Issuu on Google+

QUÈ HI PASSA AL NOSTRE HOSPITAL? PARTICIPACIÓ CIUTADANA I REGLAMENT ORGÀNIC

JA SOM AL PARLAMENT

FRACKING al BERGUEDÀ: QUÈ, ON I COM?

HIVERN 2013

feina

UN BON LLOC PER A UN BON MERCAT VAM VOTAR A FAVOR DELS PRESSUPOSTOS

BERGA http://berga.cup.cat

n.3

Declaració de sobirania del poble català: primer acte d'insubmissió

El passat 23 de gener el Parlament de Catalunya va aprovar una Declaració de Sobirania que esdevenia un desafiament a l'ordre constitucional espanyol. Per primera vegada, un dels parlaments del nostre país contravenia una màxima de la Constitució espanyola, que la sobirania recau en el conjunt de la ciutadania de l'Estat espanyol. Aquesta declaració va ser aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC, ICV i la CUP, tot i que la formació de l'Esquerra Independentista va veure's obligada a exercir una aprovació crítica, atesa la mala manera com s'havia gestionat el procés de debat d'aquesta declaració. El sí crític tan qüestionat venia a dir que indubtablement la CUP serà en el procés de trencament amb l'Estat espanyol, però que pretén que el full de ruta del procés no estigui marcat pel sectarisme i l'opacitat amb què es va gestar la declaració.

La reacció de l'Estat espanyol a la declaració de sobirania ha estat d'una previsibilitat tan simple que facilita les coses tant com sorprèn. Hom pensaria que, a hores d'ara, Espanya ja hauria tret algun trumfo, i no. Encara és hora que l'Estat plantegi un sol motiu convincent pel qual representa que ens n’hauríem de desdir: possiblement no ho fa perquè no el té. Com en el cas de les consultes populars als municipis, la reacció de l'Estat només fa que posar en evidència la pèssima qualitat de la democràcia espanyola i continuar donar arguments als milers de persones que, dia rere dia, deixen de confiar en Espanya i advoquen per la construcció d'un nou estat. Francesc Ribera

A Berga una moció de suport a la Declaració de Sobirania, amb un text més ambiciós i sense renúncies, va rebre, en el ple de febrer, el suport de tots els grups municipals, excepte el PP.


La lluita estudiantil més viva que mai

“els barracons a l'institut SES Serra de Noet no havien de durar més de dos anys i ja n’hi porten més de sis” Ens trobem en un període de temps on l'ensenyament és atacat sense cap mena de complexos. Fa uns mesos, el ministre espanyol Wert va anunciar la imposició de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), amb l'objectiu de privatitzar i convertir les escoles en un lloc on crear joves que tan sols serveixin de mercaderies per explotar laboralment i cada cop de forma més precària. Dins d'aquesta llei, es troba, també, la famosa sentència de mort contra l'estudi en català, que pretén acabar amb una immersió on una llengua minoritzada com la nostra ha aconseguit sobreviure. I remuntant-nos més enrere, a la ciutat de Berga, entre moltes altres poblacions, ens trobem amb la instal·lació dels barracons a l'institut SES Serra de Noet, que no havien de durar més de dos anys i que ja n’hi porten més de sis. A més a més, ja s'ha instal·lat altres barracons per als estudiants de batxillerat de l'Institut Guillem de Berguedà, que prometen anar pel mateix camí.

Davant de tot aquest seguit de constants ofensives, els estudiants ens veiem obligats a respondre també de forma directa. Entres les últimes accions dutes a terme hi trobem, per exemple, les concentracions fetes durant el desembre a favor de l'ensenyament en català o la vaga general del 14-N, amb un seguiment de prop del 80% en moltes de les aules amb dret a vaga, un seguiment que esperem que es mantingui en la propera vaga d'ensenyament programada pel 28-F.

El SEPC Berga neix el maig del 2011 com a iniciativa d'alguns militants de Maulets Berguedà amb l'objectiu d'arribar més directament als joves estudiants dels instituts de Berga. Durant l'any i mig de vida del nucli ha arribat a tenir presència en els quatre instituts de secundària de la ciutat, ha fet arribar als centres un total de quatre vagues i ha convidat els estudiants a concentrar-se i mobilitzar-se en diverses ocasions. llegeix-ne més a http://berga.cup.cat


Vam votar a favor dels pressupostos Els pressupostos de CIU difereixen en molts aspectes d’uns pressupostos que hauríem fet des de la CUP. En primer lloc, perquè nosaltres creiem i defensem uns pressupostos participatius on la ciutadania i el teixit associatiu tinguin un paper important i, en segon lloc, perquè defensem models de ciutat diferents. Tot i així, valorant i analitzant la proposta, el nostre vot va ser afirmatiu. El motiu principal va ser que incloïa reivindicacions històriques que la CUP ja havia fet quan va entrar a l'Ajuntament. Ara bé, també vàrem instar l'equip de govern a fer una reunió per analitzar i esmenar la part concreta que fa referència al finançament del teixit associatiu de la ciutat.

A favor Que s’afronti el capítol de personal, totalment desproporcionat per la realitat de la ciutat, amb realisme. Que no augmenti més el crèdit. Aquesta és l’única manera real de sanejar l'Ajuntament de Berga. Que es redistribueixin les partides pel manteniment de carrers i barris on es faci partícips els veïns en l'establiment de prioritats d'actuació que els afecten cada dia. Que el pressupost sigui real, basat en les últimes liquidacions. Que inclogui projectes importants per a la ciutat. En aquest cas, l'inici del projecte per a la nova ubicació del Mercat Municipal a la part nord de la Rasa dels Molins.

L’Oriol, l’Anna Maria i el Titot just abans d’entrar al ple

En contra Que s'hagi augmentat l'endeutament. Augmenta 500.000 euros en interessos de préstec a causa del pla de viabilitat per pagar els proveïdors, fruit d'una mala gestió feta durant moltes legislatures. Que una de les partides més importants en promoció industrial es destini de forma exclusiva a una sola empresa, sense cap tipus de condicions. Que inclogui retallades importants al teixit associatiu de la ciutat.

En aquest ple vàrem donar un vot de confiança al pressupost plantejat per coherència amb el que hem estat dient durant aquests anys i perquè, malgrat que hi hagi majoria absoluta i estiguem a l’oposició, no creiem en el vot negatiu per sistema. Tot i així, la bona o mala gestió d’aquest pressupost la valorarem en la seva liquidació. Anna Maria Guijarro


La dependència absoluta dels combustibles fòssils i l’abús del consum energètic en què estem immersos estan portant les multinacionals energètiques a investigar noves tècniques d’extracció d’hidrocarburs que abans no els eren rendibles. El passat 27 de setembre es publicava al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que l’empresa Montero Energy Corporation havia sol. licitat a la Generalitat un permís d’investigació d’hidrocarburs. La tècnica utilitzada per a l’extracció serà la fracturació hidràulica o fracking. Veient l’opacitat i el secretisme amb què la Generalitat ha portat tot aquest tema, som moltes les persones que ens hem mobilitzat i informat sobre els perills que comporta aquesta tècnica, i hem constituït la Plataforma Aturem el Fracking al Berguedà per tal d’aturar aquesta possible pràctica i plantejar el debat sobre el model energètic actual.

Consum d’Aigua UN ÚNIC POU CONSUMEIX ENTRE 9.000 I 29.000 m³ D’AIGUA UN CAMP TÍPIC DE 6 POUS CONSUMEIX ENTRE 54.000 I 174.000 m³

Contaminació dels aqüífers UN POU ES FRACTURA ENTRE 8 I 12 ETAPES, EL CONDUCTE ESTÀ SOTMÈS A GRANS CANVIS DE PRESSIÓ COSA QUE SUPOSA UN PERILL IMPORTANT DE TRENCAMENT I FUITES EN EL REVESTIMENT DE CIMENT.

Riera de Merlès i Viver i Serrateix-Montmajor


Què és el fracking?

BERGA

És una tècnica d’extracció hidrocarburs no convencionals, en el nostre cas es tracta de gas d’esquist. Per tal de poder extreure aquest gas s’ha de perforar verticalment de 400 a 5.000 metres fins a l’estrat d’esquist i després horitzontalment entre 1.500 i 3.000 metres. Per tal de fracturar l’esquist es generen unes explosions i després s’injecten a la cavitat produïda unes quantitats immenses d’aigua barrejada amb sorra i productes químics, molts dels quals són tòxics. Tot plegat allibera el gas, que surt a la superfície amb l’aigua, la sorra i els productes químics.

Quins perills té?

El retorn del fluid injectat —gas, aigua, sorra i productes químics— està entre el 15 i el 85%, la resta no es recupera. Així doncs, hi ha un tant per cent de fluid de retorn que es queda al subsòl. S’utilitzen més de 600 productes químics i les empreses s’emparen en la llei de patents per no fer públics els productes utilitzats. El risc de contaminació dels aqüífers, l’atmosfera i la superfície, a més a més de l’elevat l’impacte visual lligat amb l’immens consum d’aigua, fan que el preu que haurem de pagar, en cas que es tiri endavant aquesta pràctica, sigui totalment inassumible.

llegeix-ne més a http://aturemfracking.wordpress.com/


Un bon lloc per a un bon mercat

La CUP es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals a Berga el 2007. Una de les propostes més significatives del programa electoral de llavors va ser traslladar el Mercat Municipal a l'espai actualment ocupat per l'edifici dels Sindicats, a cavall de la Rasa dels Molins i la plaça Viladomat. Ja llavors vam considerar que aquesta ubicació ressituava el mercat en un punt central del nucli urbà, i el convertia en una peça central de la dinamització social i comercial de la ciutat. Un mercat de sempre, on els berguedans poguessin vendre, comprar, passejar i relacionar-se, creant, sigui dit de passada, llocs de treball i riquesa a la ciutat, en lloc d'exportar-los en forma de beneficis de les cadenes de supermercats. Una actuació, doncs, molt més cohesionadora, lògica i necessària per als berguedans que el conjunt de despropòsits urbanístics que ens havien de portar fins als 25.000 habitants.

“Un projecte molt més cohesionador, lògic i necessari per als berguedans que el conjunt de despropòsits urbanístics que ens havien de portar fins als 25.000 habitants” Ja llavors ens va semblar de sentit comú apostar pel mercat abans de promoure desmesurats creixements del nucli urbà, a base de fer habitatges i més habitatges per a una població que havia d'arribar amb el desdoblament de l'Eix del Llobregat, sense tan sols haver pensat primer de què haurien de treballar a casa nostra -fent més pisos, potser?Altres propostes, com la construcció de grans infraestructures turístiques i culturals, que haurien de competir en el disputat món dels museus i atraccions de tota mena, generava també profundíssims dubtes tant per la magnitud de les xifres del projecte, que bé calia construir, mantenir i amortitzar en un període raonable de temps, com pel model turístic massificat que representava i que malmetia -i malmet encara- grans patrimonis naturals i culturals al llarg de tot el país. Era obvi doncs, el nostre projecte havia de ser el mercat.

Han passat gairebé sis anys des de llavors. Sis anys amb unes noves eleccions al mig on vam renovar, novament en solitari, el nostre compromís de treballar per portar el mercat a la millor ubicació, per al mateix mercat i per a la ciutat; transformant a la torna l'edifici actual en un aparcament capaç de solucionar la important carència de places a la zona. Al ple del passat gener es van aprovar diverses modificacions en les actuacions previstes al Pla de Barris. Entre d'altres es va incloure una primera fase dels treballs necessaris per portar el Mercat Municipal a la part nord de la Rasa dels Molins. Una altra actuació prevista és la transformació de l'emplaçament actual del mercat en un aparcament. La proposta de la CUP avança i ho fa després que tècnics de Mercats de Barcelona aconsellessin al Consistori que aquesta era la millor opció. Mancarà veure com es desenvolupa la proposta, amb quins criteris de gestió, amb quin tipus d'edifici i amb tots aquells altres aspectes que hauran de determinar com anirà tot plegat. Així i tot estem molt contents. Estem molt contents perquè sis anys més tard el temps ja ens està donant la raó; de moment amb el mercat. Oriol Camps


El Consorci Hospitalari de Catalunya i el nostre hospital “irregularitats relacionades amb els criteris d’adjudicació dels serveis d’arquitectura, de direcció de l’obra, de serveis de suport tècnic a la direcció de l’HSB, o del mateix contracte d’obres de reforma i ampliació” Un clar exemple dels despropòsits que hem patit els ciutadans per part dels diversos responsables polítics tant d’àmbit autonòmic com municipal el trobem a l’Hospital Sant Bernabé de Berga (HSB). A hores d’ara, cinc anys després de l’inici de les obres de construcció del nou edifici, no només no està obert, sinó que ni tan sols sabem quan es posaran en marxa les noves instal·lacions. És una obvietat que en tota aquesta qüestió ha existit una molt mala planificació. Hi ha hagut un plantejament curtterminista, sovint basat en el rendiment polític a l’hora de crear noves infraestructures, sense plantejar-se realment la viabilitat econòmica o, inclús, la conveniència de l’equipament. Una altra qüestió que cal plantejar-se, més enllà de les responsabilitats polítiques, és el paper dels diversos gerents que ha tingut l’HSB al llarg d’aquests anys. Des del maig del 2000 fins al juny del 2010 el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), una de les dues grans patronals hospitalàries del país, ha estat, a la pràctica, qui ha decidit qui havia de ser el gerent de l’HSB. Tenint en compte aquesta dada és lícit plantejar-se que els diversos gerents que hem tingut a l’HSB han vetllat no només pel correcte funcionament de l’ens, sinó també —i potser en major mesura— pels interessos de l’empresa que els pagava la nòmina, i sovint els interessos del CHC i els de l’HSB poden no haver estat els mateixos. El cas és que alguna responsabilitat els deu pertocar si tenim en compte l’informe de la Sindicatura de Comptes 2004-2010 referent a l’HSB.

En aquest informe es denuncien greus irregularitats relacionades amb els criteris d’adjudicació dels serveis d’arquitectura, de direcció de l’obra, de serveis de suport tècnic a la direcció de l’HSB, o del mateix contracte d’obres de reforma i ampliació. Les conseqüències han estat l’adjudicació de les obres a empreses amigues com el cas de COPISA —Xavier Tauler, conseller delegat de COPISA, i Ramon Bagó, fundador, expresident, i conseller del CHC són socis destacats de la Cambra de Comerç i durant molts anys membres del Consell Assessor de Foment—, o directament a empreses propietat del mateix CHC com Tecnalia Salut SL, amb un 95% de participació. Aquest document es pot consultar a la web de la Sindicatura de Comptes. Cal ser conscient de les dificultats de gestionar de manera òptima i eficaç un equipament de la tipologia de l'HSB. És per aquest motiu que és d’agrair la iniciativa per part de la CUP a l'hora de plantejar al ple municipal la necessitat que els treballadors del centre puguin participar en la seva Junta Rectora. No deixa de ser positiu que els mateixos coneixedors de la realitat del dia a dia del centre, així com de les seves mancances, puguin ser partícips de l'òrgan que el gestiona, de la mateixa manera que en forma part el mossèn delegat pel Bisbat de Solsona. Altrament, però, no s’entén l'actitud obstruccionista de la resta de formacions polítiques, que s’han posicionat en contra d'una moció que té per finalitat una participació real de tots els actors implicats en el funcionament de l'HSB, per tal de millorar l’eficiència en les prestacions sanitàries. Un posicionament que no ajuda gens a transmetre i a explicar una gestió eficaç i transparent. Carles Romero


Ja som al Parlament

Reglament i participació

Per primer cop la CUP es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya, que van tenir lloc el 25 de novembre de l'any passat. Amb un augment del 10% en la participació, els resultats van ser satisfactoris; 126.219 vots, un 3,48% del total, van permetre que entressin al Parlament 3 diputats per la demarcació de Barcelona i quedessin a molt pocs vots per entrarhi els diputats per Girona i Tarragona.

El ple ordinari del passat 3 de març va aprovar per unanimitat el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Berga (ROM), que regula el funcionament intern de l’Ajuntament i la participació ciutadana.

Pel que fa a la comarca, hi havia diversos dubtes. El primer era quins resultats hi hauria als municipis on no hi ha CUP ni cap altra organització de l'Esquerra Independentista i on no s'ha fet mai campanya. En segon lloc, l'efecte de l'anomenat vot útil podia anar-nos en contra en tant que sense estar encara en el Parlament es podia creure que no hi entraríem. També hi havia el fet que molta gent va votar ERC per tal que fossin la segona força per davant del PSC. Tot i així els resultats van ser bons i a tota la comarca vam treure 1.277 vots, que representen un 5'44%, i ens col·locaven en la quarta força només per sota de CiU, ERC i el PSC. A Berga els resultats van estar per sobre de la mitjana comarcal: vam arribar als 601 vots, el 6'88%, un dels millors resultats en capitals de comarca, i vam quedar a prop d'esdevenir la tercera força. Tot i que és cert que vam treure menys vots que a les municipals, partim dels inconvenients que hem mencionat anteriorment i del fet que els votants no actuen de la mateixa forma en els diferents tipus d'eleccions. Com a punt positiu, però, veiem que hi ha una bossa important de votants que van confiar en el projecte de la CUP en unes eleccions que no se'ns presentaven fàcils.

L’aprovació del ROM és de les primeres propostes que la CUP va presentar en entrar al consistori, al ple de setembre de 2007. D’aleshores ençà, el document ha viscut diversos atzucacs. Fins a l’actual curs polític el govern de CiU no n’ha presentat un esbós. Abans, veient que l’executiu no ho desencallava, la CUP va redactar-ne una proposta que posava l’accent en la participació ciutadana, aportació que ha estat fonamental en la redacció final. Amb l’actual ROM les associacions de veïns i l’Ajuntament poden acordar on es destinen prop de 200.000 euros d’inversions en la via pública del pressupost de 2013. A més, les entitats poden intervenir directament als plens, presentant i defensant mocions. Ja s’hi han fet tres intervencions: l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat mocions el 6 de setembre perquè l’estelada pengés a la façana de l’Ajuntament, i el 4 de novembre per promoure el CAT a les matrícules dels vehicles municipals. El 8 de novembre, Castellers de Berga demanava l’adhesió del consistori al document Valors socials del fet casteller. Són els primers passos cap a un aprofundiment democràtic. La CUP continuarà treballant perquè els col·lectius s'involucrin en el dia a dia dins i fora de les institucions. Xavi Torrabadella

Contacta amb nosaltres


FEINA 3