Page 1

Número 8 | Juny del 2016

1 ANY DE GOVERN DE LA CUP Amb un 34,2% dels vots, la CUP optava a governar per primera vegada la capital del Berguedà després d’haver defensat clarament durant la campanya electoral que l’alcaldia havia de ser per la candidatura més votada. 4 Gràcies per confiar en l’Escola Pública! 5 Per l’absolució del Teti 6 Perquè cal recuperar la memòria històrica 8 Llei 24/2015, la llei que para el cop

I TAMBÉ: 9 10 11 12

El model urbà: Engrandir, buidar o fer que passin coses Rojava no està sola! L’agermanament de Berga amb Kobane Substituir l’arbrat amb els veïns Carrers, places, espais i Ciutat Escenari


1 ANY DE GOVERN DE LA CUP Aquest mes de juny ha fet 1 any que les 6 regidores i regidors de la CUP van iniciar la seva tasca com a Equip de Govern de la ciutat de Berga, després de la històrica victòria a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. Amb un 34,2% dels vots, la CUP optava a governar per primera vegada la capital del Berguedà després d’haver defensat clarament durant la campanya electoral que l’alcaldia havia de ser per la candidatura més votada. Finalment, amb el suport del regidor d’ICV i l’abstenció de la resta de grups, el 13 de juny Montserrat Venturós va ser investida com a primera alcaldessa de la ciutat.

la primera actuació del nou govern de la CUP va ser limitar el sou de l’alcaldessa

Seguint el Codi Ètic de la candidatura i per aconseguir que els ingressos dels càrrecs polítics deixessin de superar amb escreix els de la majoria de treballadors públics,la primera actuació del nou govern de la CUP va ser limitar el sou de l’alcaldessa, única regidora amb dedicació exclusiva al consistori, a 1.400 euros mensuals nets. La resta de regidores i regidors reben la mateixa retribució, de manera proporcional a la seva dedicació a l’Ajuntament. D’altra banda, es van eliminar les percepcions econòmiques que fins ara cobraven els regidors de l’Equip de Govern per assistir a les Juntes de Govern Local.

És evident que 12 mesos de govern de la CUP en minoria no han servit per capgirar de cop i volta una gestió municipal amb problemes endèmics de tota mena, però s’ha fet un gran esforç per començar a redreçar la situació, sobretot a nivell econòmic i organitzatiu, com a primers passos imprescindibles per poder assolir els objectius de la legislatura.

En l’àmbit econòmic s’ha limitat al màxim la despesa corrent i s’ha començat a pagar els proveïdors a 30 dies, això sí, sense retallar ni un euro la dotació per a serveis socials

En l’àmbit econòmic, inevitable prioritat de l’Equip de Govern, s’ha limitat al màxim la despesa corrent i s’ha començat a pagar els proveïdors a 30 dies, això sí, sense retallar ni un euro la dotació per a serveis socials. Contràriament, s’ha ampliat la cobertura dels ajuts als infants per a llibres de cara al curs vinent i s’ha obert un punt d’informació en compliment de la llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.D’altra banda, seguint el criteri d’invertir per estalviar, i reduint al mateix temps les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’Ajuntament de Berga s’acollí a un programa per substituir tot l’enllumenat de la ciutat per leds.

2

A nivell urbanístic, s’ha posat fil a l’agulla per resoldre un dels nyaps que més clamen al cel, com és l’existència d’una claveguera oberta a la Rasa dels Molins ben entrada la segona dècada del segle XXI. També s’han fet els primers passos per tal d’assolir la remunicipalització de la neteja d’edificis municipals.

En l’àmbit educatiu s’ha fet una defensa aferrissada de l’escola pública, especialment davant de l’amenaça de tancament d’una línia de P3 durant el pròxim curs 2016-17

En l’àmbit educatiu s’ha fet una defensa aferrissada de l’escola pública, especialment davant de l’amenaça de tancament d’una línia de P3 durant el pròxim curs 201617. A l’hora de la preinscripció, la campanya del Grup de Suport a l’Escola Pública va obtenir una resposta magnífica dels pares i mares, que optant molt majoritàriament per les escoles públiques de la ciutat van obligar al Departament a, com a mínim, ajornar la decisió fins al curs 2017-18. Pel que fa a la participació i la transparència, raons de ser de tot govern de la CUP, s’ha fet un esforç per explicar de la manera més oberta possible la situació de l’Ajuntament i s’ha dut a terme una primera experiència de participació popular per decidir sobre l’arbrat del passeig


I evidentment, al govern de la ciutat i a la seva alcaldessa no li han tremolat les cames davant l’envit de la justícia espanyola

dels Abeuradors, a la Valldan. De cara al futur immediat, i més enllà de l’activació dels pressupostos participatius, queda molt de camp per córrer per aconseguir que tothom qui ho vulgui pugui incidir en la presa de decisions col•lectives, seguint el lema “Governem-nos” de la nostra campanya electoral.

...queda molt de camp per córrer per aconseguir que tothom qui ho vulgui pugui incidir en la presa de decisions col·lectives...

Però més enllà de les iniciatives pròpies, les regidores i regidors han hagut d’invertir bona part del seu temps a defensar els interessos de la ciutat en els diversos conflictes que té oberts l’Ajuntament des de fa anys i panys. I en alguns casos, l’Equip de Govern ha hagut d’afrontar profundes contradiccions abans d’escollir l’opció menys dolenta per al conjunt de la població. L’exemple més clar ha estat la necessitat d’assumir el crèdit demanat per l’empresa Inbergatur a l’Institut Català de Finances. Com que l’any 2003 va ser avalat per l’Ajuntament, no fer-ho suposava posar en greu perill el nou Conservatori de Música dels Pirineus.

3

I evidentment, al govern de la ciutat i a la seva alcaldessa no li han tremolat les cames davant l’envit de la justícia espanyola. Tal com mana una moció aprovada l’any 2012 pel Ple Municipal, l’estelada onejarà al balcó de l’Ajuntament fins el dia de la independència. En una legislatura que ha de ser d’alliberament i amb la legitimitat atorgada reiteradament a les urnes pels berguedans i les berguedanes, l’alcaldessa de la ciutat no farà cas de citacions judicials, sinó a la voluntat de la gent. Equip de govern


GRÀCIES PER CONFIAR EN L’ESCOLA PÚBLICA! Un cop finalitzades les preinscripcions, i amb els números (provisionals) a la mà, podem afirmar que l’anàlisi i plantejament inicial del Departament era erroni. No és cert que tancant una línia pública de la ciutat la demanda quedarà coberta, ja que totes les escoles han aconseguit les preinscripcions suficients per mantenir les línies actuals. El passat 7 d’abril es va acabar el termini de preinscripcions pel proper curs escolar. Aquestes preinscripcions eren importants perquè, com ja va anunciar el Departament d’Ensenyament a principis de l’actual curs escolar, l’any que ve una de les escoles de la ciutat perdrà una línia de p3 per tal d’igualar l’oferta i la demanda dels propers cursos escolars.

...com ja va anunciar el Departament d’Ensenyament a principis de l’actual curs escolar, l’any que ve una de les escoles de la ciutat perdrà una línia de p3... Durant la primavera aquest tema ha estat a l’ordre del dia. L’ Ajuntament de Berga va aprovar una moció en defensa de l’escola pública. Va néixer el Grup en Defensa de l’Educació Pública, que ha fet una molt bona campanya per informar i conscienciar a les famílies de la seva importància. Hem pogut llegir diferents articles d’opinió de berguedans i berguedanes posicionant-se sobre el futur de l’educació berguedana. S’han fet xerrades i hem pogut veure diferents cartells per tota la ciutat.

Un cop finalitzades les preinscripcions, i amb els números (provisionals) a la mà, podem afirmar que l’anàlisi i plantejament inicial del Departament era erroni. No és cert que tancant una línia pública de la ciutat la demanda quedarà coberta, ja que totes les escoles públiques han aconseguit les preinscripcions suficients per mantenir les línies actuals. I, per altra banda, el mapa educatiu que es dibuixa a la ciutat no passa per anivellar l’oferta de la pública i la concertada, sinó per començar amb el desconcert.

De les 128 famílies que s’han preinscrit a p3 pel curs 2016-2017, 81 famílies s’han preinscrit en una escola pública mentre que 48 han escollit una escola concertada Perquè els números són clars. De les 128 famílies que s’han preinscrit a p3 pel curs 2016-2017, 81 famílies ho han fet a una escola pública mentre que 48 han escollit una escola concertada. Això demostra, sens dubte, que l’escola pública està en bona salut i que les retallades no poden passar per suprimir cap línia pública de la ciutat mentre encara quedin concerts.

4

El Departament ja ha informat que respectaran les preinscripcions de les famílies i que, per tant, l’any que ve totes les escoles públiques mantenen les seves línies actuals, mentre que el p3 de l’escola Vedruna passa de dues línies a una línia per manca de preinscripcions.

l’escola pública està en bona salut i que les retallades no poden passar per suprimir cap línia pública de la ciutat mentre encara quedin concerts Per nosaltres, però, el tancament de línies públiques d’educació no hauria d’estar sotmès a la simple elecció de les famílies a la ciutat. Perquè l’única manera de garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social és potenciant i protegint els serveis públics. Però també és evident que aquestes dades, aquestes 81 famílies que han confiat en l’escola pública pels seus fills/es, han sigut de vital importància a l’hora de defensar el manteniment de totes les línies públiques de la ciutat. A tots vosaltres i qui ho ha fet possible, moltes gràcies per creure i defensar l’escola pública! #lapúblicanoestoca! Comissió Educació CUP-BERGA


PER L’ABSOLUCIÓ DEL TETI El 21 de juny de 2016, més de quatre anys després de la denúncia del llavors regidor del PP a Berga Juan Antonio López Noguera, es va iniciar el judici contra el nostre company Teti, membre de l’esquerra independentista, acusat d’atemptat a l’autoritat i per qui es demanen 4 anys i 9 mesos de presó i una multa de 3.600 euros.

// CUP Berga

Durant aquests anys, amb multitud d’actes i mostres de suport arreu de la geografia catalana i més de 3.000 signatures recollides, s’ha fet palesa la solidaritat popular davant d’un cas especialment greu per la duresa de les peticions fiscals i de l’acusació particular, per uns fets que, en cas de ser certs, i en un altre context, no passarien d’unes simples faltes. Això no fa més que demostrar que ens trobem davant d’un cas polític, i ja coneixem la duresa amb què actua la “justícia” burgesa quan es tracta de reprimir l’esquerra independentista, els moviments populars o la classe treballadora, una duresa inversament

proporcional al tracte que reben els corruptes, els feixistes o els membres de les classes dominants quan passen pels tribunals, en les comptades ocasions en què hi passen. L’estat espanyol és un estat hereu del feixisme, que no ha modificat substancialment cap de les estructures bàsiques de dominació del règim imposat per les armes el 1939, i el Partido Popular és un exemple ben representatiu d’aquesta continuïtat, un partit ple de franquistes, impulsor de polítiques antiobreres i repressives arreu de l’estat, i, al nostre país, impulsor també de l’anticatalanisme

5

i de la divisió dels Països Catalans. Un partit, a més a més, podrit per la corrupció i que, malgrat tot, pretén donar lliçons de democràcia. Nosaltres, que som conscients que allà on hi ha lluita hi ha repressió, sabem també que on hi ha repressió, hi haurà, necessàriament, solidaritat. Per això, el 18 de juny ens vam manifestar pel centre de Berga reclamant la plena absolució del nostre company. I seguirem denunciant que el seu, com tants altres, és un cas polític. Ells pretenen fer-nos callar amb la repressió. Nosaltres sabem que no ho aconseguiran. Grup de suport


PERQUÈ CAL RECUPERAR LA MEMÒRIA HISTÒRICA Si a qualsevol dels membres de Memorial Democràtic Berguedà ens demanessin: “Cal revisar la història?”1, la nostra resposta, de manera unànime i taxativa, seria un sí rotund. I si a continuació ens demanessin perquè, tot i que semblaríem una mica ingenus o fins i tot utòpics, respondríem que ens agrada creure que cal fer-ho perquè les generacions que ens han de succeir (i, en part, gràcies als coneixements que els haurem tramès) no incorrin en els mateixos errors que van cometre aquells qui ens van precedir. I diem això perquè entenem que la història és un poliedre amb múltiples facetes, però en el qual la definició de la forma final depèn del conjunt total de totes elles i no tan sols les d’una banda. Tal com ja hem explicat alguna vegada, una manera molt gràfica de mostrar la història és imaginant-la com un mosaic, el dibuix del qual es va construint peça a peça. En tractar-se d’un temps anterior al que nosaltres estem vivint, podem percebre’n la construcció com una mena de feina arqueològica i, tal com sovint passa amb l’arqueologia, és possible que mai n’arribem a tenir totes les peces. No obstant això (i aquells que hagin fet algun trencaclosques a la seva vida ho comprendran perfectament), tampoc cal col·locar totes les peces per endevinar quin és el dibuix que s’hi amaga. Òbviament, la definició serà més acurada en la mesura que l’anem completant, però segurament ja en podem tenir una percepció prou bona abans d’haver-lo acabat. El problema sorgeix quan les peces

que manquen són totes de la mateixa banda, és a dir, que tan sols podem albirar la meitat del dibuix. En conseqüència, la visió que en tindrem serà del tot incompleta i possiblement distorsionada, ja que ens mancaran molts dels elements narratius.

...deixem que siguin els propis fets i la pròpia història qui posi a tothom al lloc que li pertoca Doncs bé, precisament el que ha passat en aquest país en els darrers setanta anys ha estat aquesta ocultació sistemàtica de la meitat de les peces del mosaic històric. Durant dècades ha estat un veritable temps de silenci2 obtingut amb diversos mitjans, entre els quals s’hi inclou la por, que una part de la població va imposar per la força sobre els altres3, bo i procurant que tota una part de la història no sortís mai a la llum. És evident que sense aquesta part de la història, la història mateix no serà mai completa, de manera que, tot i que de ben segur no n’agradi el contingut, és de rigor explicar-la d’una vegada per totes. Sorprèn com encara una part de la població s’entesta a no “remoure el passat”, sovint amb el pretext que el passat ja està passat i que no cal que, tal com diuen algunes persones, “furguem en les ferides”. No es tracta en absolut de furgar en cap ferida

6

ni de revifar rancúnies ja marcides; seria inútil. Ens agradi o no, el passat no es pot canviar, els morts estan morts i res no els tornarà a la vida. Però sí que encara resta una cosa per fer: dignificar tots aquells que van deixar la vida en aquells anys de penúria. Una part ja es va encarregar de fer-ho; és aquella meitat a qui mai van silenciar i a qui ja van procurar donar una “humana, cristiana i pia sepultura”. Ara manca l’altra meitat, la d’aquells a qui van emmudir amb la força com a únic argument quan, a més, eren qui estaven en possessió de la legalitat. Resulta irònic parlar de reobrir ferides quan, en realitat, mai no s’han tancat. Parlar d’ànsia de revenja com a excusa per no fer res respecte a això ja no pot convèncer ningú. Es tracta de dignitat, o, si es vol i en última instància, de mera humanitat, atès que estem parlant de persones. És absolutament legítim que totes les famílies tinguin un lloc on anar a plorar la seva gent. Davant d’aquest fet, ningú que es consideri un ésser humà s’hi pot negar, i dir el contrari ens commina a la mera condició animal, és indigne d’una societat que s’autoproclama “civilitzada” negar aquest mínim de comprensió a totes aquelles famílies que, havent perdut la guerra i, de retruc, alguna persona estimada, no puguin ni tan sols recuperar-ne les restes i donar-los una digna sepultura. Una sepultura


que no sigui la vorera d’alguna carretera o alguna fosa comuna. No deixa de ser curiós, però, observar com els assumptes domèstics sembla que siguin els que ens queden més lluny. Som capaços de revisar les històries ocorregudes a altres països i examinar-les de manera analítica fins a la més minúscula engruna, i llavors no ens veiem amb cor de fer el mateix amb el que va passar a casa nostra. Es fa del tot impensable, per exemple, en l’actual Alemanya, que els propis alemanys no facin una lectura crítica del que va passar a la Segona Guerra Mundial i del genocidi nazi. Aquí no passa el mateix, quan ens horroritzen en parlar dels milers de desapareguts a Cambodja sota el règim de Pol Pot i els seus “jemers rojos” i ens oblidem que encara hi ha més de 140.000 desapareguts durant el règim franquista, cosa que ens situa immediatament darrera dels cambotjans en nombre de desaparicions polítiques. Uns desapareguts amb els cossos perduts en foses comunes o en algun voral de carretera. I per agreujar-ho encara més, val la pena recordar que mentre que a Cambodja tenen un museu de l’holocaust en forma

d’ossari esgarrifós que recorda els horrors de la guerra a tot aquell que el contempla, aquí ni tan sols es permet insinuar que cal obrir les foses perquè és “furgar en les ferides”. Això cal que canviï i aquest país no assolirà mai la majoria d’edat fins que això no succeeixi, ja que el coneixement d’un mateix contempla en bona mesura la visió autocrítica. Som a l’any 2016, ja fa més de setanta anys que va acabar la Guerra Civil i tot just ara ens trobem amb una generació que gosa parlarne obertament, mentre veiem que simplement en fer-ne una lectura absolutament neutra, sense cap mena d’intencionalitat, ens porta a la conclusió que ja són molts els anys que han passat, definitivament massa anys. Això sol ja evidencia una anormalitat en el procés. Cal, doncs, una revisió a fons perquè les noves generacions entenguin que l’assoliment de la raó cal fer-lo mitjançant l’exposició dels arguments i no pas de la imposició, tal com ha passat en aquest país durant tant de temps, que la clau de la convivència rau no pas en la repressió, sinó en la comprensió, la qual és filla de l’educació. Les noves generacions tenen el dret de poder contemplar

complet el mosaic de la història i per això cal que, mentre hi siguem a temps, anem posant-hi tantes peces com puguem, sense valoracions ni judicis. Les conclusions ja les trauran aquells qui ens han de succeir, però per això cal que prèviament els donem tots els elements d’informació que estan al nostre abast i, en darrera instància, deixem que siguin els propis fets i la pròpia història qui posi a tothom al lloc que li pertoca. Per totes aquestes raons cal fer una recuperació de la memòria històrica, no podem estar ocultant permanentment la brossa sota l’estora, ja que correm el risc que, tard o d’hora, ens hi entrebancarem. Una revisió, això sí, higiènica i asèptica, allunyada de qualsevol cosa que no sigui senzillament rigorós, narrant els fets no pas fonamentats en especulacions o supòsits, sinó en base a la documentació que es va desempolsant. En uns moments en què tothom s’omple la boca reclamant una societat més justa, entendríem del tot inconcebible que aquests que així ho proclamen s’hi oposessin, per raons de pura honestedat, atès que es tracta d’una simple qüestió de justícia. Memorial Democràtic Berguedà

// Memorial Democràtic Berguedà 1 - En parlar d’una revisió històrica, ho fem bo i referint-nos a la nostra història més recent, és a dir, la que comprèn des de la Guerra Civil fins als nostres dies. 2 - Temps de silenci és el títol d’una novel•la de Luis Martín-Santos que recull la vida del Madrid de la postguerra. Un títol molt encertat, ja que l’emmudiment de la societat espanyola de la postguerra va ser aclaparador i es va dilatar molt en el temps gràcies a miserables mecanismes repressius que atorgaven la condició de virtut social a fets tan roïns com la delació. 3 - Cal recordar que un règim dictatorial es va imposar sobre el país amb mà de ferro, i que va massacrartot aquell que s’oposés als seus propis interessos, quan, amb el que seria el súmmum del cinisme, l’exèrcit sollevat va declarar “enemics de la pàtria” aquells que havien estat escollits democràticament.

7


LLEI 24/2015, LA LLEI QUE PARA EL COP El dia 29 de juliol de 2015 es va aprovar la Llei de mesures urgents al Parlament de Catalunya per afrontar l’emergència habitacional i a la pobresa energètica.

// CUP Berga

Després d’intenses negociacions amb els diferents grups parlamentaris, farà ja gairebé un any, el dia 29 de juliol de 2015 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica. Aquesta llei va arribar al Parlament com a ILP (Iniciativa Legislativa Popular) impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC. La llei, coneguda com la 24/2015, pretenia ser una mesura d’urgència per aturar les primeres conseqüències i els cops més directes d’aquesta crisi, que recordem que alguns no han patit, i que sí que han patit més ferotgement les classes populars. No cal dir, que aquestes mesures van tard, i que és gràcies a la iniciativa popular, que ha reaccionat, que aquesta llei existeix. Ha estat altra vegada, el poble que ha donat una lliçó als qui governen. Tan l’energia com l’habitatge són drets bàsics i que per tant, les administracions han de garantir.

Han de garantir i han d’exigir que es garanteixin per davant dels interessos econòmics de les empreses que en fan negoci. També intenta anar una mica més enllà de responsabilitzar l’administració d’aquest dret i exigeix que les empreses que mercantilitzen amb aquests béns, assumeixin la seva responsabilitat. Aquesta llei era i és necessària, per aturar el cop, perquè no hi hagi cases sense gent ni gent sense cases, perquè a cap pis s’hi passi fred a l’hivern i perquè no deixi de rajar cap aixeta. Sabem que no és una llei transformadora ni planteja alternatives al model de consum i distribució del sistema, però és sobretot necessària per coresponsabilitzar administracions, empreses, bancs i caixes d’aquesta brutal crisi que sabem que podem anomenar estafa. Fa uns mesos, el govern del Partit Popular a l’Estat Espanyol va interposar un recurs amb suspensió cautelar davant el Tribunal Constitucional contra la Llei 24/2015, el qual ha estat acceptat. El recurs

8

impugna i demana la suspensió dels articles relatius al mecanisme de segona oportunitat, de l’article que regula el lloguer social obligatori per part dels grans propietaris i la cessió obligatòria de pisos buits a l’administració, així com les sancions per la no aplicació de la llei i la cessió de crèdits litigiosos. Continuen vigents els articles que fan referència a l’obligatorietat de l’Administració a un reallotjament adequat i els ajuts al pagament del lloguer en casos de petits tenidors d’habitatge per tal d’evitar els desnonaments. És evident doncs, que els què no els agrada d’aquesta llei, és que toqui els privilegis i els beneficis dels grans bancs i de les grans energètiques. És important que fem saber de l’existència d’aquesta llei. És important que desobeïm i instem a les administracions més properes la desobediència d’aquesta decisió del Tribunal Constitucional de la mà del govern del Partit Popular i aquesta nova ofensiva cap a les classes més humils i cap a les decisions democràtiques i populars que es prenen a casa nostra. Donem a conèixer que ningú es pot quedar sense casa i que a ningú li poden tallar cap subministrament i fem evident, confrontant-nos amb el TC i l’Estat, que aquesta llei és mes legítima que qualsevol de les seves decisions. Cal però també que busquem les escletxes i creem les alternatives prou transformadores perquè mai més haguem de frenar cap altre brutal cop com el què hem rebut els últims anys. Comissió 24/2015 CUP-BERGA


EL MODEL URBÀ: ENGRANDIR, BUIDAR O FER QUE PASSIN COSES Els debats suscitats per diferents projectes urbans o econòmics els darrers mesos han dut a primer pla la importància del model de ciutat. Les propostes que s’han posat damunt la taula es poden agrupar en tres grans orientacions.

// Lluís Rafols

Engrandir la ciutat a través d’equipaments i la urbanització de la perifèria. És el pensament de l’urbanisme tradicional que es formula pensant que la població sempre creix. Situar el SES a sota els equipaments esportius, en un tros de ciutat que en el futur s’hauria d’omplir, obeeix a aquesta mirada.

Buidar. La degradació dels nuclis antics va conduir que moltes ciutats fessin plans de millora urbana que preveien esponjar els centres. Operacions que han tingut èxit quan s’han fet bé i han comptat amb recursos per tirar-les endavant. Però que també en molts indrets han mostrat poc respecte pel teixit existent que uneix patrimoni construït, residents,

significats i activitats. O bé han quedat encallades. El debat al voltant de la peça del cinema es planteja en aquests termes, d’un urbanisme de fa 10 anys en el qual ja no som.

Adaptar. Berga perd població i la mateixa tendència, segons l’Idescat, es consolida a la comarca. Les arques municipals (o de la Generalitat) no poden sostenir grans operacions de reforma interior. Aleshores, perquè seguir creixent si no hi ha més demanda? Per què intentar operacions que no es poden pagar?

El problema del model urbà de Berga és de falta d’intensitat, fruit d’un creixement continu en taca d’oli. L’extensió de la ciutat a través de nous habitatges,

9

equipaments i carrers té un límit que els darrers anys ha aparegut amb cruesa. I ara toca mirar cap a dins: recuperar equipaments al centre per dinamitzar-lo, ajudar el comerç com a generador de vitalitat, donar suport a totes aquelles activitats que en portin més (és aquí que Sant Francesc, el cinema, el mercat, etc. tenen un paper crucial a jugar). Sense oblidar-nos de repensar la perifèria: recosir-la, dignificar-la, fer-la un lloc de contacte amb l’entorn natural. Des de la CUP som conscients que governant en minoria un Ajuntament tan endeutat com el de Berga no és fàcil revertir de cop i volta la dinàmica urbanística de les últimes dècades. Ara bé, amb la implicació dels veïns, les entitats i la resta del Consistori hem de ser capaços de començar a encarrilar les diverses problemàtiques al llarg de la legislatura. Comissió Urbanisme CUP-BERGA


ROJAVA NO ESTÀ SOLA! L’AGERMANAMENT DE BERGA AMB KOBANE El passat 5 de novembre, a proposta de l’Ateneu Llibertari del Berguedà, el ple municipal de Berga va provar iniciar els tràmits d’agermanament de Berga amb el municipi kurd de Kobane (Rojava, Siria).

// Mural a l’entrada de Berga (Ateneu llibertari del Berguedà i Casal Panxo)

El context: devastació, resistència i reconstrucció democràtica Mentre Europa assisteix al drama de les persones refugiades provinents de diferents conflictes bèl·lics i contempla impotent el drama humanitari a les seves portes, diverses iniciatives sorgides de la societat civil insten a un paper actiu vers les conseqüències fatídiques de la geopolítica internacional. Una part d’aquestes persones refugiades provenen de Rojava, regió kurda de Síria. El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món en termes demogràfics. Arran de la descolonització del primer terç del segle XX fou esquarterat artificialment entre l’Iran, l’Iraq, Turquia, Síria i, en menor mesura, Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan. Les poblacions kurdes han

mantingut una resistència constant a les polítiques assimiladores i repressores dels quatre grans estats que les han sotmès. Això ha suposat revoltes, organització popular i la conservació de les seves tradicions. En el marc de la guerra siriana, sorgida de les «primaveres» àrabs, a la regió de Rojava els kurd-sirians han endegat un procés revolucionari per recuperar la seva llibertat en el qual destaca el paper rellevant de les dones i l’organització de processos participatius de democràcia directa. Durant els tres anys de guerra, el Kurdistan Sirià, constituït en la regió autònoma de Rojava, ha patit l’atac de les milícies d’Estat Islàmic, que ha deixat pobles i ciutats totalment devastades i milers de persones desplaçades, amb la complicitat - entre altres - de l’estat veí de Turquia.

10

Kobane, capital d’un dels cantons de Rojava, s’ha convertit en un símbol de la resistència kurda i de la construcció d’un model social i polític alliberador i integrador a l”Orient Mitjà. Després de ser assetjada i presa durant mesos per Estat Islàmic, la ciutat va ser destruïda en un 80% i alliberada ara fa un any. Milers de persones refugiades hi van tornar i es van recuperar centenars de viles properes a Kobane. Tot i això, l’estiu passat, va tornar a ser objecte de nous atacs per part de l’EI, amb desenes de civils morts. Avui Kobane és una ciutat en reconstrucció. Escoles i hospitals es tornen a aixecar de les runes mentre a la regió de Rojava s’edifica el confederalisme democràtic, un projecte social basat en institucions democràtiques de baix a dalt.


Un agermanament basat en la solidaritat, el suport mutu i l’aprenentatge L’agermanament de Berga amb Kobane pretén un gest humanitari i internacionalista vers les persones que lluiten en aquell racó de món, víctimes (com tantes altres) de les polítiques criminals de la geopolítica internacional, que maltracta pobles sencers perseguint interessos mesquins. L’agermanament entre dues ciutats és l’establiment oficial de lligams de cooperació. Les ciutats agermanades tenen alguna característica en comú i es comprometen a millorar la coneixença mútua i l’ajuda bilateral. El desenvolupament de les relacions bilaterals pot tenir un caràcter institucional o civil i popular. Berga està agermanada amb Gernika (Euskal Heria), Högsby (Suècia), Tarascon (Occitània) i Smara (Sahara Occidental). L’agermanament amb Kobane, com va ser el cas Smara, pretén activar la solidaritat internacionalista, el suport mutu i el reconeixement entre pobles, allà on diferents estats neguen la voluntat de ser i existir com a tals. És per això que fem un crida a la ciutat de Berga a donar suport -més enllà del gest simbòlic- a la ciutat de Kobane, la regió autònoma de Rojava i el poble Kurd en general, així com a totes les iniciatives de solidaritat internacionalista que puguin sorgir. Des del grup promotor es pretén fer difusió del que està passant allà, col·laborar en la reconstrucció d’escoles i centre mèdics a Kobane, així com promoure llaços entre els dos municipis en aquests àmbits i d’altres (municipalisme, feminisme...), per tal d’intercanviar experiències i coneixements i establir nous marcs de relacions socials cap a l’alliberament popular. Grup promotor Agermanament Berga-Kobane

SUBSTITUIR L’ARBRAT AMB ELS VEÏNS 4 preguntes amb resposta al voltant del passeig dels Abeuradors

// Lluís Ràfols

Què plantem? Aquesta era la pregunta més immediata que sorgia un cop es coneixien els resultats de l’estudi de risc de l’arbrat del passeig dels Abeuradors. Els plàtans eren un element significatiu de l’espai públic de la Valldan, un espai compartit i de relacions quotidianes. Aleshores, la pregunta de què plantem era massa estreta. N’hi havia una altra.

Qui decideix?

Per què?

La cultura de la delegació instal·lada durant anys en la configuració de la ciutat ha apartat els veïns del debat sobre el model urbà, tant des del punt de vista global com de l’escala petita, dels barris, els carrers i les places. El resultat ha estat un urbanisme de baixa qualitat, també perquè els veïns érem apartats i no exercíem la pressió crítica per millorar les intervencions.

Com ho fem?

BergaKobane@openmailbox.org Més informació: http://kurdiscat.blogspot.com.es https://azadiplataforma.wordpress.com

aspectes que des de la CUP sempre hem defensat que han de ser presents, com a mínim, en aquests processos: informació clara (es va explicar l’origen del problema amb les possibles solucions i es va fer arribar documentació casa per casa), oportunitat de debat (incloent tres opcions diferents i la trobada amb els veïns en assemblea oberta) i capacitat de decisió (finalment van votar 101 persones i 56 van escollir les mèlies).

La participació ha de fer-se amb rigor. El procés del passeig dels Abeuradors complia els tres

11

Aquestes pràctiques són absolutament humils, però tenen el valor d’estar vinculades als entorns de vida més propers de la gent. En la mesura que siguem capaços d’aprendre’n col·lectivament i que es puguin anar eixamplant tindrem una nova manera de fer ciutat. El procés de participació de la Valldan, amb un pretext aparentment simple com la renovació de l’arbrat, va al cor de les formes democràtiques de fer ciutat: donar veu als veïns per construir moments i espais de poder popular. Comissió Participació CUP-BERGA


CARRERS, PLACES, ESPAIS I CIUTAT ESCENARI Com podem acostar la cultura a tothom? Com poden, els artistes, utilitzar els carrers del nostre poble? Com fer que puguem aprofitar mútuament les oportunitats del fet cultural? Aquestes preguntes ens fèiem fa temps, asseguts en un bar, quan pensàvem el programa de cultura uns quants preocupats per la vida cultural de la nostra petita ciutat. I en aquest espiral de pensar i pensar i molt compartir vam arribar entre d’altres propostes al “Ciutat Escenari”. Hi ha coses que ja estan institucionalitzades, que al teatre hi hauria d’haver obres de teatre es dona per suposat (tot i que no sempre s’ha complert el que sembla lògic). Que als carrers hi hagi d’haver cultura no es dona per suposat, de fet, en els últims anys, emparats sota l’estela

del suposat “civisme” el que s’ha fet ha estat negar i abolir el carrer com a espai d’expressió i d’acció artística. En aquests moments ja hem explicat el projecte a l’Escola Municipal de Música, el col·lectiu artístic més gran que tenim a Berga. De moment ho anem planificant, no hi ha diners, i això fa que ho haguem de pensar bé. Els alumnes ens van retornar propostes i necessitats que intentem integrar al projecte. El que volem a llarg termini és que tothom qui es vulgui expressar artísticament a Berga ho pugui fer en un espai públic, on, per naturalesa, tothom hi

// CUP Berga

12

pot accedir. Que la cultura es pugui compartir i viatgi amunt i avall, donant vida a espais del nostre dia a dia que sovint són poc dinàmics culturalment. Vam començar amb el concert de banda de la Festa Major d’hivern, els

els últims anys, emparats sota l’estela del suposat “civisme” el que s’ha fet ha estat negar i abolir el carrer com a espai d’expressió i d’acció artística comerciants hi van posar xocolata per escalfar-nos, va ser tot un èxit. Però hi ha coses que encara ens costaran un temps de poder planificar, treballem per a que, pel bon temps, puguem definitivament i amb força donar continuïtat a aquest projecte. Per suposat convidem al poble de Berga a participar d’aquest projecte, es vostre en tots els sentits, les preguntes segueixen obertes i us convidem al debat i la proposta. Us convidem a fer créixer aquesta ciutat, que s’ompli de cultura, d’expressió i d’acció. Comissió Cultura CUP-BERGA

feina! Número 8 | Juny 2016  

En aquest número del feina! parlem de: 1 any de govern de la CUP L'escola pública a Berga El cas Teti La memòria històrica La llei 24/2015...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you