Però ella domina l'obra... —«Ella la provoca, i s'inventa el joc amb l'altre protagonista. el Cavaller. El que passa és que això és un joc a dos i l'actitud

L'actriu pensa que el personatge de Mirandolina reflecteix el paper de les dones d'avui en la seva relació amb els homes. Fim>: JA. MULA. del Cavaller és importantíssima per determinar-lo. El de Jordi Boixaderas és un personatge amb molt de pes, és l'únic que no és un titella a les mans de la Mirandolina. i les forces estan molt equilibrades.» —Precisament, tot el que té de joc és el que fa divertida l'obra des del principi. Però després es canvia de to i arriba un final no

complaent que es clava en l'espectador quan fa un moment que encara reia. Com encaixa el públic aquest revés? —«Hi ha de tot, hi ha qui es queda una mica parat i un pèl insatisfet perquè no troba un final romàntic. Però jo crec que és un final molt respectuós amb la intel·ligència del públic. Perquè pots fer un final feliç, però, actualment.

segons quines coses no te les empasses. I Goldoni demostra amb L'hostalera que es pot explicar una cosa molt important amb sentit de l'humor, però el final ha de respondre a la transcendència del tema i el conflicte s'ha de resoldre d'una manera coherent. La Mirandolina passa per un moment de feblesa, té dubtes i es troba amb un cavaller que quasi la pot dominar. Però és molt orgullosa i es queda al seu territori, renuncia a la passió i manté el poder. Això és coherent i és com ho va escriure Goldoni.» —Ho va escriure al segle XVIII, però la Mirandolina devia ser molt moderna. Laura Conejero sent que reflecteix la dona actual amb la Mirandolina? —«L'autor volia ser alliçonador, advertir els homes del perill de les dones. Però es va inventar un personatge femení que juga el paper que ara tenen les dones en la realitat. Fins i tot es podria dir que és feminista, sense voler-ho, sense intel·lectualitzar-ho. I en rebutjar les arts de seducció clàssiques de la dona per buscar una estratàgia més útil amb un cavaller misogin, crec que troba la solució a les relacions entre sexes, que és comportar-se amb sinceritat.» —L'èxit del muntatge, dins i fora de l'àmbit dels seguidors de la cartellera teatral, és degut a aquesta proximitat amh els conflictes diaris d'homes i dones'.' —«És una història que interessa tothom per això, però també hi ha fet moll la manera d'explicar-Ia, perquè era del segle XVIII però està explicada corn si passés avui dia. pel tipus de muntatge, el tipus d'interpretació. Fins i tot els adolescents, que haurien pogut rebutjar aquest llenguatge amb marquesos, comtes i cavallers, hi han entrat.» —Amb què es quedaria del seu personatge, després d'haver-lo tractat durant mesos? —«Em quedaria amb aquesta capacitat que té de portar la gent per on vol. té una intel·ligència social brutal. Fa enveja!»

L'hostalera que va ser la Mònica / Esther de «Poblenou» S.B.

B Mirandolina és un dels personatges teatrals amb què Laura Conejero ha assolit més popularitat, però la fama. «relativa i temporal», la hi va donar la interpretació d'una altra dona que també s'enfrontava al domini masculí del món, obtenia cert poder i el conservava tot i haver de renunciar a l'amor: era l'Esther de Poblenou, la telenovel·la que va iniciar la indústria catalana del serial. Després d'haver estat una prostituta enamorada de Ferran com a Mò-

nica, Esther recuperava el seu nom, aconseguia un bon cognom i reapareixia com a vídua milionària disposada a venjar-se de l'antic amant. Malgrat que ja havia fet força teatre i continuava anant pel carrer «sense que passés res», Laura Conejero es va trobar de sobte que «tothom» li deia què havia de fer el seu personatge. «Va ser una fama limitada i només va durar el que va durar la sèrie», recorda. Però el que més li va cridar l'atenció va ser que era una po-

pularitat «molt de culebró». «La gent —diu— et veu cada dia al seu menjador i se't fa seva. creuen que et poden dir qualsevol cosa.» Ara, la Mònica / Esther s'ha transformat en la Mirandolina durant sis mesos i a Laura Conejero ja no l'aturen tant pel carrer, però sí que és conscient que molts dels espectadors que té al teatre se'ls ha guanyat a Poblenou. Per això, l'actriu creu que el fenomen de les telenovel·les catalanes que «ara comença serà bo per al teatre, perquè la gent hi va i hi anirà,

cada vegada més. buscant els seus actors». Amb aquest convenciment, Conejero pujarà a l'escenari del Teatre Auditori per interpretar una mestressa d'hostal que menysprea els homes fins que troba Jordi Boixaderas, un misogin a qui veu com un repte. Durant tota l'obra. Mirandolina buscarà. trobarà i posarà en pràctica una estratègia per enamorar-lo fins a fer-li perdre cl control. Al final, ella mateixa dubtarà també de la seva fortalesa i, per protegir-la, tornarà al punt de partida.

Shinichi Tsukumo exposa en dues col·lectives, a Barcelona i Valls S.B.

H Sant Cugat.— L'artista japonès instal·lat a Sant Cugat Shinichi Tsukumo exposa fins diumenge a la Casa de Cultura de Valls (Alt Camp) i fins al dia 20 a la Galeria Eude de Barcelona. En una sèrie sobre de paper i una altra amb papers, pintures i escultures, Tsukumo mostra a les col·lectives Papers a Eude i Out of Valls el que els especialistes han anomenat les seves presències sígniques. El concepte neix del particular llenguatge utilitzat pel japonès, que parteix de la tradicional cal·ligrafia nipona per recuperar-la des d'un punt de vista occidental i contemporani i a través d'un automatisme gestual. El resultat és una sèrie d'estructures geomètriques amb formes elementals i primàries, però ordenades de manera que interactuen entre elles. Les seves obres estan plenes de contrapunts i dislocacions, amb diferents elements en joc lligats entre ells. La diversitat de materials que treballa, amb la tradició artesanal japonesa que ha heretat, permet veure peces curioses, com les seves escultures de paper, fetes amb paper original japonès i pintades amb els signes característics de Tsukumo. Nascut a Fukuoka, Tsukumo és màster en belles arts per la Universitat de Kitakyushu Sangyo. Va viure i treballar a Itàlia'del 1980 al 1986, quan es va instal·lar a Sant Cugat. Des del 1981, ha exposat en sales japoneses, italianes, catalanes i franceses. Durant aquests anys ha participat també en mostres a Nova York, Puebla (Mèxic) i Berlín, i ha estat present en les tres últimes edicions de la l'ira d'art Arco. de Madrid.

Exhaurides les entrades per veure «La Traviata» el 2 de març H Sant Cugat.— Les localitats del Teatre Auditori per veure la representació de La Traviata el 2 de març es van exhaurir la setmana passada, dos mesos abans de la l'unció. Les entrades s'havien posat a la venda el 21 de desembre i. com ja comença a set habitual, l'interès que desperten les representacions de la companyia d'Amics de l'Òpera de Sabadell ha fet que només hagin pogut assegurar-se la butaca els espectadors que s'han decidit amb molta antelació. El Cicle d'Òpera a Catalunya portarà a Sant Cugat Ana Luisa Espinosa, Mercè Obiol, Rosa Nonell. Jordi Gallofré i Ismael Pons, entre altres cantants, per interpretar una de les obres més populars de Verdi. S.B.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, s 589 17 99

ELS AVANTATGES D'INSTAL.LAR EL REG DEL SEU JARDÍ FORA DE TEMPORADA • LI DISSENYEM COMPLETAMENT EL PROJECTE DE REG DEL SEU JARDÍ • LI PROPORCIONEM UN PRESSUPOST TOTALMENT GRATUÏT • LI FACILITEM CROQUIS ESPECÍFIC DEL MUNTATGE • L'ASSESSOREM SOBRE EL TERRENY SENSE CAP COST ADDICIONAL REG DOSIFICAT

• I SI HO DESITJA PODEM REALITZAR LA INSTAL·LACIÓ COMPLETA

Dissabte tarda de 5h a 8.30h

12

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 12 de gener de 1996

ART

S'organitza a Sant Cugat, és itinerant i hi participen els artistes catalans i andorrans seleccionats. Així és com es prepara la 10a edició de la Mostra d'Art Contemporani Català, dirigida pel galerista Josep Canals. La història va començar fa gairebé 20 anys. dins del Congrés de Cultura Catalana.

Vint anys de «taca i ferro» Canals prepara la 10a edició de la biennal Mostra d'Art Contemporani Català SÍLVIA BARROSO

M Sant Cugat.— Corrien aires de progressisme, de canvi i fins i tot de ruptura pel país i per Sant Cugat. Era el 1977. Feia un any que les entitats s'havien inventat la Festa de Tardor. I se'n preparava una altra: el secretariat local del Congrés de Cultura Catalana programava actes de tota mena i l'Estudi d'Art d'Amics de Sant Cugat va proposar una mostra d'art contemporani català. Els directors, l'escultor i galerista Josep Canals i Doris Feussler. van convertir l'experiència en un intercanvi de llenguatges i d'opinions en que van exposar els artistes locals i per on van passar. en un cicle d'activitats paral·leles amb conferències, crític- i artistes reconeguts. Victoria ( o m b a l í a . Josep M a n a Subirachs i Josep (irau-( iarriga van pronunciar algunes de Ics xerrades a la biblioteca del Monestir. El recinte abacial era tambe una de les seus de l'exposició. Així començaven els gairebé \int anys de "taca i ferro entre parets romàniques». A m b aquest contrast es com li agrada definir la mostra a Josep Canal-, l'anima de la iniciativa. Per al galcri-la. •d'art d'investigació, de nous materials i de protesta" necessita -ara i a b a n s - aquest tipus de plataluímes. Ai.i. perquè "les sales s'e-ian li nuant conservadores» a causa de les tendències de l'escassa d e m a n d a del nrcic.r.. I abari-. per clonai sol tula a l.i ei cali-, ilat amb .iuc -"assaboria la lli-

bertat acabada d'estrenar. Josep Grau-Garriga, un dels artistes convidats pel jurat en la segona edició de la mostra, recorda l'efervescència del m o m e n t . simbolitzada en una de les pintures que hi va presentar: treballada sobre un teixit «kitsch, barroc. molt aristocràtic», d'un estrip de la tela en sortia la bandera republicana. «En aquell temps —recorda— tots esperàvem que hi hauria més estrips dels que hi ha hagut, en l'art i en altres vessants de la societat.» Un salt de 5 anys L'edició en què va participar Grau-Garriga va ser la de 1982, la segona, tot i el salt de 5 anys. Als organitzadors els va costar Déu i ajuda convèncer les institucions i els patrocinadors per repetir l'experiència després de la primera edició, i només van aconseguir-ho aprofitant l'ona expansiva del Mundial Cultural que precedia el de futbol. Aquella vegada. p e t o . van arribar a convèncer Jordi Pujol perquè presidís la inauguració. en la seva primera legislatura com a president de la Cieneralitat. A les sales de Sant Cugat. Lleida. Vilanova i la Geltrú. Vic i Figueres per on va passar la mostra hi havia peces del recent Premio Nacional de Artés Plàsticas, Josc Manuel Broto, de Miquel i 1 icderic Cabanas, de Ricard Sala. de Jordi Traphero i de Juan l'eie Vüadacans. Per a l'aitisla barceloní, el valor principal de-

Vinterès pels elements simples de la naturalesa

< ii-a!

V • i

. . "icnl. •

;

ia iniciativa de Sant Cugat és -la descentralització p o r t a d a a la pràctica, mentre altres s'oniplcn la boca només amb la teoria-.

Aquesta edieiéi va ser l'impuls definitiu per a la consolidació de la Mostra d'Art Contemporani Català. A partir d'aleshores e- va

celebrar cada any. I arran de la quarta edició, cl 1984. es van establir les bases definitives: la mostra seria biennal i itinerant, i el jurat deixava de convidar artistes amb una trajectòria coneguda per convocar els participants públicament i seleccionar-ne una trentena entre els candidats. L'objectiu quedava més ben definit. Segons Josep Canals, la iniciativa es convertia en una plataforma «per als artistes més joves», els que, segons Jordi Traphero —un santeugatenc que hi ha participat tres vegades— tenen «més dificultats per exposar en Ics poques galeries que donen espai a l'art d'investigació, ja que normalment queden reservades als artistes més reconeguts». Després d'una història no exempta de dificultats, cl «ferro i la taca» tornaran a Sant Cugat al mes de juny. en la 10a edició de la mostra.

ART

(•rau (Garriga serà protagonista de TAula Cultural del CMSC

1 !

El Claustre durant la 2a edició de la mostra, el 1982. A baix, Pujol, Canals i Oriol Nicolau, aleshores alcalde de Sant Cugat, inaugurant l'exposició.Fotos: CANALS.

BFMVENTE SOLÍS del 16 al 30 de gener

i

\

, •• .]!•:• v i i i " ! ; . ! ' . - t a m h e , n ii;»>: en cl teixit c o m u n d e l s

-•_ us element- clau. 1.'exposició c•. .i inauuurar el l 7 de de-embri p a - a l i e - m a n t i n d r à a Sant Cimal lins al 31 de m a r c Fes peces meinlimistes s'han instal·lat al claustic del Monestir, mentre que al ( e n i r e Cultural hi ha les pecede uran (ormat. corn un tapis de >i mct.es d'alcada - / W e v </<' //„,„ - t t s n \ \ i o \ s

F'cXpOskio

llits: en cl p n m c : . . la pintoia presenta producció, pinture' Hc-laqucn els q u a d r e - heuiaïM . i en que demostra un bon domin | del dibuix i del color. < Al primer pis trobem les millor; obres de I exposició. Fa -erre A/o i •/"•' •""" ích" c " c l P l a l mc" , m " P n r I ; i m d c Ul n l o s , r a - CM ^ ."'! t ' ^ ' expressa els valors cslclic-

l'Psd

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

pi nu : . i i \ ni de dibuix lüint- *•> i exposició '. - podrà visrtai hn.-.'[ proper 14 de gener, [."horari .:c la -ala d'exposicions es de les - lins le- () de la tarda i els dinmeiiücs. de \1 a 2 del miudia.

Sala Rusffml Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

13

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 12 de gener de 1996

MUSICA

Culminació linació barroca barrocadel delcicle ciclede deNadal Nadal • JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE CATALUNYA, amb el cor Madrigal Solistes: Kym Amps, Josep Benet i Josep Cabré. Director. Josep Pons. Obres: De Henry Purcell, Jean Philippe Rameau, Georg Friedrich Haendel, Antonio Vivaldi i Johann Sebastian Bach. Lloc: Teatre Auditori. Dia: 6 de gener. EDUARD JENER l concert del dia de Reis era la cloenda del petit cicle de música clàssica que ens ha ofert el Centre Cultural per Nadal, una cloenda esplèndida amb la presència d'una realitat que cal recordar que n o existia en el nostre país fa n o m é s tres anys: la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya. L'última estada a Cabrera de Mar dels joves components, treballant plegats en un fructífer aïllament, va donar com a resultat una actuació que confirma els fruits d'una feina que ha de ser bàsica per al futur de les nostres orquestres i del nivell musical de Catalunya. A m b fragments de Dioclecià, una semiòpera de Henry Purcell, va començar la primera part. La riquesa i varietat de la música de caràcter greu en l'inici, per anar a l'alegria de les fanfares després, va tenir el seu punt més rodó en la Chaconne i l'esplèndida actuació de les dues flautes, fagot i continu, copsant la sofisticada tècnica del compositor per cloure en una Ouverture de definitiva força expressiva. El concert va continuar amb la suite Dardanus del més gran autor francès de l'època, Jean Pierre R a m e a u . L'orquestra dirigida per Pons va interpretar fragments de gran riquesa i bellesa que van aportar elements de serenitat i de tendresa amb la utilització del registre greu i discursiu de les

E

La Jove Orquestra Simfònica de Cataluma al Ratic luditori Fnto !A MULA.

Bach i Vivaldi

que és la síntesi i culminació d'unes formes que, alhora, seran la llavor de la música del futur. Primer vam poder sentir una versió del Concerto Grosso per a quatre violins i cordes en si menor de Vivaldi plena de força, executada per la jove formació amb Sergi Alpiste, Carles Fibla, Bernat Bofarull i Alba Roca com a solistes, que ens van fer gaudir de l'aparent simplicitat d'aquesta obra esplèndida, de vigorosa escriptura melòdica, amb una magnífica actuació dels músics.

La segona part del concert reunia Antonio Vivaldi i Johan Sebastian Bach, dues vides paral·leles en el temps i a m b una obra

A m b la incorporació del Cor Madrigal, que dirigeix Mireia Barrera, i els solistes, vam escoltar la cantanta Gott, wie dein Name,

cordes. Tancant la primera part, una selecció de la Música aquàtica de Haendel. una de les obres més populars del músic alemany que conté una àmplia panoràmica de la seva proverbial facilitat i riquesa melòdica, que es va fer palesa amb un gran força expressiva que l'alegria i l'entusiasme dels músics i la compenetració a m b Josep Pons van fer possible: intel·ligent i brillant lectura.

so ist auch dein Ruhin de Bach. que s'inicia amb una arrabassadora i característica fuga coral amb una instrumentació flamejant. L'ària del tenor, sostinguda pel trio de violins i continu, va ser correcta. Al recitatiu, com una pregària, va seguir l'ària de la soprano amb un bell color de veu i el duo amb el violí solista ple d'efusió que va continuar amb el baríton / baix. de veu petita plena de bellesa i una remarcable actuació dels oboès. Al final, l'esplèndida lloança coral i la força immarcescible del metall i la percussió que ens va retornar la grandesa plena inicial va tancar el concert.

ART

Pintant amb teixits que tenen diàleg propi • Grau-Garriga Galeria: Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Dates: Fins al 31 de març. Obres: Pintures i material tèxtil.

PERE P1CH a doble exposició que pres e n t a G r a u - G a r r i g a , al Claustre del Monestir i al Centre Cultural, dóna una visió panoràmica de l'aportació q u e l'artista fa a la p i n t u r a . Grau-Garriga mostra el treball fet durant els deu últims anys; aquesta situació, en un pintor artísticament madur, representa trobar-nos a m b el millor del seu treball. Els dos espais que acullen l'obra del pintor són més que contenidors esterilitzats. En el primer, el Claustre del Monestir, es converteix en un complement inprescindible i participa com a convidat d'honor en la mostra de l'artista. L'obra de Grau-Garriga i el Monestir es retroben després d'una llarga separació. El segon espai, el Centre Cultural, aporta la necessària innocuïtat per a la correcta observació de la pintura de Grau-Garriga. Una de les característiques de l'obra del pintor és la utilització d'elements tèxtils. Aquest fet podria semblar poc important. però amb la internacionalització de les tècniques i de

L

les idees de l'art contemporani, l'aportació singular d'unes tècniques arrelades a un lloc concret és un fet a tenir en compte. Les pintures realitzades sobre catifes, camises, draps o tapissos fets de lli o de cotó reviuen la llarga tradició tèxtil d'un país que va entrar a l'època m o d e r n a gràcies a l'empenta que van d o n a r les empreses d'estampació de teixits. Cal recordar que aquesta indústria va ser determinant en la consolidació de les primeres escoles d'art, ja que van necessitar obrers especialitzats que sabessin dibuixar els nous dissenys. Grau-Garriga, en fer servir aquest elements, agafa el fil conductor d e la història pròpia, aportant la dimensició local en el veïnatge universal. La sèrie Angevine és un exemple de la integració dels teixits industrials amb les manipulacions del pintor. Sobre uns tapissos neoclàssics, típics del segle XIX, que mostren escenes bucòliques, el pintor amplia el paisatge aportant tota la modernitat esclatant del segle XX. El contrast quasi salvatge de les dues imatges és u n a d e les claus de la seva obra. En resum, l'obra de Grau-Garriga es presenta sense confitar. Els elements, tant simbòlics com tècnics, es mostren en el seu estat més pur. L'artista els manipula, p e r ò sempre respectant-los i sense amagar els seus

Quadre de la sèrie Angevine, exposat al Centre Cultural de Sant Cugat. Foto: FLS-4 CANTONS. orígens. Això pot fer-nos pensar que ens trobem davant una obra poc elaborada o manipulada, però aquest fet contrasta amb les complexes motivacions que la fan

néixer. Un altre element característic és una simbologia clara i una aportació tècnica i conceptual valenta; aquests valors són els que agraïm en la seva obra.

«Krampac» i «Amfitrió» seran la guinda teatral de la cartellera de La Sala E.A. • Rubí.— Una de les obres més fresques de la cartellera teatral de l'any passat es representarà a La Sala el pròxim 21 de gener a càrrec de la companyia L'Idiota i dirigida per Josep Maria Mestres. Joel Joan, Karim Alami, Jordi Sànchez, autor del text, i Mònica Glaenzel donen vida a quatre personatges que decideixen compartir pis i que veuran com la seva relació es debilita quan es barreja l'amistat amb l'amor. Jordi Sànchez, que va confessar haver escrit l'obra en només dos mesos, ha rebut els elogis de la crítica i properament es representarà en castellà arreu de l'Estat Espanyol. L'èxit aconseguit també ha provocat que l'obra teatral es pugui veure ben aviat en els cinemes de Catalunya. Mitjançant un diàleg àgil en què les rèpliques funcionen a l'instant entre els quatre personatges, aquesta comèdia va rebre el premi de la crítica l'any 1994. La programació, amb un pressupost de 2.8(10.0(1(1 pessetes per aquesta t e m p o r a d a , continua el mes de gener amb música a càrrec d'Albert Pla. que presentarà el muntatge Albert Pla supone Fonollosa, la nova inversió de l'artista en el món de la música. aquest cop amb el suport del llenguatge pòetic del poeta J.M. Fonollosa, i del qual va afirmar el cantant «afloren totes les contradiccions». Aquest espectacle gira a l'entorn de destacats temes que afecten la societat actual, com ara la mort, el sexe, el crim i la violència, i que si bé ja havien estat tractats per Pla aquest cop ha volgut «afinar la ploma i fer petits retocs al text per tal d'imaginar l'home per mitjà de la seva poesia i a través d'un camí de coneixement i incertesa», va declarar l'autor. Ciudad del nombre: Barcelona, La sombra de tu luz, Umbral del silencio i Blues i cantos espirituales negros són alguns dels p o e m e s que interpretarà Pla acompanyat de la guitarra. L'apartat musical continuarà el mes de febrer a m b els professors de l'Escola Municipal el dia 11, mentre que el teatre estarà representat per l'obra Amfitrió de Molière, dirigida per Calixto Bieito i interpretada per la companyia de teatre del teatre Lliure. Aquest muntatge acabat d'estrenar parla de l'amor i la tendresa, del que hom és i del que es voldria ser, de la il·lusió i de la realitat, per mitjà d'uns personatges que juguen en el terreny de la inconscència i que tracten d'explicar-se allò que senten enmig d'un món confús. La cartellera ofereix durant el mes de març l'oportunitat de veure dos espectacles de fora l'estat tant pel que fa a l'apartat musical com el teatral. L'Orquestra de l'Institut Birmack d'Alemanya actuarà el proper dia 10 de març sota la direcció de Martin Neumann. Tot i el seu caràcter juvenil, la formació ha aconseguit gran èxit en totes les seves darreres actuacions. El programa del concert inclou peces dels compositors Vivaldi, Hàndel, Mozart. Bach i Torroba, i hi actuaran els solistes Moritz Geiger, Marcel·la Mòllinger i Christine Thiele. La cartellera es clourà amb la III Mostra de Teatre d'Humor Internacional a m b l'espectacle Buffo de Howard Buten, un famós cíown molt compromès amb la infància, a la qual ha dedicat diversos llibres. E n escena és mim, músic, actor, director i ventríloc, dins d'un espectacle ple de tendresa i delicadesa, i només a m b un simple maquillatge i unes sabates grosses. Buffo es podrà veure els dies 23 i 24 de març.

PUNT DE VISTA

14

Mentre no arriba el consens

ELS Ei CANTONS Setmanari independent, a u l a . comarcal 1 denoctMc d» Sant Cugat 9L

O r a Xemc, 5, Ir - 08190 Sant Cupt dd Vanoi <f 5896282-Ru5Í92091

Ramon Grau i Soldevila

Cèlia Cemadas

Àngels Castuera, Catí Morell, Eduard Jener, PerePieh, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

CapcoHMrcM Gemma Bosch

Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

L

% Ajuntament de Sant Cugat s'ha integrat políticament —tècnicament no ha deixat mai de participar-hi— en el Patronat Metropolità del Parc de Collserola, d'on, per raons també polítiques, havia sortit l'any 87 coincidint amb l'entrada de CiU al govern municipal. El Patronat era Sil de la Corporació Metropolitana que el Parlament va eliminar l'any 1988, amb l'argument que el PSC volia crear un contrapoder a la mateixa Generalitat. Eliminada la Corporació s'havia matat el progenitor, però van quedar-ne els hereus, on també s'inclou la Mancomunitat de municipis. Des del 1988 fins avui ha plogut molt,

P

Distribució Mailing-VallèsSL Dipòsit legal: GI-405-93

Et * Cnaom apta» mamat • ten ona» ca dl edfenik & alida fi DQxaea l'opaió ddi tom aacu. cat Ek 4 Caaoai DO fa ten aBceanram

odríem buscar raons on no n'hi ha. Això és el que han fet alguns des que el Winterthur Sant Cugat —que juga a la divisió de plata— ha descendit algunes posicions a la taula classifïcatòria. La temporada passada, els jugadors de Carles Navarro van aconseguir situar-se a mitja taula i des que va començar el nou campionat de lliga els resultats indiquen un cert relaxa-

EL L E C T O R

H Benvolguts tots: Déu es fa home... I és entre nosaltres... «Mireu els ocells: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta» (Mt 6, 28). Llúcia era una novícia feliç en el seu convent de Bòsnia. Uns soldats la van violar... «Si sóc mare, ha dit, el fill que naixerà serà meu i de ningú més. Podria confiar-lo a algú, però té dret a l'amor de la mare, encara que no hagi estat ni desitjat ni volgut... Jo l'ensenyaré a estimar. El meu fill, nascut de la violència, serà testimoni de l'única cosa que honorifica un home: el perdó». Fa uns dies, un conductor va atropellar un nen en un carrer d'aquesta ciutat... El pare de l'infant va buscar fins a trobar-lo el conductor que havia causat la mort del seu fill. Un cop trobat, abraçant-lo, li va dir que no havia de témer res perquè Déu és Pare de tots i per tant ells són germans. Com podria venjar-se? Déu és entre nosaltres... A Ruanda es coneixen molts casos d'hutus i tusis que s'han donat la mà per treballar junts i fe néixer un món millor. I aquí al Zaire, quans katanguesos han acollit germans kasiens que han estat expulsats de les seves cases... Déu és entre nosaltres... Moltes vegades ensfixemi parlem tant del mal veritable que ens envolta que no arribem a sentir el Déu que és entre nosaltres... En el món hi ha tant de bé! El Senyor ja ens ho va dir: «El Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres!». Jo li demano a Jesús que ens ajudi a reconèixer-lo. Que les tenebres no enfosqueixin la Llum. Que el mal no venci el bé. Que l'egoisme no ofegui l'amor... Perquè crec que si el reconeixem entre nosaltres en el bé que ens envolta, ens sentirem cridats a fer-lo conèixer en les nostres vides i a ser testimonis de la seva Llum, del seu Amor i de la seva Justícia. I llavors serà cada dia de l'any que ens preparem a començar...

però l'organització administrativa i territorial del país està pendent, tot i les lleis d'ordenació que també va aprovar el Parlament. Que l'Ajuntament de Sant Cugat sortís del Patronat el 87 i que ara hi torni, pressionat pel pacte amb ERC, té la seva gràcia, si es tenen en compte les crítiques creuades i el malfiament que fins ara havien existit. Però és un episodi d'aquesta batalla global —l'ordenació del territori— que té com a contendents principals els dos partits majoritaris. El PSC s'agafa al que té, poder local, un àmbit on CiU no ha tingut mai una política definida. La superposició d'administracions és escandalosa —la

vaca no dóna per a tant— i si hi afegim les que depenen de l'Estat —que mai no acaben de desaparèixer—, arribem a la conclusió que l'ordenació territorial és una assignatura suspesa de les forces polítiques. Les Diputacions no es buiden, siguin del partit que siguin; els Consells Comarcals, sobretot a les zones urbanes, no serveixen per a res; continuen existint dues associacions de municipis, províncies i regions. Que Sant Cugat sigui o no sigui al Patronat, és una anècdota si se situa en aquest context: els ciutadans han de continuar pagant administracions duplicades tot esperant que algun dia arribi el seny i el consens.

Els canvis de valor porten canris d'estratègia

Rotimpres ©(972)4005 95

Vs bo desitjo de tot cor

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

ment en la puntuació de l'equip santcugatenc. L'equip és el mateix —amb algun reforç—, l'entrenador és el mateix, però la il·lusió que va dirigir els partits l'any passat ja s'ha perdut i els jugadors no responen igual davant els mateixos rivals. Potser ha arribat el moment de veure si el nou sistema de puntuació que s'ha aplicat aquesta temporada aconsegueix el que pretenia. De fet, amb la dife-

renciació clara entre els equips de dalt i els de baix, conjunts com el Sant Cugat que s'han convertit en eterns aliats de l'empat perden el compàs de la competició. El Winterthur Sant Cugat de la temporada passada empatava amb la mateixa freqüència amb què ho fa ara, però els empats d'abans cotitzaven més i el canvi de valors implica apostar fort per sortir a guanyar.

ESCRIU

Els textos tramesos a aquesta secció no ban d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hifigurinel domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar eh textos tramesos, i el dret de resumir-Los quan ho consideri oportú.

i cada dia de la nostravida. Déu és entre nosaltres... És això el que us desitjo de tot cor. /JOSEP COVES. Lubumbashi (Zaire).

Terrorisme i pena de mort • Després dels últims atemptats d'ETA, hem pogut sentir les queixes i lamentacions de les més altes jerarquies del govern espanyol amenaçant els criminals causants de fets tan lamentables que passaran la resta dels seus dies a la presó. A les nostres orelles aquestes expressions sonen com una cançó italiana de moda els

anys 60, «parole, parole, parole...». espanyols, /ASSOCIACIÓ CULTUEl que correspon fer, al nostre RAL GERONAINMORTAL. modest entendre, és senzillament derogar el segon paràgraf de l'ar- La feblesa de VEstat ticle 15 de la Constitució i reimplantar la pena de mort pels de- davant de la violència lictes de terrorisme. Aquests as- H Any rere any, la societat essassins han de ser jutjats —amb panyola viu els atemptats d'ETA totes les garanties processals que amb indignació, dolor per les vícassenyala el nostre ordenament—, times i vergonya per la incapacitat però sentenciats a l'última pena política de qui, aferrat a un poder pels tribunals. Tot això, evident- malaltís, viu de demagògia i xement acompanyat amb una po- rrameca. El partit socialista, des lítica coherent, que entre altres que va arribar al govern, ha fet coses no exiliï etarres a nacions tot el possible per desactivar les d'Hispanoamèrica amb càrrec a forces de seguretat de l'estat en l'Estat, és a dir, pagant tots els nom d'una sospitosa democràcia LA P U N X A D ' E N J A P

que ha deixat els ciutadans indefensos. Tant la Guàrdia Civil com la Policia, desmotivats i sense incentius, acollonits davant d'una sistemàtica propaganda que els presenta com els dolents de la pel·lícula, se senten impotents per complir la seva missió. Els nostres veïns del nord van sofrir, no fa gaire, un començament d'activitat terrorista; ni una sola veu francesa es va aixecar en favor dels terroristes. Malgrat les diferències polítiques, el més alt interès de la nació feia imprescindible l'actuació puntual i contundent. A Espanya, malauradament, les picabaralles polítiques i el suport dels partits nacionalistes al govern socialista han fet que durant dos anys la governabilitat de l'estat no hagi estat més que un seguit d'escàndols, un deixar fer i no buscar problemes, un afebliment de l'Estat davant de la violència, un relaxament de la justícia, etc. En aquests temps de bones resolucions, amb un Parlament català renovat, a les portes d'un nou any i d'unes noves eleccions, potser seria necessari un examen de consciència, preguntar-nos si s'ha anat pel camí correcte, i exigir a qui pertoca una actuació tendent a garantir la vida i els béns dels ciutadans d'Espanya. / ENRIC MESTRES GIRBAL.

F E

D'E R R A D E S

M La placa que es va lliurar a la vídua d'Argemir, com es va publicar la setmana passada, era del club de futbol de Mira-sol i no de l'associació de propietaris i veïns, com deia el text. I Les fotos publicades la setmana passada a la plana 20, corresponents als actes de la PB Sant Cugat, es van publicar en l'ordre invertit. • A l'edició del dia 29 de desembre —plana 11— es va publicar la foto d'un quadre que no és del pintor Garralda, com deia el peu de foto.

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996 L A

T

R

B

U

N

15

A

L

Massa endeutament sense saber per què

L

G

A

L

E

R

I

A

Jocs «perillosos» m SEBASTIÀ BOSOM i ISERN

JOSEP MARIA CABRERIZO

a setmana passada Francesc Godàs, portaveu d'IC-EV a l'Ajuntament, deia en aquest setmanari que la nostra ciutat, o millor dit la política que s'ha fet durant els últims anys a la casa gran, és socialment excloent. El fet que un bon nombre de santcugatencs es vegin o s'hagin vist obligats a buscar habitatges més barats en altres municipis i, per contra, que el creixement provocat per nouvinguts ens situï, tète a tète amb Matadepera, al capdavant de les poblacions on els seus habitants tenen els rendiments mitjans per persona més alts de Catalunya, fa pensar que ens cal una curosa anàlisi d'aquesta transformació. En les mateixes planes del setmanari, Maria Sansa, fins fa poc primera secretària de l'agrupació local del PSC, es manifestava contrària que CiU utilitzi exclusivament com a excusa de l'endeutament del municipi les inversions fetes en els últims anys o l'herència del mandat socialista. Es queixava també de la feblesa que troba en l'actualitat a l'oposició. Dues qüestions que són l'ull de l'huracà de la política municipal. Sansa va matisar que els resultats de les inversions al municipi són una conseqüència de la gestió de CiU: «s'ha fet una administració de nou ric». Enllaçant aquests dos comentaris, els dels dos polítics, i unes declaracions fetes per Joan Aymerich, fa un parell de mesos, penso que el futur d'aquesta ciutat no el tenim gens clar. Aymerich diu que a Sant Cugat, en el futur, s'hi viurà millor que en altres municipis del voltant pagant menys impostos. Ho fonamenta en la confiança que a Sant Cugat s'hi implantaran grans empreses que ingressaran a les arques municipals, en concepte d'impostos com l'IAE, importants xifres. Declaracions fetes a l'Aula Cultural del CMSC, on l'alcalde va puntualitzar que els serveis que l'Ajuntament els haurà de prestar seran mínims. «Això ens permetrà d'alleugerir els impostos a la resta dels ciutadans». En

A

altra raó hi ha per fer créixer una població com la nostra a cop de xiulet. La pregunta que ara molts ciutadans ens fem és en què basaran els recursos per atendre les demandes dels nouvinguts i que, a la vegada, no augmentin sinó que ajudin a reduir el d e u t e actual. Creixen o creixeran també els serveis al mateix ritme que ho fa el creixement actual de la població? Segur que aquest és el galimaties que deu fer feredat als tècnics, tant per la quantia com per on hauran de trobar aquests recursos. I, sobretot, les conseqüències. Només cal fer un cop d'ull enrera per veure d'on hem hagut de tirar de veta per minvar el dèficit en equipaments, infraestructures i serveis que aquesta CONCEPCIÓ VTVOLAS ciutat tenia fins fa poc. Davant d'aquest panorama d'incerla mateixa conferència, va dir que «hi teses, les declaracions de Maria Sansa ha empreses que es fan elles mateixes sobre la conveniència de tenir una opola recollida d'escombraries i això no sició forta —jo afegiria també consli costa diners a l'Ajuntament». Cert. tructiva— tenen més importància del Jo mateix tinc una petita empresa, a que pot semblar. Una oposició feble la qual el lloguer de contenidors per és tan responsable del nostre futur com retirar les escombraries li costa prop qualsevol mala gestió. Potser ja és el de 200.000 pessetes l'any. Ara, amb moment i convé que els nostres reel nou impost, en pagaré 25.000 més presentants polítics ens expliquin i posin per no sentir-me insolidari. De la meva al damunt de la taula tots els números empresa no sortirà cap recurs, però de la feina feta, que uns i altres expliquin poso en dubte que aquestes grans emals ciutadans, amb pèls i senyals, què preses tinguin la mateixa consideració vol dir que devem, diuen, 4.500 milions a l'hora de pagar serveis que no reben. de pessetes i per què. En què s'han Tornem al principi. Godàs deixa clar gastat o invertit els impostos que hem en el seu article la manera de fer mepagat. I les subvencions que rep el muravelles en els pressupostos municipals. nicipi. Però que no ens ho expliquin Meravelles que, si ara, i al ritme de a mitges. Per exemple, utilitzant els construcció que tenim a casa nostra, mitjans d'informació locals, com aquesno ens permeten aixecar el cap en un ta setmana feien Sansa o Godàs (tamparell o tres d'anys... ja em dirà quan poc no deien res de l'altre món). Hauria ho farem. O, dit d'una altra manera, de ser una pràctica corrent dels nostres pensin quina mena de meravelles ens polítics, un exercici que, si el fessin caldrà fer a tots plegats en el futur més sovint, segur que els ciutadans per donar abast a les necessitats muagrairíem, ja que tenim per defecte, nicipals. No descobreixo res si dic que a vegades, opinar i jutjar amb pocs el nostre és un creixement antinatural; coneixements. I això només acaba beés imposat. El nostre és un creixement neficiant la desinformació i perjudica només per raons purament d'especules bones relacions en general; mal relació i interessos polítics i econòmics. mei per a qualsevol malaltia. Si no és així, que algú expliqui quina

L A

S

i bé cada dia sembla que hi ha més control sobre la qualitat i el possible perill dels jocs de la mainada, pel que fa a aspectes com ara la consistència, l'aspror, els cantells, la grandària, e t c , també penso que n'hi hauria d'haver sobre la qualitat de la informació. Vet aquí que un joc com ara Conèixer Catalunya em surt amb una enorme errada. El primer que m'he preguntat ha estat: serà l'única? La resposta interna ha estat la desconfiança per allò que si n'hi ha una de greu, bé n'hi pot haver més. En concret, es tracta d'una fitxa on per una cara hi ha la vista general de Puigcerdà, bastant dolenta. Per cert, si no recordo malament, deu ser dels anys setanta! Tractant-se d'una població que ha canviat urbanísticament molt i pel preu del joc, bé es mereixeria una vista més recent i més clara. n ., i ,_> A l'altra cara, on

«Destaquen el trànsit duaner. A més que a Puigcerdà havia

^{oT_ mació sobre la pob ació t r o b o ! ' ^f.<<e"

° decaigut de fa uns

el seu nucli antic hi ha l'església parro-

anys, la casa que , explota el joc hauna de saber que som a la

1.uia' de, Santa Mana, fundada al segle mateix, Sxil». a n t a MAixò aria! V a ser

resa una petita

,r„ .

enderrocada

l'any

UEi que aquest

1936

j

n > ha

nomes

trànsit ja no existeix» restat el campanar. ."****• a'mpirat^Bé! perdoneu, un ampli pàrquing. Es destaca també el trànsit duaner. Jo diria que, a més que aquest tipus de trànsit havia decaigut des de fa uns anys, avui dia, la casa que explota el joc hauria de saber que som a la Unió Europea i que, per tant, aquest trànsit a què es refereix ja no existeix. És a dir, que cal actualitzar el joc a les circumstàncies actuals que ja fa un temps que duren. En vista d'això, només em cap al cap demanar la retirada, revisió i actualització del joc i fer el prec a tots els responsables de qualitat que portin a terme una tasca acurada amb els elements perillosos dels jocs no només des del punt de vista físic, sinó també des de l'intel·lectual o des del cultural. F I N E S T R A

Tenir un lloc en la història JOAN-LLUÍS LLUÍS

A

penes ens recordem avui de Tutankamon; per tant, el que potser quedarà de mi d'aquí a alguns milers d'anys...» Ja malalt de càncer, Mitterrand va parlar així de quin podria ser el seu lloc en la història. Aquesta frase amagava, de fet, una de les característiques més marcades del seu caràcter: l'obsessió per deixar un nom, un rastre, per ser alguna cosa més que un parell de línies en els llibres de text. Bona part de la seva vida correspon a aquesta necessitat, que es confon sovint amb les conviccions profundes de qui va encarnar l'esquerra francesa en els últims trenta anys. Mitterrand, però, va començar a la dreta. Va iniciar la seva carrera política durant la II Guerra Mundial. Va treballar amb el mariscal Pétain, una col·laboració amagada fins fa dos anys, la descoberta de la qual va provocar un important escàndol polític. Al 1943 va prendre els primers contactes amb la resistència i l'any següent, als 26 anys, va entrar al govern provisional de De Gaulle. Durant la IV República, en 12 anys va ser ministre 11 vegades. Més tard, aquest període serà també un xic descuidat de la seva història oficial, ja que com a ministre va ser un dels protagonistes principals de la repressió policíaca contra els independentistes algerians. Al 1965 va presentar-se a la primera

elecció presidencial i va reeixir el que semblava una mena de sacrilegi: impedir que De Gaulle sortís elegit a la primera volta. No va arribar, però, a aprofitar aquest èxit relatiu i el maig del 68 va ser percebut com un oportunista que no tenia cap simpatia real pels moviments de protesta però que es declarava «disposat a assumir les responsabilitats del poder». Va ser en part aquesta imatge antipàtica el que li va fer perdre de poc l'elecció del 1974, darrere Giscard d'Estaing. La seva arribada a la presidència, el 1981, va aixecar unes esperances sens dubte desproporcionades en relació amb les possibilitats reals de canvi; per això, el descontentament, al cap de dos anys, ja era quasi general. Més tard, la seva imatge es va enterbolir i de l'esquerra mateixa naixien crítiques, essencialment sobre dos punts: la gestió del ressorgiment de l'extrema dreta i la crisi de l'ex Iugoslàvia. Mitterrand sempre ha negat que hagi estat responsable de la pujada de Jean-Marie Le Pen. Pel que fa als Balcans, s'ha explicat sovint que Mitterrand havia triat sense dir-ho el camp dels serbis, per fidelitat històrica (eren aliats a la I Guerra Mundial) i en consideració a la realpolitik: posar-se al costat dels més forts. Interrogat sobre quines de les seves realitzacions passarien a la història, responia sempre: l'abolició de la pena de mort.

PUNT DE VISTA

16 L A

T

R

I

B

U

N

A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996 L

A

G

Així, arribem a una primera conclusió: el model parlamentari burgès que es fa servir és propi de les idees d'un liberalisme revolucionari al segle XIX, però, com ja deia Carl Schmit als anys 20, no s'ajusta a la democràcia (la que ell propugna —que va acabar portant a Hitler—, que no és cosa nostra), ni a la que hem de cercar al final del segle XX. La solució no és, però, judicialitzar la política, per la via que ha seguit el PSOE (de voler posar a un mateix nivell la presumpció d'innocència penal i la política), que tan mals resultats polítics li comença a donar i li donarà en el futur. Com igual de lamentable és el protagonisme d'un sector —molt minoritari, per cert— del món judicial que ha decidit fer una lectura singular de la seva jurisdicció, des d'una perspectiva d'aplicació directa de la Constitució, al marge de les previsions normatives indicades en les lleis de l'Estat en temes relacionats amb la vida política de l'Estat, fins arribar a un dels conflictes institucionals més importants dels últims temps: la baralla del jutge d'instrucció senyor Garzón i un

segle XIX. L'Estat no sap resoldre ara les relacions entre les seves més altes instàncies, i el seu Parlament es configura de manera que la representació de la sobirania popular és viciada per la instrumentalització que en fan les maquinàries burocràtiques dels partits polítics, per elevar a cap de govern espanyol un funcionari, Aznar, típic, tòpic model de la pobresa ideològica del neoliberalisme que professa la burocràcia madrilenya i els reaccionaris que viuen a la Cort. A l'altre costat, els militants del PSC i del PSOE són incapaços d'escombrar de les llistes persones que ja han donat tot el que podien a la pog lítica i que ara les fan servir per eludir la legalitat processal. LÓPEZ Aquesta situació escandaloJOAN sa a l'únic a qui està beneficiant és a l'altre poder, el capitalista, que fiministre (el de Defensa) a la més alta nalment, un cop més, fa el que vol. Acainstància judicial (Tribunal Suprem) sobada l'etapa del socialisme real, l'única bre els papers del Cesid, que d'altra banamenaça que han tingut els rics que fan da, curiosament —almenys així es diu—, ús del liberalisme de sempre, ara han són els que el diari El Mundo ja ha putrobat la millor manera per distreure, en blicat fa temps. El conflicte ha acabat el món occidental, el personal. Així, decantant-se per les raons de legalitat mentre s'està desmuntant peça per peça ordinària exposades pel ministre de Del'estat del benestar i els contractes de fensa, i no per les raons per una aplicatreball ja no mereixen la qualificació de ció directa de la Constitució invocades contractes, però sí d'explotació laboral, pel jutge Garzón. Això ha fet que la jui això no és notícia per als diaris, les elecdicalització de la política, penso, arribés cions permanents es continuen fent soals seus límits. Aquest tema no és fàcil bre els esquemes de valors encara de la de resoldre, però la veritat és que el Revolució Liberal de fa dos-cents anys camí que segueixen els seus actors no i els escàndols es continuen muntant sopot conduir a la claredat de la vida pobre els seus sistemes de principis i d'inslítica d'aquest país i desnaturalitza la titucions, totalment fora de lloc. funció que les revolucions liberals havien atribuït a la independència judicial. Més que mai s'està donant una visió Així, quan el jutge deixa el cercle natural interessada —un escenari irreal— de la —que és la norma legal—, com deia realitat social. Es una imposició molt Tocqueville, pot convertir-se en més im- ben aconseguida, que funciona. Ens portant que un magistrat, i pot ser, fins queixàvem de l'stalinisme, en els països i tot, més útil, però no representa el po- del socialisme real. Aquí el capitalisme der judicial. ens està fent el mateix, però amb arguments liberalistes, que tampoc serPer tant, quan diem que hem de repensar la revolució, vol dir que hem de veixen. Tothom, de moment, ho suporsortir, com sigui, d'aquest maleït cercle ta, i quasi ningú no ho creu. No sé si riure o plorar. Repensem-ho. contaminat —políticament parlant— en què ens tenen envoltats els poders de l'Estat fruit de la Revolució Liberal del Sebastià Saleltas és advocat E L

D

ino Buzzati explica a la novel·la El desert deL· tàrtars la història del tinent Drogo, destinat de jove a una remota fortalesa de la frontera. Allà, Drogo compta de passar-hi el temps imprescindible abans d'anar a un regiment de ciutat on podrà

T

R

Í

P

T

I

La paràbola del tinent Drogo MIQUEL PAIROLÍ

Aquesta desolada paràbola de l'existència humana era un dels llibres preferits de François Mitterrand. Una vegada, en el programa literari de Bernard Pivot a Antenne 2, Mitterrand va fer una llarga i brillant reflexió sobre aquesta novel·la. Perquè Mitterrand sabia que el destí més comú dels humans coinE

Coft>5c>'e *Ci<·»A

L

T

R

I

A

E

I

X

P

er Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre... Europa avança a pas de pardal: consolida posicions mil·límetre a mil·límetre i, un dia o altre, arribarà a destí. El cas Bossman, per exemple. El cas Bossman ha deixat els clubs de futbol amb un pam de nas. Poc hi pensaven ells en aquesta entelèquia de polítics i juristes desvagats, de funcionaris i buròcrates. Es pensaven que això d'Europa era cosa de llicències d'importació i ha resultat una càrrega de profunditat al seu tinglado corporativista. Contemplen aterrits com se'ls trenquen els esquemes, com es presenta la possibilitat de l'aparició de clubs de nivell superior a la mitjana actual. Qui sap si no tindran cap més remei que formar una lliga europea per equilibrar les forces. Qui sap si provocaran un altre pas cap a Europa. La terra tremolarà si algun dia el Barca juga a la primera divisió europea i el Sevilla, per exemple, a la segona: es faran separatistes europeus i clamaran contra Maastricht i Brussel·les. En fi, resulta que, pas a pas, Europa s'escampa com una taca d'oli per damunt de les velles fronteres. Ja sabem que queda molt per fer i que li posen pals a les rodes: des dels mateixos Estats, des de gremis i sindicats, des de prejudicis ancestrals i des de poders fàctics. Però de mica en mica, Europa camina cap al que està destinada a ser algun dia: un sol i gran país amb un govern, un Parlament, una moneda, una bandera... Som a les vigílies d'un canvi històric de conseqüències imprevisibles i alguns —com els clubs de futbol— encara no se n'havien adonat. Ara Europa és un projecte. Algun dia serà un espai de llibertat on, de nord a sud i d'est a oest, els ciutadans se sentiran compatriotes. Aquesta afirmació és voluntarista? És gratuïta? És una pura ingenuïtat ideològica? En tot cas, és un acte de fe. I si la fe pot moure muntanyes, ben segur que podrà ensorrar baluards i esborrar fronteres... Temps al temps.

«Som a les vigílies d'un canvi històric de conseqüències imprevisibles i alguns —com ek clubs de futbol— encara no se n'havien adonat»

C

fer carrera i encaminar bé la seva vida. Però

les circumstàncies, les rutines i l'afebliment de la voluntat van lligant Drogo a la fortalesa, que espera una invasió dels tàrtars que mai no es produeix. Quan, en efecte, arriben els invasors, ja han passat molts anys i Drogo és un vell malalt que no pot combatre i que evacuen finalment a la ciutat.

E

u JAUME FARRIOL

SEBASTIÀ SALELLAS

E

L

Europa pas a pas

Repensar la revolució (liberal) l sistema parlamentari liberal burgès, encara en ús, passa en el nostre món (Espanya, Itàlia, França) una crisi, semblant a la del primer terç d'aquest segle, la que va afavorir la institucionalització del feixisme i de Hitler. A l'inici de la campanya de les eleccions del 3 de març, en el sistema espanyol, es veu: començant pel candidat Aznar, un personatge que es desconeix absolutament que tingui personalitat política i que s'alimenta del que diu cada dia la premsa que l'ha fet créixer, fins al PSOE, que per eludir instàncies judicials desafia el seu electorat i presenta un candidat a diputat a qui s'imputa la participació en diferents delictes contra la vida de persones (Barrionuevo), o el PSC, que també prefereix l'escàndol polític, mantenir al Senat Josep M. Sala i presentar com a candidat per Barcelona Narcís Serra, un cadàver polític.

A

Ó

E L

V

E

S

P

E

R

Blancs mòbils cideix amb el del tinent Drogo —esperant i desitjant il·lusions que no arriben i que, per ironies de la vida, quan es materialitzen ja no les podem disfrutar— va fer que la seva biografia sigui un esforç tenaç a imposar la voluntat, a projectar la personalitat. Per a això Mitterrand es va valer de totes les eines, de la intel·ligència, de l'astúcia i, si calia, de l'engany i en darrer terme no es refiava de ningú més que d'ell mateix. Era savi, Mitterrand, coneixia a fons la naturalesa humana i les trampes de la vida i posseïa la força personal per superar les aigües espesses de la mediocritat.

F

JOAN POYANO

ins ara hauria estat de dubtosa legalitat prohibir l'ús dels telèfons mòbils en llocs públics, perquè si bé és cert que és molt emprenyador sentir a la taula del costat un modern que s'ha afanyat a marxar de l'oficina per poder trucar a la clientela des del restaurant, també ho és que hi ha molta més gent que molesta amb la seva habilitat de parlar cridant sense necessitat d'acostar-se un tros de plàstic a l'orella. Amb la mort del cuc de l'orella de l'enginyer palestí de Hamas, les coses canviaran, ja que s'ha constatat que un mòbil no és simplement, com diu l'acudit, un aparell que s'assembla al preservatiu perquè tots dos donen cobertura a un capulio: els mòbils donen cobertura a potencials objectius terroristes, i si per mala sort es contesta a la trucada trampa envoltat de gent, se'n van a fer punyetes el Moviline, el cap del que l'exhibeix i les freixures alienes de cent metres a la rodona. Es preveu una onada de linxaments de mobilitzats llevat que aquests s'acostumin a desplegar les antenes només en els camps oberts o que l'autoritat prengui mesures i els obligui a anar pel món amb mampares blindades.

Vine de amb n o s a l t r e s

c>í·P|tt> Sabateria infantil i juvenil Gran assortiment en tot tipus de sabates

Sant Antoni, 62 Valldoreix, 22 i 24 Tel. 675 55 06 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

MODA

JOVE

Sarna Maria. 42 • Tel. 674 62 01

HOME

-

DONA

Santa Maria. 12 (Home) • Tel. 674 12 42 Santiago Rusinol. 44 (Donal • Tel. 674 46 60

TOT UN CLÀSSIC A SANT CUGAT Santii M a r i a . 9 • Tel. 674 12 42 • 0X190 S A N T CT.'CJAT D L L VALLÈS

LES MILLORS REBAIXES DE M O D A EN TOTS ELS ESTILS

• EGA MOBLES d Canovas del CastBo, 2, local 2. « 5 8 9 0014 • D O L C E T S Alfons Sala, 20. «67442W

Guia Practica

ALUMINI I VIDRE

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Mana, 40 « 5 6 9 02 71 FM 1(00001

• FUSTERIA EBEMSTERIA LS Cf Camí de la Creu, 14. baixos 1a. St. Cugat.« 5*0 47 53 FW 240001

EXPOSICIÓ I VENDA: VALLDOREIX, 53 • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. SL Urgències 24 h. Cl Sabadel. 23. St. Cugat tr 674 69 45 Tal. urgències 908 89 81 36 • LA FAUNA Rambla del Color, 35-37 V 674 13 OS «430001

• COPtSTERIA THER, d Sant Antoni. 24. « 5 * 9 74 42 w «xa • C O P Y - G R A F I C Can « 6 7 5 36 53 H I »

• BAR-CAFETERtES Don Bar. d Rosseeó. 2. « 6 7 4 36 36 W 3XOX1

• BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia, av. Catalunya, 14. « 6 7 5 24 03 FM7iog0O2

• D O M È N E C A Y A L A , c/ Carme. 31 Sant Cugat del Vall*» « 674 71 4 2

• CUGAT CAFÈ edifici Torreblanca, davant mercat « 5 6 9 1 0 96 ref.MOoM

ï • CASTELLVÍ Servei» i Admts. Rius i Taulet. 4. 9 674 12 41 « I 1350001

SANT CUGAT GESTIÓ, SA. Servei

• GRANJA LA SORT d de la Son. 3 Sam Cugat del Valies. « 6 7 6 26 54 • MERMELADA EXPRÉS C/Valldoreix. S6. «5691165 M 110002

• J. MIRET Mercat Torrebtanca, parada 1 -42. « 6 7 5 53 53 W.S3X0I

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53 Clra. de Terrassg, 97 08191 RUBÍ

• C U Q A R T Q Torrent de la Bomba. 14. « 6 7 4 4390 Fet M0K1 • GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 3 1 . « 6 7 9 20 01 FU 1370001

generals i administració

M 67517 02-674 66 69

• H O U S E M A C H I N E pg. Canovas del Castilo. 34. Sant Cugat del VaMe. « 6 7 S 0 6 09ifax Re1.14X05

• MUSICA I DANSA FU« 6 oj Canovas del Casolo, 20. « 569 2 * 19

• VALLESTECNOLOGIC SA Placa Unió. 3. « 5 * 9 33 00 FW 1503X1

• PAROUIHO T O R R E BLANCA Av. Torreblanca, 2-8, local garatge. « 5 6 9 24 81

• WAY-MC/Girona. 16. « 6 7 4 0 5 * 3 Rius I TauM.

• AUTOSERVICIO R U BIO, SC. Cl VBa. 1, local 5. Sant Cugat del Vases. «674*2*9 renom • M E N J A R S PREPARATS TASTA'M « S S * 29 2 9 / 5 6 * 35 35 • SUPERMERCAT VILARÓ «5*935*2

• MES MARCS Cl Enric Granados. 15. Sant Cugat. « S W 14 29 Fet. 2001

• SOLSONA Rosseeó. 2 «SW32W

• CARRE M O B L E S cl Francesc Moragas. 3 3 . Sant Cugat del Veles. « 674 W " 5 / 6 7 4 1 5 50

• ESPORTS TERRANEU CV Sani Antoni. 15 08190 Sant Cugat « 6 7 4 6 2 02 FM «*»

^&s&

• J O G U I N E S MARGA Santa Marta, 44. « 6 7 4 15 32 w.nexoi

• ANNA FUSET JOCS C/ Santiago Ruslnol, 45. Sant Cugat « 5 8 S 50 7 2 / 5 * 9 5 0 1 2 Fw.inoooi

• Cortines

• JOIERIA Mireiaa. VaMoretx. 33. « 6 7 4 9940 naMOMOti

Francesc Moragas, 4

• J . P . PARRA c/ Enric Granados, 15. local 7. «56*0*42 MM*»

• MELC4T».CtraC*rjanyoM.24. « S W 36 53

•

AI«S*JMTRAC|6NUM.

2Me*>r.330urrlmones»r). «•740174

• FLECA MARÍ Borràs, 1. Mtrwol.

plaça

B

• JOERIA SP ADA d 8almos.39,1r dreta. « S W 56 4 * Sant Cugat MKMOI

• SANaER-6 Ametm Cteve. 20. « 6 7 4 46 71 Mtoari

• SUMMISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107. « 6 7 4 1 4 90 Mjexei

• RANGO-10 Cl Pous. 3. local 1. Sant Cugat del Valies. « 6 7 5 5 7 55 M 2W10001 • VALLÈS NET Sant Ramon. 4. « 674 89 18 Fel IM00O1

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Vaaoorerx. S7-A. « S W 47 42 Fuantn

FALGUERA - Tapisseria - Decoració c/ Villa, 1 Local 2 Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat d d Vallès

CASAJUANA

PI

GALERIES SANTJORDI

• RESIDÈNCIA S A N T SALVADOR 3a edat. Cl Sant Salvador. 47, torre. Sant Cugat del VaMe. « 6 7 4 4223

• FOTO V Í D E O F.R. RemUadeiCeler. 93. « 6 7 4 79 0 * M 470001 • Z O O M . Centre de la imatge C l Santa Maria, 14. Sant Cugat del VaMe. « 6 7 5 5674 M2SE0001

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torras - No-

i decoració Matalasseria Aiüdespera nenspetib

• H N O S . MARTÍN DEL VALLÈS StravínsM. B Polígon Can Jardí. Rubi. « 5 8 * 0 5 01 M 220001 • MARMOLES SANT CUGAT Can Faqo dels Hurons. Cartlpoarnor. 12, nau 3. Sant Cugat del Veles « 6 7 5 51 W

• PROMUSA Av. Torreblanca. 2-8. « 5 W 1 7 32 • SERRALLERIA TIERRA I COMAS. C.B. Mozart, 9. riarcatona «21*199* FM nom

• TALLER ELECTROSOL c/Sol. núm. 19. « 674 36 88 Sant Cugat «302(0)1 • TALLER MECÀNIC P. CANALS Cl Sant Llorenç. 27. « 674 63 62 M. 1320101 • TALLERES MENA Passeig Torreblanca, 13. « 6 7 4 53 01 FM 120X01

• LlNEA DIRECTA Ennque Grenados 15 - local 8 « 5 8 9 03 74

• SOL - NET P. Torreblanca, 52. « 6 7 4 4149 M.TUxn • TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1. «6741182 «1470001 • T I N T O R E R I A SANT CUGAT Santiago RusirYx, 35. « 6 7 4 1 1 «3 MM0001 • T I N T O R E R I A SANT CUGAT Rambla Rtbatasada, 34. « 675 22 28 MI54XOI

• CENTRE ÒPTIC SALDON c/ Francesc Moragas, 4. « 6 7 5 07 54 M2M001

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Alens Sala, 2 1 . « 674 41 67 MWaai

• PROP C R E U R O J A , àtic dúplex d'uns 1O0 nf, amb 3 terrasses. 3 hab., tot exterior, asscxesat, molt tranqul-la (sense veins a sobre). 18.000.000.«(93)674 6715 feaeiSax»M fs 1012000» • PROP MONESTIR 2 hab., menjador saJó, cuina, bany, dues terrasses. PossiMhBt de perqulng, 11.0O0.OO0.« 6 7 4 72 54 ftx»r3xex4»MreiO»»xa

• CASA ADOSSADA 240 m*. a prop eetadò, 2 pèrqulnga, tot en perfecte estat 43.000.000« 6 7 5 4324 |ft»^FIaa|.FMraKr)»m

• CANSALADER» JULIANA Francesc Moragaa, 26 « 6 7 4 0 * * 1

SortCggotcUValèi

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 m*, menjador 20 m', cuina. 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 nr1, ascensor, sol tardes, • A PROP P G . DE LA vistes a Montserrat, perC R E U . Pis de 150 en', fecte estat 11.600.000.compost de 4 hab. dobles, « 6 7 5 33 65 / S W 26 43 cuina «offloe», dos banys I |KSAttnttSleeo«asrii|. FM KS* un lavabo, saló menjador 10050012 ds45m>.Jardide120m'. 37.000.000.• PLANTA BAIXA amb « 6 7 4 08 87 jardí a zona nMldendal. 4 fh»3e»C>a«»FMFSC1O>IO0« oonTvtorla, 2 banys, cuina, • ÀTIC DÚPLEX de luxe. totalment renovat piscina, zona d Alvarez, 190 m*. parquing. 38.000.0O0.consta de 4 hab.. hab. « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 ( 1 planxa, saló menjador |Se*|.MS 100*3X8 amb xerrMnera, 40 m1. Estudi en dúplex de 60 m*. terrasaa. Barbacoa, tres rjssosa de pArqumg. Jardi i piscina comunitaris. 49.000.000.« 6 7 4 08 97 (Rea Ses Qaa). M FSCIOW00I4 • CV DOCTOR MUPJLLO 130 m". 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m*. cuina «office>, 2 places de perqulng. Zona oomunnarla amb Jan» I plactna Extanor. 26.500.000.« 674 57 04 / 675 4 3 02 (leeaal·M.IIOBvM • Cl RWS I TAULET 160 m", 4 hab., 2 banys, sakV riien|aoof. cuina «offlce». terraasa, plaça de pàr-

iBi

• ZC«tATORRtSLAHCA rjtaose de garatge des d * 1.700.000.« 6 7 4 77 76 (MpeHM»MI»XIM

• CV V H j J L Oportunitat A p a r t a m e n t aatudl eatll americà, bany comptat i

• P9S 60 m*. nou a a a nar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, perqulng opaortal. 14.500.000.-« 675 48 24 (Re3»8ex»MFfl1O0»>>B;

28.000.000.«(93)674 6715 (FtqeiSCT FMfS 10120003 • PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petn. 3 hab.. mol trenqui. assototat, dar. 6.300.000.« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 prejeiSK4.íM.FSl0i20!a; • PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Veles), eemtnou, 3 hab., 1 bany, placa parquing, exterior. 13.660.000.« (93) 674 6 7 1 5 FM FS 1012X07

t^oesiMitonir • RUBl d Casp, Per estrenar. Dúplex de 118 I 135 rrí. De 4 a 5 hab . 2 i 3 banys, 2 terrasses. CatefeccM. Gas. Poca veïns. Acabats de quallat. Parquing opcional. RFA. Nous. 14.200.000«SW4S17/WSS4W rfae««va>eie),MFV 200X0

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PtSCxVTORnES4X)CALS-TERRENY5

RNMdllrj|Uw,7l*lv3biaa|,aa^ afAIwwtrirAplicIna.lpJ·tt • TORRE 7 h a * . , 2 bajam, eatpj>riOT, M a fettat, cuina, jartl Lkguar: 2SDX00 paajtnai,

NcékfímionlKtfM

• LOCAL DWMMT CÀP S W T OJ6AT. 4 I M I A 1 9 . 8 0 26400«00.-n675 4324 rsi»elr>iri|.Mmi0t»>»O

ovin

• S A N T CUGAT pis d e 3 hab., banys, cuina, ealó menjador, balcó, ascensrx, exterior i a s s o M a t 12.700.000.« 5 8 0 86 6 9 / 5 9 0 9 8 5 4 |T^FV»C4WeT»<FM FfC»0002

• FERRON larrJns I piscines. C/ Rius I Taulet, 20. Sant Cugat del Velles. « 6 7 4 6 6 47

• SANT CUGAT pis maco de 90 nf I 3 hab., 2 banya complets, saló merijador, cuina «ofnce», 2 rjeJoona, ascensor, calefacció, tot exterior, parquing opcional, nwsnlelBl 14.800.000.«5WWW/SWW64 ^FteCiixaiea «FTCOMraj

• INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Clmo Verdaguer. 18. VaMoretx. «58*2*38

Msonn

• LA BRASERIA Plaça Pere San, 6. « S W 52 40

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab., 2 banys, r^kaacetó. placa parquing,

• PARC CENTRAL. Pisos de 120 nf, 4 heu., p M n a comunitària i places d * pafotang. n a u aoonvanlí, «674M97 f>oaSe»Cie»>MraCloat»«l

RESIDENCIAL axa 100 nf * SO rrf jardí, 3 dorm.. 2 banya, 2 parqulnrjs I trastar. Nou

• PRESENZÀ Martorell, 20 « 5 * 9 48 51 W1SS0OJ1

24.150.000.« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 peSe«.M.I10Clxnt

«6740*97 |r*o»SMCeial·Mf»:ia>iooc

• PIS D E NOVA COMSTPIUCOtÓSO m*. d * 1 * riieUs». 2 ris. 13J00 nrjo.« 8 7 4 1 2 0 4 / 8 7 4 1 1 81 pet^MIIMOs»

• PERRUQUER» A. SALINAS Cl Sant Jordi. 25. «674W16 Fte.znooi

• MANTSERV, SA Av. Catalunya. 18. «674*058 «03X01

• PIS DE 120 n i , 4 dormitoris. 2 banys, molt bona vista, parquing. 22.000.000.« 6 7 4 1 2 04/6741181 fSeii) FM S1HOX02

• RUBl Av. Estatut, Ed nou. 85 nf, 3 hab.. bany I • LOCAL 170 rrf.d Camí 27.500.000.lavabo. Calefacció. Elec. Colomer, 2 portes al ca- « 6 7 4 57 0 4 / 6 7 8 4 3 0 2 Entrada 3.000.000 Pta. rrer, en venda o lloguer. Preu: 25.000.000 Pta o « S M 4 0 1 7 / 5 * 8 54 99 • Cl S A N T I A G O R U - lli|ill'»«tllie).MFV441| 160.000 Pta/mes. S*»OL 110 m". 4 hab,, 1 « 6 7 5 4 3 24 bany, 1 lavabo, aakVmen- • RUBÍ Av. L'Estatut, 75 if*gmiu4.<m.mvm» Jador, cuina «Office» nova, nf, 3 hab., mdt de sol. terraesa, plaça de pàr- 7.250.000.- « 8 9 9 65 48

• FORMAS PERRUQUERIA d Elles Rogent, 1SA (a tocar mercat Tonabiance). Sant Cugat « 6 7 5 4 0 06

TeL5892232 Carrer Mqor, 6

• A PROP d Canovas del CastBo. Té 160 rrr\ consta de 4 hab., saló menjador de 45 m*. cuina «omee», 2 banys ccmplets, terrassa. Parquing. 32.000.000.«674W97 frc«SexO<er»F»lFSCi0)n>e

• U8SIA TOURS plana de moapw.10. «5*96150/ FaxSWWM

• ASSUMPCIÓ Monestir 33 « 674 36 51 Mvnoooi

• MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab.. terrassa de 12 m1, gairebé tot exterior, eseotelal. 15.000.000«(«3)674 6715 (Freuw Sea). M . FS 10120X6

• M O L T A P R O P ESTACIÓ Sant Cugat. 5è pis, 4 hab., vista molt maca, bal• SANT CUGAT Pag. Ca- có ampli, 1 bany > 1 lavanovas, pis de 4 hab. (3 do- bo. Sol de tarda bles), 120 m1, 2 banys, 15.0O0.0O0cuina «oftioe», balcó, en- « ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 tresolats, ascensor, cale- rfhxiS«a| FM FS 10120004 facció. exterior, pèjiqulng, • PIS 110 m'. 4 hab., 2 benys, parquet, armaris, 21.500.000.parquing, alt exterior, cèn« 5 * 0 * 6 6 9 / 5 * 0 9 8 54 fe»FY»rjrtei»*i Be FTCaxcos tric. finca nova; 3 anys. 25.000.000« 6 7 5 43 24 IFftyjFteil FM. FTllOxrjOli

• URBANITZACIÓ Sant Francesc, cantonere, aemlnova; al davant N té un Jardí públic 3 hab. • eaturj + 2 rrastsrs. Parquing mon espeJoe, Jardf privat d'uns 70 m", ceietaccló. 34.000.000.. «(93)6746716 (Fh>»lS«J| FM FS 101200»

• T E X I D O ÒPTICA cl Sant Jordi, 30. Sant Cu-

Scnlngo Rusifkjl, 37 ï

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m" I 4 hab. a rAv. Alens Sala, 2 banys, salo menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, parquing, assolellat, finestres r/alumlni. 26.500.000.« 580 88 6 9 / 5 * 0 M 54 |l^l%iCeoa»e>iMFfCW0»3l

• ZONA PARC C E N TRAL nou, 4 hab. amb armaris de paret, orina «ofrV ce>, ampl menjador salo, 2 banys, lavabo, terrassa, duee ptacea de parquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona rxmunaana. 46.000.000.« 6 7 4 72 54 pnsvGnkaaay, M

Mobiliari

RiWi«ÍB • AlFACtra. Cerdanyola. 18. « 6 7 4 4804 MW40W1

• FKJTTO d Sant Jordi, 32. Sant Cugat

(Quatre Canton») Tal 6743892

• JOIERIA AUQET c/ Sanaaoo Pajsmol, núm. 40. « 6 7 * St 64 Sant Cugat MkMIOl

• MSTITUT DE BELLESA R V » Cl Francesc Moragas, 25. Sant Cugat «6755*55 MIMVB

• ROSA M. SEGURA d Santa Maria, 8. « S W 64 75 Mians

• Coordinats

• TATERS Sant Antoni, 62. « 6 7 5 55 06 M 1330001

EtiSBlB • PAMOBE SL Sort, 32, 1r1a. « 5 6 9 35 23 M I4SOC01

• Pintures

• Moquetes

TE 9. «3*60079 MOUS

• M A T E R I A L S DE LA CONSTRUCCIÓ FOAP. d Rkjs 1 Taulet, 27. « 674 05 03 Sant Cugat MS0*X«l

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló. 15. « 5 8 8 3211 «120X01

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercat Torreblanca. « 674 00 14 «250003

• Papers pintats

• Parquets

• JOIERIA TOUS Rbla. RtietalSfls, 2 4 C . « 6 7 5 52 52 / S W 02 2 * M . 54X01

• C L . DENTAL BANANES Francesc Moragas, 8.2n. «6741677 M.tratoi

•

• T A L L E D A R t C O M À Cl Batnes. 11. Sant Cugat « 6 7 4 56 62 Fy. anoooi

• CENTRE D'ESTÈTICA CMROST d Valòoretx. 76 B . V S W 0 7 06 Fuonxn

• PAPIOL-VENDA I NETEJA Canovas del Castl10.4. « 6 7 4 6*00 MSMSJI

• REPARACIONS DE CALÇAT I còpies de daus. Cl del Sol. 16. « 6 7 4 90 97 M 29X02

«674 63W M570U1

• Tapisseria

• BLOCK C/Roseenú. 17. Sant Cugat « 5 6 9 53 4 6 M 10002

«nom • RENAULT-ACERSA Ctm. Cerdanyola. 55 « 5 6 9 2 6 46

• MARCS VALLÈS Cl VaMe, 23. Sant Cugat. « 6 7 5 4 9 43 Mirant

• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragaa, 8. « S W 22 64

• NISSAN ROMAN Marirjral, 41. « 6 7 5 46 79

w lexrxi

• HlPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 * * 00 45 FM2500M

Fem» I S u a * , * * Tel 569 00 01 Fn 574 24 86 06199 S M O t p o * VaMe |da«ntTV2)

• V W B N O E S A Baixada Sant Sever, 4 « 5 * 9 1 9 63 FWS00B1

0

FMUJOWI

ins

• ATEUEfl BLAU Av Torreblanca, 2. « S W 19 81 «1210001

• EL RODET cl Anselm Clave, 14. Sant Cugat del Vales. «140001

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA cl Francesc Moragas, 6. « 6 7 5 32 74 eiio

ÀGORA

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavi*, 3. « 674 01 74 M15H0O1

Fosc S89 27 7*

• AUTO-ESCOLA CASAS Mertoret, 47. « 6 7 4 1 4 97

• HIDROFLOR Av Joan Borres. 54. Valldoreix. « 674 75 98 M.14X051

• HÍPICA S E V E M N O P g . Calado, 12. « 6 7 4 11 4 0 FW «10001

• CICLES CARDONA VaMorerx.41 « 6 7 4 1 5 06 M.I1«Wt

de finques.

( / Santiago Russnyd, 32.

de guitarra (elèctrica i clàssica), plano i teclats electrònics. Harmonia I uarnpoeiclo. « 6 7 6 2 1 61

• SOUASH SANT C U GAT Sant JortJ, 33-35 «674 9**2

administratiu. Assegurances

• ENGLISH C O N N E C T I O N Escola d'anglts. Sant Domènec 7,1r 2a. « 6 7 5 21 66 Fel 1310301

tJKMNfaaafS

d'assessorament

é

• CAMPMANY VaMoretx. 18. « 6 7 4 1 4 62 MlSXtOl

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21. « 6 7 4 06*2 FM.ISUKI

• BAR G R A N J A C A N DIM. C/ Lamina. 19. Sant Cugat del Vetes. Mioeto

• CEYLAN Cl CastUejo», 9. « 5 6 9 6 4 55 ne «ooi

• J.O. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9 baixos. v 675 30 12 I * 1220001

í

SmtCuptddValès

• D G . D'ASSEGURANCES Rambla dal callar 95. « 6 7 5 42 03 M. 129X01

«soxo

fi

TEL. 675 29 02

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Celar. 91. v 675 25 03 «14X4)7

• HAJUNG VALLÈS, SL Sant Domènec 10 - baixos.tr SW 23 71 M99J0OI

• ARWEN BOUTIQUE. Q Eles Rogent, 52. « S W 61 63

FAX 675 28 61

FM2SX»I

M

TALLER: ORIENT, U

vam

• FUSTERU EBEMSTER U I e m a s per encàrrec. « 6 6 9 67 4 6 / 6 7 4 7 0 6 8

• FtB À T I C Cl Atons Sala. 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb outxa, 40 m* de ter r a s s a , 1 plaça d e pàrqulng. 22.000000«6747776 »»a*aMLM.I»>»>i

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou, 120 m- • 20 nf terresss, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «offlce>, 1 bany , 1 lavabo, calefacció, marbre, perquet, PVC i climalit, parquing I traster opcional preciós. 22.000.000 « 675 33 55 / 5 M 26 43 (KSA OMS) Meütileii) FW. KSx 1006X11

• SANT CUGAT praotòa pis al Cl Alfons Sals. amb 3 hab., 110 m*. bany complet reformat lavabo, saló menjador de 36 m*. cuina equipada, terrassa de 25 m*. ascensor, calefacció, exterior, Uneasus dakirnlni I portes dernber. 19.000.000.« SW 6 * 6 9 / 5 * 0 98 54 (Fatnair^eeiiatM.FrtNrjOM

nmtttimpm. •

RMttqnmecttvH&tiWMu.ttitinatiL.

Lloguer naitua ptr ptaçc 4000 pa*. • PLAÇADEPÀflCMr«.íVT»^15iX0riF^^

LOCAL EN VEWMcf

28,70 m» 17.000.000

WCM.ÍHVeHOAdUatn*,X,nnfü.m.0K

mHNCA EN VENDA, c/Alps, 79. 90.000.000 paK. T0rWErINVÏNrjÀC*a.08laFkrata.An*)art( 20.0IXXOOO rjtas. • PUM^DEPÀfKRJIr*3»nv«nrJa.2500.(X»p1»

GESnÓ HSCAL<»Min^ABU ASSESSORAMENT UBORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES AV. ALFONS SALA, 22, baixos 2 APARTAT DE CORREUS núm. 12 SANT C U G A T DEL VALLÈS 6 7 4 15 6 6 - 6 7 4 10 5 4

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 12 de gener de 1996 • RtasJc/rjuranlB.», 90 m'. 4 hab., cambra bany oompteta, sol da maons , rronjador 24 nr\ ptaoae oa pèrqubVf opctoraxe. 10.500.000.-

(ImalMimB

é

• RUBl 0/ Historiador Joa a p S a n a . K m * . 4 h a b . (3 doctes), bany I lavabo, calefacció, enairtor, 2 ses, rjàrquing.

i4.soo.ooo.-

i

twn«

ac·x·.FMiraw • RUBl c/ U l l s Rlbaa, 4 hab. m · · · n a · a o t a L Amb rjerauxig. Acabab) da qualitat. Poca veïns. Uar da toc 19.500.000.« 5 8 6 4 0 1 7 / 5 6 8 54 88 IM.FV3M» • R U B Í c/ Uonlurlol. 3 hab. 80 m". Ralonnat fusteria ambar. Porta bandada. Ext a b m M . MHor qua nou. 6.500.000.«5364017/6665486 g.MFV<a • RUBl d pau d a n t . A l a vora AJunament 80 m", 3 hab., ban conservat exterior. 6AH0.OO0.«6*86646 pnaaMH.iacn • RUBl 0/ Sabadal, Impecable. 4 hab. (3 dobtaa). cuira equipada I rerormada (cuina integrada, rom, atc). a d da maUn*. 9 0 0 0 r j 0 0 - « 0 9 9 » 5 48 »•»•)• FM iSOttrl • RUBÍ o/Varga dal Paar, A la vora da Correu*. OS m f , 3 hab., cambra de bany. 6.45O.0OO.-«6BB66 46 acnj.MisUB • RUBlc/Zarlro, 70 m», 3 hab-, cambra bany, exte-

r

6.400.000.«Sn«S4B

[to»F».iaooi • RUBf Dupkn par aalranar da quaHtat suprema. Pocavafna. 19.000.000.« 5 8 8 4 6 1 7 / 5 8 6 54 6 * O.M.FV20D011 • RUBf EO»W Mercuri, 75 m*. 3 hab., cuina I cambra bany reformat», parqulng. 10.500.000.« 6 8 3 6 6 46

proa») FM i son • RUBl local a Lss Torra», 40 m*. bany, pati. 3 «0.000.« n a t s 4*

fmwt.M.inrio • RUBl pla c/ Margarida Xlrgu. 4 hab., manjador. cuina. gas, reformat furtaria ambar I alumini. Ext 0500.000« 5 8 8 4017/568 5498 (Fh>»l Vtnnl] FM FV«li

• H M ! pis nou de 61 rrr>, a Av. Estatut 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip. Ftrxnee doa »»in». Amb terrassa. Superi. 61 m \ 11.000.000« 8 8 6 4 0 1 7 / 6 6 6 5 4 6*

rMFvaoaw • RUBl pia m u d a 74 ny. En Av. Eatatul. 132, 2 hab., bany, cuina aqulp. 12.0O0X)00.· « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 99

.MFvmm • R U B l Placa Progrés, 100 m \ 3 hab. (2 doblaa). calelarxtó. ris exterior. 8.800 JOOO.« 6 6 8 66 48 >n»|.l»l.l «TO • RUBl tona la Josa. tocant marcat 3 hab., bany I lavabo . Ext. I parsianas rMumini. Calefacció. Oa», cuina nova. 10.500.000.« 6 6 8 4 0 1 7 / 5 8 8 64 98 fM>»lV»llllB).MP<«a8 • RUBl Zona Las Torra». prop FF QQ. Pana da* da 7.500.000 Pta. 3 hab. Cataracta), gas, cuna. bany. « 6 8 8 4 0 1 7 / 5 6 8 64 96 |Tts»»]VaTM.a).FM.Fvaa» • ZONA MERCAT NOU 90 m\ saló 32 m" amb xemeneia, 3 hab., cuina rerormada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vlstaa. 14.500.000.« 6 7 5 3 3 5 5 / 6 8 6 28 43 JO* OaUt Mmlllfl.) FM MA I00SÜ0K • ZONA PEATONAL 70 m*. manjador, cuina, 3 hab., 2 banys, carafacdò, sollvtstas. 14.000.000.« 6 7 6 33 5 5 / 8 6 8 28 «3 (KSA O M M hMrMkraJ. M . KSA • ZONA RESIDENCIAL 100 m*. saló amb xemenala, cuina «otfice», 3 hab., 2 banys, 1 parqulng, Tastar. ..ateferr,»!, tardi Infantil, només 6 valns, tot exterior. 26 000.000 • «67633 56/66626*3 (KSA 0*H taagUark). M . KM

• C/ ESPARVER, 1.000 uf.

15.000.000- * 674 06 67 t%»«M0»j»r»tntt«»a»r/ • OOLF-EL P I N A R . OI Enrxju» Lanfranoo. Suparf.

600 m>. 21.000.000.«6740867 f»»»»»Q*»M.I»r;lall*)l» • LA FLORESTA 1.000 m» al oj Dalmau. 8.000.000.« 6 7 4 08 67 (RrtaiSwCiaal.FMfSCWWa· • MRA-SOL 2 amara 606 I 650 m 1 . Pg. Camèlies.

« 6 7 4 57 64/676*102 kraa4.FMII( • SOLAR raaUanolal, 650 m*. Zonadarjol* erquMectura. Edtlcactó Irr·n·otata. 29.000.000«6764324 ^BfJaTal TtMaf. Hat. r r f liRB«xtext"J

• AV. PLA DEL VHYET. Adossada da krx*. 5 hab., astudL Jardí privat I oomo-

45.000.000. «6746667 ft»ai»*«C»»»l»lF»:iOM»le) • Cl G R A N O L L E R S edoaaada amb aaoansor 2 2 0 m \ )ardl privat, 5 dorm. (2 »sultee»), 3 banys, 1 lavabo, saló manjador 40 m", garatge m a tar. 48.000.000.-« «74 77 78 |raa*s.8»FatlB0OI • NOVA PROHOCtO 10 torras arjoasada» amb jardí i piscina comunitària, 240 m», 6 m façana, garatga 4 cotta», 4 hab., a s a j í . 2 banya, 1 lavabo, parquat , marbra. 36.700.000.« 6 7 5 33 6 5 / 566 26 46 (KSA eaat »»ilB«n| M . OA laayjai • S A N T C U O A T zona mot cèntrica I tranquH». 4 hab., manjador saló amb xamanala, cuina •offioa», 2 banys comptats, grans golf as, àmplia tanasaa. garatga, callar, sala da jocs. Parca!* d» 600 nf. 48.000.000.« 6 7 4 7264 f/kanaaa») tatwwan»»

• ZONA TRANQUIL·LA 100 rrr> • 160 m" |ardf privat saJo-menjador 30 m», 4 hab., 2 banya, calefacció, aïra condicionat, 1 parqulng • tastar. • SANT CUOAT zona pg. 26.000.000VaMorabt-ao8. Torra Indi« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 6 2 8 4 3 {KSA flam BanMati). FM. US* vidual qua consta da 5 hab., naMado aatuot, sak) manjador, cuina «ofllca», 3 banys oompiata I un lavabo amb dutxa. Garatga par a dos eotxaa. Doa m a tant. cambra frigorífica, • BELL INDRET. 500 rrf. • K El solar as da 500 nf. 15.000.00060.000.000.« 6 7 4 0887 «6740687 f t m s w d o s i FM FSCHWOM» lHrc«s»«a«jai.FMFaciwoo»

• S A N T C U Q A T zona Vlm/at-e/ Sant Joaap. Conata amb: planta, aak) rranjador, outna •uttxja» I un lairafca. A la ptana auparlorhlha4hab. (una és «sultà») I 2 banys comptats. A raatud, com qua 4 * gran. té 1 hab.. saló I un bany. A mas al soterrani hi ha un gran oattar, 1 hab. da panxa I safareig I garatga par a 3 eotxaa. 83.000.000.« 6 7 4 «8 «7 jr>a»a»«Oaa»latraciOM»M • BBRASOL prop astaokt I ool·lagls, 4 hab., manjador saló, cuina, bany comptat instar, manjador d'salta, solar da 400 nv amb par/ta plactna. hort. Possibilitat 24J300.000.-S 674 72 54

faiiiiaiiiajMrewarjtt • lajRASOL torra 360 rrr>. solar 6 0 0 m*. 6 hab., 2 banya, saló manjador, 60 m*. c u r a «orrlca·. sala 60 m*, garatga 2 ootxas. 96.000.000.« 6 7 4 57 0 4 / 878 «3 02 rsaaalrstl • SANT CUOAT-COLOHEf) arlnssad» da 4 hab., aaajrj amb xamanaia Oaratga par a dos eotxaa. Jardi privat atc. Es raga-

35.000.000.« 6 7 4 0867 POÉSMOtat-MFSCIlOIIPl? • ST. CUOAT o/Sta. Tarasa. adosaada 320 m1, 4 hab.. 2 banys, lavabo, saló- manjador, 36 m*. cuina «affics·, go*es. sala disatar, tsrrasaa, hab. màqufnaa, garatga 3 eotxaa, jardí privat 100 m* I piscina comunitària. 57.500.000.« 6 7 4 6 7 04/876 4302 I • TORRE A BELLATERRA 250 m>, 9 0 0 m' da jardí, una antlguatat da 4 anys, 4 dormitoris, 2 bany», 1 lavabo, garatga, aatudl gossa. 60.000.000.«6741264/6741181 Ba»tM.8K«8»H • TORRE ADOSSADA C/ Bargara, 2 «suitss», 2 dorm. dobla», 3 banys, 1 lavabo, saló manjador 35 m*, 2 ptacas da garatga I 47.000.000« 6 7 4 77 78 aj*»«t«).r»tisx»7 • TORRE ADOSSADA A RUBl par astranar, 223 m* 104 da jardí, 4 hab 2 banys, 3 plaoas da garat ga, fusteria intarfor de roure i axrsrior da PVC amb vidre dobla. 2B.000.000..« «74 77 78 (haiUWFMHOaK

• TORRE ADOSSADA CANTONtJtA molt céntltxx amb otaoina orjrrunrtarta, 3 dorm.. 2 banys, bobardBa, asJa da rnaquhas I hab. planxa, 2 ptaoas da garatga, A A 32.000.000.-« 674 77 78 gratia»») • TORRE A BELLATEM U unaariaaH 160 m-, 4 hab.. 2 bany», saló manjador 35 m*. cuina 20 m', paroal4a400m<. 3».000.0O0-««7477 7» *aa»»,t>).l>il»»a • TORRES Zona tranquB-la, adossada cant m r t , 150 m*, garatga 2 ootxss, zona rentat m a tar. saló aatar an dos mvalia, cuina «oftlca», 1 bany. 1 lavabo. 3 hab. (1 «sum»), aa turj, jardí pr|. vsl40rrf, catofacck). 26^00.000.« 8 7 6 3 3 8 8 / 6 6 8 2 8 43 (KSA Swat WaiWaH). FW. «SA

• VALLDOREIX Torre Sola. paroaWa 800 m", construït» 220 m*. 4 dorm., 2 bany», 1 lavabo, manjador saló 36 rrr\ asta da btiar, xamanaia llar, barbacoa,

48.500.000.-«674 77 78 • ZONA MONESTn torra adosaada 140 m*. 6 hab.. 2 bany», garatga I jardí 80 3 3 0 0 0 . 0 0 0 . - « «74 77 78 SA).fMI»XOS

• LOCAL EN VENDA o logusr 112 m*. Prau vsnda: 10 mlllona. U o g u a r 60.000 Pta/rna*. «6784324 P»»«mri|rMWieMD»1i • LOCAL PER A OFICINA o corutuRort, loc t a n qui), cèntric, aparcamant Fàcil, lloguar 86.000 paMjmss. Oprjó vanda. « « 7 4 72 0 6 / 6 7 4 72 64

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat c/ Mina. 1980 m-. SO.OOOrmaa.-« 874 15 «6 ICipaj.FMCíomay

5

• OOtJF1J.aL.8slP.

• 6746668 MV«S).IW.ACV • LADAF«va.FJ-NL. 5 5 0 . 0 0 0 - « 8 8 6 88 91 f»»».n).»i.rti • LANCIA Desa. HF. turbo. B-KY, 760JX0.« 6 6 6 8681 (Fax«.i4MFI»taV«T

• PLA DEL VàftET 130 nf, 4 hab. (1 •surt».). 2 bany», saló menjador , 35 m*. ouna •offloa·, galeria. tsrrasaa 30 m". 2 places da parqulng. Zona comu-

• LANCIA Prisma. TOS. 0-AK750.000.«8660861 rTa»»r,i4l»f.Fia»wit

« 6 7 4 8704/«76 43 03 • A 7 M M U T S a pau d» rastacló d» VaJMoratx, 4 hab., axtsrior , a i n i l s l a t amb pati privat d'un» 40 m*. tranquH, aigua l lum )a d'alta. SS.OOO/ma»« ( 8 3 ) 874 67 15 (fira»» SSJJFM FS imarxno • APARTAMENT an lloguar. Molt cèntric i tranoull. Parqulng opctonaL 55.000/mss - « 6TS 4» 14 pxM»Baxj.lMfflltx»«rrl • APARTAMENT sn *aguer c/ Montaarrat 1 hab., bany, cuina americana. 50.000/mes- « 8 7 5 4 3 2 4 (Fixa» Boo»IM.ffi MW»» • APARTAMENT a la zona col-Kgl MaragaB. Consta de 3 hab.. pst i terrassa de 30 m*. MoR da soi. 60.000/mss .« 6 7 4 0867 ( f t m S » l C ^ F M FSCIOaSBit • ÀREA CULTURAL 1 hab. amb armaris da paret, menjador saló, cuina. bany complet Apartamant moblat, tot exterior, amb placa de parqulng. 75.000/mes.· « 874 72 54 • Cl ALFONS SALA 110 m*. 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 m1, cuina I terrassa. Moblat OO.OOOrmes.« 8 7 4 57 0 4 / « 7 5 43 02 SwM«l IW UOTOTT • C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet I 45.000/mes- « 674 08 97 ( H m Set aaa). FM. fSC WMCCB

• P R O P MONESTIR 3 hab., manjajdor saJó, cuina, bany, balcó. Atfc amb mosa tum I vlatas Tkidabo. 70.000/m»».-« 674 72 54 (TlMiO>«»at.FMFUKOKCI7

• COSTAT ESTACIÓ TREN I ZONA OOLF. pi» rnobast 3 nab-, manj)ador saló, bany. lavabo, ouina equipada, tarraasa, caHfaedó. OO.OOOrmas.« 6 7 4 7264 rawraMMM MFoiaiaxiM

175.000/mes.-

Iftt» aro»n). w.reimora

• POCS. apartamant», torraa, tocarà i plaosa da parquhg da logusr. « 8 7 4 1 2 0 4 / 8 7 4 1 1 »1

19

• CASA ADOSSADA cl La Plana. 140 m-, 3 hab.. 2 banys, lavabo, salómenjador, 30 m1, cuina • o m » . , rjotas, trasur, terrassa 10 m*, jardí privat 18 m11 placa de parqulng. 170.000/mes.« 8 7 4 57 0 4 / 8 7 5 43 02

tMsaj.FM.1

• LANCIA Y-10.B-HO. 326 a » « 686 6881 ffH»T.t4FMFK

• RBLA. RWAT AIXADA 160 m>, 2 terrasses, 4 hab. 2 banys. 1 placa parqulng, calefacció, aseolei a t axlarlor jan» + rjiacha oomunitarts. 150.00Q/me».«(93)674 8715 rTr»JlS«M) FMFSHI2«10)

NZ 190 2 £ 16 v, «fui equip», any 87. 1 7 0 0 000 « 5 8 9 40 02 pi«ii-e«ii*»t»»na7i • OPEL Corsa,!

• ZONA MONESTIR 2 hab. amb armaria de paret, men|ador saló amb parquet cuina, balcó. Tot

• ALFA 33 16V. negra, BLK

600.000« 5 6 8 55 35

66AX)0/mes.« 6 7 4 72 54 MFQ1M

• O R»JS ITAULET. Moblada de 4 hab., estudi. Jardí privat. 150.000/mes« 6 7 4 08 07

PaaiSjicaai) FM.fscioaarja • COSTAT

475.000.« 6 6 6 66 61

ESTACIÓ

TREN VALLDOREIX, moblada. 4 hab., men|ador aató amb xemeneia, cuina •offioa», 2 banys, lavabo, -alllaniia, porxo, despatx l jardí. En perfecte estat. 20O.000aT.es.«6747264 Pi«n>MatrM.reiorjaioa • PLA DEL V I N T E T . 5 hab.. estudi Adossada de luxe amb Jardí privat i oomur*arisn*pledn». 200.000ftna»-

« 6 7 4 0687 (Rr<»iSwCax8.IMI«tr»«»«B • SANT CUOAT. Tenim M a mena ds torna da Roguer a p a r v d * 90.000/rr»»».« 8 7 4 08 67 rft»»8wO»»»l»ll»CiaM»>a

• ALFA Romeo 33, B-TT. 475.000« 6 8 8 6 6 81 fac»,ti>lM.fi(ia»c;

• OPEL Kadeo, 1.3. 5 p., B-HY. 460.000-«888 0881 fani.Uj.IM.Ft

• ALFA Romeo 7 5 . 2.0 Twtn Spark. B-IU. « 6 7 5 32 67 (A»E»>»«4FM «icrjyxa;

• OPEL Kadett, 1.3 QT, blanc, 6VIZ. 600.000.«6685636 jAxcaasa^WAWtolCM

• AUDI Coupé Ouattro 2 4 « U aqulp». 3.300.000.«6864002

• OPELVectr» 1.6 I A > . B - M N . « 6 7 6 3257

• CITROEN AX, OT (extres). FJ-JU.

« 8 7 6 32 57

(Avu Casaoi M Valtt). Fat. ACV

• CITROEN AX 1 1 , TRE, B-IM 35O.000.« 5 6 8 08 81 iT»t».iJ| FM F U M » • HAT Tipo, 16v, A/A. BLC. « 6 7 4 1 5 03 f^e«tMaotFM») FM Pleliza» • F U T U n o 4 5 5 . B-1600HU.pUtelat « « 7 4 0010 gicuè FM s wi lacta • FIAT Uno turbo, IE, BIK. 475 000 - « 5 6 8 06 81 (Fta.iJ) FM F10OB00J

• FORD Fiesta 1.1., gris met B-JT. 300 000« 5 8 8 55 35 (AUKCT.1 tM A lorncue

•ju '·*í—

M A T E

l %

^Calx«d·<arona> ELiPUNT

El joc de la nació

catalana

• RENAULT blau.Il·JJ. 860.000-

21

TXE.

« 8 6 6 66 36 MA • RENAULT 5 QT turbo. negre. B-HT. 250.000.«8685636 • RENAULT Cao, RN-1.4. B-OO

« 6 7 5 32 87 MAEitronr • RENAULT C8o 1 ^ . 3 0 . , vermel B-Cxvl. 975.000.«6685535 (AU»a«X4FM.AIItOXS; • SEATIbtza. 1 . 5 1 , :

B-oe «6763257 (A»»FAa»a«.lla\Ai1Cran • SEAT rbcz» 1.2. n FWX 400.000.« 5 8 8 65 36 f i t - i a i FM AIWOXO; • S E A T » x z » 1 i . 5 p . , BKP « « 7 5 32 57 (AxbFjtaxal·latAtlcraa» • SEAT Terra, blanc BKT. 35O.00O.-s 686 66 36 FM All • SUZUKI Swllt OTI. B1872-IP. blanc. «8740610 (Smtt.FMSIWiaig • VOUrSWAOEN Oo« 16 V.B-LM. « 8 7 8 32 87 (<t»E»»««1MAEiaBa>IO

iAu»E»»»»|iMA£ioiiartai

*»>.

4 R A

PASSAT Variant 1.8.

AAB-Ma. «6746650

!

^tXUQUEü

(Al»ElM«r(IMAE10exB)l •

1

A

• OPEL Corsa QSI. B-LK« 6 7 4 6860 |Auk> Caam ex Vastl. M . ACV

(laaaSeTMAItttOM

• FORD Escort XR3. BKV. « 8 7 4 1 5 03 f»«XCtUa««FMF(1 FM FWiaCOS

• ZONA CENTRE 2-3 hab., menjador aató, cuina, bany, àmplia terrassa. 53.000/mss.« S 7 4 72 54 {Fhs«arax*j).fM.raiOP»ail

(rex«,»4»Jtl·FKa»

• RENAULT 21 2.0. atra cond»iünatany87. 475.000.«6884002

sMsstivii O I tfS:Smrtts:t«»**Qt'fs

• PEUOEOT 205 G T I , A/A. B-JT. « « 7 4 1 8 03 rsayxtasjFaartFMFwiaxm • PEUOEOT 205 XL, BHW. «6741503 f^sul Sau IMri FM. nat axoi • PEUOEOT 300 QT. A/A, B-HX « 6 7 4 1 5 03 (F««»xaa»F»»FMP»iiiaxg • RENAULT 11 QTL, BQL «8741503

ps»»» uar ras» aa. na tan» • RENAULT 19 T S E , blanc B-LX 850.000.- « 5 8 8 55 35 I. A l • RENAULT 21 2.0. A A B-U.

« 8 7 4 6650 (Aun Caren M valH). w . ACV

• FORD Eaoort rMeel, B« 87415 03 «^exatlatalaaiMFiaiiàxai • WSSAN Paarol 6 oM. dhV esi, curt B-JV. « 8 7 6 3267 (AxaFjiaxrjMAiiaMODi • taBSAH Vanes» pràcac rJeasl. B-tJS. «6753257 |A«»Fjaa»a).l»lA£twax8 • RENAULT Exprés, owaatBOZ. 6 5 0 . 0 0 0 - 9 586 0 * 6 1 (F»»»,H)FMfK

• LADA Niva 1 6. -full equip», any 04. 700.000-«5804002 (tfcmxao FM icaqrxocoi

20.

Divendres, 12 de gener de 1996

ESPORTS ESQUÍ

FUTBOL DE SALA El Winterthur Sant Cugat va començar la t e m p o r a d a a m b l'objectiu de millorar la seva actuació de la temporada passada —van quedar a mitja taula classificatòria—. L'entrenador santcugatenc ha ex-

plicat des del principi que els seus jugadors volen aconseguir entrar a la lligueta d'ascens —on només hi ha els quatre primers classificats—. Matemàticament no és impossible, però Winterthur Sant Cugat hau-

ria d'aconseguir solucionar els problemes que pateix, de moment. Segons Carles Navarro, els seus jugadors ja no tenen la il·lusió que els va permetre fer un bon paper la temporada passada.

C A R L E S N A V A R R O . Entrenador del Winterthur Sant Cugat

«La directiva no s'ha posat nerviosa» AI.. CM.

I Sant Cugat.— Des de principi de temporada has afirn at que l'objectiu del Winterthur Sant Cugat és jugar la lligueta d'ascens a divisió d'honor. Ara ja només queden 7 jornades i el Sant Cugat és l'últim classificat. Continues pensant el mateix? —«Home. els números diuen que la lligueta d'ascens encara és al nostre abast, però, independentment del que facin els altres, si no sumem punts, no podrem arribar a dalt per jugar la lligueta. Però cada dia hi ha menys esperances. Potser sí que és el moment de repensar-s'ho i plantejar-nos si hem d'intentar estar a dalt o millorar el joc per després. Suposo que el pròxim partit —contra el Clavà - marcarà la trajectòria.» —Què esperes del teu equip d'ara endavant? —«Espero que els jugadors se centrin al camp i puguem agafar un sistema de joc que trenqui. perquè sembla que aquesta temporada anem una mica perduts. Hem d'agafar una directriu i, tot i que els resultats no acompanyin, poder definir el joc del Sant Cugat d'una manera determinada.» —El Sestao té 18 punts, ocupa la quarta posició a la taula classificatòria. Aquesta és l'última posició que té opcions a jugar la lligueta d'ascens. El Sant Cugat és últim amb 12 punts. Per tant, hi ha 6 punts de diferència. És necessari canviar la mentalitat? —«És el que comentàvem. Necessitem saber com juga el Sant Cugat i si aquest joc rendeix i arribem a tenir un nivell alt, mantenir-nos, però si no aconseguim ni marcar el nostre joc no tindrem cap possibilitat.» —De qui és aquesta feina? —«Això és feina de l'entrenador.» —I els jugadors quin paper hi juguen, aquí? Són un subjecte

passat. La categoria la vam conèixer la temporada passada i vam veure que si ens esforçàvem una miqueta ho podíem fer mínimament bé. Enguany, ja sabem on anem i l'atractiu per als jugadors és als desplaçaments. Aquest any hem tingut un viatge a Santander que, em sembla, és la guinda de la temporada. No ens hem motivat prou.» —Ara teniu uns dies per reflexionar. Continuareu entrenant? —«No, jo m'he estimat més donar vacances i que pensin el que hi ha i sant Tornem-hi. Potser he fet una errada, donant vacances, però potser serà bo. El que vulgui estar pel futbol de sala, quan vingui vull que ho doni tot, perquè el que no pot ser és que els jugadors vinguin a passar l'estona, com si anéssim al gimnàs.» —Com ha afectat el canvi de la normativa? —«Molt, perquè l'any passat el Sant Cugat va empatar molts partits i aquesta temporada ja n'hem empatat tres. La temporada passada un empat suposava estar al 50%, mentre que aquesta temporada amb un empat només et poses al 33%.» —Et preocuparia jugar la lligueta de descens? —«No, perquè quan vam entrar Carles Navarro davant el pavelló municipal de Sant Cugat, on juga l'equip ja sabíem a què ens arriscàvem.» santcugatenc. Foto: J.A. MULA. —Què en diu la directiva de la situació actual? mateixos i això influeix. Un exempassiu.' ple clar és el Bilbao d'aquesta —«La directiva el que vol és —«Tenen responsabilitats, temporada. Va venir a jugar a que es treballi. No s'ha posat nerperò no tantes. Jo crec que la Sant Cugat i era un equip comviosa en cap moment i sempre situació actual del Sant Cugat no pletament diferent del Bilbao de ha donat un vot de confiança, s'ha d'estudiar com una fórmula la temporada passada. Era un tant a mi com als jugadors, perquè matemàtica i, per això, els jugaequip amb una grapa... Per això, intentem tirar això endavant.» dors són els mateixos i l'entreles persones són Ics mateixes, però —En algun moment de la teva nador és el mateix, però el joc els equips canvien.» carrera esportiva havies estat en és diferent del joc de la temporada una situació similar? —Quina és la principal difepassada. El problema és que no rència entre el Winterthur Sant —«Sí i, a més, crec que en sabem on és el problema. Ara Cugat de la temporada passada aquests moment es veu la qualitat hem de localitzar el problema i i el d'ara? de les persones. Jo estic molt trandesprés intentarem solucionar-lo. quil perquè he vingut a ajudar, —«Suposo que la principal diA més, també han canviat les vaferència és la il·lusió per una ca- i quan no ho creguin oportú, que riables externes: els equips que m'ho diguin.» hi ha al grup tampoc no són els tegoria nova que hi havia l'any

El pare de la criatura A.L.

B L'entrenador i jugador del Winterthur Sant Cugat, Carles Navarro, va iniciar la seva carrera esportiva en el món del futbol de sala en l'equip de l'Olimpyc de la Floresta. Després es va incorporar a les files de la Palma de Cervelló, on va jugar dues temporades i va aconseguir un títol important: la Copa del Rei. Un cop finalitzat aquest cicle va defensar el llarg de 7 temporades consecutives els colors del FC Barcelona, sempre a divisió d'ho-

nor, i normalment com a titular. En l'apartat de títols amb el Barcelona, hem de destacar un subcampionat de lliga estatal i una Copa del Rei. Després de tot aquest temps, va abandonar la diciplina blaugrana per problemes econòmics i va ser llavors quan va fitxar pel FS Sant Cugat, tot i que la primera temporada no va poder exercir les funcions de jugador perquè el Barca no li va concedir la baixa. Carles Navarro entrena el FS Sant Cugat des de la temporada 93-94, per tant

aquesta és la tercera temporada consecutiva que entrena el conjunt vermell i negre. Però Carles Navarro no solament ha jugat a divisió d'honor, la màxima categoria del futbol de sala estatal, sinó que a més ha estat 8 vegades internacional amb la selecció espanyola i ha aconseguit un campionat del món. Carles Navarro va fitxar pel FS Sant Cugat la temporada 93-94 i amb la seva experiència va fer possible que el seu equip aconseguís l'ascens a la divisió de plata,

la segona màxima categoria del futbol de sala estatal. A la banqueta del Winterthur Sant Cugat també hi ha Javier Garcia, que fa les funcions de segon entrenedor. Javier Garcia és un home que també ha jugat diverses temporades amb el FC Barcelona. El campionat a la divisió de plata es reprendrà el 20 de gener i el Winterthur, últim a la classificació amb 12 punts, rebrà el Gavà, setè d'onze equips amb 14 punts, en partit corresponent a la quinzena jornada de lliga.

El CMSC obre la Copa Sant Cugat d'esquí de fons a la resta de l'Estat HSant Cugat.— La Copa Sant Cugat d'esquí de fons arriba aquest cap de setmana a la 21a edició. El Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) ha decidit obrir la competició a la resta de l'Estat. Les proves se celebraran demà dissabte i diumenge a les pistes de Tuixent-la Vansa. Els organitzadors han destacat el fet que la prova —una de les més antigues de les que se celebren a l'Estat Espanyol— «aconsegueix d'aquesta manera situar-se entre les proves de primera categoria». Els responsables de la secció d'esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat han previst la participació de corredors de totes Ics federacions autonòmiques, a més dels corredors de l'equip estatal d'esquí de fons. En total, és prevista la participació d'uns 200 corredors de diferents categories. La prova tindrà un recorregut de 15 quilòmetres que variaran en funció de la categoria dels participants —infantils, cadets, júniors i sèniors—. El Club Muntanyenc Sant Cugat ha tingut la col·laboració de l'estació d'esquí de Tuixent-la Vansa, de la mancomunitat d'estacions d'esquí Urgellet-Cerdanya i de la federació catalana d'esports d'hivern. POLIESPORTIU

El CAR de Sant Cugat ha acollit gairebé 200 esportistes durant el 95 • Sant Cugat.— El Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat va acollir un total de 188 esportistes durant el 1995 —126 en règim intern i 62 mixtos—. A més, el Comitè Olímpic Internacional ha concedit beques, a través de Solidaritat Olímpica. Mitjançant aquestes beques, un total de 48 esportistes procedents de països amb pocs recursos econòmics s'han pogut concentrar i preparar al CAR de Sant Cugat. A més, la selecció estatal de voleibol ha estat al CAR en concentració permanent des del passat mes d'agost. Els esports més practicats pels residents del CAR són la natació, l'atletisme, l'halterofília i el taekwon-do. / CM. BÀSQUET

La UE Sant Cugat suspèn el torneig 3x3 del campus de Nadal • Sant Cugat.— El torneig 3x3 de la U E Sant Cugat, previst per als dies 2, 3 i 4 de gener, es va haver de suspendre per manca de participació, segons ha explicat el responsable de la secció de bàsquet del club, Marcel·lí Massafred. Segons el tècnic santcugatenc, els pocs participants que van continuar al campus després de les jornades de tecnificació es van incorporar als equips del club per fer els entrenaments normals dels diferents equips. / CM.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT

21

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

VOLEIBOL

POLIESPORTIU

EI CV Sant Cugat, obligat a ajornar les retransmissions de partits per TV3

L'absència de candidats a la presidència de la UESC fa replantejar el problema

CM.

La reticència dels socis s'ha fet habitual CM.

• Sant Cugat.— La UE Sant Cugat continua sense trobar solució a la manca de direcció que pateix el club des que Jaume Espina va abandonar la presidència, a principi de temporada. El mes passat la junta gestora de la UE Sant Cugat va convocar eleccions per nomenar una nova junta directiva, però la manca de candidatures ha provocat un nou replantejament de la situació. l'Ajuntament de Sant Cugat contribueixi en el que sigui possible per facilitar les coses al club. L'entitat continua demanant la «convertibilitat del deute a curt termini en deute a llarg termini», amb la qual cosa l'entitat santeugatenca tindria més temps per aconseguir la liquiditat necessària per afrontar aquest deute. Una altra via per aconseguir la liquiditat que necessita la UE Sant Cugat és ingressar les subvencions provinents de l'Ajuntament abans. Miguel Osul creu que la solució més clara i viable seria que «algú es presentes per fer-se càrrec deia junta gestora» perquè el club necessita gent nova, segons Osul. El problema és que «l'entitat pateix una crisi econòmica que necessita solucionar-se i que els possibles candidats poden contemplar des de diferents perspectives». Per això, segons Osul. hi ha una certa reticència a ocupar els càrrecs de responsabilitat de l'entitat. De moment, l'actual junta gestora ha previst reunir-se dimecres vinent per decidir si es continua el procés legal i es tornen a convocar eleccions o si es fa una reunió amb l'assemblea que. «si bé no aconseguirà tenir un quòrum del 1009Í, sí que podria aconseguir conscicnciar una petita part dels socis del club», segons afirma Miguel Osul. Actualment, la UE Sant Cugat té una mica mes de 100 socis de quota, a més dels jugadors, que també són socis del club. La situació actual del club està provocada per la dimissió de Jaume

Els actuals responsables de la UE Sant Cugat es reuniran dimecres vinent per intentar trobar una solució a la situació actual de la UE Sant Cugat. La junta gestora va convocar eleccions pel mes de gener. Les eleccions s'haurien d'haver celebrat el pròxim 18 de gener, però el termini de presentació de candidatures va acabar i ningú no es va presentar amb la intenció d'ocupar la junta directiva del club santeugatenc. Segons han explicat els responsables de la junta gestora de l'entitat «ara, en principi, s'ha de nomenar una nova junta gestora i continuar convocant eleccions dins del termini legal per fer-ho». Un dels directius de la UE Sant Cugat, Miguel Osul, ha explicat que «dins dels terminis legals, es podria seguir aquest procés aproximadament fins a finals de temporada", amb la qual cosa els diferents equips del club podrien seguir la temporada esportiva normal sense ressentir-se de la situació econòmica que pateix el club. La junta gestora s'ha compromès a no deixar «d'estirar el carro mentre sigui necessari», però segons Miguel Osul. «si abans que s'acabi la temporada no hi ha una solució», a final de temporada la junta gestora i l'assemblea hauran de buscar una solució perquè els actuals responsables no estan disposats a començar una nova temporada en les condicions actuals. Amb tot. els responsables de la I I : Sant Cugat no perden l'esperança que l'àrea d'Lsporls de

J-

G

E

P

GF GC

34

In

la

4

2

38

21

,.

• •

'

6

Espina com a president del club. Espina va dimitir al setembre, a principi de temporada, quan el club confiava en una solució al problema econòmic des de l'Ajuntament. Per això. els responsables de la junta gestora creuen que amb l'aprovació dels nous pressupostos es pot preveure algun canvi que afavoreixi les necessitats del club. Tant Osul. com la resta de responsables del club insisteixen a remarcar que la UE Sant Cugat no demana res que no correspongui al club. simi facilitats per afrontat la irisi eco-

CASA

TOTAL Punts

La junta «estora l.iià tol el possible perquè els equips puguin acabar l.i temporada l'.Ho: ELS 4 ('.\N ! ONS.

32

24 18

J-

G

8 8

5

1 El Sant Cugat perd la imbatibilitat a casa, contra el Canovelles

FORA

E

P

GF

0

1

?•".

1

nòmica. De let. dins dels pressupostos corresponents a aquesta temporada el club santeugatenc va preveure un augment de les quotes anuals dels jugadors que. segons la junta gestora, «no cobreixen les despeses que es fan». Les queixes dels socis per l'augment de les quotes va obligar la junta a crear una sèrie de facilitats de pagament que ara obliguen els responsables a buscar altres vies per liohai la liquiditat necessària per afrontar els pagaments que ha de t'er electius el club.

2

GC 1

17

2

i

J-

G

I:

í

10 i 8

E

P

i 5

Cl

:•

GF

GC

' '.

'2

Ui

f'I ' '

:

Sau' l ' i ^ r P.

3

•

r:

• Sant Cugat.— El Club Voleibol Sant Cugat s'ha vist obligat a suspendre, de moment, les retransmissions de partits per Televisió de Catalunya, a causa de la manca de patrocinador. De moment, la directiva del club santeugatenc continua pendent de les negociacions que s'han fet a través de la conselleria d'Esports de la Generalitat de Catalunya. El club santeugatenc pensava tancar les negociacions durant la primera setmana de l'any, però continua pendent. Tot i això, el president del Club Voleibol Sant Cugat. Carles Castro, ha assegurat que la firma comercial que portaran les jugadores del primer equip a les samarretes ja s'ha començat a perfilar però encara no és oficial. Les jugadores del club santeugatenc van jugar el primer partit de l'any el cap de setmana passat contra el Caja Cantàbria i van encaixar una derrota per 3 sets a 2, en parcials de 15-6, 15-12, 12-15, 11-15 i 15-11. El partit que es va jugar dissabte passat va ser irregular per part de tots dos equips i l'evolució del marcador va estar condicionada per les nombroses errades que el Sant Cugat va cometre en la sacada en els dos primers sets --nou errors en el primer i sis en el segon—. A partir del tercer set. les jugadores santeugatenques van passar a dominar el partit sota el lideratge de la col·locadora Laura Castané, que va oferir la millor actuació de la temporada. L'empat a dos sets va donar pas a un tie-break que va reflectir la igualtat de tot el partit, però les jugadores locals Corina del Valle i Lieva van fer valer la seva experiència. Amb aquest resultat les jugadores de Víctor Hugo Rupil ocupen la quarta posició a la taula classificatòria amb 20 punts, a cinc punts del primer classificat —el CV Tenerife- - i a només dos punts del Benidorm —tercer classificat—.

-po!let ... -aa-nvelks

' Arbúcies ! 'inca

1 Sant Cugat spni! au..

,s i yen.i

i

IV". M.

>'•••:.-

isa

utgen.!

\ a

1 i Sani C i m a l . : cap de set! ' '. ; ' r , parlil a

, ,.r

i a

.

•

au

.ai. •

• i i.! •.: i

. •

,

11

i í

|. •

.

. i.,a;

•

: ;

••

/ona

. • • . - ; .

s

oi'

•' 'ugat ••:-.; 1 -

J

Albjcc'a '--11111 fa . . . Oskarbi-San-Gar Benidorm-Granad. C. Cantabria-Sant Cugat

25 22

C.'

13

Ala-,,

10

ll> 14

18

8

16

10

15

11

12

La propera (13 gen.) L'altra (20 gen.) Caja Cantabria-Las Palmdsas Pa'mas-Tenerilc Sant Cugat-Benidorm Caja Avila-San-Ga^ Granada-Oskarbi Albacete-Granada San-Gar-Alnaceto Tenenfe-Caja Àvila

Os- ela Sant Cugat Benidorm-C. Cantabn;

P

GF

i

23

GC -

"f; <••

2

3

12

i •[

.,:•.•.„,.„.,.,,.

•-'iil--,isc

;1

-

;-' •

H

a

b

2

Ití

4

10

11

4

2

5

13

14

La p r o p e r a (18 nov \

t alt

.iLin.nr

9

10

4

1

5

13

16

CE T t . - r r d s s . i S ' ,-- i.-

3 •-.•a

: i : a i L- r u

6

9

1

4

4

7

12

J ú n i o r S a n Vn -

3 II

:'; -i pia

6

11

l

0

8

F.

22

Aídeasa-Olimp-j

Rb

'-.--. IÍ .i

5

10

1

3

6

5

16

C

S.ail

0

4

.

i--,. i

20 19

i

4

/c

:

Campo-Polü

Sardinero-R

inic-

aaloles

Sociedad

d [14 gen

' Júnior

i

..Lial

22

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996 HOQUEI SOBRE HERBA

L'AGENDA I SUB-23

FUTBOL

19.30 L. Francès-UE Sant Cugat (Dis.)

Regional preferent

9.30

12.00 Ripollet-Sant Cugat (Diu.)

CADET 10.30 S. Montcada-UE Sant Cugat (Diu.) 10.30 MD Roser-UE Sant Cugat (Dis.)

Sub-21 18.00 Sarrià-Sant Cugat IDis.l 12.00 PB Sant Cugat-Masnou (Diu.I

INFANTIL 12.00 Martorell-UE Sant Cugat (Dis.)

M Juvenil 18.15 1B.30 11.00 10.00

Sant Cristòfol-Sant Cugat (Pis.) Sant Cugat-CN Terrassa (Pis.) Can Parellada-PB Sant Cugat (Diu.) S. Mira-sol-PB Sant Cugat (Diu.)

Maurina Egara-PB Sant Cugat (Pis.) Sant Cugat-Sant Pere Lumen (Pis.) S. Mira-sol-Sant Cugat (Pis.l Viladecavalls-PB Sant Cugat (Pis.)

H Infantil

SÈNIOR 18.00 R. Castro-UE Sant Cugat (Dis.)

HOQUEI-HERBA M Campionat de Catalunya SÈNIOR 12.30 FC Barcelona-Júnior (Diu.)

HANDBOL

SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Cubelles (Dis.) SUB-23 18.00 Mira-sol-Cubelles (Dis.)

M 1a catalana SÈNIOR M A S C U L Í 12.00 A m p o s t a - U E Sant Cugat (Diu.) JUVENIL MASCULÍ Montcada-UE Sant Cugat (Diu.)

• 3a. Catalana fem.

15.00 Sant Cugat-Ferran Martorell IPis.l 12.30 Cerdanyola-PB Sant Cugat (Pis) 11.00 PB Sant Cugat-Sant Llorenç (Pis.)

8 Aleví 9.15 16.00 9.30 11.00

• 3a. Catalana

2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-Vic (Diu.) 19.30 CH Sant Cugat-Universitari (Dis.)

• 3a. Catalana B

M Cadet 17.15 16.45 18.00 17.00

JÚNIOR Serraparera-UE Sant Cugat (Diu.)

12.30 PHi Sant Cugat-Horta (Diu.) 21.00 CH Sant Cugat-Vila-seca ( D i s T ~

Rubi-Sant Cugat IDis.l PB Sant Cugat Terrassa (Pis.l Sant Cugat-S. Mira-sol (Pis.) PB Sant Cugal-S. Sabadell (Pis.)

SÈNIOR 18.00 UE Sant Cugat-Ribes (Dis.)

VOLEIBOL Lliga acevol fem.

HOQUEI-PATINS ü 2a Catalana SÈNIOR 18.00 L. Francès-UE Sant Cugat (Pis.)

Campionat de Catalunya l a CATALANA

Futbol de sala ALEVINS 12.00 Avenç-Schola (Dis.) INFANTILS 11.00 Pinar-Santa Isabel (Pis.) 12.00 T o r r e la Llebra-Ferran Clua (Dis.) 9.00 Ribas-Catalunya (Dis.) 10.00 Les Torres-Santa Isabel (Dis.) CADETS / J U V E N I L S 13.00 Leonardo da Vinci-EI Pinar (Pis.)

• Voleibol ALEVINS 10.30 Montessori-Pinar B (Dis.) 11.30 Ferran Clua-Avenç (Dis.) 9.30 Pinar-Torre la Llebra (Pis.) INFANTILS 11.30 Farreres-Joan Maragall (Dis.) 9.30 J o a n Maragall-EI Pinar (Dis.)

Handbol

JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-Ribes (Dis.)

18.00 CV Sant Cugat-Benidorm (Pis.)

BÀSQUET

CADET M A S C U L Í Sant Quirze-UE Sant Cugat (Dis.)

INFANTILS 10.00 CO Torreblanca-Sant J o r d i (Dis.) 11.00 CO Torreblanca-Sant J o r d i (Dis.)

JOCS ESCOLARS ü Bàsquet 10.00 11.00 12.00 9.00

BENJAMINS J o a n Maragall-E. Maristes (Dis.) Santa Isabel-Pins Vallès (Dis.) Sant Jordi-Catalunya (Dis.) Avenc-Sant J o r d i B (Dis.)

10.00 11.00 9.00 12.00

ALEVINS Verdaguer-Agora (Dis.) J o a n Maragall-Sant J o r d i (Dis.) Avenç-Santa Isabel (Pis.) Sant Jordi-Pins Vallès (Dis.)

BENJAMINS 10.00 Santa Isabel-Avenç (Dis.) 11.00 Collserola-Ferran Clua (Pis.) 13.00 10.00 11.00 12.00

ALEVINS Catalunya-La Floresta (Dis.) Collserola-Catalunya (Pis.) A v e n ç - P i n s Vallès (Dis.) A v e n ç - J o a n Maragall (Dis.) PRE-INFANT1LS Avenç-Sagrat Cor (Dis.)

INFANTILS 10.00 Avenç-Liceu Francès (Pis.) 12.00 M . Rubi-UE Sant Cugat (Dis.)

ESPORT ESCOLAR

Els Jocs Escolars tornen a la normalitat després de les vacances CM.

H Sant Cugat. - Després de Ics festes de Nadal i de Reis, els .lues Escolars han recuperat la normalitat i aquest cap de setmana seia cl primer de l'ain que lindrà competició normal. Hls equips tic les diverses escoles de Sant Cugat i Rubí icinicicn la competició en ba-qucl. futbol de sala. \oleibol i handbol, hls esport* individual- trinaran encara un cap de setmana mes a remeni porar-sc a la competició, que es continuarà lent a Terrassa com s'ha tel l'in- ara. excepte la dels escacs, que c- juguen a Sant Cugat. De tel. aquest cap de setmana hi haurà jornada d'c-caes a Sant Cugat. I l'equip de rugbv continuarà jugant amistosos. Equips de Sant Cugat A la tireta hi ha dos dels equips alevins d'handbol que s'han format a les escoles de Sant Cugat. A la foto de dalt. hi ha l'equip de l'escola Pins del Vallès. Els jugadors són Ferran Gonzàlez. Fnrie Ciil. Raül Armeni, Bernat Fleida. Jaume Valls, Francesc Caycro, Jordi Bosch i Toni Català. 1:1 monitor i entrenador responsable de l'equip de l'escola Pins del Vallès és el jugador de l'equip sènior de la UE Sant Cugat, Armand Mora. A la foto de baix hi ha l'equip de l'escola Catalunya. L'EP Catalunya té dos equips. Els jugadors del primer equip són Pol Vidal. Pau Costa, Miquel López. Martí Nicolau. Albert Rebollo, Artur Riba, Ciorka Epelde i Joaquim Gómez. Els monitors i entrenadors del conjunt que representa l'escola Catalunya són José Olalla i Txema Epelde. El primer equip aleví de l'escola Catalunya juga aquest cap de setmana contra l'equip de la Floresta. El partit que es juga a la pista de Sant Francesc es disputarà a partir de la una del migdia de demà, dissabte. El Pins del Vallès jugarà contra l'equip B de l'escola Avenç. El partit també es jugarà demà, a la pista de Sant Francesc, però començarà a les onze del matí.

L'equip femení del Júnior comença a preparar la segona part del campionat CM.

H Sant Cugat.— L'equip femení d'hoquei sobre herba del Júnior s'ha reincorporat als entrenaments després de les vacances de Nadal que Núria Olivé va donar a les jugadores. La lliga estatal femenina està aturada des del 19 de novembre, igual que el campionat estatal masculí, i des de llavors les jugadores de Sant Cugat s'han dedicat bàsicament a potenciar la preparació física. L'entrenadora de l'equip santeugatenc ha afirmat que durant aquest parèntesi «l'equip ha treballat amb intensitat i les jugadores han donat una bona resposta». Els pròxims compromisos del Júnior no arribaran fins al cap de setmana del 20 i 21 de gener. Els compromisos contra El Sardinero i la Real Sociedad s'haurien de jugar aquest cap de setmana, tal com havien previst els equips del nord, però les jugadores santeugatenques han decidit deixar els partits corresponents als dies 13 i 14 per als dies 20 i 21, ja que, segons Núria Olivé, «aquest cap de setmana encara no estaran al cent per cent de la seva preparació». Aquests dos compromisos «hauran de servir per comprovar l'estat de l'equip», segons ha explicat Núria Olivé. L'entrenadora de l'equip santeugatenc creu que contra aquests dos rivals es comprovarà si les jugadores han avançat o no respecte als compromisos de la primera volta. L'objectiu de l'equip femení del Júnior és conservar la categoria i quedar entre els vuit primers classificats, la qual cosa donaria l'entrada a les jugadores del Júnior per disputar la lligucta corresponent a la copa de la Reina —en què l'equip santeugatenc acostuma a aconseguir bons resultats—. A més. segons l'entrenadora del Júnior, l'equip «hauria de fer un bon paper en els partits que queden del campionat de Catalunya». Per aconseguir aquests objectius, segons Núria Olivé, «el més important és que l'equip treballi i que les jugadores recuperin la il·lusió». La directora de la banqueta santeugatenca creu que «amb confiança i feina es pot acabar la lliga en una posició acceptable», ja que «la confiança és una de les peces clau per recuperar posicions a la taula classificatòria». HOQUEI SOBRE PATINS

Jordi Merino estrena la fitxa del CH Sant Cugat aquest cap de setmana

A dalt, els jugadors i monitors de l'equip aleví de l'escola Pins del Vallès i, a baix, els components de l'equip aleví de l'escola Catalunya. Foto: ELS 4 CANTONS.

B Sant Cugat.— El nou fitxatge del CH Sant Cugat, Jordi Merino, s'estrenarà aquest cap de setmana amb el primer equip —de la catalana—, després que ha resolt els problemes de feina que l'han tingut apartat de la pista durant una temporada. L'equip de la catalana del CH Sant Cugat recuperarà, a més, Hernan, que ja s'ha refet de la lesió, i d'aquí a dues setmanes és previst que també es reincorpori Milla. Els jugadors de l'equip santeugatenc jugaran el primer partit oficial demà, i ahir van jugar el partit ajornat contra el Pla de Santa Maria. Aquest partit s'havia d'haver jugat el 10 de desembre però els dos equips es van posar d'acord per ajornar-lo a causa del pont de la Puríssima. L'equip de 2a catalana continua tenint els germans Villoro sancionats. /CM.

23.

Divendres, 12 de gener de 1996

APUNTS CAVALCADES

A la foto gran de dalt, la cavalcada del centre i, a la petita, la de Valldoreix. A baix, d'esquerra a dreta, les de Mira-sol, la Floresta i les Planes. Fotos: JA. MULA i XAVIER LARROSSA.

El mal temps no impedeix l'arribada dels Reis Ses Majestats omplen el municipi d'il·lusió i reparteixen tones de caramels als milers de ciutadans que surten al carrer RAMON LUQUE

H Sant Cugat.— Milers de santeugatencs van sortir al carrer per donar la benvinguda a Ses Majestats els Reis d'Orient en les cinc cavalcades que van protagonitzar per La il·lusió, els bons desitjós i l'èxit de participació van caracteritzar les cinc cavalcades que es van fer divendres passat, durant la nit màgica, a tot el municipi de Sant Cugat. Melcior, Gaspar i Baltasar van omplir de regals totes les llars, després d'haver rebut una afectuosa acollida de menuts i grans entre les gotes de pluja que van caure i que en cap moment no van espantar ningú per sortir al carrer. A excepció de la pluja i un petit retard de Ses Majestats a

tot el municipi. Els Reis van arribar en tren a la Floresta, i per primer cop també van utilitzar aquest mitjà de transport a Valldoreix. A les Planes van escollir el cavall, per desplaçar-se pels carrers d'aquest dis-

la Floresta, no hi va haver cap incident a destacar en les cavalcades. Malgrat el retard, la primera cavalcada que va iniciar el recorregut va ser la de la Floresta. A 3/4 de set de la tarda, Ses Majestats arribaven en tren a l'estació dels ferrocarrils de la Generalitat, on eren rebuts per una multitud de veïns. Precisament, a la Floresta el rei Melcior va declarar: «Nosaltres també escrivim cartes però no demanen joguines, sinó altres coses, com una mica més

de benestar, de pau, d'igualtat i, sobretot, de comprensió, que no n'hi ha gaire.» A les 6 en punt de la tarda, els Reis d'Orient arribaven al centre de Sant Cugat, a Mira-sol i a les Planes. Al centre, Ses Majestats van anar acompanyades d'una gran comitiva en què destacaven els populars Medir i Cugat, que es van passejar en un Chevrolet americà de l'any 1954. Medir i Cugat van demanar als Reis «salut i peles i que s'acabin les guerres». La cavalcada va fi-

tricte. Al centre i a Mira-sol van aparèixer dalt de les tradicionals carrrosses. Més de 3.000 quilos de caramels, confeti, il·lusió i una mica de pluja van acompanyar les cinc cavalcades de Ses Majestats. Les pasnalitzar a la plaça de Barcelona, on van ser rebuts a l'ajuntament per l'alcalde. Joan Aymerich va demanar als Reis «que continuï la pau amb què es va acabar el 95 a Bòsnia i Israel», «que s'activi l'economia municipal» i «força per tirar endavant el projecte d'arranjament del centre històric». A Mira-sol, el rei Melcior va desitjar «pau i fraternitat a tothom». La cavalcada de Mira-sol va acabar al Casal Cultural del districte amb una xocolatada popular i la representació

sejades dels Reis es van desenvolupar sense cap incident llevat d'algun petit retard, a la Floresta, provocat per les inclemències meteorològiques que van trobar en el viatge des d'Orient.

del tradicional pessebre vivent, que es va poder celebrar tot i la pluja. A les Planes, Ses Majestats van fer els darrers preparatius al restaurant Can Cases per desplaçar-se a cavall fins a la plaça de la Creu d'En Blau i iniciar allà un recorregut que va acabar a la parròquia de Ca l'Avi, on mossèn Pere va oferir xocolata a tots els assistents. Melcior, Gaspar i Baltasar van trigar una mica més a arribar fins a Valldoreix, on feien acte de presència a 2/4

de 7 de la tarda. L'horari previst pels responsables de la Cort Reial es va complir a la perfecció i Ses Majestats van arribar puntualment i per primera vegada en tren fins a 1'E.Trt.ilïil Municipal Descentralitzada (EMD). Allà el rei Melcior va assegurar que venien «plens de regals». El president de l'EMD, Jaume Santmartí, va ser l'encarregat de rebre'ls. Santmartí va demanar als Reis d'Orient «el manteniment de la cohesió dels valldoreixencs».

APUNTS

24

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 19%

LA VIDA SOCIAL

L'Espai Jove aposta per una La Xarxa presenta programació continuista aquest diumenge l'espectacle Mamà por! L'única novetat destacada és el taller sobre el món dels dinosaures El muntatge consta de tres contes adaptats mans. El tercer conte, La Trini i el troll, d'Edward Marshall, mostra la viabilitat del triomf de l'astúcia dels humans per damunt de la fatxenderia de certs éssers del regne de la por. Els tres contes han sofert un procés d'adaptació tant pel que fa a la seva estructura interna com al llenguatge. Totes les operacions a les quals s'han vist sotmesos han estat fetes amb la finalitat d'oferir al públic un muntatge àgil, entenedor i ric plàsticament. El preu per veure Mamà por! és de 350 pessetes per als socis de la Xarxa i de 400 per als no socis. Les entrades es podran adquirir diumenge a partir de les 10 del matí a les taquilles del Teatre-auditori.

RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Mamà por!, de la Companyia Alvic Teatre, és el muntatge que diumenge a partir de les 12 del migdia presenta la Fundació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil —antic Rialles— al Teatre-auditori del Centre Cultural. Aquesta obra consta de tres contes, adaptats per Roser Ros, que tracten d'un drac, un troll i un fantasma. Drac cantaire de Reberg i La Matilde i el fantasma de Wilson Gage, són els dos primer contes q u e es r e p r e s e n t a r a n . Aquests es decanten per donar als personatges de terror un tractament contemporani i intentar que ofereixin la possibilitat d'un pacte de convivència amb els hu-

RESTAU

La Coral Serra d'Or actua a la festa social de l'Ateneu

B Sant Cugat.— L'Ateneu Santcugatenc celebra aquest diumenge la festa social de l'entitat amb una actuació RAMON LUQUE per seguir la mateixa línia en els tallers de la Coral Serra d'Or que • Sant Cagat.— L'Espai Jove de la Casa amb continuïtat de professors, preus i con- farà el tradicional concert de Cultura ha presentat una programació tinguts. La novetat més destacada és l'inici de Reis i la projecció d'un pel primer trimestre de l'any molt semblant d'un taller sobre el món dels dinosaures. audiovisual sobre Terra Sana la que va fer en els darrers mesos del La informació es pot trobar a la Casa de ta. La festa, que començarà 95. L'àrea de Cultura i Joventut ha apostat Cultura o bé trucant al telèfon 589 13 82. a 2/4 de 8 del vespre al local social de l'Ateneu, servirà Tallers, cinema i música novetat és el taller sobre el i oscil·laran entre les 4.000 per lliurar els obsequis, precontinua sent l'oferta que món dels dinosaures que di- pessetes el més barat —el mis i medalles a tots els que ofereix l'Espai Jove de la rigirà Enric Sunyer, profes- de solfeig— i les 16.000 el han participat en la setena Casa de Cultura. Pel que sor de la Université Euro- més car —el de fotografia—. edició de l'exposició de pesfa als tallers, l'oferta és pràc- peenne. Pel que fa a la resta, A banda dels tallers, l'Espai sebres, la cinquena exposició ticament idèntica a la que el taller de teatre es dividirà Jove continuarà amb altres de nadales i el concurs de va oferir durant el darrer en tres grups d'edats —per ofertes com el cicle de vi- pessebres a domicili. Precitrimestre de l'any 95. Tot a joves de 13 a 16 anys, deocinema, que ha reduït les sament, el jurat del concurs i la continuïtat en els con- de 16 a 21 i majors de 21—. projeccions fins a quatre. de pessebres a domicili, fortiguts, Manel Turón, tècnic El taller de còmic continua- Les sessions es van inciar mat per membres de l'Ade l'àrea de Joventut de l'A- rà treballant el dibuix i les ahir amb la pel·lícula Pulp grupació Pessebrista de Sajuntament, assegura que «la tècniques específiques com Fiction. També continuaran badell, van veure el passat gent s'hi pot apuntar i sumar a elements bàsics. El de fo- les sessions de videofòrum dia 3 de gener tots els pessense necessitat d'haver fet tografia serà una iniciació organitzades pel Grup de sebres que hi concursaven el trimestre anterior, ja que a aquest món. Finalment, el Natura del Club Munta- i aquesta setmana han deels tallers es faran perquè de música es dividirà en cinc nyenc i Sant Cugat ajuda cidit el veredicte. A l'hora tothom s'hi pugui afegir». de diferents: guitarra elèc- a Bòsnia. Els miniconcerts de tancar l'edició d'aquest L'oferta inclou diferents ta- trica i espanyola, solfeig, i concerts, \esjams a l'Espai setmanari encara no es collers de teatre, còmic, fo- baix, bateria i combos. Els i el cicle de cinema musical neixia els guanyadors. /R.L. tografia i música. La gran preus també es mantindran completen l'oferta.

RANT

^PARADA/ FONDAft

La Nansa

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 + CAJFÈ 990 PTA

| Fregidoria-Marisqueria Rambla Can M o r a , s/n 08190 SANT CUGAT D a VALLÈS

Crta. Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 6911 52

tmm BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

C/Ue6.XIII

692 2 4 2 4

Carn a la brasa I calçots

XERCAVMS RESTAURANT CAN OUVÉ

Ctra. Cerdanyola. 9 Sant Cugat

580312»

Brotaria, ros». banquet

Av. Fa» de maig. 122

REST.ELVEJOROBLE

C/Atamira.36

LA FLORESTA

REST.RANCHOELPASO

C, Pas Estació, 15

5608838 6817355 6743803

Cuina de marea! Pebtlmariac Obert tota la setmana Cuina catalana, banquets Tancat rJum.nRi OH. noressus

MIRASOL

MA&IANER

q Guadalajara, 14

Tancat dimecres tarda

C/victorià, 18-20

674 2315 5892571

Cuina variada

LAPONOEROSA LA NANSA

Ora. SabadeB, 47

6981152

Paelles, marisc, Iregid.

Tancat dimarts n i I rjmacfss

MACXMI

C/Guatla, 2 0 - E l s Avets

6985558

Menú, degustació

Tancat rJumenna

ELPORTALET

PI.delDr.Guardiet.14

568 54 88

Ptneria, cuina catalana

Tancat dhmange-dBuna tarda-nrt

CERDANYOLA DEL VALLÈS

1 RUBÍ

5 8 8 4 2 81

Menú, carta i degustació

Tancat rlaiabtei excepte reserves

LAPALTA

Rambla Can Mora, 24

589 5 0 1 1

Frankturts

Oberttotsets dea

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Espedalteat en bacallà

CHEZPHUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

6749484

Cuina francesa/menú diari Tsncatdis». migdia I dium.

RESTjCANTINA EL HBQCAHO

C/ EndavaBada, 10

5 8 9 1 8 25

Cuina i musica autèntica

LA GRANJA

Cl St. Antonl-ptaca Barcelona

6755246

Cuina casolana

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

U UnU Engràcia. 15 • Tel 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies

CAN

/T*\

BARATA

" Cl Enric Granados, 7 " "

« « - . - T e l . 589 26 97

30 Mssím Tota una tradició PI. OeMà, 5. Tel. 67418 «7/589 27 02 SAKT CUGAT DEL VALLÈS

6753141

Braseria

BOKATAS

Plaça Hospital. 35-37

5891972

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTW

Placa Augusta. 2

5895492

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 n»

RESTAURANT CA L'ÀVIA

d Sant Antoni, 13

6740685

CuracatsfcrVHemac.

Servei de bar

MESOMENYS

Cl Elies Rogent, 14

5 8 8 3 8 23

Mericè-menú català

Obert el m l o j a

BARREST.ELMOÜ

Placa Pep Ventura, 3

5891740

Menú diari I prod, feeric

CAN BARATA

Ctra.Rubl a Sabadell, km 15.200

6 9 7 0 6 52

Cargol sauna/arròs negre

SNPPER'S

RESTAURANT

Djoua tancat excepte lesius

DJurnenoa i fast obert a parar 18h

LA 5DA6EDIA DEL MERCAT VELL Clra.de Rubí oSabodeH km 15,200 Tel. 697 06 52

PI. Pera San, 6-Tel. 589 5240 08190 SANT CUGAT ^ ^ ^ ^ Horari de 7 a 24 h

M l 1*0122»

C A FE G I NSA Baixada de l'Ajba. 20 Tel 674 ! 6 75 0 8 1 9 0 St C u g a t a e l Vallès

llOll ( .lli', li.', MIC

IUIMK, wiii·lals. RESTAURANT PIZZERIA

ms ,ii an.iw

PANXACONTENTA Passeig Olabama, 69 • Sant Cugat

Tel. 589 06 07

s

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

fi', ll.lslc

ostr.i holit 1 ,! pol

25

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 19%

NADAL 95

El rei Baltasar de Vallès sense Fronteres va repartir regals als nens immigrants. Foto: J.A. MULA.

Nens de Mira-sol van participar en el pessebre vivent. Foto: XAVIER LARROSA.

Els nens de Vallès sense Fronteres reben les joguines del rei Baltasar SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— EI rei Baltasar de Vallès sense Fronteres va reunir divendres passat famílies immigrants de Sant Cugat i Rubí en una festa a la Casa de Cultura per repartir les joguines recollides per l'entitat. Tot i que la campanya de Reis és una de les activitats habituals de Vallès sense Fron-

teres, aquest any es feia per primera vegada una festa per lliurar les joguines. La idea va sorgir del Grup de Dones de l'associació amb l'objectiu de fer viure la festa tradicional a les famílies magribines, que procedeixen d'una cultura en què no existeix aquesta celebració. «El que volem —assegura Fathiha Ben-

hammou— és que els nens se sentin integrats i que visquin l'ambient». Un jove de l'entitat, vestit de rei negre, i el torró i dolços nadalencs que es van repartir, hi van contribuir. Les joguines distribuïdes procedien de la campanya Joguina amiga de Televisió Espanyola a Catalunya i de la recollida de l'escola Ferran i Clua.

La pluja amenaça la celebració del pessebre vivent de Mira-sol RAMON LUQUE

H Mira-sol.— La pluja fina però intensa que va caure divendres passat sobre el districte de Mira-sol va estar a punt d'impedir la celebració del tradicional pessebre vivent. Finalment, el pessebre es va celebrar i Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar van poder adorar el Nen Jesús després del re-

corregut que van fer pels carrers del districte muntats a les carrosses de la cavalcada. Centenars de persones van presenciar aquesta representació, organitzada pel Consell de Districte, que es va fer al pati del Casal Cultural de Mira-sol. Una xocolatada popular va servir per fer passar el fred. El muntatge constava d'un es-

Gabinet ~mmi mèdic-quirúrgic

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti ~ PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

èdica

MUTUALIDADES RUo. Ribatalbda, 2 0 - U 3a Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat 33i4i/oe9D3Tumo por las tardes

Cirurgia

Odontologia

• DR. F E R N À N D E Z L A Y O S Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat V 5 8 9 00 00

« 589 47 00

Fa» 589 03 13

Consult. Centre Mèdic • C E N T R E MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusinol, 2, entol. 1a. Sant Cugat « 674 15 26

Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant

Cugat.tr 58913 07

Fisioteràpia GIMNÀS BIOOC C/ Rossrfò, 17 • BdMDA PH ST. AHTOMI, 7B Tel. 5 8 9 53 4 8

cenari on els nens del districte van representar en diferents espais les escenes del naixement. La tradició del pessebre vivent de Mira-sol ve de lluny. Fa anys, quan la cavalcada passava per l'església del Carme, Ses Majestats s'aturaven allà per adorar el Nen Jesús en el pessebre que en aquest indret es representava.

• SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fíatc Asisa C/ Villa, 49. Sant Cugat t r 674 48 7 2

Metge capçalera • J.R. ESQUIROL C A U S S A Capçalera, geriatria. ASC. AGRUP, MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat

« 589 39 26 t r 4 8 7 1 3 3 1 U r g e n t 2 4 h, b u s c a 2.402 • Dr. M O N T S E R R A T G A R R I G A Metge de capçalera. Visites a domldtimútues.

Major, 38, 2n. Sant Cugat v 674 00 25

• DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbia. Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat

• DRA. E U G È N I A FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1 r 1 a. Sant Cugat Tr 589 31 13 • PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Mediana adolescent Av. Torreblanca. 2 - 8, 3r pis Sant Cugat « 6 7 4 5 7 9 8 - 5 8 9 35 48

Psicologia

« 674 72 16 • DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat « 674 05 06 • DRA. M. J A U M E S A U R A Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat 0 6 7 4 2 3 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat v 589 5 1 0 6

Pedagogia Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge C/ Vm, 5-7,1 r 2a. Sant Cugat 115891215

Pediatria

• C E N T R E DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de ia paria. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat « 6 7 4 3 6 73 • C A R M E L A CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat « 589 12 15 • CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates. 2-4, 1 r 2a. Sant Cugat « 589 4 0 51 • M. ANTÒNIA EDUARDO CARD O N A Psicologia clínica Rbia. Can Mora, 1. Sant Cugat « 589 43 4 4 - 430 9 6 25

Pulmó i cor • Dr. J O A N VALLDEPERAS C O M B A S Pulmó i cor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 674 00 25

t—immmm

• JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA • Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbia. Rbataüada, 20,1 r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7216

JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia I ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 3 07

• MILÀ MARTÍNEZ M E D I N A Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 13 0 7 • DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecotogia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat tr 589 4 8 08 Particular: 6 7 4 7 4 09 • DR. ENRIQUE C A Y U E L A F O N T Ginecòleg, obstetrfda-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r 2a Sant Cugat « 6 7 4 6611 F a x 5 8 9 11 45 • DR. A N T O N I P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia • DR. JOAN CASANOVA SALLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8. 2a-10. Sant Cugat « 589 18 8 8

• ML. GOZZI DE LA TOUn nO~YO Traumatologia Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Polidlnic. Sant Cugat « 6 7 5 57 56 • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistènda sanitària. Previasa, Medytec PoHdlnlc Torreblanca, 2-8,2a-10.

Sant Cugat «5891888

• Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica Dra.M. Àngela Font Pons Dra. M. Neus Benito Bujosa Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/Sant A n t o n i , 7 4 Tel. 6 7 4 74 3 7

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Torre amb jardí

f

Ascensor

Cuina pròpia Bugaderia Metge Infermera

Fisioterapeuta Personal qualificat

Capacitat 24 places Perruquera

26

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

L A R A D I O G R A F I A ! Coral Serra d'Or

% & * \

#*%^*f t

W <**>•jfV^^* 1

*W^^I

;, -,<• Í . » ! ^ ^ ! ' ^ : ' ' * ? * ' 3 * ! ; .s

A dalt, cantada a l'església de Sant Marti d'Empúries el 1990. A l'esquerre, primer concert de la coral el 1982 al monestir, i a la dreta, en el mateix escenari el 1992, en el tradicional concert de Sant Esteve. Fotos: ARXIU CORAL SERRA D'OR. La coral Serra d'Or ha fet el seu concert més important per les diades nadalenques. Els acompanya una orquestra que dóna més relleu a aquest esdeveniment que s'ha convertit en tradicional al municipi. Des del 1982 aquesta colla d'amics i amigues, dirigits pel mestre Andreu Recasens, fan del cant una forma d'aglutinar-se i viure gairebé en família. Fan sortides i trobades lúdiques que complementen la vessant més cultural d'aquest grup que actualment consta de 36 cantaires.

Crear un grup d'amics a través del cant Formada el 1982, la coral Serra d'Or assaja regularment als locals de l'Ateneu Santcugatenc FRANCESC CARBÓ

H La coral Serra d'Or va néixer el febrer de 1982 com a coral mixta. El mestre Andreu Recasens, professor de música i exdirector d'un orfeó al Poblenou, va veure la necessitat, conjuntament amb Montserrat Calduch i Eloi Jové, de crear una coral que oferís un ampli repertori a la població. Recasens, que en l'actualitat també dirigeix la coral centenària de la Lira a la nostra vila, amb el temps ha vist consolidat el seu pro-

jecte. si bé d'aquell 1982 només resten tres cantaires. La feina, la manca de temps, les situacions familiars i les noves perspectives musicals han anat causat baixes que sortosament s'han anat suplint per gent nova i engrescada per la música. Serra d'Or és un nom que es va decidir per la l'estima que Recasens té al fet montserratí. Van començar assajant al Palau Abacial del Monestir. Tres anys després, el 1985,

amb motiu de les obres que s'hi van dur a terme, van haver de canviar de lloc. Va ser aleshores que els va acollir l'Ateneu Santcugatenc, entitat força arrelada al municipi que està situada a la plaça Pep Ventura, ben a prop del Mercat Pere San. Aquí assagen el dimarts i divendres al vespre de forma regular. La coral actualment la formen trenta-sis persones que pertanyen a les quatre cordes tradicionals: sopranos, contralts, tenors i

baixos. Periòdicament fan sessions d'impostació i de solfeig que imparteix el mateix Recasens. Els cantaires i gent que hi està vinculada són els socis de l'entitat que al llarg de l'any abonen 4.000 pessetes, quantitat que serveix per pagar partitures i petites despeses, ja que per als concerts i els muntatges amb orquestra que ofereixen cal buscar patrocinadors. Fins aquest any una entitat bancària els ajudava en els des-

plaçaments i en els concerts importants. També hi col·labora l'Ajuntament. Ara estan buscant nous patrocinadors, a la vegada que cal que pensin formes de finançament. Una coral que té la seva junta que recull, engega, aglutina i dinamitza l'entitat. Joan Pardina, Josep Saperas, Amadeu Andrés i Llibori Cassadellà han estat els presidents d'una junta que en l'actualitat està pendent de renovar-se. A Sant Cugat, la coral Se-

rra d'Or manté una activitat musical regular. Organitza concerts que ja s'han fet tradicionals com l'esmentat de Nadal, el de Primavera, el de Tardor i el de Reis. Aquest darrer és el que fan a la seu social de l'Ateneu i que ofereixen la setmana següent al dia 6 de gener. Des de fa molts anys a finals d'abril, en plena primavera, fan de forma rotativa en llocs diferents de Sant Cugat un altre concret. Han estat des de la Sala Capitular fins a l'Aula Magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels. Ja per la Festa de Tardor al monestir té lloc una actuació oberta, com sempre fan, al municipi. També participen, en aquest esperit d'arrelament al municipi, en cantades comunes amb altres corals com són, entre altres, la Campanya de Mans Unides o la de l'Onze de Setembre.

27

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

LA R A D I O G R A F I A ! Coral Serra d'Or

jm

-•'•••••

Y^wT,

^

Andreu Recasens, director de la coral, rep de l'Orfeó de Sants un record amb motiu del desè aniversari de l'entitat. Visita a Montserrat el 1995. Amb Mossèn Ribot a Riells del Montseny. Sopar de germanor el 1990. Participació en el concurs d'arrossos de la Festa Major del 1992. Concert de Sant Esteve de 1994. Fotos: ARXIU CORAL SERRA D'OR.

Conèixer i recórrer tot el país oferint múltiples concerts FC.

• A part dels concerts i de l'activitat pròpia santcugatenca, la coral Serra d'Or fa múltiples activitats fora del municipi. Dos cops a l'any bastants membres de l'agrupació, algunes vegades amb autocar i d'altres amb vehicles particulars, fan sortides per conèixer el país a comarques o indrets que tenen un marcat caràcter històric. Sota la coordinació de Climent Ribera, que pre-

para un ampli dossier sobre els llocs que es visiten, s'ha anat a Poblet i Santes Creus. També han estat a la comarca del Penedès tot visitant el castell de Subirats i bastants indrets relacionats amb la Marca Hispànica. Més a prop han estat a la comarca veïna del Vallès Oriental per conèixer el petit poble de Sant Sebastià de Montmajor. Paral·lelament a aquesta dinàmica hi ha intercanvis

amb altres agrupacions corals que pertanyen, com la Serra d'Or, a la Federació Catalana d'Entitats Corals. Han estat, entre altres llocs, a Navàs i Verges. Aquests intercanvis Recasens els valora «positivament, ja que permeten estrènyer lligams amb altres corals i conèixer els diferents nivells i repertoris.» La Federació va fer una trobada al Palau dels Esports de Barcelona a la qual van assistir membres

de totes les corals del país. Cada demarcació va cantar dues obres i al final es va fer una interpretació conjunta. Durant dos estius alguns membres de la coral han viatjat a l'estranger durant una setmana. És aquest aspecte més de companyonia i amistat que tenen els seus membres. Han estat a Àustria i Suïssa i si hi ha hagut l'ocasió han ofert un concert. «És viure les vacances

d'una forma diferent però força interessant», ha comentat Andreu Recasens. Uns aspectes de relació i d'amistat que també mantenen amb la dinàmica de la coral. Durant el darrer trimestre fan la tradicional vetllada anual. Es tracta que cada cantaire ofereixi de forma lúdica les seves aptituds teatrals, poètiques o instrumentals. També a final d'any es fa un sopar en un restaurant de la vila. Un seguit

d'activitats que al costat del cant ajuden i motiven els 36 cantaires de la coral. Tots ells i el director estan oberts a possibles incorporacions de nous cantaires. Sovint fan propaganda en mitjans locals inserint aquesta crida «Si t'agrada el cant coral, si t'ho passes bé cantant, i tens una estona lliure, si vols tenir el goig de participar-hi, anima't, t'esperem». Tot un missatge d'una entitat viva i que es mou a Sant Cugat.

28

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 19%

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1 . - Donar una capa de vernís a alguna cosa. 2 . - Arbust la flor del qual és emprada en medicina. Violenta irritació contra algú. 3 . Una forma de pair. Dificultats. E s posa s e m p r e dins la gàbia. 4 . - R o m a n a de Salt. D o n a que governa a m b tirania. Una forma d ' a n a r . 5 . Espai a recórrer entre dos punts d'una cursa. No damnificat. 6 . - Riu que desguassa a la mar d ' A z o v , al revés. Impost valor afegit. A b a n s . 7 . Trossos de roba o teixit. Déu de ta mitologia clàssica. 8 . N o m d ' h o m e . Sense alè a causa del cansament, sorpresa (plural). A c a b a a Salt. 9 . Es posa al m i g de la porta. Llorer. Conilles. 1 0 . - Pantà del Ter. Profeta major d'Israel, al revés.

1

2

3

GIRALT

4

5

6

7

8

9

10 11

1 2 3 4 5 6 7 8 9

10 posen entremig de tots els grups. Deixes de menjar, rosegons. 6 . - Filla del fill o de la Filla. Cinc romans. Inhabitat, de baix a dalt. 7 . - Romana a m b seu a Girona. 8 . - Sigla del sud. Asta, si és de bandera. Volcà de Sicília. 9 . - Mitja dotzena. Error c o m è s per inadvertència o distracció. 1 0 . - Símbol de l'argó. Moviment horitzontal de l'aire de-

Verticals: 1 . - Esclats m a g nífics. 2 . - Anà de mala manera. No dret. Aixi finalitza la ratlla. 3 . - Espai de vuit dies durant el qual l'Església celebra una solemnitat. Símbol del luteci. 4.— Grup de persones organitzat per un objecte determinat. Tros rectilini del traç de certes lletres. 5 . - Es

SÍS DIFERÈNCIES

gut a causes naturals. Ep! interjecció. 1 1 . - De molt gruix o volum relativament a la seva alçada.

ISBI3S

nES -"01 sanN jon H --6 L «eui -sy HD -"8 ni^N sdeid -•£ suy VAI

QOU --9 S3[ [i edeig -•$ e/^ BUEIIX I

-•(, g sdej, miy -•£ EJI -isnbnes -1 jBssitU3AU3 -*i :s[Biuoz)uoi] opn|Og R. SOLER

Maribel Cayuelas, a Ràdio Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

Maribel Cayuelas Buera Porta el verí de la ràdio a les venes i és una de les veus més conegudes a Sant Cugat des de fa mes de nou anys MONTSE SANT ets una veu, que cada oient de casa. Ja té títol i tot; • Sant Cugat.— Ràdio et veu com vol. És un joc es diria La ràdio de maSant Cugat va començar a que no permet cap altre mit- duixa.» —Què és el millor de fer emetre el 1982 i els sant- jà, si no és el d'escriure un cugatecs ens vam anar acos- llibre. Estic segura que no ràdio? —«Crec que és conèixer tumant a sentir unes veus hi ha ningú que vagi a una amigues, la de Maribel i la carnisseria i digui: 'Per fa- la gent del carrer, la gent de Rosa, que ens feien els vor, deixi'm fer de carnisser senzilla, però que és molt matins més divertits amb el gratis; és que a mi m'agrada.' gran, encara que ningú no seu programa. Després la rà- En canvi, a la ràdio es pre- els conegui. Em recordo dio va tancar un parell senta gent que s'ofereix a d'entrevistes entranyables d'anys, i més tard va repren- treballar gratis o a col·la- en què fins i tot he plorat. dre les emissions i Maribel borar només pel plaer de Entrevistes com la que vaig va tornar a la peixera de Rà- crear un programa. La ràdio fer a Carmen Rojo. Em vaig és un món especial que atreu emocionar. O la de Vicenç dio Sant Cugat. —Des de quan fas ràdio? molta gent que treballen o Fisas. També recordo el pro—«Sempre m'ha agradat. estudien altres coses, però grama que feia amb un avi Vaig ser a Ràdio Rubí i d'a- a qui agrada aquest món.» entranyable, el senyor Casllà vaig venir a Sant Cugat —Quin és el teu progra- tané, un programa en què moltes vegades acabava ploamb un altre company, per- ma somiat? què vam saber que s'obria —«Voldria fer un progra- rant. Haig de confessar que una emissora. Però tinc el ma per a dones, però au- tinc la llàgrima fàcil.» verí de la ràdio a les venes tèntic, feminista. No aquests —Amb tants programes, des de petita. El meu pare que es fan correntment per deus tenir moltes anècdotes. treballava a Ràdio Joventut a la dona mare i mestressa Explica-me'n una. de Catalunya i de tant —«Sí, en recordo en tant m'hi portava. moltes... Recordo una Als dinou anys vaig fer vegada que fèiem una un curs de ràdio en travessa. Rogeli Pedró, aquesta emissora. Llades de la mòbil, prevors no hi havia ni faguntava a la gent el seu cultat de periodisme ni pronòstic. Un dia era res d'aquesta mena. —Nom: Maribel Cayuelas Buera. a la plaça dels Quatre Vaig estar un any esCantons i es va acostar —Lloc de naixement: Barcelona. tudiant a Ràdio Joven—Data de naixement: 7 d'octubre a un grup de vells. Com tut i crec que encara de 1948. que vam donar pas mastinc el títol que em van sa aviat, no va poder —Estat civil: casada. donar, com a locutora —Professió: «Locutora de ràdio.» comentar res i va prepresentadora i actriz ra—Aficions: «Cuidar les plantes, veu- guntar, una mica de diofònica, i ja no vaig re cinema, tot i que no puc anar-hi sobte: 'Salamanca-Sesfer ràdio fins que vaig gaire sovint, i xerrar amb els amics.» tao?' Un dels vells li entrar a Ràdio Rubí.» —Un llibre: «Las aventuras de Cui- va contestar: 'Sí que he —Què té la ràdio que llermo, editades per Molino, en paper estao en Salamanca, y diari i amb els dibuixos originals.» es muy bonita.' El Roenganxa tant? —Una pel·lícula: «Jules et Jim, de geli li diu: 'No, tiene que —«La ràdio és màdecir: uno, equis, dos.' gica. Té un component François Truffaut.» —Una música: «La de Billie Ho- I el vell, obedient, sense de complicitat amb e n t e n d r e res, respon: l'oient que permet ser liday.» —Màxima aspiració: «Tenir temps 'Ah bien. Uno, equis, el que vols en cada modos...'» ment. Saps que només lluiré per a l'oci, jubilar-me.»

«La ràdio és comunicació i màgia»

SOPA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de 8 ocells que es poden caçar Fins el 4 de febrer.

J. ESCUDER

Les blanques surten d'aquesta complexa situació amb avantatge material. Sakajev-Veingold, Moscou 1995.

p B Q A L L A R G R

c

0

0

T N M L G A U L

R N E L L A Q L

D R O T A L J

E P T

U C A F L R N K 0 S U S E A R J

L B

R E K

G R X T O H T C B O Y

1

X D

z s

T X O A C E R D

V E V A A D

L

F

1 Ç E N 1 H M G

enamoD 'B|13Ï« 'epK»q 'ejoiioi '||3UJOIS3 "pjoi i![pà '«UWD :opn|os

JEROGLÍFIC

VEV * '<pa +L*a x 'ozs +asj. x 'o*a +HD I

GIRALT

CONTRAFORT DE LES GAVARRES Dins el terme de Quart és limitat per les valls de l'Onyar, el Rissec i el Daró.

Munt anya M o l t fosc (ai33u) 3SOd LIOW (.moai) VANVXNT1W HHOHM1NOW : 9PnI°S

:opiqos

S0LUCÍÓ DIFERÈNCIES

29'

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

ELS CINEMES «Algo de que hablar»

• SANT CUGAT

• SABADELL

Director Lasse Hallstròm. Intèrprets: Julià Roberts, Dennis Quaid i Robert Duvall. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Tot el petit món burgès de Grace s'enfonsa el dia que sorprèn el seu marit fent-se un petó amb una jove.

SantCugatl

flrrfmrt irftn

«Asalto al tren del dinero» Director Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva rivalitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació de totes les estacions de metro de la ciutat.

PrtK?

«El efecto mariposa» Director: Fernando Colomn. Intèrprets: Coque Malla, Maria Barranco i Rosa Maria Sardà. Recomanada: R 13. Sala: Kursaal. de Cerdanyola. H Un jove de vint anys molt conservador arriba a Londres acompanyat per la seva mare, una dona d'idees molt més liberals que les del noi.

«Felpudo maldito» Director. Josiane Balasko. Intèrprets: Victoria Abril, Alain Chabat i Josiane Balasko. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

4.00,6.00,8.15,10%

(tdoltÉfWftj

Sant Cugat 2

Divendres i dissabte, última protecció: 10.45.

*x,n

Sant Cagat 3 Qotdaney»

Sant Cugat 4 Sevw Sessions golfes de dissabte: Salal EM

12.45

Sala 2

AsatealiwidatQlnero

12.45

Sala 3

GoklaBeye

12.30

Sevwt

12.30

*sato al tren del dinero

U È . 4.10,6.10,6.10,10.30

• ^m/

rast: 4.00,6.00,8.1S,10.a?

'

Montecato

1..

&a|t> ai tren del dinero

4.00,6.00,8.15,10.30

Divendres i dissabte, última projecció: 10.45.

Principal

Continua 4 tarda

4.45,7.30,10.00

TCERDANYOLA

Rubí Palace 2 Felpudo maldjlo

4.30,6.30,8,30,10.30

Kursaal 1

Seven

4.50,7.15,10.30

Rubi Palace 3 MujeresaDordepwl

4.15,6.15,8.15,10.15

Kursaal 2

Felpudo maldito

4.40,6.35,8.40,10.40

Rubí Palace 4 Nuestropropiohogar TwoMuch

4.15,6.15,8.15,10.15 12.30

Kursaal 3

Smoke

4.35,6.45,8.55,11.05

Kursaal 4

IVaya Santa Claus!

4.50,850,8.50,10.50

Kursaal 5

Algo de que hablar

4.20,6.30,8.40,10.50

Sessió golfa especial, divendres i vigílies de festiu

RubíPalaoe5 Goldeneye

4.30,7.15,10.00 Sessions golfes: divendres i vigílies de festiu, a tes 12.30

4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 5.00,7.30,10.30 4.00,6.00,8.15,10,30 4.00,6.00,8.15,10.30

5 sales Palace La noche y el momento Goldeneye Algo de que hablar Asesino del mas allà

Divendres i dissabte, última protecció: 70.45. Sessió polia: 7245.

B Loli és una mestressa de casa infeliç, en el seu matrimoni amb Laurcnt, que acaba acceptant Ics insinuacions de Marijó, una ruda camionera. exfeminista del (xS. que posa el món i la sexualitat de I.oli de caps per avall.

«Goldeneye» Director: Martin Campbell. Intèrprets: Pierce Brosnan. Sean Bean i lzabella Scorrupco. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • El nou helicòpter Tiger, un giny dissuasori de l'OTAN dotat de les prestacions més efectives de defensa, és robat abans de la seva presentació mundial. El servei secret britànic envia a Sant Petersburg el seu agent més eficaç, James Bond.

Kursaal 6

«Smoke» Director Wayne Wang. Intèrprets: Harvey Keitel i William Hurt. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Gent ben diversa es reuneix en un estanc, on fumen constantment i parlen sense parar.

«Two much»

4.30,6.40,8.50,11.00

TwoUuch

Director: Fernando Trueba. Intèrprets: Melanic Griffith i Antonio Banderas. Sales: Rubí Palace 4. de Rubí, i Kursaal. de Cerdanyola. I Art Dodge s'inventa un germà bessó per poder repartir els seus favors entre ducs dones.

Kursaal?

El efecto mariposa

4.45,6.25,8.25,10.40

Kureal8

Palace

4.25,6.20,8.15,10.30

Kursaal 9

Goldeneye

5.00,7.25,10.30

Kursaal 10

Lared

4.35,6.45,8.55,11,05

Kursaal 11

Asalto al tren del dinero

4.20, 6.25, 8.30,10.45

«iVaya Santa Claus!»

«Mujcres a flor de piel»

«El ojo publico»

«La red»

Director: Patrick Alessandrin. Intèrprets: Marine Deltcrme i Florence Thomassin. Sala: Rubi Palace 3, de Rubí. I Història de tres amigues que tenen idees molt diferents sobre els sentiments, l'amor i cl sexe.

Director: Howard Franklin. Intèrprets: Joc Pcsci, Barba;.i Hershey i Jarcd Harris. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat. • Anys 41). L'na dona vol que el fotògraf Bernzy investigui el que diu que va ser el soci del seu marit.

Director Inviti Winkler. Intèrprets: Sandra líulloek i Jeremy Nortliam. Sales: Cinearl-livs, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola. I Àngela, una noia molt aficionada a la informàtica, co-

«La noche y el momento» Director: Anna Maria Tato. Intèrprets: Willem Dafoe i Lena Olin. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Una jove marquesa convida un grup d'amics al seu castell. A la nit, una ombra furtiva es presenta a l'habitació de la marquesa. És un escriptor que té fama de ser protagonista d'aventures accidentals.

Director: John Pasquin. Intèrprets: Tim Alien, Judge Reinhold i Wendv Crewson. Sala: Kursaal. de Cerdanyola. H Les vides de Scott i el seu fill canvien una Nit de Nadal quan Santa Claus cau del teulat; quan Scott es posa el seu vestit. ell i Charlie són transportats màgicament al Pol Nord.

«Palace» Director Tricicle.

Intèrprets: Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Pel·lícula muda que es desenvolupa a l'Hotel Palace, una gloriosa institució hotelera en decadència.

R Torreblanca José p l'ii i

C a d a f a l c h . s/n . T. 589 24 XI

5() p i c s

I< ) T A 1 - A

NIT

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

23 SANT CUGAT ESTRENA WESLEY

Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

Continua 4 tarda

Rubí Palace 1 Seven

ESTRENA

«Seven»

Divendres, última projecció: 10.45. Dissabte: 11.00.

«Asesino del mas allà» Director: Brett L.eonard. Intèrprets: Jeff Goldblum, Christine L.ahti. Alfred Molina i Alícia Silverstone. Recomanada: R/lív Saia; Cineart 5 sales, de Sahadel!. H Clatell Harrison, la seva esposa i la seva filla pateixen un accident de cotxe i Halch ingressa mort a l'hospital, però més d'una hora mes tard, icssuscita miraculosament.

i f t mri

mença a tenir problemes quan accepta ajudar un col·lega de professió, el qual li sol·licita una anàlisi preliminar per a un prototipus d'un programa Internet.

4a SETMANA

ESTRENA

'^àf^íKBBSmY

MOIU, SN

Tk«S-;r,Éi ajsmBjni

s;{t

5eve>\

iSOBf 0 AFAHJAW

4.30-7.30-10.15 « G O L F A » : 00.45 Dissabte, 13 a tes OO^Oh, «QOLFA»: EL OJO PUBLICO en V.O.

4.30-7.15-10.00 «GOLFA»: 00.30 - 13 ANYS

4.05 - 6.10 - 8.15 - 10.30

dCINESR Al n r v t f de l'espectador

Q Pàrking 2kpvtis

4.15 - 7.00 - 10.00

«GOLFA»: 00.30

i i ® a a a a

^KKNmn^nWt Dimecrts&a iettsptciaéor

^^mwmWwmm* Cantí d'estudiant universitari

^^MHNKm Carnet nia grans 65 anyj

»«WWK Accessai minusyalids

nflM9B3R8!9í Canut Jpve

TüSBHRfSB» Venda anticipada

TWHWBWBro Retarvé

PopSnack

APUNTS

30

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 19%

L'AGENDA LA RÀDIO

SANTS •Divendres 12

•Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h .JLl despertador, amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.,£7 gall del monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a 9 h.,notícies d'àmbit general. De 9 a 10 h,, la lera edició de l'informatiu Sant Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells. —De 10 a 12:45 h.J)ies de ràdio. el magazine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cayuelas. —De 12:45 a 13 h.. Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes. —De 13 a 13:30 h.,Sant Cugat Avui. l'informatiu.Ions edició. Edita i presenta Natàlia Linares. —De 13:30 a 14 h.£ntitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas. —De 14 a 18 h..Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martin. —De 18 a 21 h.AI lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h.Miff Raff. Música hea\y amb Marc Picanyol. —de 21 a 21:20 Uf esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte. —De 21: 20 a 23 h.Sons i estels. Presentat per Pere Pahissa. —de 23 a 24h:

DittunvAquest any, sí!. Un programa de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané. Dijous: Viure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa. Divcndres:! 7 ^//^ sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Hamed Ben Hammou. —De 24 a 7 h.Música al teu costat. —De 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius. • Dissabte

—De 8 a 9 h.. El gall del monestir, amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h,Viure a la terra. (Repetició). —De 10 a 11 h.J-lores extres. (Repetició). — D'11 a \2h.,(iameOvcr. Amb Xavier Montero. —De 12 a 13 h.,/:7 magatzem, Amb Oriol Costa i Amarida Sans. — De 13 a 14 h.Jvant MuU. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports. — De 14 a 15 h..Vallès sense fronteres. (Repetició). —De 15 a lb h.. Aquells meravellosos anys Amb Josep Maria Alvira. —De 16 a 20 h.Super DJ, presentat per Xavi Montero. —De 20 a 21 h..Bones vibracions Amb David Villena. —De 21 a 22 h.Jalmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron. —De 22 a 8 h.. Música al teu costat. • Diumenge —De 8 a 9 h.J^l dia del Senvor. —De 9 a 9:30 h.JZsport' en Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.Jil racó de la poesia. Amb Joana Francesca Garcia. —De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró. —De 10:30 a 14:30 h.. Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. —De 14:30 a 15 rt.Jisports en marxa, 2ona edició. —De 15 a 16 h./tquells meravellosos anys. —De 16a20h'.,5u/*vD./. —De 20 a 21 h.ftones Vibracions. —De 22 a 7 h., Música al teu costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a 22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

—Arcadi. •Dissabte 13 —Hilari.

• Diumenge 14 —Fèlix de Noia. •Dilluns 15 —Pau ermità • Dimarts 16 —Marcel

•Dimecres 17 —Antoni Abat • Dijous 18 —Beatriu

Laura Conejero, al camerino.

12

• Sant Cugat

• Casa de Cultura —A les 8 del vespre, espectacle de dansa amb Improvitzacions entorn de l'obra simfònica Balcànica, d'Anna Lentchs dins el marc de l'exposició d'Anna Lentchs. Organitza la companyia Caracolla Projecte amb la col·laboració de l'Ajuntament.

13

Laura Conejero és «L'Hostalera»

«Felpudo maldito»

L

f

' actriu santeugatenca Laura Conejero és un dels atractius de L'Hostalera, una comèdia de Cario Goldoni amb reflexions sobre les relacions h u m a n e s que es representa avui al Teatre-auditori. D e tota manera, el muntatge de Sergi Belbel arriba també avalat pel seu èxit al G r e c i al Condal. Si l'heu vista, val la pena que hi torneu perquè la trobareu més polida; si no, no us la perdeu. / P.R.

DIVENDRES

• Centre Cultural —A les 10 del vespre, representació de l'obra L'Hostalera de Cario Goldoni dirigida per Sergi Belbel. El muntatge està protagonitzat per Jordi Boixadcras i Laura Conejero. Intervenen Santi Ibanez, Marc Cartes, Imma Colomer, Isabel Rocatti, Pau Duran i Pere Ventura en la representació a la Casa de Cultura.

• Música al Celler —Concerts de blues, jazz, funky i rock al Celler organitzat per l'Associació de Músics Rubí Rock.

D

14

l U M E N G E

• Sant Cugat • La Xarxa —A les 12 del migdia, representació de Pespecatcle infantil Mama Por! a càrrec de la companyia Alvic-2 al Teatre auditori del Centre Cultural. El preu de les entrades és de 400 pessetes i de 350 per als socis. • Mira-sol

• L a Floresta • Gran ball per a la Gent Gran

—A les 5 de la tarda, ball per a la Gent Gran al Casal Cultural. Organitza el Col·lectiu de Gent Gran i col·labora l'Ajuntament.

• Rubí •Conferència

—A 2/4 de 6 de la tarda, conferència -col·loqui Ciiiwcimiento de Si Mismo a càrrec de Cristiana Tarragó a la Societat Teosòfica Espanyola, al carrer Sant Pere. 13.

elpudo maldito és l'última pel·lícula interpretada per Victoria Abril. Narra la història d'una dona casada, feliç com a mare però infeliç com a esposa. Ella és la francesa Josiane Balasko, que també dirigeix el film. I Victoria Vera és la lesbiana amb qui descobrirà noves possibilitats afectives. Una història que s'acosta a l'homosexualitat femenina. S'estrena aquesta tarda a la sala 2 dels cinemes de Rubí.

16

D I M A R T S

D I S S A B T E S

•Animació Infantil —A les 6 de la tarda, especatcle d'animació infantil al bar Dada. al costat de l'Estació.

Victoria Abril coprotagonitza la pel·lícula.

• La Floresta • Música

—A les 7 de la tarda, concert de violí, flauta i guitarra a càrrec de Trio Novotrono al Bar Dada de la plaça Estació.

• Sant Cugat •Centre Borja —A 3/4 de 8 del vespre, conferència sobre Fonaments històrics de l'Islam a càrrec d'Elisenda Durban, llicenciada en Història Antiga i Arqueologia, especialitat en Egiptologia. La conferència versarà sobre la vida i personalitat de Mahoma i el Corà: una revelació espiritual i una forma de vida. Al Centre Borja.

—A les 7 de la tarda, conferència sobre Oscihcions del nivell de sucre. Qué fer? i Les complicacions cròniques de la diabetis a càrrec del doctor Ricard Torras, cap de servei d'endocrinologia, diabetis i nutrició de l'Hostpital General. La conferència es farà a la Casa de Cultura. Organitza ADIVA i CAP Sant Cugat. • L a Floresta • Música

—A les 9 del vespre, concert de saxó i guitarra a càrrec de Catharina & Andrea Grimaldi al Bar Dada de la plaça Estació.

• C l u b Muntanyec

—A les 8 del vespre, trobada col·loqui amb Josep Grau-Garriga en motiu de les exposicions de l'artista al Claustre i el Centre cultural. Presenta el CM SC i glossa Ramon Grau. A la sala d'actes del Club Muntanyenc.

17

D I M

18

D I J O U S • Rubí •Activitats de consum —Xerrada sobre les reparacions de la llar a càrrec de Maria Jesús Cayuelas a l'associació de Veïns de Les Torres- Can Cabanyes al carrer Joan Puig.

mm

LA SALA

• S a n t Cugat •Informació per a diabètics

•Rubí —El 21 de gener a 2/4 de 7

de la tarda, representació de l'obra Krampac a càrrec de la companyia LTdiota amb Jordi Sànchez, Mònica Glaenzel, Karim Alami i Joel Joan. Preu de l'entrada 1.125 pessetes. —El 28 de gener a 2/4 de 7 de la tarda, música amb Albert Pla supone a Fonollosa. Preu de l'entrada: 1.125 pessetes. —L'li de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, concert de música clàssica a càrrec dels professors de l'Escola Municipal de Música. Preu de l'entrada: 575 pessetes. —El dia 25 a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Calixto Bieito. Preu de l'entrada: 1.700 pessetes. —El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya). Preu de l'entrada: 1.125 pessetes. —El dia 23 a les 10 del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten. Preu de l'entrada: 1.700 pessetes.Abonaments per la temporada a 3400 pessetes per anar a veure els espectacles de Krampac, Amfitrió i la /// Mostra Internacional de teatre d'humor. Resta d'entrades a la venda a partir del 9 de gener o a la taquilla del teatre dues hores abans de les representacions. Venda anticipada a Caixa de Catalunya.

HORARI AUTOBUSOS T LÍNIA 1 . S A N T C U G A T - M I R A S O L - M A S JANER

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTALES PLANES

SortMas dea de Mas Janar. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a restaefede F.GA de Sant Cugat -Dissabtes 1 festius. 1a sortida: 07.10h-08.1Qh lafc^íntWs de cada hora fins ates221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a retaeii«lF.Q.C. de Sant Cugat.

Sarsdae dea da a»vetoas* -Diesfriners.1asorBa^r)6.3vtdelmatíic8^homim^flMate«2130h. " -Dissabtes I feauus. 1a sortida: 08.00h del mati i cada hora tmiSafinsales 21 JOh.

Sortides des de l'Avinguda ANena $ * a i . -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h \ ai» 9 0 a * M t datada hora fins ales 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a reata#d»F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h·Ofc50hlÍa*SO minuts de cada horafinsa les 21.50h. L'úlfim servei finalitza el seu recorregut a restada de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Eataçtè Mtfcaof, Mas Janer.

• UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT SortldM d M fto Saint DontèfMc* - W e s M r ^ 1a sortida 0 6 . 1 6 h ^ . 4 » » e * 1 « l 4 f f l ^ -Ols*aM*«lteatkis.1asor&da:W.16b<>9.46hiais16i«frà -Diesf»4nefs.1as«tida:0«í3W».53hlab23l53rr*HJtsdecadahorarkwale8 22^3h. -Dissabtes i feettue. la sortida: 09.23rt-09.53h i ajs 23 i 53 minuts de cada hora finsales2Z23h. SarUdea dea de rEstaela FOC -0tesls«ws.1asortída;rje.rj6h^».35hiais05l35r^ Ifestius.1asor8d*«.rj5k09.3»iafc06i35rrm^ Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc Plaça CoS, Mercat TorreMenca, Molta*, EstscttFGC, Cotoner, Sant Domènec

-Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora 1rnKJafinsatos2&20h. -Dls«stóesifestlus.1aswtkia:u8.50hdeln^li(»dahcfaiiíii^finsales2250h. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Marcat CAP, Mona Sala, EatBoo, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom. • A 3. SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA -Kea femers. 1a sortida: 05.40h-06.25h l als 25 minuts decad*taaff»*Jas2£2Sn. -Dissabtes I feaftie.1asorSte06.25h i als 25 ro»iu»a*t^ -SortJdaaadalciowalea Terra»»: Q l ^ %_'^.' • A 3. SANT CUGAT-BARCELONA -Dies femer», lasortida: 05.1545.40 i a J s ¥ n S * a * i í i « a l o » a ï e ^ ï b h r -Dissabte*. la sortida: ()5.i5^.40i06.10hi8JstOrajnufcd«cadaN»lln»ale»2i10h. -Okimengea I fesoua. la sortida: 07.10H I ak torn»**» de o i f t l t » r f t * » « t » 2 2 : i m -Scrilotoaa*k4oneteaCerdaryc4a:22v40bi21í)^^ • A 3. BARCELONA-SANT CUGAT - 4 É » fahiaia. l a a o i a ^ 0 M 6 i als 1$ I a f a ï -DiasaJites.la»or^05.45iaJs45mim*dea^ -Diutnengaail»aftia.1asorB^06.4Shiiii«RiM^« -Sortldasaddlcic«alaaCerdajiy4te2Z15Hiakwrs).

M

i

J

^ --'

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 12 de gener de 1996

31

L'AGENDA TEATRE-AUDITORI •Sant Cagat —Divendres 19 i dissabte 20 de gener estrena Una nit qualsevol de la companyia Tetrateatre. Direcció Dolors Vilarasau, intèrprets Joan Llamas, Joan Berlanga i Clara del Ruste. —Dissabte 27 de gener a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Solistes de Barcelona sota la direcció d'Albert Argudo. —EI divendres 2 de febrer a les 10 del vespre, representació de l'obra Amfitrió de Molière. Intèrprets Xavi Ripoll, Eduard Fernàndez, Pep Planes, David Selvas, Àngels Bassas i Aurea Màrquez. —Dissabte 10 de febrer a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. —Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira. ballarins Andreu Bresca, Toni Mira, Maria Monini, Claudia Moresco, Joan Palau i Sussana Roca. —Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Orquestar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré —Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu —Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit. —Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Calileo Calilei de Bertolt Brecht. Intèrprets Carles Canut, Roser Camí. Direcció artística de Calixto Bieito.

FARMÀCIES DE TORN Farmàcia (adreça)

Dia / Poble Sant Cugat

SERVEIS

Moral (Sa-Teresa, 40)

6753344

Ajuntament

H

Grua

6743371

6923184

Ambulatori Les Planes

6755105

8991343

Bombers BeSatena

6928080

r^faraQut(BtoOtquiofa,8)

—

Bcmbere Generalitat

AVJa(Av.GeneTattat,3S)

6683967

Bombers Rubí

81» 8D 80

Aigües La Floresta

674 2 0 »

9 Sant Cugat

Fornú» (Manel Farrés, 95)

6740612

CAP

5681*22

AAPPIW Mira-sol

6742016

t Cerdanyola

Of*<Av/Aigertr*,17)

5607859

CAP urgències

S8» 4 4 %

AAW Verge Carme Mira-aot

6741003

l Rubí

Farré» {SwtJorov 25)

6990291

Casa de Cultura

6891382

jWfV Sani Joan Mira-sol

6747103

\

J. Relat {Hajor, 89)

5841481

Casal Vafldorm ,

6744589

'AfeSWVaHoreix

6742197

*< MufNvcKKt

Papiol

Montcada

085

AVȒto.Generj*at,35)

6683967

Catalana* Gas ' - .

725 28 44

AAP·iWC.MorrtïerratVal 6742105

1 Sant Cugat

Domènedi (P. Sant Magí, 50)

6743353

Centre C M c U R « * É C

5890847

AAPPWCanMatóVaB.

J Cerdanyola

Selva (Tomnte, 12)

69188901

Centre Cívic Las Ptansa ":

6755106

AAftop, i veins La Floresta

6742080

S RuW

TOMB (Pg.tesTorres, 4n)

6991072

Centre Cultural Hra-wl

598 2018

MWAtBBBtonoaURor.

6745129

= Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

Cinemes SI Cugat (Resar.)

«80841

Aa&ftMntffos

268 45 67

i

AV»(Av.GeneraBat,35)

6683967

Ceneus

6747098

DM{CHprWa)

5883080

Llorens {Sta.Marífc27)

6741531

Creu Roja Sant Cugat

6741234

GraarfW»

8742459

H.tSMMil «to Catalunya

5891212

8747615

HVatíHebron

4272000

i

Papiol

PapW

• Sant Cugat

6745049

(91)5434704

Í Cerdanyola

AJrérez (Galeries Urfoertro)

6926721

Creu Roja VaMorew

: Rubi

Rufe(atR.Sabad0t,95)

6995012

Dispensari La Floresta

:

Ouran (Fttta. Montcada, 37)

5751543

Erri Munidpal descentra*. ^8742719

H.San Joan de Déu

2034000

• Papiol

A.VM(Av.QeneraMat,35)

6883967

ENHER Rubi

UrtatCoanMa

2481040

• Sant Cugat i Cerdanyola l Rubi " Montcada

0 « ( P l g e . Diputació, 6) Bad)(Pg.OBlBsCordB§es,67) Vfe (Confort Rubi 2000) Vte (Jaume 1,20)

6741531 6922367 6691301 5645904

FECSA (atenció al client)

980313131

TeLder£gpanea

4144848

FECSA (avaries)

980232323

Informadí Carreteres

2042247

•

A.vaa(Atf.Genera«at35)

668.39.67

Montcada

Pap»

1 Sant Cugat

Rtom{O.Murto,1)

6740430

|J Cerdanyola

Vals (Avi Catalunya, 17)

6021130

ï Rubí

CfM(QZafiro,28)

6994398

8981892

FFCC

6741934

vwxnMORMiupon

476 5000

Funerària

6740525

UmnüWEHFB

4900202

G.CWí(«««oi)

6742379

tnit i IMI • i M l l i

Hisenda

6881155

OMC

Jutjat

6746696

PofeMcTarrablanca

5891732

PROMUSA

5661732

OBdna Municipal U Floresta m 08 47

i

5893168

Pardo (Masia, 2)

5642138

Parròquia St Pere Octavi*

6741163

j Papiol

A.Vfe(Av.G8nerattaL35)

8683667

Parròquia Les Planes

2647503

Parròquia VaHdorek

6740569

ASOt

6753503

Piscina Municipal VaMoreix

6754055

Arxiu Gavttt

6742570

Cuerpo Nacional òePofcia

6747858

Casal (f Avis SC

5691638

•

Sant Cugat

i Cwdanyola

R^era(CfsantRarnon,18 Gibert (Torres Oriol, 4)

• Rubí

Guix (Major, 25)

' Montcada j Papiol |

6740645 8920676 6996899

SahvBrt(S. Rusinol, 38)

AVBa(Av.Generaitat,35)

5641645 6683967

Sant Cugat

Teixidó (Rote-CeBer, 97)

6747749

Cerdanyola

Hidalgo (Rambla de Cerdanyola, 1)

6922368

Bafflori (Milà i Fontanals. 1)

; Rubi

Papiol

A.V8à(Av.Generaltat,35)

6683967

(1) D'1,'4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78. •Casa de Cultura

ASDI SANT CUGAT

ASSOCIACIÓ PROOISMINUITS PSÍQUICS I FÍSICS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

091

Uar d'Avis Parriquia

5890596

FoMa Municipal i Prot CM

092

Club Muntanyenc

6745396

Coral detslMi

6741006

906795125

Comissaria de Policia

6747612

Esbart Sant Cujat

6752652

Taxis (parada)

6740897

El Tot Sant Cugat

6748661

RàrJoTaxi

5694422

Grup Suo. Immigrants

6749314

Repsot-Butà

6741580

Ràdio Sant Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

6740322

Televisió Sant Cugat

5695366

SAUfi (Aigües)

5880021

Els 4 Cantons

5696262

—Taller de manualitats i cuina. títol de Simfonia Balcània Informació al telèfon 589 13 mostra una obra inspirada en 82. Organització: escola d'aels desatres de la guerra. dults. —Fins el 15 de gener, mostra del projecte de reconstrucció de la Bassa dels Alous i d les zones humides catalanes. EXPOSICIONS • S a n t Cugat • C a s a de C u l t u r a

—Col·lectiva dels artistes santcugatencs, Gonzaga viana, Josep Vivet i Santiago Salido 'Tadín' del 19 de gener a 1*11 de febrer. —Fins el 14 de gener, pintures d'Anna Lentsch que sota el

CONSTRUIMOS SU VIVIENDA SANT PERE DE LES FONTS, JUNTO EST. DE LES FONTS. TORRE 300 m 2 Terreno 800 m 2 , 6 hab. alto standing. 35 mill. Promociones Góngora tel. 7 8 6 1 5 04

•Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas, al carrer Gorina, 6. • C h i c Sant Cugat

—Pintures de Blanca Serrano a la Sala Priveé de la discoteca Chic. •Valldoreix •Associació de Propietaris i Veïns —Fins el 14 de gener, col·lecció Una història d'amor natural de pintura i dibuix de Gemma Navarro. •Rubí • E l Mirall —Fins al 20 de desembre, exposició de l'obra de Pep Borràs, Vaixells

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

ENTITATS

Urgències

Pol. Municipal (Valldoreix)

•Estudi Ferran Martí — del 19 al 21 de gener exposició permanent d'obres de Ferran Martí. Al carrer Gorina, 8.

3188750

rTfloraworoft.

"- Montcada

•Centre Cívic de les Planes • Cor infantil i juvenil —Tallers de música, de costura, —Nois i noies a partir de 4 manualitats, casal per a joves anys. Informació i inscripi adults, i altres activitats. Incions a la Casa de Cultura, formació i inscripcions, de 5 telèfon 589 13 82. Les acde la tarda a 9 del vespre. tivitats del cor inclouen conTelèfon: 675 51 05. Organitcerts, sortides de cap de setzació: AM L'Esclop i àrea mana i tallers complementade Cultura de l'Ajuntament. ris.

—Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

«741111

S*nchaz(PtBe.Xops,2)

Rubi

• S a n t Cugat

• C e n t r e Cívic de la Floresta

SERVEIS VaMorei» (parada)

Sana {Francesc Marià, 86)

SCantenyota

? Montcada

ALTRES ACTIVITATS

de Toro. — Del 16 al 30 de gener, pintures de Benavente Solís.

TELÈFONS

• L a Floresta

—Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. De dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89. • B i b l i o t e c a del M i l · l e n a r i de Sant Cugat

—Centre Cultural. Matins de dimarts a divendres d ' l i a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. De 5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon: 674 53 96

Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.

•Arxiu Municipal de Sant Cugat —Situat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon: 674 69 93.

• Sales privades

•Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

• Mercantic —Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de set- •Biblioteca de l'Ateneu mana. Telèfon: 674 49 50. —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre.

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició r e t r o p e c t i v a de Josep Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural.

—Exposició e x t r a o r d i n à r i a col·lectiva nadal '95. Fins el 14 de gener es poden veure obres dels artistes Curós, Florit, Garralda, Martínez Lozano, Poch Romeu i ReveUo

• S a l a Rusinol

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit i dijous i dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia.

QD-

:«p Servei + Gratuït a Domicili 'HtA*

ALUMINI

Mercat Pere San, 120 5891448

I

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

-ssraurrngn

C f ü I M D'MIUDIS MUHCAU I HUMANS

CREACIÓ I DISSENY

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 • Sant Cugat

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

ocnv»

REU0TGES D'ACTUAUTAT

SARDA

DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS kw B R E I T L I N G

Santiago

D

ftamtLüm Rusinol,

KRONQS

40

MEGA •JUNCHANS

Tel. 674 58 54

moortca loc/olr

Sant

Cugat

ELSHCANTONS

32

*

Divendres, 12 de gener de 1996

<~«V • T ï Q f j r ^ ^ Í „ j i

S«nl Cugat del Vullès: C Xemc, 5 « W tó HI

L ' E N T R E V I S T A

L A

C O L U M N A

EI cofre

E L S A A N K A . Model, actriu i presentadora de televisió

«Ara mateix és impensable que em despulli» Hem volgut despullar Elsa Anka i, a més d'una senyora estupenda, hem trobat una dona intel·ligent i sensata. Model, actriu i presentadora de televisió, l'anunci del seu strip-tease integral per TV3 va aconseguir que Pilotes fora fos líder d'audiència en la seva franja d'emissió la nit de Cap d'Any. Elsa Anca Lardín va néixer fa 30 anys al barri de la Sagrada Família de Barcelona, on viu amb el seu marit i la seva filla de 16 mesos. JORDI GRAU

I —Felicitats per Ystrip-tease. —«Gràcies. De fet qui em coneix ja sabia que hi havia truc, perquè no podia ser que a les deu de la nit de Cap d'Any l'Elsa Anka s'ho traiés tot.» —Per què? — «Si em despullo m'he de retirar. I n'hi havia per no tornar més al meu barri.» —Hi ha hagut queixes? —«De qui?» —Dels qui la volien veure nua. —«A mi no m'han arribat.» •—A TV3 hi havia voluntaris per veure-la en pilota picada. —«Tot plegat va ser una conya que algú va recollir.» —Li ha donat les gràcies pel favor, a la senyora Alemany? —«Sí, per escrit. Fs que la dona em va fer patir...» —Se sentia angoixada per la pressió social'' — « U n ;i m i c a . A n u n c i a r Ystrip-tease va ser una picadeta d'ull a l'espectador i no es pretenia res més que això, però a algú va anar-se-li la mà.» — Ho diu pel comunicat de l'Institut Català de la Dona. —«Sí. Van ser dies durs.» -Per a qui'.' — «Per a la família. Al meu pare. que ho sabia tot. li feien copets a l'esquena i li deien: 'No es preocupi, que no passa res.' Amb conya. I ell, que és fantàstic, els instava que no es perdessin Ystrip-tease.» —Ha fet algun nu? —«No.» I cl faria?

--«Mira. ara mateix és impen-

I oio: FOCUS.

«Al meu pare li feien copets a l'esquena i li deien: 'No es preocupi, que no passa res.' Amb conya. I ell els instava que no es perdessin

sable que em despulli. Sobretot per la família i pel meu marit. Diuen que els nus estan justificats en els guions, però jo crec que moltes vegades no és així.» —Critica qui en fa? —«No, i penso que si una dona o un home tenen un cos maco

V'strip-tease'»

no passa res perquè I ensenyin. Però jo ara no ho faria per respecte al meu marit.» —Escolti, tot el que té és seu o l'hi han arreglat? —«Perquè arribi al rècord de la Cher, que porta setze operacions, em falta molt encara.»

—Se sent utilitzada perquè a la televisió la presenten com una senyora estupenda? —«No, gens. El fet que una persona se senti utilitzada, manipulada o assetjada només ho pot decidir ella mateixa. Què sap la senyora Alemany si m'hi sento? I no m'hi sento.» —Va de dona fantàstica? —«Jugo a interpretar el paper de dona fantàstica, i qui em veu cada dia sap que no sóc com la que surt a la tele amb un escot fins al melic. És una interpretació.» —No li agrada ser una senyora estupenda? —«Per casa vaig amb bata, i l'Elsa que va al mercat no té res a veure amb la de la tele. No puc estar meravellosa 24 hores al dia perquè és molt cansat. A vegades ma mare em fa bronca i em diu: 'Com surts així al carrer...'» —En alguna revista se l'ha vist molt natural. —«Lecturas em va robar fotos a la platja: amb la família i embarassada.» —Per què es va canviar una lletra del seu cognom? —«Perquè a l'escola em deien 'anca de rana' i a l'hora de triar nom artístic vaig pensar que és millor que et comparin amb Paul Anka que no pas amb un batraci.» —Així Paul Anka no és el seu pare? —«He, he, al meu pare també li pregunten: 'Què, Paul, com anem?', li diuen.» —Vostè què és: model, actriu o presentadora? —«Queda pedant dir-ho, però sóc empresària de mi mateixa. De fet presento programes, però continuo essent model.» —Model o top-modell —«Em fa molta gràcia quan llegeixo que companyes meves es qualifiquen així.» —Qui és top-modell —«És ridícul dir-se top-model si no ingresses 600 quilos a l'any.» —Es va dedicar a la televisió p e r q u è es feia gran p e r ser model? —«No, al contrari. A la tele vaig començar el 91, quan en la moda tenia les portes obertes.» —Encara fa desfilades? —«No seré model eternament, però encara en faig. Aquest mes a París i el febrer a Dusseldorf.»

S Ú P E R

JOSEP M. FONALLERAS

a mort, amb Mitterrand, una manera de fer polític a ? No ho a f i r m a r i a ; segur que encara hi ha paquiderms com ell esperant entrar al cementiri dels elefants de la història d'aquest segle amb els ullals intactes, amb la dura pell, aspra, encara noble embolcall de la carcassa que ha regnat sobre els vius i els morts. Però, algú ha dissenyat el cofre on aniran a parar les joies punxegudes d'ivori, un cop els depredadors, els lladres del futur descobreixin l'amagatall dels ossos enormes? Mitterrand ho ha fet. Ha dibuixat amb paciència la seva pròpia història, el seu llegat, el seu missatge. Prou intel·ligent, però, llegit. espiritual i alhora materialista convençut, sagaç, ha volgut fer veure que escrivia el que la història ha de dir sobre ell. Sabia que, un cop mort, cadascú en faria l'anàlisi que li pertoqués i cada nou corrent, cada nova interpretació, malbaratarien qualsevol projecte d'immanència. Per això mateix, no s'ha limitat a actuar com un faraó, com un monarca autoritari per damunt del bé i del mal, com un intel·lectual que reflexiona sobre els valors, sobre la transcendència. Els faraons, morts. deixaven constància de la magnitud de la seva mort. Mitterrand, viu, en aquesta llarga i fructífera agonia, des de l'altre costat del mirall, quasi mort, amb la perspectiva que només poden tenir els il·luminats o els cadàvers, ens ha volgut fer creure que ja sabia com en podrien parlar i què en dirien, perquè ell, encara present però amb faccions de futur, de distància, s'avançava a qualsevol anàlisi perquè ja les sabia totes. Ha mort amb Mitterrand, segurament, una manera de viure la política. La lliçó de l'home que dedica els seus últims mesos a aquesta ambiciosa, desproporcionada aventura metahistòrica, em sembla admirable. Una follia. Un luxe. No hi haurà panteó que pugui encabir una empresa tan hercúlia, tan fràgil i alhora tan potent. El cofre que ha dibuixat potser serà, d'aquí a uns anys —demà mateix—, un niu de merda, però és l'últim home que s'ha atrevit a dissenyar-lo. L'últim que ha p e n s a t que valia la p e n a fer-ho. Amb tota la humilitat del món, em trec el barret.

H

D J

Cada cap de setmana mes joves el SÚPER DJ. El programa per als amants de la música màquina. Quatre hores de trance, dance, tralla. Novetats, votacions a la llista, i premis per als oients. Apunta't a la tarda SÚPER DJ. Amb XAVI MONTERO, JORDI TRILLA I RAQUEL INIESTA.

SÚPER DJ: Els dissabtes i diumenges de 16 a 20 h. a

RÀDIO SANT CUGAT 9 1 . 5 F M