L’EMPELT l’informatiu de la CUP Sant Sadurní d’Anoia MARÇ 2018
Nº 08
L A P U B L I C AC I Ó DE L’ E S Q U E R R A I N DE P E N DE N T I S TA
Sant Sadurní d’Anoia
Contra l’especulació immobiliària
Trenquem cadenes!
Els carrers seran sempre nostres
Arantxa Fernández Escoltar la ràdio, veure la televisió, llegir el diari... Els mass media estan immersos en discursos on el protagonisme del procés sobiranista català té noms propis de polítics. Sembla que el menú diari es basa en les picabaralles dels uns i els altres. Del què ha dit un i del que ha contestat l’altre. El filibusterisme polític no ha d’enlluernar el que ha viscut aquest país en els darrers mesos.
La presa dels carrers el 20 de setembre va ser una de les mostres més importants del procés d’empoderament popular. La ciutadania es va mobilitzar esporàdicament, a cop de Whatsapp, amb el cap serè i els objectius clars. Amb els referents de les mobilitzacions massives dels darrers 11S, els catalans i catalanes van mobilitzar-se sense treva per a defensar els seus drets democràtics. Durant l’1O van caure les caretes. El règim del
78 va posar a primera fila les seves armes més roïns per a acabar amb un procés totalment demòcrata. Atacar civils amb les mans alçades sota el crit “Volem votar”? La democràcia que ens havien venut, es demostrava que era un vel on amagar el feixisme més ranci que ha restat latent durant tot aquest temps. Davant d’aquest fet, el poble no va donar el seu braç a tòrcer. Va fer un pas valent, va
defensar amb els seus cossos les urnes i va mantenir la seva dignitat i orgull en peu de guerra. El mateix va passar el 3O i el 8N. Una organització popular de carrers, barris, municipis... L’embat de l’estat serà permanent i no obeirà a les peticions de diàleg ni de democràcia. No és el seu model. Davant d’aquesta realitat, hem de mantenir-nos alçats. Amb la dignitat rebel que hem mantingut en els dar-
rers mesos, per a defensar els nostres drets i les nostres llibertats, per a decidir el que volem ser. López Obrador va fer cèlebre la frase “Sols el poble salva el poble”. Siguem-ne conscients. El procés sobiranista català és fruit de la seva gent. D’aquells qui han aguantat una i altra vegada els embats del poder.
Justícia, dignitat i dret a l’habitatge A
SANT SADURNÍ
EXISTEIXEN DE
65
PISOS BUITS
GRANS TENIDORS
QUE PERTANYEN A...
27 BBVA 10 Sareb 9 ARRAHONA
IMMO SLU
7
Banc de Sabadell
2
Bankia
2
Banco Mare Nostrum
2
BUILDINGCENTER
SAU 2
UNNIM Sociedad de
Gestión de Activos
Immobiliarios SA
2
SABADELL REAL
STATE
DEVELOPMENT SL
1
Banco Santander
1
LANUSEI INVESTMENTS SL
Núria Brossa Quan parlem del dret de una persona a tenir les necessitats cobertes, també estem parlant de salut integral de la persona. Segurament la primera imatge que ens imaginem al respecte són les necessitats bàsiques o fisiològiques, és a dir, respirar, nodrir-se, descansar, evitar el dolor i mantenir la temperatura corporal. Aquesta seria la primera necessitat a la jerarquia de les necessitats humanes (Maslow Theory of Human Motivation,1943). La segona és la seguretat, física i de salut, i els recursos, on s’inclou també l’habitatge com a dret humà. “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, l’alimentació, la vestimenta, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris”. Resumint, el dret a la vida. Si fem una mirada enrere i ens situem en el període de la crisi immobiliària del 2008, veiem que em passat de la crisi de la hipoteca –és a dir, de la compra, on era més barat hipotecar-se que anar de lloguer, on es proposaven hipoteques com un efecte màgic, com un caramel per els nens,– a una crisi del lloguer a partir del 2017. Segons molts experts, és la nova crisi immobiliària, però ara centrada en el lloguer. D’aquest fet, d’aquesta realitat basada en l’especulació del
habitatge no se’n parla, tot i que cobrir aquesta necessitat bàsica i gaudir del dret del habitatge, està sent un handicap que afecta cada vegada a més persones. El 2013, el govern del PP de Mariano Rajoy va permetre i va contribuir a aquesta especulació, amb la llei de rentament urbà. Amb aquesta norma es disminuïa el contracte de lloguer dels 5 als 3 anys i es facilitava la expulsió del llogater i/o poder augmentar el preu del lloguer de l’habitatge. Per tant, l’administració no va aprendre dels errors de la crisi del 2008 i a més, va fer una legislació que fos permissiva amb aquesta especulació. Fent una mirada més propera, cal dir alt i clar que els ajuntaments també en són còmplices! Les polítiques per a afavorir el lloguer són nul·les, també a Sant Sadurní. A tall d’exemple, són molts els municipis on no s’apliquen polítiques per a evitar que els grans tenidors continuïn amb les seves pràctiques especulatives. Si tenim sanitat i educació públiques, que són drets i necessitats bàsiques, perquè no podem tenir cobert el dret a l’habitatge públic? Per què no podem regular l’habitatge per dignitat, justícia i dret? Per què els poders públics no treballen per a garantir el dret del habitatge a totes les persones? A França
el parc d’habitatges públics és del 20%, als Països Catalans d’un 1%. Com explica el Sindicat de Llogaters, a molts llocs d’Europa, el lloguer està sotmès a una regulació que posa un topall en l’increment del preu. Això fomenta una interrelació entre petit propietari i llogater: un extreu rendibilitat immediata del immoble de forma segura i tranquil·la, i la vegada es crea una relació més equitativa i equilibrada amb el llogater. La realitat de la nostra societat és la de famílies amb rendes mitjanes i baixes, joves que es volen emancipar amb sous precaris, sense poder assumir el cost de un habitatge de lloguer... Una de les dades més esfereïdores que denuncia el Sindicat de Llogaters és que els menors de 35 anys destinen el 65% del seu sou en pagar el lloguer. A més, la situació no deixa pas a cap tipus d’esperança. La nova crisi de l’habitatge fa que ens trobem amb desnonats per l’impagament d’hipoteques, com de lloguers. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va registrar el passat mes de gener del 2018 al Congrés de Diputats, un projecte llei per a regular, el preu de l’habitatge. –entre altres afectacions per a les persones i el seu dret a l’habitatge.
“Què fa una noia com tu, tan sola, en un lloc com aquest?” Alba Bautista Podem dir que el principi definitori de l’espai públic, radica més en la seva naturalesa sociològica que en la seva naturalesa jurídica, és a dir, en els seus usos i condicions d’accés. Quotidianament, sorgeixen tensions pel seu ús. Les persones podem fer ús de l’espai públic sempre que això no es converteixi en un inconvenient per a altres usuaris i usuàries, fet que no resulta gens senzill. Per tant, la conducta de les persones s’ajusta de forma recíproca a les altres. Es tracta de pactes implícits i dinàmiques que es re negocien constantment, entre persones i grups socials amb interessos, valors i identitats diverses. Durant aquestes negociacions apareixen conflictes, dins dels quals algunes persones han de tenir prioritat, fet que esdevé- sense cap mena de dubte- una qüestió política. En aquesta línia resulta summament interessant repassar quin és el paper que han exercit –i segueixen exercint- homes i dones en l’espai públic. Històricament, parlar d’home públic significava parlar d’aquell descone-
gut que, sense haver de pagar cap tipus de peatge, ni haver de donar cap tipus d’explicació, podia circular per l’espai públic. Parlar d’home públic, era parlar de ciutadà: aquell personatge clau del sistema polític lliberal, un element fonamental de la democràcia. Parlar de dona pública, significava invertir el terme, fer referència a la seva negativitat. Dona de carrer, dona pública, significava prostituta, en quant al seu condicionant d’accessible a tothom. L’ús que les dones han fet històricament de l’espai públic, enfront a l’ús dels homes, evidencia precisament els conflictes i les relacions de poder existents a qualsevol indret de pobles i ciutats. De fet, les pròpies nocions modernes de ciutadà i “urbanita” contemplen originàriament a la dona com una anomalia, un element que no encaixa, demostrant l’existència d’un ordre polític sexual dominant, que ha traçat les ciutats d’una forma precisa per a que es desenvolupin certes relacions socials, marcades clarament per uns rols de gènere.
No s’ha de perdre de vista la qüestió de la inseguretat que pateixen les dones quan posen un peu al carrer. Per a les dones, “allò públic” representava el lloc on es patia el risc de perdre la virtut, d’embrutar-se, de tornar-se una “puta” a ulls de qui podien passejar lliurement per qualsevol carreró fosc. És cert que la ciutat es transforma perquè els ciutadans es transformen, així doncs, podem dir que amb el pas del temps aquest ordre polític sexual s’ha vist modificat? És a dir, les dones seguim exercint el mateix paper en l’espai públic? Bé, m’agradaria que la resposta fos molt diferent a la que realment és, però lluny d’ésser una societat asexuada, la societat occidental encara a dia d’avui és una societat masculina. Malgrat que és cert que la presencia de les dones al carrer és molt més gran que fa un parell de segles, és imprescindible tenir en compte que “estar més present, no implica haver esdevingut més visibles”. Encara, la socialització primària i
secundària de nens i nenes, compta amb grans trets provinents del patriarcat, que es reprodueixen en forma d’ideals de masculinitat i feminitat, provocant una por terrible a que les nenes, noies i dones sortim al carrer. Paradoxalment la dona, que es veu invisibilitzada com a subjecte social, pateix una hipervisibilització com a objecte de consum i d’atenció aliena. La presència de les dones a l’espai públic encara dista molt d’ésser igual que la dels homes. Tot i que ha augmentat, ho ha fet d’una determinada manera, i això es deu a qüestions arraigades en lògiques i concepcions passades: com l’associació entre la presència de dones al carrer i la prostitució. La dona s’ha hipervisibilitzat com objecte mercantil, un objecte de desig. Per a les dones l’expressió “sortir” encara implica “amb”, perquè a més de protegir, qui acompanya a la dona està justificant l’absència d’aquesta a l’espai domèstic. Que cada vuit hores, una dona sigui violada a la península, no és –ni de lluny- un fenomen aïllat.
Enoturisme Penedès: reptes 2018
Mireia Borrell El passat dijous 25 de gener va tenir lloc al “Vinseum” el resum de les accions dutes a terme per Enoturisme Penedès l’any 2017 i les propostes que es desenvoluparan durant el 2018, coincidint amb l’any del “Turisme Cultural”. La regió del Penedès continua treballant per a buscar un lloc diferenciat dins de les destinacions enoturístiques del nostre país. Tot i que el 2017 acaba en un balanç positiu, s’ha de continuar treballant per adaptar-se a les necessitats canviants del sector.
és aconseguir diversificar les propostes turístiques per a aconseguir facilitar l’estada a tots els visitants i atraure altres segments de població, desenvolupant i potenciant el “turisme d’autocaravanes”. El pressupost que s’hi destinarà des del Consorci de Promoció Turística del Penedès són 250.000€. Un projecte en fase de desenvolupament on es vol incloure 12 municipis que tindran àrees d’acollida per a aquest tipus de vehicles, juntament amb alguns cellers que ja compten amb aquests serveis actualment.
del “Penedès 360” que ja compta actualment amb tres rutes (la quarta està en fase de desenvolupament) per a conèixer el Penedès des d’una vessant molt més natural i rural, on les persones amants de la mountain bike, del senderisme i de la slow bike puguin trobar un encaix en el nostre territori. Tot això, va estretament lligat a la millora i homogeneïtat de la senyalització turística en tots els municipis i la creació del Mapa Alpina Penedès on es podrà trobar tota la informació de camins i senders de la nostra zona.
Un dels objectius principals de la regió
Una altre proposta interessant és la
Finalment, cal recordar que Enoturis-
me Penedès ja compta amb 202 empreses incorporant aquest any 8 empreses més. 5 allotjaments rurals, 1 empresa de ciclisme, 1 vinateria i 1 empresa de lloguer de cotxes d’època per recórrer el Penedès. Esperem doncs, que el Penedès continuï millorant el seu turisme sempre des de la vessant més sostenible i amb respecte a l’entorn i al nostre paisatge més estimat.
Un poble per a totes? Fa poc que van obrir la nova biblioteca. Tot i que se sentien bons comentaris de la nova sala d’estudi per a l’època d’exàmens, també se n’han sentit de negatius sobre l’horari d’obertura de la mateixa. I és que com pot ser que l’Ajuntament obri portes a les 8.00h del matí, la Fassina a les 9.15h, i en canvi no podem accedir a la biblioteca fins les 10h? Tot això acompanyat del desgast que ha suposat econòmicament per a Sant Sadurní, si tenim en compte que es va perdre la subvenció i ha obert gairebé 1 any més tard del que tocava... I tot això per què? Per la nova moda dins de la política municipal: l’interès infundat en l’atracció del turisme, que ens ha portat a una manca de projectes amb un benefici directe per als que hi vivim. Pensem que una cosa no és privativa de l’altra, i que si no manquen recursos per a augmentar infraestructura turística, esperem que tampoc en faltin per a complir amb certes demandes del jovent. Algunes d’elles tant bàsiques com ara la manca d’un local d’oci realment gestionat per les joves, un augment de la freqüència en el transport als centres d’estudi com les universitats, una sala d’estudi amb horaris ampliats durant tot l’any, o la promoció d’una borsa de treball per al jovent. En definitiva, des d’ARRAN Sant Sadurní demanem que es deixi de centrar l’acció política del municipi en el benefici econòmic dels que treuen rèdit del turisme, i es comenci a dirigir al poble. Al cap i a la fi, aquest és de les que el vivim i treballem en el nostre dia a dia.
DAVID MARFIL
PAICAM: respecte i cura per als malaltss Les persones malaltes poden veure’s en una situació de vulnerabilitat o prop de l’exclusió social. Les baixes cada vegada més restrictives, els criteris per a atorgar l’incapacitat laboral, juntament amb l’atur i la precarietat laboral actual, ens porten a una situació on el malalt no es respectat. Els encarregats de decidir aquests temes és l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), ara anomenat Sub-direcció General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM). El 13 de gener de 2016 va néixer la Plataforma de Persones Afectades per l’ICAM (PAICAM) amb l’objectiu de donar a conèixer el mal tracte i el funcionament injust d’aquests organismes i de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Els principals punts que tracta la plataforma són: •
• •
•
Denunciar les altes laborals injustificades, denegació d’incapacitats i tracte humiliant que reben molts pacients. Exigir el compliment dels drets dels treballadors. Denunciar el finançament de l’SGAM, ja que una part important del seu pressupost provinent de l’INSS està condicionat per la disminució del temps i el nombre de baixes, i minimitzar el nombre d’incapacitats. Treure a la llum la derivació per part de l’INSS i de l’SGAM a centres privats per a la realització de proves als malalts, tot i que això va en contra de les resolucions del Parlament de Catalunya i de l’opinió dels experts sanitaris.
L’assemblea de la PAICAM es reuneix el primer dimecres de cada mes a les 17.30h a la seu del Col·lectiu Ronda (c/ Trafalgar, 50 Barcelona).
La Vinyeta CARMELO MAYORAL
JAUME PUJOL
Ai Dolors! Ets còmplice…. Sí, sí. Ets còmplice, perquè el teu govern va organitzar, permetre i després obviar, un atac feixista, desproporcionat i de violència extrema, en un acte de democràcia en ple segle XXI. Teníem clar que com a CUP no ens podíem quedar de braços creuats quan es va atacar, sense escrúpols, al poble sobirà de Catalunya. Per aquest motiu, vam decidir presentar una moció per a declarar a la ministra d’aquest govern repressor, persona non grata a la nostra vila. Vam començar els contactes amb les forces que a priori ens havien de donar suport en aquesta tasca. Al principi, tot apuntava a que la moció tiraria endavant, però... Ohhhhh! Sorpresa! Arriba el dia del ple i a PdCat i ERC els hi tremolen les cames. Amb el seu filibusterisme electoralista al que ens tenen acostumats, decideixen fer-se enrere i la moció no prospera. “Hem rebut pressions”, ens van dir. Pressions de qui? D’on? Dels lobbies de la bombolla, afins al partit de l’àguila? Què és més important, la butxaca o la coherència de defensar a totes aquelles víctimes que van patir en els seus propis cossos, una violència policial que feia temps que no es veia, en un estat que presumeix de democràcia, però que no respecta la voluntat d’un poble? Abans de fer cas a una persona que mira només pels seus interessos econòmics, penseu en la gent que ha patit, pateix i patirà, per a assolir el somni de tot un poble.
Bre us Notícies EL GOVERN SUSPÈN EN PLANIFICACIÓ Sabíeu que el govern es va negar a dur a terme un pla participatiu que consultés a la gent de Sant Sadurní quines són les prioritats en matèria d’equipaments per als propers anys? Sabíeu que s’han decidit, de manera unilateral i sense cap estudi, dues grans inversions com són la construcció d’un espai esportiu polivalent (500.000€) i la compra de Can Guineu (300.000€)? LA FRASE DE L’ANY: Davant d’aquesta realitat, i després que la CUP demanés una consulta a la ciutadania en el ple del febrer del
Josep Maria Ribas va constatar: “La gent ja decideix quan exerceix el seu dret a vot cada quatre anys”. 2017, l’alcalde
QUÈ HI VOLEN A CAN GUINEU? L’equip de govern ha decidit, sense consultar a ningú, comprar Can Guineu als tres grans cavistes propietaris (Freixenet, Codorniu i Juvé & Camps) pel mateix preu que els hi va costar (300.000€). L’Ajuntament haurà de fer la inversió més gran de la seva història per a arreglar allò que 30 anys d’abandonament absolut i irresponsabilitat han provocat. Però, què hi volen fer? Oficialment diuen que no ho saben (un fet molt greu!). Fonts del govern ens diuen que “veurien amb bons ulls destinar l’equipament a la promoció del cava”. Si això passés, no suposaria arreglar un edifici originàriament dels cavistes amb diners públics, per tornar-los a cedir l’ús? Tenint en compte el fracàs del CIC Fassina, cal tornar-se a plantejar més equipaments per a promocionar del cava? No tenim altres prioritats la gent de Sant Sadurní?
Contacta amb la CUP Sant Sadurní: C a sa l In d ep e n d e n t i s t a El Carràs C /Esgl ési a ,5 Hora ri : di l l un s i d i j ou s d e 4 a 7 d e l a t ard a Ta mb é p ots c on t ac t ar amb l a Carl ot a ( 671. 00.01.21) i el J o rdi (671.00.01.49) Ma i l : cup sts ad u rn i @ g mai l . c om
Sant Sadurní d’Anoia