8 A Fons La celebració més gran
Diari de Sant Cugat Divendres, 28 de juny del 2013
Festa Major
De les fires dels mesos de maig i de setembre, a la Festa Major Els balls en els envelats complementaven les dues fires que van acabar desapareixent per la decaiguda de la pagesia Fins als anys cinquanta, Sant Cugat celebrava dues fires l’any. La primera, la de maig, coincidia amb l’Ascensió i amb el temps de sega dels camps. Per aquest motiu, a la plaça d’Octavià s’instal·laven diverses parades amb eines relacionades amb aquest activitat agrícola de l’any. La segona fira, la de setembre, es feia per la Nativitat de la Verge, durant el temps de la verema i la fira s’adreçava als pagesos que desenvolupaven la recollida del raïm amb estris i vestimenta per a aquesta collita. A més dels animals de camp i de corral que es compraven i es venien durant la fira als carrers de l’entorn, també es venien altres productes com dolços i joguines. Ambdós mercats, que s’allargaven entre tres i quatre dies, s’acompanyaven d’activitats paral·leles amb un nexe en comú: l’oci i la diversió de l’època. Música, malabarismes, atraccions i sobretot els envelats, el punt de reunió on els santcugatencs es reunien per ballar i relacionar-se durant els balls de gala, veure espectacles o boxa, convertien Sant Cugat en les dues grans festes de l’any. El desenvolupament urbanístic de la ciutat i la consegüent
Les Festes passades
Lemes La Festa Major ha tingut diversos emblemes els darrers anys. Al “Festa-la teva” d’enguany, se li ha de sumar els anteriors “Estem de festa” de l’any passat; el “La Festa Major m’atrapa”, el 2011; el “La Festa Major pren forma!”, durant el 2010; el 2009, “La Festa Major és bestial”; la crida “Llança’t al carrer”, el 2008; el “Fes la Festa Major!”, a l’estiu del 2007; mentre que el 2006, 2005 i 2004 va ser un simple “La Festa Major” i el 2003: “Posa’t la festa a la butxaca!” #CEDIDA
Imatge de la Fira de Setembre, coincidint amb la verema #ARXIU destrucció dels camps de cultiu i de les vinyes es va traduir en un escàs interès per aquestes dues fires. Amb aquestes, els envelats i totes les activitats complementàries celebrades per fer les fires més atractives –ja que el municipi rebia la visita d’altres habitants de poblacions del voltant– també van anar decaient i van acabar desapareixent, ja que els santcugatencs també començaven a sortir fora.
Cap a la Festa Major La festa va desaparèixer al mateix
moment en què la Festa Major anava evolucionant i agafava l’herència de les activitats que es feien dins de la fira per arribar al model que coneixem a dia d’avui. Els envelats i els balls de nit, en els quals els santcugatencs lluïen les seves millors vestimentes, han donat pas al que coneixem com els concerts de nit i els malabarismes són a dia d’avui les activitats per als infants; la música ha perdurat en el temps, de la mateixa manera com ho ha fet la fira d’atraccions. //
Laporta Encara que les entitats han protagonitzat el pregó darrerament, moltes vegades els pregoners han estat persones vinculades a la ciutat. El 2004 pujava al balcó consistorial el director de l’Arxiu Nacional, Josep M. Sans Travé; el 2005 eren les llibreries; el 2006, els Castellers; el 2007, La Lira; el 2008, l’aleshores president del Barça, Joan Laporta; el 2009, l’escriptor Carles Casajuana; el 2010, els Diables; el 2011, el Cor Infantil i Juvenil i el 2012, els Geganters #ARXIU
ACTIVITATS DESTACADES Conèixer l’esperit santcugatenc a través dels actes més representatius
#DAVID FERNÁNDEZ
El ball més santcugatenc Un dels moments més esperats serà la representació del ‘Paga-li, Joan’. La dansa autòctona de Sant Cugat es ballarà al jardins que porten per nom aquest tradicional ball. Fins a 50 parelles de nens i 70 parelles d’adults interpretaran el ‘Paga-li, Joan’ aquest Sant Pere. Entre les novetats d’aquest any, la sortida dels balladors, per anar a buscar el ram que entregaran a la seva parella, es farà per dues zones per reduir la llargada de la dansa i fer-la més dinàmica i àgil.
#ESTHER NAVAL
Espurnes i guspires de foc Els Diables de Sant Cugat porten fins als carrers del centre de la ciutat la gran Festa del Foc. Acompanyats de diverses colles de diables, els santcugatencs portaran les espurnes i les guspires que els caracteritzen als carrers i places principals, la nit del dissabte. A la mitjanit arribarà, a la plaça d’Octavià, el torn de la sàtira local amb els versots de diables i vint minuts després arribarà el moment de l’Esclat de Festa, foc i guspires.