Issuu on Google+

La tim ba

La timba Apunts per la unitat popular

apunts per la unitat popular

1r semestre 2017, núm 2. 1a època, La Canonja

La participació exigeix un canvi d’accions i mentalitat

SUMARI · Pàg. 2 i 3: Ser-hi, Cap on caminem i La feina al ple · Pàg. 4 i 5: La Química de la vida, Perquè diem No als pressupostos i Fem del pregó un espai de tots · Pàg. 6 i 7: La participació no és una cosa d’imatge i resum de les jornades d’economia crítica · La contra: Els jocs de la fam. Entrevista a Laia Estrada i Jordi Martí

lacanonja.cup.cat twitter.com/cuplacanonja facebook.com/cuplacanonja


La timba Apunts per la unitat popular

Ser-hi Lluitar és posar en dubte la versió oficial, lluitar és tan senzill molts cops com trobar-se i parlar. Ser-hi és el primer pas per avançar. No tots ens veiem capaços d’estar al davant, fins i tot, de vegades, no acabem de comprendre les actituds de les persones que ocupen els escons al parlament, als ajuntaments o als espais de lluita al voltant de la sanitat, l’educació, l’habitatge, la universitat, la llengua o tants d’altres on la Candidatura d’Unitat Popular ens representa. No acabem de comprendre les polèmiques generades per la copa menstrual, “les tribus” o l’estàtua de Colom, però un cop passada la primera repercussió mediàtica interessada, sí que entenem que aquestes polèmiques han obert espais de debat sobre la informació sexual que s’ofereix als instituts, sobre els nous models de família o sobre el paper d’Espanya com a “descobridora” d’Amèrica. Per això, és important ser-hi, per a què a la societat es plantegin debats que difícilment arribarien a plantejar-se des de l’òptica del poder consolidat, perquè si alguna cosa té el poder, és que entenem allò que ens explica, però el problema és que gairebé sempre, en lloc d’explicar per crear debat, el que fa és instruir-nos, fer-nos veure la seva explicació com l’única possible. D’aquesta manera, si la universitat és cara, és únicament culpa d’Espanya o, si no ens agraden els arbres fèrrics, és que no entenem d’art, per posar un parell d’exemples propers. Aquests espais, necessiten de tots i cadascun de nosaltres, de la nostra capacitat crítica, de la nostra lluita, perquè lluitar no vol dir trencar els vidres del mcdonalds. Lluitar és posar en dubte la versió oficial, lluitar és tan senzill molts cops com trobar-se i parlar. De fet, al poder establert li molesta molt que la gent es trobi i parli fora dels temps i els espais que ells han acotat.

1r semestre 2016 núm. 2

Cap on caminen? Procés constituent i autodeterminació Referèndum per resoldre el conflicte polític amb l’estat espanyol i Procés constituent per acabar amb els problemes socials del país. Fa pocs dies es va celebrar la primera Cimera pel Referèndum on hi van participar una majoria de l’aspectre polític, social i sindical de Catalunya. Per a la CUP, d’ençà dels resultats de les eleccions del passat octubre del 2015 vam veure el referèndum com la millor solució per resoldre el conflicte polític que vivim al nostre país. Perquè votar, és a dir, convocar un referèndum, era i és l’opció més democràtica davant d’un estat autoritari i tancat en el marc d’una constitució aprovada sota l’ombra del franquisme. Referèndum perquè no ens vam creure el missatge guanyador de l’independentisme quan el resultat electoral va ser el millor de la història però que alhora era insuficient per tirar endavant una declaració unilateral i constituir un nou estat. També referèndum perquè dóna lliberat de vot a qui vol i a qui no vol la independència i també perquè expressa clarament el dret a l’autodeterminació que és finalment el dret que hauríem de demanar com a societat. Però els ritmes polítics fan que en tot aquest temps s’hagi hagut de constituir un govern, aprovar lleis, pressuposots, etc. I en aquest espai de temps, la CUP també va deixar molt clar que no haviem vingut al parlament per fer de crossa de l’antiga elit política sinó que veníem a oferir mà ferma per a la independència i mà tancada en tot allò que volia dir corrupció, clientelisme, retallades... és a dir, les velles polítiques a què estàvem acostumats. I aquí és on també la CUP va posar damunt la taula la idoneïtat d’encentar un Procés constituent que donés resposta social a la situació d’emergència

Per això, quan des de la Candidatura d’Unitat Popular diem que cal ser al carrer, que cal lluitar, ens referim a que cal ser presents en els espais lliures de debat, en els que no estan conformats únicament per les administracions institucionalitzades per decret. Cal ser presents en aquells espais en que podem actuar com a persones, com individus, més enllà d’aquella delegació que vàrem fer en algun moment a través del vot. Aquest ser-hi, serà el primer pas per avançar. Us convidem a participar a les nostres assemblees plenàries, als debats oberts i més enllà encara als espais de lluita concreta dins dels diferents àmbits en els que treballem. Us esperem, per poder, amb vosaltres, fer un nou pas.

LA TIMBA

Apunts per la Unitat Popular REDACCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ

CUP LA CANONJA

FOTOGRAFIA PORTADA:

Danae López Iniesta TIRATGE I COSTOS

Tiratge: 450 exemplars Cost: 489,51 €

del país en diferents àmbits com l’habitatge, l’educació pública, el sistema sanitari o la pobresa. Perquè també creiem que més enllà de la conformació d’un govern concret, el país ha parlat de diferents maneres, i és obligació escoltar a tothom si del que es tracta és de fer un país nou, diferent i alhora millor. Un procés constituent és un procés obert, transparent, participatiu i inclusiu per definir les bases constituents d’un nou país. Tenint en compte que una gran part de la societat catalana té l’anhel de deixar enrere l’etapa estatutària actual i repensar profundament. el marc polític i la relació amb la resta de l’Estat, un procés constituent hauria de tenir el suport de totes les forces polítiques democràtiques. Per què no és així i es fa tan difícil? Possiblement per la prioritat d’afiançar projectes polítics per davant de construïr un nou marc polític per a una societa igualitària i solidària. Al conjunt del país hi ha ciutadans que veuen que la independència és la millor eina per fer-ho, per a d’altres ciutadans no. En tot cas, existeix una àmplia coincidència en la voluntat de decidir-ho tot, de projectar la Catalunya que volem. La nostra aposta i proposta política pel país és l’autodeterminació i el procés constituent. Però més enllà de que sigui el nostre projecte polític també és la eina més democràtica per la resta de forces polítiques i opcions polítiques que volen, en democràcia, poder discutir-ho i defensar-ho tot.

2


La timba Apunts per la unitat popular

1r semestre 2016 núm. 2

La feina al Ple MANCA DE RUMB EN LA GESTIÓ DEL POLIESPORTIU

APROPEM A LA POBLACIÓ L’ACCIÓ I EL DEBAT POLÍTIC

REVISEM LA RELACIÓ AMB TARRAGONA

Cal una millor planificació de la despesa Des de fa uns mesos, podeu seguir els en aquest equipament i que es determinin i Plens a través de la nostra pàgina web. planifiquin totes les obres i millores.

Després de sis anys des de la independència cal revisar els pactes signats per la municipalitat.

Aquest 2016 hem vist com s’ha inaugurat l’ampliació del gimnàs del poliesportiu de la Canonja, una notícia que d’entrada ens sembla bona i que hauria de suposar una millora pels usuaris d’aquest equipament municipal de gestió externalitzada. Ara bé, durant els diferents Plens Municipals, la CUP ha constatat que periòdicament es fan modificacions de crèdit pressupostari per a la reforma i millora d’altres espais del poliesportiu, o bé per afrontar pagaments imprevistos.

Després de sis anys des de la independència de la Canonja respecte Tarragona, des de la CUP creiem que cal revisar els pactes signats per la municipalitat. Això no vol dir que calgui modificar-los sí o sí, però pensem que cal revisar-los i millorar-los. Aquesta petició la fem sobretot per aquells serveis públics que tenim compartits amb Tarragona, com la gestió de la brossa, el transport públic i el servei d’abastiment d’aigua. En el cas de la brossa creiem que tenim un mal pacte amb Tarragona, ja que no ens permet gestionar directament el servei, no ens dóna informació sobre el percentatge de reciclatge dels canongins i canongines i ens suposa un alt cost comparat amb altres municipis. Per tot això, hem demanat en diverses ocasions al Ple que l’alcalde de la Canonja demani la reunió de la Comissió Paritària entre els dos municipis. Encara esperem.

Creiem que cal una millor planificació de la despesa en aquest equipament i que es determinin i planifiquin totes les obres i millores a mig termini. Amb tot això, i després de les diferents reformes que ha patit el poliesportiu, va sent hora de revisar el contracte d’externalització del gimnàs i altres espais del poliesportiu. Creiem que s’ha modificat substancialment l’objecte del contracte i, per tant, cal refor-

Després que l’equip de govern de l’Ajuntament de la Canonja no acceptés un prec que vam fer per a què els Plens es gravessin en directe i que la gent ho pogués seguir per Internet, a través de tecnologies que avui dia són molt econòmiques, la CUP hem decidit fer-ho nosaltres mateixos. Així que des de fa uns mesos, podeu seguir el Plens a través de la nostra pàgina (web www.lacanonja.cup. cat), si no els podeu veure en directe, sempre queden enregistrats per a què els pugueu visualitzar quan us vagi millor. Tan sols esperem que en breu l’Ajuntament faci el pas d’instal·lar micròfons i una càmera web a la Sala de Plens, perquè aquest gest tant senzill de transparència sigui per part de l’Ajuntament i només de la CUP.

mular-lo. Des de la CUP apostarem, ara i sempre, per una gestió 100% municipal i transparent, no deixarem de fer-ho.

CAFÈ PER A TOTHOM? IMPULSEM ACCIONS DE DEMANEM LA CONVOCATÒNO, GRÀCIES! DEFENSA DELS DRETS RIA DE LA COMISSIÓ MUNICIPAL DE PROTECCIÓ CIVIL LGTBI La CUP La Canonja denuncia el siste- El ple aprova la moció de suoprt a la ma d’ajudes en concepte de llibres i llei per la defensa dels drets de les material escolar. persones LGTBI. Un any més la CUP La Canonja hem denunciat al Ple que no podem continuar amb les subvencions que l’Ajuntament dóna en concepte de llibres de text i material escolar, sense criteris socials. Creiem que donar ajudes de poca quantitat econòmica i per a tothom, va en detriment dels qui realment necessiten una ajuda del 100% del cost dels llibres de text. Així mateix, tampoc valorem positivament el “xec nadó” que dóna 150 euros per cada família que té un fill o filla. Són moltes les famílies que necessiten molt més que això i també són moltes les famílies que poden prescindir d’aquest xec.

Després d’aprovar la moció de suport a la llei per la defensa dels drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI) i contra l’homofòbia, la CUP ha continuat treballant per aconseguir que l’Ajuntament publiqui una guia ciutadana contra l’homofòbia, que en breu veurà la llum. També vam instar l’Ajuntament a penjar la bandera LGTBI el 28 de juny, dia per l’alliberament LGTBI.

La Canonja té la necessitat de mecanismes d’informació ràpida i transparent. Després de l’últim episodi de fuita de vapors nitrosos de l’empresa Nitricomax, al polígon petroquímic de la Canonja, la CUP hem demanat a l’alcalde que convoqui de manera urgent i extraordinària la Comissió Municipal de Protecció Civil. En un any i mig hi ha hagut almenys tres fuites d’aquest tipus, per tant l’empresa ha de donar explicacions ben fonamentades sobre què passa en el seu procés productiu i a les seves instal·lacions perquè això sigui “normal”. En el Ple insistirem en la necessitat que la Canonja tingui mecanismes d’informació ràpida i transparent sobre tota l’activitat i incidències de la indústria química. Creiem que la informació i la seguretat han d’estar per davant d’una suposada bona imatge i tranquil· litat que ens volen vendre. 3


La timba Apunts per la unitat popular

1r semestre 2016 núm. 2

Opinions obertes

LA QUÍMICA DE LA VIDA Joan Pons Solé, regidor de la CUP

Química i societat, química i vida, la química de la vida, tots som química... aquests podrien ser alguns dels molts exemples de lemes que sovint fan servir moltes de les empreses petroquímiques que tenim instal· lades al nostre poble i als altres municipis del voltant. Però la qüestió que avui plantegem en aquestes línies és si aquestes frases van acompanyades només d’un esperit de màrqueting i rentat de cara, o certament hi ha un esperit real de compaginar la seva lícita activitat econòmica amb la vida de les persones que vivim i convivim a escassos metres de les seves torxes. Està clar que si la CUP avui decideix parlar d’aquest tema no és perquè ens inundi una voluntat de fer propaganda gratuïta del sector petroquímic, sinó per denun-

demanat explicacions sobre les reiterades fuites. El que resulta clar de tot plegat, és que calen canals d’informació molt més transparents i ràpids per saber, en tot moment, què passa a l’interior de polígon petroquímic. Per altra banda, darrerament han augmentat els episodis de contaminació acústica a la Canonja, moltes nits i matinades el soroll provinent de la indústria química ha generat molèsties notables. Amb mesuraments no homologats que hem pogut fer, hem detectat com clarament s’han superat de llarg els límits acústics que fixa el Mapa de Capacitat Acústica de la Canonja, és per això que hem demanat més controls acústics i l’aplicació de mesures correctores amb caràcter immediat a la indústria química. Encara no hem rebut

Foto: Miquel Morcillo

ciar el que darrerament estan patint els veïns i veïnes de la Canonja. Per una banda, una vegada més ens hem assabentat per la premsa, a manca de canals de comunicació oficials i directes, que l’empresa Nitricomax, situada a la Canonja, va patir una nova fuita el passat 12 de desembre generant un nou núvol taronja de vapors nitrosos. Evidentment l’empresa va córrer a dir que això no havia suposat cap molèstia per la població i que tot restava sota control. Però el problema rau en què aquesta mateixa empresa ja ha patit fuites semblants en més de dues ocasions. Per si això no fos poc, ara mateix l’empresa està tramitant un expedient d’ampliació de la seva fàbrica, amb el beneplàcit públic de l’alcalde de la Canonja que en sessió plenària anuncià que, si fos per ell, l’ampliació d’aquesta activitat hauria de ser més gran. I com ja vam denunciar l’any passat, cal recordar que aquesta empresa es dedica mundialment a la fabricació d’explosius per ús militar i civil, amb greus informes internacionals que els vinculen amb les armes químiques usades a la guerra de l’Iraq. Evidentment la CUP no ens quedarem amb els braços plegats i ja hem presentat al· legacions contra l’ampliació d’aquesta empresa i hem

cap resposta a les nostres demandes, un silenci administratiu que contrasta amb el soroll de la indústria. Finalment, volem denunciar els constants episodis de males olors que aquest estiu ha patit la Canonja. El presumpte origen es troba a una indústria de tractament de residus urbans situat al terme municipal de Constantí i que ja fa uns anys va causar les mateixes molèsties. Davant la inoperància de l’administració (local i nacional), la CUP va s’ha personat com a part interessada en l’expedient que l’empresa té obert per a l’ampliació i reforma de les instal·lacions. Per altra banda, també hem donat suport i difusió a la recollida de signatures que alguns veïns i veïnes han iniciat perquè s’aturin aquests episodis de males olors. En qualsevol dels casos que avui exposem, si continuem detectant aquesta inoperància de les administracions, no dubtarem en procedir a la denúncia per responsabilitat subsidiària als ajuntaments i la Generalitat. Qualitat de vida? Més que mai. Convivència? La que vulgueu. Però la tolerància té un límit i davant de la impunitat de les institucions, hi posarem la força de la gent.

QUIN MODEL DE GESTIÓ CULTURAL VOLEM PER A LA CANONJA? Toni Guillemat i Sarai Martínez En l’anterior article dèiem que “perquè la cultura estigui viva hem de fer un exercici constant de remoure i mudar...”. Doncs bé, l’Orfeó i el Casino, es remouen i muden. Al llarg dels anys, els diferents models i dinàmiques culturals han conduït, a les dues entitats, a una situació d’estancament pel que fa a la gestió dels equipaments i als recursos necessaris per tal de dur a terme les seves activitats. En un futur proper la Canonja disposarà d’aquests dos equipaments culturals sota l’aixoplug de l’ajuntament. Això sí, abans caldrà reformar-los per condicionar els espais a les noves necessitats del poble i al compliment de les diferents normatives. Han estat anys de buscar la millor fórmula per trobar un encaix que satisfés a totes les parts. I ara, un cop signats els convenis, creiem que tothom en pot sortir guanyant. Així doncs, a l’espai cultural del Castell de Masricart, s’hi afegiran el del Casino i el de l’Orfeó. Tots ells diferents i particulars però alhora complementaris. Hem de saber identificar la potencialitat i virtut de cada espai, per exprimir-los al màxim i treure’n profit des de totes les vessants que puguin oferir-nos. Han d’esdevenir un Centre d’Atenció Primària de les necessitats culturals del poble i evitar que el seu ús quedi únicament relegat a espectacles, exposicions i concerts. Hem de plantejar-nos la gestió més enllà de la programació i generar diàleg sobre el contingut dels espais. Han de ser instal·lacions polivalents que esdevinguin punt de trobada i que puguin acollir activitats d’exhibició i audició (tant professionals com amateurs), així com activitats de creació (facilitant espais o donant suport a projectes), producció, divulgació, difusió, formació (artística o cívica), dinamització comunitària i contemplar la cessió d’espais a entitats i col·lectius del poble. D’aquesta manera farem que els espais estiguin vius, que es remoguin i mudin i que les canongines i canongins se’ls sentin i facin seus.

IMPUNITAT POLICIAL EN EL CAS BERSHKA El passat 9 i 10 de novembre es va celebrar el judici contra les encausades de l’anomenat cas Bershka. L’incident que va tenir lloc davant d’aquest establiment arran d’una acció feminista el primer dia de rebaixes de gener del 2009, va comportar una actuació policial més que reprobable. A més, l’Ajuntament de Tarragona és va personar com a acusació particular contra les tres activistes acusades. En el seu comunicat després de la sentència sobre el cas, l’assemblea feminista Cau de Llunes considera que no s’ha fet justícia, ja que la sentència “perpetua la impunitat policial així com s’acarnissa contra uns moviments populars que es limiten a denunciar injustícies com aquesta només amb inofensives performances”. El comunicat també recrimina que l’Ajuntament de Tarragona demanés 2 anys de presó per a les tres encausades i que al judici la mateixa fiscal va rebaixar la demanda d’anys de presó, fent evident que el què hi havia darrere l’actitud de l’Ajuntament era escarmentar els moviments populars. Cau de Llunes dóna les gràcies per la solidaritat que s’ha estès per tots els Països Catalans davant un cas més d’impunitat policial contra els moviments socials. 4


La timba Apunts per la unitat popular

1r semestre 2016 núm. 2

PER QUÈ VOLEM UNS ALTRES PRESSUPOSTOS? La CUP va votar en contra d’uns pressupostos municipals que considera que no aposten per sectors fonamentals com joventut i ocupació, que depenen excessivament de l’aportació de la petroquímica i que blinden els salaris dels òrgans de govern. L’any passat, en el debat dels pressupostos per aquest 2016, ja vam dir que nosaltres, des de la CUP, estàvem disposats a participar en el debat sobre el contingut d’aquells pressupostos. Des d’una òptica política, perquè els pressupostos creiem que són la principal eina política de la qual es pot dotar un Ajuntament, però també per debatre’n els detalls i desgranar el gra de la palla. Aquest any, ens hem trobat amb uns pressupostos sensiblement semblants als del 2016, malgrat l’increment sobretot en les inversions. Hem volgut debatre contingut de detalls i se’ns han donat explicacions, però en cap cas s’ha incorporat res del que hem proposat; i hem volgut debatre contingut polític, és a dir, debatre sobre quines àrees creiem prioritàries en el pressupost, què s’ha de reforçar en aquest poble que no viu a les esquenes d’una realitat social d’aquest país; hem volgut anar molt més enllà que preguntar què és una Dumper o demanar que ens posin nous gronxadors. El pressupost és molt més que això. En els ingressos fa temps que alertem que els elevats impostos que rebem de la indústria química poden fer una arma de doble fil: ens permeten fer grans inversions, però alhora ens encasellen econòmicament i ens situen en una posició vulnerable en cas de crisi del sector. Quan diem que fan falta estratègies, concepte que sembla que no s’entén, ho diem en el sentit que ha de ser a les despeses on figurin partides concretes per la diversificació econòmica, la formació laboral (més enllà de la química), l’autoocupació, i, perquè no, la transició a una química verda que generi valor afegit i un sector econòmic paral·lel al petroquímic, però que tard o d’hora ens haurà de salvar els mobles que haurem comprat. I pel que fa a les despeses, ja n’hem explicat els detalls en les reunions prèvies, però hi insistim perquè consti en acta. Un any més veiem elevats consums en instal·lacions municipals (sobretot en aigua i gas), això creiem que es pot solucionar amb un pla d’inversions per la reducció de consum energètic. Fa dos anys que ho diem, dos anys que es diu que s’hi treballa, però sense cap partida d’inversions en la renovació d’instal·lacions energètiques, etc. En la partida de protecció del medi ambient, tenint en compte que la indústria química aporta 4.050.000 € en concepte d’IAE i 1.918.000 € d’IBI, creiem que destinar només 17.500 € a la partida de protecció del medi ambient és del tot ridícula i que caldria incrementar-la fins a un 3% del total d’impostos que paga la indústria química. La resposta ha estat que ja es destina prou i que ja es fa tot el que s’hauria de fer.

Vam demanar que els 182.000 € destinats al trasllat de les instal·lacions de Serveis Socials, es concretéssin més i s’expliqués si es destinaran a un lloguer d’un espai o a una inversió de futur. No en sabem encara res. Per la partida de foment de l’ocupació trobem a faltar inversions a mig i llarg termini, és a dir, inversions que garanteixin la formació ocupacional i la consolidació de llocs de treball. És per això que vam proposar l’ampliació d’aquesta partida amb la creació d’una escola municipal de formació i ocupació. És del tot necessària una inversió forta en aquesta àrea, per a garantir l’estabilitat econòmica i laboral d’aquest poble. Sobre el paper, tot segueix igual. De fet, aquest any passat no s’han gastat 6.500 € de la partida de foment de l’ocupació, que tant bé haguessin anat per alguna formació ocupacional, i ara se’n fa una modificació de crèdit per enviarlos a altres partides. Anem bé. En cultura, potser disposarem de molts equipaments culturals, però no tindrem amb què omplir-los ja que continuem observant poc finançament per la producció cultural, l’ensenyament cultural, el reforçament de les entitats culturals, etc. La partida de joventut se’ns queda curta si pretenem oferir plans de formacions a mig termini, tallers d’ocupació, etc. És a dir, els projectes de més abast quedarien bloquejats si no s’inverteix més pressupost en aquesta àrea. La participació, si bé millora en 200.000 € per inversions, fet que valorem positivament com a punt de partida, no encaixa amb el nostre concepte de democràcia participativa. Anem més enllà, sempre, i pensem que la participació en els pressupostos ha de ser en la base d’aquests, és a dir, en la priorització d’àrees i després ja concretarem. És feina? I tant, molta, però per això estem aquí. Finalment, no podem estar d’acord en què la partida per òrgans de govern representin gairebé 250.000 €, dels quals 30.000 € per atencions protocol·làries, i que avalen uns salaris dels càrrecs electes de govern que ja vam dir que estaven molt per sobre del desitjable. No donarem mai suport al projecte de pressupostos mentre un 2,3% del pressupost vagi a aquesta partida. Creiem que caldria reduirla, com a mínim, a la meitat. En aquest tema ja hem vist que no s’està ni disposat a parlar-ne. Per tot això, el nostre vot serà en contra. I amb les mateixes paraules que vam dir ara fa un any: mà estesa per repensar l’economia d’aquest poble.

FEM DEL PREGÓ UN ESPAI DE TOTS El 2005 Montserrat Tura obria el pregó de la Festa Major d’estiu de la Canonja. Dençà de la Montserrat han sigut nou de dotze els pregoners que eren militants del Partit dels Socialistes de Catalunya que han sigut convidades per ser les pregoneres de la Festa Major d’estiu. Des de la CUP La Canonja ja vam denunciar a l’agost la utilització partidista d’aquest espai de trobada entre els canongins/es per donar la benvinguda a la festa Major d’estiu. No cal dir que l’Ajuntament de la Canonja té alternatives més pròpies d’un pregó que pretén aglutinar els canongins més enllà de la seva ideologia i pertinença política. Alternatives ben propers i fàcils de dur a terme com ens els anys on persones del món de l’esport o dels mitjans de comunicació, amb lligams familiars a la Canonja i que han tingut un paper destacat en les seves disciplines han ofert el pregó. Tant sols cal voler fer de la festa, la festa d’un poble.

5


La timba Apunts per la unitat popular

1r semestre 2016 núm. 2

LA PARTICIPACIÓ NO ÉS UNA COSA D’IMATGE Des de la CUP La Canonja, la participació ciutadana, és a dir, el model d’organització social i polític no és una qüestió d’imatge. A on és decideix i qui ho decideix tampoc ho és. Quan la CUP La Canonja decidiem presentar-nos l’any 2015 a les eleccions per op- En l’àmbit de participació ciutadana el PSC oferia als ciutadans de la Canonja en el tar a canviar el nostre poble i amb la mirada posada a fer de la Canonja un poble seu programa electoral “proposar la participació de la ciutadania en la decisió del destí autogovernat i participatiu, van ser molts els debats que vam tenir. D’entre ells, un de diferents partides d’inversió dels pressupostos municipals. Continuarem, com hem dels més intensos va ser sobre com voldríem que es governéssin els ciutadans de fet durant aquests darrers quatre anys, fent sessions informatives bidireccionals sobre la Canonja. A llavors i ara també des de l’assemblea dèiem: “que existeix un creixent temes de gran interès per la població.” Resumint: una proposta i mitja. Per això diem desinterès cap a la democràcia representativa i per tant creiem que cal anar cap a una que és qüestió d’imatge. democràcia directa i participativa, on són els ciutadans i Des de la CUP La Canonja, la participació ciutadana, és a dir, el En l’àmbit de participació model d’organització social i polític no és una qüestió d’imatge. A ciutadanes siguin els qui prenen les decisions, en lloc de delegar només en una democràcia representativa, on les ciutadana el PSC oferia als on és decideix i qui ho decideix tampoc ho és. decisions tan sols les prenen els seus representants. ciutadans de la Canonja en el La Cup proposem que la participació no sigui una qüestió d’imatge Actualment, degut a la millora de la qualitat de vida, l’ac- seu programa electoral “pro- i per això ens vam presentar a les eleccions per poder aprovar i cés a la formació, els avenços tecnològics, etc. han portat desplegar el Pla Director de Participació Ciutadana, que des d’una posar la participació de la ciuque els ciutadans necessitin i vulguin anar més enllà del concepció àmplia i transversal permeti estructurar el procés de tadania en la decisió del destí democratització que volem pel poble. També volem modificar el simple vot cada quatre anys.” Des d’ença de les eleccions la CUP hem anat fent la de diferents partides d’inver- Reglament Orgànic Municipal (ROM) per fer-lo més democràtic i nostra feina de formigueta. D’entrada pot semblar sió dels pressupostos munici- que faciliti la participació ciutadana, per tal que garanteixi el dret poca cosa, però ha anat canviant certes dinàmiques. pals [...]” Resumint: una pro- de la ciutadania i les entitats a poder intervenir als plens i difeHem anat publicant els ordres del dia dels plens, rerents òrgans de decisió municipals. posta i mitja. Per això diem que transmetent-los o convocant assembles obertes per En l’àmbit de la gran proposta de l’equip de govern, la CUP proinformar o debatre. Des de l’assemblea hem notat una és qüestió d’imatge. posem una realització de pressupostos municipals participatius, certa sensibilització de l’equip de govern cap aquestes propostes i n’estem molt en què els canongins i les canongines puguin opinar i decidir sobre les prioritats del contents. Però nosaltres el 2015 demanàvem que la participació no fora una cosa poble. També proposem la convocatòria d’una audiència pública anual, coincidint d’imatge. amb l’inici del curs polític per delimitar les principals línies de l’any i fer la valoració L’ajuntament també pot deixar que els ciutadans decideixin on aniràn destinats de la gestió de l’any anterior, la creació de Fòrums Ciutadans sobre diferents àmbits 200.000 euros del pressupost. Des del nostre punt de vista, això també és qüestió temàtics i la realització de consultes ciutadanes vinculants, per fer partícips als cad’imatge. nongins i canongines.

LA LLENGUA DÓNA PLAER

El passat 7 i 8 d’octubre la Canonja va celebrar el seu primer Correllengua de la història. El Correllengua va sorgir l’any 1993 a Mallorca amb la finalitat de demostrar la vitalitat de la llengua i fomentar-ne l’ús social, a través d’activitats reivindicatives, cíviques i culturals. A poc a poc es van anar afegint municipis i, amb tot, l’any 2015 van ser més de 300 municipis arreu dels Països Catalans els que ho van celebrar.

Mico de la Canonja, que amb la seva energia va demostrar que el jovent canongí està més viu que mai, i es va repartir coca amb xocolata per a totes les persones assistents. Després de la lectura del Manifest del Correllengua (enguany escrit per l’escriptor Vicenç Villatoro), va tenir lloc l’esperat concert vermut a càrrec del cantautor Cesk Freixas. El penedesenc va omplir la plaça de música protesta i proposta.

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), que enguany ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, és una de les principals entitats impulsores del Correllengua (juntament amb l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià) que recorre cada any bona part de les comarques dels Països Catalans. En l’organització del Correllengua a cada poble o barri també s’hi suma un ampli ventall d’entitats i associacions o qualsevol persona a títol individual. Aquesta és una idea que s’ha mantingut ben present a la Canonja: teixir xarxa entre les diverses entitats participants, com han sigut l’Ateneu Popular la Mina, l’Agrupament Escolta i Guia Bisbe Borràs, l’Orfeó Canongí, el Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví i el nucli local de l’Assemblea Nacional Catalana.

Així doncs, esperem que la Llengua, la Cultura i la Llibertat (lema i pilars del Correllengua) siguin presents a la Canonja durant molts anys a través del Correllengua. La Llengua que ens serveix per comunicar-nos en el país del “Bon dia!”, que vertebra el territori de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (sense oblidar-nos mai de l’Alguer). La Cultura com a identitat que ens representa, allà on ens reconeixem els uns amb els altres, els ulls amb què veiem el món, o, com deia Montserrat Roig, “la cultura és l’opció més revolucionària a llarg termini”. I la Llibertat plena, per poder decidir-ho tot, caminar gaudint del camí, sense mordasses ni cadenes. Per molts anys de Correllengua al poble, desitgem que aquesta espurna cada any sigui més gran i participativa. Que no s’apagui la llum.

El Correllengua també serveix per a recordar la figura i l’obra d’un personatge de prestigi, ja desaparegut, i que s’hagi significat per la seva estima envers la llengua i el país. Enguany, doncs, s’ha dedicat el Correllengua a la polifacètica escriptora i periodista Montserrat Roig i Fransitorra, en commemoració dels 25 anys de la seva mort. És per aquest motiu que el primer acte del Correllengua canongí fou una xerrada sobre aquesta escriptora a càrrec de Montserrat Palau, professora de literatura contemporània a la Universitat Rovira i Virgili. Amb el títol “Montserrat Roig: llengua, cultura, feminisme i llibertat”, la xerrada va servir per divulgar la inestimable tasca periodística de l’autora per recuperar la memòria històrica dels crims del nazisme, i per posar l’accent en la seva essència marcadament feminista i d’esquerres. Dissabte al matí, a la plaça del Castell, van tenir lloc jocs per a la canalla, l’aparició del 6


La timba Apunts per la unitat popular

1r semestre 2016 núm. 2

LES JORNADES D’ECONOMIA CRÍTICA

Les CUP del Camp de Tarragona i Vila-seca En Comú ens vam trobar el passat mes de juny per donar alternatives a les problemàtiques territorials que viu el Camp de Tarragona. El passat mes de juny les CUP del Camp de Tarragona i Vila-seca En Comú vam organitzar una jornada que va abordar aspectes com l’economia social i solidària, el model turístic, la química verda i el territori com a oportunitat cooperativa. Durant el matí del 18 de juny vam participar de 3 ponències on vam poder intercanviar experiències per l’impuls d’una economia que s’allunyi dels paràmetres de l’economia de lliure mercat de calat capitalista. Així va ser com vam iniciar les jornades amb la xerrada que va fer Jordi Vila -Comissionat d’Economia Social i Cooperativa de l’Ajuntament de Barcelona - i Xavi Palos - president de la Fundació Roca Galès i membre de la Xarxa d’Economia Social i Solidària sobre l’impuls de l’economia social i solidària des de l’administració local. Seguidament vam parlar d’un model sostenible per la química amb el Xavi Rius (Professor Associat de la Facultat de Química de la URV, Emprenedor sorgit de l’Innovation Hub de la URV, i propietari de l’empresa Citysens). Amb el Xavi vam plantejar els diferents reptes que té l’economia global per arribar a ser sostenible i el paper que hi té la química com a sector estratègic i que cal portar cap a les economies sostenibles i verdes. Finalment vam acabar el matí amb un debat sobre el model turístic que convé al territori amb l’Antonio Russo, professor de la Facultat de Turisme i Gegografia de la URV. Per la tarda i després de dinar, vam continuar les jornades amb un taller participatiu “El territori com a oportunitat cooperativa” dinamitzat per la Lurdes Quintero i el Joan Pons. El taller girava al voltant de la pregunta com ens imaginem el Camp de Tarragona l’any 2025 en diferents àmbits. Primer vam respondre la pregunta des d’un punt de vista positiu, des de l’enfoc de com ens agradaria que fos el Camp de Tarragona. Així i com a resultat de les aportacions de tots els participants ens vam imaginar un Camp de Tarragona on les empreses químiques apliquéssin nous models de química verda i amb un fenòmen de deslocalitzacions d’empreses. També un Camp amb estudis sobre l’impacte de la indústria Química fets. En l’àmbit de l’energia vam concloure que voliem la desnuclearització del territori, una producció d’energia lligada al consum del territori i l’expropiació del sector energètic per part de l’admininstració pública. Vam seguir parlant de natura, consum cooperatiu i agricultura i ens vam imaginar el parc natural de les muntanyes de Prades constituit, una xarxa de cooperatives al Camp per una sobirania alimentària, un sector productiu primàri bàsic i bancs de terra per joves agricultors. Finalment vam imaginar-nos un territori vertebrat a través d’un servei de transport públic i amb major participació política de la ciutadania a través de nous sistemes de participació. Des d’un punt de vista de les pitjors previsions, ens vam imaginar un Camp de

AGENDA 22 GENER / PRESENTACIÓ LLIBRE “El dissabte 22 de gener a les 12h del migdia dins les festes de Sant Sebastià de la Canonja tindrà lloc la presentació del llibre “Montserrat Roig, Memòria Viva”, coordinat i escrit per Aina Torres. El llibre -amb pròleg de Mònica Terribas- és una biografia que recull declaracions de vora quaranta periodistes i escriptors que van conèixer la Roig o bé se’n senten deixebles. Així, l’autora ha parlat amb Joan Carles Peris, Albert Om, David Fernández, Isabel-Clara Simó, entre d’altres.”

Tarragona amb un sector turístic sobredimensionat i amb models basats en l’economia de casino i en la precarització dels treballadors. En aquesta previsió BCN World era un fet. En aquest futur territorial encara hi havia un sector dominant de pes, com a principal creador de llocs de treball i unes empreses que cada vegada més exercien un paper més fort com a looby. Així la lluita per millorar la qualitat de l’aire quedava oblidada i els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura i la biodiversitat eren més grans. A nivell de transport públic ens trobàvem amb un empitjorament del transport públic i també un procés de desafecció, conformisme i desmobilització que portaria a un procés de desconnexió dels ciutadans amb el seu barri o poble. Finalment durant tot el debat vam anar presentant alternatives i propostes que caldria aplicar per tal d’assolir el territori que voliem. Des les propostes que van presentar-se destaquem una planificació del territori en base a criteris reals i sostenibles. Així per definir el sector del turisme es va plantejar la creació d’una taula territorial de turisme de la Costa Daurada amb l’administració, el sector turístic, els agents socials i el món acadèmic. Impulsar una estratègia d’integració del territori per oferir un model de conjunt que sumi tots els actius turístics (costa, interior, Muntanyes de Prades, Priorat, cultura de les ciutats, etc.). També es va parlar de garantir la retribució social dels complexos turístics, tot garantint el pes municipal i revertir en benefici social i blindar les garanties laborals i posar fi a la hipertròfia del turisme de costa amb, per exemple, facilitats i incentius per la creació de cooperatives turístiques que acreditin ús social. Pel tema del futur de l’agricultura es va proposar un legislació per afavorir la recuperació de terres, conèixer altres experiències, consensuar el model amb els agents implicats i fer proves pilot. En aquest sentit també consolidar una xarxa d’economia d’autoconsum i proximitat. Pel que fa a la comunicació entre nuclis urbans es va proposar la creació d’una xarxa de regionals del Camp, rutes de bus públic entre interior i costa. Impuls de xarxes de compartició de vehicles privats. Una xarxa que hauria d’estar aixoplugada per un consorci de mobilitat interurbana entre municipis de menys de 50.000 habitants. Les jornades i el debat que vam tenir va ser molt positiu per tal d’unir braços amb tots els subjectes polítics que treballen per un Camp que capgiri la tendència actual dependent d’un model de sectors predominants que conformen importants lobbys com la química i el turisme de sol i platja.

29 GENER / VISITA FRONT DEL SEGRE Visita al Front del Segre. Sortida des de la plaça de la Raval a les 9h. Al matí visitarem el Centre d’Interpretació del Front del Segre i les trinxeres d’Alcoletge. Seguidament farem un homenatge als canongins que van lluitar i van morir al Front del Segre. Dinar i visita al Monestir de les Avellanes (Òs de Balaguer), que va ser un hospital de guerra durant la Guerra Civil. Hora aproximada d’arribada: 20h Preu amb dinar: 35€ Preu sense dinar 15€ Inscripcions fins al 16 de gener a l’Estanc (Cal Quimet).

7


apunts per la unitat popular Els Jocs de Tarragona 2017 (o 18) són la continuació d’un model especulatiu hereu de la bombolla del totxo, d’obres faraòniques, d’especulació immobiliària i d’un joc d’interessos econòmics.

L’ENTREVISTA a LAIA ESTRADA i JORDI MARTÍ, regidors de la CUP a Tarragona Per què els Jocs del Mediterrani són els Jocs de la Fam? Els Jocs de Tarragona 2017 (o 18) són la continuació d’un model especulatiu hereu de la bombolla del totxo, d’obres faraòniques, d’especulació immobiliària i d’un joc d’interessos econòmics que només responen a les voluntats de quatre empresaris i polítics que els promouen. I són els Jocs de la Fam perquè amb els moltíssims diners que s’hi gastaran podrien ben bé elaborar un pla de xoc per pal·liar els efectes de la crisi i de les grandíssimes retallades socials que encara estem patint. Quin deute ha generat fins ara? Ni que sembli mentida, és una pregunta prou complicada de respondre. Perquè? Doncs perquè la fórmula jurídica que els promotors dels Jocs —Ballesteros i els seus— han escollit per constituir-se és la d’una fundació. Això no facilita gens ni mica que els comptes de la Fundació Tarragona 2017 siguin públics o fiscalitzables, però sí que sabem, per exemple, que les obres d’urbanització de l’Anella Mediterrània es pagaran amb un crèdit de La Caixa per valor de 12 M€, i fins i tot Ballesteros ha arribat a proposar que una empresa, Santagadea, es quedés la gestió de les infraestructures públiques derivades dels Jocs durant 40 anys, durant els quals l’Ajuntament de Tarragona els hauria de pagar un cànon anual, amb una suma total d’uns 150 M€. Creiem que només amb això ja n’hi ha prou per dir que no a uns Jocs totalment prescindibles. Com valoreu l’ajornament fins el 2018? L’endarreriment dels Jocs ve a confirmar-nos, novament, el que sempre hem dit: s’ha anat improvisant de forma constant i permanent; lluny de reconèixer els errors i la improvisació, es va variant de tàctica: es diu que és a fi de bé, però s’obvia que mai de la vida no s’havia ajornat un esdeveniment així perquè qui l’havia d’acollir no tenia ni instal·lacions ni pressupost operatiu… i si finalment es fan al 2018, el que ens preocupa és que aquesta nefasta gestió encara agreugi més el deute que ens estan deixant de llegat. Els barris de Ponent de Tarragona necessiten els Jocs o altres inversions? Evidentment necessiten altres inversions. Els Jocs no poden ser mai la prioritat d’un equip de Govern i una part de l’oposició quan tenim greus problemes de caire social: pobresa energètica, accés a un habitatge digne, perspectives d’atur sistèmic o greu precarització laboral. Per no dir en quin estat han deixat el sistema de Salut, i que hi ha una manca de recursos per a l’educació. Una clara mostra de les conseqüències d’aquests projectes faraònics és l’Escola Ponent: mentre tenim la canalla en barracons, just al costat hi ha una pluja de milions per urbanitzar l’Anella Mediterrània. La Canonja, tot i estar al costat de la zona olímpica, va renunciar a ser subseu olímpica. Va fer bé? Veient tot el que estem veient, i en la nostra humil opinió, sí, millor per a tothom. Ens diuen que hi ha moltes inversions, però realment el cost que tenen és estratosfèric i no respon a les necessitats del dia a dia.

PARTICIPA AMB LA CUP www.lacanonja.cup.cat lacanonja@cup.cat

Perquè no només creiem que les coses poden canviar, sinó que han de canviar, des de la Candidatura d’Unitat Popular de La Canonja animem els veïns i les veïnes del nostre a participar en el nostre projecte, que a partir d’ara també és el vostre, i l’obrim a totes les persones i col·lectius que, des de l’àmbit local, treballem per construir un poble lliure i socialment just.

Pots trobar-nos cada dilluns de 8 a 9 del vespre a l’Ateneu Popular la Mina, Raval, 55 Baixos.


La timba #2 - 1r Semestre 2017