L’EMPELT l’informatiu de la CUP Sant Sadurní d’Anoia Sant Sadurní d’Anoia
JUNY 2018
L A P U B L I C AC I Ó DE L’ E S Q U E R R A I N DE P E N DE N T I S TA
Nº 09
Has deixat enfonsar un edifici durant 30 anys?
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
JUNY 2018
Els Barris
Amb l’arribada del bon temps ens agafen ganes d’estar al carrer, de gaudir dels nostres carrers. I potser la manera de gaudir-ne per excel·lència és amb
les festes. Les festes són cultura, tradició, arrelament i convivència. Sortim a ballar, jugar, escoltar música…
Rosa López Una de les nostres festes més emblemàtiques és la de Barris. Té tots els components per a esdevenir un èxit. Totes les persones del poble hi poden participar, tant en l’organització com en el moment de gaudir de les activitats. Es recullen diners i entre tots ho fem tot. Al vespre, les cases s’obren a tothom que passi per tal de gaudir d’una copa de cava i un tall de coca per a celebrar l’arribada del estiu. Quan acaba el barri, es fa el tradicional rengle on pot assistir tothom del barri. Però que és el rengle? La gent es guarneix per anar a l’església i homes i dones van separats (les dones amb mantellina de diferent color depenent de si són solteres o casades). I el Barri Ajuntament, amb el rengle dels confits, fem anar als nens a recollir una bossa de confits, que molt amablement ens entreguen les autoritats. Podríem plantejar-nos una mica de renovació de tradicions. No cal pas-
HOMES I FEMINISME Per a un home ser feminista és un procés continu de desaprenentatge. Desaprendre per tornar a aprendre. Jo mateix, que tota la vida he defensat activament la igualtat entre dones i homes, o millor dit, l’equivalència, perquè tenim problemàtiques diferents, fa pocs anys encara li discutia a una companya de la Ruda que era millor parlar d’antisexisme que de feminisme. Tela. Hem de ser conscients que en major o menor mesura tots hem fet actes, comentaris masclistes. A la feina, anant de festa. Tots hem rigut “brometes”, tots hem banalitzat i hem mirat cap a una altra banda. Tots. Per això, pel que hagi pogut fer, demano perdó. Hem estat educats en una soci-
etat masclista i se´ns han atorgat uns privilegis de totes totes, injustos. I ja ha arribat l’hora que els homes hi renunciem, i que participem activament en aquesta lluita, que també és la nostra. Això no vol dir que ens posem davant i ens erigim en portaveu, que ens coneixem. Vol dir, primer de tot, callar i escoltar. Humilment. Això és imprescindible per entendre i canviar les conductes. També cal que visualitzem el nostre suport participant en les mobilitzacions i actes, i entendre també quan no vulguin que hi siguem. No cal que ens sentim ofesos. Hem de tenir present que nosaltres, els homes, som els veritables culpables de la perpetuïtat del masclisme i com a conse-
La llengua Ni TOCAR-LA
Les coses canvien amb el temps i cal que ens hi adaptem i canviar el que calgui per a fer el millor per a tothom. De segur que en el moment de la seva creació, la situació social era diferent i les coses que estaven bé o eren adequades, potser ara no calen. Pensem-hi i potser, també des d’aquí, fem un pas endavant cap a la igualtat real.
Jordi Nortes
qüència, de l’heteropatriarcat. I hem de ser els que més hem de lluitar contra aquesta xacra. I ho hem de fer on la veu del feminisme no arriba, que és en els moments que estem sols. A la feina, als grups de WhatsUp... Si no critiquem aquestes actituds i fets davant dels altres homes, no avançarem mai. No tinguem por de quedar com el pesadet de torn, ni de perdre amistats. Hem de fer pedagogia
país, és un model d’èxit. Però pel que es veu, algú que diu estimar Catalunya i estimar el català, concretament C’s vol destruir aquest model a Joan Martínez (Ticus) qualsevol preu. És fins i tot un A hores d’ara, no coneixem cap teoria (en pro objectiu programàtic. No cal dir que estimar de les llengües minoritàries i en perill) que Catalunya i el català, no et converteix en nacisuspengui el model lingüístic d’escola catalana. És més, pel que diuen els experts, dins i fora del onalista, només faltaria. Però dubto que bona
sar a rendir tribut a les “forces vives” del poble (polítics, capellans, policia (aviat Guàrdia Civil)... Tenir la canalla durant dues o tres hores al sol i que tot això formi part d’una activitat de l’escola... Potser no cal separar per sexe als rengles ni per estat civil. Potser podria ser mes popular, planer i igualitari. Això sí, als vespres a passar per les cases a brindar amb els veïns, però mantenint les portes obertes a tothom i no degenerant en festes privades on sols van les colles de sempre.
entre nosaltres, si volem canviar res. Més de la meitat de la població està discriminada i només tenim dues sortides: continuar sent part dels opressors, o lluitar per una societat realment justa. Que el silenci no ens torni a fer còmplices.
part dels que fundacionalment volen destruir un model d’èxit que permet la supervivència del català, estimin el català. No és obligatori estimar el català, només faltaria, però tampoc cal que ens tractin de rucs mentint-nos tant obertament. La mentida, la fal·làcia, el cinisme i el populisme també formen part del discurs de C’s. No cal ser cap expert en matèria socio-lingüís-
Nº 09
FeudALisme
2.0 Jaume Pujol
Com si encara estiguéssim en plena edat mitjana, ens pretenen encolomar allò que ja no volen, allò que després de molts anys se’ls hi ha fet vell, els hi fa nosa i no en poden treure rendiment. Però què s’han pensat? Que poden fer i desfer i que ningú es queixarà? Senyors de l’Ajuntament, prou de sotmetre’s davant de les pressions de les grans oligarquies. Després de la presa de pèl de La Fassina (obra faraònica del senyor Joan Amat), infrautilitzada i amb oficines buides, d’un Centre d’Interpretació del Cava que rep menys visites que el tren de la bruixa, del pou sense fons que ha suposat la remodelació de les antigues escoles per fer-hi la nova biblioteca– que l’ex alcaldessa i alcalde actual volien inaugurar doblement per a penjar-se les medalles–, ara ens han colat l’últim gol: el de Can Guineu. Un edifici que cau a trossos i que ens vendran per un mòdic preu (300.000€), però que la remodelació ens sortirà per un ull de la cara (5M€ segons els tècnics). Estem farts de malgastar, de que no es consulti amb la ciutadania què s’ha de fer amb els equipaments, i que sempre s’acabi ballant al so que marquen els interessos, els diners i els favors prestats. PROU! O potser encara tenim un raconet per si el senyor rector ens vol col·locar un tros de la rectoria a bon preu?
tica. Sé el que veig. I veig que tots els amics i coneguts que hem estudiat amb el model d’escola catalana, tinguem la llengua materna que tinguem, coneixem les dues llengües amb prou solvència per entendre’ns amb tothom. Per això cada volta que, sigui qui sigui, el PP o C’s intenta destruir el model lingüístic de l’escola catalana, la major part de la societat catalanoparlant o castellanoparlant, independentista o no, el defensa a ultrança. I per això totes diem: LA LLENGUA NI TOCAR-LA!!
LA PUBLICACIÓ DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA
JUNY 2018
Nº 09
On és la Cultura a Sant Sadurní? Consol Saénz El passat dissabte 14 d’abril, un grup de veïns de la vila ens vàrem trobar per a decidir participar en la campanya “No Callarem” a favor de la llibertat d’expressió, una campanya que organitzava diferents activitats culturals arreu del país. No teníem gaire temps per a organitzar, tot i així en començar a donar veus de la convocatòria, la resposta per part de músics, poetes, col·lectius i entitats relacionats d’una o altra manera amb la cultura, va ser ràpida i molt nombrosa. Aquest fet va tornar a constatar que malgrat les mancances d’infraestructures culturals a Sant Sadurní, el substrat cívic-cultural és divers, de qualitat i entusiasta. I si és així, ens demanàvem, com és possible que una vila com la nostra, no disposi d’espais que puguin permetre una programació cultural regular, on sigui possible escoltar concerts, veure teatre, dansa o cinema en condicions? Cert és que en els darrers mesos, hem vist com obria la nova biblioteca, amb més espai –i per tant més cultura– i amb sales que permeten fer activitats relacionades. Em congratula aquest nou espai, encara més, tenim en compte l’esforç i l’empenta que disposen les persones que hi treballen. Anem però més enllà: com a periodista especialitzada, participo a diferents fòrums relacionats d’una o altra manera amb el fet cultural. Sóc prou coneixedora dels circuits
Anna Solé
artístics del nostre país, i em produeix llàstima comprovar una vegada i una altra, com Sant Sadurní amb tot el seu potencial social i econòmic, en queda fora. Quan algunes vegades he demanat a programadors públics o privats per què pobles molt més petits i recòndits que el nostre, són objecte de la seva atenció, una de les respostes ha estat unànime... “¿On voleu que programem? No hi ha espais adients”. Anem doncs al “quid de la qüestió”. Sant Sadurní té una molt greu mancança d’infraestructures culturals. Sant Sadurní no té un auditori ni res que s’hi assembli. Sant Sadurní no té un espai on col·lectius i entitats puguin treballar i exposar els seus treballs, les seves creacions amb CONDICIONS, i ho poso en majúscula, perquè la cultura necessita mínims. No, no qualsevol espai serveix per a fer actes culturals... Divertiments potser sí, activitat cultural no. Escric això perquè, tot i que a vegades he pensat a llençar la tovallola respecte al present i futur cultural del poble, fets com el que ús he explicat a l’inici, m’han fet canviar d’opinió. Bé això, i pensar com seria poder omplir La Fassina –un espai desaprofitat– o la capella de l’Índex, de més cultura. I encara més... Que Sant Sadurní pogués tenir l’espai de creació cultural que es mereix.
Un espai públic i a disposició dels vilatans. Un espai cèntric on els joves i els veterans creadors, podrien treballar i compartir experiències amb el públic. Un espai recuperat per al poble i dedicat a la cultura, a la socialització d’un poble que dia rere dia ha de marxar fora per gaudir de moments d’oci i cultura. Difícil? Impossible trobar aquest espai? Tot el contrari. El tenim a tocar i és nostre, del poble, perquè l’Ajuntament esta a punt de comprar-lo. Sí, l’Ajuntament ha decidit comprar l’espai que Sant Sadurní es mereix com a centre cultural: Can Guineu. Aquest és l’espai
Segons l’Agència de Residus de Catalunya produïm de mitjana 1,37kg per habitant i dia de residus, i gairebé la meitat del pes és
orgànic. Gràcies als compostadors de casa, hem reduït un 80% l’orgànica que llencem i hem guanyat un compost de qualitat (i gratuït!) per a les nostres plantes. La meva reflexió és sempre la mateixa: per què tots els temes que ajuden al medi ambient sempre ens pesen? Per què sembla que fem un favor algú altre i no a nosaltres mateixos si reciclem? Contaminem l’aire que respirem però ens queixem si hem d’anar a 80 per l’autopista, destruïm nius d’orenetes però ens queixem quan ens piquen els mosquits (una parella d’oreneta cua blanca pot arribar a menjar 2.500 mos-
quits al dia!), ens queixem dels rius contaminats però llencem l’oli per la pica. La llista és inacabable! La protecció del medi ambient no s’hauria de considerar ni un mal de cap ni una obligació, sinó un deure més dins dels nostres valors com a societat. Hem d’entendre que hem d’actuar si volem continuar vivint en el món tal com el coneixem. Potser és utòpic, però, SÍ, els petits canvis són poderosos i tots hem de participar! Així que ja ho sabeu, quan vulgueu us convido a visitar els meus compostadors!
Ara doncs hem de fer sentir les nostres veus. No badem. Després de tenir la panxa plena, l’aliment principal de l’ésser humà és la cultura, i a Sant Sadurní ens manca una bona cuina per a fer gustosos platets culturals. El Centre Cultural de Cal Guineu hauria de ser un dels nostres objectius.
?
Per què ens importa una merda el medi ambient
A casa tinc un compostador. Quan dic aquesta frase la gent s’esgarrifa. Un compostador? Deu fer pudor, deus tenir bitxos o rates,... La llista d’inconvenients que anomenen és llarguíssima, sense comptar que et miren com si fossis d’un altre planeta. Finalment, quan afegeixo que de fet en tinc dos, i que l’altre és un vermicompostador (compostador de cucs), la cara de fàstic ja no la poden dissimular.
públic que hem de reivindicar. L’Ajuntament ha promès un procés participatiu per a decidir l’ús de Can Guineu.
Sabies
Violació: de l’excepció a la norma? Pel que fa a Catalunya, les violacions a les dones estan augmentant progressivament. El balanç de seguretat i activitat policial de la Generalitat de Catalunya publicat pels Mossos d’Esquadra, conclou que es denuncia una agressió sexual, amb violència o intimidació, cada 12 hores. El 90% de les denuncies són fetes per dones. Entendre la problemàtica estructural, comporta revisar el context en el qual s’encabeix tot,
començant pel funcionament i la inadequació institucional dins el nostre sistema d’administració judicial, que desemboca en una normalització de la violència cap a les dones. Per exemple, separar en categories diferents ‘abús sexual’ i ‘violació’, és a dir, no considerar que un abús en sí mateix comporta violència, crea dues problemàtiques greus: autoresponsabilització de la víctima i creació d’una realitat distorsio-
Alba Bautista
nada. Això pot veure’s reflectit en situacions de qüestionament a la víctima: ¿Estàs segura del que dius? ¿Vas tancar les cames? ¿Com anaves vestida? ¿Anaves sola? O la manca de prioritat d’elements com els Grups d’Atenció a la Víctima dels Mossos, ja que la denúncia resulta una peça clau dins el procediment. Tot el que no queda registrat pot ser qüestionat. Per aquest motiu hauria d’ésser
fonamental una formació integral en matèria de violència masclista per a totes les operadores que treballen directament amb dones, des de qui recull la denúncia, fins qui jutja el cas. Passant, evidentment, pels mitjans de comunicació, que tenen el poder de crear i difondre certs imaginaris socials. S’ha de superar el mite d’Eva, les víctimes no provoquen res.
Nosaltres Produïm Nosaltres Decidim! Aquest passat 1 de maig, els carrers de Vilafranca van tornar a ser testimonis de la manifestació de l’Esquerra Independentista (EI) pel dia del treballador. Aquesta iniciativa, reimpulsada després de dos anys pel conjunt d’organitzacions que composem l’EI a nivell territorial, pretén denunciar un cop més el nivell de precarització– ja sigui a través d’ETT’s, treballs invisibilitats, pensions de misèria o qualsevol altre situació que patim les classes populars. Des d’Arran Sant Sadurní, vam participar activament de l’organització de la pròpia
CARMELO
manifestació i de les diferents xerrades i actes previs amb la resta del conjunt. La recuperació d’aquesta diada a nivell comarcal, a suposat l’activació d’una coordinació més estreta entre les diferents organitzacions que esperem que pugui generar dinàmiques pròpies pel conjunt del moviment a l’Alt Penedès, amb la finalitat de continuar afrontant l’opressió que patim com a poble i com a classe. Però principalment, suposa la recuperació d’una diada per a la reivindicació de les diferents lluites que afrontem com a classe treballadora.
La Vinyeta
El mateix dia 1 de maig, per a concloure totes les activitats, vam celebrar un acte polític amb Vidal Aragonès (diputat del Parlament per la CUP) que ens va recordar la lletra d’una cançó del grup penedesenc Inadaptats: “Sóc fill d’una barri obrer, on es lluita per viure, per pagar unes lletres, a uns bancs que et roben el futur, ...” Perquè l’1 de maig ha de ser el dia de la visibilització, la pressa de consciencia de l’Orgull de Classe i de la nostra lluita contra totes les explotacions que sofrim.
tenemos menos, e injusticias que su sistema sentencia. Es por eso que, radicalmente, sin querer posponer ni minimizar ninguna de mis demandas de paz, igualdad y justicia, hoy intento participar en una organización política que se estructura en asamblea. Donde no hay un líder ni butacas. Que como
L’Ajuntament s’ha compromès a tenir espai públic dedicat a la memòria de Guillem Agulló, jove militant de l’esquerra independentista assassinat pels feixistes el 1993?
La majoria de Consells Sectorials, com el de l’escola de música o el de la ràdio entre d’altres, encara no s’han convocat ni una vegada en aquest mandat?
El govern ha baixat gairebé 12 punts en el darrer any en qualitat de transparència? A la web de l’Ajuntament no s’hi pot trobar ni els sous ni el patrimoni dels regidors i regidores?
No me creo un duro Cuando escucho los parlamentos políticos en los hemiciclos, sedes, actos… Tiendo a no creerme un duro. Ellos prometen paz, igualdad y justicia, pero yo sólo veo guerras que ellos planifican y ejecutan, desigualdades que ellos legislan, donde los menos siempre tienen más y los más siempre
que?
hormigas incansables y para nuestras reinas, que son nuestras hijas, lucha y avanza con voz de mujer trabajadora y migrante, para que radicalmente la luz sea mañana para los más. Para todas todo, para nosotras nada
Gràcies a la moció que va presentar la CUP, s’ha obert la porta a municipalitzar les zones blaves de Sant Sadurní?
El “Casa de la Vila” surt amb més de 4 mesos de retard pels interessos de l’equip de govern?
Agromillora, després de construir il·legalment l’ampliació de les seves instal·lacions i de que l’Ajuntament li legalitzés aquesta irregularitat durant sis mesos, ara demana una pròrroga per seguir utilitzant les instal·lacions que no hauria d’haver construït?
La comissió que s’encarregava de modificar el Reglament Orgànic Municipal i el Reglament de Participació Ciutadana per obrir l’Ajuntament a la participació popular, està bloquejada des de fa mesos per l’equip de govern?
Joan Martínez (Ticus)
Contacta amb la CUP Sant Sadurní: C a sa l In d ep e n d e n t i s t a El Carràs C /Esgl ési a ,5 Hora ri : di l l un s i d i j ou s d e 4 a 7 d e l a t ard a Ta mb é p ots c on t ac t ar amb l a Carl ot a ( 671. 00.01.21) i el J o rdi (671.00.01.49) Ma i l : cup sts ad u rn i @ g mai l . c om
Sant Sadurní d’Anoia