Apujar-nos el sou? Mentida! (p. 2)
feina
Privatitzen per enriquir-se (p. 5) Via Catalana, independència (p. 6) Ràdio Berga: CiU repeteix l’error (p. 7)
núm. 4 - estiu 2013
L’autobús fantasma de Berga (p. 3)
http://berga.cup.cat
CiU pretén privatitzar l’Hospital Sant Bernabé L'equip de govern de l'Ajuntament de Berga, format pels regidors de Convergència i Unió, està enllestint els preparatius per convertir l'Hospital en una fundació privada. Amb aquesta acció, l'Ajuntament perdrà definitivament el control sobre la gestió de l'Hospital, que passarà a mans d'una sèrie de patrons privats nomenats a dit per CiU. L'equip de govern de l'Ajuntament de Berga, de Convergència i Unió, fa mesos, i potser anys, que manifesta la seva voluntat de canviar la forma jurídica de l'Hospital Sant Bernabé de Berga. Des de la CUP no veiem malament aquesta idea ja que som plenament conscients dels problemes que comporta en aquests moments que l'Hospital sigui de titularitat municipal. El fet que l'Hospital sigui un organisme autònom municipal –és a dir, propietat de l'Ajuntament– comporta, ara, seriosos problemes de gestió.
Una fundació privada té una majoria de patrons privats, condició que fa perdre a les institucions públiques el control sobre la gestió En uns moments en què la pèssima gestió política i econòmica de l'actual partit governant i els precedents de PSC-ERC han dut el nostre ajuntament a la ruïna, el rescat i la intervenció, l'Estat estableix una sèrie d'obligacions que fan de molt mal complir, ja que les comptabilitats de l'Ajuntament i de l'Hospital estan consolidades, és a dir que les restriccions de l'un afecten l'altre i a l'inrevés. L'equip de govern, però, contravenint tota lògica d'atenció pública, ha decidit optar per privatitzar
l'Hospital, constituint una fundació privada, cedint-ne la gestió a una sèrie de patrons privats, els noms dels quals, a hores d'ara, encara es desconeixen. També es desconeix per què CiU, després de proclamar que la seva voluntat era constituir un consorci públic i de presumir que això era una de les seves promeses electorals, de la nit al dia va decidir que l'Hospital deixés de tenir titularitat i gestió pública. El cas és molt greu perquè, aprofitant una conjuntural majoria absoluta, CiU regalarà el nostre hospital a una sèrie de patrons misteriosos; a més, aquesta situació no podrà tenir marxa enrere, ja que les administracions públiques sempre més estaran en minoria als òrgans de la fundació privada.
Patrons misteriosos Si tenim en compte que els patrons que ha de buscar l'equip de govern perquè gestionin l'Hospital no poden cobrar per la seva feina, però sí que responen amb el seu patrimoni personal davant d'una hipotètica mala pràctica, fa una mica de por pensar quins interessos indirectes i ocults poden tenir aquestes persones. En tot cas, sempre estaran sota sospita. I és que, normalment, quan es crea una fundació privada, una sèrie de persones o empreses amb ànim filantròpic fan donació de capital o béns i en virtut d'aquesta aportació n'esdevenen patrons. El cas de l'Hospital Sant Bernabé, en canvi, és molt diferent: no esdevé fundació privada gràcies a una sèrie de donacions, sinó que es fa només com un tràmit burocràtic per facilitar-ne la gestió: els patrons triats, doncs, no ho seran en virtut de cap mèrit que no sigui la confiança i complicitat amb qui els nomena a dit. (continua a la pàgina 4)
2
feina núm. 4 · estiu 2013
Apujar-nos el sou? Mentida! Tot i les informacions esbiaixades i malintencionadament manipulades difoses per algun mitjà de comunicació, el sou mensual que perceben els regidors de la CUP de Berga per la seva tasca és de zero euros, com sempre ha estat i com continuarà sent.
retribucions dels grups municipals, el regidor del PP, embriac de populisme, va proposar reduir a la meitat la retribució dels grups municipals i la mesura va ser aprovada. La CUP, davant la improvisació de la proposta i sense haver pogut fer números, va donar-hi suport.
Està establert que els regidors dels ajuntament rebin una remuneració mensual que s’anomena component variable, que a Berga és de 49,42 €; també està establert que els grups municipals dels ajuntaments rebin una remuneració mensual que s’anomena component fix, que és proporcional al nombre de regidors de cada grup i que a Berga és de 413,76 €.
Comptem que per la feina que acaba fent el regidor del PP –vista la seva pràctica inactivitat a l'hora de fer propostes– no deu tenir gaire despeses. Però a un grup municipal com el de la CUP de Berga, que cada mes aporta idees, projectes, anàlisis sobre el procediment de l'equip de govern i denúncies d'irregularitats, li cal una mínima infraestructura. I, si bé l'Ajuntament de Berga hauria de cedir als grups municipals un espai on poder treballar amb telèfon, ordinador i Internet, aquesta obligació tampoc es compleix. Per això ens va semblar que, aprofitant que Gendrau renunciava al sou d'alcalde per poder cobrar els 80.000,00 € anuals del seu càrrec de delegat a la Catalunya Central, part d'aquests diners que s'estalviaven es podien destinar a fer que als regidors no ens costés diners fer la nostra feina i a restituir les retribucions anteriors. El regidor del partit dels sobresous en negre va criticar la proposta i va votar-hi en contra, però quan se'l va convidar, si tan malament ho trobava, a renunciar a l'increment, va mirar al sostre i es va posar a xiular.
El sou dels regidors de la CUP continua sent zero En aquests moments la quantitat que rebem en total, pel grup municipal i les tres retribucions individuals, suma 562,03 € mensuals. Els regidors de la CUP sempre hem renunciat al sou que ens pertoca individualment i tots aquests diners es destinen a les despeses que comporta la feina del grup municipal: material d’oficina, telèfon, Internet, informes encarregats a
En total, la CUP rep 562,03 € que s’utilitzen per a les despeses del treball del grup i els regidors no en veuen ni cinc. consultories, etcètera. La resta d’activitats que realitzem –com ara aquest butlletí– les paguem amb les quotes de la seixantena llarga de militants que té la CUP a la ciutat de Berga. En el primer ple de la legislatura, on es revisen les
Una notícia falsa per tapar una aberració La notícia falsa que els grups municipals ens repartíem allò que l'Ajuntament s'estalviava amb el sou de l'alcalde no era innocent: va servir per tapar una autèntica aberració. I és que, en aquests moments, on l'administració les passa tan magres perquè els senyors del PP, el PSOE i CiU van decidir que els beneficis dels bancs passarien per davant de les necessitats de les persones, és absolutament ofensiu que algú
L’únic que cobra més és el senyor alcalde que ha passat de 42.250 € a 80.000 € cobri 80.000 € anuals per una feina que consisteix en dinars i inauguracions. Si el càrrec de delegat del Govern a la Catalunya Central deixés d'existir, el país funcionaria igual. O potser millor, perquè es podrien invertir aquests 80.000 € en coses necessàries. Aquesta és l'aberració, i no que la CUP rebi 562 € al mes per pagar les despeses de la feina dels regidors. Francesc Ribera
3
feina núm. 4 · estiu 2013
L’autobús urbà en situació irregular
Una simple recerca d'informació estadística sobre el servei d'autobús, el seu funcionament, ocupació, rendibilitat i aquestes coses, amb l'objectiu, també simple, d'analitzar-lo per si es podia fer cap proposta de millora, ens va portar a adonar-nos que l'autobús urbà ha estat funcionant tots aquests anys amb un tracte mig de paraula, mig per escrit. Després de preguntar-ho a diverses persones, ningú va saber donar-nos raó de les famoses estadístiques ni dels termes en els quals s'havia de desenvolupar el servei, que havien de trobar-se en el contracte de concessió del servei. Les estadístiques –algunes– han
Algunes estadístiques han acabat apareixent però no el contracte, que resulta que no existeix acabat apareixent però no el contracte, que ha resultat que no existeix, atès que la línia d'autobús vindria a ser
un segment de la línia regular de transport entre Manresa i Castellar de n'Hug, una línia actualment licitada per la Generalitat. Ja que l'autobús urbà fa formalment un tros d'aquesta línia interurbana, el que sí que caldria és un conveni signat amb l'empresa de transports i la Generalitat, que en el seu moment ningú no va pensar a signar; més que res per no haver de pagar les factures d'un servei que legalment no està contractat. També és de justícia reconèixer que la CUP hauria d'haver fiscalitzat abans quelcom que en certa manera també és nostre, ja que, de fet, la línia d'autobús tal com és ara neix d'un acord amb l'equip de govern a l'anterior legislatura. Aquesta és la nostra petita part de culpa en aquest nou bunyol consistorial, i més tenint present que, com hem dit, sempre hem defensat la necessitat de disposar de serveis de transport públic; ara, pel mateix preu, sí que hauríem de mirar de tenir-los legals. Diuen que ara s'arreglarà aquest formalisme. Vejam si serà veritat. Oriol Camps
4
feina núm. 4 · estiu 2013
CiU pretén privatitzar l’ (ve de la pàgina 1)
«La meva manera de pensar és de treballar dur i fer tot el possible perquè aquesta ciutat no perdi cap servei i sobretot en temes de l'Hospital, perquè quan jo estic malalt, quan els meus fills estan malalts, quan els de casa meva estan malalts, on els porto és a l'Hospital de Berga, per tant és el meu hospital.» Juli Gendrau, debat final de campanya, 15 de maig de 2011 Gendrau enrocat en una mentida L'alcalde té un problema que tard o d'hora li esclatarà: s'ha fet fort en una falsedat. Tant havia presumit del seu compromís de defensar l'Hospital que, ara que se'l treu de sobre, ho ha fet jurant i perjurant que constituir una fundació privada no significava privatitzar l'Hospital. Juli Gendrau ha brandat l'argument que la fundació que controlarà l'Hospital serà una fundació «sense ànim de lucre», com si hagués inventat la sopa d'all: la condició de «sense ànim de lucre» és una característica de totes les fundacions. El cas és que una fundació privada, per ser considerada com a tal, ha de tenir una majoria de patrons privats, condició que fa perdre a les institucions el control sobre la gestió. El cas és que una fundació privada es
regeix pel dret privat i no públic i per tant a partir d'ara qualsevol contractació de personal, qualsevol compra, qualsevol conveni, es farà a dit, al lliure criteri dels patrons privats. Es passa del control públic al control privat, es passa del dret públic al dret privat, i Juli Gendrau continua mantenint la garrofa que una fundació privada no significa una privatització.
La proposta de la CUP Des del primer moment la CUP va apostar per la creació d'un consorci públic on hi hagués com a mínim l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal, sabent que en aquests moments la Generalitat no està per formar part de nous consorcis. A més, la CUP va prepa-
Pancarta a l’entrada principal de l’hospital. Els treballadors fa mesos que estan mobilitzats enfront del desmantellament de la sanitat pública
5
feina núm. 4 · estiu 2013
Hospital Sant Bernabé rar un projecte segons el qual el consorci es dotava d'una tercera part, que seria una cooperativa de treball associat formada pels treballadors de l'Hospital. Així doncs, permetíem la desvinculació administrativa de l'Hospital sense perdre’n el control públic i cedint-ne la gestió als treballadors, com ja es fa
comitè d'empresa, el Consell Comarcal, l'equip de govern de l'Ajuntament i els regidors de l'antic PSC. Vam presentar al patronat una proposta ferma i avalada per experts que solucionava els problemes de gestió de l'Hospital i ajudava a consolidar la comarca del Berguedà en l’avantguarda del cooperativisme.
Una cooperativa de treballadors de l'Hospital, l'Ajuntament i el Consell Comarcal formarien un consorci públic, com ja es fa en els països que estan a l'avantguarda de la gestió hospitalària
El resultat és el que ja coneixem: Gendrau, afeccionat a confondre majoria absoluta amb monarquia absoluta, pretén tirar pel dret, privatitzar l'Hospital, desprendrese'n, regalar-lo a patrons privats. La CUP continuarà fins al darrer moment intentant convèncer el ple de l'Ajuntament de la desmesura d'aquest despropòsit i intentarà fins al darrer moment aturar aquest error irreparable.
en els països que estan a l'avantguarda de la gestió hospitalària. Vam encarregar estudis a un grup d'experts reconeguts de Catalunya en aquesta matèria i vam parlar-ne amb totes les parts implicades: el
Francesc Ribera
Privatitzen per enriquir-se Quin és el futur de la sanitat pública al Berguedà? Aquesta és la pregunta que molts berguedans s'hauran fet després de sentir, ara farà uns dos mesos, l'equip de govern de Berga anunciant un canvi en el model de gestió de l'Hospital, enfocat a transformar-lo en una fundació privada. Aquest canvi no era cap secret, ja que feia molt de temps que s'estudiava la possibilitat de modificar-ne la gestió a causa de la complexitat de la forma jurídica del centre berguedà. Això ens donava l'oportunitat de decidir el model que hauria de ser referent comarcal en matèria sanitària, un projecte que oferís una atenció sanitària eficaç, pública i de qualitat, que impliqués els diferents agents comarcals i mantingués l'estructura actual del centre. Malauradament, des del 2011 la sanitat pública catalana ha vist com, any rere any, la seva partida pressupostària ha disminuït en benefici de les polítiques econòmiques d'aquells partits que prioritzen pagar un deute il·legítim, o bé invertir en armes i fer guerres. Berga no n'ha estat l'excepció: ja el 2011 el govern de CiU anunciava una retallada del 5% dels salaris de l'administració pública. D'aleshores ençà, la partida pressupostària de l'Hospital ha disminuït gairebé un 20%. Les conseqüències: retallades en serveis i salaris, acomiadaments, augment de llistes d'espera i una precarització de l'atenció continuada. N'hi ha, però, que han sabut conviure en aquest context, i n'han tret un rèdit. És el cas de Ramon Bagó, antic president del Consorci Hospitalari de Catalunya, que aquests dies veiem declarant davant del jutge per diversos delictes en la seva etapa de gestió d'aquesta patronal sanitària catalana. Bagó es va fer càrrec de la gestió del centre de Berga durant la construcció de l'edifici nou, on apareixen diverses irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes en un informe del 2007. També Josep Prat, antic gerent de l'Institut Català de la Salut –on contractava ell mateix el seu hòlding de serveis sanitaris de l'empresa Innova, amb el silenci i la complicitat dels partits de sempre–, es troba ara declarant davant del jutge. Sens dubte és una molt mala notícia per a la comarca la decisió del govern de CiU a Berga de crear una fundació privada, ja que obre la porta a participar-hi a totes aquelles grans empreses sota el paraigües i la connivència dels grans partits polítics que han entès la sanitat pública catalana com una eina per enriquir-se. Carles Romero
6
feina núm. 4 · estiu 2013
Aquest 11 de setembre és l’hora del poble Després de l’èxit de la manifestació de la Diada de l'any passat, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'ha marcat aquest any un objectiu molt superior: una cadena humana de 400 quilòmetres que uneixi la Catalunya autonòmica de punta a punta. La cadena tindrà el nom de Via Catalana cap a la Independència (inspirada en la Via Bàltica del 1989) i s'iniciarà simbòlicament a les 17.14 h. La Via Catalana arribarà precedida per més d'un centenar de cadenes humanes que s'han celebrat al llarg de l'estiu en diferents localitats tant catalanes com d'arreu del món. Trencant fronteres Al País Valencià, els pares de Guillem Agulló –jove independentista assassinat pel feixisme ara fa vint anys– enllaçaran simbòlicament la Via Catalana amb el sud, a les 17.07 h, de manera que la cadena s'allargarà per sota del Sénia. D'altra banda, a les Illes s'ha organitzat una cadena humana que envoltarà la plaça Major de Palma, enmig de la qual un altre grup culminarà la formació d'un mapa humà dels Països Catalans. Al Berguedà, les assemblees locals de l'ANC van organitzar en un temps rècord i en ple juliol autocars per a més de 2.500 persones de tota la comarca que se situaran al llarg de dos quilòmetres al municipi de Cervelló, al Baix Llobregat. A més, el Casal Panxo ha
organitzat més autocars per participar en els trams de la cadena humana al seu pas pel Pertús, a la Catalunya Nord, amb l'objectiu de donar un cop de mà a l'independentisme del nord de la nació. D'altra banda, el Procés Constituent s'afegirà a la cadena humana i encerclarà la seu barcelonina de 'la Caixa' –símbol del poder financer– per assenyalar els culpables de la crisiestafa. La Xarxa pels Drets Socials de Girona també encerclarà l'Hospital Trueta i el color blau s'afegirà a Amposta per defensar el delta de l'Ebre. Aquest any, tots plegats superarem les cadenes mentals i anirem més enllà, fent nostre el passat cooperatiu de la societat catalana per convertir la diada de l'Onze de Setembre en l'avantsala de la independència. Dotant l'estratègia d'acció, materialitzant els nostres objectius, el món ha de tornar a mirar cap a Catalunya perquè vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català. I alhora ha de servir per reforçar el procés que ens ha de permetre assolir la llibertat no més tard del 2014, quan caldrà sortir de l'àmbit d’acció de caràcter simbòlic i apostar per la unitat i la implicació de tothom en el que serà la lluita definitiva. Marià Miró
7
feina núm. 4 · estiu 2013
La concessió del servei públic de Ràdio Berga: El dia de la marmota El passat desembre es va acordar, al ple municipal, l'extinció del contracte de servei públic de la ràdio municipal de Berga. En aquesta decisió no s'entrava a valorar la feina feta per la concessionària ni la qualitat del servei sinó, simplement, si es prorrogava la concessió existent o si s'extingia i es plantejava novament com s'havia de gestionar el servei de la ràdio municipal, un cop finalitzada la concessió de quasi set anys. Aquesta concessió ha sigut un tema que s'ha debatut repetidament en el ple de Berga i ha generat molta polèmica pels incompliments reiterats, tant per part de l'empresa concessionària, Bífidus SL, com per part de l'Ajuntament.
Tirallonga d’incompliments La CUP sempre ha brandat que els tractes que s'acorden lliurement s'han de complir sense excepcions. No compartim els pactes orals entre equips de govern i concessionaris per fer a mida les concessions. No compartim que es faci els ulls grossos davant els incompliments dels acords adquirits. La ràdio municipal és un servei públic i, per tant, la nostra feina com a grup municipal de l'oposició és lluitar pel compliment de tots i cadascun dels acords de la concessió, també, és clar, els que pertoquen a l'Ajuntament. Però, en aquest cas, la llista d'incompliments per part de la concessionària era extensa. Així doncs, el nostre vot va ser favorable a l'extinció d'aquesta concessió.
Proposta de la CUP i corró de CiU Com és costum, la CUP va estudiar totes les possibilitats i va fer una proposta a mida per als mitjans de comunicació públics de Berga que garantia el manteniment de ràdio i televisió pública i permetia que s'hi poguessin integrar diversos equips de professionals, per garantir la pluralitat i evitar el clientelisme; una proposta que comptava amb un estudi econòmic avalat pels mateixos assessors municipals. CiU, però, va fer passar el corró de la majoria absoluta i va tombar-la en favor d'una altra
proposta difusa i de dubtosa viabilitat. La voluntat de la CUP era –i és– que, en uns moments en què és impossible legalment i econòmicament gestionar directament el servei de ràdio, l'Ajuntament en garantís el control de la gestió i els continguts per tal
CiU va tornar a utilitzar el corró per aprovar un model de gestió que repeteix els errors passats que això no tornés a succeir. Per desgràcia això sembla que no està garantit. El model de gestió imposat per CiU esdevé la repetició exacta del mateix error que acabàvem de resoldre. Anna Maria Guijarro
8
Causes i sortides de la crisi El passat diumenge 21 d'abril es va realitzar a Berga la xerrada titulada «Causes i sortides de la crisi», organitzada per la CUP, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i el Casal Panxo. L'acte, que va omplir la sala gran del Pavelló de Suècia –fins i tot hi havia força gent dempeus–, va comptar amb la presència de Josep Manel Busqueta, economista del Seminari d'Economia Crítica Taifa i autor del llibre L'hora dels voltors: la crisi explicada a una ciutadania estafada; Arcadi Oliveres, professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de Justícia i Pau i un dels impulsors del Procés Constituent, i Joan Sebastià Colomer, militant d'EndavantOSAN i col·laborador del diari L'Accent. L'acte es va enfocar de forma dinàmica, dividint les intervencions en dos blocs, on els ponents responien
feina núm. 4 · estiu 2013
Per últim hi va haver una roda de preguntes i intervencions adreçades als ponents per tal de resoldre els dubtes que hi hagués i per aclarir el que els ponents van anar remarcant durant la seva xerrada: que el sistema actual és un sistema criminal i que s'ha de construir una nova societat que respongui a les necessitats socials i no pas a les del capital.
Cop de CUP Divendres 17 de maig es va presentar a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga el llibre Cop de CUP, viatge a l'ànima i a les arrels de la Candidatura d'Unitat Popular. La presentació va anar a càrrec dels seus dos autors: David Fernàndez, periodista i parlamentari de la CUP, i Julià de Jòdar, escriptor. El llibre, en paraules de Julià de Jòdar, fa un striptease de la formació. És una primera aproximació, acurada i en profunditat, sobre la CUP com a concepte polític operatiu, com a projecte i proposta d'unitat popular i expressió de la voluntat d'arrelament a la política municipal. L'obra en narra els orígens, s'atura en el present i n'albira el futur, també aporta dades fins ara poc conegudes sobre què pensen, què fan, d'on vénen i, en definitiva, qui són els seus 101 regidors.
de forma breu a diverses preguntes que permetien veure quina era la posició de cadascun. En el primer bloc els ponents analitzaven la crisi econòmica i aprofundien en les seves causes; no van quedar-se amb els titulars superficials de les grans corporacions periodístiques, que atribueixen l'origen de la crisi a uns especuladors, sinó que van emfatitzar el fet que el capitalisme genera crisis de forma cíclica. El segon bloc va consistir a exposar quines eren les sortides que els ponents creien vàlides per superar la crisi i, de forma més genèrica, el capitalisme, generant una pluja de propostes i dibuixant un escenari futur construït al marge del capitalisme.
David Fernàndez va apuntar que és necessari acabar amb el nepotisme i que cal posar fi als casos de corrupció i va afirmar que «hi ha una acceleració del temps històric i dels moviments polítics». Així mateix, va confessar que el llibre havia sigut «molt accidentat» i, també, «retallat en temps de retallades», ja que inicialment van lliurar l'editorial un llibre de mil pàgines. A més, l'edició final de l'obra, arran de la manifestació de la Diada, va obligar a canviar l'epíleg fins a tres vegades. La presentació va acabar amb un debat sobre el present i les alternatives de futur del municipalisme, que veu, en la independència i la transformació social, els eixos indestriables de la lluita de les classes populars als Països Catalans.
Contacta amb nosaltres: Pl. Maragall 2, Berga · Tel: 938220966 · berga@cup.cat