ESPORTS
DIVENDRES, 8 JULIOL 1994
te noms perquè sinó... però seria una de les persones amb les quals he estat en alguna de les expedicions. -Ho tornaràs a fer? -Tinc intenció de tornar-ho a fer, però no sé quan. -Hi aniràs sol? -Sí. -És egoisme? -No, no, no... és com el que diu que vol fer una cosa i vol fer-ho, i jo vull fer-ho així, aleshores això és una altra idea que ni m'he plantejat, el tornar a anar amb un grup. -Canviant una mica de tema, què és el que fa la teva empresa? -No. Limits és una empresa de gestió. Per a fer aquest tipus d'activitats on es mouen pressupostos tan grans és necessari una empresa que ho gestioni i que ho porti, fiscalment, bé. També treballem en activitats paral·leles com és organitzar competicions de piragüisme, parapent, etcètera. Bàsicament són competicions que surten d'allò més freqüent, la majoria són inventades per nosaltres mateixos, són singulars, molt atractives i molt espectaculars també. -Practiques gairebé tots els esports d'aventura, però la gent del carrer només et recorda per l'expedició al Pol... -Sí clar, perquè la gent no et coneix, aleshores et relaciona amb el que ha llegit als mitjans. Els mitjans de comunicació tenen un poder molt important de convocatòria. -Per què creus que és motivat el "boom"d'aquests esports ara? -Jo crec que ha estat un procés normal... la majoria d'aquestes activitats són molt atractives visualment. Aleshores
F R E G I D U R I A
fetes d'una manera assegurada, amb una estructura que et faciliti el que necessitis, et permet que sigui més accessible, i que es pugui provar. Per això ha tingut aquest ressò. -S'hauria de promocionar més? -Més aviat hi hauria d'haver una informació més correcta. Penso que per haver-hi pocs professionals que coneguem aquests esports, normalment hi ha poca informació bona. Un 99 per cent de la gent que escriu als grans mitjans no té ni idea d'aquests esports, barregen els conceptes i d'esports d'aventura n'hi ha molts. -De tots, quin és el que més t'agrada? -Volar, és el somni de qualsevol persona. I jo m'hi dedico força, m'agradaria volar en planejador; bé ja ho he fet, però vull dir portant-lo jo. Potser el parapent és la manera més propera a això meu, perquè estàs volant sense cap tipus de protecció, tu sol amb l'aire a la cara. -Et consideres una persona individualista? -Potser sí, encara que treballo molt bé en grup i no tinc cap problema, però potser sí que ho sóc, en algunes coses sóc individualista. Tinc les coses molt clares molt sovint, aleshores si no trobo algú que aconsegueixi que coincidim, prefereixo fer-ho sol, però m'agrada fer-ho amb d'altres persones. -Val més sol que mal acompanyat? -Clar, això sí. Però jo penso que sóc una persona força sociable, no sóc problemàtic ni poso massa entrebancs a l'hora d'anar a fer coses... sóc un xic individualista, però no un inquisidor. •
ESTAURANT
La Nansa
PESCADO Y MARISCO FRESCO todos los días
I S Q U E R I A
ESPECIALIDADES PAELLA DE PESCADO Y MARISCO -ARROZNEGRO - SUQUET DE PESCADORES - ZARZUELA DE PESCADO - ESPECIAL LA NANSA (Mejillones, Canaillas, Bocas, Gambas, Cuerpo, Chocos, Langostineras y Calamares) -PARRILLADA (Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas, Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones) -MARISCADA (Centollo, Boca, Nécora, Canaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas)
900 1.250 2.900 2.900 3.000
2.700
3.800
Cerrodo «orles nodw y wércoles todo el ora. AGOSTO ABIERT0
RUBÍ (Cerca Mútua )
6 9 9 11 5 2
ELS 4 CANTONS 2 1
Torrats pel club i pel futbol Francesc Carbó El camp era una veritable torradora. S'havia de tenir fe per aguantar més d'hora i mitja sota un sol ardent, per córrer a banda i banda del camp d'esports de Mira-sol i participar en un acte més del cinquantenari del CMSC. Però, si a l'acte hi haguéssim assistit 50 torrats, tindria certa justificació. Però encara és més d'admirar que el Sr. Casajuana Rifà, àrbitre professional vinculat a Sant Cugat amb companys del
Col.legi català, i el Regidor d'Esports, Xavier Figueras, participessin en un encontre que es prometia de costellada i tothom se'l va prendre amb força interès. El coordinador de l'esdeveniment, en Toni Català, va confeccionar equips equilibrats i els procurà un equip així com un record commemoratiu que la senyora suada que férem ho mereixia. El resultat, com sempre, era el de menys, l'important era trobarnos i recordar, alguns amb uns quilos més, els partits que fèiem
abans entre seccions de l'Entitat. També és cert que joves promeses donaren força i ritme als partits. Anècdota a part a destacar és l'equip dels "Pros", que gairebé entre pares i fills feien el complet. Per acabar, un piscolabis final en el qual prengueren part més de 100 persones que animaren i donaren caliu a l'esdeveniment, i a esperar, com comentaven alguns, que la propera trobada es faci a la tardor o a l'hivern. •
Els tres equips que van participar en el torneig, la imatge dels qual al final no era la que veieu a les fotografies, perquè aquestes van ser fetes quan estaven nets, pentinats i empolainats. Al final eren veritables penalitats, i es que el sol aplanava d'allò més, però els anys encara més.