OPINIÓ
DIVENDRES, 27 MAIG 1994
ELS 4 CANTONS 9
Serem dormitori de la gran ciutat, o aconsepirem ser una ciutat viva i dinàmica? Josep Canals
A
grans trets i seguint alguns fets, la cosa no la tenim gens clara. Els vells del lloc deien "SANT CUGAT DEL VALLÈS MOLTS L'ANOMENEN I NO SABEN ON ÉS", una dita que a principis de segle començava a circular entre els barcelonins que instal·laven les seves segones vivendes aquí, però que en realitat molts ignoraven on era exactament situat Sant Cugat en aquest mapa. Aquells barcelonins que escollien aquest terme municipal per venir-hi a estiuejar, sembla ser que no tenien les mateixes inquietuds que d'altres estiuejants, els quals preferien d'altres pobles de la costa o d'altres indrets i que alhora, volien participar en els canvis que, poc a poc, anaven experimentant aquestes viles, que a ells els eren tan atractives. La ciutat de Sant Cugat, sigui per un motiu o altre, no va gaudir d'una societat compromesa amb el seu temps, i prova d'això és el poc testimoniatge cultural i artístic que els vilatans i els estiuejants deixaren durant la primera meitat d'aquest segle a la ciutat d'avui. Aquest passat té al seu pes a l'hora de difinir cap on camina avui la ciutat. Ja que no tenim els testimonis artístics d'una burgesia barcelonina o local, compromesa amb els corrents artístics del seu temps, com va passar amb la vila de La Garriga o Sitges- per posar un exemple de vila interior i una altra de
costera-i en canvi sí que l'ambient que hi havia al voltant del Reial Monestir de Sant Cugat, podia fer intuir que aquesta, aleshores vila, mereixia alguna cosa més, però no ha estat així. A finals dels anys seixanta i setenta l'Ajuntament se les tenia contínuament amb els que aleshores volien fer una ciutat més culta. Tot un jovent reunit a l'entorn del Casal Parroquial, els " Amics de Tothom " i a través d'organitzar recitals de la cançó catalana, xerrades, cine fòrums, i molts actes culturals i d' esbarjo al Casal Parroquial, per posar un exemple o bé organitzar una primera festa de Tardor. Eren picabaralles, que ara, vistes a través dels anys, tenen
el valor d'intenció de no voler que Sant Cugat sigui una ciutat dormitori. El fundador d'aquest setmanari Josep M. Cabrerizo fou un d' aquells joves del Casal Parroquial dels anys setenta, que ja demostrava les seves inquietuds. Avui és un destacat empresari, a qui comencen a despuntar els primers cabells blancs, que ha volgut recuperar tot el romanticisme de l'època i les aspiriracions d'aquells joves, per fer de Sant Cugat una ciutat cultural, creant un mitjà de comunicació que aplegués tot el pluralisme de la ciutat. Ell coneix i sap que a set minuts de de la redacció de Els 4 Cantons tenim el port olímpic, que alguns santcugatencs han convertir en lloc
de trobada i de reunió a les nits. Aquesta és una realitat de la ciutat d'avui, que s'entronca en el passat i per la majoria Sant Cugat, continua sent un lloc a on no passa res. L'esperit d'un temps ha tornat amb "Els 4 Cantons", sense nostàlgies però amb fermesa ja que avui són moltes les qüestions que estan a l'aire pel que fa a aquesta ciutat. La primera qüestió és el futur d'aquest setmanari, que durant 50 números ha fet ciutat, la segona, les properes eleccions i la tercera, veure la capacitat dels nostres politics per fer un Sant Cugat plural o només un lloc dormitori d'una gran majoria. No és bo, que per les nostres excel·lents comunicacions, es preferís la gran metròpoli de Barcelona i deixéssim de continuar fen la nostre de ciutat. Però si les coses continuen així, amb el desencís que pateix el món cultural en general, no només de la nostra ciutat, és del tot comprensible la no participació de molts ciutadans. Estem davant del Sant Cugat institucional?, on tot ho fa l'Ajuntament, o encara queda un alè d'esperança en els homes i dones que veuen la vila com una ciutat creativa amb aquest setmanari com exponent de la inquietud de la nova ciutat. Si no seguim fen de Els 4 Cantons l'eina de tots podem acabar sent la caseta i l'hortet en versió moderna. Avui sóm a temps de crear el futur. L'aposta ha començat pel seu propi fundador que mereix quan menys el nostre suport, si més no, per la tasca feta fins avui. •
Sant Cugat i el comerç David Sempere President d'ERC Sant Cugat David Bajona Cap de Premsa d'ERC Sant Cugat
L
a nostra ciutat, creix dia a dia prop d'un dels municipis més grans d'Europa. Per als santcugatencs, malauradament, comença a ser habitual haver de preocupar-se per alguns dels signes que caracteritzen la nostra identitat cívia (el Monestir, Torre Negra,...). Ara no només ens hem de preocupar dels nostres signes o símbols d'identitat, sinó que hem de manifestar la nostra preocupació pel futur del comerç local. El comerç no és només una forma de crear riquesa i llocs de treball, és també un dels elements que fan que una ciutat tingui vida pròpia. Sou capaços d'imaginar-vos el casc urbà d'una ciutat com la nostra sense comerços? Per tant al comerç li hem de reconèixer aquestes dues funcions: l'estrictament econòmica, conformant un important teixit productiu molt arrelat a casa nostra; i la social, com a dinamitzadora de les ciutats. El panorama, en general, per als nostres comerciants és si més no un tant decebedor. La crisi econòmica que ha afectat la societat catalana en general, no s'ha oblidat dels comerços.
Però a més a Sant Cugat existeixen dos motius per a preocuparnos-en de veritat. L'un és la concessió per part del govern de la Generalitat d'una gran superfície comercial a PRYCA dins el marc del parc de negocis "Augusta Bussiness Park"; Faltra és la gestació d'una àrea comercial anomenada 'Kampio", ben a prop del centre urbà de Sant Cugat. Des d'ERC Sant Cugat pensem, i així ho manifestàrem a l'associació Sant Cugat Comerç i al seu president Jaume Roca, que la posada en marxa d'un parc de negocis a la nostra ciutat era positiva i que suposaria un motor econòmic per a la nostra ciutat, tant per l'activitat econòmica desplegada com pels llocs de treball que significa. Som conscients de la necessitat d'una àrea comercial dins el parc, i que la instal·lació d'aquesta serviria d'incentiu per a engegar-lo definitivament. Però no per això hem d'acceptar fer-ho de pressa i corrents. Ni acceptem que aquesta àrea comercial estigui en mans d'una gran superfície comercial, que a més és de capital forani. I no ens hi oposem perquè sí, ho fem perquè les grans superfícies fagociten el petit-mitjà comerç de la seva àrea d'influència i no reinverteixen en el país. Es a dir, ens destrueixen part del
nostre teixit productiu provocant, de pas, la "desertització comercial" dels centres de les ciutats, i no reinverteixen el capital obtingut, sinó que s'en va fora. A més cal considerar un darrer element. Segons manifestà la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme, aquesta era la darrera concessió d'una gran superfície comercial al nostre país. Es doncs significatiu que aquesta hagi estat per a PRYCA, denotant una absoluta manca de sensibilitat cap als comerciants del nostre país per part de CiU, que és qui ha remenat les cireres en aquest afer. A ERC si una cosa tenim clara és que el futur i la viabilitat econòmica de Catalunya depèn de la potenciació del seu teixit productiu, i el comerç, en aquest cas, no s'hauria de veure amenaçat tal i com ho està ara. El comerç s'ha de potenciar. ERC Sant Cugat ja s'ha pronunciat diverses vegades sobre el seu "model" de comerç local. Bàsicament cal actuar en dues direccions: - Cal potenciar el comerç de ciutat planificant de forma integrada tots aquells aspectes que portin a una millora qualitativa del comerç (pla d'ajut per a reformes i retolació en català, centre urbà peatonal, reformes en alguns carrers, etc...).
- L'altra vessant consisteix en facilitar als comerciants l'accés a les superfícies comercials. Cal actuar perquè l'àrea comercial de "l'Augusta Bussiness Park" estigui ocupada per mitjanes superfícies i botigues de capital català, facilitar l'asociació entre comerciants per a poders'hi establir, i facilitar ajut financer per a qui s'hi vulgui instal·lar. Aquestes propostes entenen que al comerç se li han de lliurar les eines per a esdevenir més competitius i que cal actuar perquè aquest pugui anar adaptantse a les problemàtiques que se li plantegen. No ens podem quedar únicament amb el "us heu d'especialitzar", es tracta de
fer confiança en un important sector del país i de no deixar-lo abandonat. Es amb aquesta concepció de les coses que ERC presentarà al Parlament de Catalunya, proposicions no de llei, per tal d'aturar definitivament "Kampio", retirar la concessió a "PRYCA" i oferir-la a sectors de la distribució comercial catalana i als comerciants locals. Al Parlament es veurà qui dóna suport a aquestes propostes. Per aprovaries només cal voluntat política, no cal fer inversions milionàries, ni monumentals planificacions i campanyes. És una qüestió de sensibilitats i voluntat política. •