hivern 2021 — dialogal.org
#78
A FONS
L' E N T R E V I S TA
DIÀLEG
L'acudit és pura ciència
Humor i marges de llibertat
¿Per què ha de ser tot tan seriós?
EDITORIAL
EL B IGOTI DE DA L Í No sé si hi ha estudis que ho certifiquin, però
És clar que l’humor és un instrument dife-
m’imagino que el bigoti de Dalí és un dels més fa-
renciador i cohesionador de grups i que té poc a
mosos de la història de la humanitat. Dalí deia
veure amb la comèdia d’antes. Fer una comèdia o
que el seu bigoti era, en part, el responsable de la
fer comèdia no volia pas dir fer riure, sinó que es
seva inspiració perquè era un bigoti que somreia.
tractava d’alguna història que acabava bé. Ara,
Amb tots els respectes a Gala, jo diria que la
depèn de com facis la comèdia, podria ser que en
inspiració venia també d’un sentit de l’humor bri-
lloc d’acabar bé acabessis als tribunals. La censu-
llant del personatge, que li permetia riure’s del
ra ha existit sempre.
mort i del qui el vetlla. ¿Un do, inconsciència o
A banda de totes aquestes qüestions més
una eina de lluita i resistència també per a un ex-
aviat sociopolítiques, és sabut que l’humor, quan
cèntric com ell?
va acompanyat del riure, té nombrosos beneficis
L’humor, après i cultural, és un gran meca-
per a la salut. A més, quan aquest riure és com-
nisme de jerarquització. Una eina de poder, amb
partit, està comprovat que ajuda a pensar i refle-
molts segles de recorregut, que pot encetar llui-
xionar amb més nitidesa i relativitza les preocu-
tes, produir víctimes i engendrar botxins. Perquè
pacions. Sí; l’humor també és un gran evasor.
¿fa humor qui pot o qui vol?
Dalí explicava que cada vespre es netejava el bigoti i, en fer-ho, aquells quatre pèls es rendien a
cletxa que permet a dominats i oprimits expres-
la llei de la gravetat. Però el matí següent, en no-
sar-se i fer una crítica irònica dels poders fàctics:
més tres minuts i amb una mica d’oli de dàtil, el
l’humor com una forma de contrapoder. El van
bigoti es tornava a posar alegre. Trobo que és una
utilitzar Aristòfanes i Menandre a l’Antiga Grècia;
bona metàfora de com anar per la vida sabent-se
els epigramistes a Roma; els bufons a l’època me-
posar i treure les ulleres de l’humor. Fins i tot
dieval; El Be Negre; Monty Python; o, ben recent-
aquells que van exhumar el cos de Dalí diuen que,
ment, Adriana Bertran Anía amb el seu poema
en fer-ho, tenia el somriure del bigoti intacte. Sens
«El 4º lado del triangulo».
dubte, el sentit de l’humor és immortal.
Clara Fons i Duocastella Directora
dialogal #78 —— hivern 2021
—3
No és patrimoni de les elits. És també l’es-
—dialogal
DIRECTORA Clara Fons i Duocastella COORDINACIÓ Elisenda Sevilla i Altés DISSENY I DIRECCIÓ D’ART Lluís Torres MAQUETACIÓ Manera Estudi ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Elisenda Sevilla i Altés Elena Martín Valls
—sumari
01 PORTADA
04 LA MIRADA
32 FINESTRA D’ART
03 EDITORIAL
22 RECERCA
34 OBERTURES
Chicco Dodi FC
Màscares venecianes de carnaval
Clara Fons i Duocastella
El bigoti de Dalí
de Jesús G. Pastor
David Gràcia
La commedia dell’arte: personatges del teatre al carrer
Sala de la Fundació Antoni Tàpies
David Casals i Vila
Déu és amor, però ¿també és humor?
Xavier Melloni
L’u difractat en nosaltres: identitats i alteritats penúltimes
30 EL PERSONATGE DEL #78
PUBLICA Fragmenta Editorial, SLU Plaça del Nord, 4 08024 Barcelona
Núria Romay
Jorge Burdman
SUBSCRIPCIONS dialogal@fragmenta.cat PREU DE SUBSCRIPCIÓ 25 €/any
IMPRESSIÓ Impremta Pagès DIPÒSIT LEGAL B.8145-2002 ISSN 1579-5179
FOTOGRAFIES: Els crèdits fotogràfics que no estan indicats a les diferents seccions són: p. 24, 26, 29, 32, 36, 39, 40, 42, 43, 47, 48, 52, 53, Shutterstock.
Dialogal no s’identifica necessàriament amb els posicionaments manifestats en els articles que publica.
08
12
TRAJECTES
DIÀLEG
El poder transformador de riure plegats
¿Per què ha de ser tot tan seriós?
Gemma Ventura
Míriam Cano
Amb la col·laboració de:
Els col·laboradors del #78
Membre de:
Paper i tintes ecològiques
David Casals i Vila
José María Perceval
Núria Romay
Periodista p. 22
Doctor en ciències socials i de la comunicació p. 24
Mestra, acompanyant i estudiant de psicologia p. 30
40 CLAU DE VOLTA Enric Gomà
De l’humor i els seus dimonis
44 VA DE LLIBRES Dídac P. Lagarriga
Llegir-nos a l’hivern
46 ESPAI FRAGMENTA Jacques Vidal
La dinàmica del símbol
48 A TEMPO Jordi Urpí
Tacar-se de colors per celebrar que marxa l’hivern
50
FILMOTECA Joan Burdeus
Un blockbuster ecològic i anticolonial
52 CUINA
54 PETIT DIALOGAL
54 PETIT DIALOGAL
54 Educar l’espiritualitat a través del cinema Yvonne Griley i Martínez
58 Sortim: Pixar: construint personatges
57 A un clic: L’Espai educatiu de la Mostra de Cinema Espiritual
58 Parlar x parlar: Riure’s del sant i de la festa
57 Fet a mà: Fem una autocaricatura en 3D 58 L’acudit
Jordi Hosan
La cuina zen és una actitud
18
24
36
51
L’ENTREVISTA
A FONS
¿UN MÓN AMB ÀNIMA?
QÜESTIONARI
José Luis Martín «Els humoristes som un reflex dels marges de llibertat»
L’acudit és pura ciència
Un món de conspiracions
Alba Rubió
José María Perceval
Jordi Pigem
Eulàlia Tort
David Gràcia
Enric Gomà
Jordi Hosan
Yvonne Griley i Martínez
Artista visual i plàstic p.32
Escriptor i divulgador lingüístic p. 40
Tenzo del Centre Zen de Barcelona p. 52
Directora general d’Afers Religiosos p. 54
—8
TRAJECTES
Foto: arxiu personal
dialogal #78—— hivern 2021
TRAJECTES Gemma Ventura Farré Periodista
Marc Buxaderas: el poder transformador de riure plegats
F
er riure per fer pensar. Això
ment, perquè m’ho podia arribar a imaginar,
és el que busca i aconse-
però sí que va ser molt dur. Vaig veure que feia
gueix Marc Buxaderas (1999)
falta pedagogia i em vaig llançar a fer-la. He
dalt de l’escenari amb mo-
intentat vèncer la pena i el rebuig fent humor.
nòlegs com Posa un discapacitat a la teva vida. L’objectiu és clar: fer visi-
¿És sa riure? Abans he anat a fer el
bles els que són invisibles i, sobretot,
cafè i em fixava com de seriosos anem
dignificar-los.
tots pel món.
Quan algú diu que té paràlisi cere-
em tocarà mai perquè ja m’ha tocat, la do-
bral, la gent s’acostuma a imaginar
lenta, però ja m’ha tocat. I, dins de la dolen-
que està totalment immòbil. ¿Què és?
ta, encara vaig tenir sort que més o menys
¿Què suposa en el teu dia a dia?
em toqués la bona. El que intento és relati-
Explico mig de broma que la loteria no
vitzar els problemes.
més severa, però n’hi ha molts graus, que depenen de la manera i del moment en què
Riure’s d’un mateix ajuda a prendre
t’afecta. En el meu cas, no puc caminar i el
distància de tu mateix i del que et
meu cos a vegades fa moviments que no
preocupa.
controlo. Vaig amb els peus lligats a la cadi-
En els meus espectacles, la gent, al prin-
ra perquè tenen tendència a fer el que volen:
cipi, no s’atreveix a riure. Quan veuen que a
s’aixequen, els dono una ordre i no em fan
mi tot plegat tant me fot, entren dins del joc.
cas... Tinc uns peus una mica rebels.
Però sí que noto que la gent o no es veu imperfeccions o, si se les veu, se les amaga.
Tinc un germà amb autisme i veig que, d’entrada, el miren amb pena.
Que riguin amb tu potser et fa sentir
¿Que t’ho facin et fa enfadar?
que són còmplices teus, que t’entenen.
És el prejudici i ja hi estic acostumat.
Exacte. Ho separo entre riure amb mi o
Quan era petit vaig viure en un entorn molt
riure’s de mi. Abans de començar a fer les
normalitzat, i veure més tard que hi havia gent
xerrades, estava acostumat que es riguessin
a qui li provocava rebuig no va ser un descobri-
més de mi que no pas amb mi.
dialogal #78 —— hivern 2021
—9
El que la gent s’imagina és la forma
DIÀLEG Text: Míriam Cano — Fotografies: Montse Giralt
¿Per què ha de ser tot tan seriós? DIÀLEG ENTRE
— 12
THUBTEN WANCHENG Thubten Wancheng (Tibet, 1954) és el fundador i director de la Casa del Tibet de Barcelona, el representant del Tibet a Espanya i un membre del parlament del Tibet a l’exili, on representa Europa.
ADRIANA BERTRAN Adriana Bertran (Barcelona, 1985) és poeta i performer. Va guanyar el campionat d’Espanya de slam poetry el 2018 i va quedar subcampiona d’Europa en aquesta disciplina. Ha publicat el poemari Viaje de vuelta (2018).
A la sala d’exposicions de la Casa del Tibet de Barcelona, un mural amb la vida de Buda ens fa de marc per a aquest diàleg. El nostre amfitrió, Thubten Wancheng, és un monjo amb un dels riures més contagiosos que he vist mai. Volem que dialogui amb Adriana Bertran, poeta, slammer i mestra de secundària, amb el somriure sempre a punt i un sentit de l’humor esmoladíssim. Vull que m’expliquin, ells dos, de somriure ample, com d’important és l’humor a les seves vides i a la seva feina. dialogal #78 —— hivern 2021
— 13
DIÀLEG
dialogal #78 —— hivern 2021
— 24
A FONS
L’ACUDIT ÉS PURA CIÈNCIA JOSÉ MARÍA PERCEVAL Doctor en ciències socials i de la comunicació
dialogal #78 —— hivern 2021
A FONS
«Digues-me si tu rius, com rius, per què rius, de qui i de què, amb qui i contra qui, i jo et diré qui ets.» Jacques Le Goff
¿Per què els occidentals reprimeixen l’alegre riallada en públic?
L’
antropòleg Jared Diamond, en el seu llibre The World until yesterday («El món fins ahir»), comparava les societats urbanes occidentals i les de la resta del planeta, i manifestava la seva sorpresa davant el riure continu amb què reaccionaven els indígenes d’alguns pobles
davant el comportament dels seus visitants. Reien de tot; tot el que feien o deien els antropòlegs blancs els produïa una immensa hilaritat. I aquestes expressions d’humor es feien de manera sorollosa; reien com mai no hauria de riure un occidental a causa de la seva educació. La diversió i les bromes, que acompanyaven habitualment el treball de la comunitat i les seves accions més quotidianes, es desplaçaven ara sobre l’estranyesa que causaven els estrangers i la seva manera de fer. Diamond litzat» a sentir-se agredit davant el riure aliè, la qual cosa,
— La humanitat ha rigut de tot i necessita el riure per viure, per treballar, per crear. L’humor és l’oli que greixa les relacions d’una comunitat
dialogal #78 —— hivern 2021
— 25
va haver de superar la tendència habitual de «l’home civi-
— 32
F I N E S T R A D ’A R T
La commedia dell’arte: personatges del teatre al carrer David Gràcia
E
Artista visual i plàstic
l teatre és, com qualsevol al-
La comèdia és un dels grans gè-
de la societat. Amb aquesta fórmula,
tra disciplina de l’art, la res-
neres teatrals més antics. I, de fet, en-
l’èxit de la comèdia està assegurat. Tot
posta més immediata a la
cara avui perviu l’imaginari de la juxta-
i el reconeixement que obté el gènere a
realitat. Dins del marc de la
posició de les màscares de la comèdia i
l’edat antiga, durant l’edat mitjana
comèdia, quan algun mal afecta la so-
la tragèdia com a síntesi del teatre.
aquest art deixa de tenir impacte en les
cietat, els comediants satiritzen el fet
Aristòtil apunta la clau per fer bones
societats a favor d’obres teatrals repre-
en qüestió per evidenciar la situació en
comèdies: utilitzar personatges hu-
sentades als carrers, de caràcter religi-
clau d’humor i de crítica. És evident
mans i no déus ni herois, explicar fets
ós i finançades per l’Església.
que l’art, o el teatre, beu de la societat.
quotidians, utilitzar la comicitat i asse-
Però, a la Itàlia de l’edat moder-
Però ¿pot beure de l’art, la societat?
nyalar els defectes del caràcter humà o
na, apareixen manifestacions cultudialogal #78 —— hivern 2021
OBERTURES
— 34
L’U DIFRACTAT EN NOSALTRES: IDENTITATS I ALTERITATS PENÚLTIMES XAVIER MELLONI
dialogal #78 —— hivern 2021
¿ U N M Ó N A M B À N I M A?
Un món de conspiracions JORDI PIGEM
S
ovint sentim a parlar de
voldríem que fos real: «Tots conspira-
cognom, sinó que és el resultat d’una
teories de la conspiració.
ven al bé comú.» Veure conxorxes per
confluència d’interessos creats, impul-
Etimològicament, con-spi-
tot arreu seria paranoic, però creure
sats pels tres sospitosos habituals: cobdícia, corrupció i inconsciència.
ració evoca l’acte de com-
que, en un món tan complicat com el
partir la respiració, d’unir l’alè, de la
nostre, mai no hi ha conxorxes i sem-
Si no estem prou desperts, tam-
mateixa manera que con-còrdia remet
pre se’ns diu la veritat, tota la veritat
bé podem arribar a creure que no som
a la unió dels cors. La conspiratio llati-
i res més que la veritat, seria d’una
res més que simples combinacions
na podia tenir un sentit perfectament
ingenuïtat extrema. Per trobar la sana
d’àtoms i molècules, i que l’existència
positiu. Ciceró, a les Catilinàries, lloa
via mitjana entre un extrem i l’altre
no té cap sentit més enllà del que és
la conspirationem bonorum omnium,
cal estar alerta i mantenir desperta la
mesurable i material. Podem creure
la «unanimitat de tots els bons». Ivan
capacitat de discerniment.
que l’únic important és el que diuen
Illich va explicar moltes vegades que,
Per exemple, si no parem prou
entre els primers cristians, la conspi-
atenció, podríem creure que el propò-
I podem arribar a creure que en
ratio era un moment clau de l’eucaris-
sit de l’existència consisteix, sobretot,
un món com el nostre, amb recursos
tia: un solemne bes litúrgic, a la boca,
a consumir cada vegada més. És una
finits, el creixement econòmic pot
amb què compartien el seu alè, refor-
creença absurda, vista des de qualsevol
continuar per sempre.
çaven els vincles de la seva comunitat
tradició de saviesa, i contraproduent,
O podem creure que la creixent
corporalment i espiritualment encar-
com mostren la psicologia i la sociolo-
desigualtat entre països enriquits i
nada, i simbolitzaven la participació
gia, però és com si bona part de la in-
països empobrits té alguna mena de
en l’alè de Déu.
les dades, no el que ens diu el cor.
formació que ens arriba, a través de la
sentit, quan en la majoria de casos
Avui conspiració s’utilitza sobre-
publicitat i dels grans mitjans de comu-
resulta de processos d’explotació (co-
tot en el sentit pejoratiu de ‘conxorxa’.
nicació, «conspirés» per fer-nos creure
lonial i postcolonial) extremament
Però el primer sentit de conspirar que
que som al món per consumir. No es
injustos.
dona el diccionari de l’IEC és ‘tendir
tracta de cap conspiració orquestrada
O podem creure que l’energia nu-
a un fi comú’, amb un exemple que ja
per un personatge malèvol amb nom i
clear és segura, tot i que ningú no sap
dialogal #78 —— hivern 2021
— 37
Filòsof i escriptor, autor de Pandèmia i postveritat
— 40
C L AU D E V O LTA
DE L’HUMOR I ELS SEUS DIMONIS ENRIC GOMÀ Escriptor i divulgador lingüístic
dialogal #78 —— hivern 2021
C L AU D E V O LTA
L’
humor viu de renda. Només
No tinc gaire respecte per l’humor. No
rep elogis, aplaudiments i,
em cal en totes les facetes de la vida. No em
sobretot, rialles. Al voltant
fa falta que, durant el tractament, el meu
de l’humor no hi ha ombres
dentista desplegui el seu gran sentit de l’hu-
de recel, reticències, objeccions. Tot-
mor. En tinc prou amb la correcció i la cordi-
hom repeteix sovint que riure és molt
alitat (i les dosis adequades de novocaïna).
saludable. Fins i tot ha donat pas a
Tampoc no em cal que les obres literàries o
una teràpia psicològica que empeny
artístiques continguin humor tant sí com no.
alguns individus a congregar-se en
Per mi no és cap condició sine qua non. Un
una habitació i riure sense cap estímul
dels aspectes que més em satisfà de l’art
exterior, només amb la força de la vo-
abstracte és l’absència d’humor.
luntat. Em recorda el que em va preguntar un company d’escola una tarda, tot caminant pel carrer Calàbria: «¿Tu amb què et masturbes? ¿Amb revistes o amb el pensament?» Amb el pensament. Una descripció excel· lent de la tasca de l’intel·lectual.
ES REPETEIX SOVINT QUE ÉS MOLT IMPORTANT RIURE’S D’UN MATEIX, QUAN EL QUE ÉS REALMENT IMPORTANT ÉS PRENDRE’S UNA MICA SERIOSAMENT, AMB UN PUNT DE SENY I SENTIT PRÀCTIC
No tenir sentit de l’humor, o no tenir-ne gaire, és considerat un dels pitjors defectes L’humor és servil, apocat i benpensant.
copròfag (una inclinació gastronòmica tracta-
Sobretot l’humor polític. Els espectadors no-
da molt injustament, perquè, portada a terme
més riem si el que s’hi diu coincideix amb la
en la intimitat més estricta, no fa cap mal a
nostra ideologia. Riem per complicitat. Sota
ningú). Per contra, els posseïdors d’aquest tret
una aparença de llibertat màxima, en reali-
són aclamats. A les entrevistes, actrius i mo-
tat l’humor és només una servitud sota el
dels declaren que la virtut que més valoren en
jou del públic. Fet i fet, el que exposa l’hu-
un home és el sentit de l’humor. No és veritat,
morista amb més o menys gràcia i enginy és
esclar. Després descobreixes que les que res-
just el que pensen els espectadors. Ja cons-
ponen aquest lloc comú no s’han casat amb
trueix l’humor en la direcció adequada. Cap
Buster Keaton, precisament. El que és interes-
sorpresa. Sovint els humoristes es conside-
sant és veure com s’ha construït el tòpic.
ren, o són considerats, pensadors. Res més
També es repeteix sovint que és molt
lluny de la realitat. Només repeteixen idees
important riure’s d’un mateix, quan el que és
ambientals. D’una manera enginyosa i di-
realment important és prendre’s una mica se-
vertida. Però res més. Fa uns quants anys,
riosament, amb un punt de seny i sentit pràc-
quan sentia «Tant de bo el Pepe Rubianes
tic. No és senzill. Riure’s d’un mateix és una
fos president del govern!», rumiava en quin
virtut a l’alça que s’emmarca en el moviment
país m’exiliaria.
igualitarista i que serveix sobretot perquè
L’humor sol fer befa de la solemnitat —i
t’acceptin amb benevolència. Per altra ban-
aquí hi entra la solemnitat cultural, política,
da, si et conviden a anar a veure una comè-
religiosa. Però per instaurar una altra solem-
dia, ningú no respon: «No, gràcies, em que-
nitat: la solemnitat del mateix humor. L’hu-
daré a casa per riure’m de mi mateix.»
mor adquireix una respectabilitat tan extre-
dialogal #78 —— hivern 2021
— 41
d’un individu. Tant o més que si fos criminal o
Q Ü E S T I O N A R I D I A L O GA L
Un lloc per fer silenci La natura.
Un moment sagrat Al matí, mentre em bec un suc de taronja natural davant de la finestra i assaboreixo el seu gust cítric tranquil·lament, tot encetant un nou dia.
La paraula que m’agrada més Tarannà.
Què m’indigna Que sovint les persones tendim a mirar-nos només el melic. Cerquem mecanismes per sentirnos sempre millor que els altres en lloc de reconèixer les nostres vulnerabilitats, allò que ens uneix com a humans, per escoltar-nos més obertament i amb el fi de construir xarxes i espais comuns i diversos. Vaja, poca cosa.
ALBA RUBIÓ
B A R C E LO N A , 1985
Què em motiva
genera la màgia de viure i que durant tota la nostra vida podem estar cercant, estimant, investigant, experimentant… Una imatge Hi ha un pont a prop de Camarasa, el poble del meu pare, just a sobre del riu Segre, on comença el pantà de Sant Llorenç de Montgai. Prenc aquest camí per passejar o per córrer una mica. Quan es pon el sol, m’aturo en aquest pont i observo el reflex de l’aigua: les roques, els arbres i el cel s’hi multipliquen per dos. Tot és serè i bonic.
Un do/habilitat que posseeixo Fer el ridícul a consciència. I sense consciència, també.
Un mestre Caitlin Moran.
La mort és…
Cercar la manera d’emocionar i fer reflexionar a través de la música i l’humor.
…necessària perquè tot es transformi i la vida creixi; allò que ens permet tenir consciència del miracle de la vida.
Una lectura que m’ajuda
El meu desig profund Que de veritat trobem la manera d’aturar el canvi climàtic i no carregar-nos el planeta.
Free play, de Stephen Nachmanovitch.
— 51
Una música «Freedom is a voice», de Bobby McFerrin.
Una olor agradable L’olor d’una infusió de camamilla, que em recorda la meva padrina.
Un lema que m’inspira
Déu? La vida, l’amor, l’energia vital, allò que ens inspira i fa que tot estigui viu, el que ens uneix a tots els éssers vius i ens permet empatitzar entre nosaltres… Sens dubte, hi ha quelcom invisible i misteriós que
dialogal #78 —— hivern 2021
Foto: Lucía Herrero
«Si quan ho fas no et fa una mica de vergonya, llavors ja és massa tard.»
C A N TA N T, COMPOSITORA I AC T R I U C Ò M I C A
P E T I T D I A L O GA L
— 54
EDUCAR L’ESPIRITUALITAT A TRAVÉS DEL CINEMA
Y VO N N E G R I L E Y I M A R T Í N E Z Directora general d’Afers Religiosos
Secció coordinada per Elisenda Sevilla i Altés
dialogal #78 —— hivern 2021
P E T I T D I A L O GA L
dialogal #78 —— hivern 2021
Amb poc més d’un segle d’existència,
na de les confessions religioses que conviuen
avui dia ningú no dubta del poder que té el
en les nostres societats actuals, que podem
cinema per despertar emocions, sentiments
acompanyar l’alumnat a eixamplar el seu
i vivències, del poder que té per il·luminar,
univers simbòlic i a nodrir el bagatge amb
transformar… i educar.
què s’exposarà en les seves relacions inter-
El cinema és una finestra de coneixe-
personals. Tot plegat ens ajuda a construir
ment i una font de transmissió de valors. I ho
comunitats amb un imaginari col·lectiu ric,
és especialment per al públic més jove, que
heterogeni i empàtic davant de la diversitat.
configura part de la seva identitat a partir de
La gran pantalla constitueix una mane-
codis audiovisuals. També és un mitjà en-
ra d’accedir a l’experiència de l’altre com a
grescador per al jovent, una eina idònia per
espectadors actius, és a dir, sentint-nos im-
treballar amb l’alumnat en la seva formació
plicats en el relat de la pel·lícula, els conflic-
humana i espiritual, com mostren diverses
tes socials que s’hi presenten i la vivència
iniciatives pedagògiques a través del cinema.
pròpia de cada personatge. Si ens deixem in-
A casa nostra, una d’aquestes iniciati-
terpel·lar per les històries que ens envolten,
ves és l’Espai educatiu de la Mostra de Cine-
ens sentirem convocats a trobar les nostres
ma Espiritual de Catalunya, que organitza
pròpies respostes o, si més no, a reflexionar si
anualment la Direcció General d’Afers Reli-
les respostes que donen els personatges seri-
giosos de la Generalitat de Catalunya.
en vàlides al nostre món real. El debat poste-
Aquest espai forma part del projecte ACCIÓ
rior al visionament del film ens convida a
CINEMA, «Construcció d’una ciutadania crí-
participar activament en espais de reflexió
tica i responsable», que impulsen Catalunya
individual i de grup, i a entrenar-nos a afron-
Film Festivals i l’Agència Catalana de Coope-
tar reptes col·lectivament.
ració al Desenvolupament. L’objectiu de la
El cinema també es pot convertir en una
proposta consisteix a generar reflexió i con-
invitació a treballar els valors que els infants
tribuir en la construcció d’una societat com-
i joves posen en marxa a l’hora de relacio-
promesa amb els drets individuals i col·lec-
nar-se amb la diversitat. I, alhora, ens regala
tius des d’una vessant humanista i es-
l’oportunitat d’educar en el desenvolupa-
piritual. Per aconseguir-ho, es planteja el
ment d’una mirada crítica i d’una resposta
treball a partir d’un conjunt de pel·lícules
creativa davant de la diferència. Per això, al-
seleccionades amb els criteris de la plurali-
gunes de les temàtiques que explora l’Espai
tat de creences existents i la varietat temàti-
educatiu de la Mostra de Cinema Espiritual
ca. Les pel·lícules són aquestes: La història
de Catalunya són els drets humans i els drets
de Marie Heurtin, De déus i homes, Ves-te’n i
dels infants; la diversitat funcional, cultural,
viu, Déu meu, però què t’hem fet?, Mustang,
lingüística, religiosa o de gènere; la memòria
Buda 2: Camí a la Il·luminació, Una bossa de
històrica; l’exili, les migracions, el refugi i
bales, Especials, El pa de la guerra i El secret
l’asil; el racisme i la xenofòbia; els estereotips
del llibre de Kells.
i prejudicis; la tolerància; el compromís i la
D’aquesta manera, el cinema esdevé
cura de l’altre; el cicle de la vida i de la natu-
una eina clau per afavorir la cohesió social a
ra; l’ecologia i el respecte del medi ambient,
través del diàleg entre tradicions culturals i
entre moltes altres.
religioses, tant a l’aula com als espais d’oci i
Per a cada film (que es poden veure al
al carrer. En efecte, és acostant-nos a la idio-
canal de cinema espiritual de la plataforma
sincràsia i la sensibilitat pròpies de cadascu-
FilminCAT), s’ofereix una guia per al profes-
— 55
El cinema és una eina clau per afavorir la cohesió social a través del diàleg entre tradicions culturals i religioses, tant a l’aula com als espais d’oci i al carrer
P E T I T D I A L O GA L
acudit La mirada L’necessària
COMPARTEIX DIALOGAL!
—Perdoni, bon home. Jo a vostè el conec d’alguna cosa... Vostè, a l’altra vida... —Jo ja fa molts anys que no soc a l’altra vida. A la Terra era fuster, i vaig tenir un fill que es va fer molt famós... En sentir aquestes paraules, Jesús es llança als braços del venerable ancià i crida ple d’alegria: —Pare! Mentre el vell respon, sorprès: —¿Pinotxo? ¿Ets tu, Pinotxo?
Sortim
Parlar per parlar
— 58
RIURE’S DEL SANT I DE LA FESTA
ENCARA NO T’HI HAS PIXAR: CONSTRUINT PERSONATGES SUBSCRIT? ¿Què té el cinema d’animació de Pixar que commou tant l’espectador? ¿Com és que ens sacseja els mons interiors i que A Dialogal hi trobaràsens unacompanya espai sempre en un trajecte on, paral·lelament a les de reflexió, un dels protagonistes, petits i grans encetem el nostre històries lloc de creixement, propi periple emocional? A l’exposició «Construint de novetat, de personatges» descobrim la màgia que s’amaga darrere de la llibertat.gran pantalla. Coneixem de prop el procés de creació dels Una escletxa per a caràcters, i hi aprenem que els resultats exitosos no tenen tant la transformació. a veure amb la suma de les parts, sinó amb la fusió d’individualitats que es fonen per donar lloc a un producte únic i sense costures. També s’hi posen en valor l’esforç, la paciència, el detallisme, l’experimentació i el diàleg. Es podrà veure al recinte CaixaForum Tarragona de febrer a juliol del 2022.
25 € L’ANY
Subscriu-t’hi
Tot i que, a mesura que creixem, omplint el el riure va adquirint una naturalesa cadaque cop formulari més mental, quan som petits riem d’allò trobaràs a dialogal. que realment diverteix l’esperit. De fet, org/subscripcio riure és una de les reaccions biològiques i la rebràs més espontànies de l’ésser humà. En cantrimestralment vi, si la reacció innocent desapareix a casa teva. i una persona riu de tot irrespectuosament, especialment d’allò que és important per als altres, diem que «riu del sant i de la festa», fent referència a la solemnitat de les festivitats religioses.
dialogal.org
dialogal #78 —— hivern 2021
La mirada necessària COMPARTEIX DIALOGAL!
ENCARA NO T’HI HAS SUBSCRIT?
25 €
A Dialogal hi trobaràs un espai de reflexió, un lloc de creixement, de novetat, de llibertat. Una escletxa per a la transformació.
Subscriu-t’hi omplint el formulari que trobaràs a dialogal. org/subscripcio i la rebràs trimestralment a casa teva.
L’ANY
dialogal.org