LS0CANTON ct&l

cíe

PERIÒDIC

Any II. N8 51

Xr&llè

INDEPENDENT D'OPINIÓ, I N F O R M A C I Ó Divendres 27 de maig del 1994

I SERVEIS

Pm 100 pies.

La Generalitat determina el marc competencial de Valldoreix

L'Ajuntament es mostra a favor de la planta de residus sanitaris

L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix veu retallades les seves competències

L'Ajuntament de Sant Cugat s'ha col·locat a favor de la construcció de la planta de tractament de residus sanitaris de risc a l'Hospital General de Catalunya. El Consistori santcugatenc també ha manifestat que no existeix cap enfrontament amb la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat.

El conflicte competencial entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'Entitat Municipal Descentralitzada pot haver entrat en un primer pas cap a la seva conclusió. La conselleria de Governació de la Generalitat va presentar a les dues administracions una proposta de resolució per dictaminar les competències que ha d'exercir legalment Valldoreix. D'aquesta manera la Generalitat retalla les competències de Valldoreix en matèria de seguretat ciutadana, transports públics i sobretot el planejament urbanístic. Ara ambdues administracions tenen quinze dies per presentar al·legacions al texet de la Generalitat. Posteriorment Governació emetrà una resolució definitiva. Pàgina 3

Pàgina 3

Els ecologistes del Vallès, contra el quart cinturó Aquest diumenge, grups ecologistes de tot el Vallès marxaran contra la construcció del quart cinturó que ha d'unir Mataró amb Vilafranca. Pàgina 4

La resolució de la conselleria de Governació pot cloure el conflicte entre Sant Cugat i Valldoreix

"Cesc" fa un dibuix de com veu ell Els 4 cantons Pàgines centrals

f

La Festa del Casal de Mira-sol reivindicarà la piscina Pàgma »

SUMARI W VALLDOREIX Més de 170 persones dinen plegades per celebrar el X aniversari del Casal d'Avis

W FUTBOL Tot i perdre, el CE Sant Cugat salva la categoria dues jornades abans del final

PAG.14

PAG.19

L'òpera arriba a Sant Cugat de la mà de Mirna Lacambra L'òpera 'Romeo i Julieta' que es representa aquest vespre al Teatre-Auditori ens ha arribat, en certa manera, de la mà de la "diva" Mirna Lacambra. Els 4 Cantons ha entrevistat la directora de l'Associació Amics de l'Òpera de Sabadell Pàgina 27

^ ^ ^ ^ ^ ^ - ^ ^ I ^ "

A Parquets A Escales i Baranes A Moquetes

üÜÜ

K c '^^^^^^^H

A Pintura Decorativa i Industrial A Projectes i Reformes

D E C O R PAVHKMT05 A REVESTIMENTOS C GRVBUAS I MUEMESDEMNO SAMTARIOS O N

Sí- '"- ** '

.'.- I ' ' l

ksJb^

#

Rambla del Celler

TORJETA

Rbto. Can Mora,9 Tel. i Fax. 6 7 5 3 0 5 2 • Pça. Sont Francesc, l Tel. Fax 5890833

K ABONAOO

Maria Vidal Abad w

T

NSENODEMTERKMES ESTUDIOY PRESUTOESTOS EMFKAOOKS

|Í

0745

C*DUX 03.12.94

TARGETA D'ABONAT La targeta d'abonat de Policlínic TorreblancaSant Cugat, li permet rebre la millor assistència per 1.000 ptes. mensuals per família. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

/ 589.18.88 Su abono a POLICLÍNIC TORREBLANCA gratis... Pregún'.enos 589 02 M

&

SERVEIS

ELS 4 CANTONS

El Temps

POLICLINIC

Tendència per al cap de setmana

TORREBLANCA b

A N

els informa de

I

U

U U

A

I

les

Farmàcies deTorn D e l c Divendres

Ï27 .

A

Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

1

al

Dissabte

Diumenge

28

29

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

D O M E N E C H

Dimecres

M O R A I. Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

2 7 - 0 5

R T

S. RusiAol, 38 Tel. 674 06 45

Dijous

L Divendres

2

O R E N Sta. Maria, 27 S Tel. 67415 31

Sant Magí, 50 Tel. 674 33 53

3 - 0 6 - 9 4

3

I D

°

Dilluns

Dimarts

30

31

RW. del Celler, 97 Tel. 674 77 49

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes: Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador, 78 - Tel. 674 23 72

POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88 REFRANYER CATALÀ A. «

i.-i SAVI Cl ( , A I

MIRVSOI.-NUSJANKR

D e s d t M A S J A N L R :,i .cr-iJa

i ix lllh. i . c . ! " - \ : ! i , . s . k ' l j d j h , > r j · l n O c s : 2 1 1 * . L.'ultim

servei findhl.'a cl seu rcsorrcçui ^ ycsücio de 1- d l Sortides des de \ V . ALFONS SALA la Sortida -C s o

delllibre

Joan Amades 3 i s:

IcsUcio cic 1 C C ,1c SJII! l'uti.ii Dissabte* i festius I j . Sortida l''7 III

-

i * I -n~ |Hi , als UI minuts Jc

i. j , l j horj f "s Ics 12 2l!h I ultiTi .crscí tinalil.M c ! seu rccciiTcgut d

Je Sant Cugat

Feiners excepte dissjhles

ó~ soh i als so mintus de cada hora fins les

Ésser l'inventor de la sopa d'all

: ; s i * Dissabtes i festius la Sortida: 117.50 - IIK.sOh i als 511 mintus d e , aJa hora fins les ; i -n h KM O R R f ü l T: Mas Janer.Kslaeio Mira snj. I'l Can Cadena. Isiaeio Si CujUI. Mena: T.trrr H.anea. 1 AP Xilens Sala. ( a n ( aúenj. [..IJCI,I Mm, M c . M j s l d w :

I. 2 NKLllRBÀDKSWrdCU DesdeSANTIKIMF.NKC la sortida nh Ih-'.Ki-Wi i a l s l t i i 4 * mintus de cada riurà fins els 22 Ibr. Dissabtes i festius la. Sortida Í N : h W 4òh

als I d i 46 ininius de eada hora fins les 22 lWi

Sortides des de SANT FRAM'KSC Feiners e u e p t e dissabtes, la. Sortida i *i 2 '• - iR> * ; -

als 25155 minlus de eada hora fins les

22 2'sh Dissabtes i festius ía Sortida: I » 25 • IN.5?h i als 251 55 mintds de .a.la hora fins les 22 25h Sortides des de L'FSTACIO FGC Feiners ex.epte dissabtes la Sortida. 06115

0r>.3Sh i als 05 i } s mintus üe .ada hora fins les

22 55h Dissabtes i fesitus la Sortida. Ilt.'js • IN ,55h ;al.sl)5i55 ninlus de eada hora fins les 22. >5h RKCORREf.l'T: Sani Domènec. CM 1 , Sant Francesc PI t'oé Mercjl l'omr Blanca. Monestir. Fstacio FtiC. (\fonier Sani IVimenec 1.-3 SANT l ' K J A T • LA Fl.ORF.STA - l.KS PLANF.S Des de K. COLOM Sortides Cada hora i mitja la. sortida h «n h mall i Dissabtes i lestiusa les MH! hi lltiina sortida 21 10 h :Dissabtes: l'estius a les 21 50 hi. Des de l'KSÏ At'IÓ Sor.ides Cada hora i milja. la sortida " 2 0 - i mal; Dhsaht.cs i festius a les 5 Sil hi, l'llima sortida 22 2lih i Dissabtes i festius a les 22 20 hi Rt'.COKRKU i : 1- t,.l,im, I j F'oresta. P Centre Mercat. CAP. Alfons Sala, Fsla.io. PI Centre, La Floresta. F Colom A - 3 SANT Cl <",AT • Rl'Bl - TERRASSA De dilluns a divendres I a sirada a les 5 4ti-íi.25h i als 25 minuts de cada hota f.'ts Ics 22 2Vi s e r v i e s addicionals :nomcs ^ap a Tcrrassal tissh"5sh

llSih

Hiss.mtcs. diumenges i festius la. sortida: 6.25

i als 2^ minuts de . ada hora fins les 22 25h \ - J SANI C K l A r - B . A R C L L O N A De dilluns a di.cnd'cs

!.-. sonida a l e s ; 15-5 4(ih i ah 40 minuts de

. a d . i h o t a f . i s l'ülnnu s o n d a a Ics 22 10 Sortides adJi.ion.ils fins Cc:d.rvoia a ,c- 22 4iir. . 2 - h IV-ahlcs

la s,.rtlciu s C 5 40-

t, !0h . als !f miniiisjcwida hora fins i'ullima scnid.ia Ics 22 Iffi S.irtida .iddkional 'lits t cid.L'ivoLi: 25 h. D'umenecs i teslius la sor1

oda ,i !,'s l f Ih i a'.s 0 ii""uls cic .acla hora f ns ,'ullini,: scriula a lc. 22 nh Sortida addk.onal 'nis Ccrdarvolj a l c s 2 ; r , D L K A R C L 1 0 S \ \ S \ \ I Cl (I V I : De dilluns ,:c,:scndrcs. la sonid.i * Isf i aC ]s i 4s ': ; i! !; i;. de .ada hora 'Ins l ' j t i n i a sortida a os 21 :-•, s et o j l . : i s C ; : J a i n o l a a les 22 15h. Dissabtes, la som,:a i t s i . ; s 1= :•• - ,i, ce . a j j hora f -!. l'allitna sortida a Ics 21 45.

Un anticicló s'acosta molt lenta ment per l'oest de la península, i se'n preveu l'arribada durant aquest cap de setmana. El dia serà assolellat en general encara que amb més núvols a la costa i al Pirineu. L'ambient serà més càlid amb temperatures altes per a aquesta època de l'any.

AHons Sala, 46 Tel. 674 04 83

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - C u r e s Horari Autobusos

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

Aplicat als fanfarrons i pretensiosos que es creuen posseïts de la suficiència Segons la tradició, l'inventor de la sopa d'all fou el gran rei J a u m e I. Un dia que anava de cacera es va perdre per u n bosc espès. Després de moltes hores de voltar esmaperdut, féu cap a u n a barraca de carboners, on no hi havia sinó una beneitona. El rei tenia molta gana i a la cabanya no hi havia res per a menjar. Cercant pels racons, trobaren u n s rosegons de pa florit, i una cabeça d'alls. El rei procurà treure partit d'aquelles escassos elements i féu u n a sopa, que trobà riquíssima. Mentre se la menjava van comparèixer u n grup de cortesans que hores ha el cercaven. Els féu tastar aquella sopa, que trobaren saborosíssima. Conegut el cas pel poble, tothom volgué provar la sopa d'all, que ràpidament va propagar-se. Aquest humil cuinat no és tan conegut com sembla. Cels Gomis explicava que li passà un cas semblant al del rei Jaume. Trobant-se a muntanya, descobrí la sopa d'all a uns muntanyencs.

Diurcniícsi "estius ],i scrula a Ics h 4 5 h i als 4s minut, de .ada

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3- Edat i Carnet Jove Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

^

TELÈFONS D'INTERÈS

SERVEIS - Ajuntament - Ambulatori Les Planes - Bombers Bellalerra Bombers Generalitat - Bombers Rubí -CAP - CAP. L'reències Casa de Cultura - Casal Valldoreix -CaialanadeGas -Centre Cívic La Floresta - Centre Cívic Les Planes - Centre Cultural Mira-Sol - Cinemes Sant Cugat (Reserves) -Correus - Creu Roja Sant Cugat - Creu Roja Valldoreix - Dispensari La Floresta - Ent. Municipal Descentralitzada - ENHER ÍRubí) -F.E.C.S.A -F.F.C.C - Funerària -Graa -G. Civil (Mira-sol) -Hisenda - Jutjat -Oficina Municipal La Floresta - Parròquia Sant Pere Octavià - Parròquia Les Planes - Parròquia Valldoreix - Piscina Municipal Valldoreix • Cuerpo Nacional de Policia - Urgències - Policia Municipal - Voluntaris Protecció civil - Policia Municipal (Valldoreix) - Comissaria de Policia - Taxis (parada) •Ràdio Taxi Repsol - Butà - Sant Cuaat Comerç

,589 22 88 675 5105 ,6928080 085 .699 8080 .5891122 589 44 55 58913 82 6744599 7252944 5890847 675 5105 58920 18 589 09 41 674 70 96 67412 34 6742459 674 7615 674 2719 69918 92 58912 26 67419 34 67405 25 6743371 6742379 5891155 674 66 96 5890847 67411 63 2047503 6740569 675 40 55 674 78 58 091 092 092 908 79 5125 674 7612 67409 97 5894422 67415 80 6740322

- SAUR (Aigüesl -Valldoreix (paradal.

,589 00 21 .67411 II

ÚTILS - Aigües La Floresta 674 2089 - AAPP i VV Mira-sol 674 20 18 - AAVV Verge Carme Mira-Sol 674 10 03 - AAVV Sant Joan Mira-Sol 6747103 - AAPP i VV Valldoreix 674 2197 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 2105 - AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50 49 AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AAVV Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 - D.N.l (Cita prèvia) 589 30 80 - Greenpeace (91) 543 47 04 - H. General de Catalunva 589 12 12 -H.Valld'Hebron 427 2000 -H.SantJoandeDéu 2034000 - Unitat Coronària 2481040 - Tel. de l'Esperança 414 48 48 - lnf. Carreteres 204 22 47 - lnf. Aeroport 478 5000 - lnf. RENFE 490 02 02 -lnf. Port 318 87 50 -0M1C 589 3188 - Policlínic Torreblanca 589 18 88 - PROMUSA 589 17 32 ENTITATS -ASDI - Arxiu Gavin - Casal d'Avis S.C -Llar d'Avis Parròquia - Club Muntanyenc -Coral La Unió - Esbart Sant Cugat - El Tot Sant Cugat - Grup Sup. Immigrants - Ràdio.Sant Cugat - Televisió Sant Cugat - Els 4 Cantons

6753503 674 25 70 58916 38 5890598 674 53 96 6741006 675 26 52 674 86 61 674 9314 675 59 59 589 04 38 58914 01

TVY'Ï 589 44 22 SANT 674 92 12 C I I G A T

SERVEI DIA I NIT -servei de Gruo-

I VALLDOREIX

CofarnartanbTargelesdeCrèdHiTeletac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI Servei Recollida de Voluminosos 5 8 9 2 8 1 7

hom L-s. Cull -LI s . r u l a a l e s ; ; ,;sh -\*\-&<ittim$wi. v&K*<wsti*H*&a)fíi!u?ï-·>

MIQUEL RAMS

• ELECTRICITAT - AIGUA • GAS • AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

SWftS^Ï ^f£'^:!*ís*WftïíS l· Sí-* í

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

«674 95 84-674 9612

CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIHCAPO SERIEDAD RAPIDEZ PISCRECCION

Carrer Can Matas, 6 -SANT CUGAT- Tels. 6 7 4 8 0 3 9 mòbil 9 0 8 8 9 7 8 8 2

Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT-

FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

PRIMERA PLANA

Arriba finalment la proposta de resolució de la conselleria de Governació

La Generalitat retalla les aspiracions competencials de Valldoreix Seguretat Ciutadana, Transport Públic, i urbanisme seran per a l'Ajuntament

La resolució de la Generalitat és molt propera als interresos de l'Ajuntament

Joan-Marc de Semir Finalment i després d'un any, la conselleria de Governació ha tramès a l'Ajuntament de Sant Cugat i a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix la seva proposta de resolució per determinar les competències que han d'exercir ambdues administracions. La resolució ha estat rebuda de manera molt diferent per les dues administracions. D'una banda tenim l'Ajuntament, satisfet ja que la resolució és molt semblant a les seves reivindicacions i corresponen gairebé al marc competencial presentat pel consistori santcugatenc al mes de gener. De l'altre costat es troba l'Entitat Municpal Descentralitzada que s'ha mostrat molt sorpresa ja que la proposta de resolució no recull cap de les competències que demanava. D'aquesta manera la proposta de la Generalitat dictamina a grans trets que l'EMD exercirà de forma directa les competències sobre la vigilància dels béns d'ús públic, l'enllumenat públic, l'execució d'obres d'urbanització i ordinàries, la prestació de serveis sòcio-culturals i sanitaris,

la gestió dels Casals, instal·lacions esportives i centres d'ensenyament públic. Altres competències directes la recaptació de recursos propis i la imposició de contribucions especials en las obres d'urbanització. També la Generalitat determina que l'Ajuntament podria delegar a l'EMD competències com ara la resolució de llicències d'obres majors i menors, l'aprovació de plans especials que no superin l'àmbit territorial de Valldoreix. En matèria de seguretat ciutadana la Generalitat s'ha decantat per l'acord pres per la "desapareguda" Comissió Mixta Paritària entre Sant Cugat i Valldoreix el desembre del 1992. En definitiva, la Generalitat ha determinat que l'Ajuntament exerceixi les competències en matèria de seguretat ciutadana, transport públic i planejament urbanístic. Aquest últim punt és el que l'EMD de Valldoreix sempre ha reclamat com a propi. Ara s'obre un període de quinze dies en el qual les dues parts interressades tindran l'oportunitat de presentar al·legacions al text de la Generalitat.

For. M.Vallès

Tot sembla indicar que l'EMD farà ús d'aquest dret. Una vegada presentades les al·legacions la conselleria de Governació presentarà la resolució definitiva a la qual s'hi podran presentar els respectius recursos si així ho creiessin convenient l'Ajuntament i l'EMD. Aquest pot ser el primer pas cap a la normalització de les relacions entre Sant Cugat i Valldoreix, unes relacions que poc a poc s'han anat deteriorant. Cal recordar que ja al setembre del 1992 es va acordar la creació d'una Comissió Mixta Paritària (CMP) Ajuntament-EMD per tal d'estudiar la distribució de competències d'acord amb el marc legal. La inviabilitat de la Comissió va portar als seus membres -després de la dimissió de la CMP del President de l'EMD, Miquel Masanés- a instar a la conselleria de Governació de la Generalitat la seva puntual intervenció per tal de resoldre el conflicte competencial. A partir d'ara només cal esperar que la bona intenció de tothom clogui una de les polèmiques polítiques més punyents i farragoses que es recorden. •

ELS 4 CANTONS

L'Ajuntament no es declara contrari a la planta de residus sanitaris de risc Vesterilitmdora es construeix a l'Hospital General Joan-Marc de Semir

tractar 109 tones de residus, és a dir, més o menys les deixaDesprés de les diverses in- lles pròpies de l'Hospital Geformacions publicades en dife- neral. Però el centre que s'està rents mitjans de comunicació i construint a la planta -2 de agències, l'Ajuntament de Sant l'HGC tractarà un mínim de Cugat ha manifestat que en 1000 tones de residus sanitaris cap moment s'ha mostrat con- de risc. Això representa tractar trari al projecte de construcció no només residus propis de d'un centre de tractament de l'HGC sinó també d'altres cenresidus sanitaris de risc a tres hospitalaris. l'Hospital General de CatalunSegons va assegurar el Tiya, situat a Mira-sol. nent d'Alcalde de ManteniLa notícia es feia conèixer ment, Obres, Serveis i Medi la setmana passada una vega- Ambient de l'Ajuntament, Joda el conseller de Medi Am- an Franquesa, "aquesta planta bient de la Generalitat ho no suposa cap risc per als haanunciés a Constantí (Tarrago- bitants de la zona ja que en ser na) on s'inaugurava la primera una esterilitzadora i no una inplanta de tractament d'aquest cineradora no produeix ni tipus de residus. fum ni olors que puguin arribar a ser nocius". Un cop assabentada, l'Ajuntament va presentar un exRecasens també ens va expedient a l'empresa construc- plicar el funcionament de la tora Cespa Gestión de resi- planta que és un pas intermedi duos S.A per la vulneració de entre la recollida de residus i la legislació urbanística i així la eliminació final. En aquest aturar cautelarment la seva ac- centre només s'esterilitzaran tivitat. El motiu d'aquesta ac- les restes sanitàries que postetuació del Consistori ha estat riorment s'hauran d'incinerar considerar que les obres -que en un altre lloc. actualment estan molt avaçaFinalment el responsable des i no s'han aturat- s'han de Medi Ambient del Consisexecutat sense la llicència tori va deixar ben clar que no municipal que va ser tramesa existia cap enfrontament entre amb una documentació defec- la conselleria de Medi Amtuosa per part de Cespa. El bient de la Generalitat i el proprojecte tècnic no disposava pi Ajuntament ja que sempre del visat del Col.legi Oficial han col·laborat com ho demosd'Enginyers Industrials. A més tra la participació de la nostra l'empresa Cepsa havia dema- ciutat en el projecte Residu nat la llicència d'activitat per a Mínim. •

LÍNIES DE FINANÇAMENT PREFERENCIAL PER A L'EMPRESA I EL COMERÇ Des

del

fins al'

7'58 % 1 1 %

Interès nominal (7,80% TAE) Tipus d'interès fixat setmanalment per l Institut de Crèdit Oficial.

3

INFORMEU-VOS A QUALSEVOL OFICINA

I

CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

4

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 2 7 MAIG 1994

Convocada una marxa popular a diferents poblacions del Vallès que es reunirà a Sabadell

Els ecologistes del Vallès marxen contra el Quart Cinturó Seixanta entitats de tota la comarca donen suport a aquesta iniciativa contra el projecte d'una nova autovia Xavi Cava Mes de seixanta entitats ecologistes. associacions de veïns, centres excursionistes i entitats socials de diferents umhits de tot el Valle-* es mohilit/aran el proper diumenge dia 2'' en una marxa popular contra el projecte del (Juart Cinturó elaborat pel Ministeri d'( )hres Publiques. Cerdanv ola. T e r r a - - a . Sabadell i Mollet son les localitat- on s'han convocat les pruu ipal- concen l rac ion-,

que

^ OIIICIK ai au

la

marxa pei separat i lOiivergirun en l'ob|ccliu comú vici bosc de ( an I )en. a Sabadell, una zona que es picvcu que e- \euia alec lada pei la con-trucc 10 del Quart Cinturó. A darrera hora s'han convocat novè- concentracions com les de Sentmenat, dranollers i ('astellar del Valies A Sant Cugat. el grup de Naluia del Club Muntanvenc ha emplaçat els santcugalencs que hi vulguin participar a le- nou del mati a la plaça de l'estació. Segons l'associació ecologista ADl-.NC, una de les convocant- de l'acte. aque-t projecte viari, que també -'anomena B4D. es concebut com una nova autovia que uneix Mataró amb Vilafranca del Penedès. passant per (iranolleis. Caldes de Montbui. Sabadell. I erras-a i Martorell. per enllaçar finalment amb l'autopista A-7. Aquest projecte esta legitimat pel Pla General de C a r r e t e r e s de C a t a l u n y a de P'Nx que va ser aprovat per tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunva. I ,'uutov ui te prev ista una amplada de set metres en cada di-

recció. amb marges de dos metres i mig a l'exterior d'un metre a l'interior. S'espera una intensitat de trànsit d'entre 7.000 i 27.SOO v e h i c l e s diaris. Amb aquest projecte es vol descongestionar el trànsit per la N ï l i la N-3-tO a l'alçada de Barcelona. i millorar les comunicacions entre els municipis del Valies. I I (Juan Cinturó o autopista B-40 pol formar part d'un ambició- projecte d'autovia que. dede la frontera amb branca, travessaria tota la /ona pre-litoral per arribar a l'Ho-pitalet de l'Infant i fiu- i tot el l'ai- Valencià. •\que-l eix pre-hloral tindria un recorregut paral·lel a l'autopi-ta A-7.

Impacte ecològic l'en") per al e c o l o g i s t e s aquestes raons no tenen prou peper justificar la malmesa en la vegetació del Vallès que implicaria el projecte. Segons càlculs de l'Associació per a hi Defensa de la Natura. ADKNC. la superfície de bosc del Vallès Occidental cobreix uns \ imanta kilòmetres quadrats. Una pan d'aquesta massa forestal ja es troba gairabé encerclada entre els municipis de Cerdanyola. Barberà. Sabadell, Terrassa. Pes Ponts, Rubí i Sant Cugat. La construcció del (Juan Cinturó suposaria un fort impacte sobre gran part del- boscos encara existents fora d'aque-t zona. Amb l'oposició al CJuart Cinturó els ecologistes volen preservar les àrees forestals, però també millorar la qualitat de vida dels vallesans. Segons ADHNC.

Bosc de can Deu per on és previst que passi el quart cinturó. Foto Mané Espinosa hi ha diverses alternatives que permetrien combinar els dos objectius. Aquestes solucions es basarien en priorit/ar l'ús del transport públic per sobre de l'automòbil en les comunicacions entre els municipis del Vallès.

Millorar les carreteres ADHNC proposa millorar i ampliar les carreteres ja existents. i eliminar els semàfors de la B-30 per possibilitar una major fluïdesa del trànsit. Amb aquestes iniciatives i una possible ampliació dels carrils de l'A7. el Quart Cinturó seria innecessari. segons els ecologistes. •

Una marxa amb ambient de festa \ . V. 1 .es entitats conv ocants de la marxa contra el Quart Cinturó pretenen donar un to testin a un acte eminentment rei \ indicatiu, amb u n seguit d'activitats de marcat aire popular. I n cop els grups conv o cats a cada municipi es reuneixin a Sabadell, començarà v e r i t a h l e m e n t la marxa. 1 Is conv ocants calculen entre una h o r a i una h o r a i m i t j a el temps que e- trigarà en cobrir la distància que hi ha fins al bo-c de Can Deu. on es celebraran tols els actes previsió-, Moll- dels grups culturals adherits a m e n i t z a r a n la marxa amb gegants, cap g r o - - o - . dracs i diables. Ja en el marc de Can Deu. l'acte central consistirà en una cadena h u m a n a que formarà la paraula "NO" i que serà to-

CENTRE DE LA IMATGE

• • • •

Els membres de l'ADENC van presentar a Sabadell la marxa contra el quart cinturó. Foto M. Espinosa lografiada des d'un globus ae- ves activitats o la problemàtirostàtic que s'enlairarà al ma- ca d e z o n e s c o n c r e t e s d e l teix temps. També és prevista Vallès. En aquest sentit, meml'actuació de d i v e r s o s grups bres de la P l a t a f o r m a Torre musicals i infantils del Vallès, Negra recolliran signatures en suport del seu manifest entre Multitud d'entitats aprofitaran l'acte per fer conèixer les se- els participants a l'acte. •

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14 - Sant Cugat Tel. 6 7 5 5 6 7 4 • Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 2 7 MAIG 1994

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

5

Dins del seminari sobre la gestió eficient de l'energia als municipis petits i mitjans

Els nous preus del autobusos El conseller d'Indústria creu que les urbans es faran efectius en administracions públiques són inefícients quinze dies Joan-Marc de Semir L'Institut Català de la Energia, òrgan depenent de la Generalitat, va triar el Centre Cultural de la nostra ciutat per a celebrar els dies 19 i 20 de maig unes jornades sota el lema "Gestió eficient de l'energia als municipis petits i mitjans". L'acte va ser presentat pel conseller d'Indústria i Energia de la Generalitat, Antoni Subirà, el director de l'Institut Català d'Energia, Albert Mitjà i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich davant un auditori format per uns 140 representants de diversos països europeus. L'alcalde va fer la presentació del seminari fent una explicació sobre el que era i el que és avui la nostra ciutat. "Sant Cugat és una ciutat arrelada a les tradicions però que no està en contra del futur com ho demostren actuacions com la del Residu Mínim i infraestructures com el CAETI", va manifestar. L'alcalde també va destacar la importància que té l'estalvi d'energia en la societat actual. Aymerich va insistir en el fet que "les Administracions han de posar l'exemple". Posteriorment va ser el conseller d'Indústria de la Generalitat, Antoni Subirà qui va pren-

J-M de S. Els nous preus dels autobusos urbans es faran efectius en un màxim de quinze dies, després que la Comissió de Preus de la Generalitat ratifiqués els canvis aprovats per l'Ajuntament el passat 15 de març. D'aquesta manera, el preu del bitllet senzill a les tres línies de Sant Cugat passarà de 60 a 100 pessetes, cosa que suposa un increment d'un 66

Les jornades van aplegar 140 representants de diversos països

dre la paraula. Només començar el conseller va declarar que "les administracions públiques són molt ineficients". Segons Subirà dues serien les causes. La primera que les administracions han estat muntades fent una cobertura extraprudent de les decisions. Segon, en aquestes administracions no existeix la motivació del benefici que pot donar-se en les empreses privades. Un dels grans problemes, sempre per al conseller d'Indústria, és que "es tendeix a considerar gratuït allò que no pa-

guem. És el que passa amb l'electricitat. Aquesta tendència és molt perniciosa ja que estem malgastant energia". "La llum -continuà explicant Antoni Subirà- no es fabrica a l'endoll. És una incoherència que la gent es manifesti contra les centrals nuclears quan demanen cada vegada més un millor i més extens servei. Hi ha un conjunt de coses que es poden fer per minimitzar el problema i una d'elles és ser un eficient utilitzador. Per a mi, les energies alternatives no són la solució". •

Dins del projecte de recollida selectiva Residu Mínim

L'Ajuntament instaurarà la recollida domiciliària de la poda J-M de S. El Projecte de recollida selectiva de deixalles, conegut sota el nom de"Residu Mínim", tindrà uns canvis en els propers dies com ens va assegurar el Tinent d'Alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient de l'Ajuntament, Joan Recasens. La bona resposta dels ciutadans i el manteniment dels índex de participació, junt amb la normalització del servei de la recollida de mobles i trastos vells han decidit al consistori incrementar els serveis oferts. Així tindran lloc dos canvis que, de moment, afecten i modifiquen dos serveis. El primer canvi es realitzarà en la recollida de poda. Éins ara hi havien quinze contenidors repartits per tot Sant Cugat. Recasens va reconèixer que "el seu ús ha sigut com a mínim dubtós ja que la gent, en molts casos, ha barrejat el que és la poda amb altres elements com la runa". En quinze dies es posarà un servei de recollida domiciliària de poda prèvia trucada telefònica. A partir d'un volum determinat es farà pagar un cànon que gravarà els professionals. El segon canvi és que els

contenidors de 360 litres, per pa- merços a tres cops per setmana. per, contenidors petits i de color En els cas dels fàrmacs, a blaus que es posaven cada quin- primers de mes es farà un servei ze dies en un lloc i després es re- coordinat entre tots els farmatiraven, ara es deixaran fixos i es cèutics de Sant Cugat i Farbuidaran tres cops per setmana. macèutics Mundi, per donar sorA més, s'incrementarà la recolli- tida cap al tercer món a medicada de paper i cartró dels co- ments no caducats. •

PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès PROMOCIONS D'HABITATGES 1994

Disminueixen els actes vandàlics al Parc Central Eh serveis de vigilància es mantindran Emma Ansola

El servei de vigilància resultà positiu ja que no es va proDesprés dels darrers actes duir cap més incident. Per a en vandàlics que es van produir en Simó, cap de la Policia Local, els indrets del Parc Central du- "els incidents han estat fets punrant els darrers mesos, la Policia tuals que no s'han tornat a repeLocal de Sant Cugat ha realitzat tir, i creiem que no tornaran a una forta vigilància per les roda- passar però tot i així, mantinlies del parc a fi i efecte de re- drem els serveis de vigilància soldre altres possibles incidents. oportuns". La Policia Local va mantenir Durant aquest cap de setmadurant tot aquest cap de setmana na es van detenir dos nanos de un servei policial sense unifor- 19 i 21 anys a les rodalies del mar per tal que no es repetissin carrer Alfons Sala quan estaven les destrosses d'arbres o les es- intentant arrencar senyals verticomeses contra papereres així cals de trànsit. Els dos detinguts com d'altres infortunats acci- van passar a disposició de l'audents. toritat judicial. •

Noves promocions d'habitatges 1994 À PROMUSA PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS S.A.

s;

Habitatges de Protecció Oficial i Lliures a preu Taxat Informació i Sol·licituds:

ACLARIMENT La informació distribuïda de les Promocions 94 des del 16 al 19 de maig conté una discrepància entre l'imprès de sol·licitud i les pàgines 19 a 22 del document informatiu. La discrepància afecta la puntuació relativa al primer accés i al compte estalvi habitatge. La puntuació correcta és la de l'imprès de sol·licitud. Sant Cugat del Vallès, 20 de maig 1994. El Gerent

per cent. Per contrarrestar aquest fort augment l'Ajuntament també posarà en marxa dos abonaments un de deu viatges (per 700 pessetes) i un de mensual (a 4.100 pessetes). Segons l'Ajuntament el 80 per cent dels usuaris del servei s'acolliran a aquestes dues modalitats de pagaments. Fins que es facin realment efectius els nous preus, l'Ajunatment farà una campanya d'informació pública. •

DATES;

del 16 de maig al 22 de juny

HORARI:

dilluns a divendres de 9 a 14 dijous de 16 a 19

LLOC:

Avda. Torre-Blanca 2-8, local planta baixa al costat de Saur

TELÈFON: 589 44 06 Imprescindible acreditar un mínim de 5 anys d'empadronament al Municipi de Sant Cugat del Vallès

EQUIP SÒCIO-SANITARI DE RUBÍ

Servei d'atenció per a la Gent Gran i Malalts a domicili

697 22 06 A». Les Flors, 27 RUBÍ

Per enviar missatges al ESS, marqui el 900292929, indiqui a l'operadora el número d'abonat 833 92 02 i el missatge a transmetre.

6

SANT CUGAT AL DIA

ELS 4 CANTONS

Xerrada organitzada pels Joves amb Iniciativa de Sant Cugat

La situació de Nicaragua vista per un nicaragüenc veí de la nostra ciutat

DIVENDRES, 2 7 MAIG 1994

El director del Pla Metropolità considera un error demanar la supressió del vial de cornisa Xavi C a v a

per això són necessàries vies de c o m u n i c a c i ó q u e facilitin El Director de Pla Territo- aquest accés. En aquest sentit. rial Metropolità de Barcelona, el vial de cornisa suposaria la Albert Serratosa, creu que es pèrdua de només un 1 per cent un greu error demanar la su- de la massa forestal del parc. pressió del vial de cornisa sen- Serratosa ha volgut recalcar se considerar en conjunt el Pla que mentre a Barcelona el SO General Metropolità. Per a Se- per cent del sòl es urbà. e l s rratosa la confecció d'un Pla plans previstos pel Vallès no d'aquestes característiques és van més enllà d'un 30 per cent. una tasca molt complexa, on i que en aquests plans la consicada part té una funció especí- deració envers el medi ambient fica que no pot ser alterada sen- sempre ha estat molt present. se que afecti tot el conjunt. SePel que fa a la qüestió de la rratosa també ha mostrat la se- possible urbanització dels teva sorpresa pel l'et que fos l'A- rrenys de Torre Negra i les acj u n t a m e n t de Sant Cugat qui cions ecologistes que s'hi estan demanés la supressió de la ca- portant a terme. Serratosa no rretera de cornisa, que segons s'ha volgut pronunciar, tot i que el mateix Pla General Metropo- creu que, habitualment, la malità ha d'unir Molins de Rei joria de protestes d'aquesta meamb Montcada i Reixac passant na són en contra d'actuacions i per Sant Cugat. projectes públics i no privats.

Núria de Mas- roto. J.A. Mula l.'expoMcio de José Aiilonio Arayon, un nicaragüenc vei nostre i memhre de l'Associació d ' l í d u c a c i o Popular " C a r l o s lonseca", v;i servil per conèixer una mica nies la realitat actual de Nicaragua i els treballs d'altahetit/acio i educació i|iie l'esmentada associació i d'altres niovimcnts popuhirs estan rea lit/ant en aquell país. Aragón va t'er un rapul recorregut per la historia recent de Nicaragua, des de hi se\a proclamació d'independència a principis del segle passat tins al moment actual: invasió de Nicaragua per part dels K I A . assassinat de Sandino. creació de la Guàrdia Nacional, cop d'estat d'Anastasio Somo/a. enderrocament de la dictadura dels Somo/a el \l)7í), règim sandinista i accions dels contrarrevolticionaris antisandinistes, govern de Violeta Chamorro desprès de les i ja ha aconseguit la declaració eleccions de 14W. i panorama de territori lliure d'analfabetispolític de cara als futurs comicis me a sis municipis. Kl model de de 19%. l'Associació es basa en el triangle educació, salut i protecció, segons va explicar José Antonio El treball de l'Associació Aragón. I és que no només es "Carlos Fonseca" tracta d'ensenyar a llegir i esL ' A s s o c i a c i ó d ' E d u c a c i ó criure, perquè "l'alfabetització Popular "Carlos Fonseca" va únicament com a alfabetització néixer a Nicaragua l'endemà de ja no anima ningú a Nicaragua". la derrota del Front Sandinista a En aquests moments la seva les eleccions de febrer de 1990. prioritat d'actuació es centra en La creació d'aquesta entitat va el municipi de San Francisco ser impulsada per un grup de Libre, un dels més pobres de la persones que havien treballat al regió de Managua, castigat per Ministeri d'Educació d'aquell malalties infeccioses i on la gent país durant el govern sandinista ha hagut de talar els boscos per (1979-1990), amb l'objectiu de sobreviure. A San Francisco Lidonar continuïtat a l'experiència bre s'ensenyen tècniques de red'educació popular adquirida en forestació i s'estan construint aquell període, en què van po- vivers d'arbres fruiters, que sersar-se en marxa nombrosos pro- viran per abastir de fruita la segrames d'alfabetització, sanitat i va població, i fins i tot per exhigiene. portar-ne a Managua. Actualment l'Associació treLa clau de l'èxit d'aquesta balla en SI indrets de Nicaragua associació resideix en la capaci-

tat que té per mobilitzar la gent. explicant als interessats els beneficis que obtindran de la realització d'un determinat projecte, com per exemple, un pla de reforestació o de latrinificació. L'Associació d'Educació Popular "Carlos Fonseca" envia cada any brigades de voluntaris -alemanys, suecs, danesos i catalans, entre d'altres- cap a Nicaragua, j a que això anima la gent per continuar e n d a v a n t . Aquest estiu 35 joves aniran a San Francisco Libre per treballar en la reforestació i en la construcció de piscines d'aigües termals.

Els interessats en anar com a brigadistes a Nicaragua poden adreçar-se a la seu de l'Associació a Barcelona, situada a l'Escola "Terra Baixa" del Prat de Llobregat (telèfon 3702403).

Pel que fa a l'impacte ecològic de la carretera de cornisa, el Director del Pla Territorial Metropolità de Barcrelona ha volgut r e c a l c a r que el P a r c d e Collserola és metropolità, i no natural. Per a ell és un parc al qual tothom ha de tenir accés, i

Actes de prevenció pel civisme ciutadà Redacció El Departament de Benestar Social farà un estudi per donar una complerta informació als propietaris d'animals de companyia que fan un mal ús de les zones públiques de la nostra ciutat i evitar, així, les diverses queixes que han arribat, darrerament, d'alguns ciutadans. L'estudi pretén conèixer millor el c o m p o r t a m e n t dels

MUSICALS I HUMANS TALLEDA-RICOMÀ

INDUSTRIALS MAQUINARIA ELECTRICITAT BRICOLATGE

gossos p e r poder oferir, d'aquesta manera, una positiva solució als problemes existents. Un cop acabat l'estudi es realitzarà una campanya d'informació per al correcte comportament que haurien d'obrar tan propietaris c o m animals. Si els actes d'incivisme continuen es preveu posar mesures més dràstiques per als recalcitrants. •

CENTRE D'ESTUDIS \

SUBMINISTRAMENTS

rCRRCTCRIÍI

En qualsevol cas. una possible revisió del PGM per canviar la qualificació dels terrenys estaria supeditada a les directrius del nou Pla Territorial General de Catalunya i del Pla Territorial Metropolità, que en aquests moments s'estan redactant. •

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue... VENDA

D'INSTRUMENTS

y 3 / Balmes, 11 - Sant Cugat ^

/9/J>

FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3 Sant Cugat del Vallès

674 58 6 2 ^

CRHACIOI DISSl·lNY

JARDINERIA

S 675 01 75

MUSICALS

„

ÜÜIAViC) SARDA

„

PRRSSl'POSTOSSLNSR COMPROMÍS

JOIERS - TALLERS PROPIS

RLLI.OTGLS D ACTI ALITAT AMB l.RS MILLORS MARQl'RS

~*&" BREITLING

7,

^i

K

íünillHtOn KRONOS

MEGA

JTL

#JUNCHANS ÍTIOUÍÍCG Locroix

Santiago Rusirïol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

OPINIÓ

DIVENDRES, 2 7 MAIG 1994

— EDITORIAL

—

Sant Cugat i Valldoreix s'apropen a la pau!!

A

mb aquest encapçalament iniciava el seu article el cronista de La Vanguardia, sobre la decisió de la Conselleria de Governació en les competències entre les dues administracions; Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix. Potser per haver llegit masses cròniques sobre la guerra de Bòsnia, el cronista, es va deixar portar per la pinzellada sensacionalista. Que nosaltres sapiguem les trencadisses, si és que n'hi ha hagut, no han arribat fins a extrems de declarar-se la guerra entre l'Ajuntament i l'EMD de Valldoreix. Es evident que la intenció, del cronista, tampoc era altra que no fora la d'ajudar el lector a centrar-lo en el tema. Però podia fer-ho sense deixarse portar per debilitats tan punyents. Val a dir, que el document que ha preparat la consellera Maria Eugènia Cuenca, no fa altra cosa que donar raó, en bona part del contenciós, a l'Ajuntament de Sant Cugat. Mentre que per altra banda li reconeix, a l'EMD, aspectes menys transcendents que els de caire urbanístic, que en bona part eren la mare dels ous de les diferències entre l'equip de Joan Aymerich i Miquel Masanés. Ara veurem si després d'aquesta proposta, de la Conselleria de Governació, no tornarem a sentir soroll de timbals segregacionistes. Timbals, que, la majoria de ciutadans, tant de Sant Cugat com de Valldo-

reix no han arribat mai a entendre del tot. Es d'esperar doncs, que les aigües, si baixen, siguin calmoses i entenedores per a la majoria de ciutadans. Altrament pot passar, com en aquest cas del cronista, que un altre cronista de qualsevol altre diari es confongui de camp de batalla. I avui per avui, entre Sant Cugat i l'EMD. el que menys falta és pau. L·pek és la pela, ho diu Cruyff ... i nosaltres que pensàvem que la pela era una altra cosa. Després de la desfeta a Atenas, l'holandès es despenja dient que, pilota, futbol i peles tot és el mateix... Com canvien les coses en tan poc temps!! A Berlusconi al final haurem de donar gràcies que el seu equip ens guanyés com ho va fer, perquè si hagués estat a l'inrrevés, avui, no parlaríem de peles, sinó de dòlars. És evident que a "Can Barca " les reformes són necessàries per estar sempre capdavanters, però una altra cosa és com es fan aquestes reformes. Ara com ara, el que més a sobtat és el tema de les peles, tan més perquè ens ho ha refregat per la cara, sense cap mena de pudor, tot just la tornada del "país de les meravelles". Cruyff ens ha desencaixat la nostra febre culé, per tal com ens agrada sommiar que això de la pilota a "Can Barca" encara és alguna cosa més que la pela.

ABANS: Camps i més camps, era l'any 1962 quan el 600 ja havia aparegut per l'indret que més tard seria la plaça Sant Francesc. Fotografia publicada en el "Tot Sant Cugat" el mes de maig de 1993. Foto cedida per Josep Llunell.

90 w

»ÉÉ#ÍÍ£

#1P I M i

ELS 4 CANTONS 7

Créixer en qualitat ètica Lourdes Gutiérrez

N

'hi ha prou obrint un diari o escoltant les notícies per adonar-se'n: l'actuació dels homes, considerada de manera individual o col·lectiva, posseeix connotacions ètiques. És admissible la d o nació d'essers humans idèntics? Quina responsabilitat recau damunt els serbis i croates a la guerra de Bòsnia-Herzegovina? Es correcte que alguns integristes musulmans vulguin matar l'autor de Versos satànics? Ni tan sols en les estones de lleure ens "alliberem" de l'interrogant moral; si hom veu "Jurassic Park" ho pot comprovar, perquè la pel·lícula de Spielberg planteja una qüestió inel.ludible a la nostra societat: els límits de la manipulació genètica. No fa gaire temps, es presentava en públic la dècima encíclica de Joan Pau II, amb el títol L'esplendor de la veritat. Aquest document pontifici havia estat anunciat el 1987, encara que la seva aparició ha estat, de fet, posterior a l'edició del Catecisme de l'Església Catòlica. El text de l'encíclica consta de 180 pàgines i en la seva redacció han col·laborat amb el Papa més de 60 experts de setze nacionalitats. Aquestes circumstàncies i, sobretot, el seu contingut dens, han portat als especialistes a considerar la Veritatis Splendor com el document vaticà sobre els fonaments de la moral més important del nostre segle. L'encíclica està adreçada als bisbes que tenen, amb el Papa, la missió d'ensenyar els batejats i tots els homes de bona voluntat; malgrat tot, si volem parlar amb fonament (i no pel que es diu) i confrontar les nostres pròpies actituds vitals amb el document, cal llegir directament el text. L'esplendor de la veritat recorda arguments bàsics de l'ètica humana en parlar, per exemple, de l'existència de la llei moral natural i

del paper de la consciència en les decisions quotidianes de la nostra existència. Per a comprendre què és la llei natural, és convenient captar el que podríem denominar 'ecologia moral". Tots els éssers corporis de la naturalesa es regeixen en la seva actuació per unes lleis físiques que es compleixen de manera inexorable; les plantes necessiten aigua per a viure, els peixos no sobreviuen fora d'ella i els homes la necessiten per al seu organisme i per algunes tasques que realitza. De manera semblant, l'esperit humà (la seva ànima dotada d'intel.ligència i voluntat lliure) ha d'actuar en la seva vida diària tenint en compte que el perfecciona com a home, és a dir, d'acord amb la seva naturalesa: que la intel·ligència es deixi orientar per la veritat i que la voluntat cerqui lliurement el bé; parafrasejant unes conegudes paraules evangèliques: viure de manera que la veritat ens faci lliures. Amb tot, comprovem que per a conèixer la veritat i actuar en conseqüència cal admetre el que la veritat implica; en cas contrari, els homes solem justificar la nostra mala conducta, negant la veritat moral que la contradiu. Un altre assumpte clau en tot plantejament vers el comportament humà, és el de la consciència. És freqüent pensar que la pròpia consciència és l'únic barem moral de la vida. En realitat, és necessari no trair la pròpia consciència, però per a ser correcte, el nostre judici moral ha de realitzar-se d'acord amb les orientacions de la llei moral natural, expressada de manera sintètica en els deu manaments. Si la nostra vida millora en qualitat ètica, no tardarem a percebre la felicitat que produeix actuar amb rectitud moral. La nostra salut espiritual es contagiarà a les persones que ens envolten i viurem un món més humà i, per això, més cristià. •

ARA: Aspecte actual del que abans havien estat camps i avui són vi vendes, carrers, places, en definitiva es va convertir en el primer eixample important de Sant Cugat. Avui conegut com el barri de Sant Francesc.

8

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

La Primmirada El que diem

Cartas del diablo

Torquemada, rehabilitado

Q

ueridos iimijiiis: l-slaís akirnuidos -qui/u t o n ra/ón- por los iiulicios de L'iinspira^uin cu cucsiioncs t'inaiiciíTus. Os ihiv. para vuestro l'oiisiii'lo. que aquí la eomparacióii estallo miiiïio aules. LI '"\cniilailor" es un invento nuesiio: la suspeiha yeuerali/ada es una arma arrojaiti/a \ tudos los iliablos l'siamos salpieailos de porqueria. Solo os pondre un l'jemplo reeiente: en el infierno. el Premio Nacional de Literatura se ha eoncediilo a un "dossier" económieo dilamatono. Alií os ocunv algo parecido. Los escandalós tïnancieros han llegado a tal extremo que parecéts dispuestos a rehabilitar los autos de te y la figura de Torquemada. Los tribunales medievales ju/.gaban la limpic/.a de sangre; vuesiras comisiones parlamentarias anali/an la pure/a de las cuentas bancanas. Kn la Hdad Media. bastaba un delator para desconfiar del patrimonio tzenético de los "cristianos viejos"; ahora. es sufieiente un informe para dudar del patrimonio económico de los "nuevos ricos". FJ acusado de corrupción tíene su equivalente medieval en el sospechoso de herejía. Con a l g u n a s v a n a n t e s . c l a r o : los "dossiers" siMituyen a los confidentes. los economistas a los

teiilogos, los inspectores a los alguaeiles. el ilescrédito publico al sanibenito. y la nnierte política o social a la noguera. La publieiilad en la ejecueión de la

condena conserva el mismo papel ejemplificador de entonces. Y. en el infierno. a falta de mejor entretenimiento, vibramos como vosotros- con el morbo del espectàculo. Sin embargo, nos preocupa el cariz que estan tomando los acontecimientos. Vuestro reconocido experto en asuntos económicos, profesor Fuentes Quintana, ha ido demasiado lejos: "La publicidad en el fraude es fundamental... Tenemos que construir un infierno tributario, porque, por contrición perfecta no va a contribuir ningún contri-

buyente". Hsta iniciativa nos sabé a cuerno quemado. Habíamos conseguido que olvidaséis el pecado y las penas del infierno, así como el premio del eielo. La bienaventuran/a, para muchos. eonsisle en alcan/ar un paraíso fiscal. Però la ortodòxia financiera exige -en buena lògica- que haya también un infierno tributario, con cl fin de que actueis bien, aunque solo sea por temor al castigo. Se busca, en definitiva, que el contribuyente se salve; o sea. que confiese las faltas y pague, en vida. sus deudas con Hacienda. Nos inquieta -aunque ligeramente- que recuperéis la noción de pecado en la Sociedad occidental. Los moralistas del capitalismo han elaborado un nuevo decalogo, donde los únicos pecados mortales son los delitós monetarios. Os animan a meter la conciencia en el bolsillo. Por ello. q u i z a s , muchos e m i g r à i s del confesionario al despacho del asesor fiscal. Confesad y pagad vuestras deudas fiscales. Andad con cuatro ojos y no juguéis con la nueva Inquisicón. Confidencialmente. El Diablo

La política és responsabilitat de tothom C a r m e n Perdices

S

'apropen les eleccions europees i es un moment especialment adient per sentir alguna gent. Sobretot joves. Dir allí) de "jo passo" de política. Aquesta, que més que una actitud la trobo una manca d'actitud. es una afirmació que resulta comprensible, fins a un cert punt. si fem un cop d'ull al panorama que ens rodeja. Hi ha corrupció i això no agrada a ningú. d'acord. Però es que la política \ a molt més enllà de la corrupció, (malgrat el que alguns ens volen fer creure i. Quan coneixem un cas de corrupció, el que estem veient és un cas de gestió fraudulenta d'una política determinada. Això vol dir que darrera dels casos de "gestors corruptes", hi ha l'autèntica política, la que va construint lentament la societat que tots, tots compartim i que, diguem el que diguem, a tots ens afecta de forma directa. O és que ens és indiferent la política educativa? Que a les escoles ensenyin o no religió, que l'ensenyament sigui gratuït o no, que la formació sigui de qualitat, etc. I la política sanità-

ria'.' Ens és indiferent teneir una bona xarxa sanitària, o si cobreix el dentista o l'avortament o no els c o b r e i x ? Segur que tampoc ens és indiferent el model d'exèrcit o les seves despeses, o la política fiscal, quant paguem, qui paga, etc. igualment a l'àmbit municipal, ens és igual que els carrers estiguin en bones condicions'.' o que la ciutat gaudeixi d'uns bons serveis de neteja'.' No. La resposta és no. Segurament. cada individu prefereix unes coses i no d'altres. I això. aquestes preferències, aquestes prioritats a l'hora de gastar, a l'hora de fer són. precisament, en allò què consisteix la política. La política és una qüestió molt més important i seriosa per a tots nosaltres del que amb aquest espectacle frívol i vergonyós de la corrupció se'ns està oferint. Ara el nostre país travessa una crisi política que suposa un autèntic equilibri per la corda fluixa i que ens afeeta directament o indirecta a tots. La confiança en el sistema, en les institucions tremola. Òbviament, els majors responsables d'aquest desequilibri són els que

DIVENDRES. 27 MAIG 1994

varen guanyar les eleccions i, per tant, ara governen. Però, cal no oblidar la resp o n s a b i l i t a t de l ' o p o s i c i ó . L'oposició està formada pels grups polítics que mitjançant unes eleccions no varen aconseguir prou suport per a governar. Tot i així, l'oposició té la resp o n s a b i l i t a t que li a t o r g u e n aquells que la varen votar. Que no és poca. A banda d'aquesta responsabilitat, hi tenen la de col·laborar perquè el país vagi endavant, perquè de país en som tots. El que és del tot inacceptable és la posició que manté una bona part de l'oposició: la que té com a únic objectiu el d'assolir el govern, caigui qui caigui, passi el que passi, pels mitjans que sigui. I que, a s o b r e , c r i t i q u e n aquella part de l'oposició que col·labora en la construcció del país amb les seves condicions, (naturalment, ja que tota negociació comporta condicions per ambdues bandes, sinó no és negociació). acusant-la de xantatgista. però que en el fons aconsegueix allò que els acusadors són incapaços de fer, que és participar en i de la democràcia. •

Fina Pérez

V

a ser el filòsof bavarès Ludvvig I c t i c r b a c h qui va dir. Dcr Mensch isi, was er isst. «Un h o m e és el que menja», joia de saviesa filosòfico-popular que, passat pel sedàs lapidari de l'anglès actual. dóna You arc what you eat, que al català modern —ni «light» ni « h e a v y » — s'hauria de traduir. Som el que mengem. I és veritat... fins a cert punt. perquè sobre gustos no hi ha res escrit, ni tan sols disputes. 1 el que és un, pot ser molt diferent del que és un altre, encara que els agradin a tots dos els mateixos plats. I el parlar, què? Som el que d i e m ? Cert. el parlar canvia a m b el temps, evoluciona, però nosaltres també e v o l u c i o n e m i, c o m a p e r s o n e s , a n e m modificant la nostra manera de parlar a m b el pas del temps, a vegades inconscientment, a vegades a m b ganes — e n s fem una mica grans i c o m e n c e m a dir «em va agradar m o l t » en c o m p t e s de « v a ser m o l t g u a i » — . I passa igual a m b el poble en conjunt: el parlar d'un poble (la llengua) va evolucionant segons els horitzons d'exper i è n c i a dels q u e tenen n e c e s s i t a t d ' e x p r e s s a r - s e . Va evolucionant, tot consolidant-se. D o n c s bé, el temps és t a m b é un concepte, i hi ha maneres de veure'l i expressar-lo. I des de les altures (?) de la nostra civilització, la m a n e r a m é s quotidiana de veure i expressar el temps és a través de l'hora. L'h o r a del rellotge: va néixer en a m p o l l e t e s d'arena, i després va prendre la forma rodona, a m b busques, dalt del c a m p a n a r o a la sala d'estar, a m b cucut o sense, i fins prescindint totalment dels n ú m e r o s sota la forma consumo-revolucionària del Swatch, per a la fi renunciar al cercle i digitalitzar-se del tot, l'hora «exacta», a m b tots els ets i uts, dels astronautes. L'hora catalana, però, continua sent el petit miracle e n m i g de les maneres d'idear el temps. Un quart... dos q u a r t s . . . tres q u a r t s . . . l'hora. El p u n t de r e f e r è n c i a ? Sempre l'hora que ve, mai l'hora j a tocada. Sense elements negatius, c o m ara «las doce m e n o s cuarto». L'hora catalana, s e m p r e endavant. Va evolucionant, tot consolidant-se. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès Edita: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cimal del Vallès CIF :B6Ò281367 Director en funcions: J. Marc de Semir Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit Legal: Gl-1.405-93 Filmació: Casas (Girona) Impressió: Rotimpres (Girona)

Col·laboradors: Josep M. Cabrerizo.Talo. Emma Ansola. Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf. Anna Borau.Núria de Mas. Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sani. Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català. Fotografia: J.M. Mula. M.Vallès Redacció: 589 14 0 1 Publicitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailing Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de les què son responsables. Per respecte a la pluralitat, Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin al estricte respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 OI Telèfon publicitat 674 0 2 04

OPINIÓ

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

ELS 4 CANTONS 9

Serem dormitori de la gran ciutat, o aconsepirem ser una ciutat viva i dinàmica? Josep Canals

A

grans trets i seguint alguns fets, la cosa no la tenim gens clara. Els vells del lloc deien "SANT CUGAT DEL VALLÈS MOLTS L'ANOMENEN I NO SABEN ON ÉS", una dita que a principis de segle començava a circular entre els barcelonins que instal·laven les seves segones vivendes aquí, però que en realitat molts ignoraven on era exactament situat Sant Cugat en aquest mapa. Aquells barcelonins que escollien aquest terme municipal per venir-hi a estiuejar, sembla ser que no tenien les mateixes inquietuds que d'altres estiuejants, els quals preferien d'altres pobles de la costa o d'altres indrets i que alhora, volien participar en els canvis que, poc a poc, anaven experimentant aquestes viles, que a ells els eren tan atractives. La ciutat de Sant Cugat, sigui per un motiu o altre, no va gaudir d'una societat compromesa amb el seu temps, i prova d'això és el poc testimoniatge cultural i artístic que els vilatans i els estiuejants deixaren durant la primera meitat d'aquest segle a la ciutat d'avui. Aquest passat té al seu pes a l'hora de difinir cap on camina avui la ciutat. Ja que no tenim els testimonis artístics d'una burgesia barcelonina o local, compromesa amb els corrents artístics del seu temps, com va passar amb la vila de La Garriga o Sitges- per posar un exemple de vila interior i una altra de

costera-i en canvi sí que l'ambient que hi havia al voltant del Reial Monestir de Sant Cugat, podia fer intuir que aquesta, aleshores vila, mereixia alguna cosa més, però no ha estat així. A finals dels anys seixanta i setenta l'Ajuntament se les tenia contínuament amb els que aleshores volien fer una ciutat més culta. Tot un jovent reunit a l'entorn del Casal Parroquial, els " Amics de Tothom " i a través d'organitzar recitals de la cançó catalana, xerrades, cine fòrums, i molts actes culturals i d' esbarjo al Casal Parroquial, per posar un exemple o bé organitzar una primera festa de Tardor. Eren picabaralles, que ara, vistes a través dels anys, tenen

el valor d'intenció de no voler que Sant Cugat sigui una ciutat dormitori. El fundador d'aquest setmanari Josep M. Cabrerizo fou un d' aquells joves del Casal Parroquial dels anys setenta, que ja demostrava les seves inquietuds. Avui és un destacat empresari, a qui comencen a despuntar els primers cabells blancs, que ha volgut recuperar tot el romanticisme de l'època i les aspiriracions d'aquells joves, per fer de Sant Cugat una ciutat cultural, creant un mitjà de comunicació que aplegués tot el pluralisme de la ciutat. Ell coneix i sap que a set minuts de de la redacció de Els 4 Cantons tenim el port olímpic, que alguns santcugatencs han convertir en lloc

de trobada i de reunió a les nits. Aquesta és una realitat de la ciutat d'avui, que s'entronca en el passat i per la majoria Sant Cugat, continua sent un lloc a on no passa res. L'esperit d'un temps ha tornat amb "Els 4 Cantons", sense nostàlgies però amb fermesa ja que avui són moltes les qüestions que estan a l'aire pel que fa a aquesta ciutat. La primera qüestió és el futur d'aquest setmanari, que durant 50 números ha fet ciutat, la segona, les properes eleccions i la tercera, veure la capacitat dels nostres politics per fer un Sant Cugat plural o només un lloc dormitori d'una gran majoria. No és bo, que per les nostres excel·lents comunicacions, es preferís la gran metròpoli de Barcelona i deixéssim de continuar fen la nostre de ciutat. Però si les coses continuen així, amb el desencís que pateix el món cultural en general, no només de la nostra ciutat, és del tot comprensible la no participació de molts ciutadans. Estem davant del Sant Cugat institucional?, on tot ho fa l'Ajuntament, o encara queda un alè d'esperança en els homes i dones que veuen la vila com una ciutat creativa amb aquest setmanari com exponent de la inquietud de la nova ciutat. Si no seguim fen de Els 4 Cantons l'eina de tots podem acabar sent la caseta i l'hortet en versió moderna. Avui sóm a temps de crear el futur. L'aposta ha començat pel seu propi fundador que mereix quan menys el nostre suport, si més no, per la tasca feta fins avui. •

Sant Cugat i el comerç David Sempere President d'ERC Sant Cugat David Bajona Cap de Premsa d'ERC Sant Cugat

L

a nostra ciutat, creix dia a dia prop d'un dels municipis més grans d'Europa. Per als santcugatencs, malauradament, comença a ser habitual haver de preocupar-se per alguns dels signes que caracteritzen la nostra identitat cívia (el Monestir, Torre Negra,...). Ara no només ens hem de preocupar dels nostres signes o símbols d'identitat, sinó que hem de manifestar la nostra preocupació pel futur del comerç local. El comerç no és només una forma de crear riquesa i llocs de treball, és també un dels elements que fan que una ciutat tingui vida pròpia. Sou capaços d'imaginar-vos el casc urbà d'una ciutat com la nostra sense comerços? Per tant al comerç li hem de reconèixer aquestes dues funcions: l'estrictament econòmica, conformant un important teixit productiu molt arrelat a casa nostra; i la social, com a dinamitzadora de les ciutats. El panorama, en general, per als nostres comerciants és si més no un tant decebedor. La crisi econòmica que ha afectat la societat catalana en general, no s'ha oblidat dels comerços.

Però a més a Sant Cugat existeixen dos motius per a preocuparnos-en de veritat. L'un és la concessió per part del govern de la Generalitat d'una gran superfície comercial a PRYCA dins el marc del parc de negocis "Augusta Bussiness Park"; Faltra és la gestació d'una àrea comercial anomenada 'Kampio", ben a prop del centre urbà de Sant Cugat. Des d'ERC Sant Cugat pensem, i així ho manifestàrem a l'associació Sant Cugat Comerç i al seu president Jaume Roca, que la posada en marxa d'un parc de negocis a la nostra ciutat era positiva i que suposaria un motor econòmic per a la nostra ciutat, tant per l'activitat econòmica desplegada com pels llocs de treball que significa. Som conscients de la necessitat d'una àrea comercial dins el parc, i que la instal·lació d'aquesta serviria d'incentiu per a engegar-lo definitivament. Però no per això hem d'acceptar fer-ho de pressa i corrents. Ni acceptem que aquesta àrea comercial estigui en mans d'una gran superfície comercial, que a més és de capital forani. I no ens hi oposem perquè sí, ho fem perquè les grans superfícies fagociten el petit-mitjà comerç de la seva àrea d'influència i no reinverteixen en el país. Es a dir, ens destrueixen part del

nostre teixit productiu provocant, de pas, la "desertització comercial" dels centres de les ciutats, i no reinverteixen el capital obtingut, sinó que s'en va fora. A més cal considerar un darrer element. Segons manifestà la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme, aquesta era la darrera concessió d'una gran superfície comercial al nostre país. Es doncs significatiu que aquesta hagi estat per a PRYCA, denotant una absoluta manca de sensibilitat cap als comerciants del nostre país per part de CiU, que és qui ha remenat les cireres en aquest afer. A ERC si una cosa tenim clara és que el futur i la viabilitat econòmica de Catalunya depèn de la potenciació del seu teixit productiu, i el comerç, en aquest cas, no s'hauria de veure amenaçat tal i com ho està ara. El comerç s'ha de potenciar. ERC Sant Cugat ja s'ha pronunciat diverses vegades sobre el seu "model" de comerç local. Bàsicament cal actuar en dues direccions: - Cal potenciar el comerç de ciutat planificant de forma integrada tots aquells aspectes que portin a una millora qualitativa del comerç (pla d'ajut per a reformes i retolació en català, centre urbà peatonal, reformes en alguns carrers, etc...).

- L'altra vessant consisteix en facilitar als comerciants l'accés a les superfícies comercials. Cal actuar perquè l'àrea comercial de "l'Augusta Bussiness Park" estigui ocupada per mitjanes superfícies i botigues de capital català, facilitar l'asociació entre comerciants per a poders'hi establir, i facilitar ajut financer per a qui s'hi vulgui instal·lar. Aquestes propostes entenen que al comerç se li han de lliurar les eines per a esdevenir més competitius i que cal actuar perquè aquest pugui anar adaptantse a les problemàtiques que se li plantegen. No ens podem quedar únicament amb el "us heu d'especialitzar", es tracta de

fer confiança en un important sector del país i de no deixar-lo abandonat. Es amb aquesta concepció de les coses que ERC presentarà al Parlament de Catalunya, proposicions no de llei, per tal d'aturar definitivament "Kampio", retirar la concessió a "PRYCA" i oferir-la a sectors de la distribució comercial catalana i als comerciants locals. Al Parlament es veurà qui dóna suport a aquestes propostes. Per aprovaries només cal voluntat política, no cal fer inversions milionàries, ni monumentals planificacions i campanyes. És una qüestió de sensibilitats i voluntat política. •

10

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

CARTES DELS LECTORS neteja al sotabosc. i de branques Què passa a l'ermita i pins tombats a causa de l'última nevada. de Sant Adjutori? Per si fos poc. arrambat al pi Desprès del reportatge que que hi ha davant del que era la dies enrera va sortir al vostre porta, hi ha un llarg banc de fussetmanari "Lis Quatre Cantons" ta per a més comoditat seva. No i els escrits que apareixen d'his- crec que el portessin de massa toriadors locals a la revista "Tot lluny, puix el mal camí que hi Sant Cugat", un grup d'amics ha no permet a cap vehicle aprohem decidit t'er una visita per a par-s'hi amb cap càrrega. Kn comprovar com era la seva si- anar a travessar el torrent que hi ha al costat, hi hem trobat uns tuació realment. De tot. quan vàrem arribar a "pales" que fan de pont perquè l'ermita i vàrem veure l'estat ac- els "senyors" no es mullin els tual en què es troba, el nostre peus, amb el consegüent embús desànim tou complert. L'n mo- que poden ocasionar si cau una nument tan singular que hem pluja cabalosa. Com ho han poheretat dels nostres avantpassats gut portar fins aquest lloc? En fi, que no en teníem prou i ple d'història dels nostres indrets. no podia presentar una amb la degradació a què és sotimatge més deplorable. Algú o mesa l'ermita des de fa molt a l g u n s d e s p r e o c u p a t s s ' h a n temps, que ara s'hi destina sense apropiat del lloc. com si fos un cap escrúpol ni perjudici, un lloc indret adient per a fer-hi coste- per a fer-hi c a m a d e s i el que llades, puix dins l'ermita hem més els convingui. trobat, a part de la brutícia de restes de tota mena, una pila de G.G. llenya eapolada a punt d'utilitzar per a fer-ne foc, suposadament per a coure carn a la brasa. De gats i gossos n'hi No crec que siguin gaire amants ha a tot arreu del bosc aquests suposats "excursionistes", puix les restes de Sr. Director. cendres són a fregar els matolls En primer lloc vull felicitardel bosc que, per poc alè d'aire lo per la tasca del setmanari que que existeixi o per alguna guspi- considero molt important per a ra del foc. pot ocasionar un in- la població i especialment per cendi d'unes proporcions molt aquells que vivim fora del nucli difícil de sufocar; el bosc es tro- principal com és el meu cas, que ba en una situació molt propen- sóc veïna de la Floresta. Voldria sa a un incendi, per manca de fer esment a una carta del núme-

ro passat que feia referència que a la Floresta hi ha molts gats i que calia posar-hi ordre pel perill que podien suposar per a la població. És cert que en tenim molts de gats, com també molts gossos. Però no per tenir-ne molts hem de suposar que són un perill perquè entre d'altres coses els tenim grassos i macos. Pensin que aquests animals a la Floresta fan un servei molt important com per exemple vigilar i fer companyia. Els gats a més espanten o cacen rates i ratolins que a la Floresta en tenim un munt. No els molesto més, i els torno a felicitar per la seva tasca que per a mi també és útil, m'acompanyen i m'informen, gràcies. Jesús Lorens i Abadal

Qui té números 0 de Els 4 Cantons? Tinc interès en enquadernar tots els números publicats de Els 4 Cantons i em falten els primers números "0". Atès que no he aconseguit trobar-ne cap estic interessat en compar aquests primers números. Si algú està interessat en vendre'ls pot adreçar-se al telèfon del diari on en pendran nota. Deixeu si us plau al vostre telèfon i us prometo trucar-vos. Antoni Puig

STOPl • • • • • • • • • • • Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash, aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar l'atenció de petits tets, no forçosament amb ànim tan sols de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin fer -hi les seves observacions.

DIVENDRES, 2 7 MAIG 1994

Premsa de Comarques «El Vallenc» Editorial publicada en el setmanari de la ciutat de Valls El Vallenc, complim sis anys Ara fa sis anys un grup de joves amb força empenta endegaven la iniciativa de treure a la llum pública un nou setmanari, amb unes noves idees de servei a la població no sols de Valls sinó de tota la comarca de l'Alt Camp. Demà, es compleix el sisè aniversari de la creació d'El Vallenc com a setmanari i com a empresa de serveis. El camí no ha estat gens planer però les persones que realitzem aquesta tasca informativa hem anat lluitant dia a dia per aconseguir mantenir-nos en la nostra línia però això sí, amb ganes de millorar amb cada edició. A conseqüència de la nostra manera de fer totalment lliure i oberta moltes vegades no se'ns ha entès i se'ns ha volgut col·locar etiquetes de tots els colors. Però no cal veure fantasmes on no n'hi ha. Les etiquetes només es pengen als productes en venda i nosaltres l'únic que venem són espais publicitaris i el diari al quiosc. De vegades el públic vol creure que perquè el setmanari tregui a portada la fotografia d'un senyor d'un determinat partit o d'un altre, o denunciï irregularitats en una empresa o en una altra, o fins i tot regali entrades del Barca, això vol dir que aquest setmanari ha de ser d'aquell partit, en contra d'aquella empresa, i d'aquell equip. Més lluny de la realitat impossible. Aquest setmanari està conformat per un equip de professionals que naturalment són persones i com a tals tenen les seves idees i que alhora són molt diverses. Idees de molts colors i formes, i per tant pluralitat. La pluralitat és el més important per a la premsa que fem El Vallenc. I no tenim por de denunciar quan cal denunciar, o enaltir quan s'ha de fer i valorem i meditem sobre aquests temes que poden ser més "delicats" i sobretot investigem, tot i que després hom vulgui fer creure que el que hem dit no és veritat. I no ens preocupa haver de desplaçar-nos fins a Andorra per poder presentar un treball ben fet i aprofitar-lo per donar més rellevància i coneixement a tots els nostres lectors de l'agermanament de Valls amb aquesta localitat. I naturalment com a persones que som també ens equivoquem, però també sabem reconèixer els nostres errors i intentem amb la mesura possible subsanar-los. Tot això ho hem viscut durant sis anys, els que avui celebrem. I esperem continuar al servei de la nostra comunitat molts més. Gràcies per la vostra confiança. Els 4 Cantons comparteix les opinions del Vallenc. Tot i que no ens recomforten, ens animen. Ells porten sis anys i nosaltres encara no en fa dos. Per la seva Editorial entenem que hem de tenir paciència, molta, molta paciència.

«Nova Conca» Opinió publicada en el setmanari de la ciutat de Montblanc El camí de la Unió Europea Ma. Lluïsa Sans Veciana

E

videntment q u e no calen moltes explicacions per entendre el que veiem en el STOP. Un altre cosa és el que entenen els ciutadans que no han reparat en deixar tot el que han volgut on millor els ha interessat. Aquesta imatge correspon a un contenidor reservat a la poda. a m b indicacions de sanció incloses, i col·locat davant mateix de l'edifici de l'EMD.

Les bases del Tractat de Maastricht per aconseguir la unió política estableix l'atribució de majors poders al Parlament Europeu. Aquest tindrà una major informació sobre les iniciatives comunitàries, sobre els plans de desenvolupament i sobre la destinació dels Fons Estructurals. Els ciutadans de la Unió podrem exercir el nostre dret de vot en les eleccions al Parlament Europeu, que es celebraran el proper 12 de juny, i que seran les primeres que tindran lloc com a Unió Europea. Potser sense tenir-ne gaire consciència, ens trobem que el nostre marc polític i econòmic, passa a siturar-se a nivell europeu, i que hem de veure les coses des d'una visió més àmplia per adaptar-nos al futur. Amb el tractat de Maastricht es pretén aconseguir una major democràcia, més eficàcia en la presa de decisions i sobretot que les actuacions siguin més solidàries i amb més contingut humà. Una preocupació important també és la reforma de les estructures regionals i l'ajuda al desenvolupament de les zones rurals... Els 4 Cantons opinem que aquestes no seran unes eleccions molt participatives, què han fet molts polítics per què no fós així?

LOCAL

DIVENDRES, 2 7 MAIG 1994

ELS 4 CANTONS

11

El Teatre-Auditori acollirà la cerimònia d'entrega dels XXXVIII Premis Sant Jordi de Cinema Fot. arxiu - J.A.Mula

El proper dilluns, 30 de maig, tindrà lloc la cerimònia d'entrega dels premis Sant Jordi de Cinematografia, que aquest any es farà, per primer cop, al Teatre-Auditori del Centre Cultural de Sant Cugat. Aquesta és també la primera vegada que l'acte es fa fora de la ciutat de Barcelona. Els Premis Sant Jordi, que aquest any arriben a la seva convocatòria número 38, van ser constituïts per Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya i són el guardó cinematogràfic més veterà de tots els que es concedeixen dins l'estat espanyol. Xavier Borràs "Bé, no crec que es pugui dir que Sant Cugat estigui fora de Barcelona", va dir el director de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya, Josep Maria Balcells, en resposta a la pregunta de per què aquest any havien escollit un local fora del nucli de la metròpoli per la cerimònia d'entrega dels premis. Tot seguit va raonar la tria del Teatre-Auditori de Sant Cugat per la seva bona situació estratègica, d'una banda, i les seves condicions escèniques, d'altra banda. Pel que fa a les condicions estratègiques, el fet què estigui molt ben comunicat i alhora en una zona tranquila ha estat la virtut més valorada pel senyor Balcells. El gruix dels assistents vindran amb un servei d'autocars instal·lats a l'efecte que sortirà dels estudis de RNE al Passeig de Gràcia de Barcelona Pel que fa a les condicions escèniques, la cerimònia (que serà presentada per Constantino Romero, de Televisió Espanyola, i Pilar Sampietro, de Ràdio Nacional) serà retransmesa en diferit per Televisió Espanyola, i el Teatre-Auditori està habilitat amb instal·lacions adequa-

des per facilitar les gravacions televisives. També permet de fer projeccions cinematogràfiques en el fons de l'escenari, fet que farà possible que es vegin fragments de les pel·lícules guardonades al llarg de la cerimònia. La llista de guanyadors d'aquest any, que es va fer pública la nit del 31 de gener propassat, és la següent: Millor pel·lícula espanyola: La ardilla roja, de Julio Medem. Millor pel·lícula estrangera: Tres colores: Azul, de Krzystof Kieslowski (França) Millor actor per pel·lícula espanyola: Juan Echanove, per Madregilda. Millor actriu per pel·lícula espanyola: Emma Suàrez, per La ardilla roja. Millor actor per pel·lícula estrangera: Jeremy Irons, per Herida, El país del agua i M. Butterfly. Millor actriu per pel·lícula estrangera: Juliette Binoche, per Herida, Los amanies del Pont-Neuf i Tres colores: Azul.. El premi a la millor opera prima del cinema espanyol ha estat declarat desert. També s'ha concedit un premi especial al recentment difunt crític i estudiós del ci-

Cloenda del curs de l'Escola d'Estudis Musicals M. Calduch

Hall del Centre Cultural

nema José Luis Guarner, per la seva aportació distingida al fet cinematogràfic, i un premi a la productora MESSIDOR per la seva tasca d'integració del cinema espanyol dins el cinema europeu. MESSIDOR ha participat en la producció de les pel·lícules El diario de Lady M. , d'Alain Tanner, i Tierray Libertad, de Ken Loach. El jurat del premi el composaven, com cada any, un crític cinematogràfic de cada un dels mitjans de comunicació de les quatre capitals catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. El passat dia 16 es van reunir els organitzadors del premi amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, per

Cicle de Música a Valldoreix Redacció Demà s'inicia el Cicle de Música a Valldoreix amb un concert a càrrec de la Coral Al·leluia de Sabadell i la Coral d'Harmonia de Valldoreix. Els altres concerts programats dins del primer Cicle de Música a Valldoreix 1994, organitzat per l'Entitat Municipal Descentralitzada, són els següents:

Dissabte 4 de juny Concert de Música Mediterrània amb l'actuació del grup "Xaloc", format per Feliu Gasull, Javier Mas i Àngel Pereira.

Dissabte 11 de juny Redacció Dins dels actes de fi de curs, es va celebrar una missa en el Monestir de Sant Cugat presidida per Dom Josep M. Sanromà( monjo de Montserrat) en que van actuar les sopranos Marta Mufíoz, M.Rosa Cabrera i Carles Giménez (organista a la Parròquia de Crist Rei a Manresa) També hi van actuar la

Coral Infantil Bella Harmonia de Sant Cugat. Montserrat Calduch ha volgut amb aquest acte tornar la visita que a principis de curs va fer la seva escola a Montserrat, en què el DomJosep M. Sanromà li va acceptar celebrar la missa al Monestir de Sant Cugat un cop finalitzat l'actual curs. •

Concert de Música Barroca ofert pel "Trio Villanesca", que interpretaran obres de Vivaldi, Bach, Telemann i Albinoni.

Dissabte 18 de juny Recital de Cant i Poesia amb la participació d'Emilia Serrano (Rapsoda), Joana Vilaplana (Soprano), Esther Amorós (piano) i Carles Xirinachs (piano), tots ells veïns de Valldoreix. Els concerts tindran lloc a la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix i començaran a les 21h30.

tractar sobre els diversos aspectes de la vetllada. Sembla segura l'assistència de Joan Aymerich a l'acte d'entrega, i també hi seran presents les principals autoritats de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya i de Televisió Espanyola-Sant Cugat, així com diverses personalitats artístiques i polítiques d'arreu de l'estat. Tot i que fins al darrer moment ho hi haurà cap comfirmació, es rumoregen les assistències de la ministressa de cultura Carmen Alborch, i algun representant no especificat del govern de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. Després de l'entrega de premis es presentarà el film Bufons i Reis, opera prima del director Lluis Zayas. •

CONCERT JOVE ORQUESTRA Sant Cugat Director: J o s e p Ferré D. Cimarosa, C.F.Abel, J. Strauss, A. Vivaldi, H. Genzmer, E.Eckart, T. Xuclà, S. Joplin, Lennon/Mc Cartney

ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I VEÏNS DE LA FLORESTA PEARSON

Dissabte 28 de maig de 1994 a les 22 hores

ESGLÉSIA DE NTRA. SRA. MONTSERRAT LA FLORESTA

Entrada Lliure

12

LOCAL

KLS 4 CANTONS

DIVENDRES. 27 MAIG 1994

Els oblidats: Galeria de personatges santcugateno

Eulària Àger Martín Joan Tortosa ' l·iiLii i.: i., • '. .i ací \C! .1 San! CuLMI. | VI . • cl I sófi s'hi estableix perquè as cridada a ocupar la pnnicia pLca de mestra a la priuicia esquia olicial per a nenes que es crea aquí. Al\i> mateu nua fila i mpi'Mani pur al procés que poc a pu>. s a n a desenvolupant eap a la recuperació de la iguall.il de la dona. a U . . I M de la L'lat) discriminació que palla Mils aquell moment.

L

No l'a e n c a r a un segle i mig -un temps relatis ament a prop si es té en eompte el context i la situació- de la gran interioritat cultural en que es mantenia la tlona. Les seves I uncions i destí eren clares i c o n t u n d e n t s mare dels lills, "repòs del guerrer" i escarràs de la casa. Pslava establert que a la dona no li calia res mes. Amb la decisió de crear una escola oficial per a nenes començava un període feixuc i costerut cap a un concepte diferent. A l'Eulària li \ a correspondre el gran compromís de la primera arrencada que li costaria plors i desencís, però que representaria encetar aquest difícil primer pas. Ensopegà amb la rutina ancestral d ' u n s prejudicis establerts com a llei. Per a la dona santeugatenca d'aleshores, rentar i cuinar ja es m a m a v a a c a s a . i el q u e h a v i a d'aprendre era cosir. Fora d'això no li calia res mes. excepte que los treballadora. qualitat que ja es donava per sobreentès com a imprescindible. Per a l'Pulària. aquell primer dia d'escola no pogué ser més depriment. Ps trobà amb un local fosc. vell i ínòspit. amb poc més d'una dot/ena de nenes, tan d'acord amb l'espai, que li varen agafar ganes de plorar. Eren tímides. mal vestides i tampoc massa netes, i no li podia treure-les ni una paraula. Amb el temps, però, a poc a poc la cosa anà canviant i aconseguí guanyarse la confiança d'una majoria. Les restants quedaren com emmurriades en un racó. com absents, recloses en el seu mon. sense entendre res del que allà es deia i es feia. De fet. la seva feina hauria estat simple amb una mica més de col·laboració. Ls tractava essencialment que les

TVSC A& nmmiHiuninMina

nenes •>• • . 1".. -••u a miss-, cP diunien ges. Ics tc-acs uc guardar i les de nana creu; havia d'ensenyar Moral i DiKlri na (ïisliana. Ensenyava. però. a llegir i a escriure i per aprendre gramàtica i aritmètica matèries no essencials per a les nenes s'havia d'abonar una quota a part. Per mitja o cosir, també obligava a afegir una mòdica compensació. Com que la pobra seinorela Fallaria cobrava un sou de misèria, era permès que les alumnes aportessin alguna compensació econòmica o amb espècie. Pa discriminació no afectava només les nenes -els nois tenien ensenvainents més amplis- sinó que la mestra, pel fet de ser dona. cobrava molt menys que els seus col·legues masculins, fel que també s'estenia a les subvencions per al material de l'escola, que en alguns casos era una tercera part inferior a la dels nois. 1 enmig d'aquesta penúria, l'Eulària s'sforçava tant com podia per a fer entrar en aquells caparrons tancats, no solament les disciplines que eren previstes. sinó. amb vocació d'apòstol, una visió més àmplia que s o b r e p a s s é s a q u e l l estret h o r i t / ó que e n v o l t a v a l'àmbit santeugatenc. Contràriament al que pot fer suposar, l'arribada de la mestra fou rebuda per un determinat sector, amb mostres de rebuig per aquest intrusisme que trastocava el tarannà del poble. Eulària va haver de lluitar amb l'oposició silenciosa d'alguns pares, cosa que no ajudava a crear un bon clima a l'escola. La mestra, per a algunes nenes, era un enemic pel fet d'aquella obligada subjecció a un horari i als mètodes educatius. Només trobava un repòs i un suport moral en les autoritats locals, compresa l'església, i la comprensió i adhessió de les famílies benestants, sempre més oberts a la cultura. Va haver de suportar les bretolades dels nois. directament i indirecta. L'única manera que tenia el sexe oposat d'apropar-se a les noies era tirantles pedres. Potser és d'aquí que va sorgir allò de "Cnii tira pedretes tira amoretés", encara que en aquest cas no es tractava tant de pedretes com de rocs

yio4t*4,

capaços de fer força mal i que de retop trencaren algun vidre de l'escola. La mateixa mestra en va resultar ferida a conseqüència d'aquest joc com a manifestació d'una sexualitat incipient. Més d'una vegada la desesperació i el desànim la temptaven de desistir. El que l'acabava de desesperar era el fet que més restava eficàcia a la seva tasca com a mestra: quan les feines agrícoles necessitaven ajut, l ' e s c o l a li restava mig buida, especialment a la primavera, en el temps d'esporgar i espoliar o quan arribava la verema, sense comptar altres feines escadusseres que els pares no dubtaven gens d'incorporar-hi els fills. Els anys passaren a poc a poc per a na Eulària Àger Martín. I és que l'esforç era massa gros. Tampoc, que se sàpiga, va aconseguir que cap home es fixés en ella, o si ho va fer, s'ho va callar. Una mica esgotada, decebuda, va decidir de cercar un altre lloc o una al-

Divendres a les 21 hores L A R E D A C C I Ó en

tra feina. Un final de curs va acomiadar-se sense precisar on anava, i al cap de tres dies, agafava la dil.ligència amb les seves quatre coses dins la bossa de mà. Aquí acaba la petita història coneguda de la m e s t r a . P e r ò , ben mirat, aquell impuls inicial que va fer de revulssiu per a trencar la inèrcia ancestral. fou el primer pas cap a una recuperació i normalització que, després d'un segle i mig, encara no es veu ben acabada. El que resta per a fer, però, és fàcil, si es compara a m b la tasca de na Eulària Àger martín, per a vèncer la resistència d'aquells repetanis avantpassats santeugatencs. Algunes dades han estat extretes del treball d ' O c t a v i o Sierra i S a n g ü e s a . "L'ensenyament a Sant Cugat. El segle XIX. L'escola pública", publicat al n° 3-4 d"'Estudis santeugatencs". •

Per als abonats a

di-

La Pel·lícula " CITA CON EL ASESINO" Repetició a les 10.00 - 14.00 - 21.00 - 24.00 dissabte, diumenge i dilluns Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

Si vostè és abonat a Canal Plus ara en pot gaudir a tots els aparells de televisió de la seva llar. informació

^ 589 0438

C* C9t.||ük P* j|»,JE..Art'ff INI T J5

^ t ai

F U S T A

T R A C T A

tmjmdí

Els n o s t r e s

productes

en fusta són càlids i confortables. No

contaminen

el m e d i

ambient

i contribueixen a regenerar la

massa

forestal. Dels frondosos boscos d e

Finlàndia

procedeix la fusta q u e , un c o p t r a c t a d a , és e l a b o r a d a a o n es creen

productes

d e la m é s alta i garantia a l seu

Holanda

qualitat

per

jardí.

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí Tel. 589 00 23 Sant Cugat del Vallès

INDUBRUC, &A.

14

DISTRICTES

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 2 7 MAIG 1994

Mira-Sol

La reivindicació de la piscina és l'eix de la festa del casal L'associació de veïns de Sant Joan recordarà a l'alcalde Joan Aymerich la seva promesa de fa dos anys Pep C a t a l à I'l lema principal de ia les ta d ' e n g u a n v . que o r g a m l / a l'Assoeiai io de Veïns de Sant Juan de Mira-Sol pel proper diumenge, es la reivindicació de la piscina m u n i c i p a l que Joan A\ nieric. alcalde de Sant Cugat, \ a prometre- quan es \a fer el Casal de C u l t u r a , ara tara dos anvs. F l s ò r g a n it/ a d o r s \ o l e n sorprentle els assistents, i per això no han volgut res del que

han pivpur.u de l'acte reivindicatiu. Aquest aete que organitza aquesta agrupació veïnal des de la ja vuit anys no perd el seu aire reivindicatiu. Durant els sis primers anys, el tema central de les testes era manifestar la necessitat d'un casal. on les d i v e r s e s e n t i t a t s p o guessin disposar d'un lloc per reu ni r-se i organit/ar les seves activitats p r ò p i e s . Des de fa dos anys. una vegada aconseguit el c e n t r e , l ' o b j e c t i u de

Mans a l'obra per a l'arranjament dels defectes del Casal Ft'p Català Hls delectes que han sorgit a l ' e d i f i c i del C a s a l de C u l t u r a de M i r a - S o l i q u e van ser d e n u n c i a t s pels rep r e s e n t a n t s d e l s c o n s e l l de districte porten camí de solucionar-se. segons ha informat Josep Maria Bellaubí. cap de la s e c c i ó d ' o b r e s de l ' A r e a de Descentralització i Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Sant Cugat. Per tractar d ' a q u e s t tema es va fer Lina reunió en què van p a r t i c i p a r - h i m e m b r e s del c o n s e l l de d i s t r i c t e , rep r e s e n t a n t s de les à r e e s de C u l t u r a i l r b a n i s m e del C o n s i s t o r i , de l ' e m p r e s a constructora i l'uquiteclc del Casal. Ln la trobada es va concretar els ilefectcs que havien delectat els usuaris del centre: les e s q u e r d e s al pav inient del passadissos, la nec e s s i t a t d ' u n a s o r t i d a de llims per al bar. les humitats que hi hav ien al soterrani i el p r o b l e m a de la c a l e f a c c i ó com a més importants. Respecte ile les esqucnlcs del passadissos. Bellaubí ha i n l o r t n a t q u e els r e p r e s e n tants LIC l ' e m p r e s a constructora van a s s e g u r a r q u e les hav ien comprov at i no eren p r o d u c t e de la c o n s t r u c c i ó . "Van a p u n t a r q u e p o s s i b l e ment era provocat per les viüues utilitzades, segurament

més curtes de les que haurien de ser. Van agafar el c o m p r o mís de c o n t a c t a r a m b l ' e m p r e s a s u b m i n i s t r a d o r a i fer un informe sobre el tema". La sortida de fums del bar era un problema que calia solucionar fent un petit estudi per veure c o m es fan les connexions adients. L'arquitecte s'ha c o m p r o m è s a fer aquest petit projecte, segons Bellaubí. LI tercer punt. les h u m i tats del soterrani, té una doble solució s e g o n s el representant de l'Area de Descentralització. D ' u n a banda posar un v e n t i l a d o r per forçar la ventilació i d'altra airejar de f o r m a e s t à t i c a la c a i x a d ' e s c a l e s , mitjançant l'obertura a l ' e x t e r i o r t a p a t a m b una reixa p e r q u è no entri l'aigua però sí l'aire. Per últim, la qüestió de la calefacció és la qtie més diferències va suscitar, perquè l'empresa instal·ladora i la de m a n t e n i m e n t no es posaven d'acord sobre la responsabilitat del mal f u n c i o n a m e n t . segons Bellatihí. "Han acordat en reunir-se i elaboiai un intorme sobre les seves responsabilitats." L'Area de Descentralització i Participació Ciutatlaiia e s p e r a rebre els i n f o r m e s aviat, ja que la reunió es va celebrar fa Lines setmanes i el c o m p r o m í s per fer-los tots eren d ' u n mes. •

l'A. VV. de Sant Joan és fer que l'alcalde compleixi la promesa que els va fer, s e g o n s que han manifestat els organitzadors.

Activitats La festa es realitza aquest proper d i u m e n g e a partir de les 11 del matí i c o m e n ç a r à amb una activitat dedicada per als niés petits, c o n c r e t a m e n t jocs participatius. Al migdia tothom qui hagi

Festa al Casal de Mira-sol. Foto arxiu pagat el tiquet de cinc-centes pessetes podrà menjar la seva part de la gran paella que es prepararà. Cap a les cinc de la tarda c o m e n ç a r à el ball amenitzat pel conjunt "Minigrup" i també és previst, durant aquest acte, el lliurament dels premis

del IV Concurs de Fotografia. El material d ' a q u e s t concurs ja està exposat al mateix Casal i es pot visitar. Els partic i p a n t s no t e n i e n c a p t e m a concret sobre el que treballar per fer les seves fotografies, ja que era lliure segons les bases de la convocatòria. •

Valldoreix

El Casal d'Avis compleix deu anys Més de 170persones s'apleguen en un dinar Joan-Marc de Semir I litografia: Montse Sant

El Casal d'Avis de Valldoreix està de festa. La rai) no és altra que la celebració del seu d e s è a n i v e r s a r i . Per a q u e s t motiu durant la setmana s'han celebrat un seguit de competic i o n s de p e t a n c a . d o m i n o i cartes. A més el dissabte 21 va actuar l'Esbart del Montseny. La commemoració es va cloure el dia 25 amb un dinar mult i t u d i n a r i al Vall d ' O r a m b gairebé 170 avis. Era l'any 1984. quan el 20 de gener neixia gràcies a l'impuls del llavors alcalde pedani de l ' E n t i t a t L o c a l M e n o r . Francesc Orris. Poc a poc el Casal ha anat aglutinant socis fins a r r i b a r als g a i r e b é 4 0 0

que hi ha actualment. El Casal organitza excursions i visites culturals. També fa f e s t e s c o m m e m o r a t i v e s molt especialment l'anomena-

da festa de Nadal que reuneix un gran n o m b r e d ' a s s o c i a t s amb un berenar i repartiment de presents nadalencs donats pel poble. •

Guanyadors de les competicions Petanca: 1 r. premi - Núria Carrió, Agustí Burgués, Luis Fernandez 2n. premi -Teresa Buisan, Francesc Gonzalez, Francesc Pes 3r. premi - Teresa Facerias, Josep Berlonga, Ramon Capera Domino:

1 r. premi - Sebastià Salvadó, Luis Fernandez 2n. premi - Josep Berlanga, Artur Volart 3r. premi - Francesc Pes, Jaume Martí

Carles:

1 r. premi - Aurora Reca 2n. premi - Josefina Malo 3r. premi - Conxita Farran

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

ELS 4 CANTONS

SI SU COCHE TIENE ÍO ANOS O MAS

O F R E C E lOO.OOOptas.

PLAN RENOVACIÓN DEL G O B I E R N O * * PROMOCION PEUGEOT (COMO MINIMO)

xoo.ooo 100.000

200.000 ptíií>. clc* A h o r r o Y U N PLAN DE FINANCIACION MUY ESPECIAL: DESDE SOLO

100.000 P T A S . D E

15.000

ENTRADA

ptilíS. £*1 111C5S

APROVECHE ESTA OPORTUNIDAD LE ESPERAMOS EN SANT CUGAT. 0\

o

z ui OQ

oi

MOTOR

RALLY

Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU A G E N T E P E U G E O T

Tel.: 674 15 03

(Ventes)

PEUGEOT

• E j e m p l o d e Financiación P e u g e o t 1 0 6 K I D : P . V . P . R e c o m e n d a d o ( I V A , i m p u e s t ü d e matriculación y t n n s p o r t e ) : 1 . 1 7 0 . 0 0 0 ptas. A H O R R O G O B I E R N O : ÍOO.OOO ptas. D E S C U E N T O P E U G E O T : ÍOO.OOO ptas. N U E V O PRECIO: 9 7 0 . 0 0 0 ptas. E N T R A D A : 1 0 0 . 0 0 0 ptas. C A P I T A L F I N A N C I A D O : 8 7 0 . 0 0 0 ptas. 4 8 M E N S U A U D A D E S ( 1 2 c u o t a s por afto>: 1 e r A N O , 1 5 . 0 0 0 ptas.; 2" A N O , 2 0 . 0 0 0 ptas.; 3 e r A N O , 2 6 . 0 0 0 ptas.; 4" A N O , 3 1 . 6 0 0 ptas. T A E : 1 2 , 1 2 9 6 . Oferta valida llasta el 3 1 - 7 - 9 4 para v e h í c u l o s e n stock, n o a c u m u l a b l e a otras e n v i g o r . **Para c o c h e s q u e t e n g t n ÍO anos o mas.

15

16 ELS 4 CANTONS

REPORTATGE

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

"Cesc", trenta anys de còmics, cerca nous camins A un bon dibuixant li calen pocs estris per a expressar el que vol transmetre als altres. Per al "Cesc", el text sempre ha estat només un recurs, potser un recurs donat per la mateixa inèrcia de la informació, ja que no sempre es pot situar en el dibuix la intenció del que hom vol dir. Ja se sap que a la premsa cal dir moltes coses amb el mínim d'espai possible. El text només l'ajuda a arrodonir el que vol dir amb els seus "gags". Aquests ratllen sempre la crítica més subtil, i ell bé que ho sap; per això moltes vegades al mateix peu o títol que acompanya el seu dibuix ja diu prou, no li calen més paraules. Josep M. Cabrerizo

F

rancesc Vila i Ruta. més conegut per "Cesc". ha visitat la nostra redacció amb motiu de fer-nos lliurament d'un dihuix que ell ha creat amb motiu del número 50 del nostre setmanari. El seu dibuix és una encertada visió del que per a molts és i representa el nostre setmanari, [in el dibuix hi trobem la sensibilitat de l'home sen/.ill envers la idea. Cal dir que sense haverho convingut prèviament ha aconseguit, amb la seva obra. sintonit/ar amb els nostres sentiments. Asseguts a la taula del finestral de "fil Mesón". vaig tenir el plaer d'entrevistar en "Cesc". un personatge molt admirat per mi. considerant la meva afecció al ninotarisme. fins avui, només coneixia l'obra d'en "Cesc". a partir d'ara podré dir que coneixo també una mica. només una mica. a la persona. Ha estat una entrevista en companyia del galerista Josep Canals, que li esta preparant una exposició per a inauguraria a mitjans de juny a la nostra població. - Lis teus dibuixos parteixen d'un text que tu mateix has creat o només fas els dibuixos. Ja saps, molts dibuixants es limiten a fer el dibuix i altres tan els "gags". Com neix un còmic d'en "Cesc"'.' "Sempre he fet jo mateix l'acudit i cl dibuix. He procurat sempre crear jo mateix tota la idea. fora d'alguna vegada que algú et suggereix alguna cosa i a partir d'allò la vas desenvolupant. Però gairebé sempre procuro fer-ho tot jo. ja que és la manera d'expressar millor el que vull dir i d'arribar al lector, com jo vull fer-ho". - Quan pensem amb el teu treball només et situem com a dibuixant de còmics, però tu. dins el món del dibuix i la pintura has desenvolupat altres línies d'expressió pictòrica que bona part del lector no sap. és cert'.' "Es cert. la meva activitat de més de trenta anys fent còmics. i sobretot, en publicacions en diaris i revistes, com també en el món de la publicitat. em deixen penjada una mena d'etiqueta que no és del tot ventat. Pensa que jo. l'any 1961. ja vaig guanyar l'Anglada i (iuillot de dibuix i també

un premi de pintura Ciutat de Barcelona, l'any 1971. De sempre he sentit la necessitat d'e.xpressar-me amb altres matèries i disciplines com ara la pintura. Aquesta és en els últims anys la meva plena dedicació i que a Sant Cugat podreu gaudir-ne ben aviat". - L'afecció o dedicació al còmic, segons tinc entès, no és cosa de fa quatre dies. Com va néixer'.', explicans-ho una mica. "De fet sempre he dibuixat. ja de ben petit he sentit aquesta necessitat. El meu pare. que era un gran dibuixant, dibuixava a "En Patufet" i per a moltes editorials; em va traspassar en certa manera aquesta "vena". Tot i que ell no em va ensenyar mai a dibuixar, sí que em va donar ànims per a continuar dibuixant. Recordo que quan tenia quinze anys vaig fer la primera exposició de dibuix a la Sala Rovira de la Rambla de Catalunya. Per cert. vaig vendre força i la crítica va ser molt favorable. Recordo que el crític Alberto del Castillo em va ajudar a fer una altra exposició. on hi havia gent molt coneguda com Castanys, Roca, Muntanyola, tot gent molt coneguda que escrivia i dibuixa-

va en revistes i diaris de l'època. Això era l'any 1946. Castillo em va presentar el director de "El Diario de Barcelona". qui em va proposar fer un dibuix cada dia per al seu diari; vaig estar-hi deu anys". - En els anys del franquisme es deia que els còmics eren perillosos. No tant pel que deien, sinó pel que el lector entenia. És cert que en aquells anys els acudits tenien gairebé més censura que no pas molts articles? "En bona part sí. La meva marxa del "Diario de Barcelona" ho fou a causa d'un còmic que feia referència a una posible ampliació del Poble Espanyol de Barcelona. Jo insinuava, en el meu còmic, que per ampliar el recinte només calia enderrocar unes quantes parets que el separaven del barraquisme que aleshores existia al darrera. d'aquesta manera quedaria ampliat el Poble Espanyol amb el veritable poble espanyol. El director del "diario", tot sovint em deia "usted me hace demasiados patibularios". Aquell home es va cansar de mi quan un bon dia li vaig presentar un acudit on es veia un pagès en una petita parcel·la al

En "Cesc" i el nostre entrevistador en una imatge simpàtica sota el paraigua a la plaça del Monestir.

bell mig de les autopistes del Maresme, el pagès anava amb els pantalons esparracats, dient "em sembla que encara em salvaré". Aquell fou el meu últim acudit al "Diario de Barcelona", A la premsa sempre hi ha tingut especial importància els còmics, i durant molts anys els còmics d'en "Cesc". L·i seva estada en el popular "Brusi" va servir per fer-se a conèixer com a dibuixant de còmics.

La seva marxa del Diario de Barcelona li va servir també per a entrar en altres cercles més compromesos en la difícil tasca de la premsa, si bé en alguns foren de curtes estades com en el cas del "Tele Exprés". En altres ho fou durant molts anys. Explica'ns com va estar aquells d'aventures? "Els anys eren difícils, la dictadura era molt dura i calia vigilar molt el que deies i com ho deies. A la meva estada al "Tele Exprés" hi va seguir també la de "El Correo Catalan". on hi vaig estar fins l'any

Dibuix fet en el moment de l'entrevista que Televisió Sant Cugat li va fer la setmana passada.

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

REPORTATGE

ELS 4 CANTONS 1 7

Quan li vam demanar un dibuix ens va preguntar, sobre quin tema?. Nosaltres li vam contestar que li deixàvem en la seva mà. Podia ser millor?

1975. Recordo que ja la pintura, per aquelles dates, em motivava molt i vaig començar a fer algunes coses més que fer els còmics per als diaris. Treballs de publicitat i col·laboracions a revistes com "Por Favor", "La Gaceta Ilustrada", "Cavall Fort", "Serra d'Or" i moltes altres. Vaig també començar a viatjar i a exposar. Recordo molt especialment la meva primera exposició a París de gravats i treballs gràfics, també els encàrrecs de cartells publicitaris a Londres per a empreses angleses molt importants. Fou una etapa de la meva vida molt intensa". - El còmic, si està ben desenvolupat, és molt més ric en matisos que un bon article?

" Potser anys enrera, considerant la problemàtica dels moments polítics, els còmics tenien mes creativitat subjetiva.Els moments ajudaven més a desenvolupar els bons còmics. Moltes vegades, coses que no podies dir, les podies suggerir a través d'un còmic. Recordo que vàrem fer una exposició a la Sala Adrià de Barcelona l'any 1974, junt amb Perich, Chumy Chúmez i jo. Al carrer hi havia cua de gent, fins el carrer Balmes, per a entrar a la sala. Algun dels dibuixos foren obligats a retirar-los, a causa de la seva temàtica, cosa que demostra el grau de permisivitat i tolerància que en aquells moments patíem".

- La llei Fraga va ser pitjor per a la premsa que la mateixa censura que va impulsar la dictadura. En què et va afectar aquesta llei? " Abans d'aquesta nova llei era més fàcil escriure i publicar que no pas després de la llei Fraga. I això que era prou difícil per la censura que hi havia. Amb la llei Fraga es donava tota la responsabilitat del "què" i "com" es deia directament al director. D'aquesta manera s'estava sempre per sota del que es podia dir per por de la responsabilitat que assumia el director. Sempre teniem l'"ai" i l'"ui" al damunt . Jo vaig tenir diversos judicis per còmics publicats. És clar que sempre els

vaig guanyar, perquè davant de la Llei, sempre existia el dubte de la interpretació que el denunciant feia o la que jo volia comunicar". - La teva última col·laboració en premsa escrita fou amb el mateix mitjà que vares començar, no? "Si, és cert. Després de publicar en premsa en català com l ' " A v u i " , vaig tenir l'ocasió de tornar al que havia estat el meu primer "diari". Aleshores, la capçalera era en castellà i en aquesta ocasió, al cap dels anys, ho era en català. Llàstima que el "Diari de Barcelona" durés tan poc". Francesc Vila,"Cesc", sempre ha estat molt lligat al món de la premsa, més de trenta

anys, "això de fer un dibuix cada dia durant més de trenta anys és molt pesat "diu mentre ens prenem el segon cafè. Entre tant la pluja s'ha interposat en la visió del Monestir i fa córrer unes gotes sobre el mirall de la finestra. Tot fent broma em diu "em sembla que ens mullarem si volem fer-nos la fotografia, però per això són els paraigües, oiï Ell diu que mai no ha estat home d'una sola traça, sempre ha cercat altres camins. De fet, ja fa molts anys que els ha anat treballant i ara, junt amb Josep Canals, té ganes de compartirlos amb nosaltres durant la propera Festa Major, que exposarà a la Canals Galeria de la nostra ciutat. •

RUBÍ

1 8 ELS 4 CANTONS

PROURSA amplia les zones blaves ha societat municipal ha posat en marxa una nova fase de parquímetres

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

greuge comparatiu. D'altres botiguers que han reclamat la implantació d'aparcaments de superfície vigilats han estat els que han posat els seus comerços al voltant del Mercat Municipal. Aquests s'hauran d'esperar un mica més de temps. En total, PROURSA ha previst d'implantar entre cinc-centes a sis-centes places d'aquests parquímetres a tota la localitat.

Bons resultats

l'ep Català La societat muneipal Promocions l ; rbanes, S.A., ja el tenia considerat al seu pla d'aparcameil·ls per al bieni 93-94. El maig començarien una nova fase d'implantació de /ones blaves a la Mútua de Terrassa, l'n

altra zona serà els voltants de la plaça del Doctor Guardíet. Els comerciants del seetor ja ho van demanar a PROURSA des de fa temps, veient l'èxit que ha estat la implantació de /.ones blaves als carrers niés cèntrics de la població. També han demanat que l'avinguda de Barce-

lona es converteixi en carrer d'un sentit de direcció per poder implantar els parquímetres, ja que ara per ara, amb la doble d i r e c c i ó no es pot fer per l'amplària del carrer. Argumenten els comerciants d'aquest carrer que si no es fa així, la societat municipal c o m e t r à un

Jordi Domingo va expressar a Els 4 Cantons la seva satisfació per l'acolliment que havia tingut la primera fase d'implantació de les zones blaves, iniciada farà una any aquest mes de j u n y . "Els r e s u l t a t s de l'any passat van superar les previsions que havien fet i enguany porta el mateix camí. Són bons resultats", subratllà D o m i n g o . "La m i t j a n a de l'aprofitament dels expenedors de tiquets se situa entre el 115 i 120 per cent, això vol dir que els usuaris compren més temps del que realment utilitzen". El gerent de PROURSA ass e g u r à q u e els p e r c e n t a t g e s d'ocupació a les zones blaves havien superat les previsions fetes pel primer any (un trenta per cent) en vuit punts, amb un terme mig mensual d'un 38 per

Cultura i Esports presenten juntament les activitats d'estiu

cent. " A m b tota seguretat, es superaran també les previsions fetes pel segon any de funcionament que s'havien posat en el quaranta per cent.

Incentius Aparcar a les zones blaves de Rubí costa una pesseta per minut. Aquest any el preu s'ha respectat, però Jordi Domingo va avançar que pel 1995, hi haurà un pujada en el cost per a l'usuari. A més del preu barat (és un dels més baixos de les ciutats del voltant), també han posat a disposició dels usuaris uns abonaments que suposen un 35 per cent d ' e s t a l v i en el preu del temps. En col·laboració amb els comerciants, s'ha fet una targetó que dona vint minuts gartuïts. Aquest abonament el reparteixen els botiguers entre els seus clients per la compra que a q u e l l s fan als seus e s t a b l i ments. A Rubí, la infracció més habitual entre els usuaris de les zones blaves és la de no treure el tiquet, es a dir no pagar per l'ús de l'aparcament. Això representa gairebé el 75 per cent. L'altre vint-i-cinc per cent són per passar-se una mica d'una hora, el 2 per cent, i la resta per passar-se molt més d'una hora del temps comprat •

Max Cahner: "Ens hi juguem molt en les eleccions europees"

IVp Català Pep Català Els responsables de les àrees municipals de Cultura i Esports. Marisol Rico i Jaume Segura respectivament, han presentat juntament les activitats que es faran enguany dinant l'estiu. Aquesta es la novetat mes important, ja que no In ha ganes coses noves en la programació d'aquest any respecte de l'anterior. I li programa d'activitats dividits per lemes, edats i el lloc on es l.iran inclou la i n l o n n a c i ó del contingut de cada una d'elles i dels prens que hauran de pagar qui vulgui participar. També conté les que organií/aran d'altres entilats r u b i n e n q u e s , que compten amb la col·laboració del Consisilori. El juliol es caracteritzarà pels casals d'estiu per a nois i noies de sis a q u i n / e anys; les colònies, c a m p a m e n t s i rutes a diferents llocs de Catalunya pensats per a d i f e r e n t s g r u p s d ' e d a t que oscil·len entre els sis i els 18 anys; les activitats esportives i de lleure per a practicar diversos esports. incloent els d'aventura; i no podia faltar-hi els intercanvis anuals de joves per a conèixer altres ambients culturals, així com els viatges a altres països amb la mateixa motivació. Aquest any hi ha previst un viatge a Nova York i Quebec. El programa editat per l'Ajuntament no s ' o b l i d a dels que es queden a Rubí i informa de les diferents actuacions, concerts actes i

d'altres activitats preparades pel propi Consistori i entitats rubinenques. Com l'any passat, es vol omplir els jardins de l'Ateneu tots el divendres de juliol amb diferents actuacions; des d'un recital de cançó lírica, passant pel Show del Casal d'Avis, fins a un concert de j a / / . També hi haurà animació a l'illa de vianants els dissabtes a la tarda i teatre per als més petits a les places de diferents barris de la ciutat cada diumenges a la tarda. Perquè no quedi ningú fora, s'ha inclòs dins del programa les activitats, que enquadrades dins del període estiuenc, organitzen diferents entitats. Entre d'altres les de Rialles, de l ' I r m a n d a d e

Galega. les dates de les festes dels barris de Rubí, el calendari dels concerts de sardanes i la programació de la temporada d'espectacles.

Aniversari del Pavelló Esportiu Per últim, Jaume Segura va anunciar que durant els dies 10, II i 1 2 de juny es celebrarà el desè aniversari del complex esportiu de Can Rosés i que s'ha previst la realització d'una festa de l'esport i el lleure. Ha informat que hi ha previst de fer competicions esportives i d'altres espectacles musicals i de c i n e m a , així c o m la r e c e p c i ó anual dels esportistes a la terrassa dels nous vestidors. •

Max Cahner, candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament Europeu per la coalició L'Europa de les Nacions, va protagonitzar el míting organitzat per la s e c c i ó local d ' E R C amb motiu de les properes eleccions europees del 12 de juny. L'acte es va fer a l'Ateneu municipal el passat dimecres a la nit. Al voltant d ' u n e s quaranta persones van assistir al míting. Cahner va ressaltar que els comicis eren importants perquè en la legislatura que començarà a partir del dia 13 de juny, les nacions sense estat de la Unió Europea com era Catalunya s'hi jugaven molt. El c a n d i d a t r e p u b l i c à anuncià que abans del 96, la UE ha d'estar configurada, tal i com ho preveu el tractat de Maastricht i ara és el moment que una veu com la coalició de l'Europa de les Nacions sigui en el Parl a m e n t E u r o p e u per fer front a la pressió dels estats que no volen deixar la seva hegemonia. Per això, era important fer dues coses. La primera votar i lluitar contra l'abstenció. La segona donar suport a una candidatura com

la que ells presentaven per fer-se escoltar en el fòrum europeu. Va assenyalar que els p a r t i t s que formen C o n vergència i Unió van cadascú pel seu costat, els primers amb el grup lliberal i els segons amb el grup popular europeu, on s'integren amb el Partit Popular i el Partit Nacionalista Basc, la qual cosa vol dir que poc faran per Catalunya. Max Cahner va assegurar que ells anaven a defensar l'entitat nacional per formar Europa des d'altra perspectiva. Un segon punt que va destacar el candidat republicà va ser la defensa de l'Europa social i evitar que els diferents països es converteixin en una mena d'espais productius al gust de les multinacionals i basats n o m é s en les r e g l e s del mercat. Això podria significar la mort de la diversitat econòmica de les diferents pobles que composen l'UE amb la complicitat dels estats que estan fent una política propera a les multinacionals. Cahner subratllà que els diputats escollits hauran de treballar molt en la propera l e g i s l a t u r a i que E R C h i hauria de ser present. •

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

ESPORTS

Futbol

El Sant Cugat encaixa 5 gols en el desplaçament al camp del Milan Milan 5 - Sant Cugat 2 Anna Borau El Club Esportiu Sant Cugat va perdre al camp del Milan en el partit disputat el proppassat cap de setmana per un contundent 5 - 2 . Tot i que la primera part va començar amb un clar domini de l'equip local res no podia fer preveure que la diferència seria tan gran. Els jugadors del Milan van controlar el joc d'aquests primers 45 minuts, i van arribar a distanciar-se 2-0 en el marcador. Però els de Sant Cugat no es van resignar i abans del descans van remuntar aquesta primera diferència deixant el resultat en un empat a dos que encara oferia alguna expectativa de cara a la segona meitat. Però aquestes esperances no es van poder materialitzar, perquè els del Milan van aprofitar el relaxament de la defensa vermella i negra per a anotar-se el tercer gol en el seu compte i a partir d'aquí van

ELS 4 CANTONS 1 9

Munuera: "Encara que perdéssim, estem salvats" A falta de dues jornades per ala fi de la lliga, el Sant Cugat està matemàticament "salvat", atès que les tres posicions de la zona de descens ja estan ocupades. A.B.

El Sant Cugat salva la categoria

agafar ales per a poder guanyar un partit que podia haver estat molt diferent. "El problema l'hem tingut en els marcatges de jugades a pilota parada" va declarar Carles Munuera, entrenador santcugatenc, a Els 4 Cantons. De fet, repasant l'es-

tadística, el Milan només va fer un gol de jugada. Tres després de treure un còrner i un de penalty. Tots plegats sumen cinc, els mateixos que li donen la victòria, i els dos punts en joc a l'equip del Milan que va saber aprofitar millor les seves oportunitats. •

A falta de dues jornades perquè acabi el campionat de lliga d'aquesta Divisió Catalana de futbol, el Sant Cugat ja pot respirar tranquil. La d'enguany ha estat una temporada ben singular, plena de canvis i dificultats de tota mena. Fins al final s'ha mantingut la intriga de si conseguiria salvar la categoria. El club va canviar de president a l'inici de la temporada, Francesc Ruiz va ocupar el lloc que Josep Vilaró havia deixat la temporada anterior. La lliga es veia difícil, sobretot en els inicis dels primers partits. Els jugadors del Sant Cugat no aconseguien vèncer els seus compromisos. Va arribar-se a un punt en, què fins i tot els més "forofos" és resignaven a pensar en jugar la promoció. El Sant Cugat no va llençar mai la tovallola i els jugadors han anat demostrat el seu punt d'honor llui-

tant cada un dels partits disputats. Els canvis es van anar produint al llarg de la temporada fins i tot el relleu de l'entrenador també es va produir. El lloc que ocupava Antoni Garrigó a la banqueta hi va seure Carles Munuera, santcugatenc que havia estat seleccionador de l'equip femení de la Selecció Catalana. Malgrat el canvi no va ser tot bufar i fer ampolles perquè la permanència del Sant Cugat encara no estava clara i això era un pes feixuc que tota la plantilla arrossegava. Ara a dues jornades, i com diu Munuera "ara ja estem salvats" encara que perdem els partits contra el Mollerussa i el Banyoles."Hem d'intentar guanyar el partit de casa almenys com a agraïment a l'afició" Aquesta lliga ja està decidida, quasi s'ha acabat, la propera temporada ja veurem què passa amb el Sant Cugat que tornarà a defensar la categoria. •

Handbol

La UESC supera el primer partit de l'eliminatòria contra el Manyanet Manyanet 17 - UESC 20

. Carlos Claramunt MATRICULA GRATUÏTA DURANTE LOS MESES DE JUNIO Y JULIO INTENSIVOS DE VERANO: YOGA T0D0S LOS DIAS A PRECIÓS REDUCIDOS

1NICIACIONALYOGA (bwarios desde las 6,15 hasta las 22 h.) PRANAYAMA (respiracion) CONCENTRACION Y MEDiTAClON CURSOS DE PROFESORES DE YOGA (bolsa de trabajo) • ASTROLOGIA (Cursos, Cartes Astrales, Consultes y Progresiones) TAROT, HIPNOSIS, SANACION Y TERAPIAS por Jesús Pardo • MASAJES por Crystaly Gyart López AUCUPÜNTURA por el Dr. Chen FILOSOFIA ORIENTAL por Carlos Claramunt

Raubó Els homes de Ramon Grau van superar sense gaire esforç el primer partit de l'eliminatòria contra el Manyanet. El partit és va caracteritzar pel control del joc dels santcugatencs que a la fi els va donar la victòria. La UESC es va mantenir al davant en el marcador durant tot l'encontre. L' equip del Manyanet, no va fer l'encontre gaire fàcil, sobretot a la primera meitat, en què es va defensar amb ordre tot pressionan la porteria santcugatenca. Ben entrada la segona meitat es va entregar al millor joc del visitants. Va quedar ben clar,que els de la UESC eren superiors i acabarien guanyant el partit. Aquets no es van deixar sorprendre. Al final 17-20, tres gols d'avantatge que segons Armand Móra, jugador santcugatenc, "ens poden remuntar, perquè en principi tenim l'eliminatòria bastant clara,

INSTITUT A DE IOGA

CURSILLOS ESPECIALES EN JUNIO

però encara no està fet". Ara cal esperar el partit de tornada que es disputarà aquest dissabte al Pavelló de Sant Cugat, amb l'avantage dels tres gols que en principi donen confiança en salvar 1' eliminatòria sense gaires complicacions. En cas de superar-la s'hauran d'encarar, en una altra també a doble partit, a un equip de la Divisió A. •

Tu Corazón te habla a través de tu cuerpo. Por Eric Rolf Los viernes 3. 10 y 17 de Junio. De 9.30 a 13 h. en S. Cugat y de 18 a 21,30 h. en Barcelona. C O f* N E C T I O N

ESCOLA D'ANGLÈS CURSOS INTENSIUS AL JULIOL • Per a adults, joves i nens # Recuperacions per a escolars INFORMA-TE'N AL TELÈFON

675 21 06 Sant Domènec, 7 - lr. 2a.

* Intensivo de Hatha Yoga por Carlos Claramunt. 18 y 19 de Junio. Sàbado y Domingo por la mariana de 9 a 14 h. en el Instituto de Sant Cugat. * Intensivo de 5 días de Yoga y Tai-Chi en Llansa desde el 30 de Julio al 4 de Agosto.

A Sant Cugat: Riera, 15 baixos Tel. 674 21 03 A Barcelona: R. Universitat, 13 1° Tel. 301 68 80

20

ESPORTS

ELS 4 CANTONS

Futbol Sala

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

Futbol Sala femení

L'Olimpyc apallissa el Llavaneres i Victòria del Champion al duel santeugatenc manté la possibilitat de l'ascens Sant Jordi Llavaneres 4 - Olimpyc 8

Mas Janer 0 - Champion 6 Idgie T.

Marta Altaïr Hs juyadors que s'entrenen sota I L'S ordres d Any el R i n / \ au aconseguir una \ iciória voluminosa en cl part i 1 tlisputat en la llanera jornaila. \.\ Llavaneres no va tenir cap opció contra uns llorescncs lorça encertats que van tenir molt clar con) foradar la porteria contraria. Ja a la primera meitat els de l'Olimpyc van sortir amb la intenció de deixar ben clar perquè ocupen la quarta posició de la taula i així van demostrar un joc tort i contundent, basat en l'atac. que d o n a v a els seus fruits a l'instant. La defensa del conjunt local es veia desbordat pels continus atacs del seu rival i pel seu encert que es va materialitzar en els sis gols que marcarien en aquest primer període. Així, amb el 0-6 amb què s'havia arribat al descans s'iniciava la segona part, amb la mateixa línia de joc però potser amb un lleuger matís de relaxament per part dels visitants, que ja ho veien molt clar i no van provar

L'Olimpyc manté l'esperança de pujar tan bé com ho havien fet en el període anterior. El Llaveneres va provar de reaccionar però, al final, el 4-8 va ser el resultat final d'un partit amb un clar domini dels de La Floresta. Ara només queda una jornada i l'Olimpyc s'encararà als jugadors del Barca jugant-se defi-

nitivament el quart lloc que ocupen i tenint opció a quedar tercers. Considerant que pugen de categoria els dos primers i que la propera temporada potser es modificarà la d i v i s i ó , Àngel Ruiz i els seus homes encara tenen possibilitats de millorar la categoria. •

Les j u g a d o r e s del Champion també van tenir una bona jornada el cap de setmana passat. S'encaraven a les del Mas Janer, amb una superioritat que va quedar palesa en el resultat final, un 0-6 no deixant cap mena de dubte sobre aquesta superioritat. La primera meitat va tenir un clar domini tloresenc. Les j u g a d o r e s l o c a l s no s a b i e n com aturar els atacs per Ics bandes de les del Champion i les ocasions de perill eren cada cop més contínues. El Champion no va tenir en compte el seu avantatge i al segon període va seguir atacant, fent jugades força treballades, d'altres sortint al cont r a c o p per s o r p r e n d r e la n o gaire organitzada defensa de les seves amftriones. La forta calor es feia quasi insuportable, el partit va resultar quasi un p a s s e i g p e r les

guanyadores que van rubricar el triomf amb un gol de Núria, un LIC Laura i dos pel compte personal de Tomy i Mont. El Champion es va endur a casa una merescuda victòria que si bé no representa res. les possibilita per mantenir-se a mitja taula quan falten dues jornades perquè acabi el campionat de lliga.

Problemes amb les fitxes Tot i q u e la l l i g a e s t à a punt de finalitzar, les jugadores del C h a m p i o n han tingut algun p r o b l e m a a m b els darrers fitxatges. La nova portera S a n d r a . j u g a d o r a c e d i d a pel Sabadell, no podrà continuar jugant amb l'equip de La Floresta perquè malgrat que la seva fitxa estava en tràmit, la situació va ser denunciada pel Penya Andorra, i la Federació va sancionar el cas, treient-li dos punts al Champion. •

Futbol Sala

El Bokatas continua guanyant Coplasti 1 - Bokatas 3 Towanda El Bokatas va tronar a vèncer en a q u e s t a j o r n a d a , ara contra el C o p l a s t i , e q u i p de Rubí. El " m a t x " va t e n i r d u e s parts molt d i f e r e n c i a d e s , la primera molt avorrida i sense cap trascendència i la segona,

molt més activa, on es va decidir el resultat de l'encontre. D e s p r é s del 0-0 a m b q u è s'havia arribat al d e s c a n s , el Bokatas va sortir decidit a tot i als 5 minuts de joc l'Oscar va aconseguir fer el primer gol. El Coplasti va provar de reaccionar. pressionat el seu rival per a provar d'empatar, però en

fer-ho va descuidar la defensa i va encaixar el segon, facturat pel Paco. L'emoció va arribar als últims minuts, amb un marcador l-2 que podia donar l'empat o fins i tot la victòria a q u a l s e v o l dels dos conjunts, però va ser el de la nostra localitat qui s'adjudicà la victòria amb l-3 definitiu. •

La r e c e p t a Conill ofegat Ingredients (4 persones): 1 conill, 1 ceba grosseta. 2 tomàquets, 1 got petit de vi, 1 fulla de llorer, 1 ramet de farigola i romaní, picada (ametlles, avellanes, pinyons, pa fregit, all i julivert) En una cassola de fang es va fregint el conill a trossos. Quan estan ben rossos, es retiren. En el mateix oli es posa una ceba tallada petita i quan està ben rosseta s'hi afegeixen dos tomàquets a trossos. Es deixa el sofregit i s'hi torna a posar el conill afegint-li un got petit de vi, quan el vi s'ha evaporat s'hi afegeix una fulla de llorer i el ramet de farigola i romaní. Es remena bé i es deixa coure a foc lent. A mig fer s'hi posa sal i pebre.

s«í!í swM&ame. i/mm t& sswa miim © mim •Mm t& som sma 674.17.38/97 Sant Cugat d«l V a l l *

Festa lúdico-esportiva La IN ansa

Sbsefruüs

el proper 5 de juny escola

Pins del Vallès No hi falteu !!

Fregidoria - Marisqueria Ctra. Sabadell,47 - Rubí Telèfon 6991152

Qui vulgui quedar-se a dinar cal que compri abans el tiquet

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

C O N S E J O S P A T R O C I N A D O S POR:

SERVEIS ADMINISTRATIUS

Mon

Z S n SIMÓN, S.L.

21

COUPÉ FIAT

w

0

ELS 4 CANTONS

A n t o n i Llavería

Ctra. Cerdanyola, 24-26

Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32 RELACION ENTRE PROFUNDIDAD MÍNIMA LEGAL DEL NEUMATICO Y PROFUNDIDAD MÍNIMA DE SEGURIDAD (II) En suelo seco con neumàticos usados y a una velocidad constante de 60 Km./h. (el coche equipado con ABS), recorre 20 m. antes de parar; al sustituir los neumàticos por unos nuevos la frenada mejora, logrando detener el vehículo en solo 17 m. En suelo mojado los neumàticos usados alargan la frenada hasta los 28 m. De nuevo montamos los neumàticos nuevos que, al tener una mayor altura en su dibujo, consiguen evacuar mucho mejor el agua consiguiéndose detener el coche en tan solo 22 m. La última prueba realizada consiste en girar a velocidad constante de 40 Km./h. alrededor de una circunferencia de 8 m. de radio. En suelo seco, los neumàticos nuevos permiten una mejor trayectoria (màs uniforme y sin variaciones), siendo en suelo mojado donde los neumàticos usados llegan a no sujetar el coche haciendo que éste pierda el control saliéndose de la pista. Con los nuevos no aparece el "aquaplanning" y el coche sigue la trayectoria correcta que marcamos con el volante. En definitiva, antes de subir a su coche observe los neumàticos y sustitúyalos cuando la medida se aproxima a los 2 mm. (1,6 legal), conseguirà de este modo, aumentar su seguridad y la de los demàs, ya que los metros que consiga ahorrar en una frenada con neumàticos de dibujo en buen estado pueden ayudar a evitar una colisión o un atropello. Bien merece la pena.

MOTORIZACIONES 16 v 1 4 2 cv. a 6.000 r.p.m. 16 v. Turbo - 1 6 v. Turbo Plus 195 cv. a 5.500 r.p.m. EQUIPAMIENTO P E SÈRIE Volante con Air-Bag Sistema de aire acondicionado Autorradio con frontal extraible y 6 altavoces Tapizados en piel Tec ho abatible eléctrico Llantas de aleación de 16"con neumàticos sobredimensionados 205/50 ABS

NUEVAS MOTORIZACIONES PARA LOS SKODA FAVORIT I FORMAN 1.3 Los m o d e l o s Favorit y Form a n G L X incorporan u n n u e v o motor d e 1.3 litros c o n inyección electrònica monopunto, obteniéndose u n a potencia d e 7 0 cv. La mejora d e rendimiento c o n respecto al resto d e m o d e l o s q u e e q u i p a n el a n tiguo motor d e 1.3 litros y 5 4 cv. e s considerable.

PRO-MO T.V. PROMOCIONES PUBLICITARIAS EN TELEVISIONES LOCALES

TEL. 674 83 4 2

No deje que el verano le coja por sorpresa

QÀ

CARGAMOS Y REVISAMOS EL AIRE ACONDICIONADO GRATUITAMENTE*

CASAS i G. S.L.

N

venga a

• Admínistrodo i gestió empresarial • Fbcal • Laboral

• Renda i tributació en general • Assegurances •Vehicles

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 - 67414 97 Fax. 589 40 09

BOLSA

DEL M O T O R

MOTO TRÀFIC SANT CUGAT 6740773 HONDA CM 600 F CBR600F OR 600 F VI600

J-0N l·l·lF l-KK R-MX ami 25 MM YAMAHA FZR1000EXVP l-MF FZR10OOEXVP R-KJ

XT600 XTZ750

R-NV HM

XT600SR250

-l-JJ l-HG HAWASAM ZZR600 l-U TBKAI6S0 R-LS GARANTIA K 3 MESES y tada In J O M do utUts wr vos * HONDA, YAMAHA, SUZUKI Y KAWASAKI D los M J T rospndos.

B-LX 600.000 SEAT IIIZA 1.5 rojo R-KC 350.000 RENAULT IITXE UOKO R-K 400.000 PEUGEOT 205 GR rajo R-JT 450.000

RENAULT 21 GTXbhKO ML 700.000 PEUGEOT 309 GT UOKO

l-JD 525.000 OPEL KADETT 1.6 rojo

R-JK

SERVICIO OFICIAL

LANCIA

Ctra. Cerdanyola, 22

Tel. 5 8 9 0 9 91

Sant Cugat

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

AUTOCENTRAL Rubí-Sant Cugat RENAULT 5 8 8 5 5 3 5 AlFAttUUv.ojtiw·oo/

* PR0M0CI0N DEL 30/4 AL 3 0 / 5

FILACAR, S.L

400.000

V0LV0 440 TURROixtras rojoR-MJ 1.575.000

TODAS LAS COMPANÍAS TODO TÍPO DE SEGUROS

Rambla del Celler, 95 (,ací0 Farmacia

)

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES

Tel. 6 7 5 4 2 0 3

PAGO FRACCIONADO

Fax. 539 48 02

SE RESPETAN BONIFICACIONES

SANT CUGAT DEL VALLÈS

classificats ADMINISTRACIÓ!

ARTHUR 566=7 08 "•tagcras 5 Esr A E - 4 ajE7

CONSTRUCCIONS MATERIALS

A

DE FINQUES!

£

|

S U Z U K I

_ un

repte

VÍDEO CLUB 5 " CUGAT AHons Saia 52

..674 66 49

S'.MINlSTROS VALLDOREIX... 674 14 90 Mossèn Jacin; Verdaguer. 107

-

ZOOM Santa Mana 14

HARDWARE SOFTWARE

CASAS Alors Sala 22 naiíos 2cr SAKA FINQUES Valldoreix 6C

J. Guix

174 15 56

.674 42 82

674 0910-5891310

FINQUES GiPCN EL _A a lana Hcw.-. 'C

S a »

5"4 72 54

A P DROG CAN VORA ~a~rja Can Mora 9

-INQUES ','A. .-IONRA" 566 54': =sq F'i[':'«v Mar,-. 33RL3'

674C318

LOGIC

675 30 51

[ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ! v, ^R TQBE..A

. .674 Ct 77

ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21

J05E-BU~S 589 44 6 '/.-.••-• 3-7-eSar para Ja 023

S.::i:aQO Rjsmcl - 9 GAS - E L E C T R I C I T A T l

ADVOCATS

V A E.ECTPOLLAP S A Santa Mar a 4C

BARS CAFETERIES

^

'1

VIDRES

^

INSTRUMENTS

699 38 98

F> 3'PO

Carretera de 'Terrassa. l>7 I 11X141 RUBÍ

CENTRE -

^

AMBULÀNCIES

5

MÈTODE

S í :.:R|.'.. R : \ A Sant Jj. ;•

IRENEU

5< BELLES ARTS

3EL-E3 AP'S CABANAS San'ago Rus rol. 54

674 06 49

£

CICLES CARDONA Valldoreix 41

Castillo, 14

^ " ^

DEj

A ' E L I E R BLAJ

*'< T creb anca

675 20 C'

U.';n;sMj.' i jrTjiir^'ir* rr h r^:nj0,ir ,jSMrj:,.T .7 "nri'".-^.i i JO tnpjny.m;ri ÜaT'niniJ Tl·Xil·TL: j p " l . . u J

: u n -v: i -vp jnivis L'Jjh LÍÍ '.arj: rua :k\'.:i.s. ('•RlINRhTHTTS

674 15 09

1MCI DK NOIS ClRSOS CADA

ò"5 36 7:

COPY-GRAFC Car Matas 8

Av. Catalunya, 3 Tel. 674 00 24 Sant Cugat del Vallès

Francesc Moragas. 4 Tel. 6~5 07 54 (KSIOO Sani C'iiLlat

589'9 31

58919 83

V NS NOE S A 539 3- 32

B*«ada Sarnt Sever. 4

FUSIÓ

Castillo. 20

•.„.,.,,.i,ss,

08190 Sant Cugat

53919 95

WLTJAGRA. SK'-.POS

- " 4 47

MOBLES - DECORACIÓ

Tí!..W ..-dli-K-l ::i>"'. WS. r ^ L v . '

^2

GALERIES D'ART

SALARUSIÍJOL Santiago Rusinol

675 4751

CANALS GALERIA D'ART Carrer de la Creu 16

675 49 02 Zo-a "di.str.al Can f / a g Av, Farjul

5,"i-iau13

DECMO DECORACIÓ Francesc Moragas, 4

Sar' Curjat del Vates

674 00 60

..67141 44 CLARAMUNT INS* YOGA Riera, 15 baixos

674 2103

GIMNÀS OL't.^O Av Alfons Sa a 29 B

675 37 07

HIDROFLOR 674 75 98 Av. Joan Borràs. 54 -VALLDOREIX-

JOGUINES MARGA Sanla Mana 44

674 15 32

SAN T CUGAT ESPORTS ....674 72 15 na-m.a de cel er. 23

CARBONERIA NURI S.L.

^ HÍPICA SEVERINO Pg Cala do. 12

281

-Seru'i a domicili GRATUÏT

ESTANCS

PNEUMÀTICS

675 52 52

IDIOMES .674 58 54

AUGUET Santiago Rusinol, 4

S

úipiadurde litres

T

ES AVC f. ONESTR D laça Oda

-Carbons; llenyes de tota mena

C/L'Olm.32-5800018

674 0174

291

C/Santa Maria, s/n-692 06 94

ESTÈTICA

R R

I

rM T

674 45 71

SANBER-5 Anseirr Cave 2C

DONNA... Major. 36

G.C.I. CONSULTING 675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

CARNISSERIES POLLASTRERIES,

ES'ORACASaS

COLÒNIES ANGLESES

Q

675 52 54

Santiago Rusinol, 2 Tel. FERRETERIES MAQUINÀRIA

301

EL PONT F-arcssc 1 'cr.·.qas 74

AL'TOESCOLES i

Tel. 589 22 64

575 3' 75

F O R N S DE PAi

Maro-ç-l 4 7

6741501

BT

INFORMÀTICA!

674 ' 9 ' 3

. Tnl-slEBAN

CISTELLERIES J

=LEUA V A L L L C-l 674 2 Rbla Mcsser Crto ve-daqi.er 71

ADMINIS""RA 3ION Ma|0'. 33 :un Mone

2 ..

FOTOGRAFIA VÍDEO

J

C/Sant Antoni. 19

674 00 97 ORDINASOFT Sant Cugat del

i VAN

CL. DENTAL BANARES 67418 77 Francesc Moragas. 8 2on.

:

Aot Co-rets 350

C~C V C E C F R

"•!"-.TJ e: C t ' Zl'·i"'

Rbia Can V o r a 9 Te : Fax 6"5 32 03

'

0 6 * 9 0 Sant Cuga* : e l Valies

674 07 73 l í £

MOTO 77 SANT CUGAT Castellví, 27

674 17 59

PUBLICITAT

ELS 4 CANTONS Rbla del Celler. 91

58914 01

"fcfeSoú* «4*o wtariat : WocmSP

VALLÈS NET Sant Ramon. 4

6748918

OBRES I CONSTRUCCIONS PROVJSA Av Tarreolanca 2-8

5 8 9 ' 7 32

REFORMAS INTEGRALES DE LA VIVIENDA BANO - COCINAS PARQUETS I

Vallès

MOQUETAS

589 04 38

Els seus |

anuncis i

\

spots a Cinemes Sant Cugat

CERÀMICA

Cnmpleniíiitslnforinàtiev CONSULTORIS! AIFA DISPENSARIS Kra. Cerdanyola. 18

MOTO TRÀFIC Alfonso Sala 2

PAMOBES.L Sort. 32 1er.1a.

W&k

"HarJftjre. Software i

674 03 02

Pé2

674 01 74

LLENCERIES1 MERCERIES

m

Informàtica d'Empresa

Es,a

.589 3211

NETEGES

PA^CL-VENCA I M AUTOMÒBILS.

TREN' SANT MAGÍ CASTELLVÍ hONDA.. Rosselló, 15

LOTERIES

Francesc Moragas, 8

08290 CERDANYOLA

674146

MOTOS JO'ERIATOUS.. Rbia RiiDatallada 24 C

674 98 62

PERSIANES

~

RELLOTGERIES

atu'r- eamtims-eistema 1 amb

GES'ORIA CASTELLVÍ R'iiS ' a u l e t . i

MARVER 58918 26 p R u b í 1 1 0 .VALLDOREIX-

^

CAMPMANY Valldoreix, 16

JOIERIES

^

FALGUERA Villa. 1 local 2

6741140

[11 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35

(iasolis A 1 C

ASSESSORIES GESTORIES

589 46 51

Martorell, 20

MODA I CONFECCIÓ

DIDO JOGUINES Vinyoles.10

HÍPIQUES

"5 3 Í ' 2

674 38 92

CASA DE LES CORTINES ...697 20 71 Víctor Balaguer. 26 RUBÍ

JOGUINES

-Petroli .. G ASSOCIATS 3 Par.riera a t i j

FORMAS Elias Rogent. 18-A

PRESENZA

Tei 539 00 23- Fax 674 38 /

HERBOLARIS DIETÈTICA

PERRUgilERIES

Santiago Rusinol. 37 Tel 589 22 32 Carrer Mapr, 6 -Te1 674 16 00 Sant Cugat del Vallès

IN DUBRUC

GERD • SANTIVERI Plaça Pere San 9

..674 36 51

Mobles oe cuina a mida Matalassos i Somiers

HIDROCULTIUS

CARBONERIES

NOGUERA -FANCiNO 675 25 34 : rancesc Moragas '-3 Entl l a

ASSUMPCIÓ Monestir. 33

ROSITA 6743147 Pg.Rubi.no -VA.LDOREIX-

Mobles i Decoració

....589 OC 97

ARTSENAL... Valldoreix. 58

PEIXATERIES

CASAJUANA i L·

l''S' l iiiSar.:('·.;jl à'l Valies

GALERIES SANT JORDI

ESPORTS - GIMNASOS

D G . D'ASSEGURANCES...6754203 Rambla del celler. 95

Tel. 674 19 U

per aspersio

Tel. 589 41 77-589 2819

ASSEGURANCES

VAocRF =, s "irrea.dica

dejardirs i piscines- Regs

674 4144

MINGO SC.P Onent, 41

CALEFACCIÓ

M NGC S C P Orert 41

\\enVa

6"5 1 3 "

UalP'.,..: .i Creu. I T - l . i v a :

Cànovas del

589 23 68

GRÀFIQUES CELLER

ELJvXedro Construccions • Manteniment

TRIMESTRE BODEGUES - VINS

COPl IMATGE Pamoia de Ceiler 95

6

Rhla. Mo^en C'i Verdaguer. 21-V Tel. 674 21 95

Tel. 6 7 5 1 1 9 4

INFORMÀTICA MUSICAL

675 05

ARTS GRÀFIQUES COPISTERIES

Cànovasdel

8'

BICICLETES ï^a ^"J

5

lent* d'alta definició

MARCS I

MÚSICAl

GARRELL

R.QJERALELE STRICITAT 674 55 47 A. Castelló: 7 3 •VALLDOREIX-

-

0

674 19 95

TC'ART Ca-er Je La Crej, t GPU ='." BELLES ARTS Mortser-at. 3'

VET 3AN CLGA* Vriv'oies 13

D ON

í

SEGARRA

4> TS

T

L

'ALLESA RICOMA Baires. "

ELECTRICIDAD

AUTORITZAT

3 z

.A FAUNA Rar-Na ::el:

9

6"4 56 62

5

ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2

A

1

HspcL'ialistes en

LA BOMBETA, S.L.

ANIMALS VETERINARISl

S Fax- 588 24 53

VALLES^ECNCLOGIC SA 569 33 00 Plaça Un o

m

CENTRE ÒPTIC

ENSENYAMENT

^

l

ALUMINI

Miiqimu-- il's-s,. r i u r e

O K N D S a m CuL-at T e l . 675 19 11 Kax. 675 37 11

674 08 82

., MIRE-... 6-5 53 53 Mera-'oreblaxa p.ra:;a'-J2

NATURALES

brother

Rosselló. 32 baixos.

FRUITERIES

DROGUERIES

08190 Sant Cugat

SEPIN =l Auqj'

MÀRMOLESYGRANITOS

SERVEI TÈCNIC JAUME SOBREGRAU Mina 63

CONTROL

Francesc Moragas. 42

ELABORACION EN

SUMINISTRES

FUSTERIES

DOLCERIES

674 6715

ÒPTIQUES

mmomm\

' inFo^rnacic*

•

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

MAHMC'. í 7 ~'-W

Presupuestns sin lompromiíd Tel.6740507~ Sr. Ferran

Ctirrer \ 1 n r i s c n \ . IS Te!. >SM 41) I I ; Sani Cueat óel Valies

I PUNTS DE SERVEI FECSA

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

V.yM/u-it'e s.l

MAILING VALLÈS, SL 589 23 71 Sant Domènech, 10 - baixos

I

B 674 02 04

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 83 Santago Rusincl 35

01 Administroció Finques

26 Ensenyament

51 Metges

02 Advocats

27 Esports • Gimnasos

52 Missatgers

03 Alumini - Vidres

28 Estancs

53 Mobles i Decoració

04 Ambulàncies

29 Estètica

05 Animals i Veterinaris

30 Ferreteries - Maquinaria

54 Moda i Confecció 55 Mntnç

06 Arts Gròfiques-Copisteries

31 Forns de Pà

07 Assegurances

32 Fotografia i Video

08 Assessories Gestories

33 Fusteries

09 Autoescoles

34 Fruiteries

Paqueteria

10 Automòbils

35 Gas • Electricitat

58 Òptiques 59 Pastisseries

urgente a /

11 Alimentació

3 6 Galeries d'Art

60 Peixateries

toda

12 Bars - Cafeteries

37 Herbolaris - Dietètica

61 Perruqueries

13 Belles Arts

38 Hidrocultius

62 Persianes

14 Bicicletes

39 Hípiques

63 Pneumàtics

15 Bodegues - Vins

4 0 Informàtica

64 Publicitat

16 Calefacció

41 Idiomes

65 Punts de servei FECSA

17 Carboneries

42 Instruments Música

66 Restaurants

18 Carniceries

43 Jardineria

19 Catifes

44 Joguines

20 Cistelleries

45 Joieries - Rellotgeries

21 Consultoris - Dispensaris

46 Loteries

22 Construccions-Materials

47 Llenceries - Merceries

23 Dolceries

48 Marbres - Pedra Artificial

71 Tintoreries

24 Drogueries

49 Marcs

72 Transports

25 Electrodomèstics-Alta Fidelitat

50 Matalasseries

73 Xarcuteries

SABATERIES TINTORERIA SANT CUGAT..674 41 67 Alfons Sala, 21 TATERS Sant Antoni, 62

INDEX de SECCIONS

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 82 Sant Antoni, 1 TINTORERIA SANT CUGAT..675 22 28 Rambla Ribatallada, 34

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

MAIG 1994

675 5606

TRANSPORTS Carrer dos de Maig, 25-Local 4A

3 0

Tels. 675 5 0 10

TALLERS MECÀNICS!

908 89 79 50 (mimi) 08190 Sant Cugat del Vallès Fax 675 50 58

DANVIL MOTOS, S.L Sabadell, 32 B

675 16 06

PERE CANALS Sant Llorenç, 27

674 6362

4222*7 woRiowioe couRies

INSTALACIONES ZAMORA ..589 26 38 Mossèn Cinto Veidaguer,18. Valldoreix MANTSERV, SA Av Catalunya. 18

TALLERES MENA passeig Torreblanca, 13

674 53 01

F.X. Servei Ot. BOSCH Castellví, 25

674 56 78

674 60 58

EMV10S URBANOS. NAC10NALES EINTERNACIONALES

Espana

MMB,

RESTAURANTS TELEFONIA LABOLERA Baixada de L'Alba, 20

6741675

CASABLANCA Sabadell, 47

6745307

ELMESON P. Octavià, 5

6741047

EL MOU P. Pep Ventura, 3

5691740

XARCUTERIES UNEA DIRECTA 5890374 Enrique Granados, 15 - Local 8

CAFÈS PERE BUSCALLA Francesc Moragas, 5

TINTORERIES CRISTO FRAN, S.L

6741524

674 0211

Carme, 32

Sa-NET P. TorreblarKa, 52

6744149

Cada setmana # Caía setmana • Cada seimana ©Cgfja setmana • Cada samana # Cada setmana

• Csda sBínm Csda setmana setmari • CadsmarT WCMg man'w C a d s m a n « i S a seíman in»CCadsmf?T»Cadsma Cada Cidjma Cada setoena jtCadsrrta Cada setmana •Cadama seímans #Cadsma Cada si ma w a ^ B < $ n M B a 3 n a Ceda «tmsns •Cadsma m&0 Cada seímarí # #CCi • i ï ' i l · ^ M C a H / l t a S i * •CCadsman •Cacisma Cada s^rnana •Cadsitsa O Cada setmana •Cadsma Cada ímana •Cadsma Cada setmana #Cadsma Cada setmana # a sna

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar /—

alimentació

BORSA DEL TREBALL Se ofrece chica para t«ngjros. Sra. Pilar. Tel. 674 87 88 (Noches)

rM:: fi

tuw* Mercado

Mercado

Pere San

Torreblanca

Parada 120

Parada 1-5

Tel. 58914 48 Tel. 675 13 89 0S190 Sant Cugat

xarcuteries

FELIU GRIFU L

DIVERSOS ubscfruHs Mercat Pere San

vans CONSTRUCCIONES Reformas - Torres - Nuevas 6746308

Noia s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dóna classes d'Alemany. Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87 Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarda, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M 5892929-5893535

Se dan clases de Francés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

Plaça Pis e S a n l l T.6755663 Mercat PereSan T.6755267 Mercat Torreblanca, 38-39 T.6752955 Mercat Torreblanca, 14-15 T.675 3206 S ant Cugat del Vallès

57 Obres - Construccions

67 Repartidors correspondència 68 Sabateries 69 Tallers Mecànics 7 0 Telefonia

clas si ficats ofertes

*in

56 Netejes

Pintor estucador. Pressupostos econòmics. Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08

LLOGUERS-VENDES LOCAL COMERCIAL Planta baixa de 105 m2 Accés directe pel carrer Pere Serra, 30 (Davant Escola d'Arquitectura Adequat per: OFICINES-TENDA-CAFETERIA Facilitat d'aparcament

Tel. 674 28 51 Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, telefono, pàrquing. Impecable. Tel. 674 94 97

OPORTUNITAT. Es traspassa JoieriaRellotgeria al mercat Torre Blanca. Tel. 674 00 14

PISO EN ALQUILER, Rambla del Celler (frente zona deportiva) 80 m2, 3 hab. Salóncomedor, 1 bano 1 aseo Cocina office SOL calef. gas tel. 75.000.- pàrking opcional Tel. 674 94 97

Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes. Color negre, antic. T 675 24 42 i 675 27 37

pàrquings

Parada 123

589 44 81

Se vende Lavadora OTSEIN carga alta. Tel. 589 01 65

Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92

Immobiliària construcciones RAFAEL LOPE S.L

AP\

i inCUSQ n ir^ïïio.'ç-í i

674 78 50 - 674 91 61

Av. Barcelona, 70 Tel 6 9 9 6 5 4 8

TORRES EN VENDfl Sant Cugat - Valldoreix.al a s u n de l·l;('C

IWikiu

RUBI

icrrt'nv 5IH) n i . iorre

CASAS

l'XI MI . incti| sala d'estar M) m , cuina. 4 hiih. 1 hanvv. llar de ïiv. onenta^n' i \ istes exeel.lenlv Sant Cugat - Valldoreix / o n a Pas

JOSEP M. CASAS EROLES

seiii Kubi. iorre 11 n ni , íerren\ 3 00

P'SCS-T0RPES-c0CALS-'ERRENYS

;i' . nieii|aJui. sala d'esi.ir. euina-oífiAdtTinist'acio de finques

Li-, *• donnimris. 2 han>-. estudi, calc

Lloguers i Comunitats de Veïns

U \ M . IMPHCVBI I.

Sant Cugat -\ alldorm. /una Mas

Gabinet Jurídic

k . . ^ . UPORIVNITAT. Tenen> Iíi25

Agents d'Assegurances

[ti , torre c'li in unnplidhkV'. men|uJ . T . sala d'estar, unim, ^ hah . h a m , wdelaexin. trasler. piscina amb depu-

I

radura

j

Sant Cugat, /ona d. Granollers, to- i rre adossada eantonera. 240 ni', nieníador cuina M) m2. sala d'estar 50 m , 4 dormitori-- i 1 siiiteí. dos banys, un seru-L. tal letacciii. Iiah . planxar, trasler. tardí prual anih piscina Sant Cugat - Valldoreix, /ona Ram bla Verdaguer, terrern 11 M in , torre 2 ; 0 ni . menjador sala d'estar 40 m . Linna-otlice equipada. > dormitoris dnbles. estudi v> ni . dos hanvs, servei, Ldl lelaccio. llar de !iv.

CASAS FERRERAS, S.L. GABINET ADMINISTRATIU

San Cugat - Mas Janer. terren) W0 ni . :i>ne '•HI m . nicniadur sala d'estar.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE

(..niu equipada, tres hah.. ban\ i tras-

Estimació objectiva

tei

Mòduls I.V A.

Sant ( u g a t - Zona Kl Columer. torre

Imp. Societats Irrp Renda i Patrimoni

adossada 300 in , menador sala d'estar. cuina-oïtïee, 5 hab , luna suitei. sala d'estar, tres bains. servei, estudi amb solàrium, anuaris encastats amb interiors, ^aratiie tres cotxes, safareig. i:asier. sistema ÜV tele-seiiiiretat i cai-

Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions

-Jubilacions -Viudeta;

va loru Sant Cugat - / o n a d. Orquídia, casa de dissein. ierrern hO0 m . torre i00 m

ASSESSORAMENT LABORAL

nicii|jdor sala d'estai 50 m . CUK

di'tmi'uris : una ->i\i:c\ a i n u otr'ice. dus ba:i\s, -.(.'lu1!. .•a.e:acl·iC'. t:arati:e : : o olives ; salaieii: Sant Cugat - Valldoreix, /.*n;i R hs-

-I.L.T. Magistratura -Conciliacions -Acomiadaments GABINET JUHIDIC AGENTSDASSEGURANCES

. a\i ila, !er:vn\ l-O*- m , :une 2'''5 in e*i una sola planta, menjador ih ni i

Av. Alfons Sala 22, bj. 2 Apar-

sala «iestar 50 ni . cuina-oft'icc 15 ni .

tat d e correus, 12

* d.'iiiMtons dobles. Jnv nar.\s. dos

Sant Cugat del Vallès

uasiets. e e l l a rehiM. gnlk'v calelae-

67415 66-674 10 54

, i o . pa - .;i.e:. ^aratce

;

2 nt . [v·senia

OFERTflS flLQCJILERES Centro del pueblo 100m2. 3 hab. (lsuite). 1 barïo. calefacción. balcón, armarios empotrados. 95.0O0ptas /mes 1 Àtico dúplex 100m\ Cl Martorell. 4 hab., barío y aseo, calefacción. A 5 minutos estación. 100.000 ptas/mes C/ Reus. àtico a estrenar. 90m:, 2 hab., bafto y aseo, calefacción, terraza, pàrking. 110.000 ptas/mes Cerca estación piso 112nr. 4 hab., bano y aseo, exterior, amueblado. 9().0(X) ptas/mes

674 33 70-674 52 81

RESIDENCIAL CAN MAGÍ PISOS LOCALS I PÀRQUINGS AMB TRASTER

Finques

API 674 67 15 589 33 68

Plana l'Hospital, 10

674 72 54 674 74 66

PISOS EN VENDfl

Pisos de 3 i 4 dormitoris Acabats de la. qualitat. Totalment exteriors Màxim, 8 veïns per escala

Zona estació, c/ Villa, 85m:. 4h, l bany. I aseo amh dutxa, exterior, terras. parket. calet'a.. 16 M. Zona Mercat nou, àtic 80m:, 40m: terrassa. 3h, 1 bany, 1 aseo amb dutxa. nous. ealefa. parket tot el pis. 17 M. Zona Mercat nou, 95m : . 3h, parket, calet'a.. Ibany i aseos nous. En perfecte estat tot el pis. 16,5 M. Ctra. Cerdanyola, 80nr. 4h, lbany, menj, cuina, terras. 11 M. Pg. Torreblanca, 7()nv. 3h. lbany, laseo, calefacc, armaris encastats. 13 M.

VISITI PIS DE MOSTRA Av. Ragull, 32-34 (cant. Torreblanca) Carrer La Granja, 17-21

Zona estació, c/ Villa, sobre-àtic, 3h, 1 bany ext, terrassa. Tot exterior, ealefa., 80.000 Pies/mes. Zona estació. Alfons Sala, 90m : , 3h, lbany, ealefa., bon estat, sol matí. 75.000 Ptes/mes

PISOS LLOGUER

VENDA I LLOGUER DE: TORRES LOCALS TERRENYS PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense) ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

De totes les característiques

{Extensa cartera amb molt bones ofertes!

TORRES Torre individual seminueva, inmejorable zona. 250m:, 4hab., 2 banos, 1 aseo, bodega, pakg, buhardilla, jardín y piscina. Buen precio. Torre alto standing junto campo de golf. 450nv construidos, salón-comedor 50m : . 4 hab. dobles + 1 hab.. senicio, 3 bafios. 2 aseos. jardín privado, garage y piscina

Torre particular a Matadepera Informació 674 99

4 habitacions, 2 banys complerts, 1 aseo, menjador-sala d'estar 60m2, bodega 55m2, garatge dos cotxes. Total construït 390n¥. Acabats de primera qualitat. Terreny de 2.200m2. Totalment ajardinat

.•iiib iL'pur.id- '!.i

PISOS EN VENDfl /.ona Mercat l o r r e h l a n e a . N4 ni . meiüad'" s.Ja vl'eslai au'h parquet, ai i,' .>if.du ..-nat diis dormitoris, u n i u .IMÍCC. ' v n \ - omplert, anuaris eneasLils. (laiquiriL'.

U5(X"|H)0

/ o n a Mercat Torreblanca. 123 m . niemador sala d estar .'0 m , aire condicionat. ^ hab, (una suitei, cuina-ottl>.e. dos baii)s. ealetacció a gas. arma ris encastats, parquini:. 23 M.

APARTAMENTS VENDA \ Al.l.MDRKRA, 135 m ! meniador sal.i d'estar 5H in , cuina americana l> •11 , 2 hah , Jubles, esiudi. han), calct.iaio, prc-instal lauio Mar de toc

HIDROCULTIU Plantes sense terra més fàcils de conservar Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos

S A N T C l ' Í Í A T - I.A F L O R E S T A !IMI m de jardí, menjador sala deslar. cuina, dos dormitoris, hanv. llar de l.v. 7 M

TERRENYS EN VENDA SANT C U Í A T - ZONA LA BONANOVA.

A 14Km.de FIGUERES Molí antic restaurat 300m2, enmig d'l hectàrea bosc centenari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

Solar de MK) m , excel·lent

orientació SANT Cl'ÍÍAT - LA FLORESTA, ~olar 7 ? 0 rrí. orientació sud. vista excel·lent S A N T C l ' G A T , solar de 6 : 4 m a KKKI mts sortida 4 Túnels de vallvidrera. FACILITATS DF PAGAMENT

Av. Joan Borràs, 54^-Valldoreix tei. 674 75 98

27.000.000.Part. a port. 674 87 40

Piso Masnou Céntrico, 4 habitaciones, todo exterior, 2 terrazas, 2 banos, parket, calefacción. 16.000.000. Ptes.

555 5018

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

CULTURA i ART

ELS 4 CANTONS 2 5

Nou espai per als aficionats Llum a dojo a la Casa de Cultura del karaoke a Sant Cugat D'art, parlem-ne

Del 20 de maig a VI de juny del 1994 a la Casa de Cultura

Redacció

Per Pich Rosell

Aquest proper cap de setmana s'inaugura un nou establiment sota el nom Manhattan & Karaoke a la coneguda discoteca Airport de Sant Cugat. Aquest nou establiment, amb una de les millors tecnologies, vol introduir una de les diversions que més està destacant durant els últims temps, el karaoke. Per tal motiu, Manhattan &Karaoke instituirà diversos concursos de karaoke, el primer dels quals està previst que comenci el 3 i 4 de juny i es donarà per acabat amb la final dels participants el proper 24 de

Com cada any arriba l'estiu i amb ell l'esperada mostra dels treballs realitzats per les nenes i els nens de "Triangle taller de plàstica". Aquest any, Triangle celebra el seu Xè aniversari, raó que augmenta l'interès per l'exposició d'enguany. En aquests deu anys de Triangle s'ha convertit en un punt de referència de les possibilitats pedagògiques de l'art realitzat per les nenes i els nens; per aquesta raó Sant Cugat disposa d'un grup consolidat de mestres que realitzen un treball d'un nivell de qualitat immillorable. Aquest any els treballs de l'exposició giren a l'entorn de la llum; Marta Balaguer artista i il·lustradora de contes, col·laboradora i fundadora de Triangle escriu, amb motiu de la mostra, un text que no té desperdici; el text il·lustra el tarannà lúdic, experimental i educatiu que té la mostra. Marta Balaguer escriu: "Trepitjo l'ombra del meu veí, i no s'enfada. Cargolo l'ombra d'un gat siamès, i no miola.

Abraço l'ombra de la glicina del meu jardí, i no tremola. Ensopego amb la meva ombra i se'n riu (...)." Passejar per la mostra és descobrir o retornar als orígens de les arts plàstiques, les propostes i els treballs de les nenes i els nens sobre la llum són engrescadores. La llum pigmentada dels papers de colors i les ombres que generen els petits objectes al fons del receptacle convertit en capsa de sorpreses, es transforma en un treball poètic i sensible. Un altre treball interessant és l'espai que genera

la llum d'una menuda bombeta dins d'una petita maqueta transparent; en donar l'interruptor la reduïda maqueta esdevé un infinit laberint ple de racons, opacitats i penombres. Destaca a la mostra l'"environament", espai convertit en cambra fosca, on descobrim els efectes dels colors en condicions especials; animals de llum pròpia ens porten per un recorregut ple de suggeriments i ombres; ombres convertides en realitats diferents de nosaltres mateixos. •

La Universitat Internacional de la Pau celebrarà la seva onzena edició Pacifisme, xenofòbia i racisme centraran diversos seminaris al Centre Borja durant una setmana Anna Cabassa La Universitat Internacional de la Pau celebrarà aquest any la seva onzena edició que començarà a mitjans de juliol i finalitzarà el dia 23 del mateix mes. Al llarg de sis dies el Centre Borja rebrà diverses personalitats que impartiran seminaris i tallers en els quals es parlarà de temes com ara el racisme, els conflictes que hi ha actualment arreu del món o les migracions. Un any més i seguint la dinàmica dels darrers tres anys aquesta universitat d'estiu s'estructurarà en forma de seminaris, tot i que enguany s'hi incorporarà un taller de teatre. L'alcalde, Joan Aymerich, que exerceix com a vice-president de la fundació Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, serà l'encarregat d'inaugurar el dia 17 de juliol les jornades. Poques hores després començarà el primer seminari que es centrarà en les tècniques de mediació, segons els experts una tercera via, juntament amb la violència i la via jurídica, per a solucionar els conflictes. Es

^

juny, revetlla de San Joan. El premi per als finalistes consistirà amb una estada per a dues persones a Mallorca durant tot un cap de setmana. Els horaris del concurs seran de 23.30 a 1.30 hores de la nit. •

Activitats d'estiu per * a infants i joves

fe:

Colònies de l'Ajuntament de Sant Cugat

COLÒNIES per a infants de 6 a 12 anys Mas Suro, Cartellà, (Gironès) 72 places de l'I al 10 de juliol, organitza El Faristol, i 54 places del 10 al 19 de juliol, organitza Esplai Sarau (CMSC). Preu: 26.500 ptes. ESPORTS A LA NATURA Cavalls, mountain-bike, senderisme, piragües, recòdrom... al Refugi Casanovas, Cercs (Berguedà). De l'I al 10 de juliol, per a joves de 10 a 12 anys, 45 places. Organitza A.M. L'Esclop. Preu: 35.000 ptes. Del 10 al 19 de juliol, les estades més canyeres, per a joves de 13 a 17 anys, 36 places. Organitza CMSC. Preu: 39.000 ptes. CASAL DE NATURA Per a infants de 6 a 12 anys. Del 4 al 15 i del 8 al 29 de juliol. 40 places per torn. Org.: CMSC, Preu: 10.000 ptes.

CASALS D'ESPLAI A LES ESCOLES Per a infants de 4 a 12 anysDel 4 al 15 i del 18 al 29 de juliol. 15 places per torn i escola. Organitzen: APAS de les escoles Collserola i Joan Maragall. Les inscripcions continuen fent-se a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, cada tarda de 18 a 21 hores. TALLERS ALS DISTRICTES A tots els districtes santcugatencs hi haurà casals d'estiu i tallers per a infants. Cal adreçar-se directament al centre cívic o casal cultural del districte. Centre Cívic de Les Planes, telèfon 675 51 05, Centre Cívic de La Floresta, tel. 589 08 47 Casal Cultural de Mira-sol, telèfon 589 20 78

Per a més informodó, SIJ Sant Cugat, Casa de Cultura, de dilluns a divendres, de 16 a 20 hores, tel 5891382

tracta d'enfrontar a les dues parts en conflicte en un "cara a cara". Ja aquest mateix dia començarà el taller de teatre, coordinat per Ignasi Roda, director i autor de teatre, que es farà tots els vespres fins al dia 22. Els següents dos dies els seminaris es centraran en temes diversos relacionats amb la pau i els conflictes, com ara l'objectiu de consciència o la insubmissió, o bé el paper de les Nacions Unides. El dia 22, racisme i migracions seran els temes del

seminari i el darrer dia hi haurà una taula rodona per parlar de la solidaritat. Els diferents conferenciants i participants de les activitats de la universitat de la pau s'allotjaran al mateix Centre Borja, que ofereix aquest servei per a facilitar l'estada a tots ells. Entre els presents destaca la participació de professors de diverses universitat espanyoles, escriptors, investigadors i membres de diferents col·lectius, com ara d'objectors de consciència o militars. •

Restauració pictòrica

OeZ^

TERESA SANCHEZ ARIAS Llicenciada en Història de l'Art Especialista en Conservació i Restauració

INVESTKCtJlCIÓ

d'obrmm d'art i afttJguff·t· 8KRVEI DE PERITACIÓ Major. 29 1 1

Santt Cuqat

Tel 5 8 9 45 3 8

Restauració de paper Restauració de daurats Tractaments de desinfecció Datació Recerca documental

26

CULTURA

ELS 4 CANTONS

Presentat per la Universitat Internacional de la Pau i els Amics de la UNESCO

Valors i abusos de "Los Nacionalismos"

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

L'Escola de Dansa La Garrotxa d'Olot, a Sant Cugat

El llibre ha estat realitzat pel Seminari d'Investigació per a la Pau de Saragossa Kmma Ansola Kl dimecres 25 de maig tou presentat el llibre "Fos Nacionalismos" amb la presencia de Frederic Roda i Arcadi Oliveres de la Universitat Internacional de la Pau, Montserrat Obiols dels Amics de la UNESCO de Sant Cugat i Jesús Maria Alemany. director del Seminario de Invesligación para la Pa/ de Zarago/a. Tots els components de la taula van destacar la importància que el tema del nacionalismes te avui en dia. ai\í com les dificultats que comporta l'esmentat concepte. Roda va assenyalar la satisfacció que li produïa les reflexions que recullen els estudis elaborats ja que són de gran valor per poder arribar a una millor comprensió del tema. D' altra banda, Obiols va subratllar la importància que en aquests moment té la captació d'informació per tal de saber què passa amb aquest esclat de pobles que volen decidir per ells mateixos i alhora poder discutir tots els punts de vista. L'estudi objectiu dels nacionalismes així com l'atenció que mereix el tenia amb motiu de les properes eleccions europees van ser els aspectes més destacats per Arcadi Oliveres. L'últim en prendre la paraula fou Jesús Maria Alemany qui va explicar als assistents els continguts del llibre i el treball de reflexió i interpretacions que varen fer tots els especialistes so-

Montse Sant

Frederic Roda dirigint-se als assistents durant I acte de presentació del llibre "Los Nacionalismos". A la seva dreta Jesús M. Alemany, director del Seminari de Investigación para la Paz. bre el tenia Per començar. Alemany va fer un resum del sorgiment del concepte "nacionalisme" a través de la història, des de la Revolució Francesa i el Romanticisme alemany. Seguidament va remarcar els aspectes en què es troben en més desacord els especialistes que van estudiar el tenia, un dels aspectes fou la relació que existia en les bases del naixement del nacionalisme. Qüestions polítiques, econòmiques i culturals són els prinipals factors per al seu d e s e n v o l u p a ment. Tot i així, va destacar que l'economic porta en si mateix els factors polític i cultural . Va insistir que el mercat econòmic

intenta globalit/ar-se sense tenir en compte territoris que es troben fragmentats en desigualtats polítiques i/o culturals. S'intenta mantenir d'aquesta manera una posició hegemònica en el mercat mundial. Finalment va suggerir algunes refexions per a minorar la perplexitat en què l'home està sumit. Una identitat plural i no exclusiva. resistència a etnificar conjunts ja que això és el recurs dels poderosos i seguretat al poble que es sent descriminat son les bases per arribar a una comprensió del tema dels nacionalismes. •

El conservatori obra les pre-inscripcions pel proper curs

El diumenge dia 22. dins del programa d'intercanvis que porta a terme l'Esbart Sant Cugat. La secció juvenil de l'Esbart, els grups de cinquè i sisè, varen organitzar una ballada conjunta amb l'Escola de Dansa La Garrotxa d'Olot, a la Plaça Barcelona.

El nombrós públic present, va gaudir d'allò niés amb el programa. Els dos grups de nois i noies varen demostrar l'alt nivell que tenen amb la interpretació de diverses danses populars, com la coneguda Dansa de Castellterçol. o la Dansa Muntanyenca, i moltes altres de l'extens repertori. •

Es clou la XV fira d'antiguitats de la Llar d'Avis Montse Sant Segons dates arribades a la nostra redacció la XV fira d'antiguitats pro Llar d'Avis es va cloure el dia 23 amb un gran èxit La quantitat recollida enguany, 300.000 pessetes netes, és superior a la recollida en edicions anteriors. Segons el Sr. Solà, president de la Llar d'Avis, les poques peces que no han trobat compradors són totes peces deixades en dipòsit. '"Aquesta nova experiència

de venda directa ha estat un veritable èxit amb una mitjana de visites de 50 persones. Molts dels que van comprar objetes el primer dia, tornaven a passar perquè sabien que contínuament es renovaven les peces exposades. La Llar d'Avis vol fer palès el seu agraïment a totes les persones que han col·laborat en aquesta Fira i fer, al mateix temps, una crida perquè molta més gent s'animi a cedir objetes de tota mena per tal que l'exposició de l'any vinent sigui encara més gran i amb més èxit de venda'. •

Presentació del Grup de bastoners infantils

L'escola "Victòria dels Àngels" ofereix cursos de diversos instruments Redacció LTlscola Municipal de Música "Victòria dels Àngels" va obrir el passa! dia 24 de maig el període de pre-inscripcions per al proper curs 44-45. Fls nous alumnes tindran temps fins al proper dia 31 per a poder ter les seves sol·licituds, però per als que ja varen matricular-se el curs passat el periode de prematriculació va tancar-se el passat dia 20 de maig. L'escola ofereix igual que els darrers anys diversos cursos per a aprendre a tocar diferents instruments com el piano, la guitarra, el saxòfon. cl clarinet. el violí o el violoncel entre d'altres. Durant el darrer curs, que ara està a punt d'acabar, l'escola ha estat impartint classes per a uns 380 alumnes, la majoria dels quals són nens i nenes a partir dels vuit anvs. tot i que l'escola està oberta a totes les edats.

Montse Sant

Al

C O l ISV. 1 * i l U )1 t l U l l l l ' i ,

| n II.ÍV. i i

trohar-s'hi altres cursos com ara classes de solleig. de cant coral. d'harmonia, etc. Kl propòsit de totes les ensenyances que s'hi imparteixen és garantir la l'orniaeió i p r e p a r a c i ó de tots aquells que vulguin fer de la

música un bé cultural o que vulguin dedicar-s'hi professionalment per vocació i aptituds. FI conservatori "Victòria dels A n u e l s " està situat a la plaça del Centre Cultural i els horaris d'informació són de 4 a 7 de la tarda. •

El diumenge, a dos quarts d'una, l'Agrupació de Bastoners de l'Esbart Sant Cugat, va fer la presentació oficial de la seva secció infantil. L'acte. celebrat a la Plaça del Centre Cultural va constar d'una petita introducció explicativa de què es el ball de bastons i una exhibició de tots els grups de bastoners. i va ser molt concorregut. FI Ball de Bastons és una de les danses més antigues d'Europa i es troba estesa per molts indrets. Sembla tenir els seus orígens en les antitrucs danses uuerreres de

les espases. A Sant Cugat ja es ballava a l'Edat Mitjana i es troba una referència d'aquest costum en l'antic cartulari de Monestir que es guarda a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Des de fa anys. l'Esbart dedica molts esforços a custodiar i engrandir el nostre patrimoni cultural de danses populars, i ha consolidat la secció de bastoners com a part d'aquest patrimoni. Ara amb la integració d'un grup infantil enriqueix aquest patrimoni cultural del nostre poble amb la incorporació dels infants a aquesta secció. •

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS 2 7

Mirna Lacambra, una vida dedicada a l'òpera El Circuit d'Opera a Catalunya porta "Romeo i Julieta" a Sant Cugat Foto: Amics de l'Òpera de Sabadell

Montse Sant Amb emoció vaig trucar a la porta de la seu d'Amics de l'Òpera de Sabadell per a entrevistar Mirna Lacambra, la seva directora, estic nerviosa. Mirna és "la veu de Sabadell". La soprano de tantes nits de triomf arreu del món, la veu que va captivar alemanys i americans i tants d'altres amb la seva puresa i art, és una deessa de l'òpera. Recordo la seva veu d'argent cantant 'II Trovatore", una Leonora sublim, i a "La Bohème", fent una Mimí dolça i encisadora. Els que com jo estimem l'òpera, anant sovint al Liceu, coneixem molt bé la Mirna cantant. Coneixem la seva qualitat de veu, la seva força dramàtica i el seu bon fer. Mirna va conèixer l'èxit des de molt jove; va debutar l'any 59 amb "La Bohème", i va recórrer Espanya cantant sarsuela i òpera. Poc més tard comença a cantar per arreu d'Europa i Estats Units, on fou aclamada com una de les millors sopranos del món. I que li valgué fer l'estrena mundial de l'ópera Yerma" a Santa Fe, New Mèxico amb un èxit excepcional de crítica i públic. Des de fa onze anys és la fundadora i presidenta dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Quan arribo al pis on té la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, sento darrera una porta les notes d'un piano i la veu jove i pura de Sung-EunKim, la soprano correana, que aquest divendres cantarà el paper de Juliette a Sant Cugat. No han passat cinc minuts que m'espero quan Mirna em rep amb un somriure cordial i em fa passar a una sala. Mirna és una dona petita, bo-

nica, de cabells negres i ulls grans, plena d'entusiasme i passió.

Mirna va fundar l'associació d'amics de l'òpera de Sabadell Ella ha fet de l'òpera la seva vida, i no contenta de triomfar com a soprano, va fundar fa onze anys l'Associació d'Amics de l'Opera de Sabadell. -Com va ser que vares fundar l'Associació? Fou l'any 81. Un dia, de sobte, era a Alemanya cantant "Un ballo in maschera". Recordo que feia molt fred i m'esperava a l'hotel fent els meus exercicis de preparació per a cantar; de cop i volta se'm va ocórrer fundar els Amics de l'Òpera, així, de cop. No havia pensat mai en organitzar òpera. No tenia gens d'idea d'organitzar-la. Recordo que vaig telefonar al meu marit i ell es va posar a riure i em va dir: "I ara, ets boja, que t'agafa de cop?", però quan vaig arribar a Sabadell, per Nadal, encara tenia el projecte al cap, tot i que molta gent em va dir que mai no me'n sortiria, vaig posar mans a l'obra. Sóc molt tossuda i vaig parlar amb molta gent, amics i coneguts. En tres mesos vàrem fer com quatre-cents socis i vaig pensar "bé, això rutlla... doncs debutem". L'octubre del 82 vàrem debutar amb "Madame Butterfly" que va assolir un gran èxit. Més tard i amb l'ajut de la Generalitat, es va fer el que s'anomena "Cicle d'Òpera a

Sung-Eun Kim (Juliette) i Jordi Galofré Romeu en un moment de l'obra de Gounod Catalunya" i que porta l'òpera a altres poblacions. Bé, sóc la directora artística del Cicle. Jo soc la que trio les òperes, escullo el director d'escena i també escullo com volem que siguin els decorats. Després escolto els cantants, basant-me en els meus coneixements, intento que siguin els més adients per a cada paper. No sempre puc tenir els que vull, però intento escollir els més apropiats a cada òpera. També m'encarrego d'altres coses riu la Mirna- a vegades també planxar. Sóc una mica "chica para todo". -A Sant Cugat ja vàreu portar "L'elisire d'amore" i ara porteu "Roméo et Juliette". Què opines del nostre teatre i el públic santcugatenc?

Em sembla un local fabulós, fantàstic, amb moltes possibilitats. El trobo una mica petit d'aforament, té poca cabuda d'espectadors. Però per a la resta és perfecte. L'acústica la trobo molt bona, i per altra banda el públic és molt entusiasta i entès.

a

La gent té ganes de sentir i viure l'òpera" -Creus que falta cultura operística a Catalunya i a Sant Cugat ? Ganes de sentir i viure l'òpera no, ocasió sí. A Espanya només teníem un teatre estable d'òpera El Liceu i desgraciadament ja no el tenim. L'òpera a Catalunya arrossega la trista fama de ser només un gènere per a élites burgeses però això és fals del tot. Tu saps tan bé com jo que al Liceu anaven a sentir òpera tant a platea com a cinquè pis. El preu d'una entrada era similar al que es paga per veure el Barca. Els que opinen que l'òpera és un espectacle burgès ignoren què és realment l'òpera. Sant Cugat té afició a l'òpera. El problema és que potser

només es considera l'òpera de grans "divos". A Europa hi ha poblacions molt més petites que Sabadell o Sant Cugat que tenen un teatre estable d'òpera, on es representa òpera cada dia com aquell qui diu. Els teatres d'òpera s'han d'alimentar de grans professionals. No "divos" sinó bons professionals i això aquí no en falten. Tenim un bon nombre de joves professionals molt bons i molt dedicats. Nosaltres barregem els que comencem amb aquests grans professional i això ens dóna muntages de gran qualitat. Podria Sant Cugat convertirse amb un altre Sabadell d'òpera? Creus que aquí falta un altre Mirna Lacambra? Per què no? El potencial hi és, l'èxit de l'òpera al centre Cultural em fa creure en una gran afició per l'òpera, però potser fa falta un petit impuls, tan de bo fos així. Fa falta que més gent es decideixi a fer quelcom per l'òpera a casa nostra. Tan de bó sigui així Mirna. Ara que hem perdut el Liceu tots voldríem que la torxa del bel canto cremés amb força en aquells que han fet de l'òpera la seva vida. Esperem molt d'èxit aquest divendres al Centre Cultural de la nostra ciutat. •

Josep Puig i Cadafalch, s/n. T. 589 24 81

250 Mirna Lacambra, presidenta d'Amics de l'Òpera amb Sung-Eun Kim, la jove soprano coreana

PTES.

TOTA LA NIT

Pàrking Cinemes i Auditori Obert les 24 hores PUPIL·LATGE - S'ADMETEN ABONATS

28

ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

Sala Res

Espectacle únic de Rubianes "Así empecé" és una obra retrospectiva del treball del carismàtic actor Kninia Ansola PI p r o p c t s dics 14. | s . I'M

| 7 do juny. PaC-

lor Pcpe Rubianes aciuaia v'n un espectacle tot a mula poi a la Sala Ros. on una do los seves primeres visito- a Sani Cugat. Rooordom que Rubianos ja ha\ la aoluat durant lo-> festes VI alors do \ a l l d o r e ; \ amb UIM nombrosa assistènoia do pulilio. "•\sí oinpooo " reca!! i'N primors numoros do pista que dalt do I'OS^L-IKIII \ a ler on Rubianos. Des dol son pas pols toatros do Cuba o oi primor espectacle P . W P A Y . Rubianes mantindrà oi contacte L|UO la Sala Ros permet entro actor i espectador a partir de les anòodotes i les històries còmiques quo tant han lot riure als espectadors. Aquestes quatre actuacions seran l'única oportunitat por veure el treball d'aquest incansable actor gallec que properament es de-

dicarà a fer televisió. Per a en Rubianes ja han passat deu anys des de la primera nit que "venciendo mi timid e / " va anai improvisant anècdotes viscudes a Cuba davant cl"un poble earihenv preparat per t'er-lo patn. ",1 re nu íenoineno. viejo. Ya pueden aplaudirle inuchachos!". "La niadro quo os parió" pensa i després testa amb ron i mambo. Aquí segella1, a el quo seria la seva futura vida artística. Com diu Rubianes "no olvidaré janiàs esa sensacion quo tuve el dia del debut al verme solo...I na sensacion de eomo si flotarà, como una dulce carícia que me llevaba muy lentamonte a no so donde. però que me causaba un gran placer. laa un sensacion nueva en mi vida y me hice adicta a ella. Ya han pasado die/ aiïos y me siento igual que como si e m p e / a r a ' . •

Poca Conya fa "Moltes Gràcies" a la Sala Res

Un espectacle per riure del primer a l'últim minut K. A.

Durant tres dies la Sala Res de Sant Cugat ha acollit l'espectacle teatral "Moltes Gràcies" del grup Poca Conya. Un espectacle divertit. ple de gags on l'absurd es barreja alhora amb espais de ficció i realitat fins al punt quo l'escepticisme de l'espectador la efecte. Idees, moltes d'elles forca originals. que es conjunten al final de l'obra provocant aquesta verosinnlitud del públic per allò que acaba de veure i que moltes vegades completa amb alguna fugida a l'escenari o des del mateix seient.

El C ò m i c

El guitarrista Eduard de Negri farà la propera actuació de la Sala PI dijous dia 2 de juny. el guitarrista i compositor d'una formació atilodidàclica, baluard de Negri. actuarà a la Sala Res a les 23 hores. Pis sous inicis musicals estan units a unes de les més interessants experiències del Rock espanyol i també a la creació del so "laietà", quo és una do los aportacions més originals que la música del nostre país ha donat en els darrers anys. Pn aquesta primera etapa, destaca principalment la seva activitat en el grup Carretera i Manta. Pn

especial col·labora amb la cantant Maria Cir.ta en qüestions d'actuació, gravacions i arranjaments dels seus discs. Participa en els concerts de Jelhro full a San Sebastià. Madrid i Barcelona. Després amb Pehonard Cohen en la seva sortida per Pspanya. Després d'aquest recorregut. intervé a París en una gravació produïda per on Prancis l.ail per al cantant Nick Hamilton. ha gravat l'P.P "A última hora" on presenta les seves composicions. Els sous treballs més destacats com a solista han estat la participació a les sortides espanyoles de Joc Jackson, Neil Young. Supertramp. Pink Ploid, Bob Dylan i el Festival Internacional de Guitarra de Còrdova al 1991. •

AGENDA CULTURAL

D I V E N D R E S , 2 7 MAIG 1 9 9 4

country, blues i rock. A les 23 hores a l'UREF

Divendres 27

OPERA AL CENTRE CULTURAL CICLE OPERA A CATALUNYA. L'Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell amb l'òpera "Roméo et Juliètte" de Gounod. Director orquestra: J. Pérez Batista Director cor: Josep Farré. Al teatre-auditori del Centre Cultural a les 10 del vespre. Venda anticipada d'entrades al cl Francesc Moragas, 30 (589 22 88). Una producció d'Amics de l'Opera de Sabadell MUSICA A LA FLORESTA Actuació del grup "Gurdulu Blues Band". A les 23 hores a la Unió recreativa i d'Esports de La Floresta. Org. UREF V J O R N A D E S D E L'ESBART SANT CUGAT - Ballada de Juvenils. A les 22.30 hores a la Plaça Barcelona

Dissabte 28 CONCERT DE MUSICA BARROCA Actuació del grup Ricercare. A les 18.30 hores a l'Ateneu Santcugatenc (PI. Pep Ventura, 1). Org. Ateneu Santcugatenc M U S I C A A LA F L O R E S T A Actuació de "Canya a la Banda". Trio acústic de

75è A N I V E R S A R I D E L'ASS. D E P. I V E Ï N S LA F L O R E S T A P E A R S O N Concert de la Jove Orquestra de Sant Cugat. A les 22 hores a l'església de Ntra. Sra. de Montserrat. Org. A.P. i Veïns de La Floresta Pearson V JORNADES DE L'ESBART SANT CUGAT Fi de Curs de l'Escola de Dansa de l'Esbart (V i VI nivell). A les 22 hores a la Plaça Barcelona.

Diumenge 29 FESTA D E L C A S A L C U L T U R A L DE MIRA-SOL Matí: Jocs infantils (a partir de les 11 hores) Migdia: Gran paella. Tarda: A les 17 hores lliurament de premis del IV Concurs de Fotografia Nit: Ball amb els "Minigrup". Venda de tiquets i informació al Casal Cultural de Mira-sol (Tel.: 589 20 78), per les tardes, i al telèfon 6743413). Org. Associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol CINQUANTENARI DEL CMSC 58a Marxa de Regularitat de Catalunya. A Cap de Rec (Lles de Cercanya) (Inf. al Club, 674 53 96). Org CMSC

f R E

ALTRES A C T I V I T A T S FIRA D'ART AL CARRER: "FIRART". Cada diumenge d'11 a 14 hores a la plaça Octavià. CURS DE BALLS DE SALÓ A LES PLANES Fins al 5 de juliol. Inf. i inscripcions al Centre Cívic Les Planes. Org. Ass. Monitors l'ESCLOP I CURSET -TALLER DE MANUALITATS. Centres florals, policromia, etc. Fins al 30 de juliol. Inf. i inscripcions al telèfon 675 43 88. Org. Ateneu santcugatenc

75è A N I V E R S A R I D E L'ASS. D E P. I VEÏNS LA FLORESTA PEARSON Actuació dels Castellers de Terrassa. A les 12 hores a la PI. Estació de La Floresta. Org. A.P. i Veïns de La Floresta Pearson V J O R N A D E S D E L'ESBART - Fi de curs de l'Escola de Dansa de l'Esbart (I i II nivell). A les 12 hores a la Plaça Barcelona (III i IV nivell). A les 18 h. a la Plaça Barcelona FESTA DEL SOCI UNIÓ SANTCUGATENCA Homenatge als socis i entrega de guardons. A les 14 hores dinar de germanor a La Unió Santcugatenca. Actuacions de Fila Zero i Havaneres

Dimecres 1 de juny XERRADA-COL.LOQUI "Present i futur d'Europa vist pels joves independentistes". A la Casa de Cultura a les 19.30 hores. Org. Joventuts d'ERC

Dijous 2 RES-SO DE PRIMAVERA A LA SALA RES Música amb Eduard de Negri Grup. A les 23 hores a la Sala Res

Divendres 3 de Juny

CASAL CULTURAL DE MIRA-SOL

TEATRE AL CENTRE CULTURAL "La Gavina" d'A.P. Txèkhov, versió de J. Oliver, i direcció de Jaume Mallofré. Interpretada per la Companyia Teatre del Capvespre. Al teatre-auditori del Centre Cultural a les 10 del vespre Venda anticipada d'entrades: Francesc Moragas, 30 (589 22 88). Una produccció del Centre Cultural, Companyia Teatre del Capvespre, Nou Teatre de la Passió d'Olesa i teatre Joventut de l'Hospitalet

Colònies de l'Esplai Pica-Roca

I CONCURS DE CARTELLS FESTA MAJOR MIRA-SOL 94. Recollida de bases a la Casa de Cultura i al Casal Cultural de Mira-sol

j\m

Lloc d'inscripcions: Davant dels Claustres del Monestir. Dies: 21 de maig, 4 i 11 de Juny Edats: de 6 a 14 anys Dies de colònies: del 14 al 24 de juliol.. P r e u : 2 6 . 0 0 0 . - P t e S . Casa de colònies: CAN CARCASES-VALLGORGUINA. (Amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat.)

M. CAPDEVILA Fins al 7 de juny

CANALS GALERIA D'ART xposicionsd'ort^cíj Sant Cugat del Vallès ^

C/ de la Creu, 16. T.675 49 02 Fornells-Pla

FEBO GALERIA D'ART CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. Tel. 589 13 82 Mostra de treballs de Triangle Fins l'I de juny Org. Triangle

EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA VIII ANIVERSARI

Sala Ruslnol Santiago Rusinol, 5 2 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

2 9

Dissabte 28

Arlequí Teatre presenta "Yapeyó". A les 19 hores al Casal de Mira-sol. Org. A.E.C. La Floresta

CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol

ELS 4 CANTONS

Tel. 674 19 55 "Collado" Fins al 4 de juny

VII aniversari Fins al 7 de juny

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 "Jaume Gispert" (Olis) Fins al 22 de juny

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors). De 10 a 13h. i de 17 a 20h.

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52 Tel. 675 47 51 "M. Capdevila" (Olis)

ANAL

MERCANTIC Fira Permanent d'art. Obert cada cap de setmana

Fornells-Pla

GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 • Fax 675 57 69

30

CINEMA-RADIO-T.V.

ELS 4 CANTONS

Cartellera de Cinema

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.20,18.30, 20.35, 22.35

SALA 2 Dos viejos gruhones Eran entrahables enemigos hasta que algo se mterpuso entre ellos. Comèdia interpretada per Jack Lemmon, Ann Margret i Walter Matthau (Apta)

DOSVILIOSGRUSlONES

Horaris: 16.25, 18.30,20.40,22.45

SALA 3 Agarralo como puedas III y 1/3 (Apta)

Horaris: 16.30,18.35, 20.35, 22.45

SALA 4 Persecución Mortal Tom Hardy (Bruce Willis), policia de Pittsburgh, trabaja patrullando los tres rios de la ciudad. Forma equipo con Jo Christman (Sarah Jessica Parker), su companera policia. Tom tendra que enfrentarse a una difícil elección: su família o su profesionalidad y honor. (Majors de 18 anys)

Horaris: 16.35, 18.35,20.40,22.45

Els 4 Cantons

" R A N K I N G " DE LES PEL·LÍCULES DE V Í D E O S MÉS LLOGADES

vídeo -club santcugat

12345678910-

^•^m

SALA1 Fresa y chocolate Historia de dos seres humanos en Dusca de un àmbito en el cual ser ellos mismos David, estudiante de ciencias sociales en la universidad de la Habana y Diego, un artista homosexual que vive por y para exaltar la cultura cubana. David se abre ai complejo mundo de las relaciones mterpersonales mientras que Diego lucha por ser reconocido sin ser discriminació por sus tendencias sexuales.

DIVENDRES, 27 MAIG 1994

Alfons Sala, 5 2 Tel. 6 7 4 6 6 4 9 Sant Cugat

De 07ha 9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, noticies de Sant Cugat i el Món, lo tertúlia. De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio" El Maaazine Del3h.al3.30h. "Sant Cugat Avui" ['informatiu Del3.30h.al4h "La tertúlia" (Repetició De I4h o 15h "La gramola" Les cançons de a teva vida. De I5h: a 19h. "Vol de tarda" f El plaer de lo música i res més. De I9h. a 2lh. "Al lloro" La musica dels 90 als 91.5. De2l.l0h.a2l.20h. T e s p o r t i u " 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De2l.20h.a23h. "Somnis i estels' Música sobre els clàssics. P'aqramaciò tt à Dilluns. De 23h. a 2 4 "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistables. Dimarts. "L'estafeto"

"Sfc*f c * . *

M à x i m o riesgo Elfuaitivo Bombi U n proposición indecente El ultimo g r a n h é r o e Pasajero 5 7 Sin testigos C o m o a g u a p a r a chocolate Es te m u e r t o esta m u y v i v o II Un abril encantado

Un espai de lectura de cartes. Dimecres. "Això es pot salvar" Programo d'ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programo de suport als immigrants De 24h. c 07h. "Música al teu costat" Musica per amenitzar la ni t

li ^ li

Programació cap de setmana

RÀDIO SANT CUGAT

Dissabte: -Ü.OOh. "Nosequeting" -lO.OOh. "Valies sense fronteres" ll.OOh "Això és pot salvar'' -12.00c- "L'estafela' -I3.00h."" Avant-Malx" H.OOh. "Un pom de món" -15.00 "Súper DJ"-18.00h. "Marató' 23.00h "Et sona'" Diumenge: -B.OOh. "Missa" - 9.00h. "Esports en marxa' -lO.OOh. "Roda d omics" (Racó de la poesia, Sardanes, La sarsuela, La musica de sempre) H.OOh. "Esports en marxa"-15.00h. "Súper DJ" -18.00h. "No m'agraden els dilluns" -21.00h. "Esports en marxa" -22.30h. "Històries"

Comentari de cinema

Phantasmada Phantasma- el pasaje del terror Títol original: l'Iumuiuna III. Director: Don Coscarelli. Guió: Don C'ciscarelli. Producció: Dac Coscarelli. Fotografia: Chris Chomyn. Música: I-Ye-deric Myron i ChristopherT. Sumo. Intèrprets: Reggie Bannistcr. Michucl Baldwin. Bill Thornbhury. Glòria Lynne

Henrv, Kevin Connorv Anuns Scrimm. Xavier Borràs Ara ta quin/c anys. una barata pel·lícula de terror que es d e i a Phantasma . íeta amb molts efectes especials de catsup. mostassa i hlandi-hlub. va assolir un imprevist èxit. lira l'opera prima d'un tal Don Coscarelli. director, guionista. productor i actor. I'ns quants anys. Després va l'er una segona part reiterativa i ensopida. Totes dues s'han convertit en habituals a les sessions de matinada de la televisió. I ' n s q u a n t s any s d e s p r é s i ara i ha l'et la tercera part. tan reiterativa i ensopida com la segona, que c o m e n ç a just on acabava aquella, com si fossin episodis consecutius d'una telesèrie. lil problema és que. si bé a hi primera part Coscarelli va e n c e r t a r - l a r e l a t i v a m e n t amb la presentació d'un argument amb e l e m e n t s novedors un dolent c a r i s m à t i c i l'home

alt. interpretat per l'inquietant A n g u s S c r i m ) i uns Í>admets o r i g i n a l s (les boles m e t à l · l i ques voladores i trepana-cranis, p l a g i a d e s d'un relat de l ' e s c r i p t o r de c i è n c i a - f i c c i ó Philip K. D i c k ) . a la s e g o n a part (i no diguem a la tercera) lot això ja està més vist que el T B O . lils ensurts són els mateixos. la història és la mateixa, els e f e c t e s e s p e c i a l s són els mateixos, els personatges són els mateixos... Coscarelli prova de fer una m í n i m a r e n o v a c i ó afegint al grup de caçafantasmes un coi de nano repèl.lent que sembla el nebodet preferit de Rambo i una dona Karateka que devia quedar finalista en algun concurs d'imitadores de la Grace Joncs. També prova de dotar el c o n j u n t d'un to de c o m è d i a \lapstitt, amb empastifades de sang i líquids innominables diversos per comptes dels tradic i o n a l s pastissos de nata, tal com va fer Sani Raimi a Los

cjércitos de la noche. Però a Coscarelli li manca l'increïble. desvergonyida habilitat narrativa de Raimi, i els resultats són força inferiors. Al capdavall, tot es queda en una certa eficiència i digna de millor causa) en la posada en e s c e n a i la c o n s t r u c c i ó de climes, un guió a b s o l u t a m e n t infumable i un recital d'efectes especials fastigosets i periclitats. El pitjor és que. com els a n t e r i o r s films, aquest acaba a m b un final obert. "Això no s'acabarà mai!" brama l'home alt en el darrer segon de met r a t g e . ^.Tindrà r a ó ? ,-,tis una amenaça? (',E,ns castigarà Cosc a r e l l i a m b una q u a r t a part. d'aquí uns anys'.1 Això sí que és

Telèfon de publicitat 674 02 04

PASSATEMPS

DIVENDRES

HORÒSCOP ÀRIES (21-3 / 2-4) ^ A Ningú fa la seva llar en un cau Q de llops ni prepara el seu llit entre els escurçons. El que per gust corre riscos innecessaris no és agoserat, és un imprudent.

ELS 4 CANTONS 3 1

MOTS ENCREUATS Per Jordi Alins

Pen Lin Mithal-Hir

1 2 3 4 5 6 7 8 9 BALANÇA (22-9 / 22-10) #% Si creus que aquest és el bon Z ^ moment, endavant que les coses poden sortir rodades per a tu. Però rumia bé que sigui veritablement el que vols fer.

1 2 3 ESCORPIÓ (23-10 / 21-11) TAURE (21-4/20-5) 4 ^ ^ Ara és temps de troballes inte- Mk El desitjar quelcom no és sinòÇ^^l ressants i encontres fantàstics 11 li mm ^e ^"^ tot e^ 1 ue v °l em ' 5 amb persones insospitades. Si ' é s fàcil d'aconseguir però no saps aprofitar bé l'ocasió pot ser molt per això la veritable essència dels 6 aventatjós pel raures. nostres anhels és allò que ens sembla voler per sobre de tot. 7 SAGITARI (22-11/20-12) BESSONS (21-5/21-6) y~ La dualitat del teu signe es veu I ^ Abans de posar tot l'esforç per 8 J^ potenciada pels astres. Aquests / ^ guanyar quelcom, pregunta't si realment ho desitges de tot cor. Moldies és fàcil que els teus canvis d'humor siguin totalment imprevisi- tes vegades el més gran dels anhels 9 bles, de manera que, fins i tot a tu només és un núvol d'estiu que s'esvaix amb el vent. mateix et poden desconcertar. 10 CAPRICORN (21-12/19-1) CRANC (22-6/22-7) ^a?^ Si vens la pell de l'ós abans de - j - Allò que et proposes podrà ser 11 ^ f t caçar-lo és fàcil que fracassis y Q només una realitat si treballes per aconseguir-ho. No vulguis ^ • ^ en l'intent. No avancis mai els esdeveniments i així et lliuraràs de que tot t'ho donin preparat, que el que més apreciem és allò que ens costa. fracassos i sorpreses impensades. LLEÓ (23-7/22-8) ^ ^ Fuig d'aventures fantasioses i A I del dimoni que ara és temps de sentar el cap i de pensar molt bé quin és el camí més encertat per portar a terme allò que vols fer.

AQUARI (20-1/18-2) «^^» Un color, el vermell fosc, pot «^^» portar la sort a la teva vida. Cerca i trobaràs. No pensis que qualsevol cosa és més fàcil només per desitjar-la. Tot costa.

VERGE (23-8/21-9) fVta No tot allò que desitges és el l l j f millor ni el més adient en aquest moment. Has de tenir paciència i saber esperar el moment ideal per fer les coses.

PEIXOS (19-2/20-3) \ l El teu punt ideal per aquests • f y dies seria poder estar sol i en comunió amb la natura. Si no pots fer-ho, esforça't almenys, per passejar i poder així deixar en repòs la teva ment

10 11

• •1 •

i

•

HORITZONTALS.-1. Qualitat de senzill.- 2. Dinastia àrab. Reanimar el foc- 3. Conjunt de coses posades ordenadament runa darrera l'altra. Al revés, símbol del radi. Vocal tancada.- 4. Al revés, rosegui. Plural, al revés, aKò que cau quan trona.- 5. Paraula que pot designar unareunióalegre amb música i ball o barata. Lletra que pot representar dos fonemes vocalics. Conjunt de dues persones.- 6. Consonants situades cap al final de l'abecedari. Condició o afirmació. Alrevés,el nom d'un color fred.- 7. Vocal. Raça de gat. Vocals tancades repetides.- 8. Uoc on viuen alguns animals. Terrir.amor. En números romans, cinquanta.- 9. Suara. Acceptarà una norma.-10. Nom d'un rei conegut per un instrument musical. Símbol del nitrogen. Contrari de res.-11. Qualitat que té una persona plaent. VERT1CALS.-1. Persona poc natural.-2. Representaré) paperoTuna altra persona. Coure treballat- 3. Extreure mel. Transpirava.- 4. Municipi de l'Anoia situat al peu de la N II. Forma prefixada del grec que significa igual en nombre. Al revés, prefix que vol oir dos.5. Al revés, la quarta part d'una pesseta. Fa servir. Al revés, muntanya mítica de l'Ha de Creta.- 6. Vocal tancada. En la mitologia germànica cadascun dels déus principals. Al revés, nom d'una via de comunicació. En números romans, cinquanta.- 7. Gos. Nom d'un riu d'Itàlia. Que surti en forma de partícules subtils.- 8. -Al revés, tregui la vida. Que no és nou. Consonant dental.- 0. Tom d'una partida. Mamífer moM abundant a les ckrtats.10. Vocal oberta repetida. Nom donat a diverses races de gossos petits de companyia. Eructe-11. Que té tres lòbuls.

SOLUCIONS

Prediccions biològiques per a la propera setmana

X V X I T l i l a V Vi V X• N • a i A V a V!H V X V 3 [ V V H V 1 11 V Vi vjl s a V D a íl s X wrv I s i H 1 v n j l i j s ^VHH VV X d íl "oi s •olln "ïl 1 v wWssl H V X I i k i \M VJ« 3 1 I à X V I X V • v I 3. Vi o ï 1 V X I D|I|I i Vi I s II0I6 8 í 9 S t f M

•i JO

Els canvis de temps d'aquesta setmana seran propicis per als constipats i sobretot afonies i laringitis. Molta cura en banyar-se al mar, ja que la temperatura de l'aigua encara és molt freda. Recordeu la dita que diu "la primavera la sang altera", molta cura amb les bonances del temps que poden sobtar-nos amb alguna sorpresa inesperada. Lleugera millora per als que pateixen depressions que es veurà afavorida per l'estabilitat del temps.

LA

P I T I R I A S I S

g ^ t e d f ^ i n a d ó n técrtiçàtijft4!iíÉ|tlacaspa. Se ptíecte <gsi*k»renetosgftipoapr^^ ^wtRmH s^YwjHS>^"jHPBawS9 ^Paaesjaj·f·^^eil· \ ^ ^ *wSJpjS^™^^Bí4a^nMH£f ^ B N ^ w "

PELUQUEMA

F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA ESTILISTA

riza por unas .escames secas, f r ^ griéM oJfcodo a marrón. El cuero cabefludo ne pnmnta irHfcf&ón ni s aufxjracfóri. -Ui pfltfflMfcs eateatoMa (o caspa grasa), sa tiaractertea jparfmaa escama* més gr&aas, mas eafteaas, que se adttttiim al Ojeto c a b e l l pWéttçi«natf»vé4|tedayr«uci«ite.

Con la

m pqma&on mcrommmçm éjtwjü •ajaJstjiLjartBl·Jl·JÉutji- ^—M_at

«a«sio0®|ponaa, exajjeradtat, $tul*iidp8e «akxsaf; enztrnaifcraéreato* «1 aébum qu« ^ eecttentrfe cabefludo, írrftantesviEsta* béüudo, que se traduc* wtasjipta % w n % i i i w

V"B^veavssa^e^sw*jiajpf ^p i

dea

c/. Elías Rogent 18 A (junto mercado Torre Blanca) T e l . 6 7 5 4 0 0 6 Sant Cugat

Personatges & Arts El "consorci de pensaments" del carrer de Sant Bartomeu està en l'Associació d'Idees

Pere Pich Rosell

S

ituat en el centre de la nostra ciutat, a prop de totes les direccions i ubicat en un edifici que ens recorda per la seva construcció la d'un taller, hi ha un espai que té certa semblança amb les àgores, nom de les places gregues. centres de reunió i de discussió, plataformes plurals de les idees. Aquest edifici en forma d'obrador, està troba al carrer de Sant Bartomeu, número 11, i esdevé per art d'encanteri una fàbrica de pensaments, en un espai públic on els ciutadans, els santcugatencs tenen la possibilitat de construir, transfor-

mar i intercanviar les seves inquietuds intel·lectuals. Associció d'Idees té un nom suggerent i un espai encisador; espai fabril que mudà en associació, que actualment transforma la matèria prima, volàtil i etèria com és la idea, en objectes materials com són les publicacions, les exposicions i els col·loquis. L'Associació d'Idees té una curta però intensa història, perquè va néixer fa un any, sorgeix de l'inquietud intel·lectual d'oferir a la ciutat una plataforma, un espai obert a les persones que volen intercanviar documents sobre arquitectura, arts plàstiques o literatura; també vol posar una mínima infrastructura per als ciutadans que desitgin exposar els seus

pensaments, les seves idees i les seves reflexions artístiques. Des de fa un any, aquest 'consorci de pensament", disposa d'una sala d'exposicions, gestionada per la Montse Almarcha, cap visible, personatge que dóna la cara i els ulls d'una associació que té com a ideari la cosa invisible com és la idea, el pensament i el concepte. En aquesta sala d'exposicions, hem pogut veure les escultures d'escaiola de Francesc Anglès, les fotografies del col·lectiu "Arròs blanc i negre", els olis de la pintora Diana Baker, i actualment, els projectes i els titelles de Harry Tozer; també s'hi realitzen col·loquis sobre literatura i classes d'esperanto. •

La Finestra Esteve Rodó

F

a escassament dues setmanes, qui no ho recorda, va tenir lloc la gran nit dels "culés", la bona em refereixo, la de la Lliga, perquè l'altra com més aviat l'oblidem millor. La nit en què Romario va marcar el seu gol que feia trenta, i un tal Gonzàlez, que fins al moment no el coneixien ni els afeccionats del seu equip, va aturar un penal quan faltava un minut per acabar el partit amb els qui també van caure en el parany de menjar-se el gall abans de matar-lo. em refereixo al "Superdepor". Allà va començar tot. Les llàgrimes del president Núntv i les ja acostumades del vice-president Casaus. que no es cansava de dir "Avui és la nit més gran de la meva vida". Això ho diu cada vegada que el harça guanya una Lliga, i d'això ja en fa quatre. Stoïkhov. amb una acurada posada en escena. va destapar l'eufòria d'un país que depassa el fet esportiu per barrejar pàtria-Barça, un fet totalment insòlit que fa del club hlau-grana el més gran del món. amb més penyes escampades arreu, amb més seguidors i amb més patidors. i si no que ho preguntin als d'Atenes. L'n fet que posa d'acord gent de diferent origen i condició, fins i tot de diversos colors polítics: tar. < 'N cal que doneu un cop d'ull .1 la barberia d cu i ;• \b r veureu polítics, que en el seu entorn r.mirai >>•;; contrincants viscmls. abraçats enb·igi!'- pel m l de "Barca, Barca, Barca!". El que no ha assolit l'anomenada e.staMitai política, ho ha aconseguit una pilota, ves per on. I ves per on. des de fa pocs anys. la nostra ciutat lé la seva "Canaletes" particular. Aquesta no és res més que la plaça d'Oclavià que. per cert, gaudeix d'una font. Cada triom blau-grana té. aquest punt, com a lloc de celebració, senyeres, trompetes, bufandes, petards, tota la litúrgia barcelonista es repeteix allà com en altres ciutats. i això està bé. Cal que aprofitem qualsevol motiu per a celebrar-ho col·lectivament: l'alegria com a esclat espontani i compartit amb els altres es signe de convivència sana, encara que algú acabi remullant-se dins la tont octaviana, ai\ò no fa cap mal. Fins aquí, tot molt bé. però quan depassa l'eufòria i es torna bretolada i. sovint, és provocat per uns pocs que encomanen uns quants, sobretot els més joves, es fan realitat actes que desdibuixen l'alegria comunitària i. d'això, tots plegats ens n'hem d'avergonyir. Cotxes trepitjats i colpejats, conductors astorats que són escridassats i insultats per la torça 1 la valentia dels anònims, perduts en un mar de banderes i sota el paraigua de l'eufòria "culé". Reflexionem tots plegats, que no ens passi que la raó d'una celebració oberta participativa. plural espontània i neta, com tantes altres coses que surten de la mateixa societat, arraconi la mateixa raó per la qual ha sortit i la festa es torni un reducte de tot tipus d'actes vandàlics, aixoplugats sota la festa blau-grana a la plaça Octavià, la Canaletes que podia ser i que no fou. •

ERCAT TORKEBLANC ESTEM D'ANIVERSARI VINE I HO VEURÀS