La timba Apunts per la unitat popular
1r semestre 2016 núm. 2
Opinions obertes
LA QUÍMICA DE LA VIDA Joan Pons Solé, regidor de la CUP
Química i societat, química i vida, la química de la vida, tots som química... aquests podrien ser alguns dels molts exemples de lemes que sovint fan servir moltes de les empreses petroquímiques que tenim instal· lades al nostre poble i als altres municipis del voltant. Però la qüestió que avui plantegem en aquestes línies és si aquestes frases van acompanyades només d’un esperit de màrqueting i rentat de cara, o certament hi ha un esperit real de compaginar la seva lícita activitat econòmica amb la vida de les persones que vivim i convivim a escassos metres de les seves torxes. Està clar que si la CUP avui decideix parlar d’aquest tema no és perquè ens inundi una voluntat de fer propaganda gratuïta del sector petroquímic, sinó per denun-
demanat explicacions sobre les reiterades fuites. El que resulta clar de tot plegat, és que calen canals d’informació molt més transparents i ràpids per saber, en tot moment, què passa a l’interior de polígon petroquímic. Per altra banda, darrerament han augmentat els episodis de contaminació acústica a la Canonja, moltes nits i matinades el soroll provinent de la indústria química ha generat molèsties notables. Amb mesuraments no homologats que hem pogut fer, hem detectat com clarament s’han superat de llarg els límits acústics que fixa el Mapa de Capacitat Acústica de la Canonja, és per això que hem demanat més controls acústics i l’aplicació de mesures correctores amb caràcter immediat a la indústria química. Encara no hem rebut
Foto: Miquel Morcillo
ciar el que darrerament estan patint els veïns i veïnes de la Canonja. Per una banda, una vegada més ens hem assabentat per la premsa, a manca de canals de comunicació oficials i directes, que l’empresa Nitricomax, situada a la Canonja, va patir una nova fuita el passat 12 de desembre generant un nou núvol taronja de vapors nitrosos. Evidentment l’empresa va córrer a dir que això no havia suposat cap molèstia per la població i que tot restava sota control. Però el problema rau en què aquesta mateixa empresa ja ha patit fuites semblants en més de dues ocasions. Per si això no fos poc, ara mateix l’empresa està tramitant un expedient d’ampliació de la seva fàbrica, amb el beneplàcit públic de l’alcalde de la Canonja que en sessió plenària anuncià que, si fos per ell, l’ampliació d’aquesta activitat hauria de ser més gran. I com ja vam denunciar l’any passat, cal recordar que aquesta empresa es dedica mundialment a la fabricació d’explosius per ús militar i civil, amb greus informes internacionals que els vinculen amb les armes químiques usades a la guerra de l’Iraq. Evidentment la CUP no ens quedarem amb els braços plegats i ja hem presentat al· legacions contra l’ampliació d’aquesta empresa i hem
cap resposta a les nostres demandes, un silenci administratiu que contrasta amb el soroll de la indústria. Finalment, volem denunciar els constants episodis de males olors que aquest estiu ha patit la Canonja. El presumpte origen es troba a una indústria de tractament de residus urbans situat al terme municipal de Constantí i que ja fa uns anys va causar les mateixes molèsties. Davant la inoperància de l’administració (local i nacional), la CUP va s’ha personat com a part interessada en l’expedient que l’empresa té obert per a l’ampliació i reforma de les instal·lacions. Per altra banda, també hem donat suport i difusió a la recollida de signatures que alguns veïns i veïnes han iniciat perquè s’aturin aquests episodis de males olors. En qualsevol dels casos que avui exposem, si continuem detectant aquesta inoperància de les administracions, no dubtarem en procedir a la denúncia per responsabilitat subsidiària als ajuntaments i la Generalitat. Qualitat de vida? Més que mai. Convivència? La que vulgueu. Però la tolerància té un límit i davant de la impunitat de les institucions, hi posarem la força de la gent.
QUIN MODEL DE GESTIÓ CULTURAL VOLEM PER A LA CANONJA? Toni Guillemat i Sarai Martínez En l’anterior article dèiem que “perquè la cultura estigui viva hem de fer un exercici constant de remoure i mudar...”. Doncs bé, l’Orfeó i el Casino, es remouen i muden. Al llarg dels anys, els diferents models i dinàmiques culturals han conduït, a les dues entitats, a una situació d’estancament pel que fa a la gestió dels equipaments i als recursos necessaris per tal de dur a terme les seves activitats. En un futur proper la Canonja disposarà d’aquests dos equipaments culturals sota l’aixoplug de l’ajuntament. Això sí, abans caldrà reformar-los per condicionar els espais a les noves necessitats del poble i al compliment de les diferents normatives. Han estat anys de buscar la millor fórmula per trobar un encaix que satisfés a totes les parts. I ara, un cop signats els convenis, creiem que tothom en pot sortir guanyant. Així doncs, a l’espai cultural del Castell de Masricart, s’hi afegiran el del Casino i el de l’Orfeó. Tots ells diferents i particulars però alhora complementaris. Hem de saber identificar la potencialitat i virtut de cada espai, per exprimir-los al màxim i treure’n profit des de totes les vessants que puguin oferir-nos. Han d’esdevenir un Centre d’Atenció Primària de les necessitats culturals del poble i evitar que el seu ús quedi únicament relegat a espectacles, exposicions i concerts. Hem de plantejar-nos la gestió més enllà de la programació i generar diàleg sobre el contingut dels espais. Han de ser instal·lacions polivalents que esdevinguin punt de trobada i que puguin acollir activitats d’exhibició i audició (tant professionals com amateurs), així com activitats de creació (facilitant espais o donant suport a projectes), producció, divulgació, difusió, formació (artística o cívica), dinamització comunitària i contemplar la cessió d’espais a entitats i col·lectius del poble. D’aquesta manera farem que els espais estiguin vius, que es remoguin i mudin i que les canongines i canongins se’ls sentin i facin seus.
IMPUNITAT POLICIAL EN EL CAS BERSHKA El passat 9 i 10 de novembre es va celebrar el judici contra les encausades de l’anomenat cas Bershka. L’incident que va tenir lloc davant d’aquest establiment arran d’una acció feminista el primer dia de rebaixes de gener del 2009, va comportar una actuació policial més que reprobable. A més, l’Ajuntament de Tarragona és va personar com a acusació particular contra les tres activistes acusades. En el seu comunicat després de la sentència sobre el cas, l’assemblea feminista Cau de Llunes considera que no s’ha fet justícia, ja que la sentència “perpetua la impunitat policial així com s’acarnissa contra uns moviments populars que es limiten a denunciar injustícies com aquesta només amb inofensives performances”. El comunicat també recrimina que l’Ajuntament de Tarragona demanés 2 anys de presó per a les tres encausades i que al judici la mateixa fiscal va rebaixar la demanda d’anys de presó, fent evident que el què hi havia darrere l’actitud de l’Ajuntament era escarmentar els moviments populars. Cau de Llunes dóna les gràcies per la solidaritat que s’ha estès per tots els Països Catalans davant un cas més d’impunitat policial contra els moviments socials. 4