Issuu on Google+

ELS E l CANTO PERIÒDIC Any II. Núm. 57

INDEPENDENT D'OPINIÓ, I N F O R M A C I Ó Divendres 8 de juliol del 1994

El foc s'acosta a Sant Cugat

I

SERVEIS

Pm 1 0 0 Pies.

Els 4 Cantons inicia una nova etapa

Sant Cugat no va patir directament les conseqüències delfoc però les altes temperatures de més de 42° i la sensació d'ofec es van fer notar

Els 4 Cantons ha signat un acord amb Edicions Periòdiques de les Comarques S.A., empresa editora del diari El Punt, líder de la premsa comarcal de Catalunya. El setembre el nostre mitjà sortirà al carrer amb una nova maquetació, nova redacció, més col·laboradors, noves instal·lacions i equipament, i amb el setmanari també es distribuirà la revista Presència. Els 4 Cantons estrenarà unes noves instal·lacions en uns locals de 110 m2 situats al centre de la ciutat, concretament a f—•—„^la cruïlla dels carrers Sant Bonaventura amb Xerric. En aquesta nova seu hi haurà la redacció, els serveis de publicitat i els nous equipaments informàtics. Pàgina 5

Des de dilluns, Catalunya viu coberta de flames. Les altíssimes temperatures i la forta sequera afavoreixen la ràpida extensió de 1 'incendi. Al terme municipal de Sant Cugat, a la urbanització de Can Barata, el foc va acostar-se fins a menys de 50 metres. Per sort, un canvi en la direcció del vent va ajudar que

el foc pogués ser aturat pel grup de voluntaris, forces de policia local i el grup de protecció civil que lluitaven contra les flames. Els nens de L'Avenç que es trobaven de colònies a la localitat d'Avià, a la comarca del Berguedà, van haver de ser evacuats per la proximitat del foc. Pàgina 3

PROMUSA entrega els 48 habitatges de Can Ganxet

f

Í

La Generalitat suprimirà la segona classe dels vagons dels Ferrocarrils de Catalunya Pàgina 4 Sorpresa entre els veïns dels districtes per la decisió de l'alcalde de fer-se càrrec de Descentralització Pàgina 11

.... .j « ^iBàf-: l i Ja han començat a revisar-se les 1.381 sol·licituds que corresponen a un total de cinc-cents vuitanta-cinc sol·licitants dels habitatges de PROMUSA. És previst que abans del dia 13 de juliol apareixi la llista de sol·licitants admesos. D'altra banda, el dia 7 de juliol es va dur a terme Tacte formal d'entrega dels 48 habitatges de Can Ganxet corresponents a les promocions iniciades l'any 1992. Pàgina 4

«BBKhT

A PARTIR DEL 9 DE SETEMBRE

ELS0CANTONS

TINDRÀ MÉS

PIES ÈICIA Rblo. Can Móra,9 Tel. i Fax. 6 7 5 3 0 5 2 - Pcc. Sant Francesc,! Tel. i Fax. 5 8 9 0 8 3 3 1


SERVEIS

ELS 4 CANTONS

El Temps

Fa rmàcies deTorn

Tendència per al cap de setmana

D e l 8 a l 2 5 cle juliol Divendres

^

T

Dissabte

R

: 8 *9 A

E

w

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

R T

S. Rusinol. 38 Tel. 674 06 45

Dimecres

L

Dijous

"

Sant Magi. 50 Tel. 674 33 53

1

Dilluns

"

Dimarts

s

D

Rbl. del Celler, 97 Tel. 674 77 49

°

<

°

RW. del Celler, 97 Tel. 674 77 49

Dissabte

Pg. Diputació. 1 Tel. 674 03 64

Dimecres

K Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

Ij

J

Diumenge

A

Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

Dr. Murillo. 1 Tel. 674 04 30

R T

u

L

Dissabte

Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

£ Diumenge

16 117

A

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

R T

S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

"

Dijous

L

Divendres

Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

Dilluns

S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

( H

N

Sant Magi, 50 Tel. 674 33 53

s

Horari Autobusos

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes: Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 - ! Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador, 78-Tel. 6742372

R E F R A N Y E R CATALÀ del llibre

i -i l>,·s<l,\l\S,|\\rK i.:i'.i ',..•„ I ' u^i.iu. i

I.. ..-:',!.." • . .

>&.* Joan Amades

M\S.I\M2K •' ,"-" j M 'nnniíi-A·

•.-22 2-1- í . .'ir H ' M ' I i'njl;l;..i'I v . ' . i ' . i í ' C í i i l J

í :i

.\- s.. • i ï

0 i'i -::\ l'i'

[i Dissabtes i fi-slius i

i t£.

^-ikl.i

$à .b"*s

iK I" iiiirul··i:.-..n:.il l ..Ml'> o 22 I i\ I J : i r

« i ; . IMMIII/J :• , . i | l.\ ri.j-ll .. K-sUir .li- 1 (i I ilf S.!-l ( ..,\lt Sortides di-s it<- W . A l . l · l ) N S s \ l . \ I" ^•1|-

l,i S.-1 .:,i - ' ' ' "

Fer-se un tip de sirgar

k-iiie-^ULi-ie J i » . ; - ^

. i M ; nimuo di-i.ié.i h"M fíi> ie*

I

21 s i> Ilissahles i festius '.-, s . i n . j j l'T.5(1 - l!S soh U K N ili-,,,..:..!!.-.!!

- . - 2 s,i- K M O R R H I I T H .

Equival a treballar pesada

I. :.- • - i.

\'.r„ ,.- II ( X . J I Í N J . h u . S i l . . j a M I T . J : I r R - H . r i . i . í ' v l ' . \ t.,->s.il. I ii. ( ,»:ra.:

l·L,-Ali..

MJSJJ-C

I - : MruiKHwn.SAvnu.u D e s d e S W I IH)MÍ-'M'.(

.. s,fl-Jü. IKi Ih IK-^-li i. . ', -',

uiiiiiiis.l; i.-'i.i ' . Í . I I Í I M - Í - 2 ; .** Dissabtes i festius l11 l^i I"' - v

.1 S.'nJ.i

.il- if-1 4f- mmlus de tjda flora Mns lt> 2 : -t^h

Sortides des d.- S W f KRAM'KSC Feiners e u e p k - J l · - . o ; ^ : .1 Si.rliil.i 1 ^ 2 ;

.iK 2.w V ; iitmtus Je ^KI.: h» r.: -'no k-*

y^'"

22 J ih Dissabtes i festius '., s . m . J j l»i 2 í

. , . ; ; : s:

'• s '.(i

minlus de ..(.!.: h - u -iih k^ 22 2-h Sortides des de I 2KSI \< 10 H . l s.irhJj IX' l~ 1* 'Mi 22

i;

,;-";

;!

I -.-mers e\a-p'.s- J i ^ . i ^

L

'l'i-.ljs J e ^ J Í M M l "s es

h Dissabtes i fesilus u s,. r nòa il-)l)s

jw :~h i . , | , . | s , ; s

•muní- . 1 . , , . : . ! ' . . - . ! :ii-s ' t . 22 - - - RK( O R R H i l T: sjn; H.-ieiifi C\l- SJN- I- ii.. . , - • • ; H . t . 1 -1 lli-l

S. ; -l l!,-

- V.--..r l.i-reH j - e j M.-e-lr

is-.u.-

e i-.

I -.< S\M I [|,\l

I WIORKSU

l·l·SI'IWrS

Des de r . l OI 0 \ 1 s, n , \ , : ,.e.j ti„:a 1 milu \ i .. i l . ..1.1 i- • li 111.-i

'.ih',,-v. • *-'S|:Ü. .1 les ' U l l

l'li n u s , i;,,!,. -

k ,, hies , t,.-siiUs .1 ies 2 sil"

in-

D e s d i ' l ' f S I U 10 s . , | . . ^ 1 .,.,;., h.irj 1 tini.j. .1 ., r.i.L ' '1 ' .•„ , k 1 IIII::.I, .-i

1 :: 2

i--.- k-.-|us. ; e s S ' H '1

•-.

-.-: : . , i ! t . 22 21 li

R K C O R R K . I 1:1 h , i - ;.: H I M a . I'. U - ' - c . Meri.J ( \ P \ l l . - - s . : 1. I . . . 1

I

' .in. '

-li-esl., I 1 ,. ,-.

\ -.1 s \ \ | i | ( , \ | - Rl HI - T K R R \ S S \ |lek..li:-.s

i.-ít,

: . l i , . ,--.-

• ,--

I -. I',.].. .1 , . - M l ' I i 2 ; i - I .: - 2 -

- s |, ; , .

-,.

,,.,,,,. . . . ^

1. 1

\ -' s \ S | 1 I l . \ l . K\R( I I U M

Dl rl\K< I I O M V s \ \ 1 .. I ( , \ |

:

.-,

. . - . , , -

- ij

2s

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA hDïi)^, 'stej-à-s ] MM

Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

S^ÜSS^-W-s

s \ \ 1 •( l ( A l - M I R v - M H

Les temperatures continuaran altes el cap de setmana, especialment a les hores centrals del dia. El sol lluirà a totes les comarques. Núvols poc importants en el sector nord de Catalunya, però sense pluges. El vent continuarà bufant de component nord i marinada.

20 121 122

123 i 24 = 25 ,

M

K Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

M

M8 119

Dimarts

D

c Divendres

Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Dilluns

111 M2

i

N

i

ho

h4 M5

i 13 ( H

Diumenge

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

molt, fer una i dura

feina

Sirgar o estirar la sirga es diu de fer pujar els llaguts riu amunt, contra la direcció de Taigua, en la navegació fluvial. Quan és riu avall, el corrent s'enduu l'embarcació; de vegades cal remar per augmentar la rapidesa i la feina resulta un xic fàcil; però quan cal tomar al punt d'origen i desfer el camí fet en baixar, cal estirar l'embarcació a força de mans, tasca molt pesada i difícil. I,a corda que va lligada a l'embarcació, i que estiren des de terra un o més homes, rep el nom de sirga, de què s'ha format el verb sirgar. El llagut sol portar càrrega; el seu pes. doncs, no és petit. Els sirgadors van descalços, puix que sovint han de trepitjar terreny mullat i gairebé sempre tou i de trànsit difícil. No sempre poden seguir la vora del riu per un mateix marge: sovint han de passar d'una vora a l'altra. Entren. doncs, dins de l'embarcació per conduir-la a la riba contrària a forca de rems i. un cop allí. desembarquen per seguir la vora rocosa, sorrosa i enllotada. El sirgador que va al davant porta un gros basto amb el qual s'apuntala a terra per fer més força. Aquest bastó és anomenat dali; per aquest motiu el seu portador pren el qualificatiu de daliner. Aquest es el qui ha de fer més esforç per a fer seguir la nau. ja que ha de rompre la força del corrent, quan empeny la nau cap avall. El patró va dintre el llagut, governa el timó, ajuda la maniobra i tiba o afluixa segons conveniència. Es considerada una de les feines mes rudes i pesades. Com a anàleg de la frase que estudiem. e> diu també ler-se un tip de fargar. Eargar es pròpiament picar coure u aram desprès de fos: però per extensió s'aplií a a la lorja i ,il treball del ferro i altre metall dur. l'er a fer aquesta lema cal manejar eines molt pesants i tenir molta lorca. La Irase batre el coure, aplicada amb el mateix sentit que les anteriors. vol dir pròpiament targar aram.

• ELECTRICITAT • AIGUA - GAS

MIQUEL RAMS

• AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3 ' Edat i Carnet Jove

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

TELÈFONS D'INTERES SERVEIS -Ajuniamem - Ambulatori I.es Planes - Bombers Bellaterra - Bombers Generalitat -Bombers Rubí -CAP - C A P . Urgències -Casa de Cultura -Casal Valldoreix •Catalana de Gas -Centre Cívic La Floresta - Centre Cívic Les Planes -CentreCultural Mira-Sol Cnemes Sant ('una! <Rescr.cs-Correus - Creu Roja Sant Cugat • Creu Roja Valldoreix - Dispensari La Floresta - Knt. Municipal Dcscentralil/ada LMIFRlRubn -F.E.C.S.A -F.FCC Funerària -Grua -G.CiviliMira-soli -Hisenda -Jupat • Oficina Municipal La Floresta Parròquia Sant PereOctavià - Parròquia Les Planes - Parròquia Valldoreix - Piscina Municipal Valldoreix • Cuerpo Nacional de Policia - Crgències • Policia Municipal • Voluntaris Protecció civil • Policia Municipal i Valldoreix i • Comissaria de Policia - Taxis iparadai • Radio Taxi Rcpsol Butà - Sant (. uaat l omeri,

589 22 88 675 51 05 692 8080 085 699 80 80 5891122 589 44 55 589 13 82 674 45 99 725 29 44 5890847 675 5! 05 589 2018 5890941 674 7096 67412 34 674 24 59 67476 15 674 27 19 69918 92 58912 2* 6741934 6740525 6743371 6742379 5891155 674 66 9* 589 08 47 674 11 63 204 7503 67405 69 6754055 674 78 58 091 092 092 908 79 51 25 674 76 12 6740997 589 4422 6741580 6740322

ASS. 'RADIO

- SAL'R (Aigües.i -Valldoreix tparadal.

.58900 21 6741111

nus - Aisües La Floresta 674 20 89 - AÀPP i VV Mira-sol 674 2018 - AAVV Verge Carme Mira-Sol 674 10 03 - AAVV Sant Joan Mira-Sol 674 71 03 - AAPPi VV Valldoreix 674 21 97 AAPP: VV Coloma Moitserral Vall .674 21 05 • AAPP i VV Can Mj|o Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veíns La Floresta 674 20 89 - AA.VV Àiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 - D N.HCita prèvia! 589 3080 -Greenpeace 191) 543 47 04 -H. General de Catalunya 5891212 H.Vall cl'Hebron 427 2000 - ILSant Joan de Déu 203 40 0(1 - Unitat Coronària 248 1040 - Tel. de l'Esperança 414 48 48 - lnf. Carreteres 204 22 47 - Inf. Aeroport 478 5000 -lnf. RENFE 4900202 -Int. Pon 3I8 87 5IÍ -OM1C 589 31 W> - Policlínic Torreblanca 589 IS SS -PROMUSA 589 17 32 ENTITATS -ASDI - Arxiu Gavin •Casal d'Avis S.C -Llar d'Avis Parròquia - Club Muntanyenc -Coral Lal'nió - Esbart Sant Cugat -El Tot Sant Cugat - GmpSup. Immicrants -Radio.SantCueat - Televisió Sant Cucal -Els 4 Cantons '

675 35 03 674 25 70 5891638 58905 98 67453% 6741006 675 26 52 67486 61 674 9314 675 59 59 589 04 38 589 14 01

58944 22 674 92 12

TA X I SANT CUGAT

SERVEI DIA I NIT-servei de Grua-

I VALLDOREIX

(obrament amb Targetes de Crèdit i Teletrx

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI Servei Recollida de Voluminosos 5 8 9 2 8 17

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

-B- 674 9584-674 9612

CASAS PARTKULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIfICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Carrer ( u n NhiLis. 6 - S A N T CT('.Al - Tels. 6 7 4 SO 3 9

908 897SS2

Ctra. Cerdanyola, 50 -SAKT CUGAT-

FAX. 674 95 84


DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

3

Tots contra el foc, el bosc se'ns crema Sant Cugat va viure moments d'incertesa a causa dels nombrosos focs que cremaven a l'entorn geogràfic del Vallès. Altes temperatures i sensació d'ofec varen ser les notes predominats de la jornada. Can Barata va ser l'única urbanització afectada per les flames que van arribar a menys de 50 metres dels Mbitatges. Alumnes de l'escola Avenç van haver de ser desallotjats de la casa de colònies a Avià (Berguedà) MANÉ ESPINOSA

Emma Ansola /Montse Sant Les vacances d'estiu van començar, aquest dilluns, marcades pels nombrosos incendis que van assolar 13.000 hectàrees de terreny a tot el principat, més del doble de l'any passat. Boscos de pins i matolls varen cremar ajudats per les altes temperatures i a la forta sequera dels darrers dies. Les escombraries i deixalles deposades al bosc podrien haver estat la causa de molts dels incendis. No obstant, a punt per tancar edició, no se n'han confirmat les causes principals.

42 °a Sant Cugat

Els esdeveniments desborden els bombers Veïns, voluntaris i policia local van haver de treballar durant hores sense el suport logístic dels bombers. Van ser molts els veïns que en manegues i cubells varen buidar les seves piscines intentant si més no remullar les parets, arbres i pals elèctrics per evitar que les flames s'estenguessin. Excavadores de les brigades municipals i joves en destrals van tallar pins en un intent de mantenir el foc dins d'uns límits controlats. Els ajuntaments i els bombers van fer una crida a totes aquelles empreses amb vehicles dotats de dipòsits d'aigua per tal que prenguessin parts en les tasques d'extinció dels incendis.

Les temperatures al centre de la nostre ciutat van superar els 40° a causa dels incendis que cremaven al voltant del nostre Por a Can Barata municipi. A les quatre de la tarUn dels nuclis santcugatens da, el cel anava adquirint tonalique van viure amb més intensitats taronja i des de molts terrats tat la proximitat del foc va ser la es podien veure espesses columnes de fum que envoltaven el •urbanització de Can Barata. El fort vent que s'acusava al migterme municipal. dia va fer perillar molts dels haMoltes de les urbanitzacions bitatges de l'esmentada urbanitperifèriques de Rubí, Terrassa, zació i els veïns es van veure Castellbisbal i Sant Quirze van amb l'obligació de desallotjar haver de ser desallotajades per les cases. Finalment, el vent va la proximitat del foc, i que el canviar de direcció i el foc va fort vent regnant feia avançar poder ser controlat gràcies a les ràpidament. tasques que des de primeres hoEls parcs de bombers de Rures del matí van realitzar els bí, Bellatera i Terrassa es van veïns que van tornar ràpidament veure totalment desbordats a de la feina alertats per trucades causa dels nombrosos fronts de de familiars. El foc va passar a foc que cremaven a la zona. El uns 50 metres de la urbanització més perillós a hores del migdia i es va haver de tallar el trànsit era el de Sant Quirze, que s'exde la comarcal 14-13 a causa tenia ràpidament cap a Rubí i que el foc es trobava a peu de la Les Fonts i que aglutinava quasi carretera. bé tot el personal de bombers. Va ser necessari requerir cisternes d'aigua a la brigada muni-

cipal i a les empreses Espais Verds i Excavacions Sant Cugat per tal de col·laborar amb l'helicòpter i amb les quatre dotacions de bombers que lluitaven contra l'incendi. Una vintena de voluntaris de protecció civil i d'objectors de consciència adscrits a l'àrea de seguretat ciutadana van col·laborar en tot moment en les tasques d'extinció dels incendis. En total van ser entre 150 i 200 hectàrees de pins les que van cremar.

sa de colònies de propietat de l'escola Frederic Mistral estava ocupada per uns 70 nens i nenes d'entre 9 i 10 anys que varen ser traslladats a una casa de colònies de la Generalitat a El Pont de Cabrianes, molt a prop de Manresa. Per altra banda,el Departament de Cultura de l'Ajuntament ens confirmà que un grup de 45

nois d'entre 9 i 12 anys, que es troben de colònies a Cercs (Berguedà) dins del progama d'activitats «Viu l'estiu 94» organitzats per l'Ajuntament de Sant Cugat, estan en absoluta calma. Els bombers i la policia local tenen constància del grup i des de l'Ajuntament de Sant Cugat es manté el contacte en tot moment. •

DECORACIÓ

Les colònies de l'Avenç amenaçades pel foc

mobiliari -confecció - tapisseria - teles

Alumnes de l'escola Avenç es trobaven de colònies a Avià a la comarca del Berguedà. La ca-

AMBIENTACIÓ AMB ESTIL PROPI DIÓSENY I FAftQICACIÓ PQÒP1A DE MOBLE EN FEQQO FOQJAT PROMOCIONS QUINZENALS Aquesta

setmúnr::

CERÀMIQUES LLUMS - CANELOBRES I CENTRES

i també...

ARTICLES DE REGAL 50%dte. ROBA DE CASA 30 % dte. FLOR SECA 20 % dte. tto> CÚÏ 6& Veïns de Can Parellada (Terrassa) van fer tot el possible per poder aturar les flames que s'apropaven als seus habitatges. La seva indignació anava dirigida a l'absurd de la manca de bombers.

fcendeet

!!

XERRIC, 25 Tel. 589 45 36 SANT CUGAT


4

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

Els Ferrocarrils de la Generalitat perdran els vagons de segona

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

PR0MUSA reb 9 sol·licitud per cada un dels habitatges Redacció

ha nova línia entre la VAB i Sant Quirze s'inaugurarà el pròxim any JA. Ml

Xavi C a v a L'empresa autònoma ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya eliminarà la segona classe en els trens de les línies que enllacen Barcelona a m b Sabadell i Terrassa. La proposta ha sorgit del conseller de Política Territorial i Obres P ú b l i q u e s . J o s e p Maria Cullell, i es tarà efectiva a comients del proper any. '. canvi no suposarà cap increment adicional en el preu del bitllet de tercera, que només experimentarà l'habitual r e v i s i ó de tarifes de gener. que ha de ser aprovada per la Comisió de Preus de la Generalitat. l a uns mesos ja es va demanar la supressió de la segona classe, peto la majoral de C U ' al Parlament es va pronunciar en contra de la proposta que en aquest sentit va p r e s e n t a r l ' a l c a l d e de Sabadell. Antoni Parres. L'empres que gestiona els ferrocarrils t a m b é e s va manifestar c o n t r à r i a a la p r o p o s t a . Segons Perrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la desaparició de la classe prelerent suposaria un cost aproximat d'uns 00 milions de pessetes. A mes, l'empresa asegura que, segons una enquesta rea l i t / a d a entre els usuaris del servei, molls dels que tan ser-

vir la segona classe han expressat la intenció de no tornar a fer servir aquest mitjà de t r a n s p o r t si d e s a p a r e g u é s aquesta diferència.

Demanda social Tanmateix representants al Vallès d ' I n i c i a t i v a per Catalunya, formació a la qual pertany F a r r é s , van iniciar una campanya de recollida de sign a t u r e s q u e va a c o n s e g u i r 3.000 adhesions. Va ser en el d e c u r s de la p r e s e n t a c i ó d ' a q u e s t e s signatures al conseller Cullell quan es va anunciar l'eliminació) de la classe preferent. També diverses ass o c i a c i o n s d ' e s t u d i a n t s universitaris han demanat reiterad a m e n t a q u e s t a d e c i s i ó . Lis e s t u d i a n t s de la U n i v e r s i t a t Autònoma han de patir, a les hores punta, autèntiques congestions en els vagons de terc e r a en el r e c o r r e g u t e n t r e plaça Catalunya i Bellaterra. Per la sev a part l'oficina parlamentària d'Lsquerra Republicana de Catalunya a Sant Cugat va presentar una pregunta al P a r l a m e n t q ü e s t i o nant la pervivència d'aquesta diferència classista als ferrocarrils públics. Ln aquest sentit David Sempere. representant d'aquesta formació a Sant C u g a t , ha v alorat positiv ament la miciativ a de .1 o s e p

Maria C u l l e l l . Per S e m p e r e els Ferrocarrils de la Generalitat són de fet uns ferrocarrils m e t r o p o l i t a n s , g a i r a b é un "metro a l'aire lliure", i per tant no tenia cap sentit que es mantinguessin diferències de classe.

Nou tram a Sant Quirze Per una altre banda, es preveu que les obres de la nova v a r i a n t de la l í n i a e n t r e la Universitat Autònoma i Sant Quirze del Vallès, que van començar el passat mes de març. estiguin enllestides pel setembre de 1995. Amb aquesta nova conexió es permetrà la conexió directe entre Sabadell i la U A B , sense necessitat de fer el transbordament a Bellaterra. La apertura de la nova línia anirà acompanyada d'un a u g m e n t del servei d ' u n 50 per cent el primer any, i del 100 per cent el segons. Ferrocarrils de la Generalitat també te previst incorporar al servei 16 nous trens, que substituiran les unitats antigues de color verd encara en funcionament. Lis nous trens disposaran d'aire acondicionat. espai per al transport de bicicletes, cotxets d'infants i cadires de rodes, així com megafonia per anunciar l'arribada a cada estació. •

Els 4 Cantons tornarà amb tots vosaltres el 9 de setembre

HI passat dia 22 de juny va concloure el termini per a la recepció de sol·licituds de les p r o m o c i o n s d ' h a b i t a t g e s de PROMUSA 1994. que suposarà l'edificació de 157 habitatges dels règims especial, general i lliure taxat. 1.850 metres quadrats de locals comercia's i 107 places d'aparcament. S'han reina 1.3N 1 sul·liu Hids dels tres règims d'habitat ges que c o r r e s p u n e u a S S 5 sol·licitants. S'han presentat

closos, i que abans de finalitzar el mes de juliol es conegui la relació provisional d'adjudicataris. D'altra banda, al dia 21 de juny es va celebrar la Junta General de PROMUSA en la qual. entre d ' a l t r e s p u n t s , es van aprovar els Comptes Anuals de hi s o c i e t a t c o r r e s p o n e n t s a l'exercici PJ'ív havent-se obtingui un benefici d e s p r è s d'impostos de 22 milions de pessetes. 1 ) i | u u s . dia

7

de l u h u l es \ a

dur a terme l';aete l u r m a l d'e:i

Edificacions de Can Ganxet, en el moment de la construcció iniciada l'any 92. Aquests habitatges van ser entregats el passat 7 de juliol 535 sol·licituds per als 74 habitatges de règim general, 401 sol·licituds per als 25 de règim especial i 445 sol·licituds per als 54 habitatges lliures a preu taxat. Les s o l · l i c i t u d s han c o mençat a revisar-se. estant previst que abans del dia 13 de juliol pugui aparèixer la relació de sol·licitants admesos i ex-

trega dels 48 habitatges de Can Ganxet corresponents a les promocions de PROMUSA iniciades l'any 1992. L'acte va ser presidit per Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat i president de P»r»\/ii'. SA, i comptà amb Passistència del Consell d'Administració i de la Junta General d'aquesta empresa municipal. •

CENTRE DE LA IMATGE

• • • •

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -

Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 7 2 T e l . 5 8 0 19 5 3 -Cerdanyola-


DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

SANT CUGAT AL DIA

Nova etapa de Els 4 Cantons a partir del mes de setembre de subscriptors a tot el municipi de Sant Cugat. Campanya que es dirigirà a tots els ciutadans i comerços per poder rebre cada divendres, com els subscriptors que fins ara ens han dipositat la seva confiança, el periòdic al seu domicili i al mateix preu que al quiosc. Amb la incorporació de la revista Presència, el setmanari passarà a costar 200 pessetes.

Redacció

Els 4 Cantons inicia, a partir d'avui, una nova etapa per a la seva consolidació com a mitjà periòdic d'informació i opinió al servei de la ciutat.

ELSílCANTO

La nova empresa responsable del mitjà ha arribat a un acord amb l'empresa Edicions Periòdiques de les Comarques S.A., editora del diari El Punt, primer rotatiu en difusió i en nombre de lectors a la premsa comarcal del país, amb una mitjana consolidada de més de setze mil exemplars diaris a les comarques gironines i amb una nova edició a partir de setembre a la ciutat de Badalona (Barcelonès) i a la de Mataró en un futur pròxim. El Punt és el segon diari més venut, escrit en llengua catalana, després de l'Avui. Es, com dèiem, el primer diari comarcal de Catalunya, i amb molta diferència respecte als altres dos rotatius més venuts, el Diari de Tarragona i El Segre de Lleida. A les comarques gironines és el diari de més difusió, primer que La Vanguardia i El Periódico, i dobla en vendes el seu competidor geogràfic, el Diari de Girona. Aquest acord permetrà, a partir de setembre, entre d'altres coses, la utilització del sistema informàtic de la redacció A'El Punt, així com la seva maquetació i fons redaccional i de col·laboradors. Al mateix temps, Els 4 Cantons inclourà la revista Presència que es distribueix els caps de setmana amb El Punt, però que també inclouen altres diaris i revistes comarcals com El 9 Nou de Vic i Granollers; La Veu de l'Anoia d'Igualada; Tres de vuit de Vilafranca del Penedès, Revista de Badalona de Badalona; Rubricata de Rubí; El Pati de

art* AUCOÏ*W U W ~AÍ>\JOS C

Valls i l'Actualitat de Terrassa. Presència és la revista en català de més difusió, amb més de 60.000 exemplars. Es també el vuitè suplement més venut a tot l'Estat. L'EGM situa l'audiència de Presència en més de 150.000 lectors. A banda d'aquestes novetats que els nostres lectors podran trobar a partir del 9 de setembre, Els 4 Cantons estrenarà unes noves instal·lacions en uns locals de 110 m situats al centre de la ciutat, concretament a la cruïlla dels carrers Sant Bonaventura amb Xerric. En aquesta nova seu hi haurà la redacció, els serveis de publicitat i els nous equipaments informàtics. Els 4 Cantons se seguirà imprimint com fins ara a les rotatives de Rotimprès a Girona, però el servei de filmació es passarà a realitzar a Sant Cugat.

Campanya de Subscriptors A partir d'aquest mes de juliol, Els 4 Cantons iniciarà una campanya

Consell editorial

Dins del darrer trimestre de l'any. RK 4 Cantons constituirà el seu Consell Editorial, que estarà format per diverses persones destacades en els diferents àmbits de la vida ciutadana. El consell es reunirà periòdicament i vetllarà perquè el setmanari es mantingui fidel als seus principis editorials: independent, català, comarcal, democràtic i respectuós envers les persones i institucions.

Els 4 Cantons inicia, a partir d'ara, una nova etapa plena de reptes i alhora engrescadora. Una etapa que portarà el mitjà a la seva consolidació. La professionalització i l'esforç en equipaments i en la millora del producte, en tots els sentits, no té cap altra vocació que dotar el nostre municipi d'un mitjà escrit d'informació i opinió obert i plural, un mitjà que camini ben a prop d'una ciutat viva amb una profunda identitat i que creu en la diversitat, un mitjà que contribueixi a cohesionar-la i a fer-la més participativa. De la curta però intensa història que ja té Els 4 Cantons i de les històries dels diversos mitjans de comunicació escrits que han vist la llum en diverses etapes de la nostra ciutat, n'aprenem les lliçons que ens han deixat; al mateix temps, afrontem el futur amb tota la il.lusió de creure que l'esforç valdrà la pena. •

ELS 4 CANTONS 5

Segueixen els actes del Cinquantenari del CMSC Redacció Dins del marc dels actes del Cinquantenari de l'Entitat, el CMSC va organitzar divendres dia 1, un sopar popular al Camp Municipal d'Esports. Més de 200 persones, entre socis i simpatitzants, s'aplegaren a l'entorn de les taules per a assaborir un menjar fred i passar una tarda a la fresca, després dels dies xafogosos que està vivint el país. Abans del ball, el senyor Eduard Solé, president de l'Entitat, va fer lliurament d'unes plaques amb l'escut de l'Entitat a Institucions que han fet costat a l'Entitat al llarg dels 50 anys. Els mitjans de comunicació locals: Els 4 Cantons, Ràdio Sant Cugat, Televisió Sant Cugat i el Tot.

Mfíl^^ÍF ^ líj|||||pi!

Nens i grans van sopar i ballar a la fresca Entitats esportives com el Club natació, la Unió Esportiva Sant Cugat i la Penya Blaugrana. I per últim, l'agraïment a aquells grups de voluntaris que col·laboren amb els grans actes del Club, com la Marxa Infantil o la Mitja Marató: La Creu Roja, Protecció Civil i Voluntaris Sant cugat. Fins a les 2 de la nit l'Orquestra Factoria amenitzà un ball amb cançons d'ara i dels anys 60 i 70. •

Els 4 Cantons tornarà amb tots vosaltres a partir del 9 de setembre


SANT CUGAT AL DIA

6 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 8 JULIOL 1994

Exit dels santcugatencs a la selectivitat Un 98 % dels estudiants dels Instituts de Batxillerat supera les PAAU

Sant Cugat Comerç celebra el seu XVè aniversari Aquest divendres l'associació Sant Cugat Comerç celebra amb un còctel els seus quinze anys de vida a la discoteca Chic Sant Cugat. En el decurs d'aquest acte, que començarà a les onze de la nit. està previst que es proclamin els guanyadors del concurs d'aparadors que un any més ha organitzat l'associació del comerç durant les Festes Majors. D'altra banda, també es farà un homenatge a la Junta Gestora que ara fa quinze anys va crear aquesta associació que agrupa diverses botigues de la nostra ciutat. •

Terrassa recorre contra el Pryca de Sant Cugat

Núria de Mas L'IB "Arnau Cadell" i l'Institut d 'Knsenyamenl Secundari de la nostra cimal han obtingui resultats molt similars. Dels 152 alumnes que es \an presentar a les PA Al' per primer cop. han aprovat aproximadament un W í . D'aquesta numera el percentatge d'aprovats ha millorat tina mitjana prop de sis punts en relació al registrat cl curs llJl)2/l>.V l.a nota mitjana obtinguda en les PAAl' es troba al \oltant del XX. I .es notes de la selectivitat demostren. per tant. que les proves celebrades a finals de jun\ han estat Ics mes fàcils dels últims any s 1.1 fel que en cl curs l'io ;/o.; Caialunva hagi assolit un màxim en el nombre d'alumnes matriculats a COL' tens trobem de ple en les generacions mes nombroses de la piràmide de població de Caialimvai. circumstància

afegida a l'alt percentatge d'aprovats, fa preveure un augment de les notes mm i mes per accedir a la facultat desitjada, tot i el lleuger inclement que es produirà en l'oferia de places universitàries a primer curs. Estudiants satisfets HI passat dimarts, mentre es feien públics els resultats en els Instituts de la nostra ciutat, els estudiants es mostraven satisfets per les notes obtingudes. I.es P A A l ' celebrades t'a dues setmanes quedaven enrera: llargues nits d'insomni i hores i hores de preparació i ner\ iosisnie. 1 el que recordaven especialment eren les dues jornades dedicades a les proves. Van haver de passar un total de vuit exàmens. un per assignatura de COU cursada. a mes del comentari de text. 1 tot això, enmig d una extrema tensió i d'un ambient molt calorós.

La qualificació) de les PAAU val la meitat de la nota global que determinarà 1 entrada a les Facultats. L'altra meitat correspon a l'expedient acadèmic de BUP i COU de cada alumne. "He passat la selectivitat!", deia una futura inlermera. "però ara vindrà el pitjor, les notes de tall". Com ella molts d'altres temen no poder entrarda a la carrera triada en primera opció. Hls alumnes reconeixen que la selectivitat és un requisit per accedir a la majoria dels estudis universitaris, però que no hauria de fer-se servir com a indicatiu de l'esforç continuat al llarg del Batxillerat. Si bé per una part les PAAU tenen un electe anivellador ja que tots els alumnes de Catalunya realitzen simultàniament els mateixos exàmens, per una altra, eU resultats no s'haurien de sobrevalorar, atès que els alumnes no rendeixen de la mateixa manera que en condicions més favorables. •

L'empresa Igual destruïda per una cadena d'explosions Redacció l.a pirotècnica que ha organitzat aquests últims anys els focs d'artifi de la testa Major de Sant Cugat va quedar destruïda el passat dilluns per una explosió que va deixar l'empresa en runes. No ha estat confirmada la causa però tot apunta que la forta calor, més de 40°. junt amb alguna causa accidental \ a ocasionar

un seguit d'explosions per simpatia que van destruir una empresa peonera en el nostre país i de reconeguda fama mundialment. L'empresa Igual va organitzar els focs d'artifici dels passats JJ.OO de Barcelona i disposava d'unes instal·lacions òptimes per l'emmugatzamatge i elaboració dels articles pirotècnics. Es diu que el murs dels dipòsits on es guarden els productes

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

MARTI ARMENGAU REFLEXOTERAPIA I CURACIÓ ENERGÈTICA

^ 674 36 78 Sant Antoni, 34- 1er. Sant Cugat

més perillosos eren bunquers construïts amb parets d'uns metre de formigó. Els últims tocs de la Festa Major que van entusiasmar els santcugatencs i que per primer cop es van poder veure des del nou marc del Parc Central han estat, potser, una de les últimes mostres de la qualitat i bellesa que aquesta empresa ens tenia acostumats. •

TALLEDA-RICOMÀ ff^J VENDA

Després que la comissió d'Equipaments Comercials de la Generalitat aprovés la ubicació de Pryca a la nostra ciutat. l'Ajuntament de Terrassa va anunciar que presentaria un recurs contenciós administratiu contra aquesta implantació,perquè es considera part perjudicada per aquesta nova àrea comercial que es vol implantar a l'Augusta Bussines Park a Sant Cugat. L'Ajuntament terrasenc argumenta sobre la negativa que va obtenir de la Comissió Territorial una superfície que la cadena Continente volia implantar a Terrassa uns mesos abans de la presentació de Pryca a Sant Cugat. Aleshores la comissió va assenyalar que a l'àrea d'influència de Terrassa ja existien altres centres comercials i no va creure convenient concedir cap altra autorització. Això ha provocat aquest recurs de l'Ajuntament de Terrassa. •

Un jove excursionista santeugatenc mor en caure per un penya-segat Un jove de setze anys de la nostra ciutat va resultar mort en caure per un penya-segat mentre practicava muntanyisme amb alguns amics aprop del refugi de Restanca, a la població de Salardú, a la Vall d'Aran. Joan Pau Cornet i Cortada va caure pel penya-segat en el moment en què creuava el "Puntet de Rius"el diumenge passat a la tarda, segons informa l'agència EFE. Membres del parc de bombers de Vielha van rescatar el cos del jove santeugatenc que va ingressar a un hospital comarcal ja cadàver. •

CREACIÓ 1 DISSKNY

\ ~

MUSICALS

~

~

JOIERS - TALLERS PROPIS

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue.. D'INSTRUMENTS

OCTAVIO SARDA

/,9/£

-*&* BREITLING

_ ®£ Hamilton

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES DACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

K MEGA A KRONOS #JUNCHANS mourkG Locroix

'884

Balmes,

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès


OPINIÓ

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

EDITORIAL El Vallès es crema

A

questa setmana ha estat negra, anunciadament negra, més de trenta mil hectàrees de basc han desaparegut sota les flames destructores, imputables. Moltes d'elles han fregat el nostre terme, fins i tot han arribat al barri de Ca 'n Barata, que també és Sant Cugat. Les hem sentit de ben a prop. Una cortina de fum, dens i calent, amb un rastre cendrós, ha tapat el cel del nostre horitzó pel nord-oest. El Vallès Occidental s'enllaçava amb l'Oriental i amb altres comarques, en un ball dantesc i macabre. Bombers i ciutadans armats amb pocs mitjans i massa branques no donaven l'abast i, en moltes ocasions, amb la sensació de matar mosquits a canonades. Pocs mitjans, pocs avions i massa poca previsió. Que els boscos són bruts des de fa molts anys és de tots sabut. En aquest tema, com en altres, cal imaginació. Fa temps es va iniciar un pla per aprofitar la gran capacitat de treball de masses d'aturats. No se n 'ha sabut res més. Els quarters són plens de soldats perdent el temps. Nombrosos recursos desaprofitats i massa inversions en sofisticats avions de guerra que no ens serviran de gaire. Amb el

preu d'un es podrien comprar uns quants hidroavions i més material per als cossos de voluntaris que, impotents, veuen com no poden acudir aquí i allà, al mateix temps, al crit desesperat de molts ciutadans que veuen perillar allò que tant els ha costat d'aconseguir. Convé també replantejar el tema del voluntària!, organitzant destacaments locals amb tot el material necessari i, el que és més important, motivar la gent jove amb esperit participatiu. Cal ser rigorosos i implacables amb aquells que provoquen el foc, fan massa mal, si convé cal canviar les lleis, però els qui encenen l'espurna del desastre amb actuacions interessades, negligents, irresponsables o malaltisses, han de ser castigats d'una manera exemplificadora. Massa cigarretes llençades des del cotxe, massa costellades de diumenge, massa rostolls cremats, per no parlar de les actituds piròmanes. Massa manca de previsió i de mitjans, massa tebiesa en l'aplicació de les lleis. Del foc, tots en som una mica responsables. Davant d'ell cal més imaginació, previsió, i calen actuacions més decidides, implacables i sense treva.

Bones vacances! m il nostre editorial, avui, té una part negra, M~J trista, de reflexió, i una de ben optimista, M^J il·lusionada, engrescadora. Els 4 Cantons inicia amb aquest número un parèntesi estival i no precisament per fer vacances, tot el contrari. Ara ens posem a treballar per un objectiu que tenim aquí mateix. Una nova etapa comença a partir d'avui, una etapa que cristal·litzarà el proper dia 9 de setembre, quan el periòdic veurà la llum a una nova fesomia, una nova imatge, amb més seccions, més col·laboradors, unes noves instal·lacions més àmplies i equipades situades al cor de la ciutat; unes instal·lacions que ens permetran afrontar un brillant futur que segur que té aquest mitjà, un futur carregat de reptes i lligat a una ciutat que camina, com nosaltres, amb força i il·lusió. Ho vam anunciar ara fa uns quants números, una nova empresa assumia la responsabilitat de tirar endavant aquest mitjà. Aprofitant,

això sí, tot allò de positiu de la curta però intensa vida que tenia enrere i tot el futur que segur que té per endavant. A poc a poc, però amb pas decidit, anirem cobrint els objectius que portin Els 4 Cantons a consolidar-se com el mitjà escrit d'informació periòdica obert a tota la ciutat, obert als gairebé cinquanta mil habitants que freguen el llindar del nou segle. Per arribar a assolir aquests reptes convindrà treballar fort i no estalviar ni esforços ni il·lusió i, sobretot, seguir comptant amb la confiança dels nostres lectors que tenim avui i dels que segur s'aniran afegint al nostre projecte. Els 4 Cantons tornarà el dia 9 de setembre amb un producte més complet i amb un bon company de viatge, la revista Presència, que s'afegirà a la nova trajectòria enriquint, segur, el nostre projecte editorial. Fins llavors us desitgem que passeu unes bones i merescudes vacances d'estiu.

JELSJ^CANTONS

7

Que en som de complicats!! Josep M. Cabrerizo

Q

uan llegim un d i a r i , moltes vegades sabem o intuïm, que podem estar influenciats per allò que el periodista o escriptor ens està dient o mig dient. De tot hi ha en aquesta vida. Fins i tot qui dient poc diu molt. Els qui sembla que diuen poc, però que les van deixant de mica en mica, són els més perillosos o els més assenyats, mai se sap del tot. Mai saps per on van ells o per on ens volen fer anar a nosaltres, que encara és pitjor. Bé doncs, posats a llegir, si és que hom té aquest costum ja gairebé estrany, és important, abans de començar a llegir saber el que d'entrada, SI podrem llegir i el que NO podrem llegir, ja que moltes vegades tenim la sensació que el mitjà és o no és... què diuen i deixen de dir. No caiguem en l'error de confondre el que pot semblar a uns i altres amb el que realment sigui. Estic d'acord, que per a dir el que vull dir, no cal tant de "rotllo". Anem doncs al gra i no perdem més el temps; torno a començar. Quan ens disposem a llegir un diari o setmanari, tant li fa, ens agradaria, almenys a mi sí, que a portada ens diguessin del "color" que són les empreses editorials per no anar "venuts" tot intentant llegir entre línies més, que no pas, allò escrit en realitat. Per posar un exemple, tinc entre les meves mans una relíquia. Un diari del 1917 i que es deia "LA ACCION". S'editava a Madrid i a la capçalera ho posava ben clar: "Este periódico, sin relación con los g r e mios políticos, tiene p o r único programa decir la verdad"... "jjtoma y a ü " més clar, l'aigua

embotellada. Avui en moltes capçaleres es fa esment de la ideologia de l'editora de manera rebuscada, complexa i confusa. Mentre que d'altres, per a no comprometre's, no diuen res. La qual cosa d'entrada, es confon el personal amb un clar interès: N O DIR T O T A LA V E R I T A T . Això mateix també passa en d'altres mitjans d'informació, per exemple, ràdio o televisió. És escandalós que hi hagi "holdings" i empreses controlant diaris, emissores de ràdio o televisió on els seus principals accionistes són polítics actius. Polítics que donen suport només a canvi de serveis. Uns serveis mercenaris que els lectors hauríem de tenir el dret de saber-ho a l'hora de comprar els diaris, escoltar la ràdio o veure un canal determinat de televisió. Hauria de ser obligatori publicar junt a l'"staff', en el cas de premsa escrita, l'accionariat i, posats a demanar, que fossin breus i clars amb els seus idearis, per exemple com "LA ACCION". Només així seran creïbles els codis ètics del periodisme que no haurà de confondre ni enganyar ningú. Jo mateix he descobert que el diari que més credibilitat em d ó n a és " L A ACCION", llàstima que va desaparèixer l'any 1917. Ben mirat potser també me la donaria aquell que digués que és d'una tendència determinada de manera clara i breu. Una altra cosa seria si compartiria les opinions o no, però almenys, no em sentiria confós i enganyat tan sovint i potser, tot i no compartint les seves opinions, també el compraria, encara que fos per a contrastar la informació que de tant en tant cal fer. •

IS í Ara.; Molts anys d'una foto a l'altra, la preciosa torre, de Can Musella, va ser substituïda per cases de pisos. Al pont gros, de tres arcades, que donava entrada a Sant Cugat tan sols li queda una arcada.


OPINIÓ

8 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

La Primmirada

La vergonya nacional

Política

C a r m e n Perdices

F

ins ara, quan sentia parlar insistentment de casos de corrupció, preferia no fer-me mala sang, deixar que la justícia actués i exigir dels responsables polítics un control sobre les persones que es responsabilitzen de segons quines tasques públiques. Sobretot d'aquelles que, com la del Governador del Banc d'Espanya (màxima autoritat monetària del país, no pas econòmica) o la de Director de la Guàrdia Civil, entre d'altres, són especialment delicades. Però després dels últims esdeveniments, tan en el cas Roldàn com en el cas Rubio, em resulta difícil mantenir aquesta posició. HI "senyor" Rubio té la barra de dir que la seva tasca com a G o v e r n a d o r del Banc d'Hspanvaés immaculada. i que l'única cosa que assumeix és no haver presentat la declaració de la renda d'uns quants anys. I és que n'hi ha que tenen una manca de v e r g o n y a que la pujar els colors.

D'altra banda, quan compareix davant la comissió parlamentària que investiga el seu cas es permet el luxe de tractar amb menyspreu i supèrbia (els que el coneixen ho consideren normal) els seus membres, cosa que demostra de quina pasta està fet l'element. Doncs hauria de recordar que totes aquestes persones han estat, si més no, escollides legítimament en unes eleccions, cosa que ell mateix no pot dir. Així que millor que es guardi la supèrbia per al jutge, a veure si l'acusa de desacatament. Però aquest no és l'únic. Perquè el tema del "senyor" Roldàn ja és de pressumpte delinqüent vulgar o lladre. Sembla mentida com ho tenia tot de preparat. Com fou capaç de muntar el seu negoci personal i fer tot el que. amb la seva estimada esposa, ha fet. Palauets. c o m p t e s a S u ï s s a , tot igual que en una pel·lícula d'estafadors, però en aquest cas. malauradament real. Aquest altre element ni tan sols ha dissimulat. Ni tan sols vol ser un "senyor". No. Es UIO.AMA «et,-, vrt: n o m é s un vulgar pres-

HONEST

O sigui, que l'aprofitament del seu lloc per a beneficiar-se particularment no té importància. Hstripar la confiança dipositada en ell tampoc no té importància. Iís una cosa que li pot passar a qualsevol ciutadà. Això ho ha dit ell. Vol dir que qualsevol de nosaltres pot ser Governador del Banc d'Hspanya. ser client de l'honest i digne "senyor" de la Concha per a "treure el màxim" i per arrodonir, oblidarnos de presentar la declaració de la renda (i això tenint gestor, per cert. empresonat). Aquest subjecte és amnèsic, del que comporta èticament un càrrec com el seu. Ks clar, desconeix que possiblement, no haurà sentit mai aquesta paraula i tl'haver-la sentit, no sabrà què significa. Ell és com qualsevol ciutadà. L'única diferència és que el Governador té una capacitat d'incidència en el sistema financer espanyol, i la resta no la tneim. Però això no és més que un matís. O sigui. que som gairebé iguals. Això sí: ell és un "senyor" i com a tal, després de, pressumptament. cometre un delicte, pateix d'amnèsia. Pobre!

CORCAT

s u m p t e e s t a f a d o r , un p r e s s u m p t e lladre (les proves son força evidents), per no dir un altre mot que en altre context aconsegueix donar molt bon gust a les mongetes estofades. Però això no és tot. Ara ja alguns es dediquen a la política per a enriquir-se, directament. Ja no cal una mica de vocació per a dedicar-s'hi. No, no. Creure en el que es fa no té cap sentit per aquesta gent que, segurament, no comprèn ni de què n'estic parlant. I a més de pocavergonyes. cometen errors. Errors com parlar d'aquestes coses per telèfon, amb la moda de les escoltes telefòniques. I és que s'haurà d'anar amb compte. I a veure si tot això serveix per a fer més humil i moderat el discurs d'aquells que no paren de demanar dimissions alienes. Perquè aquest mal no és exclussiu i a tot arreu es couen faves. •

A PARTIR DEL 9 DE SETEMBRE

Fina Pérez

N

o m'hi fico en política —em diu tota decidida la meva perruquera, com si es tractés d'una gran virtut. Ben mirat, trobo que la seva actitud no és del tot incorrecta: (jper què hauria de ficar-se algú en alguna cosa que no li va? I tanmateix, no m'és possible perdre de vista el fet que aquesta qualitat optativa del compromís social que és la política és conseqüència, precisament, d'un determinat ordre polític: el qual ens ofereix l'opció de ficarnos —o no— en això o allò, ja sigui política ja sigui monopatinatge artístic. És el senyor Coromines qui. altra vegada, ens ajuda a treure'n l'entrellat. Perquè «política» ens ve del grec polís. és a dir, ciutat, que per als grecs antics era el món polític de màxima transcendència; món en què a ningú. com és lògic, mai no li agrada que hi manin els altres. però on tampoc no pot manar-hi tothom. De manera que per a la gran majoria, tant ara com aleshores, l'important no és manar sinó viure. Només hi falta, doncs, que els que manin deixin viure als altres... En aquest sentit, em limito tan sols a advertir la presència, a l'horitzó polític espanyol, d'uns molt respectables senyors i senyores que. pel que sembla, els interessa molt més manar que no pas deixar viure. Pel cap baix, els seus actes i afirmacions contra, per exemple. els drets tributaris de certes Comunitats Autònomes demostren. desgraciadament, que les coses són així... un diria que no interessa precisament, al senyor Aznar i confraria, tant la convivència com fomentar fanatismes. En fi, i en vista de tanta pobresa teòrica, si passem de la política —com ja va observar no fa gaire a les pàgines d'aquest diari la senadora i catedràtica Victòria Camps— no tindrem cap dret de queixar-nos que la política passi de nosaltres. • Nota: Amb aquest últim article s'acomiada de nosaltres la Fina Pérez, que a causa d'uns nous compromisos laborals per un altre costat, no podrà continuar amb La Primmirada. Gràcies, de part seva, a tots els lectors i a tot l'equip del diari, i molt especialment a Josep-Maria Cabrerizo. A reveure! —Ronald Puppo

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler. 91 OH 190 Sant Cugat del Vallès CIF :B6U2X 1367

Director en funcions:

ELS 0 CANTONS TINDRÀ més

PRESENCIA

J. Marc de Semir Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Filmació: Casas iGironai Impressió: Rotimpres (Girona)

Col·laboradors: Josep M. Cabrerizo, Emma Ansola. Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs. Adolf. Anna Borau.Núna de Mas, Fina Pere/. N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant. Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català. Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès. M. Espinosa, M. Sant Redacció: 5 8 9 14 0 1 Publicitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de les quals són responsables. Per respecte a la pluralitat. Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin a l'estricte respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció

589 14 OI

Telèfon publicitat 674 02 04


DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

ELS 4 CANTONS

9

Compta a Sant Cugat. Cada comerç, un amic

i la tem

NETEJA-RESTAURACIÓ I GUARDA

Confiï en autèntics pOptOL

TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

a

i

í

o

m b

t

*

Servei de recollida i lliurament GRATUÏT

t

TENIM LES MILLORS TELES DEL MERCAT I ELS PROFESSIONALSPER TREBALLAR-LES HO FEM TOT EM TAPISSERIA! CORTINES ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

al servei de les seves

cl. Girona, 15

KILIMS

(cant. Rambla Can Móra, a 50 m. Ajuntament)

MOQUETES

Tot un món

CATIFES

PAPERERIA

ORDINASOM

• VENDA D'ORDINADORS Af t -REPARACIONS. AMP.ACC•NSIMODIF'CAC D ORDINADORS _ VENDA COMPLEMENTS - A (Impressores. Cd-Roms. ex SOFTWARE DE GESTíC

Articles regal Material d'oficina Material escolar Fotocòpies, enquadernació Servei de fax

• CONSUMIBLES :Disqje:s. Paper COHVTJ. A-X >/ad ASSESSORAMENT i p OSADA El

DROGUERIA CAN MORA La drogueria del barri, on podràs trobar tot el que necessitis per a la neteja de la teva llar. Perfumeria, Bijuteria i un gran assortit de pintures per què posis guapa la teva casa. A mès també som instal·ladors de parquet de tot tipus, pintors, decoradors i industrials.

DECORACIÓ

Dos de Maig, 2

C. del Sol, 23

Tel. 6 7 5 0 7 0 2

Tel. 6 7 4 0 9 9 0

Tallers: Avda. Can Caldes, 16

j > IBEHflfflHIBHgl

PLANAS

Jaurnerocs

6746500-5892221 I Vendes: Cànovas del Castillo, 4

Tel. 589 30 08

Rambla C a n Móra (Cant. Vïnoles) Tel. 6 7 4 1 6 6 2 F a x . 5 8 9 3 3 8 0

S

WA HARDVV;

Rambla Can Móra, 9 Tel. i Fax. 675 32 03 Apartat de Correus 350 -SANT CUGAT-

9

1 a ~*

CLÍNICA VETERINÀRIA SANT CUGAT DRA. NEUS ROQUE RODRÍGUEZ

MOLT A PROP SEU - vacunació rutinària - medecina preventiva - Cirurgia, Radiologia SERVEI A DOMICILI URGÈNCIES 24 HORES Tel. 487 13 31 (ab. 1618)

Rbla. Can Mora, 9

Tel/fax. 675 30 52

Vinyoles, 10 Tel. 675 05 12 MATINS (Dia OS) 10,30 -13 h. TARDES (DL a DV) 17 - 20h.


10

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

CARTES DELS LECTORS Cinema per a infants Vull fer pública la meva indignació per la cartellera que C'incsa ens ha ofert la setmana de Festa Major als Cinemes de Sant Cugat. Sembla mentida que disposant de quatre sales no es faci una programació niés variada i que agradi a tothom. perquè nu tots som criatures. I si nu, només cal veure els títols de les pel·lícules d'aquesta setmana passada. Per començar tenim una on el protagonista és un gos (Beethoven 2-1.a família crece). una altra un surten mitja dut/ena de gats (Los aristogatosi, una que tracta de l'amistat entre un nen i una balena (L.iberad a Willy) i potser la més repel·lent de totes (Mi ehica 2). Tut plegat, la cartellera de la nostra ciutat sembla haver-se convertit en un autèntic zoològic. Es podria pensar que els responsables de Cinesa han decidit especialitzar les diferents sales que controlen al Vallès: en un lloc, programació per als nens, en un altre només thrillers. un centre dedicat numés a cinema per a minories... Però per desgràcia, si observem la resta de cinemes, més aviat sembla que tot forma part d'un conturberni infantil-ecologista

que ha decidit fer propaganda dels seus missatges arreu del Vallès: Cerdanyola, Rubí. Sabadell. Barberà i Terrassa coincideixen sospitosament, en els mateixos títols que Sant Cugat. M'agradaria que els encarregats d'organitzar la distribució i exhibició de les pel·lícules tractessin de fer una política equilibrada, ampliant l'oferta de la nostra comarca, que ara per ara està prou bé comunicada perquè existeixi una gran mobilitat de públic entre les diferents poblacions. Amb més pel·lícules per escollir s'augmentaria el número d'espectadors i ens podríem estalviar l'excusa dels fills per poder anar al cinema, com aquesta setmana. Néstor Tuga

Qui crema la nostra terra? Dilluns, la calor apreta, és un dia tranquil, d'aquells que no plau fer res només descansar i treballar "al relanti" i amb molta mandra. De sobte, el cel es torna groc. gris. negre. És el foc. El foc de cada estiu, el foc destructor que qui més o qui menys espera que ens visiti. Però aquest any, les imatges són dantesques, homes i dones lluiten colze a

colze amb galledes i mànegues contra les flames. Homes impotents i desesperats que reclamen un ajut que no arriba,i que no pot arribar perquè hi ha tants focs i tan pocs mitjans per combatre'l. Tres avions, sis o set helicòpter'., quatre-cents bombers, un centenar de cotxesbomba contra vint focs que avancen imparables atiats per la descurança i la negligència de tots. El pla d'extinció i lluita contra el foc està obsolet. Les converses per un nou pla començaven aquest mes de juliol. La discussió sobre com i qui ha de netejar el bosc encara no ha arribat a cap conclusió. Ara, després que tot s'ha cremat, tots correrem i buscarem culpes i culpables, estudiarem com posar més mitjans per poder fer què... 0 Catalunya s'ha cremat i tots en són culpables. Ja podem cridar i demanar ajut, ja podem criticar les administracions, el cos de bombers, la sequera o donar les culpes als imprudents o piròmans que el bosc ja s'ha cremat. Tots som culpables, els de dins i els de fora, els del ja farem i els que no ho fan. Tots hem perdut i ja no hi ha remei. Avui porto dol per la meva terra que ha mort cremada. Montse Sant

Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash, aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar l'atenció de petits fets, no forçosament amb ànim tan sols de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin fer -hi les seves observacions.

Unes bandes per reduir la velocitat ben polèmiques

L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix va instal·lar fa poc més d'un mes unes bandes a la Rambla Mossèn Cinto Verdaguer per evitar que els cotxes corrin. Els veïns de la zona estan certament contents ja que eviten els accidents però la resta, sobretot els conductors es queixen dels sotracs que provoquen les bandes tot i passar els 50 km per hora permesos.

Carta oberta al Batlle de Sant Cugat

E

n una entrevista publicada al N° 1 de la periclitada revista "OCCIDENTAL" EL GENER DEL 1988, pocs mesos després d'haver guanyat l'Alcaldia, vostè afirmava (esmentem textualment) que "Sant Cugat necessita mitjans d'informació escrits". I afegia: "Quan existeixin, no tindrà sentit que l'Ajuntament tingui un mitjà de comunicació. Aquests diners podran destinar-se a subvencions, ajuts a la premsa i a les entitats cíviques de Sant Cugat". ("OCCIDENTAL", n° 1. pàg. 14). Propostes programàtiques sens dubte nobles i assenyades. Doncs bé, des de fa gairebé dos anys, tenim a Sant Cugat un setmanari privat, fins ara independent i no pas dolent des del punt de vista periodístic: "ELS 4 CANTONS". I no obstant això, rectificant notòriament els seus propis i lloables criteris explicitats quan va arribar a l'Alcaldia, vostè s'entossudeix en castigar-nos periòdicament amb el seu "MUNICIPI": un butlletí que segons les seves pròpies declaracions no tindira raó de ser ni tan sols en les condicions en que s'editaven "LA VEU" o el "30 DIES" (és a dir: amb col·laboracions dels partits de l'oposició) i que malgrat tot, vostè continua editant a tot color però sense altres opinions que la seva. (I pel que fa a aquest darrer número, bustiejat "casualment" tres dies abans de les Eleccions al Parlament Europeu). No li sembla que mantenir aquest mitjà en els seus termes actuals, i en una conjura econòmica tan delicada com la que atravessa la Hisenda Municipal, pot arribar a ser fins i tot contraproduent? Per la nostra part, podem fer-li avinent de forma pública que el PARTIT POPULAR no pensa gastar gaire més d'un milió de pessetes en la propera campanya municipal del 1995. No ens sembla, doncs, ni elegant ni correcte que vostè llenci cada dos o tres mesos les 500.000 ptes. que costa cada número del "MUNICIPI". Per diferents raons,però fonamentalment perquè aquest mig milió no surt de la seva butxaca. Surt de la nostra. De la de tots els santcugatencs, que ens enfrontem amb un nou augment del Cadastre (i per tant de les contribucions, avui "IBI") aprovat pel Ple Municipal de 21/juny/94. (Tema aquest, per cert, que interessa als veïns tant o més que el Parc Central o el 5è aniversari dels Consells de Districte, i sobre el qual estem segurs que informarà a bastament en el proper número de "MUNICIPI". Junta Local del Partit Popular

El calor y las plazas duras El otro dia, por una urgència, caminaba a las tres de la tarde el sol caía como plomo derretido y el asfalto aparecía viscoso y casi liquido. Ni una sombra para guarecerme ni un solo àrbol sombreaba la caliente superfície de cemento. Y no crean ustedes que estoy hablando del Sàhara o del Cairo. Estaba en medio de mi ciudad que es la suya. Estaba en la plaza del Centro Cultural. Creo que el proyecto de esta plaza y también el senor arquitecto que la hizo no era de aquí. Seguro que era recién llegado de Suècia o Finlàndia. De otra manera no entiendo que alguien que vive a pocos kilómetros del Mediterràneo no se le ocurra que al invierno siguen meses de fuerte sol en el que el calor aprieta y en el que una sombra es imprescindible. Con esta manera casi nòrdica de construir dejan un espacio que de otro modo seria un lugar cómodo, fresco y muy agradable para pasar horas de descanso y solaz al fresco solo útil para unos pocos meses los mas fríos diciembre, enero y febrero. En marzo ya hace demasiado sol y no hablemos de los meses de verano cuando los ninos y jóvenes tienen vacaciones y tiempo libre. Esta zona de la ciudad que podia ser de esparcimiento y de holganza se convierte por obra y gràcia de una fantasiosa concepción de lo que hoy se llama diseno en un espacio útil solamente para prepararse físicamente a emprender una travesía del desierto o para entrenamiento militar de coes y similares. Desafio a quién quiera a pasar diez minutos a pie firme en medio de la plaza a las tres de la tarde de cualquier dia de julio. Estoy seguro que en la superfície de sus piedras se puede cocer un huevo. La plaza del Centro Cultural se podria rebautizar como la sartén de Sant Cugat. Honorío Ferrus


DISTRICTES

1 1 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

Quaranta anys d'Arxiu Sorpresa als districtes per que Aymerich es faci càrrec de l'àrea Gavin a Valldoreix de Descentralització Redacció

esglésies de Catalunya, 62 de les quals ha descobert ell mateix. A més l'Arxiu recull temes sobre l'arquitectura religiosa i civil, el costumisme, el folklore, la geografia, la història, els goigs, les postals, els chrostmas i estamperia religiosa. Fa deu anys Josep Maria Gavin va ser guardonat pel president de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. Una de les màximes preocupacions de Gavin fins fa poc temps era la por a que tot el material que ha recullit es perdés una vegada ell desapareixes. Aquest temor ha deixat d'existir una vegada l'Arxiu Nacional de Catalunya, que s'inaugurarà el proper mes d'abril a Sant Cugat, es comprometés a integrar l'Arxiu Gavin als seus prestatges. •

L'Arxiu Gavin ha cumplert quaranta anys. Par aquest motiu Josep Maria Gavin, fundador i actual director de l'Arxiu, va convidar als seus 22 col·laboradors a una paella per agraïr-los la feixuga tasca que han de realitzar per ordenar la multitud de documents acumulats. Gavin va aprofitar Tacte per mostrar el seu arxiu, considerat per la Unesco com l'arxiu privat més important d'Europa, als mitjans de comunicació. En la visita, el director de l'Arxiu va ensenyar part del milió de documents que guarda en el seu interior sobre 27 temàtiques culturals diferents de Catalunya. Com a fet més significatiu, l'Arxiu compta amb un inventari únic de 27 volems de totes les

Pep Català Sorpresa, alegria i cautela són els sentiments que ha provocat entre els representants veïnals dels diferents districtes l'anunci de que l'alcalde, Joan Aymerich, es farà càrrec de la regiduria de Descentralització i Participació Ciutadana. A Mira-Sol han hagut reaccions de tota mena. Josep Maria Àngel, president de l'Associació de Veïns de Sant Joan, ha manifestat que aquest canvi serà positiu, sempre i quan signifiqui un enfortiment de la tasca dels consells de districte i es posin en marxa tal i com està reglamentat al títol cinquè del Reglament Orgànic Municipal. "De totes formes, el funcionaments d'aquests organismes no és una qüestió de persones sinó de voluntat política" subratllà Àngel, qui afegeix que "una mostra de la minsa voluntat política que hi ha, ha sigut la manca d'informació que ha envoltat el tema de la planta esterilitzadora". Patrici Sànchez, president de l'Associació de Veïns de Mas Janer, destaca la seva sorpresa per que sigui l'alcalde qui s'encarregui de tan polèmic àmbit com és el de Descentralització i Participació Ciutadana. Senyala que s'alegra si manifesta interès per ressoldre les problemes que cal solucionar als districte de Mira-Sol i que ell "serà més in-

timidatori per altres persones de l'Ajuntament". També subratlla que és un home molt ocupat i no sap com podrà encarregar-se de tot. El president de l'Associació de Veïns i Propietaris de MiraSol, Salvador Fenollar, s'ha alegrat molt perquè "si hi ha algú que coneix els problemes és Joan Aymeric i ell és el que pot ressoldre'ls". Sobre Josep Romero, Fenollar subratlla que "és qui ha rebut de tots els representants veïnals i que tampoc se'l feia gaire cas des de les demés àrees municipals. A vegades no hi ha entesa entre els tècnics i els polítics". En canvi, amb l'alcalde al front, Salvador Fenollar assegura que pot millorar aquesta àrea pel càrrec que representa.

A Pespectativa Els representants de la Floresta coincideixen en esperar aconteixements i veure com es desenvolupa els propers mesos la resposta municipal a les seves peticions. Emili Rene, vocal del consell de districte per l'Associació de Veïns i Propietaris de La Floresta, s'ha mostrat sorprès per que l'alcalde es faci responsable de Descentralització, però ha manifestat que es estupend per que, d'aquesta manera, "això tindrà un altre valor". Rene assenyala que hi haurà que

esperar resultats i que "pitjor que fins ara no ho serà". Josep Vergés, vocal per l'Associació de Veïns d'Aiguallonga, afirma que serà positiu que l'alcade pugui copsar directament els problemes del districte, perquè no succeixin coses com l'experiència de la nevada de l'any passat. També ha destacat la necesitat d'esperar aconteixements. Per últim, Joaquim Garcia, també vocal del consell, subratlla que "no sabem la gestió que es farà, la valoració de la qual queda per més endavant. No obstant això, es pot interpretar que l'alacalde no té gaire confinaça per que altre porti aquesta cartera o bé que és l'àrea de Descentralització i Participació Ciutadana és lo suficientment important per que sigui el mateix Aymerich qui es faci responsable d'ella".

Treure burocràcia A les Planes, Lluis Mestres, representant de l'Associació de Veïns de Can Borrull, subratlla que "això que ha fet Aymerich es lo millor que podia haver fet. A veure si d'aquesta manera es treu burocràcia per tractar els problemes dels districtes". Malgrat aquest aparent entusiasme, Mestres ha mostrat els seus dubtes sobre la dedicació de l'alcalde, degut a les seves ocupacions: "Serà constant?". •

L'Ajuntament convoca els consells de districte P.C. Els vocals dels consells de districte de Mira-Sol, la Floresta i les Planes han rebut la convocatòria per realitzar les seves reunions la propera setmana. Els consells de districtes no es feien des del mes d'abril. Segons el Reglament Orgànic Muncipal, les reunions s'han de

celebrar com a mínim una cada dos mesos, però amb la renúncia de Josep Romero, anterior regidor de l'àrea de Descentralització i Participació Ciutadana, el tema es va retardar fins que l'alcalde Joan Aymerich anuncià que es faria càrrec de la cartera. El de Mira-Sol es reunirà el dimecres on es tractarà el tema

de la planta esterilitzadora, entre d'altres. El consell de la Floresta es celebrarà el dijous on es parlarà del tema de la prevenció d'incendis i del centre polivalent. Per últim, el de Planes es farà el divendres, on l'ordre del dia destaca el pla de prevenció d'incendis i el tema de la legalització de parcel·les. •

MANÉ ESPINOSA

Aigües de La Floresta Pearson S. Coop. Catalana Ltda. i

Societat d'Abastaments Urbans i Rurals (SAUR) Comuniquen a tots els florestans que el dia 1 de juliol s'haurà efectuat el traspàs en l'explotació del servei d'aigua potable, d'acord amb l'acordat a l'assemblea de la coopertativa d'Aigües el passat dia 5 de març. Segons acord i condicions establertes en el document de traspàs, SAUR no modificarà la tarifa vigent mentrestant no quedi igualada amb la que es ve aplicant a Sant Cugat. El rebut del segon trimestre serà passat al cobrament per part de la Cooperativa d'Aigües de La Floresta. A partir d'aquella data, totes les reclamacions del servei s'hauran de passar al telèfon d'avaries de SAUR, núm. 589 00 21. Durant el primers mesos, Aigües de La Floresta i SAUR coordinaran les tasques conjuntament amb el fi d'evitar un canvi traumàtic.


12

REPORTATGE

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 8 JULIOL 1994

Una història feta llegenda a l'Arrabassada Restes de runes d'aquest complex són encara visibles avui si bé la vegetació se les està fent seves Josep M. Cabrerizo Primer fou la construcció de la earrelera de l'Arrabassada, q u e va f i n a l i t / a r l ' a n y ISS7 i que va ajudar a la com u n i c a c i ó e n t r e les p o b l a cions de San! Cugat i Barcelona. Aquesta nova via de comunicació permetia apropat la gran capital amb el Vallès, es pecialment les ciutats de 1 ^ rrassa i Sabadell. 1 .uiilv v a representar l'inici d ' u n a etapa iinpoitatit de .. i nMi iu cio en el c i ii; de 1.1 in h 'i I a n v a l'e i aquell ! mal de seele v arcti mi ei.ii se le- pi inieres i ibics del que dcspies VIKI conegut com I ibtdabo. I li v pi i 'mogui pel I )|. \udi en. mes >. uiieeilt com "'el pa-ailleies" pei les tamoses pa-'.ille- e m l i a la Uis. i de les qual-- en l·iii I' un enlor. I.n un altre indret de la miintanv a i en sentit de baixa du en direcció a Sant ( u;jal just on a\ ui hi ha el desviament per accedit a la urbanitz a c i ó de ( a n ( o i l e s . es \ a construir el (iran Hotel Restaurant inaugurat l'any I SW. i complex de luxe on el Xe! de París convidava als serveis de la "(iran Carta". Hotel pensat per atreure el públic més selecte i refinat de l'època. La ubicació del recinte era una impressionant vista panoràmica sobre el Vallès, on el visitant també podia gaudir de la bellesa dels jardins que envoltaven aquells edificis. L'arquitecte Irancès. Lechevallier Chev iguard. va transmetre en el seu treball l ' e s p l e n d o r de les mans edificacions franceses perfectament executades. LI (iran Hotel Restaurant disposava de tota mena de luxes i

L'entrada, impressionant estructura de ferro, donava la benvinguda al visitant. Just davant el tramvia que des de Barcelona portava els clients que anaven a gaudir d'aquelles instal·lacions. una prestança sòlida i acurada. tot dins d'un estil de construcció propi de l'època: entre neoàrab i modernista. Fil lloc va obtenir popularitat i fama entre la burgesia barcelonina, la qual es d e s p l a ç a v a fins a la muntanya per assistir als espectacles musicals que el (iran Hotel Restaurant organitzava amb les orquestres més importants del moment. La gent de Sant Cugat es mirava com un gran e s d e v e n i m e n t el fet de poder anar a passar un dia en el Casino, cosa que no estava pas a l'abast de tohom.

Neix de la mà de l'empresari Josep Sabadell el projecte del Casino de l'Arrabassada L'empresari, iniciador del ( i r a n H o t e l R e s t a u r a n t , va creure convenient i necessari dinamitzar l'entorn del complex on hi tenia el seu negoci, i va sol·licitar els permisos per ampliar i construir nous edificis amb la intenció d'instal·lar el que d e s p r é s seria el Gran Casino. Construccions adients per a fer, a mes d'un casino. una zona d'atraccions corn es

I eia en a l t r e s p a ï s o s . Volia c o n c e n t r a r dins d ' u n mateix complex esbarjo i restauració, i fer realitat, a casa seva, el que havia vist en altres llocs d'Luropa. Lr un projecte molt ambiciós, i fins i tot va preveure. tenint en compte l'època. la construcció d'un funicular que pugés els visitants barc e l o n i n s fins a les m a t e i x e s portes del recinte. Un cop o b t i n g u t s els c o rresponents permisos, va trigar dos anys a construir el Casino junt amb el funicular i tot el parc d ' a t r a c c i o n s q u e es va inaugurar el juliol del 1911. Va c o i n c i d i r la c o n s t r u c c i ó amb la difícil situació econòmica del país. que patia la inestabilitat política de manera cada vegada més alarmant. Inestabilitat no només a Catalunya o Espanya, sinó t a m b é al m ó n , ja que eren v i g í l i e s de l ' e s c l a t de la I (luerra Mundial

El Casino de l'Arrabassada estava marcat per la fatalitat

Les escalinates que portaven a les atraccions eren l'inici dels passejos tranquils que els visitants feien per tot el recinte. Del paseig de les fonts d' aigua en queda alguna petita resta avui, tot plegat unes ruïnes, que encara es poden veure entremig de la vegetació.

Aquelles noves dependències varen donar una dinamitz.ació molt important a la zona i varen p r o p i c i a r t a m b é que molts barcelonins descobrissin el poble de Sant Cugat per primera vegada. Encara era lluny la construcció del ferrocarril i representava una excursió afegida al fet d'apropar-se per a conèixer el nostre Monestir. Aquells aventurers que s'agosaraven a fer-ho amb cotxes de tir a n i m a l o a m b els p r i m e r s a u t o m ò b i l s foren el

començament dels primers estiuejants temps després. L'obertura del Casino i el Parc d ' A t r a c c i o n s va fer que molts ciutadans es desplacessin fins la muntanya per a gaudir d'unes experiències noves mai no vistes. LI visitant que podia, hi accedia mitjançant el transport que el d e i x a v a a la m a t e i x a porta, un petit tramvia que feia el recorregut Barcelona-Casino i que amb prou feines portava una vintena de passatgers. El p r i m e r q u e el visitant es trobava en entrar era una gran portalada de ferro forjat entremig de dues grans columnes. Un cop traspassada l'entrada. unes impressionants escalinates el p o r t a v e n fins al p a r c d ' a t r a c c i o n s , on el que més destacava eren les muntanyes russes amb més de cent metres de llarg, un túnel d'uns setanta metres de profunditat i un desnivell de m é s de v i n t - i - c i n c metres. El recorregut total de l'atracció era superior als dos quilòmetres. T a m b é hi h a v i a a l t r e s atraccions repartides per tot el gran recinte que es compartien amb passejos per anar a veure aigua de les moltes fonts que hi havia; avui encara resten alguns vestigis d'aquestes fonts. Dels edificis es destacava els seus luxosos salons, espais pensats per a gaudir el visitant de la seva estada, i de la vista panoràmica que oferia la seva ubicació. També els diferents menjadors i la seva cuina eren r e c o m a n a t s per la b u r g e s i a barcelonina de principis de se-


DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

REPORTATGE

ELS 4 CANTONS 1 3

El Casino va tenir una vida molt curta Moltes fortunes varen acabar arruïnades, i alguns jugadors es suïcidaren en el mateix casino. Hom diu que fins i tot hi havia una cambra especial per a aquells que no es trobaven amb ànims de superar la seva mala sort

Una impressionant vista de les instal·lacions de tot el recinte que donen una idea del projecte, Josep Sabadell va construir entre Sant Cugat i Barcelona, a la carretera de l'Arrabassada, un parc possiblement massa avançat per a l'època i que amb els anys ha esdevingut un seguit de llegendes entre molts santcugatencs.

gle on mai no hi faltaven els plats més exquisits de la cuina francesa, sempre presents en la "Gran Carta" que el Chefde Paris oferia als comensals i que eren els més sol·licitats. El Casino fou, a partir d'aquell any 1911, l'estrella del recinte. Allà s'hi varen concentrar tota mena d'especulacions i comentaris. Alguns comprovats i altres, fruit de la imaginació de la gent que no acabava de veure amb bons ulls aquella mena de temptació i perill que suposave el joc. Hom diu que moltes fortunes

varen perdre grans quantitats de diners, i que fins i tot es varen suïcidar alguns jugadors en comprovar llur desgràcia. Algunes famílies ho varen perdre tot per culpa del j o c . Aquell projecte, que en principi havia estat ben vist, començà de mica en mica a veure's com un lloc perjudicial per als bons costums. El Casino de l'Arrabassada va contribuir tant en la grandesa del recinte com en la seva pròpia pèrdua. Va durar poc el permís de joc, ja que el mateix governador el va prohibir gai-

rebé un any després amb la pèrdua que això va representar per a la societat que havia contruït aquells edificis i que tot just s'estava refent de la inversió feta. Darrera de l'ordre del governador en fou dictada una altra des de Madrid, que va acabar d'enfonsar el Casino definitivament. Altres recintes, com les atraccions i el Gran Hotel Restaurant, varen continuar, encara que patint diferents etapes i traspassos d'accionariat. Al públic ja no li mereixia l'in-

terès que havia desvetllat el Casino i de mica en mica va anar perdent atracció aquell projecte que Josep Sabadell, un empresari català, havia iniciat a finals del segle passat i que amb els anys ha esdevingut una llegenda molt propera a la nostra ciutat. Encara avui, entre els ciutadans santcugatencs, es pot trobar qui ens expliqui com era i com es comportava aquella burgesia catalana al Casino de l'Arrabassada, perquè alguns dels seus familiars hi varen viure o treballar. Uns i altres segur que

van contriubuir, en certa manera, a l'esplendor màgic de l'Arrabassada. El Casino primer, i després la resta de dependències, varen anar morint de mica en mica i finalment va acabar en una ruïna, tot i que es va intentar per part d'institucions i la mateixa administració trobar-hi alguna sortida, però sempre sense cap èxit, i això que pocs anys després, Barcelona celebraria l'Exposició Internacional l'any 1929. Tampoc els esforços per a convertir una bona part dels seus edificis en un institut de biologia van tenir cap èxit. Finalment, la seva última ocupació fou durant la guerra civil d'Espanya, on la seva degradació fou pràcticament total. L'any 1940 es va destinar, el que quedava, com a caserna de carabiners i a partir d'aquí varen anar desapareixent de mica en mica tota resta de "Arrabassada Casino y Atracciones". D'aquesta història en queden les llegendes i algunes petites restes dels edificis, avui gairebé tapats per la frondosa vegetació. Són testimoni d'una època que els nostres pares i avis encara tenen molt present i que en pocs anys desapareixerà definitivament. És possible que lu llegenda faci perdurar aquell somni que Josep Sabadell va voler crear massa aviat. • Fons: El Àlbum- L·i Vanguardia

92,

DT.93 i entrevista Sra. Isabel Mas

Visita interior d'un dels salons-menjador del gran Hotel Restaurant, on s'oferien els plats més refinats de la cuina francesa.

Fotos publicadas en el TOT Sant Cugat i d'arxiu propi.


14

LLIBRES D'ESTIU

E L S 4 CANTONS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

Temps d'estiu, temps de lectura L'estiu ens permet gaudir d'un temps d'oci molt adequat per fer totes aquelles lectures que hem anat arraconant a la llibreria Montse Sant / Anna Cabassa

D

esprés d'un llarg hivern res millor que les vacances, al camp. a la platja o senzillament a casa. però, això sí, reposant i gaudint d'unes hores lliures inexistents al llarg de l'any. Per això. ara a l'estiu és el millor moment per començar Ui lectura de tots aquells

Llibres per a adults

llibres que durant l'any hem anat arraconant a les prestatgeries, per manca de temps, de ganes o per excés d'activitats. De totes maneres, també hi ha qui sempre té a prop de la capçalera del llit algun o altre llibre i entre les seves línies s'adorm cada nit de l'any. I hi ha qui en porta un dins la bossa pels moments morts al tren, a la cua del metge, de

que aprofundeix en la història de l'índia, un recull de contes i paràboles que ens ensenya els camins del passat i del futur.

JOSEP MARIA BALLARÍN GITA MEHTA

Sutra del río

l'autobús. Per tots ells hem fet una breu selecció de llibres de tota mena, per als amants de les novel·les d'amor, per als més menuts, per als que volen emocions fortes o per als que cerquen diversió. Tots ells poden servir al llarg de l'estiu per fruir per primera vegada o per eontinuar gaudint del plaer d'una lectura.

Títol: Los Sccrctos de San Gervasio Autor: Carlos Pujol Kditorial: Pamiela. 202 pàgs LI sol queia com el plom era l'hora menys apropiada per sortit de visita però Holmes... Sembla estrany veure Holmes i el seu amic VVatson sense les boires de Londres, però és que aquesta nova aventura del gran detectiu de Baker Street no passa pas a Londres ni tan sols a Anglaterra. passa al San (iervasi. al cor mateix de Barcelona, entre torres de lubricants de teixits i rics menestrals. L'na agosarada gesta del detectiu anglès que ens ve de la mà d'en Carles Pujol.

í

ZLATA F1LIP0VIC

*\ Me éLlat CL·ICL

Títol: /:/ dia rio de Zlata Autora: Zlata Filipovic Kditorial: Columna. 1W pàgs ANAGRAMA

Títol: Sumi del rio Autora: Cita Mehta Kditorial: Anagrama. 202 pàgs. Sut ra \ oi dir en l'i lal 1 i és d'aquesta manera que esdevé el reial d aquesta novel·la, l'n funcionari indi es retira del món i per fer-ho escull un hostal a la riva d'un riu. el Narmanda. riu sagrat pels hindús. A la seva riba trobarà lot un seguit d'encontres que faran del seu retir una experiència

LLIBRERIES -xuafecec

Títol: 'l'nuno m' hi torno Autor: Josep Maria Ballarin Kditorial: Club Hditor. 214 pàgs Qui \a dir que segones part mai van ser bones'.' Josep M Ballarin. com en altre temps Conan Doyle. va matar a Mossèn Tronxo massa a\iat i ara el Mossèn Tronxo ha tornat amb les seves esparden>es i la seva saviesa de pagès per divertir i fer pensar a tots. lis un llibre tan divertit i alhora tan profundament savi com va ser el pruner llibre de Mossèn Tronxo.

Zlata és una noia jove que viu a Sarajevo. Els horrors de la guerra els viu en la seva pròpia carn. Des de bon principi el seu diari reflecteix tota la tragèdia de la seva ciutat i alhora l'intens esperit de lluita per superar els horrors i recuperar una certa quotidianitat. És una lluita més enllà de la cruel realitat. Valenta i dolça, aquesta nova Ana Frank ens ensenya quin és el veritable horror i l'esperança de una guerra sense cap justificació.

A Sant Cugat del Vallès: Santiago Rusinol, 40. TeL 6 7 4 0 3 14 A la Universitat Autònoma de Barcelona: Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials TeL 581 12 6 0 Facultat de Ciències TeL 581 10 3 6


LLIBRES D'ESTIU

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

Aquest és un llibre per mirar, per fullejar poc a poc, per llegir i rellegir. En una paraula, per gaudir de quelcom més que una lectura precipitada d'un sol cop. És un llibre objecte, una fantasia medieval de contes i somnis, el record d'una època plena de fantasia. Un regitzell de relats poètics que enfilen els somnis màgics de Merlin, l'etern somiador de la literatura celta i Artúrica.

ELS 4 CANTONS

Llibres per als més joves Títol: El rockero Autor: Jordi Sierra i Fabra Editorial: S.M 124 pàgs

Arturo Pérez-Reverte _g^v!|

Títol: La Torre del Àngel Verde. Cuarto libro de anoranzas y pesares Autor: Tad Williams Editorial: Timun Mas. 535 pàgs Quarta part de la saga Anoranzas y pesares de Ted Williams. En aquesta part assistim al final d'aquesta sorprenent història plena de màgia. Els pobles dels homes i els dels éssers fantàstics, els poders del fred i de la foscor enfrontats amb els poders de la llum, lluites, amors, guerrers, cançons. Una saga imprescindible per a tots aquells que estimen el món de la Fantasia amb majúscula. Títol: Los Suenos de Merlin Autor: Peter Dickinson Il·lustracions: d'Alan Lee Editorial: Timun Mas LOS S U E N O S DE

MERLIN PETER

DICKINSON

l l u s t r a d o

ALAN

por

LEE

•lli

'•-

Jk Títol: El pequeno Nicolàs Autors: Sempé/Gosciny. Editorial: Alfaguara. 138 pàgs

TERRITORIO COMANCHE NOVELAS EJEMPLARES

Títol: Territorio Comanche Autor: Arturo Pérez-Reverte Editorial: Ollero-Ramos Editores. 141 pàgs. Territori comanxe és, en l'argot dels repòrters de guerra, la zona de ningú en els conflictes bèl·lics, allà on et pot caure un tret o una bomba des de qualsevol banda. "El lugar donde el instinto te dice que pares el coche y des media vuelta", diu Pérez-Reverte, qui, sota aquest títol ens presenta una novel·la sobre la guerra (de Bòsnia, però en realitat sobre qualsevol guerra) i sobre l'esgavellada tribu dels repòrters de guerra. Amb aquell humor cínic que se li presuposa als periodistes com el valor en combat als soldats, però també amb tendresa (per què no?), Reverte basteix un relat entre la novel·la i el reportatge que es llegeix d'una tirada.

Víctor, el protagonista d'aquest i altres llibres de la mateixa col.leció, és un noi tabalot i mogut, un autèntic "cua de sargantana". Està ben convençut que "Els grans no entenen res" i encara més els grans no entenen els joves. Vol moure fressa, fer soroll. En aquesta ocasió el trobem intentant tocar amb un grup de rock dur però els problemes l'envolten. Un llibre planer divertit i amb força canya per als més joves. Títol: Precisament així Autor: Rudyard Kipling Editorial: Juventut. 191 pàgs Aquest recull de contes no és pas d'ara. Rudyart Kipling, guardonat amb el Nobel de Literatura, era un escriptor prolífic, fortament arrelat al món de l'índia colonial i als móns verges i intocats. En aquest llibret explica amb paraules senzilles, amarades de poesia, entenedores per a tots, grans i petits, petites faules de corns i perquès. Per què té trompa l'elefant, per què té gepa el camell, per què és tan solitari el gat?, i tot un seguit de per quès infantils més.

K£ÍM0GÍN0RÍ A& Llibreria especialitzada

CENTRE DE PRIMER APRENENTATGE

en infantil i juvenil Jocs didàctics Major, 25 Tel. 589 00 73 i Rambla del Celler, 89 Tel. 674 01 07

Durant els dies que el carrer Major estigui tancat, li recordem que, com sempre, estem al seu servei a la Rambla del Celler núm. 89

Gosciny, el "pare" del Lucky Luke i dels Asterix i Obelix crea aquesta vegada un nen, el petit Nicolau que amb la gràcia i l'humor d'en Gosciny ens explica tot allò que té de problemàtica la vida d'un minyó que comença anar a escola. Alerta! El petit Nicolau està il·lustrat profusament, però no és un còmic. Fa riure i encanta. Es de lectura senzilla i molt divertit.


16

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

Els estius de Sant Cugat Tomàs (irau

Records d'aquells estius Aquests últims dies tan calorosos que estem passant, caminant pel poble t'adones de com la gent es ta passar la calor actualment. Uns passejant amb roba esquifida, altres amb vestits llargs vaporosos i amb unes escletxes a les faldilles, que fan que la imaginació no hagi de treballar gaire per endevinar el que no es veu. Les gelateries, plenes fins a vessar, amb persones que en surten que van fent exhibicions de tenir una bona i llarga llengua. Però solament amb la cara que fan de satisfacció, ja complau als que ens ho mirem. . Però, en definitiva. avui la gent té moltes formes i maneres per poder suportar les inclemències de festiu: la platja a fer una capbussada sembla la mes adient. Anar a la platja comporta seguit" tot un farcell de costums...pensem-hi una mica. Tots sobre la sorra untant-se amb uns quants ungüents miraculosos perquè el sol no faci de les seves, ja que es nota que els que s'hi acosten per primer cop de la temporada. blancs com un glop de llet, no han fet prèviament una visita a les màquines de sol artificial. /.No us heu fixat en eK turistes estrangers que arriben ansiosos de sol i si no han pres precaucions, els trobes per la platges més vermells que una gamba del Cantàbric'.' He de confessar que a mi la platja no em diu gran cosa i. en conseqüència, quan hi vaig només hi trobo problemes: la sorra que et crema els peus. el sol que cau impecable, si et poses sota tina ombrel·la el ressol encara és pitjor, no hi ha arbres per protegir-te de la llosa calenta que cau... Kn fi, que si no fos que, de tant en tant, veus... alguna co\a que ens fan oblidar totes les adversitats només faria que pensar amb el Pirineu. Allà sí que hi trobo tots els avantatges, no ho puc dissimular. Comencem per la temperatura, la majoria de vegades és molt més suportable, les ombres i l'airet és més agradable, l'aigua fresca dels saltants et fa retornar a la vida. Si trobes una masia, apartada de la bullícia. la majoria són gent molt agradable i acollidora. on moltes vegades (pagant) t'obsequien amb aquell pa tan bo, unes llesques amb tomàquet i pernil o llonganissa, regat amb un bon vi del porró. I, durant una bona estona, la

fas petar amb la gent de la casa. A ells també els ve de gust parlar amb gent de fora que no sempre coneix àmpliament els seus problemes rurals, que gairebé han existit sempre, però que actualment encara són més accentuats. A vegades penso en el canvi que s'ha produït en el transcurs de cinquanta a seixanta anys. Recordo que. aleshores era molt jovenet, per fer-nos passar la calor no teniem gaires maneres per escollir, puix jovenets com érem si no anàvem a alguna de les poques basses que teníem al terme, sols et restava tirar-te alguna galleda d'aigua a sobre o anar a la font de la plaça a remullar-te. mentre un company et feia anar la maneta de la bomba. Això si no havies d'agafar el cistell, al migdia. i anar a portar el dinar als pares o a l'avi que treballaven al camp o a la vinya, amb la conseqüent solellada d'una hora o més de camí d'anada i tornada. Això sí, el que esperàvem més els vailets era, en havent sopat, sortir a prendre la fresca al carrer. Aleshores el trànsit en aquelles hores ja era nul. puix els carros ja havien retornat tots del camp i el carrer era tot per a nosaltres. Jugàvem una estona al que ens venia de gust, mentre els pares i els altres sortien a asseure's al carrer, uns a la vorera, altres amb una cadira recolzada a la paret: fins i tot. alguns treien un sac i l'estiraven sobre la vorera per descansar-hi. Però quan es formava algun nucli de veïns, nosaltres paràvem els jocs i corrent anàvem a agafar-hi lloc per poder escoltar les històries que els més parladors sempre tenien per explicar. Algunes vegades s'acabava amb alguna cantada, puix en aquell temps gairebé tots els homes cantaven en algun lloc. Però sempre sortia algun veí al balcó que havia de matinar i amb algun parenostre feia callar els xerraires. Aleshores venia la desfilada general, cadascun amb els seus seients cap a casa. Però. encara que ja prop de mitjanit, a les cambres de sota la teulada encara no es podia dormir de calor. Aleshores nosaltres a casa teníem la sort de tenir un terrat molt gran. hi trèiem el matalàs per dormir a la fresca. Jo recordo que em quedava un xic contemplant aquell estol d'estels, uns més brillants que d ' a l t r e s , mentre buscava entre ells les constel·lacions que en aquell moment el nostre mestre, el Sr. Moreno, ens ensenyava. •

Fotos del llibre "Sant Cugat abans d' ara"

INAUGURACIÓ DIVENDRES 8 de juliol

w

LA TERRASSA DE LA RES OBERTA TOTS ELS DIVENDRES I DISSABTES A PARTIR DE LES 8 DEL VESPRE (Ira. planta) A l'inauguració hi esteu invitats a una copa de cava El local de la Sala Res, I1 ambient idoni per gaudir d'unes bones nits d'estiu

Sant Domènec, 19

SANT CUGAT del Vallès


DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

ELS 4 CANTONS 1 7

A l'estiu tota cuca viu J.C. Si aquest any no heu tingut sort i no aneu de vacances ni a Orlando, ni a París o Egipte penseu que no molt lluny vostre teniu l'oportunitat de gaudir de les nits d'estiu com potser mai heu fet a Sant Cugat. Ja sabem que no es poden comparar les terrasses santcugatenques amb els boulevars parisiencs ni amb el port Olímpic de Barcelona... però, es que ells es poden comparar amb les nostres nits? A Sant Cugat podem gaudir de la tranquil·litat que allà no trobareu i si el que preocupa, en aquests moments és l'economia domèstica és una bona oportunitat per quedar-se a Sant Cugat a gaudir i estalviar. Sense presses i amb tranquil·litat podreu gaudir de les terrasses ara més que mai. Quedar-se a passar l'estiu a Sant Cugat no és tan sols una qüestió de pressupostos sinó d'imaginació.

Els nostres suggeriments per aquest estiu són: Sala Res, que inaugura la seva terrassa d'estiu amb música en viu. També la tranquil·la i cèntrica terrassa de l'Art davant el pavelló esportiu, la Carpa del "Set Bal"l, les eixides de "Casablanca", "Jardineto", "Ca la Joana", "El Jardí", "Shangri-la", "Panxa Contenta" o bé "Dracs" en un ambient modernista, també la tradició de El Mesón amb el Monestir com a marc d'unes nits tranquil·les i úniques. Posats a suggerir-vos que sortiu de nit, a sopar amb la família o els amics, teniu més de vint restaurants amb tota mena de plats i preus, des de plats xinesos, mexicans, francesos o cuina típicament catalana. No oblideu que a Valldoreix, Mira-sol i la Floresta també disposeu d'establiments molt recomenables que poden fer-vos passar una bona vetllada. Si el que voleu no es sopar sinó passar una estona amb els amics, fent unes copes, podeu fer-ho a la zona del Mercat Nou o als locals del Cacs Antic, carrer Villar o Chic i als seus voltans. Recomanem, especialment, El Cafè Belgrado, el seu propietari Octavi Barnils l'ha convertit en un espai únic que mereix ser visitat. A més dels que hem anomenat n'existeixen molts altres que per manca d'espai no n'hem fet menció i també aconsellem. Suggerim fer una llista de propostes i anar-les seguint al peu de la lletra, teniu tot un estiu que pot ser únic per aquells que es queden a la ciutat. La terrassa de L'Art ideal per a sopar amb la frescor de la nit.

Visites d'art Si bé alguns tancaran uns dies, la majoria es podran visitar durant aquest estiu. Recomanem visitar a la Casa de Cultura la IX Mostra d'Art. La Galeria Canals fins a mitjans d'Agost l'exposició de R.D. Adela. La sala Rusifiol amb una col·lectiva molt interessant, tot i que no es sala d'art aconsellem també una visita al recent restaurat claustre del Monestir.

Anar de compres Fer les compres als dos mercats, el Mercat Vell i Mercat Nou són visites aconsellables per a aquells que no solen ferho habitualment, com també passejar pel "Mercadet" els dijous. Moltes de les botigues de Sant Cugat no tanquen fins la primera setmana d'agost. Podeu aprofitar les rebaixes durant tot el que resta de juliol i descobrir que ben a prop vostre podeu trobar de tot amb qualitat i bon servei. No oblideu que un bon llibre també serà una manera de passar l'estiu sense presses ni angoixes.

KART restaurant • gelateria fi MimM-nni

Un últim consell Descobrir Sant Cugat de bon matí, a la fresca, quan la ciutat neix segur que serà un record que no oblidareu. Us aconsellem una ruta: 6 h. del matí, estació FF.CC, visiteu-la i estigeu uns minuts mentres arriben un parell de trens, tot seguit baixeu al Bar Catalunya i feu el primer tallat del matí. Després aneu seguint el carrer Valldoreix, tot "xino-xano" i posant atenció a les fleques. No deixeu d'observar les façanes de les cases, moltes d'elles encara són cases de poble. Arribereu fins als Quatre Cantons, un cop passat el carrer Santa Maria enfilareu per l'Endavallada fins al Mercat Vell, no deixeu d'entrar-hi. Un cop vist els preparatius de les parades podreu esmorzar a "Les Voltes". Després carrer Major i plaça Octavià. Tot això de bon matí us farà descobrir un altre Sant Cugat ben diferent del que esteu acostumats a veure en hores de molta intensitat. •

SOPARS A LA NOSTRA TERRASSA ESPECIALITAT EN COQUES TORRADES AMB TOMÀQUET

Rambla del Celler, 2 Tel. 674 42 36 SANT CUGAT DEL VALLÈS


REPORTATGE

18 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

El repòrter Tintin té 65 anys

Quelcom més que un personatge de còmic, un heroi aventurer, misogin, catòlic i antisoviètic Montse Sant 1.1 10 de gener ile l'ain lv):i> va néixer Tintin, un jove reporter "íree-lance" de ijiiin/c auvs amb cl cap rodo. lLIpé i pantà Ions Ji' LI o 11. Atnh r i i i s l i n t d'aM'ntura i acoinpan\al per un gossel t e m e r blanc, anomenat Milou. recorreria el mon de ptinla a punta al llarg de mes de cin-

Neix un mite HI personatge de Tintin va fer-se immediatament amb les simpaties del públic, fins al punt que el director de la re vista. aprofitant l'expectació del públic, va buscar un doble de carn i ossos i x a O I -g a m ,/ a r una henvina ü d u p o p u l a r a l'agosarat j ( U L . .(] r c U ) r n d d s a l v l a l g c

i|iianta an\s. 1.1 seu creador Herge, pseudònim de Georges Remi. va adaptar els trets morals del seu personatge a l'esperit catòlic i antisoviètic del setmanari per al qual Irahallava. lis per això que Tintin no tindria mai una c o m p a n y a i e s t a r i a comdemnat a la més absoluta misogínia. De fet, a tots els àlbums d'en Tintin, poques dones hi surten si exceptuem la sempre genial C'astafiore. diva de l'òpera italiana i malson del pobre capità Hadock. Insospitadament. aquesta solitut amorosa també va despertar les sospites dels moralistes que van aduir que un jove sense lligams i viatjant tant. podia ser un mal exemple per als nens.

nien un guió fluix i moltes vegades sense cap interès però absurd de moltes escenes va fer que el públic o b l i d é s 'evident manca de fil argu mental i perdonés Herge l'esperit colonialista i antiecologista d'algunes escenes. No obstant, el personatge, encara no gaire definit psicològicament, va fer una enorme impressió en el públic. Fs en el "Hls cigars del Faraó " quan el personatge es consolida i Tintin abandona definitivament els r e p o r t a t g e s

personatge del reporter afina els seu caràcter i defineix més la seva personalitat, creix una mica i en "Tintin i els Piearos" abandona els seus obsolets pantalons de golf per texans. Tintin es converteix en un fenomen social, els seus àlbums són traduïts a quaranta idiomes, entre ells alguns tant curiosos com el llatí i el romanx. Les edicions es c o m p t e n en milions d'exemplars.

Tintin, com tots els herois de còmic, va tenir uns començaments torça modestos. Va néixer en blanc i negre i com a tira d'aventures al setmanari Vingtiéinc siecle" de Brusel.les l a primera aventura de Tintin •'Tintin al país dels Soviets". encara de tendències massa dretanes i antisov ietiques. ja va assentar les bases de l'èxit per un sentit de l'humor molt particular.

els tintinòlegs. veritables experts en tot allò que està relacionat amb Tintin i las seves aventures. El tintinòleg coneix els més petits detalls del seu heroi. Detalls que no han estat més que simples complements, però tan exactes que qualsevol aficionat pot dir amb tota seguretat en quin carrer viu Tintin, quin és el número de telèfon de Mulinsart o la residència del Capità Hadock. Botigues especialitzades venen pòsters i reproduccions, a més de variats objectes relacionats amb Tintin. Les primeres versions dels àlbums més antics han estat editades en facsímils. Tintinòlegs, tan destacats com Toni Costa que ha escrit un diccionari de Tintin, han dedicat temps i esforç per conèixer més a fons el seu heroi.

És real Tintin?

Eh hctrtdib De pressa, p"e~-

i brillant del George Remi. Poc a poc, altres personatges es consoliden entorn al jove reporter, els policies Dupont & Duponil van ser els primers. Més tard s'afegiria el Capità Hadock. el savi i despistat Tomesol. el majordom Nestor i un seguit de personatges més. LI secret de l'exit de Herge és el seu dibuix molt acurat de línia clara i sense ombres i que conjuga amb uns elaboradíssims decorats on cada detall esta treballat al màxim. A l'àlbum "HI Lotus Blau", els cartells en xinès són autèntics i tots els objectes que surten en eK diferents ambients son reals. També el

Hs crea un moviment d'estudiosos d'en Tintin, neix la Tintinologia.

La Tintinologia i la Tintinomania On es troben per primera vegada el Capità Hadock i en Tintin'.' Quina és la marca dels cigars que fuma Moris, l'ajudant del prolessor Topolino'.' Quina és la matrícula del Citroen que llença de la carretera els nostres amics mentre segueixen la pista de Tornasol que ha estat raptat?. Aquestes són la mena de preguntes que permeten reconèixer

Aquest any fa exactament 65 anys de la primera aparició del mite de Tintin en el món. Una mica més vell i orfe des de fa deu anys continua sent un fenomen social. Shaon ha creat exposicions itinerants amb objectes relacionats amb Tintin. L'última, "El mon de Herge", va recórrer Espanya durant l'any 1993. Hi ha un museu de Tintin, s'han fet pel·lícules, que lamentablement no van ser gaire reexides, hi ha editades guies, diccionaris i llibres per aprendre a ser tintinòleg. El moviment que genera la tintinomania mou milions de pessetes i abarca els cinc continens. Fins i tot el gran ma» del cinema Steven Spielberg va adquirir els drets per fer una pel·lícula sobre el personatge. Tintin doncs, als (i5 anys. està més actiu i jove que mai i continua encisant grans i petits amb la seva eterna joventut. •


DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

REPORTATGE

ELS 4 CANTONS 1 9

Eduard Marcet, tintinòleg de sempre Hi ha aficionats als còmics en general, aficionats als còmics de línea clara i hi ha Tinti nòlegs Els tintinòlegs es poden trobar de totes les edats i professions des d'escriptors com Toni Costa, autor de diversos llibres sobre Tintin, a estudiants adolescents. Per conèixer més aquesta afició parlem amb

un jove tintinòleg de Sant Cugat, d'Eduard Marcet, Estudiant de BUP a l'Institut Arnau Cadell. -Edurad des de quan ets tintinòleg? Crec que des de sempre quan vaig apendre a llegir

vaig començar a mirar els Tintins que hi havia a casa, perquè la meva germana gran tenia alguns àlbums de Tintin i la mare era molt aficionada als Tintins des de petita. Quina diferència hi ha entre aficionat al Tintin i un tintinòleg? L'aficionat compra un àlbum i el llegeix i després potser en compra un altre però un tintinòleg se'l mira, se'ls llegeix, se'ls torna a llegir i després s'informa de com ha estat la seva realització s'informa sobre l'autor, sobre el llibre i sobre el mateix personatge, veu i reconeix els objetes de fons, sap l'orde de realització dels àlbums, en una paraula va més

enllà de la simple lectura. El Tintin ara fa 65 anys de la seva primera aventura, quina és la raó perquè aquest personatge encara connecti amb els joves?

Tintin és un aventurer, és el somni de tots els nois exceptuant el Tintin en el Congo del qual el mateix Herge es penedia. A Tintin li agraden els animals i per sobre de tot

Interès assegurat durant 5 anys.

ins al 8 % assegurat durant 5 anys, independentment de les baixades dels tipus d'intercs.

Se precisa OFICIAL 1 a ALBANIL PEONES ELECTRICISTAS TORNEROS SOLDADURES CALDEREROS MATRICEROS FONTANEROS MOZOS ALMACÉN

Total liquidjtat per poder disposar del» vostres diners quan els necessileu. Màximaflexibilitatper escollir el l'la que més s'ajusti a les vostres necessitats: amb aportacions periòdiques per a constituir un capital sense estbrç, o bé amb una aportació inicial de 500.000 pta per a aconseguir més rendibilitat. ü?yjVL.^*'"IES•>tos: Un un l'la, els rendiments aconseguits s'acumulen al capital, sense cap mena de retenció. Un cas de disposició el tractament fiscal ós molt favorable de manera que.a partir de 15 anys, es pot disposar del capital acumulat sense pagar impostos.

Interès no assegurat.

Així, considerant un rendiment del 8 9h, un lla al terme dels primers 5 anys dóna una rendibilitat flnauccro-flacal que arriba fina al I3,f7«.

Interesados Mamar o presentarse

Si preferiu el cobrament mensual dels interessos, disposem de dues modalitats d'estalvi a termini, a 3 i 5 anys, amb Ics rendibilitats assegurades pera tot cl període.

B A R N A W O R K , S.L.

l'asseu per qualsevol de les nostres Oficines, trobarem el millor lla per als vostres estalvis.

AGENCIA DE TRABAJO TEMPORAL P. Torreblanca, 8-10 entlo. 3a. Sant Cugat

TEL. 589 38 28 TERRASSA - BARCELONA - VILADECANS - SANT CUGAT

sap mantenir els seus amics sempre durant totes les seves aventures. A més els llibres et permeten descobrir móns i cultures perquè tots els objetes que omplen les seves pàgines són de veritat. El Tintin encara que té alguna incoherència com la seva edat, perquè un noi d'aquesta edat està estudiant i no és periodista, sembla més real que els personatges habituals en els còmics. Crec que és això el que fa que encara, després de 65 anys, els seus còmics i les seves aventurees continuïn agradant a tots. •

PLANS » tSIAt-Vt

ftafttts, $er\«. Q&Èt%.


20

ESPORTS

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

Entrevista amb Nil Bohigas, empresari i aventurer:

«L'aventura és cercar coses noves que t'omplin» Anna Koruu id passada de l'oficina de Nil Bohi-

que bomber, però vaja... el que passa és que sempre he estat una persona força àctiva a nivell lïsic i quan era petit ho volia

gas ,i ilona una idea de com es el personatge. A banda i banda es poden observar fotos. textos i reiiii'd- del Pol Nord que d \ isitant. i l e i \ e n m e r u v e I,.) q i .•<•• - i.i reparaI ' o l i c i u u es a u ' s a \ uit | v i r , l i,:lei\es d,i v n st-c. n ' l i s . i n . i | a n c a i U li 'i.: un esI b b i e i es V, t e n i s , e n u n I . K • assegut , i ipi. n i ple p.JVl'Me. LOd , 11 I e I, i q u e i: I e i v , I .1 e i •. ui: :IOI .•s de les uns ulls , '.rs a l f a c p I e i i • .: e '. i! e- er.ais •.'... peri -. que v., i'i ,e. lu ,i i: 'i \ ic

ler lot. -O sigui q u e s e m p r e t'ha fet gràcia a i \ ò de sortir.' -Jo he esta" molt temps dedicat al que és e \ e h i s i \ ameiii l'a'pinisiiie, a l'escalada en principi i d, -,pi.. -, m ' h o he anal combi nant. - Li pi n i i c r a escalada'.' -Com re, i .i mol' \questa primera ble •. a .1 - . - e i . l l e l e s d e 21) o . ï l ) CSL ,1 a,i, melic-. !• i.r . c i r c a m i c q u e e n s vaiciu .mm e •sc.i'.il . l'ull torça alllodli !M i c c o r d o d ' I u o ei d a d a eK pi u : : : h ' s j p e s i tot de eompial I". • ! Hibi e s . ei e. ! i • , •; ; . e •:'..ini p e i q n e e r a iv>i nou l s \ a:ei i ' e s e e i a d a sCllsc lipils Ç ,

. . " ii i n .

Uobigus .; uileies ,!• e p.-l ii.. 'i• de I ,i\ enliiM . I .i -.. i tal es puc des ,|p beu pelil. e nivell lanuliai. he ungiu una laeililal que |),'l-.ei en d a i n e s l a n u l i e s b a g u e s estat mes dilicil Vaig Lomcnçai d ' a u a manera l'orça 11 ilens.i Li |iiacliea del ,p.e e- r e \ ciirsiuiiisme i pi ràpidament l'escalada. i aixi'V.idiu me el SJ a ler la inev a prime1,1 ev'X'diein a l ' l limaiaia I

IIM:

I que volies ser quan eres petit.' No ho r e c o r d o molt bé. em sembla

\ Vn, ce- ! ! e,p ei,, pern v a sui ,u\i 1.1 r u i 1 c. a; a a anar ai Pol. i 0:11 s'enlcn? He. pi això del l'ol es una trajectòria que n< e- aecessàvia. va surin perquè duranl eU a n v s M> ,s , •, M^ ç-siar a m b el meu germà \ e s i m en un obiectiii alpmisHe lent unes g-ans es, alades, i va ser aleshores que vaig , oncixcr l'aiiibient polar. l ' A r l i c . q u e em va a g r a d a r moll i vaig pensar fins i tot en aquell moment fer una travessa per aquelles / o n e s on la dificultat ja no és l'escalada en si, simi l'aïllament. Aquest primer projecte no era ni molt menvs anar al Pol. però va anar evolucionant amb els anys. fins al 4 0 que vaig anar al Pol Nord magnètic. -Per què tanta aventura'.' -Això és. de fet, per la inquietud de cercar coses noves que no siguin fàcils i que t'omplin. Hn el meu cas perquè m'agrada, però que no és freqüent, és a dir, hi ha p o q u í s s i m a gent que c o n e g u i l'Artic i molts pocs que hi hagin anat i hagin fet coses pels països polars. N'hi ha hagut només vint d ' e x p e d i c i o n s polars en tota la història que hagin tingut èxit, i això era un atractiu molt gran. -Pel que es veu t'agrada el repte i... -Si. molt. -I el que ningú no ha fet poder fer-ho -Sí. lé més interès una cosa per a mi que hagi estat poc assolida, poc feta. que hi hagi poca informació. una cosa que sigui difícil. Assequible, però difícil.

A l'any 1990 Nil Bohigas va iniciar una aventura al pol magnètic, on la dificultat no era I escalada sinó l'aïllament

- Q u i n e s dificultats d trobes quan vols organit/ar una expedició al Pol Nord'.'

Nil Bohigas a I estudi de casa seva. -Per a oigaiiit/ar una expedició és difícil. per una banda la preparació, que si l ' a g r a d a d o n c s bo l a s . p e r ò p e r l"altra banda hi ha la recerca de mitjans economies necessaris i el pressupost, cercar patrocinadors, sponsors, allò clàssic, i això és el que realment és difícil perquè has d'entrar en un nu'm de negociacions, que no té res a veure amb l'altre. però que és

necessari. -I no és necessari un entrenament dur.' Tinc entès que vares anar al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. -Sí. els del CAR em varen preparar un entrenament que vaig estar seguint, i allà em feien controls. -Com t'entrenaves? -Hi havia dues vessants: el que era purament d'entrenament físic de cara a esforços de llarg termini i després hi havia un entrenament de tipus psicològic, que és un entrenament de motivació. Però aquest entrenament és difícil de valorar perquè va destinat a baixar pulsacions, a descansar el màxim en els moviments de repòs o fins i tot a poder aconseguir baixar les temperatures basals per a evitar la pèrdua de calor. -Hs important la qüestió psíquica pel factor de l'aïllament i pel fet que vares estar 78 dies sol. sense veure ningú. Què et passava pel cap en aquells moments? -De tot. -Com per exemple? -Bé, de tot, perquè no és una expedició d'un cap de setmana. Tens tant de temps per a pensar i per a rumiar, i d'anar

fent... els problemes no SIMI els habituals

aleshores has d'anar obtenint recursos de lot. has d'anar aprenent molt encara que sigui difícil tenir-ho clar. Sembla que hagi de ser molt monòton, però és tot moll abrupte i no pots anar en línia recta, i has d'anar cercant el camí. a més damunt d'un terreny que es desplaça damunt del mar., hi ha pocs moviments de relax. o de repos. nu n'hi ha, pràcticament no en pots tenir mai perquè estàs en un entorn que es molt hostil, amb unes temperatures baixíssimes. és agressiu, sempre has d'anar "al tanto' de tot el que passa, però amb el temps ho vas automatitzant i de vegades al mateix temps vas pensant, clar són molts dies... -Sí. però no m'has dit què pensaves... -Ah! be... de tol. recordar, pensar què feien els altres en aquells moments: penses el que fan els que estan més a prop o el que es deia o es deixava de dir. o les coses que podien passar. També recordar situacions d'expedicions anteriors... però a vegades ho deixes aparcat perquè has de fer alguna cosa i després continues pensant-ho, com un somni. -Vares passar por? -No, a vegades inquietud que em passés alguna cosa en moments que havia de prendre decisions... però la por és una sensació que normalment no experimento. -En el cas hipotètic que et tornessin a plantejar el projecte però et fessin escollir un acompanyant, amb qui hi aniries? -És difícil, és a dir no depèn de mi, dependria de l'altra persona. No puc dir-

jiïtïïBk

Programació d'Estiu a partir del 10 de juliol Per a tots aquells que desitgin una còpia de qualsevol dels actes coberts per Televisió de Sant Cugat, es poden adreçar a les nostres dependències o bé truqui'ns per telèfon Per 3r. any c o n s e c u t i u Televisió Sant Cugat ha r e t r a n s m è s e n d i r e c t e el Ball del Paga-li J o a n Televisió Sant Cugat - R a m b l a del Celler, 91 - t e l . 5 8 9 0 4 3 8 - 0 8 1 9 0 Sant C u g a t • Servei T è c n i c A N T E N E X , Sr. R a b a s s a 5 8 9 2 2 4 7


ESPORTS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

te noms perquè sinó... però seria una de les persones amb les quals he estat en alguna de les expedicions. -Ho tornaràs a fer? -Tinc intenció de tornar-ho a fer, però no sé quan. -Hi aniràs sol? -Sí. -És egoisme? -No, no, no... és com el que diu que vol fer una cosa i vol fer-ho, i jo vull fer-ho així, aleshores això és una altra idea que ni m'he plantejat, el tornar a anar amb un grup. -Canviant una mica de tema, què és el que fa la teva empresa? -No. Limits és una empresa de gestió. Per a fer aquest tipus d'activitats on es mouen pressupostos tan grans és necessari una empresa que ho gestioni i que ho porti, fiscalment, bé. També treballem en activitats paral·leles com és organitzar competicions de piragüisme, parapent, etcètera. Bàsicament són competicions que surten d'allò més freqüent, la majoria són inventades per nosaltres mateixos, són singulars, molt atractives i molt espectaculars també. -Practiques gairebé tots els esports d'aventura, però la gent del carrer només et recorda per l'expedició al Pol... -Sí clar, perquè la gent no et coneix, aleshores et relaciona amb el que ha llegit als mitjans. Els mitjans de comunicació tenen un poder molt important de convocatòria. -Per què creus que és motivat el "boom"d'aquests esports ara? -Jo crec que ha estat un procés normal... la majoria d'aquestes activitats són molt atractives visualment. Aleshores

F R E G I D U R I A

fetes d'una manera assegurada, amb una estructura que et faciliti el que necessitis, et permet que sigui més accessible, i que es pugui provar. Per això ha tingut aquest ressò. -S'hauria de promocionar més? -Més aviat hi hauria d'haver una informació més correcta. Penso que per haver-hi pocs professionals que coneguem aquests esports, normalment hi ha poca informació bona. Un 99 per cent de la gent que escriu als grans mitjans no té ni idea d'aquests esports, barregen els conceptes i d'esports d'aventura n'hi ha molts. -De tots, quin és el que més t'agrada? -Volar, és el somni de qualsevol persona. I jo m'hi dedico força, m'agradaria volar en planejador; bé ja ho he fet, però vull dir portant-lo jo. Potser el parapent és la manera més propera a això meu, perquè estàs volant sense cap tipus de protecció, tu sol amb l'aire a la cara. -Et consideres una persona individualista? -Potser sí, encara que treballo molt bé en grup i no tinc cap problema, però potser sí que ho sóc, en algunes coses sóc individualista. Tinc les coses molt clares molt sovint, aleshores si no trobo algú que aconsegueixi que coincidim, prefereixo fer-ho sol, però m'agrada fer-ho amb d'altres persones. -Val més sol que mal acompanyat? -Clar, això sí. Però jo penso que sóc una persona força sociable, no sóc problemàtic ni poso massa entrebancs a l'hora d'anar a fer coses... sóc un xic individualista, però no un inquisidor. •

ESTAURANT

La Nansa

PESCADO Y MARISCO FRESCO todos los días

I S Q U E R I A

ESPECIALIDADES PAELLA DE PESCADO Y MARISCO -ARROZNEGRO - SUQUET DE PESCADORES - ZARZUELA DE PESCADO - ESPECIAL LA NANSA (Mejillones, Canaillas, Bocas, Gambas, Cuerpo, Chocos, Langostineras y Calamares) -PARRILLADA (Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas, Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones) -MARISCADA (Centollo, Boca, Nécora, Canaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas)

900 1.250 2.900 2.900 3.000

2.700

3.800

Cerrodo «orles nodw y wércoles todo el ora. AGOSTO ABIERT0

RUBÍ (Cerca Mútua )

6 9 9 11 5 2

ELS 4 CANTONS 2 1

Torrats pel club i pel futbol Francesc Carbó El camp era una veritable torradora. S'havia de tenir fe per aguantar més d'hora i mitja sota un sol ardent, per córrer a banda i banda del camp d'esports de Mira-sol i participar en un acte més del cinquantenari del CMSC. Però, si a l'acte hi haguéssim assistit 50 torrats, tindria certa justificació. Però encara és més d'admirar que el Sr. Casajuana Rifà, àrbitre professional vinculat a Sant Cugat amb companys del

Col.legi català, i el Regidor d'Esports, Xavier Figueras, participessin en un encontre que es prometia de costellada i tothom se'l va prendre amb força interès. El coordinador de l'esdeveniment, en Toni Català, va confeccionar equips equilibrats i els procurà un equip així com un record commemoratiu que la senyora suada que férem ho mereixia. El resultat, com sempre, era el de menys, l'important era trobarnos i recordar, alguns amb uns quilos més, els partits que fèiem

abans entre seccions de l'Entitat. També és cert que joves promeses donaren força i ritme als partits. Anècdota a part a destacar és l'equip dels "Pros", que gairebé entre pares i fills feien el complet. Per acabar, un piscolabis final en el qual prengueren part més de 100 persones que animaren i donaren caliu a l'esdeveniment, i a esperar, com comentaven alguns, que la propera trobada es faci a la tardor o a l'hivern. •

Els tres equips que van participar en el torneig, la imatge dels qual al final no era la que veieu a les fotografies, perquè aquestes van ser fetes quan estaven nets, pentinats i empolainats. Al final eren veritables penalitats, i es que el sol aplanava d'allò més, però els anys encara més.


ADMINISTRACIÓ] DE FINgUESj

EL

$ SUZUKI

ARTHUR D Pitagoras 6 Esc A Er- 4 JBI n ' à •? Çf

SAKAF NOCES ValWo-ei» 60

6

-INQUES GIPO CrL.A p ara Hosp-lal

a"4 "

:

CENTRE AUTORITZAT

M _

- un repte -

CASAS Alfons Saa 22 : a «os 2 or

-

cals

674 02 04 J. Guix

S7.ç

54

3 -

2t5

•o J 3 p

Francesc Moragas. 42 08190 Sant Cugat

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC b r t ie r M , ° f , ,r |...,;;,.,:,<l,,,l/1K. R . „ ^

LOGIC

674 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0

CONTROL

_«<

INGLÉS VALL~0\RAT

MÈTODE IRENEU SEGARRA

ES

"S:5

Sí'

Cànovasdel Castillo, 14 Tel. 675 11 94

Rii.·.·.elló. 32 baixos. 0X190 Sani ( i i e a t Tel. 675 19 I I hax. 675 M 11

MOBLES

^ ^ J

ALUMINI

j VALLÈS TECNOLOGÍ S A 589 22 OC GIMNASOS iSOS P|a:a j n , c , j

ESPORTS

VIDRES AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ

# CAMÍ CA

INSTRUMENTS DEÍ MÚSICA!

RUBIO Villa. 1 Local 5

~A_..FCAFC0MA

TA'ERS Sani Antoni 62

CASAJUANA GALERIES SANT JORDI Mobles i Decoració

Mobles aec urna amida Matava: SOS Somiers •1""| -:'

i , -:'y-\

.A--ASA.. CT-OEN •.• > ^: Ma-acas "

DECORACIÓ

',

589 04 38

ELS 4 CANTONS Rbla. del Celler, 91

:iai:c P„sino 37

> 5 -O 99 99 -s: r: - P o,'~

X;'

Cuc Í

RVS

6 'JL

C6 V i es

|?[^

58914 01

PUNTS DE SERVEI FECSA

V A

CECMO DECORAT,i "rf.--ís: Ma-acas. 4 CASA DE .ES CORTINES Vicia' Salaaer 25 RL3<

597 20 t

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Exposició i venda: Valldoreix. 53 Taller: Onente. 68

TALLERS MECÀNICS

QANVIL MOTOS. S i Sabadel' 32 3

.5^5 "6 C-t

TALLERES MENA passeig'"orreD:a x a 13

6~4 53 C"

F X Ser.e Of BOSCH . . 674 5c 78 Castebi.25

H

7

FALGUERA Villa, 1 local 2

1

675 55 06

TELEFONIA

_NtADiREC~» E r q j a G'araars, 15 •

675 29 02 Fax675 28 51 Sant Cugat de: Valies

AMBULÀNCIES

ANIMALS VETERINARIS ANIMALS Perruqueria 38913 29 Carrer de la Creu, 33 Local 2

r%\-m '-'-£•'•

ARTS GRAFigUES COPISTERIES

, - i M , l l , : - >• ;1

'.:

MATGF

C-Ú-I:J,ÍÍS

ASSEGURANCES D G D'ASSEGURANCES..6754203 Rambla del celler, 95 APICL-VENDA ! NETEJA- 674 55 30 anavas del Castillo 4

CISTELLERIES _J

SANT CUGAT GESTIÓ, S A

CAN3CrA Carrer je La Torre, 16

Servei d'Assessorament Administratiu Assegurances generals i administració de finques

674 C7 4'

CONSULTORIS DISPENSARIS CL. DENTAL BANARES 674 18 77 Francesc Moragas. 8 2on. CONSTRUCCIONS MATERIALS

Saiili.ii].i KiiMfliil. .*2

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21

,OSEFRUrS 589 44 31 Mercat : ere San parada 123

^

^

ASSESSORIES GESTORIES

CASTELJ/I Severs i Arms Rius i Taulet, 4

S74 12 41

DOLCERIES DOLCETS Aliens Sa.a 20

ELABORACION EN R. QÜERAL ELECTRICITA* .674 55 47 Av Castelló: 73 -VALLDOREIX-

GES'OR A CASAS Alonso Sala 22

DROGUERIES

674-4 91 A.R DROG CAN MORA Rampa Can Mora 9

SAU PUS NOL Santiago Rjsmol

675 47 5

CANALS GA.LERA CAP' Car-erde a C-er. '6

675 49 02

ET

HERBOLARIS DIETÈTICA

GERC-SANTVEP! Plaça Pe-e San S

AUTü-RECA'.'BiCS VAJE5 Carri de la C'eu. 24

675 1951

NISSAN PCMAN Martorell 41

6^5 45 79

PENAJLT-ACEFSA C:ra Ce-íaryola 55

569 26 49

MLAR TOBELLA . Santago Rus roí, 4S

674 06 57

VILAELECTROLJ\RSA Sarta Va'ia 4Q

589 0271

HÍPigUESl HiO'CA SEVER NO Pg Caiado 12

ENSENYAMENT T

AL.EDA-PICCMA Ban-as -.1

Fax- 588 24 53 Carretera de Terrassa. 97 08191 RL'BI

ET

MARCS

ATELiERBLAU Av Torreblanca, 2

58919 31

574 58 62

674 ' • 40

INFORMÀTICA

MATALASSERIES

ORDINASOFT Rbla Can Mera 9

SOLSONA. Rosselló. 2

589 3289

461

MEDECINA FISIOTERÀPIA

MRW Sant Cugat

Especialistes en lents d'alta definició Francesc Moranas. 4 Tel. 675 07 54 OS 190 Sant Cugat PEIXATERIES ASSUMPCIÓ Monestir, 33

674 36 5-

POSITA 674 3-47 Pg Pub 113 -VALLDOREIXPERRUgUERIES FORMAS Elías Rogent. 18-A 589 46 51

6^4 62 39

PNEUMÀTICS TREN SANT MAG Estape 2

674 0302

MISSATGERS PUBLICITAT 675 1 0 i '

MAILING VALLÈS, S.L. ..58923 71 San: Oorrenecn, 13- baixos

6741524

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas .26

674 08 81

INDEX de SECCIONS 23 Electtodomèsfics-A.F. 01 Administració Finques 24 Ensenyament 02 Alumini • Vidres 25 Esports • Gimnasos 03 Ambulàncies 04 Animals i Veterinaris 26 Estones 2 7 Estètica 05 Arts GràfiquesCopisteries 28 Forns de Pà 29 Fotografia i Video 06 Assegurances 30 Fusteries 07 Assessories Gestories 08 Autoescoles 31 Fruiteries 32 Gos-Electricitat 09 Automòbils 33 Galeries d'Art 10 Alimentació 11 Bors • Cafeteries 34 Herbolaris - Oietètko 12 Belles Arts 35Hidroculrios 36 Hípiques 13 Bicicletes 37 Irrformàtko 14 Bodegues - Vins 38 Instruments Música 15 Calefacció 39 Jardineria 16 Carniceries 40 Joguines 17 Catifes 41 Joieries - Rellotgeries 18 Cistelleries 19 Consultoris-Dispensoiis 42 Loteries 43 Morbres-Pedra Artificial 20 Construccions-Mater. 44 Marcs 21 Dolcenes 45 Matalasseries 22 Drogueries

46 Metges 47 Missatgers 48 Mobles i Decoració 49 Modo i Confecció 50 Motos 51 Netejes 52 Obres-Construccions 53 Òptiques 54 Peixateries 55 Perruqueries 56 Persianes 57 Pneumàtics 58 Publicitat 59 Punts servei FECSA 60 Restaurants 61 Reportidors correspon. 62 Sabateries 63 Tallers Mecànics 64 Telefonia 65 Tintoreries 66 Transports 67 Xarcuteries

WARVER 589-8 26 Pg Rübi.110 -VALLDOREXPERSIANES

SUSANNA NICOLETT! 574 74 37 Sant Antoni, 74 baixos (Fisoterapial

47|

CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6

PRESENZA Madorelí 20

HIDROCULTIUS HIDRC'-LOR 5 7 i T 9B Av „oar 3c.-ras 54 -v'A_.0ORE X-

CJ3

699 38 98

45 •

575 30 52

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

AUTOMÒBILS

NATURALES

"S

AUTOESCOLES AC'OESCCLACASAS Val.rel.47

MÀRMOLES Y GRANITOS

674 41 44

MINGO, SC.P Orient, 41

674 42 82

G.C.I. CONSULTING 675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

ummm\

GAS - ELECTRICITAT

GALERDIS D ART 3UMIMSTR0S VALLDOREIX 674 14 90 Mossèn Jacirt Verdaguer 107

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

. V RET 675 53 53 Mercat "a-reo anca. parada 1-42

Tels. d 7 5 17 0 2 - 6 7 4 6 6 6 9 l-a\. 584 27 74

674 0882

CAFÈS PERE BUSCALLA Francesc Moragas. 5

TOT SANT CUGAT.. Sant Antoni. 42-44

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI SUPERMERCAT VILARÓ

589 35 82 CONSTRUCCIONES Menjars Preparats TASTA'M Refonmas - Torres - Nuevas 5892929-5893535 674 63 08


m

m

mmM m

Immobiliària f9KI

.^^^^Fj)

MW

trwTobíiarici í ílncusaFi PromocJorw

674 78 50 - 674 91 61

Av. Barcelona, 70

TORRES EN VENDA

Tel 699 65 4 8

Sant Cugat - Valldoreix.al costat de l'estació FFCC. terreny 500 nr, torre 100 nv. menj. sala d'estar 30 m:. cuina, 4 hab. 2 banys, llar de foc, orientació i vistes excel·lents. Sant Cugat - Valldoreix. Zona Passeig Rubí. torre 110 nr, terreny 300 m:, menjador, sala d'estar, cuina-office, 3 dormitoris, 2 banys, estudi, calefacció, IMPECABLE. Sant Cugat -Valldoreix, zona Mas Roig, OPORTUNITAT. Teneny 1625 nr, torre 90 m! (ampliables), menjador, sala d'estar, cuina, 3 hab., bany, calefacció, traster, piscina amb depuradora. Sant Cugat, zona d. Granollers, torre adossada cantonera, 240 nr, menjador-cuina 30 m2, sala d'estar 50 m2, 4 dormitoris (1 suite), dos banys, un servei, cal.lefacció, hab., planxar, traster, jardí privat amb piscina. Sant Cugat - Valldoreix, zona Rambla Verdaguer, terreny 1133 m!, torre 230 nr, menjador sala d'estar 40 nr, cuina-office equipada, 3 dormitoris dobles, estudi 35 nr, dos banys, servei, cal.lefacció, Uar de foc. San Cugat • Mas Janer, terreny 900 nr\ torre 90 m!. menjador sala d'estar, cuina equipada, tres hab., bany i traster. Sant Cugat - Zona El Colomer, torre adossada 300 m!, menjador sala d'estar, cuina-office, 5 hab., (una suite), sala d'estar, tres banys, servei, estudi amb solàrium, armaris encastats amb interiors, garatge tres cotxes, safareig, traster, sistema de tele-seguretat i caixa forta. Sant Cugat - Zona d. Orquídia, casa de disseny, terreny 600 nr\ torre 300 m!, menjador sala d'estar 50 m!, cinc dormitoris (una suite), cuina-office. dos banys, servei, calefacció, garatge tres cotxes i safareig. Sant Cugat - Valldoreix, zona R. Escayola, terreny 1405 m:, torre 295 nr en una sola planta, menjador 16 nr i sala d'estar 50 m!, cuina-office 15 m!, 4 dormitoris dobles, dos banys, dos trasters, celler rebost, golfes, calefacció, parquet, garatge 32 nr, piscina amb depuradora.

mm

JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS Administració de finques. Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

PISOS EN VENDfl

OFERTflS flLQUILERES Centro del pueblo 100m2,3 hab. (1 suite), 1 bafio, calefacción, balcón, armarios empotrados. 95.000ptas /mes 2

1 Àtico dúplex lOOm , C/ Martorell. 4 hab., bano y aseo, calefacción. A 5 minutos estación. 100.000 ptas /mes

C& F CASAS FERRERAS.S.L. GABINET ADMINISTRATIU GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva. Mòduls I.V.A. Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Viudetat -I.L.T. Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES Av. Alfons Sala 22, bj. 2. Apartat de correus, 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

C/ Valldoreix, 60

674 67 15 589 33 68

RUBI

CASAS

c/ Reus, àtico a estrenar, 90m2, 2 hab., bano y aseo, calefacción, terraza, pàrking. 110.000 ptas/mes Cerca estación piso 112m2, 4 hab., bano y aseo, exterior, amueblado. 90.000 ptas/mes 2

Piso amueblado 80m Centro pueblo., 2 hab., 1 bano, 1 aseo, calef a c c , patio. 100.000 Ptas/mes Cerca estación, 80m2, 2 hab, 1 bano, 1 aseo, calefacción, 85.000 Ptas/mes

Zona darrera estació, I38m 2 +10 terrassa, 5 hab., 2 banys complerts, tot exterior, calefacció, parket tot el pis, doble finestra a tot el pis. 18 M. Prop Hospital General, 3 hab., bany i cuina reformats, tranquil, assolellat. 6.300.000 Zona alta, àtic dúplex 100m ! +30 terrassa, 3 hab., 2 banys, exterior, vistes molt maques. 18 M. Zona estació, 130m% 4 hab. dobles, 2 banys complerts, calefa., armaris encastats, 1 pi. pàrking. Zona comun. amb pisicna i jardí. 28 M. Zona estació, c/ Villa, 85nr', 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, calef., parket, terrassa, vistes maques. 16 M. Zona estació, 82nr, 3 hab., 1 bany, calef., tot exterior, terrassa 12 nr\ 15 M

PISOS LLOGUER Tocant a l'estació, apartament 1 dormitori. 50.000ptes/mes Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 90nr, 4 habitacions, sol i vistes. 65.000 ptes/mes tot inclòs.

Piso Masnou Céntrico, 4 habitaciones, todo exterior, 2 terrazas, 2 banos, parket, calefacción. 16.000.000. Ptes. 555 5018

PISOS EN VENDA Zona Mercat Torreblanca, 84 nr , menjador sala d'estar amb parquet, aire condicionat, dos dormitoris, cuinaoffice, bany complert, armaris encastats, parquing, 14.500.000 Zona Mercat Torreblanca, 123 nr', menjador sala d'estar 30 nr. aire condicionat, 3 hab. (una suite), cuina-office, dos banys, calefacció a gas, armaris encastats, parquing. 23 M.

APARTAMENTS VENDA VALLVIDRERA, 135 m", menjadorsala d'estar 58 nr, cuina americana 9 m1, 2 hab., dobles, estudi, bany, calefacció, pre-instal.lació llar de foc. SANT CUGAT - LA FLORESTA 100 m' de jardí, menjador sala d'estar, cuina, dos dormitoris, bany, llar de foc.7M.

HIDROCULTIU Plantes sense terra més fàcils de conservar Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos

TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT - ZONA LA BONANOVA, Solar de 600 m ! , excel·lent orientació SANT CUGAT - LA FLORESTA, solar 750 nr, orientació sud, vista excel·lent SANT CUGAT, solar de 629 m1 a 1000 mts. sortida 4 Túnels de vallvidrera. FACILITATS DE PAGAMENT.

A 14 K m .

lluques

Av. Joan Borràs, 5<C-Valldoreix tel. 674 75 98

Plana l'Hospital, 10

6747254 6747466

de FIGUERES Molí antic restaurat 300m2, enmig d'l

VENDA I LLOGUER DE:

hectàrea bosc cente-

TORRES LOCALS TERRENYS PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

llats, 2 banys, molta

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques

i Extensa cartera amb molt bones ofertes!

nari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assoleaigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

27.000.000.-

Part. a part. 674 87 40

classificats BORSA DEL TREBALL

LLOGUERS VENDES

Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bafio, aseo, calefacción, Estudiant de 3r. de Me- telefono, parquing. Impedicina dóna classes de cable. Tel 674 94 97 BUPoCOU.T675 4614

ofertes

Se dan clases de Francés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRTNE El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

Es lloga DESPATX, a estrenar. Zona cèntrica, en els 4 Cantons. 42m2. 60.000 Ptes/mes. Tel. 589 48 22. De 19 a 22 hores.

pàrquings

Plaza de parquing con trastero, adosada. En venNoia s'ofereix per fer ta, buen precio. Tel. 675 cangurs de dilluns a di- 10 92 vendres. També dóna classes d'Alemany. Nicole ES TRASPASSA Gonzélez. 775 08 87 Per canvi de reisdència, Cafè-bar musical en ple Noia s'ofereix per fer de funcionament. Amplia tecangur, dissabtes (Matí, rrassa. Plaça cèntrica a la tarda, nit) TeL 674 40 08 Floresta, Sant Cugat. MàFRTNE xima rentabilitat. T. 589 16 75-589 03 34


la Fundació, una empresa de tots Aquestes són les primeres q u i n z e

AGFA

entitats en fer seva una gran empresa; la de col·laborar -junt amb els socis

-

AGRUPACIÓ MÚTUA

_

BANCA CATALANA

i s i m p a t i t z a n t s barcelonistes- a fer r e a l i t a t la Fundació FC Barcelona. A elles, i a les que encara s'hi han d'afegir, gràcies de tot cor blau-grana.

CIRSA

la Fundació, la nostra solució

MARCA REG

üstrellft pomm

ferrovia/ Fbnt\èJla

PS Jfe/gi/era Panasonic Schindler /

LA rUNüAClO

\

SONY

^^^^^^^__

g£ BANCA CATALANA TRANSCAMER

Banc del Barca ASSOCIACIÓ

amb el patrocini de

Winterthur

PROMOTORA

DE

LA

FUNDACIÓ FC BARCELONA

Winterthur


DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

UNIVERSITAT DE LA PAU

ELS 4 CANTONS 2 5

Valorem el conflicte des de la Mediació Carme Romia i Agustí * Si observem la nostra realitat potser pensarem -si no ho hem afirmat més d'una vegada- que tots tenim conflictes o que la vida diària és en si conflictiva. Però, ens referim a conflictes o a dificultats, reptes o problemes? Què és per a cadascú de nosaltres la rivalitat, l'antagonisme, l'enemistat, la marginació, el desacord, la discòrdia o l'oposició? Són equivalents el conflicte i la crisi? O són causes i efectes que s'interaccionen? El problema és un conflicte o pot arribar a ser-ho segons les respostes que es facin? Que familiars ens resulten totes aquestes paraules. A força de noticiaris de successos, escrits de premsa, programes de TV, passejades pels carrers, conversis personals, experiències laborals o escolars, hem arribat a aconseguir que aquest vocabulari formi part de "l'argot" de tota persona sigui quina sigui la seva situació econòmica, cultural O social. Tampoc el sexe o Vedat són factors excloent». Massa e»|fe ben els nostres ^Velfirtte massa petits saben massa infants quin és el color d'aquestes paraules en la seva pròpia pell. Com resgg},J*.fenffi«4 l'escola, les ir torn social dav O és que jugij cún d'ells un, perquè això succeélttf' Però, què entenem per conflicte? Si partim de la paraula llatina "conflictus" veiem que es refereix a la cristal·lització d'un bloqueig. Segons Juliàn Franide -seguidor de Max Weber- el conflicte és internacional, voluntari, centrat en una mateixa espècie, mesura de la resistència de

l'altre i basat en la confrontació amb l'altre. Vist d'aquesta manera, podríem entendre que el conflicte és equivalent a la violència o que és oposat a la pau. Si fos així, quin sentit tindrien les perspectives pluralistes de la Sociologia contemporània que rehabiliten la noció de conflicte? O la cada vegada més estesa filosofia de l'Educació per la Pau que concep el conflicte com un camí per aconseguirla? Això sempre i quan els mitjans que s'utilitzin per fer aquest camí siguin no-violents. (No podem oblidar, per exemple, que la injustícia, la manca de llibertat, etc. són violència). Però, és possible resoldre els conflictes de manera noviolenta? No eas mostra ta.J&süòria, i ens demostra ]'aXjp*fí|Sncia

tu que la negació de l'altre. Els radicalismes sempre impliquen el binari. El que ens és possible constatar és la dificultat o poca facilitat que tenim d'acceptar i/o potenciar plantejaments i formes de fer més obertes com pot ser la relació terciària

JO

V

TU

ELL/A

Hem pogut constatar per pròpia experiència, que el desenvolupament de tota persona passa per diferents etapes i diferents tipus de conflictes. Afectius, intel·lectuals, físics, socials, etc. A quins d'aquests conflictes renunciaríem? O és que tots dte SOS han servit per confïgurafHBos tal com som? que • i Han estat els conflictes bastant freqüents en tota persoo la manera com s'han in-Ei ptk mmmww et natentat resoldre n s'han resolt, \K",-"Val nies que «t temin el que ha tingut més incidència que no que et planyin", en la nostra manera de ser i - "El poder genera poder", d'estar <sèel món? - "Tant tens, tant vals", Si, SO£|rit un conflicte, ens - "La Història l'escriuen els hem tancat en banda davant la guanyadors", etc ? persona (grup, institució, etc.) Guanyadors i perdedors... amb qttí teníem el conflicte Estem acostumats, formats i CA—-B) segurament el resulconformats en plantejaments tat hamàestat diferent si: de tipus binari: bo-dolent, ric-Ualtre ha intentat resoldre pobre, blanc-negre, gitano- «1 COttStCte a costa nostratA o paio, nadiu-estranger, creient- B) . no creient, vàlid-invàlid, qui 'Vhm tractat de resoldre a sap-qui no sap, amic-enemic... costa de £ahre( \ o B ) Podem veure que en aques-El conflicte ha quedat sota relació binària hi ha qui té el terrat o oblidat poder i qui no el té, així com -Aparcat en espera de també que el binari comporta sol.lució. en potència la idea d'enemic. -Una tercera persona ens És que els plantejaments l'ha resolt han de ser sempre excloents: -Una tercera persona ens ha "això o això"? No pot ser més ajudat perquè el puguem resolintegrador i enriquidor: "això i dre (A i B) (C=Mediador) això"? Aquest darrer cas seria el Sens dubte, es tracta més que fa referència a la Mediade potenciar l'enriquiment mu-

XI Universitat Internacional de la Pau 17/24 de juliol del 1994 Seminaris: EDUCAR PER LA PAU PER MITJÀ DEL CONFLICTE: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. TEORIA I TÈCNIQUES DE LA MEDIACIÓ PAU I CONFLICTES Mediterrània Occidental: economia i política Objecció: insubmissió, servei militar, exèrcit (un debat) La reforma de les Nacions Unides. Conflictes a l'Est RACISME I MIGRAaONS/INTERCULTURALITAT

6ÍBÍANA

ció. Aquesta va més enllà del plantejament binari que implica l'exercici impositiu del poder, la negació de la riquesa de la diversitat i potencia l'enfocament terciari facilitador, creatiu i obert davant la resolució del conflicte. Conflicte que no resoldrà en cap cas el mediador sinó que, aquest -a demanda dels sectors en conflicte- ajudarà a desfer el binari (idea d'enemic). Partint de les capacitats creatives i dels potencials de les persones, respectant i potenciant llur llibertat, les ajudarà que es vegin capaces i puguin resoldre el conflicte sense violència i sense l'existència de guanyadors-perdedors. El treball de la Mediació és, per tant, important en la ressolució de conflictes. Va des d'ajudar a veure l'estructura del conflicte i prendre consciència real d'aquest, fins a la solució per part dels implicats

-siguin indivíduos, col·lectius, organismes o pobles- de manera no-violenta. Tenim el convenciment que tot això requereix i ens requerirà nous aprenentatges i nous plantejaments en les actituds i en les dinàmiques de la nostra vida particular, i, per descomptat, en la nostra experiència professional, sobretot si aquesta té a veure amb la relació entre les persones. Però, és que no ens relacionem amb persones cada dia de la nostra vida? Retrobarem tots aquests temes i d'altres a la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, on en farem un motiu de reflexió i de treball entre totes les persones disposades a implicar-s'hi.

TALLER DE TEATRE Lloc: Centre Borja/Sant Cugat del Vallès. Inf../inscripcions: Tel: (93) 417 53 85. Fax (93) 434 00 27

*Carme Romia i Agustí és Catedràtica de Teoria i Història de l'Educació E. U. Professora d'EGB a la Universitat de Barcelona

UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU DE SANT CUGAT DEL VALLÈS acte de presentació de 1'"INSTITUT DE TEORIA I TÈCNIQUES DE LA MEDIACIÓ presidit pel Senyor Pere Led i Capaz, Director General de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya. Hi intervindran: Frederic Roda Director de la U.I.P.S.C.V.

ACCIONS PER A LA SOLIDARITAT. QUÈ FEM?

PeoCrtOKTe

Carme Romia Dtra. Cursos d'Educació per la PaudelaU.l.P.S.C.V.

19 de juliol - 17,30 hores - Centre Borja Sant Cugat del Vallès


26

ELS 4 CANTONS

CULTURA i ESPECTACLES

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

Isidre Trullàs, l'orient fotografiat L·i Casa de Cultura acull una exposició fotogràfica de ciutats perdudes Anna ( ahassa

Les ciutats perdudes Q u a t r e ei ULIIN d'( )rient

l e s runes de Perscpolis. capilal de l'aiilie imperi persa funduda l'an\ . v 2 a . C . ohren l'exposició de fotografies d'Isidre Trullàs a la Casa de Cultura de la nostra eiutat. Acpiest fotogral nasetit a Manresa capta a través de la seva cambra el resorgir de les despulles d'antigues ciutats perdudes de l'Orient mitjà i llunyà, ciutats que mostren encara ara l'esplendor d'un passat potser llegendari. Temples i palaus amb els seus relleus, escultures, jardins, ens transporten a unes èpoques en que imperava una concepció forca diferent del món. És precisament a través de l'art que ara en tenim constància; arquitectura, escultura. eren aleshores un signe d'identitat i retrobats ens permeten conèixer civilitzacions tant llunyanes a la nostra.

formen el conjunt de íolografj 0s <jc Trullav Pcrsépolis. situuda actualment en territori iraní. tou destruïda per Alexandre el Gran i les se\es runes no t'oren redeseobertes | ' i n s a ] S O gi c disset per viatg C rs i historiadors europeus. Isidre Trullàs ens mostra amb les seves fotografies el despertar d'aquesta ciutat i la vida d'aquells que avui l'envolten. Palmira és la segona ciutat d'aquesta sèrie que porta per nom "Les ciutats perdudes". Construïda al bell mig d'un oasi del desert de Síria, Palm i r a fou destruïda per l'emp e r ador Aurèlia. I de l'actual J o r d à n i a Trullàs en rescata un dels conjunts arquitectònics més bells que conserva encara la humanitat. Es tracta de les runes de l'antiga capital del regne Nabaten, Petra, construïda a l'època de l ' e m p e r a d o r

Domènec Miquel, Jordi Franquesa en presència del fotògraf Isidre Trullàs. Foto J. A. Mula

Trajà, cap a l'any 106. Petra fou destruïda mig segle després pels exèrcits àrabs i enguany és un dels centres més lloats per les restes dels seus temples i edificis. Per últim, Isidre Trullàs ens transporta a Cambodja on ens mostra les restes de la seva antiga capital, Angkor, construïda l'any 620 per un rei hindú. Angkor fou abandonada posteriorment, l'any 1432, i redescoberta per ar-

queòlegs francesos el 1861.

L'artista manresà Isidre Trullàs va néixer l'any 1951 a Manresa. Des de 1982 ha estrenat diverses exposicions de fotografies de diferents països d'arreu del món: Marroc, Algèria, Tunísia, Mali, Níger, Índia. També ha fet una exposició sobre els carnavals de Venècia o sobre diversos països europeus.

L'exposició "Les ciutats perdudes", que pot visitar-se al nostre municipi fins al proper 17 de juliol ha estat prom o g u d a per l ' A s s o c i a c i ó A m i c s de la U N E S C O de Valldoreix i Sant Cugat . L'exposició de Trullàs s'inclou a més dins el Pla d'Acció Cultural de "La Caixa" que aviat complirà els seus vint anys al servei de la cultura catalana. •

Al poble de Sant Cugat Redacció l.a Comissió de Festes vol agrair a tots els santeugatencs i santeugatenques la seva participació i esperit cívic demostrats al llarg de la Festa Major. Agraïment que vol fer extensiu a les institucions, entitats, empreses. comerços i mitjans de comunicació, sense els quals la nostra Festa no hauria estat possible.

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

Curso intensivo para la correción postural de la espalda dirigido a jóvenes escolares Duración: 2 semanas (20 horas)

Ajuntament de Sant Cugat Creu Roja Teatre-Auditori

MITJANS DE COMUNICACIÓ Tot Sant Cugat Ràdio Sant Cugat Televisió Sant Cugat Quatre Cantons

PATROCINADORS Chic 'teca Sàbat Lucas Diesel Saur Induhruc Renault Sant Cugat-Rubí Celats Artesans Pros FI Mesón Majik Gimnàs Sant Cugat Lucas Esports Chemford (Grup Ferrer)

Caixa de Terrassa Cansaladeria Juliana

ENTITATS COL·LABORADORES Sant Cugat Comerç Unió Esportiva Sant Cugat Escola Hípica Collserola Associació Musical de Les Planes Joventuts Musicals La Unió Santcugatenca Penya Blaugrana Escola Fusió Coral Sant Cugat del CMSC Gimnàs Escola Sant Cugat Gegants i Trabucaires Diables Sant Cugat Club Petanca St Cugat Atlètic Club Petanca Sant Francesc Sant Cugat Esports FC. Soc. de Cazadores Sant Cugat Arxiu Gavin

Club Escacs Sant Cugat Motorclub Du-Dux Club Muntanyenc Escola de Patinatge Centro Popular Andaluz Fila Zero Agrupació Futbolistes Veterans Penya Regalèssia Parròquia Sant Cugat G. Esperanto "Jozefo Anglès" Ateneu Santcugatenc

COL·LABORADORS CONCURS DE PINTURA RÀPIDA Sala Rusinol Galeria Febo Jardinetto Bar Viatges Euroclot L12 Publicitat Sprint

Fechas: Julio: del 18 at 29 y Septlembre (del 2 al 15) Contenido del curso: * Clases teóricas y pràcticas * Nociones de fisiologia y anatomia con material audío-visual. * Realización de fotos posturaies para hacer el estudio funcional de cada alumno. * Gimnasia específica en función de los malos hàbitos posturaies en cada caso. ATENCIÓN padres, hagamos la prevención de las deformaciones vertebrales y el dolor de espalda de nuestros hijos. Mientras estamos a tiempo. Cl. Sant Antoni 74 baixos Tel. 6 7 4 7 4 3 7 Sant Cugat del Vallès


DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

CULTURA i ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS 2 7

R.D. Adela a Canals-Galeria d'Art Redacció El proper divendres dia 15 de juliol, l'artista R.D. Adela, que viu a La Floresta, inaugura la seva primera mostra individual a la nostra ciutat, i amb ella, Canals-Galeria d'Art clou la seva setena temporada artística. R.D. Adela és una pintora barcelonina que actualment viu al nostre municipi, té un extens currículum artístic i ha realitzat moltes exposicions arreu. Ara es presenta per primer cop a Sant Cugat amb un seguit de pintures i dibuixos, sota el títol genèric "APROXIMACIONS". R.D. Adela presenta les seves últimes produccions. La crític d'art LOURDES CIRLOT diu del seu treball: "En un procés que comença l'any 1990, i que actualment es troba en plena fase de màxim desenvolupament amb la Sèrie Aproximacions, ADELA ha anat aprofundint cada cop més en un tipus de treball, en el qual s'ha anat eliminant tot el

que era accessori per centrar-se en el fonamental. Les configuracions signiques travessen un autèntic procés de metamorfosi, on determinats números, lletres i objectes esquematitzats són elaborats -una i altra vegada-, fins que l'artista obté la forma que, en aquell moment la satisfà". L'exposició es podrà veure a partir del 15 de juliol en aquest espai santcugatenc i es clourà el mes de setembre, ja que, considerant les característiques de la ciutat de Sant Cugat, Canals-Galeria d'Art obre les portes al públic durant tota l'època estiuenca.

L'estiu de Sant Cugat L'estiu és una època excel·lent per apropar l'art als ciutadans de Sant Cugat, i els qui escullen la ciutat, per passar unes tranquil·les vacances. Els seus hotels i cases familiars, els dos camps de golf (un d'ells públic), les hípiques i els indrets privilegiats de la Serra de Collse-

rola, nombroses piscines públiques i monuments com el Reial Monestir, són marc incomparable per a incorporar-hi les ofertes culturals més interessants. A més, la ciutat gaudeix d'una excel·lent xarxa viària que la situa a menys de vint minuts de les platges barcelonines. El més important nucli d'au-

topistes de Catalunya, fa que Sant Cugat pugui en poc temps, desplaçar-se fàcilment en totes direccions, la qual cosa ha servit també a molta gent per a escollirla com a ciutat turística i d'estiueig, i enguany, l'art també és un motiu turístic de l'estiu santcugatenc. •

Molts intel·lectuals i artistes de Catalunya visiten la mostra 94

del 22 de juny al 25 de juliol

MANH HSPINOSA

Anna Viader El passat dia 22 de juny el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, Sr. Jordi Franquesa, va inaugurar la IX MOSTRA D'ART a la Casa de Cultura davant de més de cent persones, la majoria d'ells provinents de diversos indrets de Catalunya i Principat d'Andorra. Actualment continua el flux d'assistència de personalitats del món de la nostra cultura interessats en contemplar aquesta exposició en Foto-muntatge: "Els dictadors" a la Casa de Cultural. aquest indret al costat del Mo- redactora la seva preocupació Cal lamentar però que, malnestir. pel fet que l'actual ciutat no grat l'ampli suport dels mitjans Si a l'acte inaugural comptà- arribés a comprendre l'autèntic informatius tant d'àmbit local rem amb l'assistència de repre- significat de la Mostra, tot i el com nacional que destaquen i sentants de les diferents admi- suport institucional i del món incideixen l'interès per a la nistracions que feren possible intel·lectual i periodístic que Mostra en molts indrets, el púaquesta Mostra, donant suport a una vegada més obté aquesta al- blic de Sant Cugat sigui tan mila ciutat de Sant Cugat com a ternativa plàstica santcugatenca, noritari en les visites a la Casa centre de l'art més jove de Cata- i que pogués desaparèixer defi- de Cultura, tot i estar situada en lunya ara, la presència continua nitivament de Sant Cugat, com un lloc tan cèntric i privilegiat d'artistes i intel·lectuals, molts ha succeït amb d'altres grans de la ciutat, com és al costat del provinents d'indrets distants, re- propostes artístiques que ha tin- Monestir. corden l'època dels anys seixan- gut la ciutat -l'Escola Catalana Aquesta exposició que deixa ta de l'Escola Catalana de Ta- de Tapís i l'Escola Internacional constància del pols artístic d'un pís, quan el món intel·lectual es de Pintura Mural Contemporà- indret i lloc determinats, com a decantava per l'alternativa artís- nia- en aquest segle. document viu de la nostra jotica que, impulsada per en MiLa ciutat canvia molt ràpida- ventut, es podrà visitar fins al quel Samaranch, renovà sense ment i facilita el sorgiment dia 25 de juliol, a la Casa de adonar-se tot el concepte tèxtil a d'iniciatives promogudes per Cultura de la nostra ciutat, i l'estat espanyol. Una escola que grups minoritaris que també l'hem de recomanar als qui enmalauradament desaparegué "fan ciutat", un dels exemples cara no l'han visitat, com un malgrat haver significat una pà- de la qual és la Mostra. El Sr. possible itinerari d'exploració gina important de l'art del nos- Josep Canals ha manifestat que del tereny emocional-racional tre país. és en aquest final de segle quan que és l'art actual d'aquests moSant Cugat ha demostrat ser una guts anys de final de segle, ric ciutat viva i dinàmica com ho d'experiències inèdites. • La ciutat i la mostra El director de la Mostra '94 demostra la gran activitat d'acmanifestava l'altre dia a aquesta tes que s'hi fan.

CASA DE CULTURA SANT CUGAT DEL VALLÈS

C AMALÇ GALERIA D'ART

4fe

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

V

ELS0CANTONS

La recepta GELAT ISLENY Ingredients (4 persones): 4 boles de gelat de vainilla, 2 pomes, 2 plàtans, 25g. de mantega, 2 cullarades de sucre, 1 llimona, rom blanc. 1. Pelar les pomes i tallar en llàmines fines. Tallar els plàtans en rodanxes. 2. Ofegar-ho en la mantega amb el sucre i el suc de mitja llimona fins que les fruites estiguin tendres però fermes. Flamejar-les amb rom. 3. Servir el gelat amb les fruites calentes. Servei Gratuït

/?** Mercat Pere San Parada 120 58914 48

a Domicili

Mercat Torreblanca Parada 1-5 67513 89

üósefivits Mercat Pere San Parada 123 | SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

Tel 589 44 81


CULTURA i ESPECTACLES

2 8 ELS 4 CANTONS

Avui «toca» concert

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

Pòdium de Festa Major Kl diumenge 26 de juny, i dins dels actes de la Festa Major d'enguany, va tenir lloc, organitzat per "Joventuts Musicals de Sant Cugat"', amb la col·laboració de l'Ajuntament, el ja tradicional Pòdium de Joves Intèrprets, a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura. Amb un nombrós públic, es varen desenvolupar les actuacions successives de les estudiants de piano, de Grau Ele-

ral "Joves Veus de Sant Cugat. formada com el seu nom indica. per noies i nois santeugatencs en edats compreses entre els nou i els setze anys majoritàriament, dirigits per la també molt jove directora Anna-Belén Gómez, provinent del camp de l'òpera i la direcció coral. En aquest seu primer i encoratjador contacte amb el públic. varen oferir un atractiu conjunt de cançons populars i tradicionals de Catalunya i d'arreu d'Europa.

mental i Mig, Belen Cantaeorps. Roser Guixé, Marta Montero i Paola Romero, que varen interpretar, amb sensibilitat i domini tècnic, obres de Haydn, Mozart, Chopin i Debussy. d'entre altres. A la segona part, es presentava per primera vegada la Co-

Desitgem que aquests ja prometedors músics de la nostra vila. tots ells estudiants al "Centre d'Estudis Musicals i Humans Talleda-Ricomà", arribin a consolidar en el futur el talent i les condicions posades de manifest ben clarament en aquest recital. •

Ma. Carme Talleda i Oliveras

Fitxa tècnica Orquestra Ciutat de Barcelona Director: lulmon Colomer Solista: Miquel Bofill, saxòfon Obres de Beethoveu. Benejum i Miissor^ski Teatre Auditori del Centre Cultural de Sant Cugat Eduard Jener Suposem que tancant la primera temporada de les activitats desenvolupades en el Centre Cultural varen tenir ocasió de gaudir de la presència del conjunt sinfònic que encara figura en el programa com a Orquestra Ciutat de Barcelona, però que fa gairebé quin/e dies està definida com a Orquestra Nacional de Catalunya, tot i conservant el de la Ciutat Comtal. HI concert estructurat de la manera més clàssica va començar amb una correcta, diríem que discreta, versió de l'obertura "Coriolà" de Ludwig Van Beethoven on semblava com si anessin escalfant (en aquest cas) instruments abans de la sortida musical real. A continuació, amb l'actuació destacable del solista Miquel Batllori que dominà perfectament el seu instru-

ment, vàrem tenir 1 oportunitat poc habitual d'escoltar el "Concert per saxòfon alt i orquestra" del barceloní Lluís Benejam, peça òbviament influïda per la música nordamericana dels Copland i Berstein, però amb una categoria notable. A la segona part, amb "Quadres d'una Exposició", els membres de l'orquestra varen demostrar que l'evolució dels últims anys amb el mestratge de Franz-Paul Decker comença a tenir els seus fruits. L'obra de Mussorsgki va ser volguda i escrita per piano l'any 1.874 com un homenatge del més rus dels components del "Grup dels Cinc" al seu amic el pintor Victor Hartman. mort l'any abans, després que el seu compositor fes una visita a una exposició de pintures del traspassat. La versió habitual de concert és l'orquestració

TURÓ DE CAN ROSES RUBÍ

magistral de Maurice Ravel. treball realment inspirat on Mussorsgki ofereix en brut totes les possibilitats de colors i efectes perquè la brillantor, la tendresa i l'espectacularitat puguin arribar a tota mena de públic, i així va ser amb una transparència i abundància de matisos que tant el director com tots els grups instrumentals varen aconseguir. Tres anècdotes: 1. El concert va començar amb 15 minuts de retard. No voldria creure que va ser per un problema de protocol i poca puntualitat de les "forces vives". 2. No cal aplaudir els membres de l'orquestra quan surten a l'escenari per ocupar els seus llocs, sinó quan hi són tots i el concertino i, naturalment quan surt el director. 3. El mestre Colomer, potser per allò de ser de "bolos" ens va obsequiar amb un "bis" sense cap mena de sentit.B

Torres individuals, bones vistes Parcel·la de 430m2, amb tanca A 15'de Barcelona A 2 Km. de Sant Cugat Tocant camp de golf Rubí-Sant Cugat 4 hab., 2 banys, 1 lavabo, cuina equipada Calefacció. Gas. Garatge 2 cotxes. Celler

Passeig Francesc Macià, 80 Tels. 588 40 17-588 54 99 (Laborables i festius) - RUBÍ

KOMTU, Associació de monitors del lleure Benvolguts pares, Ens plau comunicar-vos que enguany dins les activitats d'estiu, organitzem Casals d'agost i de setembre al Casal Cultural de Valldoreix. Amb el suport d'E.M.D. (Entitat Menor Descentralitzada). CASALS D'AGOST DIES: Del'l al 12 HORARI: De 9 a INACTIVITATS: Tallers, estudi, joc organitzat, piscina, excursions... EDATS: De 4 a 12 anys. PREU: 9.000 ptes. CASALS DE SETEMBRE DIES: Del'l al 14 HORARI: De 9 a 14 h. ACTIVITATS: Tallers, estudi, joc organitzat, piscina, excursions. EDATS: De 4 a 12 anys. PREU: 9.000 ptes. INSCRIPCIONS PER ALS CASALS D'AGOST DIES: Del 18 al 29 de juliol HORARI: De 12 a 13'30h. i de 18a2()h.

PER ALS CASALS DE SETEMBRE DIES: Del 22 al 29 d'agost HORARI: De 12a 13'30h.ide 18a2()h. LLOC: CASAL CULTURAL DE VALLDOREIX AV. JACINT VERDAGUER, S/N TELF. 674 45 99 / 589 24 90 (komtú) Organitza: Komtú Juliol del 1994. Col.labora: EM.D. de Valldoreix


AGENDA CULTURAL

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

Jardins del Monestir. Org. Agrupació Sardanista St. Cugat

Dissabte 9

MÚSICA A LA FLORESTA Dissabte 16 Rock amb "Readers". A les 23,30 a la UREF. Org. Unió Recreativa XXIII CURS INTERNACIOi d'Esports la Floresta NAL DE GUITARRA JOSÉ LUIS LOPATEGUI FESTIVA DE LA CANÇÓ A les 22 h a l'Església del MoDE LA FLORESTA nestir concert inaugural. Org. De les 19 hores a les 2 matinaAula 7 da. A les pistes de la Floresta Divendres 15 CONCERT DE SARDANES I MÚSICA PER A COBLA Amb les cobles Sant Jordi i Mediterrània. A les 22 hores als

MÚSICA BEREBER amb el grup "Najum al Gorba". A les 22,30 hores a la plaça Octavià. Org. Ajuntament. Col. Vallès sense Fronteres

Cinema a Valldoreix 15 de Juliol «Robocop 2»

5 d'agost «Solo en casa»

22 de juliol «Como agua para chocolate »

12 d'agost «Big»

29 de juliol «El fugitivo»

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. Tel. 589 13 82 MOSTRA D'ART CONTEMPORANI Fins al 25 de juliol

19 d'agost «Durmiendo con su enemigo»

26 d'agost «La guerra de los Rose» 2 de setembre «Los amigos de Peter»

LES CIUTATS PERDUDES "Exposició de fotografies d'Isidere Trullàs" Fins al 17 de juliol Org. Ass. d'Amics UNESCO

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors). Del 10 a 13h. ide 17a20h.

"Belzunce a Sant Cugat" (pintura) A partir del 15 de juliol a les 20 hores al Casal de Mira-sol

FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55 "August Rosell" Fins al 17 de juliol

CANALS GALERIA D'ART C/de la Creu, 16. T 675 49 02 "Cesc" (dibuixos) Fins al 14 de juliol

EXPOSICIÓ CONCURS PINTURA RÀPIDA Fins al 12 de juliol

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52 Tel. 675 47 51 Pintors de la Casa Estiu 94 Fins al 31 de juliol

BIBLIOTECA DEL MIL·LENARI EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT Fins al 23 de juliol

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53- La Floresta Fèlix Alcoceba Lallana Fins al 7 d'agost

ANAL

SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES C/ Sant Bartomeu, 11 Tel. 674 24 50 Col·lectiva de ceràmica i pintura sobre seda de tres artistes santcugatenques: Carme Canals, Ma. Dolors Padrós i Evelyn Freitag. Fins al 15 de juliol

ELS 4 CANTONS 2 9

Mají ijor de Mira-sol / A l e s 8 del vespre: Pregó de FESTA MAJOR. Jjwjguroaó de 1'exposidó de pintores d l ('artista santcugafenc MA NO LO HLZUNCE al Casal (fe Cultura de Mirjt-sol

• Afes8 é i Is fnrds AtttttJé d ï l'ESIART SAÍÍT CUGAT (Grup Juv«ralJ aKss#tamiéaaeKasd / A les 9 del vespre SOPAR DE CAR MANY0LA. Codosai s'ho de portar el sopar, b fada i la codlra

/ Ales 10 de la nn GRAN CASTELL / A l e s 10 de b nit BALL D'ANIMADE FOCS. Al recinte del nou CAMP DE CIO amb la PORTÀTIL F.M. a i'esplanaFUTBOL (davant del CASAL) da del Casal / A 2/4 d'l l d e la nit TEATRE. Mirasol Teatre presenta l'obra EL CASTELL DE FOCS I ALTRES HISTORIES. De Karl Valentin a l'esplanada del CASAL

• A la 1 de la matinada GRAN NIT GOLFA amb l'espectacle NIT D'ESTELS Música, humor, màgia i l'actuació de la supervedette BRANDA PALACÍN a la Pista del Qub Mira-sol

/ Ales 12,30 deia ni1:BALL DE FESTA MAJOR amb PARADÍS 0SQUESTRA a la Pista Poliesportiva de MAS JANER

Diumenge dia 1 7

/ A les 11 del matí: PASSEJADA EN BICICLETA sortida de la plaça de l'esDissabte dia 1 6 tació de Mtra-sol i arribada al Casal • A2/4del2delmatí:CERCAVILES (Entre els participants es sortejarà amb els Gegants de Sant Cugat, Vall- una bicicleta de muntanya) doreix i Rubí i en Tòfol (el drac de Mira-sol Teatre). Un grup sortirà de la • Ales 12 del migdia Placa Maria Lluïsa (Mas Janer) i ('al- CONCURS DETIR.ler. premi: 1CARAtre sortirà de la Placa Borràs (estació) BINA i arriaran tots davant del CASAL a CONCURS DE DARDS ler. premi: I 2/4 d l del migdia. Ball d'Animació JOC DE DARDS per o petits i grans amb la PORTÀTIL CONCURS INFANTIL DE DJBUIX. DiverE.M.al'esplanoda del Casal sos premis (organitza ÀA.W. i PP. de Mira-sol) / Ales 12 del migdia CONCURS Df T1RC0HCURS DE DARDS. Organitzat v Ala làlrnigdia: ANIMACIÓ INFAN8 per tkmaú» de WL i PP. de Mirasol» / A partir de les 5 de la tardaFUT- / Afes6 de b tarda: JOCS BOLSAUAiéfeportidpociódeles T15 A i CASAL (Hi haurà berenar per setrJcffiÍBmrÉls, sènior i femení a l a atotseJsnens) / Ales f del vespre CANTADA DltA/Ales6delatarda:PAUASS0SPep VANFJtBo càrrec del grep PORTBOU i Botoi, Davant l'estació de Mira-sol amb el traaldonal 'Cremaf oi (tónaurtlerenar per atots els nens) Casal

COL·LECTIVA D'ESTIU PINTORS DE LA CASA d e l ' l al 31 de juliol

MIQUEL C A B A N A S " C a n Castell-EI Baell -Ribes d e Fresser"

Cesc

GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

Sala lusínol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51


30

ELS 4 CANTONS

CINEMA-RADIO-T.V.

lera de Cinema

ESTIU -94

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

RADIO SANT CUGAT

I A LES HORES EN PUNT CONNEXIÓ AMB LES

AQUEST ESTIU FES BRONZO A

NOTICIES DE CATALUN-

RÀDIO SANT CUGAT

YA INFORMACIÓ I BUT-

<*>4

LLETÍ D'INFORMADE DILLUNS A DIVENDRES

SALM

de 7 a 8: SOTA LA DUTXA, despertador amb in-

ïïïïü?*,

li frs1 li

(

'RSC1

RA»I0 SANT CUGAT

formació del temps, l'estat de les platges, les loteries,

Pulgarcita Dibuixos animats. Història basada en el conte de Hans Christian Andersen. Dibuixant Don Bluth (Apta)

Horaris: 16.30,18.30, 20.30, 22.30

SALA 2

matí a 10 de la nit).

el trànsit i l'almanac. de 8 o 9: EL GALL DE L'ESTIU. L'INFORMATIU L'actualitat nacional i internacional, i les noticies de

DISSABTES I DIUMENGES

Sant Cugat í la comarca.

de 8 a 15: RODA D'AMICS DE L'ESTIU. Pro

de 9 a 10: AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS.

grama de participació dels oients a través del telèfon:

Cançons que porten records.

peticions musicals, salutacions, felicitacions...

de 10 a 14: A L'ESTIU TOTA CUCA VIU. EL

de 15 a 2 0 : SÚPER D.J. Programa musical per als

MAGAZINE. Cinema, Teatre, el Concurs, la Cuina...

més joves.

de 14 a 15: AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS

de 20 a 2 1 : DUES A LA CARRETERA. El cinema

(Repetició)

a través de les bandes sonores.

de 15 a 2 1 : UFFÜ QUINA CALDA! MUSICAL.

de 21 a 0 5 : MUSICA AL TEU COSTAT. Música

La música d'actualitat, els concerts d'estiu, les notí-

NON STOP tota la nit.

cies del món musical...

Relàmpago Jack

de 21 1 2 2 . REAGGE NIGHT

I A LES HORES EN PUNT CONNEXIÓ AMB LES

de 22 a 06: MUSICA AL TEU COSTAT. Música

NOTICIES DE CATALUNYA INFORMACIÓ

NON STOP tota la nit. Western còmic amb el protagonista de Cocodrilo Dundee (Paul Hogan) (Apta)

Horaris: 16.20,18.25, 20.30, 22.45

Comentari de cinema Cinema contra literatura La peste (parlada en català)

SALA 3 Beethoven 2 «La família crece» Segona part de la pel·lícula Beethoven, però aquesta vegada amb més membres a la família. Beethoven es converteix en pare quan la gosseta Missy té les quatre cries de San Bernardo. Però la mestressa fa tot els possibles per a recuperar la gossa i les cries. (Apta)

Horaris: 16.35,18.35, 20.35, 22.35

SALA 4 Loca acadèmia de policia VII (Apta)

Horaris: 16.25,18.20, 20.15, 22.45

SS SE

Títol original: The plagué. Director: Luis Puenzo. Guió:Luis Puenzo, segons novel·la d'Albert Camus. Producció: Christian Charret, John R. Pepper i Jonathan Price . Fotografia: Fèlix Monti. Música: Jean-Pierre Ruh. Intèrprets: William Hurt. Raúl Julià. Sandrine Bonnaire, Jean-Marc Barr, Robert Duvall. Xavier Borràs La Peste és un dels clàssics consensuals de la literatura del segle XX. Per a alguns, la millor obra d'Alberl Camus (modestament. em permeto discrepar-ne: considero L'estranger molt superior). Hn qualsevol cas, és una patum cultural i una novel·la d'una gran densitat i poques concessions al lector còmode. Hn li. que lé tots els elements com perquè ningú no s'atreveixi a fer-ne una adaptació cinematogràfica. Però, al capdavall, algú s'hi ha atrevit: I argentí Luis Puenzo. qui després de donar-se a c o n c i \ e r inici n a c i o n a l m e n t amb La historia oficial \ a recalar a Hollywood. on s'ha especialitzat en adaptacions literàries de novelles de prestigi. ben adobades amb molls actors-esirella per garantir ne la comcrcialitat així \ a adaptar. amb desigual fortuna. l'A beso de la mujer arana, de Manuel Puig. Ironwecd de William Kcnnedy. i dringo Yiejo, de Carlos Fuentes. Però aquesta li-

leraturitis és alhora el seu valor principal i el seu punt feble: p o q u e s v e g a d e s P u e n z o sap perdre-li prou el respecte a l'obra original com per elaborar un producte pròpiament cinematogràfic. Gairebé sempre només arriba a fer literatura filmada. 1 és que. encara que el cinema des de sempre ha vampirilzat la literatura (abans: ara vampiritza sèries de televisió i còmics de superherois), té un discurs i un referent estètic i narratiu autònom i diferenciat. La peste, potser l'adaptació literària més ambiciosa amb què s'ha enfrontat Puenzo, es ressenteix més que cap altre dels seus films d'aquesta literauiriíis. l'.s presenta com una "versió lliure", però la veritat és que és una versió molt respectuosa amb la novel·la original. massa i tot. ja que el film mai no es desempallega del pes feixuc del llibre. F.ls canvis son més aviat a n e c d ò t i c s : la ciutat d'Oran a Tànger esdevé la ciutat d'Oran a I Argentina. els anys quaranta queden subst i t u ï t s pels a n y s n o r a n t a , i

P u e n z o aprofita per fer una transparent paràbola sobre la situació política a l'Argentina, encara que, de fet, aquests elements de paràbola político-moral j a eren p r e s e n t s a la novel.la. Malgrat tot, es tracta d'un film parcialment interessant, molt ben realitzat (Puenzo és un director amb poca imaginació, però molt ofici), i sobretot molt ben interpretat, amb un repartiment estelar on destaquen els nord-americans William Hurt i Raúl Julià (ja havien treballat amb el director a El beso de la mujer arana) i els francesos Sandrinne Bonnaire i J e a n - M a r c Barr. Una menció especial mereix el veterà Robert Duvall, que en els pocs minuts que surt en pantalla aconsegueix menjar-se-la i robar les escenes als seus companys de r e p a r t i m e n t . En fi. una a d a p t a c i ó l i t e r à r i a poc modèlica però, en aquests moments de cartellera estiuenca (plagada de pel·lícules d'encefal.lograma pla) resulta una varietat certament refrescant.


PASSATEMPS

DIVENDRES, 8 JULIOL 1994

HORÒSCOP

31

mmm, MOTS ENCREUATS Per Lin Mithal-Hir

À R I E S (21-3/2-4) / y t La setmana es presenta fluixa. f i De fet el més recomanable és dedicar-se al repòs i així intentar recuperar forces. Intenta fugir dels problemes que altres volen posar sobre les teves espatlles.

B A L A N Ç A (22-9/22-10) g* Para't, atura't, no corris més que ^^2 n o e s temps de carreres i de tràfecs. Ara és temps de jeure a l'ombra i gaudir de repòs i de l'estudi. Fes vacances i reposa.

T A U R E (21-4/20-5) . . Marxa, fuig, emprèn un nou f j camí. Defuig dels problemes i els ensurts que ara és època de repòs i descans. No vulguis fer massa feina i dedica't a reposar.

E S C O R P Í (23-10/21-11) jM* Prepara el teu temps per al 11M repòs, calma't dels nervis i descansa. No veus que tot el teu entorn està adormit? Fes tu el mateix i gaudeix de l'estiu i del repòs.

B E S S O N S (21-5/21-6) Busca el teu repòs, no tinguis massa pressa per enllestir allò que no podràs acabar per més que tu t'esforcis ja que els altres es poden repenjar en el teu esforç per no fer la seva feina.

S A G I T A R I (22-11/21-11) • No ploris pel que ja no pots ^ V arreglar, reposa una mica, agafa forces i al setembre reempren la feina amb més ànim i coratge, que a la llarga hi sortiràs guanyant.

C R A N C (22-6/22-7) fmm+ No siguis gamarús, no somniïs ^: Q coses impossibles, ja pots pensar en anar al Carib quan et toqui la rifa que si no jugues cap número és difícil que et toqui quelcom.

C A P R I C O R N I ( 2 l 12/19 1) ^ £ Juliol i agost són mesos de repòs >f% i de descans. La feina necessita un repòs i una nova empenta. Descansa ara i així tindràs noves forces quan la necessitat ho demana.

L L E Ó (23-7/22-8) ^ ^ Els temps que corren no permeO I ten grans alegries, sobretot de butxaca. Ves amb compte i no et passis que tens tendència a enbogir per les rebaixes.

A Q U A R I (21-1/18-2) « ^ » Estira't a sota d'un arbre i espera ^ ^ » que passi la calor, segur que si ho fas així, a la llarga tindràs més profit, perquè replegaràs noves forces i noves il·lusions per reprendre de nou la feina.

V E R G E (23-8/21-9) ftf* Si vols fugir dels problemes i l l j r mal de caps no surtis de casa durant aquests dies de calor. Prudència, pensa que, poc a poc, es fa més camí que corrents.

P E I X O S (19-2/20-3) 1 1 A la piscina o a la mar et trof \ baràs tan feliç con un peix al seu ambient, fes doncs la vida amb calma i reposa, espera que passi aquesta calor tranquil·lament a l'ombra.

I

E L S 4 CANTONS

1 2 3 4 5 6 7 8 9

10 11

Horitzontals - 1 . Plural, entitat d'àmbit municipal.-2. PobJedel nordd'Europa. Col loquiament, Maria. Vocal usada per fer por- 3. Al revés, brètol, home de mala vida. Al revés, femení, que no té companyia Consonant bilabial- 4. Al revés, part del cos am bquè es pot acariciar. Percebre el so. Terme relacionat ambl'est ratigrafia.5. Adquirir armes per armar-la. Xicot jove.-6. Consonant velar. Femení, perosona molt devota. Mig miler.- 7. Al revés, aliment bàsic a la cultura d'occident Oposat a càtode. Pronom de primera persona.- 8. Extensió gran d'aigua salada. Faran fora- 9. Est. Vocals que no formen diftong. Vocal oberta. Fragment d'una circumferència.-10. Unitat monetària de Nigèria. Cura-11. Femení, relacionat amb el mal temps. Verticals.-1. Prolongació.- 2. Nom d'home i patró dels espanyols Aliment fet de farina, aigua, llevat i sal. Vocals.- 3. Interjecció usada quan es puja un nen al braç. Al revés, el nom d'un aliment que es relaciona amb la bondat Matèria primera per elaborar vi.- 4. Femení que es fa notar. Al revés, prefix que significa abans- 5. Consonant dental. Matèria que té la propietat d'atreure el ferro Vocal oberta més una altra que pot representar dos fonemes- 6. Persona que submergeix en aigua les tiges de lli, cànem, etc. Símbol del sofre.- 7. Contrari de bé. El nom d'un desco bri ment relativament senziHque va fer possible el carro, iel cotxe. Consonants 8. Hort. Reposa en una cadira. Parella devocals que pot formardiftong. Substància antibiòtica. Al revés, omeda-10. Consonant dental. Vocals, la primera oberta i la segona és una lletra que pot representar dues vocals. Dones que han tingut fills.11. Desaparició gradual d'una malaltia.

SOLUCIONS

fr* Prediccions biològiques per a la setmana vinent La forta calor fa que l'organisme perdi molt líquid i sals minerals. Una aportació de líquid complementat amb verdures i fruites ens pot ajudar a reposar aquesta pèrdua. Durant les exposicions al sol és molt convenient protegir la pell amb filtres solars adients. La creença que aquestes cremes fan que no et torris és falsa, perquè també ens torrarem però més lentament i sense córrer riscos per a la salut. Les exposicions no tan sols són a la platja, el sol de la muntanya pot ser tan fort i perillós com el de la platja i cal anar protegit.

U 0 1 6 8 Z 9 S * £ Z I

LA M O D A Y EL C A B E L L O

PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA ESTILISTA

La moda que los peluqueros intentamos transmitir ha de ser según las necesidades o gustos de cada persona, però todas ellas con un toque modemo, juvenil e informal. Este verano el cabello corto adaptado a cda físico es perfecte, modemo y practico. Para las menos atrevidas el cabello largo o medias melenas con ligeros voluminadores para dar cuerpo y volúmen a un ligero bucle o rizo, sin necesidad de tener que secar y peinar los cabellos. Para el hombre lo que se pretende es dar un aire muy masculino con un toque de naturalidad.

d Elies Rogent, 18A (tocant mercat Torre Blanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat


•-V

Personatges & Cultura L U.R.E.F. dóna acolliment a la cultura de la Floresta

A

Pere Pich Rosell

D

urant els últims anys, el local de la Unió Recreativa i d'Esport de La Floresta ha acollit els actes culturals del nostre districte. El local de la U.R.E.F. amb la seva gran diversitat d'actes, ha estat una mena d'Arca de Noè navegant per Collserola; dins seu hi han conviscut els cicles de Pier Paolo Passolini, amb les representacions de Els Pastorets d'en Folch i Torres; en aquest local cada any, les nenes i els nens saben que ses Majestats l'utilitzen com a centre de recollida de les seves il·lusions i la resta dels ciutadans de la Floresta utilitzen el local de la Unió Recreativa per a dipositar els vots d'esperança envers els nostres polítics. El local de la Unió Recreativa i d'Esport, té poc del disseny fred i modest dels espais construïts actualment, és un local que se l'ha anat fent amb el temps; a les parets s'hi compaginen fotografies i trofeus amb l'espectacularitat d'un fantàstic televisor, punt de reunió dels afeccionats per a compartir gloriosos partits del Barcelona contra el Reial Madrid; però també hi trobem petjades de la història local: al seu sòl hi resten marques d'una antiga bolera americana, esport practicat pels primers estiuejants vinguts de Barcelona, que passaven els calorosos estius a la nostra població. En aquella Floresta de bolera americana i barrets de palla, va néixer l'antic Casal, centre de reunió i balls amb vestits llargs; anys després, la Maria Jesús i socis de l'antic Casal varen muntar la U.R.E.F.

••-•ak. f # -J 3 V - * •"•"•-li :*•'•* •'•

Ct

^>

XílC •

vui és et primer dia de la setmana, sóc a casa amb una xafogor que feia anys que DO sentia. Diuen per la radio que arribarem a temperatures rècord i que, fins i tot, superarem els quaranta graus, i que hi ha un elevat perill d'incendis. Jo, sense adonar-me'n, amb un gest totalment involuntari, giro el cap des del balcó cap a Collserola. Esperem que no passi res. Els boscos, «ai, com estan els boscos!», em diu en Manel, el vet de sota que fins fa quatre dies encara feia de pagès, de pagès de luxe, ja que el tros que li quedava l'ha venut a una promotora i n'ha recollit més del que ell i totes les generacions que l'han precedit haurien somniat mai. Que injusta que és la vida!, passar-la tota treballant de sol a sol i depenent de la pluja, de la pedra i de totes les condicions del món, per anar menjant. Ara quan en Manel ho ha fet gairebé tot, li arriben una pila de milions i precisament no del fruit de tantes diades de sol i fred, de tantes collites d'enciams, patates, escaroles..., sinó dels quatre pams de terra tantes vegades resseguida per l'eina. En aquesta terra plantaran una filera i no precisament de mongeteres. sinó de cases adossades, això sí, totes elles amb un pam de jardinet per a la gespa i el reg automàtic. Quines sofistificacions, ell que per regar havia de fer tantes coses! Tomem al dilluns, el dilluns fatídic, quina calor! Per sort, Collserola resta tranquil·la, el perill dorm en el seu sotabosc. Un polsim de cendra, però, emblanquina els meus geranis. De cop i volta, per sobre el monestir, cap a Coll Fava, sembla que la nit arriba a les tres de la tarda. Una nit, però, esfereïdora, que retalla el bosc de la serralada pre-litoral des de Rubí fins gairebé enfilar el Montseny. Columnes d'un fum dens anuncien el mal presagi del foc anunciat. Sant Quirze, Rubí, la Garriga, l'Ametlla, Sant Feliu de Codines, Collbató, etc. etc. Quina llista negra, una llista que inclou diverses comarques que ens envolten, com si d'una invasió es tractés. Cap a les quatre, el foc llepa el nostre terme per l'allunyada Can Barata.

HJr«)oraji*desàtém»pMte9el iiiiui^t íiMii r

Adquirint el local que disposen en l'actualitat, a prop de l'estació i amb cent quaranta socis, varen esdevenir una associació cultural i esportiva, i donà aixopluc a les iniciatives dels restants florestins, equips de futbol com l'Olimp o el Centre "Manchego" varen reunir-se en aquest local. La Maria Jesús i el seu marit han convertit la Unió Recreativa i d'Esport en un espai que es

troba a mig camí del casino de poble on es parla i juga al dòmino, un centre cívic, punt d'assaig de les companyies de teatre, reunió dels joves o centre logístic de les excursions de la gent gran. La Maria Jesús creu i ajuda a creure als altres amb el seu entusiasme, que la cultura, els espectacles, la vida associativa, i les revetlles compartides, són

L'aire, la llum. el sol i el cel contribueixen a una posadaW" escena única, terrible. De Coll Fava, vaig cap a l'ermita del Sant Crist, les alçades donen una major projecció a l'espectacle. Després vaig cap al turó del «pinar» o de Ca'n Mora, on la vista sobre l'horitzó vallesà és única o fins fa quatre dies encara ho era més. Ara, en primer terme, adossades de luxe s'han apropiat de la talaia. No obstant, des d'allà les columnes s'han tomat una espessa boira de color gris plom; aquesta, com una manta, va tapant el cel, ofegant-lo. No es veu cap ocell. Comença a bufar un aire lleuger. Ens afavoreix, penso jo, i després m'adono que §ejnore ens surt la part egoista. Fins i tot en moments com aquest. ~*" El Vallès crema des d'una punta a l'altra com una foguera de Sant Joan. No hi falten ni l'espetec d'uns petards (aquests densos, contundeats, sonen i fan per uns instants esglaiar cossos i cases). Més tard la ràdio, sempre la ràdio, anuncia qae una fabrica de productes pirotècnics, la mateixa que ens oferia una nit lluminosa i festiva per la festa major, la mateixa que va fer esclatar l'eufòria olímpica ara fa dos anys, oferia un espectacle espontani, involuntari, a Canyelles, a un centenar de quilòmetres d'aquí. Giro el cap cap a Collserola. Avui resta tranquil·la, la serra, com un més, s'afegeix a l'espectacle des del seu particular


MOSTRA D'RRT CONTEMPORANI CATALÀ 1994 rftrn[I;; .,,M-

es infraestructures per a la difusió dels joves artis-

Catalunya. Aquests artistes

tes estan desapareixent progressivament, devorades

representen les tendències

por les grans ofertes eulturals i museístiques que

actuals més significatives i

han oblidat la vertadera vida quotidiana de l'art i la

ofereixen un ventall divers i

presència de la creació viva.

ampli de] panorama contem-

La manca d'un veritable certamen barceloní, cohesionador

porani. Pintura, escultura,

dels esforços i de les noves propostes, ha deixat enrera certà-

gravat i fotografia proporcio-

mens, biennals, espais d'exposicions... fent créixer altres con-

nen discursos personals que

vocatòries d'àmbit comarcal que s'han convertit en les verita-

simptomatitzen gran part de

bles plataformes de coneixement i projecció dels nous artistes

la situació d'aquest final de

a Catalunya. Aquest és el cas de la Mostra d'Art Contemporani

segle. Així, aquesta exposició

Català que, després de vuit edicions, segueix mantenint el seu

constitueix un espai de mos-

desig de donar suport als joves artistes del nostre país i lluita

tració que evidencia els parà-

per facilitar els canals de connexió a través de les seves mos-

metres socials actuals pels

tres itinerants. Un certamen bianual que ha servit i continua

quals es regeix el procés cre-

servint per prendre el pols a la situació artística de cada

atiu. Propostes eclèctiques

moment, sempre amb una obertura de plantejaments, però

que rellegeixen i rcinterpre-

dirigit i enfocat amb un gran rigor de criteris. Iniciatives com

ten diferents llenguatges

la Mostra d'Art són les que ajuden directament a potenciar la

artístics del nostre segle en

capacitat creativa, dinamitzant el panorama cultural i donant

una necessitat de revisió de

l'al.licient necessari per seguir treballant en un camp que

les avantguardes.

Vista general del Teatre-Auditori.

Les arts plàstiques i la gestió pública

actualment no ofereix gaires alternatives.

En aquest sentit, tots els pro-

LA MOSTRA D'ART CONTEMPORANI CATALÀ 1994 està

jectes presentats entren de

«A Sant Cugat, l'art es nota. La nostra ciutat ha estat capda-

configurada per 37 participants catalans i andorrans seleccio-

ple dins del conflicte entre

vantera en molts aspectes i iniciatives plàstiques i, per tant,

nats entre un total de 3 4 8 propostes, enviades d'arreu de

l'home i el seu entorn, i

aquesta presència ha de comptar amb el suport de la nostra

enllacen amb aquest caos

administració i especialment ha de dirigir-se a aquells artistes

existent de valors i de qüestionaments, tot rctornaiil a la

MERCANTIC

subjectivitat com a mecanis-

vinculats a Sant Cugat.» Aquestes paraules de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, obrien el catàleg de l'exposició del

me de defensa. Insisteixen a

Fons Municipal d'Art presentada a la Casa de Cultura el maig

refermar la potència del pen-

de 1 9 9 1 . El Fons Municipal d'Art era el primer fruit d'una

sament, la força de la ment

política cultura] preocupada per difondre les arts plàstiques i

en l'elaboració processual i

la promoció dels artistes novells que es va iniciar l'any 1988.

en els esquemes de la privaei-

A la Casa de Cultura, precisament, s'obrien dues sales d'expo-

tat més irrenunciable. Es. doncs, la recurrència als mecanismes de la introspecció el que vertebra el treball

sicions on s'han programat una mitjana de 2 5 exposicions anyals d'estils molt diferents: pedagògiques, divulgatives, avantguardistes, promocionals, etc.

de la creació artística actual,

Però aquesta important tasca endegada no s'ha acabat aquí.

amb la presència de tota una

Des del Departament de Cultura s'inicia, a partir d'aquest mes

sèrie d'elements relacionats

de juliol, una nova experiència divulgativa de l'art que consis-

amb la pròpia configuració

teix a convertir diversos espais dels Casals i Centres Cívics dels

de la personalitat, del subjecte: una nova subjectivitat creixent.

districtes en sales d'exposicions, apropant, encara més, l'art al ciutadà. No voldríem pas oblidar, en aquesta breu ressenya de la gestió

Moments en els quals hi ha

pública local en l'àrea de les arts plàstiques, l'important paper

una clara necessitat d'edifi-

que tenen en el nostre municipi l'Escola Municipal d'Arts Plàs-

car nous llenguatges, de construir noves i fermes estructures —i no solament en l'escena artística—; els joves creadors inconscient-

VISfffE U I ffMNA HltMAlfMfTI MAS GRANDI DE ANTKUARIOS Y "BROCANTiRS" • 10.000 m2 de muebJes y objetos de todos las épocas, estilos y preciós. • 50 stands, 50 profesionales a su Servicio. • Mercadillo de ocasiones. • Exposición permanente con mas de 1000 obras de pintura y díbojo en "Boulevard dels pintors". • Subhastas. • Slock permanente de coches y motos antiguos y clàsicos. • Envios de genero a todo el mundo. • Bar-Restaurante Rius i Taulet, 1 2 0 - Tel. 6 7 4 4 9 5 0 Sant Cugat del Vallès. Barcelona

tiques i Disseny i el Taller d'Expressió Triangle, que formen generacions senceres de ciutadans envers la sensibilitat artística.

Des del consistori no s'han regatejat esforços perquè la

nostra Escola Municipal d'Art tingui el més alt nivell de quali-

ment retornen a les experièn-

tat possible. En aquest sentit, cal remarcar que aquest curs

cies vitals, als seus racons

que ve, 94-95, els 2 5 0 alumnes del centre estrenaran la reno-

més íntims, al seu bagatge

vada seu de la Casa Mònaco.

acumulat per la memòria i el

D'altra banda, des del Consistori ha existit la preocupació pel

record buscant la resposta, una resposta diferent que trobi els desllorigadors als plantejaments actuals.

nostre patrimoni artístic, així doncs, en aquests darrers anys s'hi han incorporat la Casa Aymat i la masia Torre Blanca, possibles seus, en un futur, de museus i d'un centre divulgador del tapís, tan important en la història artística recent de la ciu-

EL JURAT

tat a través de la desapareguda Escola Catalana de Tapís. Finalment, i no perquè es digui al final és menys important, l'administració s'ha posat —també en el fet plàstic— al costat de la iniciativa privada. En són un exemple les Mostres d'Art Contemporani o la divulgació de les activitats de les diverses sales d'exposicions privades de la ciutat. Per tot això, i sense tenir por a exagerar, podem concloure aquest escrit dient «A Sant Cugat, l'art es nota».


M

Ajuntament de Mollet del Vallès

creació artística (teatre,

pintu-

ra.

poten-

e l e . ) la n e c e s s i t a t d e

cial"

i ala\orir

culturals Mollet

ofereix

espais

i ió s u b c o m a r r a l . populars.

Mullel

d'atrac-

de <|iialitat ha anal

seguint

|n-(I<ÍI·»".~~Í\ a m e n t

tacle-

<le

exemple

espec-

(| II a I i t a t . r o m

les

i

acon-

per

programacions

ile

igual ha

ipie

se r \ i t

la n e c e s - i t a t

creació

de

de

i

fet i p i e a M o l l e t

ra.

lles

Ku

aquest

púldiea tant. d

lia

tant

una

com

sentit, estat per

olcrla

II

Mu-eii

de

la c o l . l c c c i o mes

e

una

cinta! pròpia \ a r \ a

públics.

\l>elló.

I.'existència

\l»cllo. una

pintura)

de

impor-

I

n altre element

el fet

harmònica

ni

res.

potencialitat

ral.

\IÍX

amb ilcis

inipnr

insl itucuoial

associacionisme

bressol i

Mollet

de

eultu

aquest

del

important

l'àmbit

apareixen

regional-). el

de

llistat

immigratori

de I

estat

cons

cultures

diàleg

entre

constitueix

Mollet

ile-la

la c o m i\ è n c i a

manifestació

ha

la

de

que

\ ic ( c a s e s

pintors

;i\in

i p i e c-

entre

un illr ta

segle \ \ .

una

d iferent s r c ^ i o n s de

I ' a i- t i s t a

pals

ililerents

(fotografia.

ca c o m a p o t e n c i a l i t a t , el

en l a m i n i

i

II

per.~u

n\s 60 i ipie tenen una

oli ra

prinei

en

constitueix

moviment

c u l l

dels

p>\c-.

ha^i

potencialitat.

espamol.

i | II e

manifesta

hi

artístics

de

Mollet

promoció

dels

destacade-

àmbits

dir.

dinami

la

le>

culturals

titueix

a < .il.i

I II II v a . r

imporla

cultural

pel' eslaldir

tants

inieiati\a

molt

dotar

d equipaments

le-

la

a

de t r o b a r

ques ipie potenciïn i la

a

Mú-ica

d ' a z I li t i n a d o r

cions

prinnue

ks de

m o l t s j o \ e-. e- d e - l a c a

eanipaiives

tardor

inquietuds

I I ' -cola

i n ú s i e a c l à - s i c a i les teatre de

les

dels j n \ e s .

la

c u i t li r a

mé~

a n t ò c -

i en

tona

i

I

s

e

ciiltu rt'ii-

turcs a

de

immigra-

ció

consti-

tueix u n ele-

lització del Museu Abelló constituirà l'element de singularitat i d'idenl ificarió cultural més i m p o r t a n t «le la ciutat. P e r ò al c o s t a t d e g r a n s p r o j e c t e s , .se situa la neeessitat i l'objectiu de facilitar l ' a c c e s s i b i l i t a t a la c u l t u r a i a la partici nació dels ciutadans. La intervenció pública 5&ï és necessària per garantí r la igualtat i corregir els desequilibris. 1/Ajunt a m e n t . en aquest sentit, ha t i n g u t u n p a p e r molt actiu: la creació de centres cívics, p o l i v a l e n t s , d i s t r i buïts pels barris i concebuts p e r tal q u e els c i u t a d a n s puguin participar en activit a t s . a m b un c a r à c t e r dinaiuit/ailor i inte^ grador. Quant a la creació i a la producció cultural, es posa fle manifest en l ' à m b i t de la

m ent

a

desenvolupar

des

de

la perspectiva

de

la

promoció. difusió i creació

cultu-

ral.

ÍS"asseux a la també la capacitat de Mollet d'inter a r "sWn^s premsa a

*&$&*VoRsa 1 -

deljOM's

q ue. si bé

podrien -er considerat-

1


E

Y\***^ «y* >^ u n de's centres neuràlgics de la difusió l i V i C H l l l J y d e l'art contemporani. Encamp: centre J d'Andorra, centre d'art, fruit d'haver seguit una línia constant J dins de les tendències internacionals de l'Art Contemporani de * fa una colla d'anys. í Encamp s'ha convertit en un dels punts culturals i així ens ho 1 confirmen les paraules del prestigiós crític d'art i president I d'A.C.C.A., professor d'Estètica de la Facultat d'Arquitectura de Barcelona i un dels membres de «Dau al 7», el Sr. Arnau Puig: «l'art andorrà és d'una qualitat remarcable i d'un valor artístico-estètic que va molt més enllà de les fronteres del país que el genera». A m b aquestes paraules, crec que queda molt clara la tasca que fa més de deu anys que porta a terme el Comú d'Encamp. Tant els artistes com les persones que creiem en el futur d'Andorra, esperem poder seguir endavant, treballant i fent conèixer el nostre país a través de l'art.

L'ART VIATJAR

^5 # l

#

ADRIANA BARNILS V

I

A

T

G

I

S

BARCELONA • MOLLET DEL VALLÈS • REUS • SANTIAGO S A N T

R U S I N O L , 15 - T E L . 6 7 4 65 4 8 C U G A T

D E L

V A L L È S

SABADELL • SANT ANDREU • SANT CUGAT DEL VALLÈS • SANT VICENTS DEL HORTS • SANTA COLOMA DE GRAMANET • SANT BOI DE LLO-

HSt#

BREGAT • SANT CELONI • TERRASSA • TORREDEMBARRA


Fln^o íivi Casal de Joves amb el mural guanyador del 20è Concurs Mural de la façana del Casal de Joves.

ins la línia (li- d o n a r suport a iniciatives juvenils, pel q u e fa al món d e l'art, s'ha creat especialment per als joves artistes la Mostra d'Art C o n t e m p o r a n i TRANS-ART. Aquesta mostra, q u e actualment ha entrat en la seva cinquena edició, p e r m e t q u e anualment artistes joves exposin les seves o b r e s a la sala d'exposicions habilitada al Casal de Joves. La sala del Casal de Joves es un espai que aplega tots els elements necessaris per d u r a terme exposicions a m b la màxima qualitat. Des del D e p a r t a m e n t de Joventut d e l'Ajuntament d e Sant Feliu de Llobregat, pensem q u e els joves artistes necessiten un espai especial p e r q u è puguin e n t r a r en les millors condicions possibles dins del m ó n d e l ' a r t . P e r a i x ò , TRANS-ART és un p r o g r a m a de p r o m o c i ó que té en compte, no sols les exposicions, sinó tot un suport gràfic i d e difusió per tal que els joves artistes es donin a conèixer. Anualment s'edita un catàleg a m b tots els artistes escollits, una postal-targeta d'invitació i un cartell per a cada artista, a m b els quals CS d ó n a u n a difusió d ' a b a s t n a c i o n a l . Això lia p e r m è s q u e TRANS-ART vagi adquirint cada cop més prestigi dins d e les mostres que es fan actualment a Catalunya. Dins d'aquest p r o g r a m a s'afegeixen altres propostes d e p r o moció artística, com és cl "Concurs Mural de la Façana Lateral del Casal de Joves». Aquest concili-- bianual és dels pocs d'aquest gènere que es fan a Cataluiiva i a Kspanva. Consta ELS CURSOS D'IDIOMES QUE VOSTÈ NECESSITA: d ' u n premi de cent mil pessetes i fitis a Ires-centcs mil pessetes • QUAUTAT ACADÈMICA més per a l'execució de l'obra. Les o b r e s quedeu en propietat • FLEXIBILITAT D'HORARI de l'Ajuntament i se situen, un cop passat els dos anys. en dife• INTENSIUS, MANTENIMENT I ESTADES A L'ESTRANGER rents llocs d e la ciutat, amb la qual cosa. cl conjunt d e la d o -

S P R I N T .#*

tat i els barris poden gaudir d'aquesta producció. Una altra proposta que es va realitzar és el p r i m e r TRANS-ART M O D A , q u e va p e r m e t r e la participació d e q u a t r e joves d i s s e n y a d o r e s en un seguit d e desfilades d e m o d a a la n o s t r a c i u t a t , i q u e va c o m p t a r a m b la presència de més de 2 . 0 0 0 espectadors. Aquesta primera mostra T E A N S - A R T M O D A n o va quedar r e d u ï d a a l'àmbit de Sant Feliu, sinó que amb l'objeetiu d'oferir la màxima promoció a les dissenyadores es va programar una altra d e s f i l a d a a l ' H o s p i t a l e t de Llobregat, a la qual van assistir m é s d e 3 . 0 0 0 persones. Així d o n c s , l a n o s t r a ciutat e s t à o b e r t a al m ó n a r t í s t i c . amb la i n c o r p o r a c i ó constant


LES HRTg

plàstiques a lo ciutat de I hospitaler 9m\ 7^Sm-"

I llaru d e l - ú l l i n i - a í n - . la r i u l a l (li I I li>-|>ilali I

-"ha l'cl n u · i ' c i \ e d o r a I I ' I I I I n o m i il·ini p r e - l i ü i cu i l -eiii|>ic tlilíril món ilr hi c u l t u r a . m e r c è - a un Irehall inicií- i i i ni-l aní i n ai|ue-l l e r i c i i i . . No pa--a dc-a|>ci< i l i u i l a a iiiiiüii la ; r r a la cultura a ( a l a l l l i n a la pn-aila 111 m a i ' \ a lli' (lo- c<|iii|>amciil- lio-|iilalcin - relativament n o u - : t'l ( c n l r c ala i i'l T e a t r e , | n \ c u i n i . r o m a e x e m p l e - (Ic la l'orça d ' a i l l l c - l a ciutat cu cl caui|i «Ic Ic- e \ | > r c — i o n - a r l í - l i i | i i r - . I V r ò I" VjiinlaiiK'iil ilr r i l o - | i i l a l c l c l l c a i a \ o l anar moll t»i•'-— enllà. l'nu (Ic Ic- |>l'iorilal- ilcl nou ci|ili|> nillilici|ial ilc ( • I I M I I I c- |>o-ai' a l"al>a-l ilcl m e - m a l l lliilillni |io--ililc de r i i i l a d a n l ' o l e r l a d " a r l i \ ilat- I | I I C c- \oli-n ilc-cllMilil|iai' al \ o l l a n l il alio i|lic a n o m e n e m c u l t u r a . i <|ue lé un M'iilall lan ani|ili il i• |>eii>n-. I

l l o - i i i l a l c l . r i r o r d c u i . c- la -cüona cilllal de < a l a l u m a i la d ' o c u p a r un d e l - |iriiucr- lloc- ell m o l t - a l l r e - a-|M'cle-. l'e e l l - cl c u l t u r a l . Me- de la lclil|>-. a<|iic-l iiiiuiii i|ii c- un

ile - e i x i - i i n i l ú - l i i e - de l a i c a iuclin|>nlitam c c i iil r ic' iiii|iorlant ini|iii H a r e c l n n a . i gaudeix d u n a \ a r \ a de c o n u m i c a c i o n - iiiiini•alile. V tall d ' c M ' n i p l e . lan - ( d - e-iiienlai' (|ue lraNc--en o-|>ilalcl la liuiiila de l'all i la Kouda Litoral laiuli i|iialre t i d c - l . d u e - línie- de m e t r o ( a m l i - e l n a r a d e - l . duc- líuie- di

Kenl'c (:i 1111 > tlm-- c - | ; i c i o u - | . ) l i \ t i - o - ;iulohu~o- iirhaii* i i n l e r n r h a n -

a r t - p l à - l i í p i o . un <

i i-U r c r r o r a r r i U «li' la f . c u e i a l i l a l . \ m e - . la | i r o \ i m i l a I ami» H a r c c -

ai'ti*lc> ipic ja la I ."> a u \ »

lona i l'aeroport del P r a t . la <pic la ciutat -ÍLÏUÍ mi lluc p r i \ ilciíial en

ic itroinociom'ii i l o r i u c n

la \ a i ' \ a comumcalix a m e t r o p o l i t a n a . Pel «pic la a la iuf rac-1 ruct ura c u l t u r a l . l'Iln-pitalet r o m p i a ami» 1111

<lc la pintura. I*c-ciillura. cl

p a t r i m o n i i m p o r l a n l . I r u i l t\v la la-ca dc-cnx olupada en acpic-l

i i r a \ a l o la - e r í i í r a l ï a . cl ipic

[ e r i c i n durant m o l tt-- a i i \ - ii epic duent a t e r m e . \ i \ í . n i n ;iii\?oue «•v> <continua • ja «"ha l'el ( H i i n i l al p r i n c i p i . la r i u l a l Ic mi centre c u l t u r a l . el l'cria

ha perme* i l i * p o - a r d u n a

Sala. nlural en una antiga làhriea | è \ l i l . aitili I 2.0U(» m ni-;l ! u n lhi ll -- per IHT a a toia mena <!"<• vpo>irioii'- i e \ p r e » i o n - arli-lMpic». i uti t e a t r e . cl

ca d c \ p o - Í c i o i i » de iirau rju;

ha-c per poder ler nua polili l i l a l . I aiuhc Ic- Vule» clc ( ,\i\

J o \ c n l u l . ainl> una p r o g r a m a c i ó cMahle on han actual cu e U i i l t i m * i n c - o - c o m p a m i*'* tan prc*|ii*io*c- com I I - Joglar-. I.a < uadra de

ile l o r m a c i ó de ihidan- iul |·»'i , r>'.;il*

M'N illa. I i* I c a l r o o cl <a'iilro Mraiiialic. • Nacional. ran-

ccpiipaiuctil-. la ciuhil d i - p o - a d'una

\ar\a

tic - i - Vulr- ilc < u l l m a a U d i - l r i i l c - . epic n m a n i l / e n i l i \ r i - c - activi-

ara la pintura, la c e r à m i c a

t a t i taller-: cl Mu-cn de l'Hospitalet. dedicat .1 la h i - l ò r i a local i a

la toloniMPia. ipie ha liniml

p r o m o u r e cl coneixement de la ciutat: cl < .cnlrc d" \ r l

\lc\amlic

iiiiii continuació cu la c r e a r

í . i r i c i . una c\pi»-icfo pcrmanciil de l'ohra ecdid.i ;i| municipi per

de d i l c r c n l - u r n i i - il'arli-|c«

I arti*(a < . r M o l i a l ( > a h a r r ó u . i un rica i iliïniniii ;i ;icli\ital IX'OIIIOLÜHI, lïellxilu.«|IH -I l i c h

gràfiques celler, s.a. liall il a i l i - l c - rei o u c i i i i l - i. Ini- i lot. anlolòi:ii|uc- de

• Disseny Gràfic • Impresos comercials • Cartells, catàlegs, opuscles • Publicacions Tel. 589 37 02- Fax 675 21 72 Vic, 11. 08190 Sant Cugat del Vallès

110111- coii-ai:i'at- en el mon l'ari. M ai|uc-lc- i i i i c i a l i \ e - n'c- 11

>ala. 011 IKUI c \ | i o - a l . d e - de l'anx \i)í)2.

a r l i - l e - lan

i i-le-liuo i .orliaclio i I 1/í (í/i/e ilr

riliisiiilulri


HISTOBlfl P - j,..<ep C.7'.;„<

La

M O S T R A D'ART CONTEMPORANI CATALÀ

é s el f e t mes i

nou

mes

interessant sorgit la

de

petita

de la Mostro d i t Contemporani Català

viure a la ciutat, tot recollint fets puntuals com son e's de l'ESCOLA C A T A L A N A DE TAPIS, la q u a l , gràcies a l'empenta de Miquel Samaranch. va aconseguir renovar t o t el c o n c e p t e del t è x t i l que fins l l a v o r s existia a l'Estat e s p a n y o l i t a m b e l'ESCOLA I N T E R N A C I O NAL DE PINTURA MURAL. dirigida per Miquel Farré. Ambdues escoles van deixar empremta a la ciutat, |a que s'hi t r o b a v e n i n v o l u c r a t s d e s t a c a t s c r e a d o r s de la plàstica catalana. Els grups artístics creats, c o m són « G. A . L. L. M. », «ESTUDI D ' A R T » , «SET I TANTES», e t c , van a|udar, a partir de la segona meitat dels anys seixanta, a fer créixer i e n f o r t i r l'interès per l'art e n t r e el |ovent, COS3 que es nota a la ciutat, que comença a p r o l i f e r a r amb exposicions i altres tipus de manifestacions artístiques. La vila comença a transformar-se en ciutat i calia un r e p t e de noves propostes que estimulin l'art i la seva pràctica. D'aquesta manera va néixer la MOSTRA, apro-

I MOSTRA D'ART. 1977

1

D e l ' M al I 5 de maig de 1977 té lloc la primera edició de la MOSTRA D'ART C O N T E M P O R A N I CATALÀ, com a acte adherit al CONGRÉS DE CULT U R A C A T A L A N A i organitzat per L'ESTUDI D'ART D'AMICS DE SANT C U G A T , sota la direcció de D O R I S LEUSSLER i jo mateix, que aleshores dúiem una intensa activitat plàstica a l'associació d ' A m i c s de Sant Cugat. I vam aconseguir superar t o t s els e n t r e b a n c s per poder organitzar una mostra d'art per diferents espais de la vila. A q u e s t a p r i m e r a MOSTRA D'ART neix amb la voluntat de fer un balanç del que era la plàstica en aquells dies a Sant Cugat, eludint qualsevol tipus de selecció, ja que es volia que fos un p u n t de s o r t i d a a l'exterior d'una realitat, on els afeccionats i professionals de totes les tendències plàstiques poguessin most r a r , per primera vegada i

ciutat catalana de Sant del

Cugat

Vallès,

e n les

últimes

dècades.

Aquesta és la història de la MOSTRA D'ART que s'inicia a Sant Cugat l'any 1977. Cal examinar detingudament quin ha estat el p r o c é s d'aquesta iniciativa, creada pel c o m e n t a r i s t a que ha sabut copsar l'ambient artístic de la ciutat de les tres ultimes dècades del segle X X , a|udant des d'aquest nucli del Vallès a una major d e s c e n t r a l i t z a c i ó de l ' a r t jove del nostre pais. La MOSTRA D'ART C O N TEMPORANI C A T A L À neix amb la inquietud de ser un fidel r e f l e x de l ' a m b i e n t artístic que es comença a

Paral·lelament se celebra un cicle de conferències, inclòs e n t r e les a c t i v i t a t s de la MOSTRA D'ART. La crítica d'art V I C T Ò R I A C O M B A LIA parla de «L'Art Conceptual a Catalunya». Igualment, els artistes SUBIRACHS i GRAU GARRIGA fan c o m e n t a r i s de les seves obres presentades visualment. La primera MOSTRA D'ART va ser exposada a diferents sales del municipi —des dels Claustres del Monestir fins a les sales d'art. Com a recorregut itinerant es va poder veure a C A M P R O D O N , Aquesta iniciativa de fer itinerant les obres de la MOST R A D ' A R T d e s p r é s es regularitzarà, intentant, alhora, ampliar les poblacions col·laboradores. En aquesta primera edició, els a r t i s t e s de SANT C U G A T i del seu t e r m e municipal, mostren diferents tendències plàstiques i tècniques: p i n t u r a , e s c u l t u r a , dibuix, tapis i ceràmica. Els artistes participants van ser J. LLUÍS BALLESTIN MANOLO BELZUNCE MIQUEL C A B A N A S i A L I BAU; JOSEP C A N A L S i G U A L ; CARME C A N A L S i MORAGREGA; JOAQUIM COSTAS i BAULENAS; CARLES DELCLAUX; JOSÉ MANUEL DE LA PEZUELA; MANUEL FELEZ i M A R T Í N ; XAVIER FIGUERAS i NOGUÉS; JOSEP M. FIGUERAS; RAMON GARZA; ASUNCIÓN GONZALVEZ i NEGRE; MIQUEL GUIVERNAU i PLA; LARRY H E R N À N D E Z i PAIS; TERESA JORDÀ i V I T O ; DORIS LEUSSLER; JAVIER LOREN; MÀXIMO LOREN; JOAN LLAMAS; ARMAND LLUENT i RIBALTA; M A R U T X I ; MIQUEL MAS i M A R T Í ; ISABEL MASSÓ i C A L Z A D O ; CARLOS MÉNDEZ; J O A N M O N C A U ; J . M , MONCAU; ANTONIO PINEDA i SALMERON A N D R E U RIBA i FERRÉ JOAN SERRABONA

\ I I Mo-ti-ü l'XNi. Suïn (';t|.i f i t a n t un e s d e v e n i m e n t d'identitat nacional catalana, c o m va ser el C O N G R E S DE CULTURA C A T A L A N A el 1977.

començar a conèixer Sant Cugat com a terra d'artistes. Així, en aquesta primera edició, t r o b e m r e p r e s e n t a t s tant els artistes afeccionats com els professionals. A i x ò suposa un bon exponent de les inquietuds del Sant Cugat de finals de la dècada dels setanta.

d'una forma conjunta, l'interès i la pràctica, amb la consegüent i n q u i e t u d que això comporta per

MATEO TIKAS; M, TERESA VILASECA i TERME, i JOSEP XART i CASANOVAS. Entre els anys 1978 i 1981 intento celebrar la segona

e d i c i ó , p e r ò c o m que no s'aconsegueix p r o u ajuda econòmica i institucional p e r q u è a i x ò sigui així, la segona MOSTRA no es pot organitzar fins a l'any 1982. en què es donen dues circumstàncies que faran possible una nova edició, dins les a c t i v i t a t s del M U N D I A L C U L T U R A L , que va t e n i r lloc amb m o t i u del M U N DIAL DE FUTBOL, celebrat a Barcelona aquell any.

II MOSTRA D'ART. 1982

2

EL M U N D I A L C U L T U R A L que va tenir lloc amb motiu del M U N D I A L DE FUTBOL va ser un exponent de la cultura del nostre país i així fou com a traves de ,'a recentment restaurada GENERAL I T A T de C A T A L U N Y A vam aconseguir, a través del D E P A R T A M E N T DE C U L T U R A , ajut econòmic per tirar endavant la II MOSTRA D ' A R T . O r g a n i t z a d a en aquesta ocasió pel C O L · L E C T I U D'ARTISTES DE SANT C U G A T i sota la meva d i r e c c i ó , aquí es va formar un jurat format que selecciona amb criteris força amplis les obres d'artistes d ' a r r e u de C a t a l u n y a . En aquesta ocasió, també s'organitzen unes conferencies que tenen com a motiu central la pràctica de l'art i el seu ensenyament. En dues taules rodones es trobaran artistes, crítics i directors de galeries, d'una banda, i. d'una a l t r a , p r o f e s s o r s d'acadèmies, escoles oficials i privades.

És un dels primers intents s e r i o s o s de c o m e n ç a r de n o u des de Sant Cugat la dinamització artística com **mïí± un nou focus d'art modern, c o m en el seu dia va ser L'ESCOLA I N T E R N A C I O N A L DE PINTURA MURAL o L'ESCOLA C A T A L A N A DE TAPÍS. El j u r a t d ' a q u e l l a segona m o s t r a estava f o r m a t per ROSER AGELL, artista plàst i c , JOSEP M. X A R R I E , director del Centre de Rest a u r a c i ó de Sant C u g a t . JAUME M U X A R T , artista, i jo mateix com a director de la MOSTRA. Tant l'exposició de les o b r e s com els actes esmentats van t e n i r lloc al C L A U S T R E DEL REIAL MONESTIR DE S A N T C U G A T del 19 de juny a l'I I de juliol. A causa de l'interès de la II MOSTRA


lana actual.» A m b aques paraules es definia u que volia fer present MOSTRA D'ART TEMPORANI C aquella generació j o t o t just començava dies.

RE CAIXA

A partir d'aquesta data decidir d o n a r a la una periodicitat bien aquesta ocasió, la in ció va tenir lloc a GIR a la F O N T A N A D'OR, de j u l i o l , i es va cl MONESTIR de CUGAT després les ciuta BALAGUER i E N C A M P — Principat d'Andorra. A partir de d i t a data i g r à c i Comú d'Encamp, l'ex seria itinerant pels d cipats i oberta la con ria a artistes dels do Donen suport a aquesta ció les D I P U T A C I O N S DE L L E I D A i G I R O N A i els Ajuntaments de G I R O N A , MANRESA, BALAGUER. C O M Ú D'ENCAMP y S * t 4 7 C U G A T i de la G A & É A D ' A R T DEL V A L L J E & e Sant Cugat, de la q u M . ^ l v aquelles d a t e s j o era e l d i r e c t o r . L'organització va anar a càrrec del COL·LECTIU D'ARTISTES DE CUGAT. Els joves artistes seleccionats van ser IMMA A L O N SO i I B À N E Z ; M A N U E L ARAMENDIA i Z l i A Z y ; ISABEL CODIN PEDRÓ; J O A N DES i A N I E N T O ; SAN ERILL i CASTELL; J GARCÉS i RUIZ; ESP ZA GARCIA i BERTRAN, ANTONI GONZALO CARBÓ; A N T O N I O LEON A R D O i P L A T O N ; ISIDRO MATEO i PADILLA; ALBERT MINOVES i ANDRÉS; JOSEP MORRAL i INGLÉS; J U A N M I G U E L M U N O Z i MARÍN; MIQUEL PEGUERA i ROVIRA; A N T O N I PERNA I LÓPEZ; MIQUEL ÀNGEL PLANAS i ROSSELLÓ; C H A R O PRADAS i COLAS; J O A N R O M i SEDO i J O A N VALLE I MARTÍ.

Mostra'92. (^an Felipa, Barcelona. Seu inaugural d u r a n t pis Jocs Olímpic D ' A R T , la G e n e r a l i t a t va proposar fer-la itinerant per algunes poblacions de Catalunya. D'aquesta tasca, se'n va encarregar, nomenat pel govern català, el crític JOSEP IGLESIAS DEL M A R Q U E T , després que ell mateix escollís allò més representatiu de la II MOSTRA D'ART, exposada a SANT C U G A T . Va poder ser vista a LLEIDA, V I L A N O V A I LA GELTRÚ, VIC i FIGUERES. Els artistes van ser A R G I M O N ; ROSER AGELL; JOSEP ARGELADA MANOLO BELZUNCE; D A I - B I H - I N ; J.M. B R O T O CE. BLANCO; JOSEP BORRÀS; MIQUEL C A B A N A S ; FREDERIC C A B A NAS; ÀLEX C A R D O N A ; FRANCESC COLOMER; MERCÈ D I O G E N E ; DE MARCO GASCÓN;

ca, escollida pels organitzad o r s , en especial aquella q u e , p e r les difícils c i r cumstàncies de la circulació del mercat, no és massa a l'abast de l'inquiet gaudidor de l'art.» Aquestes són les paraules de la presentació del catàleg i aquesta la intenció: donar oportunitat a gent jove d'arreu de Catalunya, i que a i x ò sigui a d m i r a t i conegut a t o t el Principat. «Tot seguit, perquè la MOSTRA no romangui limitada a l'indret generatiu i pugui ser contemplada i considerada per tota la gent del nostre à m b i t c u l t u r a l , l'exposició farà un recorregut per diferents capitals i viles de Catalunya. A i x í serà p o s s i b l e arreu, saber què fan de creador els artistes de casa nostra», continuava la presentació del catàleg. En aquesta edició, el jurat per a la selecció dels artistes estava f o r m a t p e r JAUME MUXART, degà de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; A L E X A N D R E C A R D O N A , director de l'Escola d ' A r t de Sant Cugat; JOSEP IGLESIAS DE M A R Q U E T , crític d'Art; A R N A U PUIG, crític d'Art, i JOSEP C A N A L S i G U A L , director de la Mostra d'Art. Els artistes, de les p r o c e d è n c i e s més d i v e r s e s i a r r e l a t s a t e r r e s c a t a l a n e s , van ser JOSEP AGUT; ROSA AGENJO; ENRIC ANSESA ALFRED BALASCH

XAVIER FIGUERAS; JOSEP C A N A L S ; JOSEP G R A U GARRIGA; PERE G A L V A N , ALBERT GONZALO; XAVIER G R A U ; J O A N GARDY ARTIGAS; E. GARCIA; FREDERIC GISBERT; TERESA JORDÀ i V I T O ; J.l. MARTÍNEZ i ESCÓ; M A N U E L L A G U I L L O ; L. MARINA; CONXA M A R T Í N E Z ; JOSÉ M A R Í ; M A N E L M O R R A L ; JAUME MUXART; ÀLVARO M A C I A S ; R I C A R D NAISE; R. O R T U N O ; D O L O R S O R O M I ; LLUÍS PERA; CARLES PLANELL; A. PANCORBO; G. P O C H ; JOSÉ MANUEL DE LA PEZUELA; BENET ROSELL; J. R O C A SASTRE; M. A S S U M P C I Ó RAVENTÓS; MANUEL SERRA; R I C A R D S A L A GREGORIO SABILLON PEP SALLES; J.M. TEIXIDÓ JORDI TRAPERO; JORDI VALLÈS; V I C I A N O ; J O A N PERE VILADECANS i CARLOS VELILLA.

III MOSTRA D'ART. 1983 La III M O S T R A D ' A R T de l'any 1983 ja va agafant un fil c o n d u c t o r . L'esperit es va definint cap a una descentralització del monopoli artístic barceloní. «Precisament és a q u e s t f e t de r e c e r c a i d'actualitat el que ha mogut els organitzadors de la MOSTRA D'ART'83 a muntar la participació artística —escultura, pintura i tapís— a partir de gent jove —data límit, ultra l'esmentada dels procediments, els 40 anys d'edat dels artistes participants— i amb o b r a c r e a d a amb la intenció de la recerca plàsti-

3

DOMÈNEC BATALLA ALBERT BELLMUNT; JESÚS BENA; LLUÍS BLANC; T O M CARR; LLUÍS CLARAMUNT; PEP CODÓ; DOMÈNEC CORBELLA; Q U I M C O R O M I N A S ; DE M A R C O G A S C Ó N ; MERCÈ DIOGENE; CRISTINA ESCAPE; FRANCESC ESPIG O L E ; JAUME FAIXO ESPERANZA GARCIA ALBERT GONZALO R A M O N G U I L L E N BAL MES; FLORENCI G U N T I N MARIA HELGUERA RAMON HERREROS MERCÈ H O Y O S ; TERESA JORDÀ; MELCIOR MARTÍ CONXA MARTÍNEZ REIG; FERRAN MARTÍNEZ QUICO MENA; FINA MIRALLES; MANUEL MORRAL; DOLORS O R O M I ; PILAR PALOMER; LLUÍS PERA; PEREJAUME; ENRIC PLADEVALL; J O A N R I U T O R T ; R O S A SIRE; SUSANNA SOLANO; JORDI TRAPERO; CARLES VELILLA; VICENÇ VIAPLAN A ; ROSA VIVES i MARGA XIMENEZ.

En aquesta ocasió, amb el suport del SERVEI D'ARTS PLÀSTIQUES DE LA GENERALITAT DE C A T A L U N Y A i amb la col·laboració de la C A I X A DE B A R C E L O N A , es va aconseguir que la Mostra d ' A r t ' 8 3 pogués visitar les viles i capitals de SANT C U G A T , MANRESA, GIRON A , BALAGUER, T A R R A G O N A i BARCELONA, que van a c o l l i r les o b r e s dels diversos artistes. La inauguració va tenir lloc, com ja és tradicional, a SANT C U G A T el 17 de juny, i va ser organitzada com en les darreres edicions pel C O L · L E C T I U D'ARTISTES de Sant Cugat.

IV MOSTRA D'ART. 1984

4

Si a l'edició de la MOSTRA D'ART CONTEMPORANI C A T A L À DEL 1983 la intenció era convidar allò més representatiu e n t r e alguns dels a r t i s t e s catalans, la voluntat de la IV MOSTRA D ' A R T serà presentar les g e n e r a c i o n s més j o v e s i. potser, més desconegudes. Per tal d'oferir les mateixes oportunitats a tots els interessats, es va obrir per primer cop una convocatòria pública, i de les 202 sol·licituds, es van seleccionar 19 artistes, convocatòria pública que, a p a r t i r d'aquesta e d i c i ó , es realitzaria cada any. En aquesta ocasió el jurat va coincidir amb el de l'edició de 1983 i es van encarregar d'engegar aquesta nova tasca de recerca de nous valors. «D'entre els artistes presentats s'ha fet una tria que oferís aquell nivell mitjà, tantes vegades esmentat, en el ventall de les diferents tendències, o n les p r e s è n c i e s excepcionals s'hi trobessin reflectides sense cap protag o n i s m e . Les o b r e s que suara podem contemplar no són les millors d'entre totes, més aviat són un seguit d'obres dignes de la producció jove i desconeguda dels nostres artistes. » D ' e n t r e els artistes escollits, dos, els més joves, compleixen ara 21 anys, quinze no arriben als 30 i només dos en tenen més de 30. És cert que l'art no es fa per edats i p e r estadístiques, p e r ò no es p o t negar que aquestes dades — i les obres— ens diuen i ens confirmen el que hem dit d'una intensa activitat plàstica cata-

DE TERRASSA. La salutació del catàleg que es va editar amb motiu de la Sde

lult u r a de la G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a , Sr. J O A Q U I M ir

tes joves, la crítica, els nuclis llesta l i t realment í constituït en (ció anualf arts plà$ nostra.» L* MOSTRA'86 «^ comptar

•WWfafam dtittaKio on a # » # n ROSSA A6BLL M J W oir\c, dr uscei|!§ïg|§fcr IGLESIAS DE MAF

"•&•

MMAàJ FUM* e jb&IMpANAL·St

tewtwrwA D'altra banda, els artistes seleccionats que van partici-

•%•.-

jsar 4<^Mftl a n y ' w t ^ e r &NtoABALU»ftNrCtolA AGUILLO, JOSEP LLUÍS AGUILÓ; JAUME ANGLES; tEP 'N

:u, DOMÈNEC

BATALLA; :E; IM SA; A N T O N I CALVET; A N T O NI CAMARASA; FRANCESC C A R U L L A ; J O A N CASALS; M A N E L CIVIT ROSA C O D I N A - E S T E V E DOMÈNEC CORBELLA D A N I E L C R O S ; M. JULIÀ EGUILLOR; I G N A S I ESTEVE; C A R M E G A R O L E R A ; TERESA GIRONÈS; A N T O NI G O N Z A L O ; EMMA GRAU; M A R T A G U I T A R T ; FRANCISCO J. H U R T A D O ; JORDI ISERN; MERCÈ JUVES; M A N E L L L A U R A D Ó ; L L E Ó ; LLUÍS L L E Ó ; NÚRIA M A N S O ; ELISABET

Mostra 88. Acte i n a u g u r a l . Josep Canals. Director. Hl·le J o r d i Pujol. President ile la Generalitat, Hm. Oriol IVicolau. Alcalde de Sant Cugat. Daniel Giralt Miracle. Cap d'Arts Plàstics ' • ' '., MABRES; B E N I T O M A R C O S ; J. M A N E L M A R G A LEF; L A U R A M A R T Í N E Z ; LOURDES M A R T O R E L L ; A N N A MAURI; O R I O L DE MORAGAS; ANTONIO MORENO; PAULINA

V MOSTRA D'ART. 1986

5

L'any 1986 va tenir loc la V MOSTRA D'ART CONT E M P O R A N I C A T A L À , ja en la seva p e r i o d i c i t a t de Biennal. Va ser itinerant a les ciutats de S A N T C U G A T , REUS, ENCAMP —Principat d'Andorra—, TORTOSA, TERRASSA i L L E I D A . La inauguració es va efectuar a SANT C U G A T el 4 de juliol, i va ser o r g a n i t z a d a p e l C O L · L E C T I U D'ARTISTES DE S A N T C U G A T , amb la col·laboració del DEPARTAM E N T DE C U L T U R A DE

MUXART;

"{ l

&»_

NORMAN

N A R O T Z K Y ; ROSA N I C O LAS; M A T E U O R T U N O ; PILAR PERDICES; EMÍLIA P E R U C H O ; M A R T Í PIE; RAMON PUIGPELAT; FRANCESC P U N T I ; T H O M A S P. PUPKIEWCIZ; LLUÏSA R A M O S ; M A R I A ASSUMPCIÓ R A V E N T Ó S ; C A R M E RIERA; A M È L I A RIERA; JAUME R O C A M O R A ; M. TERESA R O S A ; A N N A SOLANILLA; TALA-


MONTE; VALENTÍ TORRENS. JOSEFA TORRES: BENJAMÍ TOUS ALFONS VALDES. GABRIEL

d'Hisiona d A i " Contemporani de la Universitat de Barcelona. 1 JOSEP C A N A L S . director de la Mostra 1 membre de l'Associació de Galeries d'Art de Cata.unya. Es van presentar 373 dossiers, amb més de 2.200 fotog-afics, seleccionant el :urat

,1.11 ui dei gaiet isrie c e r i c cial, neix una iniciativa destinada a potenciar els icves 1. per extensió, també, els artistes amb molts anys de tasca c r e a t i v a , que esdevé una manifestació artística que es consolida, edició darrera edició. p e convertir-se penodi-

V E R D E R I : LLUÍS VILA, PILAR V I V I E N T E i JOSEP YECLA

antenois Això es amb motiu de l'esdeveniment olímpic, que te lloc a la ciutat de Barcelona, i es pensa en la presentació d'una exposició que reculli el treball de molts artistes que havien participat en edicions anteriors, alguns d'ells ara prou reconeguts.

VI MOSTRA D'ART. 1988 C o n que |,i cr .1 un 'el cj.h li MOSTRA trigues . ,i'.n t> • biennal 1 itinerant. l'.i-iy I 9HH . s va celebrar la VI MOS IRA D ART C O N T E M P O R A N I C A í A L A que os va orsia',:' ( u'n 1111.1 de los expe' IOI c1." mes reeixides dins l'airpi espectre de ies activitats q.ie es r e a i l t / e n en t • 'lion de l'ía al surí d'f ur opa L,i M osl ra e'S va v e u ' e .1 SAN T C U G A T , on es v 1 iti.n.gur.v cl 5 de |ul,ol. TORTOSA, ENCAMP Pnnopat dAndorn . LLEIDA, REUS. BARCELONA. TERRASSA 1 G U A L A D A El mat estava •ornat per ROSER AGELL 1 ROSA SIRE. artistes plàstics. A N N A G U A S C H , crític •l'Art. FRANCESC F O N T B O N A historiador de l'Ai t JOSEP CANALS, directoi ee ia MOS IRA La MOSTRA , i ser organitzada pe M i c l n i '>!. C i - . i d . - ( . u l l

C O L LECTIU D'ARTISTES DE SANT CUGAT 1 CANALS, GALERIA D'ART, sota la d i r e c c i ó de JOSEP CANALS, amb la col·laboració del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERAL I T A T DE C A T A L U N Y A . D I P U T A C I Ó DE L L E I D A , Ajuntaments de SANT

CUGAT,

•i 1M.i u ^ t i 1 a i

l'aportació de 33 artistes de Catalunya 1 Principat d'Andorra. J. LLUÍS A L T I M I R A ; A N D R E U BALIUS; TERESA BENET; M A N O L O BELZUNCE; R A M O N ENRICH: JOAN FERNANDEZ; JORDI FERRÉ; PERE FOLCH; C Y N T H I A FUSILLO; T O N I GIRO; MARTIN LEDESMA; N Ú R I A LÓPEZ R I B A L T A ; ISIDRE MARCET: HELENA MARTORELL: DOMÈNEC MONTSE'RRAT. JOHN M O R R I S O N . CLARA OLIVERAS: VENANOO P A R D O : XAVIER PLANA ROSARIO PL.A1E; ALBERT POTRONY: TERESA RECASENS; MONTSERRAT RIFA. AGUSTÍ R O C A ; M O N T S E SANCHfcZ; D A N I E L SESE; NOEL TATU; JOAN MORENO ;FR.RAZ. ANTONI V A R G A S , EUSEBI j . V I L A ; MARTA VILAROS 1 M Ò N I CA VILERT

cament en una cita amb l'art que es fa a Catalunya, i que es posa a l'abast de tothom a partir d'una coherent exhibició al llarg i ample de la nostra geografia.»

TORTOSA,

ENCAMP. LLEIDA, REUS, BARCELONA. INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENSES 1 pel CENTRE CULTURAL DE LA CAIXA DE TERRASSA. LI j 11 tat va seleccionar ui •ot.al de 43 artistes, que van e els següents: A L I B A U ; MERCÈ A T I E N Z A ; FIDEL BARCONS: N O M I BOGDA N O V ; PEP BORRÀS: I I U " BUSSE. JOSEP M. CALULL, •'EP CAMPS; JOSEP C A N A I >.\ FINA CASAUS: JAUME ' .ARO! > J Ü S ; p C O M A i O '•'••i M A R Í N CAR RAL. MAISE C O R R A L . J O R D I CUYAS; M A R I A N A ESCRIB A N O : I O L A N D A ESPINOSA: PEP D A R D A N A ÀLVAR - A R R E ; J O A N FERRER i OURDES FISA; R A I M O N ILORENSA; ANTONI G A R A U . NÚRIA GARI. M ANTÒNIA GONZALEZ; GEMMA GUASCH: CARLES GUITART. D l D A C HARO ' i RESA. M JULIÀ. MIQUEl , I IGADAS: ALBERT MACA YA. L L O R E N S MARTI, ROGER MAS; C O N S U E L O MIGUEL; JOSEP M O N T O YA; ALEX NOGUÉ. CARLES PIQUERAS: TERESA PRIM, PtRE DE RIBOT: GLÒRIA R U I Z , ISABEL SALUDES; NÚRIA SANZ i MARTA TOUS. JOSEP M I Q U E L G A R C I A . cap d'Arts Plàstiques, diu en

la salutació del catàleg: «A

V I I MOSTRA D'ART. 1990

7

És Tan/ 1990, ultima dècada del mil·leni, que la MOSTRA te el r e c o r r e g u t itinerant mes ampli Gràcies a l'inteios demostrat per diferents institucions 1 pel fet de ser !'un< 1 manifestació d'art |0'.'c r d . sa d i n t r e de! i-i.nc '"< ('OLIMPÍADA C U l " U R À ! — B A R C E L O N A 92 .;... com diu PEP 5UBIROS, o n selier delegat de l'Olmo 1 : C u l t u r a l '.:La M o s t i . i s •. consolidat com a una oc 1 -. iniciatives mes serioses e: l'àmbit del foment 1 la promoció de rous való- •• 11; tiCS. I ho na fet. 1 m i •' . :.a'tes altres •. as r- combinant la .me ativa privada amb un sentit de 1 espons.iDTtai compromís públic que es la base dels principi

Va r e c o i ' e r les ciutats de S A N T C U G A T , on es va naugui ,ir el 15 de juny, MOLLET DEL VALLÈS, IGUALADA. ENCAMP, GIRONA. TORTOSA.

iri,lo<s

TERRASSA. CAMBRILS, BADAI ONA, TARRAGONA. PLAIJA D'ARO, B A N YOLES. BEGUR. SANT SADURNÍ D ' A N O I A . CASTELLDEFELS I SABADELL.

projectes culturals del nostic

pai&» El Jurat era format per JOSf P UCLÉS, artista plàstic de Barc e l o n a : ENRIC ANSESA, a r t i s t a plàstic de G i r o n a , membres de la FEDERACIÓ D'ARTISTES PLÀSTICS DE C A T A L U N Y A : FRANCESC F O N T B O N A . historiador de l'Art; A N N A GUASCH, doctora de la Facultat de Belles Arts de Barcelona 1 crític d'Art del Diari de Barcelona. IMMA JULIAN, doctora

VIII MOSTRA D'ART. 1992

8

Aquesta vuitena edició de la MOSTRA es presenta mes que com ,111 concurs, com una selecció de m o s t r e s

ANAL GALERIA D'ART

Precisament amb m o t i u de les Olimpíades, aquesta vuitena Mostra inicia el seu recorregut a Barcelona, cosa que no havia passat mai abans d'ara i acabaria aquesta itinerància a la ciutat de Sabadell l'any 1993. El jurat de la Mostra'92 està format per tots els que fins a la data van ser jurats: ROSER AGELL 1 ENRIC ANSESA, a r t i s t e s plàstics; JOSEP CANALS, galerista i membre de l'Associació de Galeries d ' A r t de Catalunya; FRANCESC F O N T B O N A , historiador d'Art, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi. A N N A GUASCH. professora d ' H i s t o ' i a de l ' A r t de la Facultat de Belles A r t s de Baicelora 1 cntic d'Art; IMMA J U L I A N . catedràtic d'Historia d'Art Contemporani de la Universitat de Barcelona 1 crític d'Art; JAUME MUXART. pintor, ex-dega de la Facultat de Belles Arts de Barcelona 1 m e m b r e de la Reial Acadèmia Sant Jordi: A R N A U PUIG. c a t e d r à t i c d'Estetica a la U n i v e r s i t a t Politècnica de Catalunya i p r e s i d e n t de l'Associació Catalana de crítics d ' A r t ; ROSA SIRE, artista plàstic; JOSEP UCLÉS. artista plàstic de Barcelona 1 membre de la Federació d'Artistes Plàstics de C a t a l u n y a ; JOSEP M. XARRIE, cap del Centre de Restauració de la Generalitat Aquest jurat va decidir, en la selecció de dossiers presentats, que els components de la M o s t r a ' 9 2 fossin els següents a r t i s t e s ; ROSA

AGENJO. JAUME ANGLES, ENRIC ANSESA. MERCÈ ATIENZA. ANDREU BALIUS, CARLES BRIEGA, PEP CAMPS. T O M CARR, M A R T I N C A R R A L , ROSA C O D I N A - E S T E V E . DOMÈNEC CORBELLA, COROMINAS, JORDI CUYAS. SANTI ERILL. M A R I A N N A ESCRIBANO. JAUME F A I X O , ALBERT G O N Z A L O , CARLES GUITART, R A M O N HERREROS. NÚRIA LOPEZ-RIBALTA. LLORENÇ MARTI. ROGER MAS, J O H N M O R R I S O N . J U A N MIGUEL M U N O Z , PAULINA MUXART. ROSA N I C O L A S , pILAR PALOMER, V E N A N C I O PARDO. ENRIC PLADEVALL, JAUME R O C A M O R A . ROSA SlRE NOEL T A U . JOSEP MARIA T E I X I D Ó . JORDi TRAPERHO. PILAR VIVIENTE Alguns d'aquests artistes a comencen a ser fo-ça coneguts. tant a nivell racional com internacional. Les ciutats que aquesta Mostra va vis tac vari se:" Ics següents: BARCELONA. MOLLET DEL VALLÈS. BANYOLES. ENCAMP, SANT C U G A T DEL VALLÈS, CASTELLDEFELS. TARRAG O N A 1 SABADELL. Al catàleg, el jurat es manifesta de la següent manera. vEis jurats, per evitar monotonies o encasellaments, s'han anat renovant en el transcurs de les d i f e r e n t s m o s t r e s ; en aquesta ocasió s'han reunit en la gairebé totalitat dels membres que els han comp o s t fins ara. El c o n j u n t d'aquests criteris dispars ha considerat la llarga llista de candidats, d'entre els quals s'ha escollit els 35 participants que conformen aquesta exposició. L'esmentat nomb'e, es Í'V d e u . no era c'ausus sinó que significava els límits possibles d'organitzar la mostra i la seva itinerància. Són uns 250 els artistes, pintors i escultors, que han participat en les anteriors mostres; seria impossible presentar-los ara tots junts, però l'interes que aquesta most'M pogués tenir s'ha mantingut tanmateix a la selecció actual. puix que hi participen artistes que ja van figurar a la primera de les mostres, la del 1977, 1 d'altres que no han començat la seva cursa publica fins a ia mostra del 1990. El vental ens donarà, doncs, una bona imatge del que ha estat l'art català de recerca els darrers quinze anys. Això fa palès, 1 d'altra banda es verifica, que a l'autentic art contemporani no hi ha modes sinó línies de recerca, que els artistes per ells mateixos estableixen en funció 1 en relació amb les seves intencions i finalitats que, a l'art actual, són les de la llibertat expressiva i representativa amb el recurs a procediments i materials que hom cregui els més convenients i adequats.» La història continua, ... J. Canals

CARRER DE LA CREU, 16 Tel. (93)675 49 02 Fax (93) 675 57 69 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA


Diari de Sant Cugat 057