L’EMPELT l’informatiu de la CUP Sant Sadurní d’Anoia JULIOL 2016
L A P U B L I C AC I Ó DE L’ E S Q U E R R A I N DE P E N DE N T I S TA
Nº 05
Sant Sadurní d’Anoia
P OR A L A
Desobediència
AUDIÈNCIA NACIONAL El govern de Sant Sadurní obeeix l’Audiència Nacional
La Reina del Cava és història
D
esprés de 32 anys de la celebració de la Reina del Cava, l’Ajuntament de Sant Sadurní no tornarà a acollir aquest acte. L’esdeveniment, organitzat per la Confraria del Cava, exposava en un espai públic uns rols sexistes que vulneraven els drets de les dones. Amb l’arribada al consistori, la CUP Sant Sadurní tenia clar que calia acabar amb un acte d’aquestes característiques a la plaça de l’Ajuntament. Tot i que la moció presentada al setembre no va ser aprovada –amb els vots en contra de l’equip de govern i la majoria de l’oposició– es va continuar pressionant per a acabar amb una festa que perpetuava els estereotips del sistema patriarcal. En ple s.XXI, Sant Sadurní no podia fer bandera d’una celebració totalment masclista. L’escena recreava la dona com un element merament decoratiu: se la passejava vestida de núvia i acabava al balcó de l’Ajuntament escoltant un discurs pronunciat sempre per un home. Els paràmetres per a la seva elecció eren purament estètics: els darrers 20 anys, 14 Reines del Cava han estat models o presentadores de televisió. Aquestes xifres demostren que es tenia en compte el físic i no els mèrits professionals i/o intel·lectuals de l’escollida. Aquests són els valors que com a vila volíem transmetre? Quin missatge donem als nostres joves? Sant Sadurní ha escollit el 2016 com a any per a lluitar contra la violència de gènere. Són moltes les activitats que s’han realitzar i es realitzaran per a aconseguir l’objectiu d’assolir entre tots un municipi on les diferències per qüestions de gènere desapareguin. Construir un Sant Sadurní més social i igualitari, passa per eliminar tradicions que vulneren els drets dels col·lectius socials. La CUP Sant Sadurní celebra aquesta decisió i espera que el nou projecte de la Confraria, els ambaixadors del cava, compleixi amb els valors de respecte i igualtat que defensem.
CUP SANT SADURNÍ D’ANOIA
EDITORIAL De s d e la CU P S a n t Sadurní volem a c la rir la p o lè m ic a sobre la portada d e l n ú m ero 4 d e L’ E mpelt. L’objectiu e r a s im u la r els c a r t ells que durant a n ys va n d ec o ra r p a s sadissos i estanc e s d e ls h o s p it a ls . T ot plegat, relaci on a n t -h o a m b el q u e considerem una e x t e rn a lit z a c ió en c o berta de la Casa d e ls Avis , i la m à xima responsable d ’aq u es t a d ec is ió , l’ alcaldessa Maria R o s e ll. So m m o lt c o n s c ien t s de la lluita per a l ’a s s o lim e n t d e la ig ualtat de gènere i e l t r en c a m e n t a m b el sistema patri a r c a l. La CU P S a n t Sadurní treballa p e r a a q u e s t o b jec t iu, així com per a l a m illo ra d e ls d re t s socials i la gestió p ú b lic a d e ls s e rve is . A s s e m b lea Cu p S a n t Sadurní
12 0 0 € DE S OU IL·LEG A LS
D
esprés de la modificació salarial aprovada al ple municipal, els/les regidors/es i l’alcaldessa de Sant Sadurní han passat a rebre les seves retribucions per l’assistència a comissions, juntes i plens. Aquesta mesura va ser aprovada després que l’alcaldessa, Maria Rosell, passés a formar part del grup de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya. Segons l’article 16 de la Llei 53/1984, una persona pot ostentar dos càrrecs públics però no pot rebre els dos sous corresponents. En un primer moment, el govern sadurninenc va voler mantenir el sou de 2.200€ mensuals de l’alcaldessa. Per a defugir la llei i poder compatibilitzar els 5.025,61€ de retribució per a la seva tasca com a parlamentària, van voler establir-ho en concepte d’assistència a plens municipals, a comissions informatives i juntes de portaveus entre altres. Una mesura que afectava a tots els càrrecs electes de l’Ajuntament. Després de denunciar-ho públicament, el govern va decidir reduir la retribució de l’alcaldessa a 1.200€ mensuals. Tot i que l’equip de govern defensa la retribució de l’alcaldessa “per la responsabilitat d’ostentar el càrrec municipal”, la jugada és un pedaç al límit de la llei. Davant de les polítiques d’austeritat i de transparència que tant s’escolten anomenar a dia d’avui, caldria que el govern sadurninenc donés exemple.
A RA N T XA FERN Á N DEZ
El viacrucis de “maricons” i “bolleras” i el camí cap a l’alliberament sexoafectiu
E
l 2005-2006 sent professor substitut a l’Ínter, un alumne de 3r d’ESO etzibà enmig de classe: “El Víctor és un maricón!”. I tot seguit, va voler-ho puntualitzar: “Gai”. La meva resposta fou contundent i l’estudiant discriminador va acabar enrogit i avergonyit del que havia proferit. És habitual escoltar comentaris homofòbics i transfòbics. “Mireu aquelles bolleras!”, reien uns mentre malparlaven de dues noies agafades de la mà. La cultura heterocèntrica ha fet tant mal! Quantes de les joves que se senten atretes per altres noies no exterioritzen els seus sentiments? Quants dels nois, que voldrien estimar públicament com ho fan les parelles heteros que coneixen petonejant-se a places i bars, es reprimeixen? Viure al poble, a diferència de la gran ciutat, no és fàcil, quant a la quotidianització de les relacions entre persones del mateix sexe... Cada 28 de juny d’ençà de 1969 es recorda arreu la repressió de la policia ianqui a un bar novaiorquès contra persones transgressores socialment i sexual que despertà la veu del moviment social i activisme en favor dels drets LGTBI, que reclama més igualtat i tolerància. Tanmateix, això no s’aconsegueix amb rues carnavalesques ni espectacles festius que atien una imatge d’un “col·lectiu” que com tot grup humà no és ni molt menys homogeni. Si durant dècades s’ha lluitat per acabar amb prejudicis i dosis de discriminacions abassegadores per part dels poders conservadors de sempre, avui es dóna la paradoxa que el capitalisme rosa s’ha aprofitat de l’aparador de respecte i tolerància per enriquir-se, i prou. No ajuda gaire a la naturalització si el fet de ser homosexual representa un “orgull” (manlleu del pride) quan tot humà ha de sentir-lo pel que és i el què fa, posem per cas. La imatge mediatitzant sempre en cerca la mateixa, òbviament legítima, però oblida que el discurs que fa trontollar el sistema heteronormatiu no és el de les plomes i la disfressa –únicament– sinó la lluita per a l’alliberament sexoafectiu, contra el poder establert. La transformació social (també) vindrà propiciada per la diversitat sexual i afectiva, el com viure-la a l’esfera pública de les nostres viles, sense viacrucis interiors ni penitències. JAU M E RECAS E NS
A propòsit de la desobediència
C
om tothom sap un procés d’independència és necessàriament un procés de ruptura. Això no és dolent. I encara menys si es fa democràticament, amb una majoria social al darrera i per a construir quelcom millor. Sembla evident però és necessari tenir-ho sempre ben present, perquè una ruptura implica necessàriament moments d’incertesa, d’inestabilitat i no passa res si a darrera hi ha un poble conscient disposat a sortir-se’n. Afortunadament, a Catalunya – una part només de la nostra nació –, hi ha una gran massa de gent mobilitzada i disposada a afrontar les conseqüències d’aquesta ruptura perquè hem arribat a la conclusió que la independència és un pas imprescindible cap a un futur millor. Així qualsevol procés d’autodeterminació arriba indefectiblement a un moment de ruptura. Si el moviment que impulsa aquest procés és prou madur, la ruptura s’afronta d’una manera natural. El procés polític ideal de ruptura hauria de passar sempre per les urnes, malhauradament, però, en la majoria de processos d’autodeterminació que hem conegut al llarg de la història, aquest moment de ruptura ha suposat un trencament de la legalitat de l’estat del qual la nació en qüestió es vol alliberar. Avui, a Catalunya, ens trobaríem a prop d’aquest moment. Amb un estat sense voluntat democràtica, aquesta ruptura haurà de ser necessàriament a través de la desobediència a la legalitat espanyola. Això, és evident, requereix la mobilització massiva dels independentistes però requereix també que els representants polítics d’aquest moviment encapçalin aquesta desobediència i n’assumeixin les conseqüències. Per això hem estat votats i per això hem de ser els primers. Per això hi som i n’erem conscients des del primer dia. En aquesta línia es va aprovar la declaració de sobirania al Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre de 2015. I en aquesta línia els ajuntaments d’arreu del territori vam aprovar mocions donant-hi suport. Semblava doncs que l’independentisme tenia uns representants polítics decidits a fer el pas necessari i alliberar aquest tros de país. La gent de la CUP així ho crèiem, tot i que després sembla que el grup de Junts pel Sí no esta disposat a assumir el compromís adquirit.
Malgrat que la declaració parlava obertament de no acatar les resolucions del Tribunal Constitucional, el govern de Junts pel Sí ha decidit ignorar el mandat del Parlament i abaixar el cap cada vegada que aquest tribunal ha tombat una llei aprovada pel nostre Parlament, que en teoria havíem quedat que era sobirà. Algunes d’aquestes lleis suspeses, com la de la pobresa energètica, afecten directament a aquells sectors més desprotegits per l’actual model econòmic i afecten la mateixa dignitat de Catalunya. Si creiem realment que la culminació del procés polític que estem vivint ha de ser la consecució d’un estat català al servei de la seva ciutadania, ha arribat l’hora de desobeir. Això vol dir necessàriament anar a la confrontació amb l’estat espanyol. No ens ha de fer por si tenim una majoria social a darrera, però han de ser els càrrecs electes els primers en donar exemple, com ha fet l’alcaldessa de Berga negant-se a despenjar l’estelada del seu Ajuntament o com ho ha fet l’alcalde de Capellades deixant clar que no atendrà el requeriment que li ha fet la justícia espanyola perquè faciliti la informació del ple municipal que va aprovar la moció en suport de la declaració de sobirania del 9N. Cal que els càrrecs electes, alcaldes, regidors i diputats, es comprometin a afrontar les conseqüències de la lluita per la independència.
MODEL DE CIUTAT - EL MITE URBÀ
L
a legislació urbanística a l’es-
La més r ec ent Ley d el Suel o d e 2 0 0 7
tat español, i a Catalunya com
p l a nt ej à d esl l i g a r d ef i ni t i va ment el mo-
a part actual de l’estat, sem-
no p o l i d el d r et d e p r o p i et a t , d e l ’ a p r o f i-
pre ha proporcionat eines per a l’apro-
t a ment ur b a ní st i c . L’ i nt ent no va r eei x i r
piació de les rendes del sòl. El règim
en el p r o c és d e “ p ub l i f i c a r ” el b enef i c i
d’acumulació neoliberal ha permès que
g ener a t p er l ’ a c c i ó ur b a ni t za d o r a i ed i-
aquesta apropiació se la disputin pro-
ficatòria.
pietaris, promotors i, finalment, les en-
A i x í es c o nso l i d a el mo d el úni c d e c i u-
titats financeres que es converteixen
t a t (neo l i b er a l ) en el q ue l es o p c i o ns
en l’agent dominant.
“ d e d r et a ” o “ d ’ esq uer r a ” l eg a l i t zen el
Què i qui produeix aquesta renda? Ho
p r o c és q ue es q ued a si mp l ement c o m a
podem definir com “aprofitament ur-
p r o c és ec o nò mi c , no p o l í t i c .
banístic” o edificabilitat que els Plans
No o b st a nt c o menç a a a l b i r a r - se un
Generals atribueixen a un terreny per a
c a mí p er a l ’ ur b a ni sme d el seg l e X X I ,
uns usos determinats (residencial, co-
i nevi t a b l e en el ma r c d e c a r ènc i es so c i -
mercial, industrial,…)
a l s, q ue p o ssi b i l i t i l a r ec up er a c i ó d e l es
L’aprofitament urbanístic no és una
p l usvà l ues p úb l i q ues q ue c o nt r i b ui r a n
“cosa” natural sinó que resulta de l’ac-
a p a l ·l i a r d èf i c i t s c o muni t a r i s, c o nsc i-
ció pública, és un bé públic provinent
ent s q ue el mo d el neo l i b er a l és i nc a p a ç
d’una decisió col·lectiva, a banda del
d e f i na nç a r el b ens c o muns.
contingut intrínsec de la propietat del
E sp er a nt l ’ a r r i b a d a d el no u p a r a d i g ma ,
sòl com a dret. Es produeix per la deli-
l ’ est a t a c t ua l d e l es c o ses ens o f er ei x
mitació de l’ordenació urbanística amb
un úni c mo d el d e c i ut a t : el neo l i b e-
l e s c o n d i c i o n s a d i e n t s p e r a l a seva p a -
r a l - ec o nò mi c , el d e l a r ec l a ssi f i c a c i ó d e
Malauradament, aquest no és el cas de Sant Sadurní, on l’alcaldessa Maria Rosell va deixar ben clar que ni ella ni el seu grup municipal estaven disposats a fer cap sacrifici per la llibertat del nostre país.
trim o n ia litza c ió p e r p a rt d el s a g ent s
no us sò l s q ue p r o p i c i a r a n l ’ a c umul a c i ó
ed if ic a d o rs i u rb a n itza d o r s, i s’ ha d e
d e c a p i t a l , r ea c t i va r a n el mer c a t p r i va t
re m a rc a r q u e el gen e ra l a p r o p i a a d-
d e l ’ ha b i t a t g e c o m a ex c usa d e r ec up e -
m in is tra c ió en a p ro v a r el Pl a G ener a l
r a c i ó ec o nò mi c a , d ’ hi p o t èq ues t r a m -
a m b c o n s e n tim e n t im p lí c i t d el “ r eg a l ”
p o ses, d esno na ment s c r i mi na l s, “ f o n -
No es demanava cap gran sacrifici, només un posicionament clar. Un petit acte de desobediencia, més simbòlic que res: que es desatengués el requeriment de l’Audiència Nacional espanyola que demanava la informació sobre el ple que va votar a favor de la famosa moció de suport a la declaració de sobirania, com ho han fet a Sant Pere de Riudebitlles o a Sant Martí Sarroca, per posar exemples propers, o com han fet tants altres pobles de Catalunya. Però no. Rosell no desobeirà, i així de clar ho va dir. Una alcaldessa d’un govern suposadament independentista i diputada de Junts pel Sí no va poder explicar-nos com es fa la independència complint la legalitat espanyola. No va poder perquè no és possible. La desobediència és un pas necessari per a aconseguir la independència. Qui no hi estigui disposat, un cop més, que faci un pas al costat.
d e l’a p ro p ia c ió d e les re nd es d el sò l a l s
d o s b ui t r es” , t r a nsf er ènc i a d el s b ens
a ge n ts im m o b ilia ris , c o n s o l i d a nt a i x í el
c o muns (sò l i ha b i t a t g e) a ent i t a t s f i-
m o d e l d e c iu ta t n e o lib eral .
na nc er es q ue a ssumei x en el c o nt r o l d e
E s n ec es s à ria la c rea c ió d’ un no u p a r a -
l ’ o f er t a i l a d ema nd a , o b vi a nt el s seus
d igm a u rb à q u e c o m p o rt i l a sep a r a c i ó
“ p r i nc i p i s” d e mer c a t l l i ur e.
d el d ret d e la p ro p ie ta t d el sò l r esp ec t e
D a va nt d ’ a q uest p a no r a ma , l es a d mi -
d e la p ro p ie ta t d el d ret a ur b a ni t za r i
ni st r a c i o ns l o c a l s ha ur a n d e d ec i d i r en
ed if ic a r: “L a p ro p ie ta t ja no p o t seg ui r
q ui na b a nd a es p o si c i o nen.
in c re m e n ts d e v a lo r d ’a q uest a f unc i ó p ú b lic a d e l’u rb a n is m e , p er t a nyen i ntegra m e n t… a la s o c ieta t l o c a l .” (G a r c í a Bellid o 1993) .
L’Estat d’Israel, origen de l’actual conflicte palestí
’any 1948 es va crear l’Estat d’Israel que va suposar l’ocupació de més del 78% de territori palestí i l’expulsió de més del 70% de la població palestina de les seves terres. Des de llavors, s’estan vulnerant reiteradament els drets humans dels palestins.
•11.254 arbres palestins robats, cremats o arrencats per part de les forces de seguretat israeliana.
ALGUNES DADES
El BDS és una iniciativa que com les seves sigles indiquen significa Boicot, Desinversions i Sancions, un mètode que va ser utilitzat per a lluitar contra l’Apartheid sudafricà.
Segons l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), hi ha: •439km de mur que separa la població palestina. Les Nacions Unides el declara il·legal. •129 assentaments nous en territori palestí i 500.000 colons jueus. •588 habitatges de famílies palestines enderrocats per l’Estat d’Israel des del gener del 2016. •70l d’aigua diaris per als palestins, 300l per als israelians. •19 nens palestins assassinats per les forces de seguretat israelianes des del gener del 2016. •14.053 palestins ferits front els 304 israelians ferits al 2015.
CARM E LO M AYO RAL
JJOR DI PUJOL
El Ple es tira enrere en la lluita pels drets humans
L
s e n t l’eix d e la p o lític a u r b a ní st i c a … el s
I QUÈ PODEM FER NOSALTRES?
L’any 2005, la població palestina va llençar aquesta iniciativa per tal que s’adherissin el major nombre d’institucions, organitzacions i persones individuals per tal de fer força contra un Estat d’Israel que viola contínuament els drets humans i que fa cas omís de l’ONU i dels diferents organismes internacionals.
LA MOCIÓ AL PLE La CUP va presentar al mes de març aquesta moció per tal que l’Ajuntament no tingués tracte amb empreses, organismes públics o entitats israelianes que es beneficiessin o legitimessin l’ocupació de territoris palestins i la vulneració dels drets humans, fent de Sant Sadurní un municipi solidari amb el poble
palestí. Aquesta va ser aprovada per la majoria dels grups municipals menys, CIU i PP. Per tant, ens sumàvem als 24 municipis dels Països Catalans adherits ja a la campanya.
CANVI DE PRIORITATS Al mes d’abril, es va interposar un recurs contenciós-administratiu a l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia per part de l’associació ACOM (Acción y Comunicación sobre el Oriente Medio). Aquesta associació finançada per l’Estat d’Israel, ha interposat diferents recursos a tots els Ajuntaments de l’estat espanyol que han aprovat la mateixa moció. En el cas de Catalunya, cap d’aquestes havia prosperat. Però resulta que el govern del nostre Ajuntament, format per ERC i CIU, tenen por del que pugui suposar aquesta denuncia i, juntament amb l’abstenció del PSC, fan que la moció es quedi sense efectes. És així com ERC canvia el seu vot i perd tota dignitat. Posant-se al costat de l’estat sionista d’Israel, mostra la seva covardia per a lluitar pel que teòricament creuen. I em pregunto, és així com avançarem cap a la independència? O és que pel nostre govern hi ha persones de segona?
CARLOTA CARB Ó
LA RESPOSTA DE GRÀCIA: UN BRI D’ESPERANÇA PER AL JOVENT
B
e n ce r t é s q u e l a r e v o l t a d e G r à c i a a c e nt r at l e s p o r t a d e s d e l s n o s t r e s d i a r i s d u rant les darreres setmanes i mesos.
U n conf l i ct e q u e t e n i a e l s u p o r t m a j o r i t a r i d e l j o v e nt i v e ï ne s d e l b a r r i - a i x í h o m o s t r e n l e s c a s s e r o l ad e s e n s u p o r t a l p r o j e c t e q u e r e s s o n a ve n ar r e u- i , f i n s i t o t , d e l a m a j o r i a p o l í t i c a d e l p l e d e B ar ce l o n a. U n c o n f l i c t e q u e e s g e n e r a v a a p ar t i r d e l b r ut a l d e s a l l o t j a m e n t d e l B a n c E xp ro p i at p e r p a r t d ’u n s M o s s o s d ’E s q u a d r a q u e , e l l s s í , t e ni e n v i a l l i u r e p e r a s a l t a r - s e l a l l e i i o br i r cap s , d i s p a r a r p r o j e c t i l s d e f o a m a l l o c s n o h ab i l i t at s i p r o v o c a r m é s d e 1 5 0 f e r i t s . A l h or a, m o l t e s ha n e s t a t l e s f a l s e s a f i r m a c i o n s q u e s ’ h an b ol ca t s o b r e a q u e s t p r o j e c t e p e r p a rt d e ce r t s m i t j ans . Un a m a n i p u l a c i ó i n f o r m a t i v a a c ce nt uad a p e r l a r e f o r m a d e l a l l e i d e l a C o r p ora c i ó C at al a n a d e M i t j a n s A u d i o v i s u a l s , a p r o v ada l’any 2012 per CIU i el PP, que deixa els mitj a n s p úb l i cs s ot a c o n t r o l p o l í t i c p a r c i a l , p e r d e nt bona part de la independència informativa. U n conf l i ct e q ue o b j e c t i v a m e n t e n s m o s t r a un g ra n canv i e n l a t e s s i t u r a p o l í t i c a : e l p a s d e la p ro t e s t a a l a p r o p o s t a . I é s q u e e l B a n c E x p r op i a t no é s m é s q u e e l r e f l e x d ’u n b a r r i q u e va d e ci d i r e x p r op i a r i d o n a r r e s p o s t a , p e r e l l m a t e i x, a un e s n e ce s s i t a t s d e l a g e n t c o r r e n t . L a n o s t r a p r op os t a és u n a e s m e n a a l a t o t a l i t a t a l s e u p r o j e ct e u r b a n í s t i c , a l ’a v a r í c i a d e l s b a n c s e n e l s e ct or i m m o b l i a r i , a t a n t c i m e n t i a l a s e va vo l u n t a t p e r d e s n o n a r g e n t . E n s s e m b l a m o lt p a r ad ox al q ue d e s p r é s d e 5 a n y s i a mb 1 0 0 . 000 m i l ions d ’e u r o s a bo nat s a l a b a n ca, e s p o s i e l f o cu s e n s i u n s v e ï ns h an o c u p at un a propietat d’un b anc p e r f e r - hi un c e n t r e s o ci a l . L a no s t ra p r op os t a s ón e l s p a r cs p úb l i cs d ’ habitatge, prohibir l’especulació, garantir l’emancipació j u v e n i l o f a ci l i t a r l ’ a u t o g e s t i ó d e l s j o v e s e n e sp a i s a l l i b e r a t s . P e r l ò g i c a i d i gn i t a t . Jo v e s s e n s e cas a , s e n s e f e i n a , s e n s e p o s s i b i lit a t s , . . . J O V ES S EN S E P O R !
Casal d ’estiu
N
o és cap secret que la C UP aposta per una gestió directe dels ser veis municipals. Ho hem defensat sempre: ja sigui en el cas de la C asa dels A vis o el C asal d’Estiu, per posar dos exemples. Per altra banda, tampoc és cap novetat que l’actual equip de govern aposti per la via de la concessió, és a dir, una empresa priva da gestiona el servei municipal. A questa via acostuma a ser més fàcil per al consistori, però masses vegades repercuteix en el servei o en les condicions laborals de les treballa dores i treballadors. A més, a la llarga arriba a ser més car, ja que qualsevol empresa que vol gestionar un servei, ho vol fer per a treure’n un benefici. A ixò sembla fàcil d’entendre, però no tothom ho veu així. L a C UP va portar aquest debat al ple a la tardor arran
de la valoració del Casal d’Esti u. Es v a presentar una mo ci ó per a recuperar l a gestió directa d’aquest serv ei . Ho v am fer per co nv i cci ó , perquè entenem que és l a mi l l o r manera d’o feri r un bo n serv ei . Però per so bre de to t, ho v am fer per l es v a l o raci o ns que ens hav i en fet arri bar el s matei xo s co ordinadors i mo ni to rs del casal . To ts eren mo l t críti cs amb l a gesti ó del serv ei i enteni en que gran part del pro bl ema era conseqüència de l ’actual mo del de co ncessi o ns. Cal destacar que aquestes v al o raci o ns van ser co mparti des per tot l’equi p de trebal l ado res del casal. A questa moció no v a ser apro v ada i l es crítiques sobre el serv ei i l es co ndi ci o ns laborals de les trebal l ado res del casal
d’esti u, no v an ser ben rebudes per l a regi do ra de Jo v entut, Mo ntse Medal l . Aquest any, l a gesti ó del serv ei s’ha co ncedi t a una al tra empresa: 7 i tri a. Fi ns aquí res estrany. És a l ’ho ra de fer l a sel ecci ó de perso nal que so rgei xen el s dubtes. D ues de l es tres co o rdi nado res del casal , amb anys d’experi ènci a en aquesta tasca i co m a mo ni to res, i que sempre hav i en estat v al o rades po si ti v ament per part de to tes l es empre ses i famí l i es, aquest any só n apartades de l a fei na. Una d’el l es és co ntractada co m a mo ni to ra. L’al tra ni tant so l s tre bal l arà al Casal d’Esti u després de v ui t anys. Cal afegi r que l es dues v an anar a l a l l i sta de l a CUP a l es passades el eccio ns muni ci pal s. Una d’el l es és regi do ra de l a CUP. L’Aj untament es remet al s cri teri s de l ’empresa a l ’ho ra de fer l a tri a de l es perso nes per a o cupar l es pl aces. D es de l a regi do ri a de Jo v entut do nen to ta l a respo nsabi l i tat de l a deci si ó a 7 i tri a i a l a v al o raci ó del s currí cul ums de cada candi dat. En el seu pri mer any de gesti ó del Casal d’Esti u i amb l ’o bj ecti u de fer una bo na entrada al muni ci pi , l ’empresa no hagués pri o ri tz at l es perso nes que trebal l av en des de fa anys al casal i que teni en el reco l z ament de l es famí l i es? Qui ns han estat el s cri teri s per a deci di r el s trebal l ado rs d’enguany? Qui n és el grau d’external i tz aci ó uti l i tz at per a l a sel ecci ó del perso nal ?
Una delegació de la CUP Sant Sadurní ha estat present a la jornada històrica que va viure Euskal Herria el 5 de juny. El grup municipal de Bildu a Zegama va convidar-nos per a poder ser particeps de l’esdeveniment. Seguint l’estela de les consultes populars catalanes iniciades el 2009 a Arenys de Munt, la socie tat basca, organitzada sota la plataforma Gure Esku Dago, ha cridat a una consulta popular a tots els ciutadans majors de 16 anys de 34 localitats basques. El cens total ha estat de 125.000 persones aproximadament.
Zegama, un poble de 1.500 habitants situat als peus de la serralada de l’Aitzgorri. Després de dos dies de boires baixes i ambient humit, la jornada festiva va despertar-se assolellada. El col·legi electoral va obrir puntual a les 8 del matí per a deixar votar alguns impacients que feia anys que esperaven l’hora en la que poguessin expressar democràticament la seva voluntat política respecte la pròpia sobirania nacional.
Fo to de V ic to r Se rr i i G or vi a La ka Le iz a D ir ec ta
La CUP Sant Sadurní part activa a la consulta sobre la independència a Euskal Herria
El regidor de la CUP, Jordi Pujol Lizana, va acompanyar als organitzadors de les consultes a diferents pobles de la comarca per a fer d’observador. La seva tasca va ser verificar el correcte funcionament dels col·legis electorals i dels mecanismes que permetien el dret a vot -no es va cedir el cens oficial de les localitats participants. La resta de la delegació cupaire va podem gaudir d’una exhibició de jocs bascos tradicionals i d’un dinar popular. A les vuit del vespre tancava el col·legi electoral. El recompte final s’enfilava fins al 49% de participació (d’uns cens aproximat de 1.200 electors) amb 594 vots a favor i 27 en contra. En el conjunt dels municipis on s’organitzava la consulta, la participació va ser del 30%, amb la mateixa proporció de vots a favor i en contra. Els alts índexs de participació van fer que els organitzadors consideressin la jornada d’èxit rotund. La CUP Sant Sadurní vol agraïr al grup municipal de Bildu a Zegama la seva enorme hospitalitat que ens ha apropat a la realitat del seu municipi i del seu país, Euskal Herria.
Contacta amb la CUP Sant Sadurní: C a sa l In d ep e n d e n t i s t a El Carràs C /Esgl ési a ,5 Hora ri : di l l un s i d i j ou s d e 4 a 7 d e l a t ard a Ta mb é p ots c on t ac t ar amb l a Carl ot a ( 671. 00.01.21) i el J o rdi (671.00.01.49) Ma i l : cup sts ad u rn i @ g mai l . c om
Sant Sadurní d’Anoia