Patrim 2008 2015 r

F A C U LTAT D E B E L L E S A R T S

Patrim

2 008-2 01 5

Adquisicions de patrimoni artĂ­stic de la UB

Biblioteca UniversitĂ ria

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 5

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 6

05/05/16 15:06

ÍNDEX

Pròleg, per Lourdes Cirlot...........................................................................

9

Presentació, per Salvador García Fortes.....................................................

11

Engrandir un patrimoni viu: Patrim 2008-2015, per Mar Redondo...........

13

Patrim Patrim 2008.................................................................................................

15

Patrim 2009.................................................................................................

33

Patrim 2010.................................................................................................

53

Patrim 2011.................................................................................................

75

Patrim 2012.................................................................................................

91

Patrim 2013.................................................................................................

107

Patrim 2014.................................................................................................

123

Patrim 2015.................................................................................................

137

Catàleg d’obra..............................................................................................

153

English translation.......................................................................................

157

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 7

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 8

05/05/16 15:06

PRÒLEG

La idea de publicar un llibre que reculli les creacions dels joves artistes de la Facultat de Belles Arts que han contribuït a enriquir el contingut del Patrim entre els anys 2008 i 2015 em sembla especialment significativa.

Crec fermament que cal donar suport als processos creatius sempre, perquè és just que es faci. Els joves estudiants de la Universitat de Barcelona, ben preparats i amb un gran talent creatiu, són capaços de desenvolupar les seves idees d’una manera sempre estimulant i d’aconseguir plasmar en suports i materials diferents —de l’àmbit pictòric, escultòric, fotogràfic, videoartístic, etc.— les seves propostes. El procés creador queda palès, així, en una publicació en què els nous estudiants poden trobar referents concrets que els aporten llum i noves perspectives per desenvolupar les seves obres.

La riquesa dels continguts plantejats pels joves artistes és veritablement impactant. Moltes vegades hem pogut veure en les exposicions com els joves s’enfrontaven a nous reptes tant des d’una perspectiva ideològica com tecnològica. El món actual necessita més que mai la creativitat, perquè l’ésser humà només pot considerar-se com a tal quan incorpora tots i cadascun dels aspectes inherents a la cultura.

La cultura no és quelcom col·lateral, sinó que és un fonament essencial per al desenvolupament correcte de la personalitat. Per tant, tot el que es pugui fer per afavorir les aportacions culturals, com és la publicació d’aquest llibre, és absolutament necessari.

Lourdes Cirlot Vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura

9

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 9

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 10

05/05/16 15:06

PRESENTACIÓ

L’any 1944, el Reglament de règim interior de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi promogué l’organització d’un museu o galeria que fos un reflex de les activitats dels seus ensenyaments, amb una selecció dels treballs realitzats a la institució per les noves generacions que havien de cursar-hi els estudis.

Per engrossir aquest museu s’hi havien de destinar, entre d’altres, els treballs dels alumnes premiats i les obres d’aquells que eren o havien estat mestres docents de la institució, de manera que el resultat de l’ensenyament i els «temperaments juvenils» que s’hi havien de formar quedessin reflectits en les seves col·leccions.

El Museu o Galeria de l’Escola va ser ja des de bon començament una realitat material i, en transformar-se l’escola en facultat, aquesta la va heretar i la va aportar al patrimoni comú de la Universitat de Barcelona, mútuament engrandida any rere any.

L’any 2003, sota el concepte Patrim, es va redefinir la manera de seleccionar i adquirir les obres que havien d’integrar aquesta col·lecció patrimonial. Havien de ser obres escollides entre les millors dels alumnes que finalitzaven els estudis i que es presentaven a la comunitat educativa de la Facultat, a la Universitat i a la ciutat de Barcelona en un seguit d’exposicions que formaven el Sense Títol.

La necessitat imperativa de deixar un testimoni documental d’aquesta nova època de la col·lecció es va concretar en un catàleg publicat l’any 2008 que recull les obres dels artistes seleccionats en les edicions del Patrim compreses entre els anys 2003 i 2007. La continuïtat d’aquesta iniciativa es va truncar per causa de les reduccions pressupostàries que ha viscut la nostra institució com a conseqüència de la crisi econòmica, fet que va impossibilitar-ne el finançament.

Amb la voluntat ferma de recuperar aquella magnífica idea i de mantenir el fil conductor d’aquella empresa, tornem la vista al punt del camí on ens vam haver d’aturar amb la publicació que teniu a les mans i que no és altra que el catàleg del Patrim 2008-2015.

Aquest catàleg és l’evidència tangible de la realitat de la col·lecció, acumulada i multiplicada en aquests últims set anys, text i imatge de l’obra i dels seus autors, en el llindar entre l’aprenentatge i la professió, d’alumnes a artistes. I és també el resultat tangible d’un esforç comú, de creació i col·laboració, de suport de persones i d’institucions: alumnat, docents, Facultat i Universitat de Barcelona.

A totes i a tots, el nostre agraïment i la nostra més sincera felicitació.

Salvador García Fortes Degà de la Facultat de Belles Arts Abril de 2016

11

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 11

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 12

05/05/16 15:06

ENGRANDIR UN PATRIMONI VIU: PATRIM 2008-2015

El llibre que teniu a les mans és un recull de les obres adquirides durant el període 2008-2015 per la Universitat de Barcelona en les convocatòries anuals del guardó Patrim, realitzades per una selecció del millor alumnat de cada promoció del grau en Belles Arts. És una tria especialment significativa de les obres que nodreixen la col·lecció d’art de la Universitat, arxiu i contenidor viu que recull els resultats de la docència, la recerca, la transferència del coneixement i la innovació de la manera que només pot fer Belles Arts.

En el transcurs del temps, la Facultat ha vetllat per garantir la qualitat de la seva col·lecció i, així mateix, per donar cabuda a diversos llenguatges artístics i a plantejaments discursius. Amb aquestes pàgines s’actualitza l’aposta i el compromís de la Universitat de Barcelona amb l’alumnat de Belles Arts, i es posa en valor el fruit de l’ensenyament-aprenentatge.

Del temps L’any 1983, coincidint amb la primera promoció de llicenciats i llicenciades de la Facultat de Belles Arts, la Universitat de Barcelona es complaïa a destinar un pressupost anual per a l’adquisició d’obres de l’alumnat. Des d’aleshores, any rere any, el fons d’art contemporani de la col·lecció d’art ha anat creixent de manera abundosa i qualitativa gràcies, en gran mesura, a les aportacions d’aquesta contribució que coneixem com a Patrim. Perquè amb les obres dels creadors i les creadores emergents es dóna testimoni del desenvolupament dels pensaments estètic i creatiu en el decurs del temps.

El fet que aquest conjunt d’obres representin, a més, la materialització d’idees i conceptes referits als ensenyaments i els aprenentatges superiors de la creació artística els dóna un valor històric afegit a l’artístic i les converteix en béns patrimonials, en llegat que cal conservar, investigar i difondre. En aquest sentit, la Facultat ha perseverat en la ferma voluntat d’anar forjant una col·lecció viva i dinàmica que reculli les noves produccions vinculades als circuits artístics nacionals i internacionals.

Sense Títol Cada inici de tardor, la Facultat de Belles Arts organitza la mostra d’una tria dels Treballs Fi de Grau de cada ensenyament, que anomenem Sense Títol. Durant una setmana, les creacions, els projectes i els pòsters de recerca de l’alumnat acabat de graduar omplen les parets dels principals espais de la Facultat. Exposar en aquest aparador obert al públic, coincidint amb les primeres setmanes del nou curs, representa la conclusió d’una etapa per a alguns alumnes i encoratja tothom a emprendre el nou any. Sens dubte, el Sense Títol constitueix un instrument de visibilitat, de coneixement; un instrument formatiu per a cada nova generació d’es13

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 13

05/05/16 15:06

tudiants tenint en compte el que pot suposar de projecció. En molts casos, participar en el Sense Títol esdevé el preàmbul d’un itinerari professional d’èxit.

Patrim Entre les obres seleccionades pel professorat per ser exhibides en el Sense Títol, un tribunal escull aquelles que formaran part del Patrim de la promoció que ha finalitzat els estudis de grau d’aquell any. En l’afany de difondre el treball de creació de l’alumnat i fer-nos-en ressò, més enllà de les portes de l’acadèmia, en la darrera edició del Patrim que recull aquest llibret hem convidat persones rellevants del sector professional de l’art a sumar-se als acadèmics en la valoració i adquisició de les obres que engruixiran la col·lecció d’art.

Diàlegs Mostrar-nos enfora s’ha convertit en una prioritat. En aquest sentit, la Facultat de Belles Arts ha participat en activitats i exposicions nacionals i internacionals, exhibint obres del Sense Títol a La Capella («Triple Mortal I, II»); al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona («Ciutat Subterrània I, II, III»); a l’Espai de Fotografia Francesc Català-Roca («Exhibit»); a la Fundació Setba («Diàlegs Iniciàtics»); a la Fabra i Coats i en les exposicions itinerants de la Cátedra Arte y Enfermedades de la Universitat Politècnica de València. Hem presentat obra del Patrim, entre d’altres, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, la Biblioteca El Clot – Josep Benet i el Centre Cívic Can Deu. Enfortim, d’aquesta manera, els engranatges del període formatiu amb l’inici de la professionalització dels nostres estudiants; ens apropem a la ciutadania i ens connectem amb les altres institucions i equipaments culturals. Unim, així, tothom qui es proposa impulsar la creativitat i la recerca en una producció artística rigorosa.

Perquè pensem que l’art ens fa preguntes i fa que ens preguntem; perquè promou el diàleg entre les persones, les cultures, i ens acosta. Perquè les obres estan pensades per ser vives, per generar reflexió, per contribuir a desxifrar i a interpretar el món que ens envolta, per moure i per commoure. Perquè us volem traslladar les potencialitats de l’art en un món que necessita acció: heus aquí les raons de ser del catàleg del Patrim.

Amb aquesta iniciativa volem contribuir a preservar, per a la institució universitària i per a la ciutadania, un dels pocs llocs que ens fan avançar com a individus i ciutadans: el lloc de l’art, on és natural el dret a pensar, a imaginar i a proposar futurs possibles.

Mar Redondo Vicedegana de Cultura i Estudiants de la Facultat de Belles Arts

14

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 14

05/05/16 15:06

Patrim 2008

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 15

05/05/16 15:06

J e s ú s Monteagudo

Amateur boys parte de una serie de dibujos digitales y su posterior tratamiento en fotolitografía, páginas de un libro de artista, cuyo contenido surge de una búsqueda expandida de prácticas sexuales a través de internet. Está implícito el concepto de voyeur enmascarado, en este caso, tras la pantalla del ordenador, que se prolonga en las litografías encuadernadas y dadas a leer. Este hecho se ve reforzado por el empleo de laca transparente en la estampación: un leve contraste vuelve la imagen apenas perceptible, por lo que es necesario forzar la vista y el ángulo de visión para descifrarlas. En este gesto el voyeur queda desenmascarado.

En su formato de presentación Amateur boys es un libro con las tapas en su interior. Los conceptos interior y exterior pierden sentido; los referentes de privacidad se exhiben en un libro que no se puede cerrar.

Amateur boys Llibre d’artista, 22,5  15,5  2 cm 16

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 16

05/05/16 15:06

17

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 17

05/05/16 15:06

P a o l a Quevedo

Esta obra explora diferentes concepciones de soledad y nuestra convivencia con ella desde el espacio íntimo. Trabajo con algunos conceptos como vacío, fragilidad, fortaleza, silencio, ausencia-presencia...

La obra consta de dos piezas Blanco íntimo y Meeting emptiness, que se complementan y juegan con dos matices de soledad: la soledad asumida al saberse solos y la soledad como vacío.

Cuerpos de soledad Videoinstal·lació, 174  188 cm

El fondo acolchado de las compresas absorbe y acoge al personaje, es su soporte y su contenido. El personaje desdoblado se relaciona consigo mismo, todas las siluetas son una misma. A través de una línea que se construye cosiendo trozo a trozo, el personaje se estructura en soledad.

Blanco íntimo, 2008 Dibuix cosit sobre compreses, 174  188 cm

Una mujer se desviste y va desapareciendo con las prendas que se va quitando, hasta no quedar más que una imagen vacía en la que ella es contenida. La línea limpia y simple aparece como estructura frágil que define cuerpos vacíos. Su contenido y el fondo se hacen uno. El vídeo se presenta en bucle. Como acción rutinaria de encuentro con el vacío de cada día. La proyección es sobre papel vegetal suspendido en el aire.

«Soledad domesticada» es parte del proyecto Cuerpos de soledad, en el que he trabajado la misma temática en el espacio público y el ámbito familiar.

Meeting emptiness Videoanimació 38’’ Projecció sobre paper vegetal DIN A4 18

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 18

05/05/16 15:06

19

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 19

05/05/16 15:06

P a c o Hernández

Cincuenta y nueve euros es un proyecto de intervención urbana que nace como respuesta crititiva (crítica + creativa) a los hechos que se están produciendo en la ciudad de Barcelona. El Ayuntamiento modificó a principios del año 2007 la Ordenanza de circulación de peatones y vehículos y, entre estas modificaciones, está la prohibición de aparcar las bicicletas en el mobiliario urbano —semáforos, farolas, bancos, papeleras y árboles— bajo pena de multa de 450 euros.

Esto ha provocado que, a lo largo del más de un año transcurrido desde su entrada en vigor, se hayan retirado numerosas bicicletas sin aviso ni sanciones en algunos casos, cuando lo previsto era inmovilizarlas para no dañar el candado que lo aseguraba al mobiliario urbano.

Para compensar este endurecimiento de la ordenanza, se crearon más plazas de aparcamiento para bicicletas, pero siguieron siendo insuficientes para el grandísimo número de desplazamientos que se realizan por la ciudad con estos vehículos.

Por si esto fuera poco y coincidiendo con la modificación de la ordenanza, se crea el nuevo transporte público de Barcelona: el Bicing, que se extiende por toda la ciudad en muy poco tiempo y constituye un modelo de microglobalización trasladado al transporte que implica uniformidad y control. Como era de prever, para el correcto funcionamiento del servicio e impulsar su «consumo» se crean numerosas estaciones de aparcamiento donde antes pudo haberlas para vehículos propios.

La obra recibe el título Cincuenta y nueve euros por el coste de retirada de una bicicleta del depósito, un gasto que he decidido extrapolar como proyecto artístico y realización personal. La idea consiste en gastar esta cifra en la compra de candados y cadenas y «aparcar» objetos cotidianos, inútiles y estropeados, que dotan a los semáforos de una vida distinta, los visten de rareza, y ofrecen una lectura singular de la ciudad.

Cincuenta y nueve euros Pàgina web i fotografies, 3  2 m 20

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 20

05/05/16 15:06

21

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 21

05/05/16 15:06

A l e x a n d r a Martínez

La mirada segueix descompassant-se per recollir la culminació d’una sèrie portada a l’extrem: mitjançant dotze vídeos es construeix aquesta mirada, que comença amb elements de joguina en el primer vídeo i evoluciona fins / cap a l’element d’aprenentatge per excel·lència.

Es plantegen qüestions sobre el format del saber, de l’aprendre, del construir i alhora del desconstruir, d’una manera individual, buscant al detall les diverses formes de relació amb un objecte quotidià i com, amb la interacció de l’individu, s’eleva al concepte de ritual. Igualment, es planteja una col·lectivització de la mirada.

Lecturas cotidianas Vídeo digital Mini DVD PAL color mono, 1’44’’ 22

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 22

05/05/16 15:06

23

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 23

05/05/16 15:06

A r a n t x a Reus i B a r t o m e u Sastre

A través del present projecte es pretén catalogar diferents punts del territori que considerem d’interès sociocultural. Si bé ara passen desapercebuts, en un futur no gaire llunyà esdevindran jaciments importants o runes d’interès arqueològic. Nosaltres ens avancem i en proposem el reconeixement per mitjà d’Arqueologies del present.

Arqueologies del present es concentra en els punts d’inflexió, aquells en què conviuen diferents elements. Per exemple, la indefinició dels límits entre allò que es considera ciutat i el que coneixem com a naturalesa. Aquests punts estratègics funcionen com a espais per a la reflexió, és a dir, llocs on es pot pensar el món en què es viu. Hi trobem diversos elements que en un paisatge idíl·lic mai no tindrien cabuda. Precisament per això, creiem que es mereixen ser reconeguts i, sobretot, estudiats.

Arqueologies del present Instal·lació: mapa (50  70 cm, aprox.), panells informatius (100  30 cm) i fotografies 24

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 24

05/05/16 15:06

25

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 25

05/05/16 15:06

L a i a Estruch

L’obra forma part d’un projecte fotogràfic que consta de sis fotografies i quatre objectes en què es treballa l’escultura i la performance dins l’espai fotogràfic. La fotografia es pensa i es treballa com a escena on passa l’acció i, al mateix temps, com el document d’aquesta escena. L’acció es duu a terme a porta tancada, en un plató de fotografia, on l’artista és fotografiada amb els objectes creats per ella mateixa, un conjunt d’artefactes escultures que la porten a sortir a escena com un personatge, una intèrpret.

Sense títol Fotografia de paper barita muntada sobre alumini, 100  150 cm 26

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 26

05/05/16 15:06

27

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 27

05/05/16 15:06

E m m a Rabat

El rostro como manifestación de la personalidad del individuo ha sido, y es, uno de los grandes temas del Arte. En el retrato, el sujeto cede su forma, su conjunto natural, su idea. Esa «idea» es la que atrajo a Emma Rabat, la posibilidad de plasmar rostros inherentes a sus sentimientos, aunque carezcan de intencionalidad a la hora de mostrar una expresión sincera; la posibilidad, asimismo, de expresar ese delicado equilibrio que ha de estar siempre presente en la obra para la posterior lectura subjetiva de cada espectador, aprovechando el conocimiento de la relatividad en la complejidad de cada ser humano, y ofreciéndoles un elemento transmisor que anula la dicotomía inicial entre ambos, entre el objeto y el observador.

La temática de estas obras es, principalmente, la interpretación de la vejez, que aparece como elemento inspirador del recuerdo de tiempos pasados, que persisten grabados en los rostros. La vejez presente, fragmento de la vida que intriga a la artista, período en el que el ser humano ha de reconocer que sucumbe ante la fuerza de la naturaleza, ante la impunidad del tiempo.

Los ancianos son el recuerdo de nuestra sociedad, puesto que en ellos es donde encontramos la sabiduría y la experiencia. Las marcas de la piel nos recuerdan, al igual que los surcos de un tronco, que se harán más visibles para acabar desapareciendo.

La arruga supone una forma muy atractiva de representar la relación física entre persona y naturaleza.

Dibujar desde el recuerdo, segmentar las fisionomías de las personas del entorno propio para resaltar aquello que uno más recuerda, plasmar gráficamente la idea física que se tiene sobre las personas retratadas.

Con este conjunto de obras se quiere establecer el equilibrio entre la persona retratada, la artista y el mundo físico que el espectador presencia. Se ha retratado un punto de vista, un sentimiento, un pensamiento.

Sense títol Dibuix: carbonet premsat i grafit sobre paper, 6 peces de 70  100 cm 28

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 28

05/05/16 15:06

29

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 29

05/05/16 15:06

N a r c í s Díaz

El quadre adquirit pel Patrim pertany a la producció dels meus últims anys de llicenciatura. Aquesta producció no és altra cosa que el resultat d’un moment i d’un context concret. Com a artista estudiant em trobava davant la pregunta: què fer? Quan s’obren les portes de l’art són moltes les formes que actuen com a esquers. Com en un dibuix en què la segona línia apareix condicionada per la primera, qualsevol elecció apareix com una renúncia a les múltiples possibilitats no escollides. Entenc els quadres d’aquell moment com una voluntat de deixar la presa de decisió en suspens. Un replegament davant la necessitat de renúncia, la necessitat de reducció de les potencialitats infinites en l’acció concreta, limitada. Els quadres funcionen, llavors, com un catàleg d’allò que d’una manera ambivalent funciona com a forma concreta en la superfície pictòrica, però rebuig com a forma constitutiva de la subjectivitat de l’artista. Aquesta mateixa idea quedava inequívocament exposada en una peça de vídeo feta en aquell mateix moment en què s’enregistraven totes les entrades als camins als quals havia de renunciar per tal de concretar el trajecte de casa al taller.

Dmgsl Oli, acrílic i retolador permanent sobre tela, 141  142 cm 30

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 30

05/05/16 15:06

31

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 31

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 32

05/05/16 15:06

Patrim 2009

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 33

05/05/16 15:06

A r n a u Bosch

Las historias rotas és un projecte basat en la generació de noves narratives a partir de l’apropiació d’imatges preexistents del camp del cinema, entès com a format narratiu i unidireccional, susceptible de ser alterat i reinterpretat. La peça pretén ser una exploració de les possibilitats narratives dins les limitacions formals del mitjà audiovisual.

La motivació per realitzar el projecte va sorgir de l’interès en el potencial creatiu que ofereix la participació de múltiples usuaris, així com la descentralització de la figura de l’autor com a únic agent creatiu.

El primer pas del procés comença amb l’extracció, mitjançant captures de pantalla, d’una sèrie de fotogrames provinents de quatre pel·lícules diferents. Un cop feta la selecció dels fotogrames, aquests van ser agrupats en quatre sèries de nou imatges, cada sèrie corresponent a una pel·lícula. Les imatges van ser enviades a amics i familiars a través del correu electrònic, i se’ls va demanar que redactessin relats de ficció basats en els continguts de cada sèrie d’imatges. No es van establir restriccions en l’estil, la llargada o l’idioma del text.

Es van seleccionar una vintena de textos que van ser enregistrats verbalment per diferents persones. El format final del projecte consisteix en un vídeo, incloent-hi l’àudio de les narracions. A mesura que van sorgint noves narracions sobre imatges repetides, la possibilitat d’un únic relat queda anul·lada. Això desperta un grau de sospita envers l’obra, així com una distància entre la narració i el suport visual.

El temps de presentació fix fa que, a vegades, les imatges no coincideixin d’una manera literal amb les narracions, amb la qual cosa s’ofereix una lectura abstracta i oberta de les històries.

La desconnexió de les imatges amb l’àudio també pot aportar pistes del que ha succeït o anticipar el que succeirà.

El títol Las historias rotas fa referència al fragment d’un dels relats, que serveix com a pretext per englobar i definir el projecte.

Las historias rotas Vídeo, 16’ 34

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 34

05/05/16 15:06

35

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 35

05/05/16 15:06

L ú a Coderch

Partint d’una pàgina de La Recherche, erosionar la superfície fins a deixar únicament el rastre mínim indispensable per a recuperar l’«aroma» del text sencer.

La sèrie «paroxisme de la lectura» consisteix a portar a l’extrem l’emoció d’una lectura, convertint així l’objecte llibre en material de l’obra. D’una manera o d’una altra, aquesta operació implica la destrucció del llibre.

Esborrar Proust Transferència sobre paper, 129  89  5 cm 36

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 36

05/05/16 15:06

37

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 37

05/05/16 15:06

Celsa

Fernández El tiempo es numérico / una medida imperceptible para la frágil inteligencia humana. La micromillonésima fracción de una milésima, una partícula minúscula que captamos mentalmente y que es muchísimo menor que un suspiro. En el otro extremo está la dimensión sideral, que tampoco podemos calibrar. Estiramos los mínimos / empezamos a visualizar el tiempo cuando un artilugio técnico nos permite comprender ese concepto caprichoso e inestable. Nace la centésima / la décima / el segundo / el minuto / la hora / el día / la semana / el mes / el año / el lustro / la década / el siglo / … el infinito.

El ser humano estuvo veinte siglos debatiéndose entre las dos grandes coordenadas que han marcado su existencia / espacio y tiempo. Internet / las nuevas tecnologías reventaron estos dos parámetros al convertirlos en una relatividad einsteiniana.

Desapareció la foto fija del tiempo y el ser humano empezó a visualizar el movimiento faucoultoniano, que hoy los cristianos / musulmanes / hindús / judíos ya no se atreven a discutir después de encriptar su tiempo para marcar los destinos de su rebaño. Naces / tierra / bautismo / confirmación / confesión / matrimonio / funeral / cielo. Nos atrapa la familia / mamá / papá / hermano / hermana / tíos / primos / amigos / conocidos. La vara de medir el tiempo es implacable / la arruga la hace bella / pasa de adolescente a vieja en un instante y abrazamos el sueño inalcanzable de la inmortalidad eterna. Hoy rozamos los tres dígitos, pero la calidad nos abandona.

Las emociones son un flash / que pasan por nuestro potente ordenador mental a la velocidad de la luz / magnífico procesador métrico. Fijamos un punto en nuestro calendario para orientarnos y pedimos una explicación a ese evidente cambio. Hacemos piruetas para enmarcar el pasado / presente / futuro frente al resignado sentimiento de que el tiempo vuela.

Tiempo Impressió sobre lona, 100  73 cm 38

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 38

05/05/16 15:06

39

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 39

05/05/16 15:06

A r i a d n a Mangrané

Representa que tenim una sola imatge. A partir d’aquí, tot queda obert a un seguit de lectures i posicionaments. I és aquest precís instant, l’anterior a la resposta, que formarà part de la meva obra pictòrica.

Cadascun d’aquests paisatges de caràcter oníric considera la rapidesa del mitjà fotogràfic simultani a un treball d’acurada selecció compositiva.

Els personatges són partícips del diàleg que s’estableix amb l’espectador i l’inviten a reflexionar d’una manera muda, silenciada per un tot.

Aquest instant introspectiu succeeix en un espai en què ni el temps ni el lloc ocupen part del que és racional.

Sense títol Pintura, tècnica mixta sobre fusta, 35,5  25 cm 40

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 40

05/05/16 15:06

41

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 41

05/05/16 15:06

L a i a Martí

Un cos organitzat trossejat per analitzar-lo en la quietud és reorganitzat per constituir un cos inquiet.

In.quietud proposa un desplaçament de l’organisme ordenat a la visualització de nous ordres corporals que s’inicia en la fragmentació d’una arquitectura perfecta i mesura de totes les coses: el pas de la forma com a límit a la forma com a possibilitat.

La peça parteix de la reinterpretació d’uns fragments corporals il·lustrats en un atles de dissecció; el cos desmuntat se’m presenta com un joc de construcció en què els fragments són reorganitzats per formar altres conjunts corporals.

El fragment és l’estadi intermedi d’una concepció del cos organitzada a una altra de reorganitzada, que permet transformar el que semblava intocable i, per tant, percebre el cos des del prisma de l’experiència carnal i mundana, entendre’l com una arquitectura que ha canviat la seva anterior verticalitat i impuls d’ascendir per un procés de caiguda lliure.

La duresa resistent a tot canvi deixa de funcionar per donar lloc a diverses imatges gestades en la ductibilitat, que posen en dubte la fixació corporal unívoca i aparentment inqüestionable. Ajuntant i intercanviant les parts assistim a un joc experimental de construcció d’híbrids en què, seguint el paradigma de Frankenstein, el cos ja no es planifica, sinó que es bricola, canviant així la seva condició d’inalterable per la de permutable.

In.quietud Film fotopolímer sobre planxa d’alumini ratllada, 2  2,5 m 42

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 42

05/05/16 15:06

43

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 43

05/05/16 15:06

A n í b a l Parada

Invito a dos policías locales a que intervengan en un workshop artístico, en el que impartiran una clase teórico-práctica sobre las técnicas más eficaces para inmovilizar una persona.

Intervención realizada en el centro Can Xalant, Mataró, dentro del marco del workshop Disruption, dirigido por Rirkrit Tiravanija, Josep Maria Martín y Martín Perán, en colaboración con Pep Dardanyà, los alumnos del Pole Art Action de la HEAD (Haute École d’Art et de Design de Ginebra) y de la HEART (Haute École d’Art de Perpignan).

Police disruption. Lección básica de control sobre el otro para comunidades artísticas Instal·lació, mides variables 44

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 44

05/05/16 15:06

45

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 45

05/05/16 15:06

A l b a Pérez

Expressions representa la vejez. Pero no la vejez como un cuerpo o un alma marchitos, sino como una prueba irrefutable de toda una experiencia grabada sobre el rostro y la expresión, como un poema de líneas y miradas en el que se escriben con los surcos de la piel las huellas que nos va dejando toda una vida.

Expressions trata sobre lo caduco y, a la vez, perenne de ser, sobre lo importante que es el tiempo y lo pequeños que somos ante él, pero también sobre lo que se nos enseña y perdura más allá de nuestros cuerpos.

Expressions es personal, introspectivo. Una mirada al interior para extraer la esencia del ser y del individuo. Expressions es la persona y su dignidad. Es fuerza y es solidez.

Expressions es experiencia pero, sobre todo, Expressions es vida.

Expressions Fotografia digital, 50  40 cm 46

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 46

05/05/16 15:06

47

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 47

05/05/16 15:06

J o a q u i m Reyes

Estenopo-, etim. Del griego stenós (‘estrecho’) y opaios (‘agujero’); elemento indispensable para que se produzca una imagen / -opos/ -topia. Del latín ‘lugar’, ‘localización’ / utopía. Plan, proyecto, doctrina o sistema optimista que aparece como irrealizable en el momento de su formulación. / «Estar en la inopia» loc. verb. coloq. Ignorar algo que otros conocen, no haberse enterado de ello.

Estenopia se plantea como una metáfora del propio medio fotográfico, donde la luz crea la imagen pero, a su vez, es quien la destruye. El paso del tiempo queda registrado, los instantes se superponen unos a otros, la cámara lo captura todo. Se genera un diálogo entre el material analógico y los soportes digitales. El azar es parte del proceso.

El proyecto surge de experimentar con la solarigrafía. Las imágenes se obtienen a partir de una cámara estenopeica por ennegrecimiento del papel fotosensible después de una larga exposición de tiempo, desde horas a meses o, incluso, años. Los negativos no tienen un tratamiento químico y el positivo se obtiene al escanearlo e invertirlo con un programa de retoque digital.

Las imágenes resultantes recrean espacios reales con detalles que parecen sacados de una novela de ciencia ficción. Describen un paisaje que a diario cambia pero en el cual hay elementos que constantemente dejan su huella. El resultado es la aglutinación de todo ese tiempo transcurrido en una sola imagen.

Los instantes decisivos de los que hablaba Cartier-Bresson se suceden uno tras otro, no se pueden ver pero están. La fotografía se convierte en contenedor de información.

Los resultados son una parte más del proceso, siendo este en su totalidad lo más importante. Vivirlo, sentirlo, fabricarlo, hacer mío cada uno de los elementos que intervienen en la realización de esa experiencia. En el proyecto todo el proceso de creación de cámaras y su colocación es igual de importante que los resultados obtenidos, puesto que uno no puede entenderse sin el otro.

Estenopia Fotografia estenopeica i solarigrafia, mides variables 48

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 48

05/05/16 15:06

49

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 49

05/05/16 15:06

C a r l o s Valverde

1. Un dispositivo espacial 2. Configurado 3. Mediante la repetición mecánica 4. De cinco bolígrafos azules 5. Cuyos cuerpos 6. Vacíos 7. Abren el espacio 8. Y establecen 9. Un espacio 10. Parcialmente oculto 11. Entre cuerpo y arquitectura

B Instal·lació: tinta de bolígraf sobre fusta, 101  71  30 cm 50

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 50

05/05/16 15:06

51

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 51

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 52

05/05/16 15:06

Patrim 2010

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 53

05/05/16 15:06

M a r García

Esta pieza aúna en la misma superficie pictórica dos elementos antagónicos. Por un lado observamos un tono negro que se despliega de forma monótona y constante por prácticamente todo el lienzo. Por otro, tenemos un espacio al final del cuadro donde aparece la palabra «primavera». Este concepto, que ya no percibimos sino que leemos, posee un campo connotativo que se opone fácilmente al del negro, al asociarse a la exaltación de la vida y a la eclosión del color. La pieza no plantea qué puede más, simplemente experimenta con los límites de la comunicación generando de alguna manera un oxímoron visual.

Primavera Brodat sobre tela, 29,7  21 cm

Esta pieza repara en el gesto de un padre acariciando la cabeza de su retoño. El objetivo del cuadro es el de plantear una zona de indeterminación: ese gesto de protección paternal ¿favorece el crecimiento del niño o más bien lo bloquea?

Padre Brodat sobre tela, 73  60 cm 54

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 54

05/05/16 15:06

55

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 55

05/05/16 15:06

M a r i y a Alipieva

La serie Small treasures (‘Pequeños tesoros’) está inspirada en todos aquellos detalles que permanecen «escondidos», ocultos entre la multitud de objetos que nos rodean a diario. Estos pasan a menudo desapercibidos però, si uno los encuentra, podría pasarse horas contemplando su riqueza de formas y matices. Un ejemplo que todos conocemos son los aros que forman el tronco del árbol durante su crecimiento. Son los pequeños detalles que, a simple vista, no parecen tener ninguna importancia los que para un observador de mirada curiosa, capaz de profundizar e ir más allá de lo obvio, pueden convertirse en «tesoros». Cuando encontramos uno de estos tesoros tenemos la posibilidad de usarlo haciendo desaparecer la frontera entre realidad y fantasía, dando lugar al mundo de la imaginación. Estas estampas no intentan representar la realidad tal como es, sino que se sirven de ella como un punto de partida donde empieza el proceso creativo de transformación que permite llegar al resultado final.

Small treasures Gravat: aiguafort i aiguatinta, 3 peces de 50  76 cm 56

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 56

05/05/16 15:06

57

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 57

05/05/16 15:06

P i l a r Vélez

Este proyecto se emprende como un proyecto de conexión, donde la premisa esencial es poner en correlación la violencia simbólica que ejerce la sociedad contemporánea con la violencia de género infantil que se ejerce directamente sobre los más indefensos, los niños. Reiterar la importancia de no dejar todo el poder de aculturación en manos de unos educadores externos. Dar la importancia que se merece a la elección de un modelo educativo, por parte de los padres, en la más estrecha intimidad del hogar. Esta es, si cabe, más importante que la que se les da en los centros de educación. Grabará al niño de por vida, formando su persona y su manera de percibir la vida.

Este aprendizaje debe realizarse desde la confianza y la afabilidad mutuas. Tantear dónde están los límites de dicha educación: aprendizaje o coacción.

La ejecución de este trabajo ha seguido líneas paralelas.

He fabricado una serie de camisas de fuerza, la talla más pequeña corresponde a un recién nacido y la mayor a un niño de unos nueve años.

He propuesto a los padres realizar una sesión fotográfica, en sus propias casas, ejecutando una actividad cotidiana como comer, jugar, estudiar…, que resulta imposible al llevar puesta la camisa de fuerza.

Dichas imágenes han sido tomadas preservando el anonimato de los pequeños y de los padres.

A su vez, he pedido a los padres que me faciliten una reseña sobre el modelo de educación que imparten a sus hijos.

Este proyecto permanece abierto en su ejecución y en su formalización.

Patrones de educación Instal·lació: durada i mides variables 58

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 58

05/05/16 15:06

59

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 59

05/05/16 15:06

E s t e f a n í a Sánchez

La serie Instantes está compuesta de imágenes captadas en un mismo espacio durante un transcurso diferente de tiempo. Son imágenes tomadas de la calle, siempre de ambientes urbanos e individuos desconocidos, congelados y desmaterializados de sus propias vidas, descontextualizados a través de ese instante que se hace eterno al atravesar la cámara.

Las fotografías no se convierten en algo irreal, sino que es la realidad la que da forma al resultado final. A través de ella el trabajo muestra una reflexión sobre la fragilidad del ser humano en su relación cotidiana con el tiempo y la velocidad.

Instantes Fotografia, 100  70 cm 60

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 60

05/05/16 15:06

61

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 61

05/05/16 15:06

A n n a Figuera

El projecte Recorreguts domèstics (Nov. 09) és el recull dels desplaçaments diaris duts a terme per una persona a casa seva. En aquest registre d’un mes de duració (novembre), es calcula d’una manera aproximada la longitud diària transcorreguda per l’interior de la llar. La instal·lació dels cabdells (cada un amb els metres concrets de cada dia)s’acompanya d’extractes del registre real dut a terme durant el mes en qüestió en què es poden llegir tots els moviments diaris. A cada cabdell pertoca un extracte del registre, concretament el del dia a què correspon, de manera que al llarg de la instal·lació s’estableix una relació visual cabdellescriptura que anirà ondulant.

L’obra sorgeix de l’observació d’esdeveniments en un interior, d’una manera constant, pautada, amb la voluntat de registrar-los.

Els registres de paraules, de fets, de recorreguts, de distàncies que en resulten esdevenen moments congelats en el temps, retrats o, simplement, acumulacions de dades, nombres que es van recollint en un procés que podria ben bé no tenir fi. El projecte, doncs, parla de l’acció d’acumular, d’anotar, del procés com a pròpia obra, i esdevé també un magatzem de vivències. Aquest modus operandi es podria prolongar durant tota una vida, recorrent una vegada i una altra a conceptes com el rastre, l’acumulació, la repetició i fins i tot l’obsessió.

Recorreguts domèstics Instal·lació: 30 cabdells i 30 impressions sobre paper, 465  186 cm 62

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 62

05/05/16 15:06

63

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 63

05/05/16 15:06

G u i m Tió

La recerca pictòrica de Guim Tió parteix de l’interès per la condició humana, tractada amb humor, ironia i un fort grau de provocació, i reflexiona sobre una societat plena de tabús i sotmesa a una tirania visual pròpia de la televisió, de la publicitat i, és clar, de les revistes de moda. Amb les representacions de models i de referents contemporanis de comportament i d’aparença, de bellesa i de glamur, extrets del paper cuixé de les revistes, en Guim fa una operació —a través del llenguatge pictòric brillantment combinat amb el mitjà fotogràfic— de «cirurgia visual»: una metàfora de les manipulacions corporals de la cirurgia plàstica o, fins i tot, de la genètica o la cibernètica, i revela aquella part fosca de l’ànima humana amagada darrere del simulacre de perfecció.

L’artista posa en escena un tema polèmic per a la societat contemporània i la seva obra es converteix en una exploració del subconscient col·lectiu que regula les valències estètiques sobre tota mena de monstruositats humanes en el signe d’una emulació narcisista de la bellesa com a clau de l’èxit; una paròdia dels estereotips que avui dia governen les noves concepcions del que significa «ésser humà».

Massimo Cova

Magazine Ceres sobre revistes, 21  27 cm, 6 peces 64

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 64

05/05/16 15:06

65

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 65

05/05/16 15:06

G e r a r d Ortín

Un senglar passa per davant d’un llum d’exterior en el jardí. La referència a l’eclipsi s’activa amb el títol; la resta és tan sols el document d’una ocurrència informal, un esdeveniment local i vulgar que mira de donar compte d’un procés universal i extraordinari. Un joc de llum que estimula una idea apresa.

Eclipsi Fotografia digital, 15  10 cm 66

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 66

05/05/16 15:06

67

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 67

05/05/16 15:06

A n d r e a Bäbler

Partiendo de mis recuerdos y desde mi condición de mujer, pretendo mostrar la búsqueda de la identidad y la imposición o adaptación a los cánones establecidos socialmente para el género femenino. Este proyecto se basa en las ideas de la tipificación del comportamiento y la importancia de la imagen personal en la formación del autoconcepto adolescente femenino de nuestra época. Palabras como «belleza», «fragilidad» y «sexualidad» se entremezclan en representaciones de pequeños fragmentos de realidad que ya no existen más allá de mi memoria.

Sacos rotos Fotografia digital, 30  40 cm 68

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 68

05/05/16 15:06

69

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 69

05/05/16 15:06

J i m e n a Ramírez

La inspiración para este proyecto fue tomada de la prensa mexicana, tanto por sus noticias de extrema violencia como por el abrumador volumen de información que maneja.

Se pretende rescatar historias narradas por sus protagonistas, quienes nos acercan a sus vivencias de experiencias perpetradas por las autoridades que supuestamente deberían proporcionarles protección y seguridad.

El planteamiento del trabajo parte de la base de que, transformando al narrador y las propias construcciones narrativas y abordando su completa dimensión emocional, es posible transformar a un espectador impasible.

La obra consta de una animación en formato DVD y de un libro tamaño DIN A4. Ambas piezas tienen que estar expuestas en un espacio compartido y abiertas al público. El vídeo puede estar proyectado con un cañón y con audio abierto o en una pantalla con auriculares. El libro debe colocarse en una mesita que se encuentre al costado de la proyección, con iluminación dirigida. El libro ha de poder ser hojeado y leído por el público, a menos que ello pueda suponer un perjuicio para la conservación de la obra.

Proyecto Pedro Ventura Instal·lació: animació i llibre d’artista 70

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 70

05/05/16 15:06

71

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 71

05/05/16 15:06

Col·lectiu Turismo

Una cèlebre pintura de Rembrandt és analitzada minuciosament per extreure’n una cartografia cromàtica de la composició, tot fent-ne una translació a una paleta de colors estandarditzada com és la Pantone.

Anatomische les van Dr. Nicolaes Tulp. A Clore Reading Impressió sobre tela, 170  216 cm 72

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 72

05/05/16 15:06

73

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 73

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 74

05/05/16 15:06

Patrim 2011

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 75

05/05/16 15:06

R o b e r Pallás

Representar un estado de desaparición progresivo, entre el cuerpo y el objeto, entre el yo y el otro. Un momento vivido, en el vilo de la espera, de la calma y de la relajación interior. Es la intención de este proyecto artístico en el que se pretende alcanzar un estado de ingravidez discursiva, articulada y ceremoniosa, fetiche de momentos y emociones vividas. Mi mirada anima a los objetos en un teatro que repite la doble acción de la aprensión y de la desaprensión, el paso del dolor y la frustración de las tareas domésticas al disfrute y al placer, la necesidad de poseer y a la vez la calma tras dejarse ir. La repetición de los gestos propios de las tareas domésticas transmutadas en actos de meditación zen de limpieza interior mientras cuido lo exterior.

Quiero, mediante lo cotidiano, inspirar nuevas asociaciones curiosas de ese mundo tan cercano a todos, superando las miopías, llevando lo doméstico hasta la sobrecarga de la liturgia.

Evidenciar la inmediatez de un entorno humano y someterlo a un nuevo contexto para relativizar las barreras de lo cotidiano y lo artístico. En realidad, este conjunto de piezas aluden a un sistema propio de organización, de valorización y finalmente a una estética individual que responda a las necesidades inmediatas de cada ser.

Doméstico diario íntimo Instal·lació, 150  212 cm 76

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 76

05/05/16 15:06

77

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 77

05/05/16 15:06

N ú r i a Guerra

Nit fosca de l’ànima és un llibre d’artista que conté tres sèries de tres estampes suturades entre elles que tenen com a referent el propi cos i l’objectiu de reconstruir un espai abstracte d’intenció poètica. El color negre de cada imatge, que pren el protagonisme d’una obscuritat que envaeix fragments d’un cos contenidor, es presenta com un espai d’incertesa i de desconeixement que obre la possibilitat a diferents suposicions.

Nit fosca de l’ànima Impressió digital i litografia òfset, 39  29 cm 78

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 78

05/05/16 15:06

79

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 79

05/05/16 15:06

Francesc

Ruiz

Tras una larga búsqueda, salió a la luz una técnica usada en las industrias textiles. Se trata de la tinta devoré.

Este producto serigráfico está formado por unas sustancias químicas que al ser estampadas sobre una tela de algodón y llevadas a elevados grados de temperatura provocan una reacción que deja el rastro estampado.

Jo fent-me el mort busca las relaciones que pueden surgir entre las imágenes de tradición científica llevadas a terrenos alegóricos y misteriosos.

Aquello que empieza siendo una imagen de estudio analítico pasa a ser una escena del propio imaginario.

Jo fent-me el mort Serigrafia sobre vellut, mides variables 80

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 80

05/05/16 15:06

81

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 81

05/05/16 15:06

Ayuko

Hoshino En la profusión y confusión de signos visuales que caracteriza la cultura contemporánea, nos preguntamos obstinadamente quiénes somos.

La existencia es entendida como un estar siendo, un devenir.

Las imágenes han constatado durante siglos nuestra presencia en el mundo, custodiando la memoria, la historia; la propia existencia ante sí y ante el otro. De no ser por las imágenes, ¿qué elemento podría confirmar que realmente hemos sido, estado o visto en el mundo?

La mirada obedece a la banalidad de la vida cotidiana, el fetichismo o los lugares comunes provenientes de archivos fotográficos impresos o flotantes de las pantallas, de películas, de carátulas de los libros o de las redes sociales. Los objetos, las imágenes, las historias se convierten en obsesiones que representan reflexiones. En el «intersticio entre imágenes», en la frontera y relación entre ellos comienzan las micronarraciones cuya motivación remite a algo que es difícil de adjetivar, como algo que se pronuncia sottovoce, como un suspenso en una frase y que se distorsiona a cada momento: la memoria.

Hablo del devenir de la identidad, de la búsqueda de la memoria que deviene identidad.

Utilizo diferentes lenguajes, no por el hecho de experimentar, sino por la necesidad de las diversas dimensiones que tocan, o de la necesidad de actualizar un estado con un determinado lenguaje. Utilizo vídeos, pinturas, dibujos, instalaciones o proyecciones, entre otros, con preferencia por los formatos no grandes por la cercanía y la intimidad que precisan los temas.

La imagen sobre la memoria persiste y, aunque incierta, se convierte en el único referente esquivo de la realidad que en el tiempo en diferido seduce, crea expectativas y plantea reflexiones encarnando significados que se transfiguran en cada revisitación.

Memory is written in lowercase Oli i grafit sobre paper, 8 peces de mides variables 82

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 82

05/05/16 15:06

83

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 83

05/05/16 15:06

A m a n d a Bernal

Instantes líquidos és l’imaginari creat a partir de l’intent de representació d’idees enganyoses en la nostra ment, aquelles idees i pensaments que treuen el cap i se suggereixen entre els seus racons, però que no es deixen veure clarament; insinuacions de personatges i d’objectes descontextualitzats són els que formen aquesta sèrie. Prenent la idea com a representació mental subjectiva, s’emfatitza l’interès del seu significat transcendental, que és la idea com a possibilitat de coneixement. Hi ha molt present la importància del temps, la captura d’un moment concret, la sensació d’un estat mutable, però alhora estable.

En les fotografies es poden observar referents propis de la nostra cultura, com la bombeta, símbol de la idea, o la gerra amb aigua, com a contenidora d’aquell fluid mental. Els escenaris d’aquests objectes són espais naturals o envaïts per la natura, en al·lusió a la nostra ment, un lloc amb uns límits que escapen al nostre control. Un espai natural i salvatge.

Instantes líquidos 17 fotografies analògiques sobre paper Rollei Vintage 128 84

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 84

05/05/16 15:06

85

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 85

05/05/16 15:06

D a n i e l Pino

Viaje inventario es el nombre de un kit para supuestos viajantes que decidan visitar la India. Contiene un libro inventario donde se enumeran todas las tipologías de indios que encontrará en su viaje y un mapa con las indicaciones para ir a pie a Calcuta desde el espacio expositivo. Con este trabajo de archivo quiero analizar los procesos comunicativos y los prejuicios que se van generando a lo largo de nuestra vida. El aumento del flujo de información de la mano de internet contrasta enormemente con la progresiva desconexión de las realidades que nos rodean. El punto de partida es un viaje que hice a la India en otoño de 2007, donde realicé alrededor de quinientas fotografías analógicas en un mes y medio.

Este trabajo forma parte de un proyecto llamado Malgastar el tiempo. Se trata de un proyecto que engloba varias propuestas con una esencia común: reflexionar acerca de cómo vivimos e interpretamos el tiempo en la sociedad contemporánea. Se trata de propuestas en las que se abarcan diversos temas como la memoria, la identidad, la iconografía, el etnocentrismo o el archivo desde una perspectiva donde la repetición, el absurdo y la ironía desempeñan un papel fundamental. Es una expresión con la que quiero subrayar e insistir en la importancia que tiene dirigir nuestro tiempo como vía de resistencia frente a los tiempos impuestos. Mi intención principal no es hacer reflexionar al espectador acerca de los males del mundo ni dar lecciones morales: simplemente quiero mostrar que, a pesar de estar todos dentro de un mismo sistema, cada uno puede controlar en cada momento el tiempo de la manera que estime más oportuna.

Viaje inventario Dibuix i impressió sobre paper, 21  15,5 cm 86

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 86

05/05/16 15:06

87

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 87

05/05/16 15:06

A n n a Margó M a r t a Bonhora M a r Montobbio

A l b a Aguirre B e l é n Generelo

Partimos de facturas de material comprado, grabaciones de voz de reuniones, fotos de registro o mensajes de móvil para realizar pequeños ejercicios gráficos que muestran el proceso de trabajo del proyecto general espaibarcelona desde un punto de vista liminal o fronterizo.

Una investigación gráfica sobre el proceso de producción del proyecto espaibarcelona Impressió digital (registre d’una intervenció), 25 làmines de 50  30 cm 88

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 88

05/05/16 15:06

89

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 89

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 90

05/05/16 15:06

Patrim 2012

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 91

05/05/16 15:06

J e n n i f e r Owens

La obra de Jenny Owens indaga sobre el sentido de elementos y símbolos que podrían pertenecer al mundo de los sueños, adentrándose en sus profundidades para dirigir la atención a los mensajes que nos envían.

La voz (y su ausencia) son también elementos importantes en su trabajo. Owens explora el sentir que resulta de la experiencia de amordazar los sentimientos al impedirles ser expresados a través de la voz.

A veces, rescata objetos que fueron olvidados en la calle y que podrían pertenecer al mundo del inconsciente; luego los sitúa junto a otros objetos, creados o manipulados por ella, de forma que se establezca un diálogo entre ellos.

El caballo es una figura asidua en las obras de Owens, en parte porque el caballo tiene una presencia importante en los paisajes y la cultura de su Irlanda nativa y, en parte, porque es un animal cuyas características admira en gran medida. En él encuentra valores como la amistad, la resistencia, la capacidad de superar obstáculos y de identificar peligros. También le interesa por tratarse de un símbolo del viajar y de la libertad.

La obra de Owens recibe la influencia del cine de Federico Fellini y de la obra Not I (‘No yo’) de Samuel Beckett.

Sense títol Escultura: joguina de cavall de plàstic i cabells, 13,5  20 cm 92

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 92

05/05/16 15:06

93

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 93

05/05/16 15:06

L a u r a Torres

Aquest projecte es basa en una trobada amb l’espai, escapant de l’absurd d’intentar reduir la vida dins del límit i l’ordre lògic. Una exploració que pretén calmar la set de convertir en habitable una matèria infinita i indeterminada, que està sempre en continu moviment i que es va modificant a partir del tempteig i la contradicció.

Però si habitar és exploració, també ho és que t’escalfi el sol, que et cegui l’aigua o tenir fred. Ser allà sense fer res, en els llocs on la contemplació produeix la col·lisió amb l’extraordinari d’un espai com a experiència i on la idea d’arrelament es difumina.

Una concepció en què la llar delimitada per quatre parets dóna pas a una extensió inabastable poblada per un fremir constant que condueix a concebre-la com un assaig, un cos, un caure, un respirar, un podrir-se.

Sense títol Fotografia al gelatinobromur de plata i grafit sobre paper, 43  61, 30  22 i 44  31 cm 94

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 94

05/05/16 15:06

95

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 95

05/05/16 15:06

Ó s c a r Holloway

Hunters es una serie de tres vídeos acompañados de un epílogo que tratan el tema de la caza practicada por menores de diez años. Mediante material apropiado de películas Disney y vídeos descargados de YouTube de las propias cacerías, se genera una visión de paralaje entre el avistamiento del animal real y el desvanecimiento del ficticio. A lo largo de los vídeos se prioriza la captura de los momentos de euforia y sorpresa, momentos que inspiran en los niños una forzada madurez.

Hunters I Vídeo en format digital, 3’ 54’’ 96

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 96

05/05/16 15:06

97

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 97

05/05/16 15:06

E s t e l a Ibarz

Geopolíticas del cuerpo és un projecte d’investigació sobre mi, sobre el meu propi cos, sobre el cos femení i sobre el que aquest ha de ser. La intervenció directa se sistematitza a través de la performance privada: el cos se sotmet a una sèrie d’accions mitjançant les quals es desprèn del pèl en els llocs on no hi ha de ser. La depilació és l’acció central del projecte i aquesta s’arxiva, se sistematitza i es registra per produir tres documents que recullen l’experiència performativa durant trenta dies d’accions sobre la identitat.

Geopolíticas del cuerpo Instal·lació: 18 llibres, 12 pòsters i vídeo, mides variables 98

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 98

05/05/16 15:06

99

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 99

05/05/16 15:06

H e l e n a Aguilar

«Paramnèsia» és el nom científic del fenomen comunament anomenat déjà-vu. Una experiència del present que es relaciona i es barreja amb el passat i que provoca una estranya sensació. Aquest projecte pretén mostrar la memòria de diferents espais que actualment resten abandonats. És una porta oberta al passat, un salt temporal a diferents èpoques, un híbrid de temps, però també es tracta d’un viatge. Un viatge que realitza una mateixa presència per aquests espais i que mostra l’essència i la peculiaritat de cada un d’ells. És, doncs, un seguit d’històries intangibles i desconcertants.

Paramnèsia Fotografia, set còpies de 30,5  24 cm 100

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 100

05/05/16 15:06

101

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 101

05/05/16 15:06

M i r e i a Vidal

En aquest treball vull fer tangible el pas del temps que d’una manera o d’una altra tots arrosseguem. Els records —el passat— sembla que no pesen, però els que jo plantejo sí. Són una sèrie d’imatges antigues de la meva família, que podrien ser de qualsevol altra, impreses sobre plom i transformades en collars; es poden portar a sobre, però pesen. El plom és pesant i és tòxic.

Amb el concepte de toxicitat vull remarcar el fet negatiu d’estar contemplant permanentment el passat i vivint en un present continu. És més còmode que plantejar futurs.

Les incursions en el passat omplen el futur. Estem entretinguts en els viatges cap enrere; així no hi ha mancança de futur.

Cadascun dels collars va tancat en un estoig fet a mida que té gravat el seu pes. L’estoig actua des d’un doble vessant: protegeix i alhora fa de fèretre. Les imatges, d’alguna manera, ja són mortes; el que era ja no és.

Hem de girar el cap i desembossar la situació per tenir la possibilitat de somiar futurs.

El pes del temps Plom, fil d’acer, estoig de joieria i fotografia, mides variables 102

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 102

05/05/16 15:06

103

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 103

05/05/16 15:06

M a r i n a Fortuny

Aquesta obra permet que l’espectador jugui buscant l’equilibri del nivell.

El mercuri té moltes característiques curioses, quasi úniques, una de les quals és la manera en què s’escampa i es torna a unir; el moviment fa que es dispersi en un munt de gotes que després s’atrauen entre elles. Sembla un líquid amb vida pròpia. D’aquesta manera, l’equilibri del nivell es converteix en una representació del propi equilibri.

Nivell temporal Escultura de ferro, 10  209  5 cm 104

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 104

05/05/16 15:06

105

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 105

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 106

05/05/16 15:06

Patrim 2013

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 107

05/05/16 15:06

O r i o l Pedragosa

En aquesta instal·lació trobem representades cinc figures adultes que pengen del sostre d’un espai neutre. Aquestes figures resten incompletes, ja que estan formades a partir de fragments de diferents parts dels cos que proporcionen prou informació per poder imaginar les figures completes.

Les figures realitzades a partir de motlles de persones reals actuen com una carcassa, d’aparença fràgil i de color blanc. Partint d’una visió global d’aquest conjunt de figures, és la mirada de l’espectador la que, mentre transita per la instal·lació, les ordena i n’omple mentalment els buits per tal de donar forma a aquestes identitats que fins aleshores restaven incompletes.

Entendre la identitat com quelcom que està en constant transformació i constatar de quina manera aquesta identitat està constantment sotmesa per part de la societat és l’origen conceptual d’aquest treball.

Identitats Instal·lació, mides variables 108

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 108

05/05/16 15:06

109

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 109

05/05/16 15:06

Anna

Livia

La formalización y el concepto de la instalación se basan en la hipótesis del espacio contemplativo que figura un espacio íntimo.

Se cuestionan los límites de esta intimidad mediante la fotografía como objeto, por un lado, y como reflejo de la realidad y de la perfección, por otro. A través del tratamiento con la luz, el color y un enfoque particular se crea una continuidad en las imágenes de la composición espacial. Se emplean conceptos duales, antagónicos y complementarios (reconocimiento / alienación, figuración / abstracción, contenedor / contenido) que se oponen a la apariencia formal, sugiriendo, así, un espacio ambiguo.

Gelbkörper Instal·lació, mides diverses 110

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 110

05/05/16 15:06

111

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 111

05/05/16 15:06

M a r c Padró

Ex Matrice és un projecte que consisteix en la reorganització dels píxels en imatges de quatre obres pictòriques àmpliament conegudes: La Gioconda de Da Vinci, el Guernica de Picasso, El Crit de Munch i La nit estelada de Van Gogh. Quatre imatges diferents de cada obra, obtingudes d’Internet, han estat transformades segons quatre processos diferents, els quals utilitzen la informació de color per reordenar els elements constructius de la imatge digital.

La representació fotogràfica de l’obra pictòrica és, d’aquesta manera, desmuntada i posa en relleu l’entitat del mitjà de reproducció com a versió de l’objecte original. Així, el mitjà digital es veu deslliurat del seu caràcter reproductiu, el qual és donat per l’emulació de la forma fotogràfica, i en la nova visualització reprèn valors presents en l’àmbit pictòric propi de les obres originals.

Els quadres seleccionats comparteixen la presència en les primeres posicions de nombroses llistes d’obres més famoses consultades a Internet. En la seva condició d’obres més conegudes són, per tant, les més consumides, a vegades d’una manera exclusiva, a través dels mitjans de reproducció i especialment del mitjà digital i d’Internet.

Ex Matrice Fotografia digital i web, 110  140 cm 112

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 112

05/05/16 15:06

113

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 113

05/05/16 15:06

M a r i a Lliteras

Balearització global és una sèrie fotogràfica que tracta sobre l’exportació mundial del model turístic de les Illes Balears (balearització). Aquest tema es mostra amb unes imatges creades a partir de captures de pantalles del Google Earth. A cada imatge veiem una illa que vol representar l’aïllament del turista dins dels complexos hotelers quan visita un país. Cada imatge és d’un dels països on destaca la presència de les cadenes hoteleres d’origen balear. En cada imatge veiem un element comú, un complex hoteler enmig de les illes fictícies. Aquesta també és una captura de pantalla, però d’un hotel de Mallorca, amb la qual cosa se simbolitza el model turístic de la balearització.

Aquestes imatges són exposades en caixes de llum que ens recorden els panells publicitaris, la venda d’un producte. La peça té una temporalitat marcada per la llum com a símbol de la civilització, que necessita energia elèctrica per aparèixer.

L’actual situació de les Illes Balears mostra que aquest model pot acabar produint una insostenibilitat ambiental i social, i també una dependència en molts àmbits (aliments, matèries primeres, energia...).

Així, tenim representades algunes de les conseqüències de la turistització, que depèn de molts recursos, tant energètics com naturals, per subsistir.

Balearització global Fotografies sobre capses de llum, 34  34 cm cada peça 114

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 114

05/05/16 15:06

115

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 115

05/05/16 15:06

A n d r e a Torres

La sèrie Hypnagogia es construeix al voltant de l’imaginari dels somnis i la idea de narració fragmentada.

A través de la reflexió entorn del concepte d’escena-acció es generen imatges d’estètica onírica que requereixen la interpretació de l’espectador.

Fent ús de la posada en escena s’experimenta amb el falsejament de l’instant decisiu i amb els límits entre la realitat i la ficció.

Les fotografies mostren personatges enmig d’una situació que succeeix en espais naturals, interiors poc definits i ambients rurals.

La presència de personatges femenins es combina amb la constant de l’individu de negre, del qual mai no veiem el rostre i que contribueix a generar atmosferes inquietants.

Sèrie de deu fotografies. Impressions en paper Kodak SupraEndura setinat, blanc i negre.

Hypnagogia Impressió digital, 30  40 cm cada peça 116

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 116

05/05/16 15:06

117

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 117

05/05/16 15:06

M i r e i a de

Juan

La lògica proposicional és una branca de la lògica que permet representar fets i/o expressions del món real en un llenguatge representatiu del coneixement mitjançant propietats elementals per estudiar, a través de proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat.

En aquest cas, es pren cada oració com un enunciat o proposició susceptible de ser sotmès a una taula de la veritat.

Una proposició és una oració enunciativa, és a dir, una oració que afirma o nega alguna cosa i que es basa en el principi de bivalència. El principi de bivalència exposa que tot enunciat posseeix un determinat valor de veritat. En concret, tindrà valor de veritat positiu si l’enunciat és vertader, i negatiu si l’enunciat és fals.

Una fórmula proposicional es genera a partir de la relació entre els elements de l’enunciat.

A partir dels connectors, és possible establir una taula de la veritat capaç de resoldre si es tracta d’un enunciat vertader o fals.

Hi ha tres tipus de resolució en les taules de la veritat: – Fórmula tautològica: quan la fórmula és sempre vertadera.

– Fórmula contradictòria: quan la fórmula és sempre falsa.

– Fórmula indeterminada: quan la fórmula no és ni sempre vertadera ni sempre falsa.

Les taules de la veritat s’han realitzat a mode d’acció in situ el 25 de setembre de 2013 dins de l’exposició «Sense Títol’13» a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Pèrdues d’innocència, fórmules indeterminades Instal·lació i acció, mides diverses 118

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 118

05/05/16 15:06

119

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 119

05/05/16 15:06

I a g o Remacha i E s t e b a n Villegas

Fama en infamia és un projecte artístic que revisa i reinterpreta la història oficial confrontant-la amb la història personal.

La història permet recordar aquells fets més transcendentals.

Per què els actes quotidians realitzats per la gent corrent no poden ser considerats com a tals?

Amb Fama en infamia reivindiquem els petits actes anònims com a «heroïcitats del segle xxi» a través de quaranta-quatre làmines en què s’il·lustren les gestes i les adversitats que concerneixen els joves de la generació dels anys noranta del segle passat.

Fama en infamia Arxius de registres audiovisuals, 44 làmines de 42,4  29,7 cm 120

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 120

05/05/16 15:06

121

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 121

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 122

05/05/16 15:06

Patrim 2014

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 123

05/05/16 15:06

M a r i a Pastor

Mnemosyne 253 té com a punt de partida l’arxiu fotogràfic familiar i, en concret, les fotografies d’un espai determinat, un habitatge ubicat al número 253 del carrer de Rosselló de Barcelona.

Els dibuixos dels diferents espais, així com una data i una coordenada determinades, parlen de les persones que hi circulen.

Mnemosyne 253 convida a la reflexió sobre el pas del temps i la seva incidència en els espais en què les persones confluïm. Es tracta de la representació d’un espai convergent, on les persones es troben i s’acomiaden, on es viu una infinitat d’experiències, unes de noves i d’altres ja viscudes. En aquest projecte es posa de manifest la perdurabilitat dels espais dins la memòria i es proposa recordar-los no com una historia lineal sinó com un relat amb salts en el temps, sense principi ni fi, fet que dota l’espai d’una permanència absoluta dins la memòria de l’inquilí.

Mnemosyne 253 Fotografia, 50 impressions de 32,2  45 cm 124

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 124

05/05/16 15:06

125

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 125

05/05/16 15:06

J ú l i a Farran

En aquest projecte s’indaga sobre els conceptes d’imaginari i d’estigma i sobre com la noció d’alteritat, reforçada mitjançant la producció visual, influeix en la construcció de la identitat col· lectiva.

Pel que fa a la forma, es fa una primera aproximació sobre l’imaginari existent envers el barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs i els estigmes que hi pesen mitjançant una allau de missatges verbals a tall d’instal·lació. Després, a partir de la representació fotogràfica del barri de mans de fotògrafs documentalistes, es fa dialogar aquest imaginari visual col·lectiu que la cultura hegemònica té sobre el barri amb la mirada endògena d’un grup d’adolescents. Aquests dos punts de vista són contrastats mitjançant entrevistes enregistrades en vídeo.

Com que la major part de representacions visuals existents sobre el barri són elaborades per la mirada exògena, investigo com influeix la idea generalitzada que se’n té en la pròpia autoimatge i construcció d’identitat.

Per a la seva elaboració, s’utilitzen tècniques d’enregistrament audiovisual dins del terreny de les estètiques dialògiques i de l’etnografia participativa de tipus èmic. Tot aquest procés està coordinat pel punt de vista de l’autora, que s’encarrega de posar el punt final d’aquesta experiència exposant-ne els resultats a tall d’instal·lació davant la quarta mirada: la de l’espectador.

Los II bloques. Imaginari del barri de la Mina Vídeo, 52’ 126

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 126

05/05/16 15:06

127

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 127

05/05/16 15:06

N ú r i a Pla

S.O.S. és un projecte personal i molt íntim. És un exercici sobre mi mateixa que intenta respondre una sèrie de preguntes que m’he fet durant molt de temps: Saps qui ets? Saps què t’ha passat? Vols seguir vivint així?

En pensar d’on vinc, qui sóc i què m’ha passat, he redescobert d’alguna manera la meva història i com aquesta m’ha afectat més del que jo pensava. M’he adonat que, sense saber-ho i durant molt de temps, he estat donant voltes sempre al mateix concepte: el «què diran». Les pors, les inseguretats i el fet de guardar-me les coses han configurat en certa manera el meu caràcter. Amb aquesta obra he intentat respondre aquestes tres preguntes des de l’àmbit artístic. Però el motiu principal que m’ha portat a fer-ho és sobretot la resposta a una de les preguntes: «No vull seguir vivint així».

Les estampes van penjades per parelles a uns dos metres d’altura a la paret. Una imatge del riu i una dels núvols per cada parella amb un espai d’entre 0,50-100 cm entre elles i a 100-150 cm de la parella d’estampes següent. Els llibres se situen un al davant de cada parella.

Les estampes s’aparellen de manera que les dues que són imatges superposades en formen una i les altres dues que estan mig descosides són l’altra parella. El llibre 08006 correspon a les imatges superposades i el llibre 43?70 a les que estan descosides.

El so s’hauria de poder escoltar en tot moment a la sala, però a baix volum, com si només fos un so latent en l’ambient. L’arxiu només dura setze segons, però s’ha de posar en bucle perquè soni constantment.

S.O.S. Instal·lació: gravat, llibre i enregistrament de so 128

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 128

05/05/16 15:06

129

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 129

05/05/16 15:06

R a u l Martín

Ardora es una obra realizada en xilografía. Una composición de grandes dimensiones que invita a hacer una reflexión sobre lo sublime, que nos lleva y transporta a un lugar paradigmático en el que el espectador se adentra en un mundo oscuro donde él mismo verá lo que sus ojos le dejen ver. En ella, la línea de la xilografía junto al negro de la matriz de la obra crean formas y fuerzas sobre el espectador, quien se sumergirá en este mar tempestuoso para dejarse llevar por él.

Ardora Instal·lació, 120  230 cm 130

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 130

05/05/16 15:06

131

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 131

05/05/16 15:06

N ú r i a Villanueva

Aquest projecte pretén explorar la subjectivitat i la corporeïtat femenina a través del vestit, peça de la qual la dona gaudeix d’una exclusivitat d’ús total.

Proposo fer l’escultura en metall d’un vestit, que fa el paper d’armadura, dibuixant les formes característiques del cos de la dona.

En emfasitzar el vestit com a escultura se li concedeix l’exempció d’objecte fetitxe: es planteja així l’ambivalència d’una peça dissenyada per ser portada amb la dificultat i la incomoditat que seria dur-la.

La meva experiència com a dona ha estat des de sempre condicionada pels cànons, per la importància de la imatge personal referenciada per la moda canviant. Aquesta ens encotilla el cos, no ens permet deslliurar-nos de la imatge que ens demana la societat. Però els productes que crea ens els podem fer aliats, acceptant-ne les formes, fent-los servir de cuirasses per a les batalles diàries que hem de combatre.

Amor I i Amor II Instal·lació: escultures, mides variables 132

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 132

05/05/16 15:06

133

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 133

05/05/16 15:06

J o a n Bennàssar

Els films i treballs sorgits del projecte de Joan Bennàssar Cerdà es vehiculen a través del dossier de recerca «Futuro memories», una reflexió al voltant de l’arquitectura finlandesa Futuro, vinculada a qüestions com la representació i els significats culturals que hi ha ocults darrere d’aquesta fantasia arquitectònica. L’assaig es construeix des del present a través de dos escenaris ben llunyans i diferents, que permeten analitzar dues cares d’una mateixa moneda, els elements representacionals que graviten al voltant d’aquesta particular arquitectura. La narració travessa diferents esdeveniments que van modificar la concepció i posterior fracàs de la casa Futuro, com ara els llibres i les pel·lícules de ciència-ficció, l’arquitectura utòpica d’Archigram o de Buckminster Fuller, la carrera espacial, l’aparició d’Internet, la representació sexista a través dels mèdia o els diferents imaginaris futuristes.

Aquesta investigació parteix de l’aproximació a dos casos d’estudi. El primer és a Mallorca, on, després de fer un mapa exhaustiu de la localització de totes les Futuro que hi ha al món, ens vam assabentar que n’hi havia una al bosc de Calvià. El projecte, de llarg recorregut, es va construir al voltant d’aquesta casa amb diferents accions i esdeveniments que des de l’esfera de l’art van desencadenar la seva revaloració i posterior posicionament dins el mercat de l’art. El segon és un complex d’oci abandonat a Wan Li, Taiwan, on hi ha dotze Futuro. A partir d’un treball de camp en aquests dos indrets, s’han elaborat dos treballs videogràfics que, juntament amb la recerca teòrica, formen el projecte general de Futuro memories.

A dream from before history (Futuro memories) Instal·lació: vídeo 14’ 134

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 134

05/05/16 15:06

135

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 135

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 136

05/05/16 15:06

Patrim 2015

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 137

05/05/16 15:06

C l i o Gadea

El meu treball fa una referència directa a la llar on he viscut des dels vuit anys fins a l’actualitat. Aquest habitatge serà destruït en els pròxims anys i, per això, a tall de crítica i reivindicació, he estat treballant sobre la idea d’aquesta pèrdua des de diferents mitjans, com ara el vídeo i l’escultura. Alhora, ha estat per a mi una mena de teràpia personal.

El vídeo és l’inici del meu projecte en què començo a plantejar-me les bases conceptuals, l’esperit del meu treball. L’«escala», la peça escultòrica de grans volums treballada amb ferro com a material principal, en fa d’esquelet.

L’obra s’assimila a una escala convencional, però en respondre a un cànon escultòric, deixa de banda la seva funcionalitat com a tal.

L’escala com a element funcional ha cobrat molta importància en els últims anys de la meva vida i es converteix en peça clau dins de la meva obra, ja que esdevé l’element de pas entre la realitat, el món i el meu espai personal i interior que se situa a la primera planta de la casa; funciona com a símbol d’un recorregut que té un final pròxim.

L’escultura respon a la meva angoixa, a la tristor i a la vegada a l’esperança, i també a la mort, tant de casa meva com d’una part de mi mateixa.

Tiempo – ¿Futuro?

Instal·lació, 240  300  100 cm 138

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 138

05/05/16 15:06

139

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 139

05/05/16 15:06

J u n Holguera

El gabinet rococó i neoclàssic era un espai d’esbarjo, divertiment i plaer. Això no obstant, el fet de replegar-s’hi condemnava el seu ocupant a escindir-se del món. Com una mena de Narcís pres per la seva pròpia imatge. Aquest projecte té com a finalitat produir un cabinet, un gabinet que constitueixi, en si, una vanitat, un «replegar-se» del món d’avui dia. A través de la creació i instal·lació de petits objectes preciosos, fruit de les arts aplicades i decoratives més en voga al segle xviii —porcellana, bronze daurat, punta de coixí—, aquest treball s’articula com una meditació sobre l’espai escindit del món real, exterior. Tot això en clau de vanitas, en termes estilístics, vist i entès a través del prisma de l’autoretrat expandit a l’objecte decoratiu, col·leccionable i intrínsecament ornamental. Concrecions tangibles tot i ser artificials, aquestes peces «conglomerades» són el destil·lat d’una visió sublimada de la realitat (una altra realitat, esquizoide) que, mitjançant el replec tant físic com mental de l’observador, proporciona una escapatòria per a la psique narcisista d’avui dia. En aquest cas, la meva.

El repliegue o El gabinete de las vanidades Escultura 140

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 140

05/05/16 15:06

141

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 141

05/05/16 15:06

A l a n Piris

Contínuum és un llibre d’art instal·lació format per cinc mòduls que pretén al·legoritzar la recerca d’identitat mitjançant el nomadisme de la pròpia vivència i el concepte de liminalitat. Vinculada amb la noció de viatge i trànsit, l’obra parla de la situació existencial de l’individu i de la seva relació amb l’espai, plantejant el moviment com a generador de sentit.

A partir d’aquest axioma, el projecte presenta un seguit de personatges anònims dibuixats a petita escala i disposats en forma d’espiral i proposa un constant joc formal conceptual mitjançant les micro i les macrodimensions.

La peça manifesta dues possibilitats d’experiència: la interacció de l’espectador a partir del recorregut íntim de cada unitat o, d’altra banda, mitjançant la instal·lació.

L’acte de plegar i desplegar, intrínsec a la naturalesa estructural del llibre d’art, permet que la peça viatgi constantment del petit format al gran i a l’inrevés.

Contínuum Tècnica mixta sobre paper, 330  170 cm 142

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 142

05/05/16 15:06

143

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 143

05/05/16 15:06

A m a i a Fernández

El pensador y científico griego Galeno desarrolló la teoría de que el aparato reproductor femenino es en realidad una versión imperfecta del masculino. Tal como él describía, los ojos del topo tienen la misma estructura que los ojos de otros animales, a excepción de que no le permiten ver, no se abren, «ni sobresalen, sino que allí permanecen imperfectos». Del mismo modo, los genitales femeninos no se abren y quedan como una versión imperfecta de lo que hubieran sido si se hubieran exteriorizado.

Esta teoría, que describe el útero femenino como una especie de pene imperfecto o invertido, será divulgada en el ámbito médico occidental a lo largo de los siglos y, a partir de Andreas Vesalius (1543), podremos ver los genitales femeninos representados «científicamente» de esta peculiar forma. Este tipo de ilustraciones se pueden ver hasta bien entrado el siglo xvii. Paradójicamente, Vesalius se basó en la disección de un cuerpo real a la hora de realizar su estudio, pero los prejuicios de la época pesaron más que la realidad.

Un ejemplo que nos invita a reflexionar sobre el peso de los convencionalismos a la hora de interpretar el mundo.

Uteru Vesalius Serigrafia sobre roba 144

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 144

05/05/16 15:06

145

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 145

05/05/16 15:06

B e r n a t Soler

Fa gairebé un any que visc sol: en un colomar vell, a les golfes petites d’una casa gran i antiga. Aquests darrers mesos han estat marcats pel modelat de la llar, per deixar-se modelar per ella, i per la soledat i el silenci que m’acompanyen a casa, misteriosament plens, que em desperten a l’enyorança d’una llum, d’una escalfor, d’una companyia.

He treballat en la persecució del negre profund del mezzotinto per fer-hi sortir la llum, que en el si de la casa nova identifico amb la llum carbassa que ha passat a través del vímet. Obstinat pel material, aquesta primavera vaig fer un viatge a Folgueroles, on vaig conèixer un mestre cisteller; vaig tornar-ne carregat d’uns feixos de vímet que han ocupat la casa i han seguit buscant la llum en la meva feina.

D’enyorar i d’aclarir. Pràctiques per acollir la llum inicia, doncs, una recerca plàstica que es desenvolupa en dues direccions principals. La primera es correspon al treball gràfic realitzat amb gravat a la manera negra, en què el color negre és el protagonista.

També he dut a terme un treball de caire escultoricoinstal·latiu molt més processual que consta, d’una banda, d’un joc amb unes branques de vímet realitzat a casa meva (amb la seva documentació fotogràfica), i en segon lloc, d’una peça de pa, fruit d’un procés ritual relacionat amb la llar i l’enyorança.

D’enyorar i d’aclarir. Pràctiques per acollir la llum Instal·lació: gravat, branques de vímet i grafit sobre pa, mides variables 146

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 146

05/05/16 15:06

147

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 147

05/05/16 15:06

C h a r l o t t e Jansen

Al ser extranjera en Barcelona, fui conociendo el espacio urbano durante cuatro años. En una búsqueda de lo que se esconde detrás de la superficie de la ciudad, fui encontrando aquellos espacios ocultos detrás de bloques de viviendas: los patios interiores, lugares que significan para mí el corazón de la ciudad, donde se encuentra la vida diaria de los barceloneses.

Con este proyecto, pretendo sacar a la superficie, por un lado, su clandestinidad, la apariencia escondida de la vida de las calles y, por otro, su estética. Para mí inducir la dirección de la mirada del espectador tiene como objetivo provocar un sentimiento.

Cada patio interior de la serie está fotografiado desde diferentes ángulos, posiciones y direcciones con el objetivo de escanear el espacio y crear una sola fotografía de gran formato. Con las características formales, la perspectiva frontal y el difuminado desde el negro hacia el gris claro del cielo, me interesa crear una experiencia visual que permite una sensación de tridimensionalidad.

El proyecto se inicia con la serie de cinco fotografías y forman parte de un archivo que está en proceso.

El proyecto puede ser ampliado por la representación de más ciudades dentro de Europa basándose en sus espacios íntimos, los patios interiores. Al mirar hacia el futuro, se trata de crear un archivo fotográfico con el objetivo de enseñar una imagen diferente, más íntima, de las ciudades grandes.

Ein Stück vom Himmel – Un trozo de cielo Fotografia, 40  40 cm 148

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 148

05/05/16 15:06

149

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 149

05/05/16 15:06

T o m Menéndez

Procesos vinculantes es un proyecto que emerge cuando adquiero la conciencia de la red de personas que se establecen a mi alrededor como un componente vital.

Desde la escultura y mediante el crecimiento helicoidal, construyo una obra que reivindica el carácter personal dentro de los procesos creativos.

Procesos vinculantes Instal·lació: fusta i assemblatge, 50  200 cm 150

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 150

05/05/16 15:06

151

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 151

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 152

05/05/16 15:06

C a t à l e g d ’o b r a

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 153

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 154

05/05/16 15:06

Patrim 2008

J e s ú s Monteagudo P a o l a Quevedo P a c o Hernández A l e x a n d r a Martínez A r a n t x a Reus i B a r t o m e u Sastre L a i a Estruch E m m a Rabat N a r c í s Díaz

p. 16 p. 18 p. 20 p. 22

Patrim 2009

A r n a u Bosch L ú a Coderch C e l s a Fernández A r i a d n a Mangrané L a i a Martí A n í b a l Parada A l b a Pérez J o a q u i m Reyes C a r l o s Valverde

p. 34 p. 36 p. 38 p. 40 p. 42 p. 44 p. 46 p. 48 p. 50

Patrim 2010

M a r García M a r i y a Alipieva P i l a r Vélez E s t e f a n í a Sánchez A n n a Figuera G u i m Tió G e r a r d Ortín A n d r e a Bäbler J i m e n a Ramírez Col·lectiu Turismo

p. 54 p. 56 p. 58 p. 60 p. 62 p. 64 p. 66 p. 68 p. 70 p. 72

Patrim 2011

R o b e r Pallás N ú r i a Guerra F r a n c e s c Ruiz A y u k o Hoshino A m a n d a Bernal D a n i e l Pino A n n a Margó, M a r t a Bonhora, M a r Montobbio, A l b a Aguirre i B e l é n Generelo

p. 76 p. 78 p. 80 p. 82 p. 84 p. 86

p. 24 p. 26 p. 28 p. 30

p. 88 155

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 155

05/05/16 15:06

Patrim 2012

J e n n i f e r Owens L a u r a Torres Ó s c a r Holloway E s t e l a Ibarz H e l e n a Aguilar M i r e i a Vidal M a r i n a Fortuny

p. 92 p. 94 p. 96 p. 98 p. 100 p. 102 p. 104

Patrim 2013

O r i o l Pedragosa A n n a Livia M a r c Padró M a r i a Lliteras A n d r e a Torres M i r e i a de Juan I a g o Remacha i E s t e b a n Villegas

p. 108 p. 110 p. 112 p. 114 p. 116 p. 118

Patrim 2014

M a r i a Pastor J ú l i a Farran N ú r i a Pla R a u l Martín N ú r i a Villanueva J o a n Bennàssar

p. 124 p. 126 p. 128 p. 130 p. 132 p. 134

Patrim 2015

C l i o Gadea J u n Holguera A l a n Piris A m a i a Fernández B e r n a t Soler C h a r l o t t e Jansen T o m Menéndez

p. 138 p. 140 p. 142 p. 144 p. 146 p. 148 p. 150

p. 120

156

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 156

05/05/16 15:06

English translation

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 157

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 158

05/05/16 15:06

PROLOGUE

The idea of publishing a catalogue of the work of the young artists of the Faculty of Fine Arts who have contributed to enriching the Patrim collection between 2008 and 2015 seems especially significant.

I firmly believe that we must always support the creative process, because it is right to do so. The young students of the University of Barcelona, ​​with good training and great creative talent, are able to develop their ideas in stimulating ways and transfer them to different media and materials to realise their proposals – whether through painting, sculpture, photography, video art or any other means. The creative process is laid bare in this publication, in which new students will find ample references that shed light and offer new perspectives with which to develop their work.

The wealth of content put forward by our young artists is truly impressive. In many exhibitions we have seen how they confront new challenges from both technological and ideological perspectives. Today’s world requires creativity more than ever, because human beings can only be considered as such when they incorporate every aspect inherent in the culture.

And culture is not a collateral element, but an essential foundation for the proper development of personality. Therefore, everything that can be done to encourage contributions to culture, such as the publication of this book, is absolutely necessary.

Lourdes Cirlot Vice-Rector for Institutional Relations and Culture

159

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 159

05/05/16 15:06

FOREWORD

In 1944, internal regulations of the St Jordi School of Fine Arts set down guidelines for the organization of a museum which would serve as a reflection of its teaching activities, displaying a selection of works produced at the institution by the latest generations of students to have pursued studies there.

This museum’s collection comprised, among others, the works of award-winning students and works by those who were or had been fulfilling teaching roles at the institution, so that the results of the training and the “youthful temperaments” under tuition would be reflected in its catalogue.

Since its inception the School’s museum was a material reality, and with the transformation of the School into a faculty, this was inherited and thus contributed to the common heritage of the University of Barcelona, and has ​​enlarged mutually year by year.

In 2003, under the Patrim concept, the method of selection and acquisition of works to be integrated into this heritage collection was redefined. They had to be chosen from the best works by students who had completed their studies, and presented to the Faculty, the University community and the city of Barcelona in a series of exhibitions under the name Sense Títol (“Untitled”).

The imperative need to produce documentary testimony of this new era of the collection took shape in the form of a catalogue published in 2008, which comprised a record of all the artists’ works selected for the Patrim collection for the years 2003 to 2007. However, the continuity of this initiative was truncated by budget cuts the UB suffered as a result of the economic crisis, which made further funding impossible.

With a firm resolve to re-establish this magnificent idea and maintain the common thread of that endeavour, we look back to the point where the initial publication ceased, and the result is this very catalogue of Patrim 2008-2015.

This volume is a material record of the collection, which has accumulated and multiplied over the past seven years; text and images of the works and the artists, as they cross the threshold from education to professional endeavour, evolving from students into artists.

It is also the tangible result of a joint effort of creation and collaboration by supporting individuals and institutions, including the students, teachers, Faculty and the University of Barcelona.

To one and all, I wish to offer our sincere thanks and most hearty congratulations.

Salvador García Fortes Dean, Faculty of Fine Arts April 2016

160

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 160

05/05/16 15:06

BUILDING ON A LIVING HERITAGE: PATRIM 2008 - 2015

The book you have in your hands describes the collection of works acquired by the University of Barcelona through the annual Patrim programme for the period 20082015, comprising a selection by the best students graduating from each year’s degree in Fine Arts. This is a particularly significant selection of works that nourishes the University’s art collection, at once an archive and a living testimony to the results of teaching, research, knowledge transfer and innovation in a way that only the Fine Arts can be.

Over the years, the Faculty has made a special effort to guarantee the quality of its collection and, in doing so, to accommodate diverse artistic languages and discursive approaches. This catalogue serves to update and reaffirm the University of Barcelona’s commitment to all students of Fine Arts, and highlight the fruit of our teaching-learning process.

Over Time In 1983, to coincide with the first class of graduates from its Faculty of Fine Arts, the University of Barcelona would be pleased to allocate an annual budget for the procurement of student works. Since then, year after year, the University’s collection of contemporary art has continued to grow in abundance and quality thanks, in no small measure, to the contribution of Patrim. Needless to say, these works by emerging artists embody the development of aesthetic and creative thinking over the course of time.

Furthermore, the fact that this group of works represent the realization of ideas and concepts resulting from higher education and training in artistic creation awards them an additional, historical value, which effectively makes them artistic heritage, worthy of conservation, study and exhibition. In this sense, the Faculty has persevered with its firm objective to develop a living and dynamic collection that includes the latest works accepted into both national and international art circuits.

Sense Títol (“Untitled”) At the beginning of autumn each year, the Faculty of Fine Arts organizes an exhibition of a selection of works by final-year students from each course, called Sense Títol (“Untitled”). For one week, the creations, projects and art research posters of new graduates fill the walls of the main areas of the Faculty. Exhibiting in this showcase, which is open to the public and coincides with the start of the new academic year, represents the conclusion of a stage for some students and encourages everyone to take on the new year. Undoubtedly, Sense Títol is an instrument of visibility and knowledge; a training tool for each new generation of students, considering 161

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 161

05/05/16 15:06

the significance the exposure may have. In many cases, participation in the Sense Títol exhibition is a springboard to a successful professional career.

Patrim From the works selected by teaching staff to be shown in the Sense Títol exhibition, a panel chooses those which will form part of the Patrim collection for that year. In an effort to spread knowledge of our students’ creative work and allow it to resonate beyond the halls of academia, for the last year of the Patrim included in this book we invited key figures from the professional sector to join our teachers in the assessment and acquisition of works to extend the collection.

Dialogue Showing our work externally has become a priority. In this regard, the Faculty of Fine Arts has participated in numerous national and international exhibitions and activities, showing works from Sense Títol at La Capella (“Triple Mortal I, II”); the Centre of Contemporary Culture of Barcelona (“Ciutat Subterrània I, II, III”); the Espai de Fotografia Francesc Català-Roca photography gallery (“Exhibit”); the Setba Foundation (“Diàlegs Iniciàtics”); at the Fabra i Coats art space, and in the travelling exhibitions of the Polytechnic University of Valencia’s Càtedra Arte y Enfermedades. We have exhibited works from the Patrim, among others, at the National Art Museum of Catalonia, the Royal Catalan Academy of Fine Arts of Sant Jordi, Vila Casas Foundation’s Can Framis Museum, EI Clot - Josep Benet Library and the Can Deu Civic Centre.

In this way, we build upon the productivity of the training period by assisting our students in the first steps of professional activity; we help them find their public and get in touch with other institutions and cultural facilities. We bring together, thus, everyone who seeks to promote creativity and research through rigorous artistic work. Because we believe that art poses questions and stimulates us to ask questions; because it promotes dialogue between people and cultures, and unites us. Because the works are meant to be alive, to cause reflection, to help decipher and interpret the world around us, to move and to shake us. Because we want to take the potential of art into a world that needs action: these are the reasons behind the Patrim catalogue.

With this initiative we want to help preserve, for the university community and the public at large, one of the few places where we make progress as individuals and as citizens: art, where we all experience our natural right to think, imagine and propose possible futures.

Mar Redondo Vice-Dean for Culture and Students Faculty of Fine Arts 162

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 162

05/05/16 15:06

PATRIM 2008 J e s ú s Monteagudo

Amateur Boys. Artist’s book, 22.5  15.5  2 m. Amateur Boys began with a series of digital drawings which were then worked into photolithography, as pages of an artist’s book, whose content arises from an extensive Internet search of sexual practices. The concept of the masked voyeur is implicit, in this case, initially, from behind the computer screen, and this is maintained in the lithographs bound and presented to the viewer. This notion is reinforced by the use of clearcoat printing: the low contrast renders the images barely perceptible, so the viewer must strain and find the right viewing angle to decipher them. In this act the voyeur is unmasked.

The presentation format of Amateur Boys is a book with its covers on the inside.

The concepts of inside and outside lose their meaning; the frame of reference of privacy is uncovered in a book that cannot be closed.

P a o l a Quevedo

Cuerpos de soledad (Lonely Bodies). Video installation, 174  188 cm. This work explores different conceptions of loneliness and how we live with it from an intimate perspective. It deals with various concepts, such as emptiness, fragility, strength, silence, absence-presence…

The work consists of two complementary pieces, Blanco íntimo (“Intimate White”) and Meeting Emptiness, that play with two shades of loneliness: that assumed from being alone, and emptiness as loneliness.

Blanco íntimo, 2008 (Intimate White).

Stitched drawing on sanitary pads, 174 

188 cm. The padded base of sanitary pads absorbs and welcomes the character, is its support and its contents. The split character relates to itself, all silhouettes are one and the same. By means of a line stitched together piece-by-piece, the character is built in solitude.

Meeting Emptiness. Video animation, 38”, projection on A4 vegetable paper. A woman undresses and disappears piece-by-piece with each item of clothing she removes, until all that remains is an empty image in which she is contained.

The clean and simple line appears as a fragile structure that defines empty bodies.

Its content and the background become one. The video is presented in a loop, like a routine encounter with emptiness occuring daily, and projected on vegetable paper suspended in the air.

Soledad domesticada (“Domesticated solitude”) is part of the Cuerpos de soledad (“Lonely Bodies”) project, which deals with the same subject in public space and in the family environment.

P a c o Hernández

Cincuenta y nueve euros (Fifty-Nine Euros).

Web page and photographs, 3  2 m.

Cincuenta y nueve euros is an urban intervention project developed as a response, defined as crititiva (critical + creative), to events taking place in the City of Barcelona. In early 2007 the City Council amended the Ordinance on circulation of pedestrians and vehicles, and the changes included the prohibition of parking bicycles on street furniture, i.e., securing them to street lamps, benches, waste bins, trees and so on, under penalty of a fine of 450 euros.

163

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 163

05/05/16 15:06

Patrim 2008

This has caused, over more than one year since its entry into force, several bikes to have been taken away without official notice or sanction, in some cases, whereas the proposal was to immobilize them to avoid damaging any locking device that secured them to the street furniture.

To compensate for this stricter application of the law, more bicycle parking spaces were created, although there remains insufficient to accomodate for the huge number of journeys made throughout the city using these vehicles.

To add insult to injury, and coinciding with the amendment of the Ordinance, a new public transport system was created in Barcelona: Bicing, which rapidly expanded throughout the city and is essentially a model of microglobalization transferred to transport, implying uniformity and control.

As expected, for the proper functioning of the service and to boost its “consumption”, numerous Bicing parking stations were established throughout the city, where previously cyclists might have been able to park their own bikes.

The work is titled Fifty-Nine Euros after the cost of retrieving a bicycle from the vehicle storage pound, an expense I decided to extrapolate as an artistic project and personal goal. The idea is to spend this amount on buying padlocks and chains and “park” everyday, useless and damaged objects at traffic lights, adding something distinctive and strange to their appearance, and offering a unique reading of the city.

A l e x a n d r a Martínez

Lecturas cotidianas (Daily Readings).

Digital video, mini DVD, PAL, colour, mono, 1’44’’. This work presents the

progressive decomposition of perception as the culmination of a series taken to the extreme: it is comprised by twelve videos, beginning with elements of toys in the first video of the series and evolving to the element of learning par excellence.

It raises questions about the format of knowledge, of learning, of construction and deconstruction, in a unique way, looking in detail at the various ways of relating to an everyday object and how, with the interaction of the individual, this is elevated to the concept of ritual. At the same time, the work proposes the collectivization of perception.

A r a n t x a Reus and B a r t o m e u Sastre

Arqueologies del present (Archaeologies of the Present). Installation: map (50  70 cm approx.), information panels (100  30 cm) and photographs. This project aims to categorize different areas of territory that we consider to be of cultural interest.

Although unnoticed today, in the near future these areas could become important sites and ruins of archaeological interest.

With this work we take a step forward and propose their recognition in Arqueologies del present (“Archeologies of the present”).

Archaeologies... focuses on turning points, those in which different elements coexist. For example, the undefined boundaries between that which is considered the city and what we know as nature.

These strategic points function as spaces for reflection, i.e., places where one can think about the world in which they live. Here we find several elements that would never be part of an idyllic landscape. This is precisely why we believe they are deserving of recognition and, especially, of study.

164

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 164

05/05/16 15:06

Patrim 2008

Laia

Estruch

Sense títol (Untitled). Baryta paper photograph mounted on aluminium, 100  150 cm. The work is part of a photographic project that consists of six photographs and four objects dealing with sculpture and performance within the photographic space. The photograph is imagined and realised as a scene in which the action takes place and, at the same time, as the document of this scene. The action takes place behind closed doors, in a photography studio, where the artist is photographed with objects of her own creation, a set of sculptures that she brings to the stage as a character, a performer.

E m m a Rabat

Sense títol (Untitled). Drawings: compressed charcoal and graphite on paper, 6 pieces of 70  100 cm. The face as a manifestation of an individual personality has been, and is, one of the great themes of art. In a portrait, the subject gives away his or her shape, nature, idea. This “idea” is what attracted Emma Rabat: the possibility of capturing the face inherent in the feelings, even where there is no intent of sincere expression; the possibility, also, of expressing the delicate balance that must always be present in a work for subsequent subjective reading by each viewer, drawing on the concept of relativity as regards the complexity of each human being, and offering a transmitter element to negate the initial object / observer dichotomy.

The theme of this work is, primarily, the interpretation of ageing, which appears as a stimulator for memories of past times that remain recorded in the faces.

The present age, a fragment of life that intrigues the artist, a period in which the human being must recognize that he or she succumbs to the force of nature, the impunity of time.

The elderly are the memory of our society, since it is within them that we find wisdom and experience. The lines of the skin remind us, just like the growth lines of a treetrunk, that we become more visible only to finally disappear. Wrinkles are a very attractive way of representing the physical relationship between person and nature.

Drawing from memory, segmenting the physiognomy of people in her intimate circle to highlight what she remembers most, Rabat graphically captures the physical idea of the people portrayed.

With this collection of works the aim is to establish a balance between the subject of the portrait, the artist and the physical world of the viewer. These are portraits of a point of view, a feeling, a thought.

N a r c í s Díaz

Dmgsl. Oil, acrylic and permanent marker on fabric, 141  142 cm. The painting acquired by Patrim is from the work of my final years in the degree. This work is nothing more than the result of a particular moment and context. As a student artist I was faced with the question: what to do? When the doors of art are opened there are many forms that can draw the artist in. As in a drawing where the appearance of the second line is conditioned by the first, any choice can represent a rejection of the many possibilities not chosen. I understand my paintings from that time as a desire to leave the decision up in the air. A withdrawal from the 165

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 165

05/05/16 15:06

Patrim 2008

need to renounce, the need to reduce the infinite potential to concrete, limited action. The pictures function, then, as a catalogue of things that work in an ambivalent manner as specifics of the pictorial surface, but also as a form of

constitutive rejection of the subjectivity of the artist. This same idea was addressed in a video piece made at that same time, which recorded the entrances to all the roads I had to pass in order to make the journey from home to the studio.

166

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 166

05/05/16 15:06

PATRIM 2009 A r n a u Bosch

Las historias rotas (Broken Stories). Video, 16’. Las historias rotas (“Broken stories”) is a project based on the generation of new narratives by appropriating existing images from cinema, understood as a narrative and unidirectional format, susceptible to alteration and reinterpretation. The piece is intended as an exploration of narrative possibilities within the formal constraints of audiovisual media.

The inspiration behind the project arose from an interest in the creative potential offered by the participation of multiple users, as well as in the decentralization of the figure of the artist as the single creative agent.

The first step was the extraction, through screen captures, of a series of frames from four different films. Once selected, the frames were grouped into four sets of new images, each corresponding to a film. These images were sent to friends and family via email, and they were asked to write a fictional story based on the content of each image series. No restrictions were set in terms of the style, length or language of the text.

Twenty texts were selected and verbal recordings of them by different people made. The final format of the work is a video slideshow, accompanied by the audio narrations. As new stories are heard along with repeated series’ of images, the notion of a unique story becomes null.

This arouses a degree of suspicion towards the work, as well as a certain distance between the narration and the visual element.

The timing of the presentation means that sometimes the images do not coincide in a literal way with the narration, so that an abstract and open reading of the

stories becomes possible. The disconnect between images and sound can also provide clues to what has happened or for anticipating what will happen.

The title Broken Stories makes reference to a fragment of one of the stories, which serves as a pretext encompassing and defining the project.

L ú a Coderch

Esborrar Proust (Erasing Proust). Transfer on paper, 129  89  5 cm. Taking a page of La Recherche, the surface is eroded to leave only the minimum trace needed to reconstruct the “aroma” of the whole text.

The series Paroxysm of Reading takes the excitement of reading to the extreme, thus turning the object of the book into the subject of the work. To a greater or lesser extent, this operation involves the destruction of the book.

Celsa

Fernández

Tiempo (Time). Print on canvas, 100  73 cm. Time is numeric / an imperceptible measure for the fragile human intelligence.

The micron fraction of a thousandth, a miniscule particle that we grasp mentally and that is much less than a sigh. At the other extreme is the outer dimension, which also we cannot calibrate. We stretch the minimum / we begin to see time when a technical contraption allows us to understand that capricious and unstable concept. Thus is born the hundredth / tenth / second / minute / hour / day / week / month / year / lustrum / decade / century / … infinity.

The human race has spent twenty centuries debating the two great coordinates that have marked its existence / 167

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 167

05/05/16 15:06

Patrim 2009

space and time. Internet / new technologies burst through these two parameters to convert them into an Einsteinian relativity.

Gone was the still photo of time and humans began to visualize the Faucouldian movement that today Christians / Muslims / Hindus / Jews do not dare dispute having encrypted time to mark the destiny of the flock. Birth / earth / baptism / confirmation / confession / marriage / funeral / heaven. Captured by family / mother / father / brother / sister / uncles / aunts / cousins / friends / acquaintances.

The yardstick of time is implacable / a wrinkle makes it beautiful / from teenager to elderly passes in an instant and we embrace the impossible dream of immortality. Today we are reaching triple digits, but quality abandons us.

Emotions are a flash / pass through our powerful mind computer at the speed of light / grand metric processor. We fix a reference point on our calendar and ask for an explanation of the apparent change. We dance pirouettes to frame the past / present / future to fight the resigned feeling that time flies.

A r i a d n a Mangrané

Sense títol (Untitled). Paint, mixed media on wood, 35.5  25 cm. We have a single image. From there, everything is open to a range of interpretations and opinions. And it is the very moment, prior to any response, that forms part of my work.

Each of these dreamlike landscapes considers the speed of the photographic medium along with carefully selected compositional work.

The characters are participants in the dialogue established with the viewer and they invite mute reflection, silenced for all.

This introspective moment happens in a space where neither the time nor the place are part of any rational thing.

L a i a Martí

In.quietud (In.quietude). Photopolymer film on grated aluminum plate, 2  2.5 m.

An organized body diced for analysis in quietude is reorganized to form a restless body.

In.quietud (“In.quietude”) proposes a displacement of the ordered body to a visualization of a new bodily order, starting with the fragmentation of a perfect architecture and the measures of all things: from form as a limit to form as possibility.

The piece is based on the reinterpretation of fragments of the body as illustrated in a dissection atlas; the dismantled body appears as a game of construction in which the pieces are rearranged to form other bodily wholes.

The fragment is the intermediate stage of the conception of a reorganized body from an organized one, permitting the transformation of that which seemed untouchable and, therefore, a perception of the body from the perspective of carnal and worldly experience, understood as an architecture that has changed its previous verticality and an impulse to ascend through a process of free falling.

The instinctive resistance to change ceases to function, giving rise to multiple images engendered in ductility, which bring into question the fixation on the body as unambiguous and seemingly unquestionable. Connecting and interchanging parts comprises an experimental game of hybrid building in which, following the model of Frankenstein, the body is not a

168

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 168

05/05/16 15:06

Patrim 2009

planned but a makeshift construction, and thus its status is changed from inalterable to permutable.

A n í b a l Parada

Police disruption. Lección básica de control sobre el otro para comunidades artísticas (Police Disruption. Basic lession in control over others for artistic communities).

Installation, varying sizes. I invited two local police to participate in an artistic workshop, in which they were to teach a theoretical and practical class on the most effective methods of immobilizing a person.

This intervention was carried out at the Can Xalant centre in Mataró, within the framework of the DISRUPTION workshop, coordinated by Rirkrit Tiravanija, Josep Maria Martín and Martín Perán, in collaboration with Pep Dardanyà, and students of Pole Art Action from HEAD (Haute Ecole d’Art et de Design, Geneva) and HEART (Haute Ecole d’Art de Perpignan).

A l b a Pérez

Expressions. Digital photograph, 50  40 cm.

Expressions represents old age. Not old age as a shrivelled body or soul, but as the irrefutable proof of experience etched on the face and of expression, like a poem of lines and looks by which the furrows in the skin trace the contours of a lifetime.

Expressions deals with the outdated which is also perennial, the importance of time and how insignificant we are before it, but also with what it shows us and that which endures beyond our bodies.

Expressions is personal, introspective.

Looking inward to extract the essence of being and of the individual. Expressions is

the person and dignity. It is strength and solidity.

Expressions is experience but, above all, Expressions is Life.

J o a q u i m Reyes

Estenopia (Estenopia). Pinhole photography and solargraphy, varying sizes. Estenopo-, etim. from the Greek stenós (“narrow”) and opaios (“hole”); essential element for image creation / -opos / -topia occur. from the Latin “place”, “location” / utopia. Optimistic plan, project, doctrine or system that appears as unfeasible at the time of its formulation. / “In a state of inopia” loc. verb. colloq. To ignore something that others know, to have been unaware of it.

Estenopia is conceived as a metaphor for the photographic medium itself, where light creates the image but, in turn, also destroys it. The passage of time is recorded, moments overlap each other, the camera captures it all. A dialogue between analogue equipment and digital media is generated. Chance is part of the process.

The project arose from experimentation with solargraphy. Images were obtained from a pinhole camera by the blackening of photosensitive paper after long exposure times of several hours up to months or even years. The negatives received no chemical treatment, and positives were obtained by scanning the images and processing them using digital retouching software.

The resulting images recreate real spaces with details that seem to come from science fiction. They describe landscapes that change daily but in which there are elements that leave a constant imprint. The result is the conglomeration of all that elapsed time in a single image.

169

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 169

05/05/16 15:06

Patrim 2009

The decisive moments that Cartier-Bresson spoke of follow one after the other, they cannot be seen but they are there. The photograph becomes a container for information.

The results are just another step in the process, which as a whole is the most important element. To live it, feel it, produce it, make each of the elements involved in the realisation of the experience mine. In this work the whole process of creating and placing the cameras is equally as important as the results obtained, since one cannot be understood without the other.

C a r l o s Valverde

B. Installation: ballpoint pen ink on wood, 101 ď‚´ 71 ď‚´ 30 cm.

1. A spatial device 2. Configured 3. By mechanical repetition 4. Of five blue ballpoint pens 5. Whose bodies 6. Empty 7. Open the space 8. And establish 9. A space 10. Partially hidden 11. Between body and architecture

170

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 170

05/05/16 15:06

PATRIM 2010 M a r García

Primavera (Spring). Embroidery on fabric, 29.7  21 cm. This piece combines two antagonistic elements in the same pictorial surface. On the one hand, a black tone unfolds in a monotone and constant form across almost the entire canvas. In contrast, in a space at the end of the picture the word primavera (“spring”) appears. This concept, which is not perceived but read, has connotations that directly oppose those of the blackness, being associated with the exaltation of life and the emergence of colour. The piece has no higher aim, it is simply experimenting with the limits of communication and the creation of a visual oxymoron.

Padre (Father). Embroidery on fabric, 73  60 cm. This piece contemplates the gesture of a father stroking the head of his child. The purpose of the painting is to raise a notion of indeterminacy: does this gesture of fatherly protection encourage the growth of the child, or stifle it?

M a r i y a Alipieva

Small Treasures. Etchings: etching and aquatint, three pieces of 50  76 cm. The Small Treasures series is inspired by the many details that remain “hidden” among the multitude of objects that surround us daily. These often go unnoticed, but when found one may spend hours contemplating their wealth of shapes and meanings. An example that we would all recognise is the pattern of rings that form in a tree trunk as it grows. They are the small details that, at first glance, do not appear significant but under the curious gaze of the observer who grants them deeper consideration, they can become “treasures”. These small

treasures offer the possibility of erasing the border between reality and fantasy and ushering in the world of the imagination.

These works are not meant to represent reality as it is, but take it as a starting point for the creative process of transformation to arrive at the final result.

P i l a r Vélez

Patrones de educación (Models of Education). Installation: varying durations and sizes. This project is conceived as one of connections, where the essential premise is to relate the symbolic violence exercised by contemporary society with the child gender violence that is exerted directly on the most vulnerable, children. [It seeks to] reiterate the importance of not leaving all the power of acculturation in the hands of outside educators, give due importance to the choice of an educational model, by parents, in the most intimate environment of the home. This is possibly more important than the education provided in institutions. It marks the child for life, forming his or her personality and world view.

This learning must be achieved from a position of mutual trust and kindness.

Discover where the limits of this education are: learning or coercion.

The execution of this work comprised parallel developments: I made a series of straitjackets, the smallest size corresponding to a newborn baby and the largest to a child of about nine years of age. Then I proposed that parents take a series of photographs, in their own homes, of a daily activity such as eating, playing or studying, which was rendered impossible by wearing a straitjacket. These images were taken in such a 171

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 171

05/05/16 15:06

Patrim 2010

way as to preserve the anonymity of the children and their parents.

At the same time, I asked the parents to summarise the model of education that they provided to their children.

The project remains a work in progress.

E s t e f a n í a Sánchez

Instantes (Moments). Photography, 100  70 cm. The series Instantes (“Moments”) consists of images captured in the same space over different courses of time. They are images taken in the street, always of urban environments and unknown people, frozen and dematerialized in their own lives, decontextualized through that moment that becomes eternal as it passes through the camera.

These photographs do not become something unreal, rather it is that reality shapes the final result. Through reality the work provides a reflection on the fragility of human beings in their daily relationships with time and speed.

installation creates a visual ball–text relationship which will be undulating.

The work stems from the observation of events in the interior of a home, carried out in a steady, prescribed way with the intent of creating a record. Words, acts, movements, distances ultimately become moments frozen in time, portraits or, simply, accumulations of data, numbers collected in a process that may well be endless. The project, therefore, speaks of the action of accumulating, of recording, of the process as the work itself, and also becomes a storehouse of experiences. The modus operandi could be prolonged for a lifetime, variously focussing on concepts such as habit, accumulation, repetition and even obsession.

The work comprises an installation of 8.5 metres in length by 40 cm wide, consisting of thirty balls of cotton yarn together with thirty pieces of paper displaying printed records, linearly installed on the wall at a height of 1.5 metres.

G u i m Tió

A n n a Figuera

Recorreguts domèstics (Domestic Travels).

Installation: 30 balls and 30 prints on paper, 465  186 cm. Recorreguts domèstics (Nov. 09) (“Domestic travels (Nov. ‘09)”) is a collation of daily trips carried out by a person at home. In this month-long record (November), the approximate distance covered daily inside the home is calculated. The installation of balls (each displaying the metre-distance for a specific day) is accompanied by excerpts from the actual record for the month in question where one can read of all daily movements. Each ball pertains to an extract from the record, corrsponding to its day, so that the

Magazine. Crayon on magazines, 21  27 cm, 6 pieces. Guim Tio’s pictorial research is born of an interest in the human condition, nuanced with humour, irony and a considerable degree of provocation, and it reflects upon a society full of taboos and subject to the visual tyranny imposed by television, advertising and, of course, fashion magazines. With representations of models and references to contemporary behaviour and appearance, beauty and glamour, extracted from glossy magazine pages, Guim performs an operation – brilliantly combining pictorial language with the photographic medium – of “visual surgery”: a metaphor for the corporal

172

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 172

05/05/16 15:06

Patrim 2010

manipulations of plastic surgery or, ultimately, genetics and cybernetics, revealing the dark side of the human soul hidden behind the pretence of perfection.

The artist stages a controversial issue for modern society, and his work becomes an exploration of the collective subconscious that regulates the aesthetic valences of all sorts of human monstrosities, in a narcissistic emulation of beauty as the key to success; a parody of the stereotypes that today govern the new conceptions of the meaning of “human being” (original text by Massimo Cova).

G e r a r d Ortín

Eclipsi (Eclipse). Digital photograph, 15  10 cm. A boar passes in front of an outdoor light in the garden. The notion of eclipse is suggested by the title; the work is simply the document of an informal occurrence, a local and ordinary event presented as an echo of a universal and extraordinary phenomena. A play of light that inspires a familiar idea.

A n d r e a Bäbler

Sacos rotos (Broken Bags). Digital photograph, 30  40 cm. From my memories and my status as a woman, the work shows the search for identity and the imposition of or adaptation to socially established norms for the female gender.

This project is based on the concepts of typification of behaviour and the importance of personal image in the formation of contemporary teenage girls’ self-image.

Words like “beauty”, “fragility” and “sexuality” intermingle with representations of small fragments of reality that no longer exist beyond my memory.

J i m e n a Ramírez

Proyecto Pedro Ventura (Pedro Ventura Project). Installation: animation and artist’s book. The inspiration for this project came from the Mexican press, for both its news of extreme violence and the overwhelming volume of information it offers. It aims to recover stories narrated by their protagonists, who recount their experiences at the hands of the authorities who are supposed to provide them protection and security.

The work is based on the idea that, by transforming the narrator and narrative construction to encompass their entire emotional dimension, it is possible to transform an impassive spectator.

It consists of an animation on DVD and an A4-sized book. Both pieces are to be displayed in a shared space with public access. The video can be projected in a large-format with the accompanying soundtrack audible or viewed on a monitor screen with headphones. The book should be placed on a table to one side of the projection, with directed lighting. The public should be able to browse and read the book, unless this would endanger the integrity of the work.

Turismo Collective The Anatomy Lesson of Dr. Nicolaes Tulp.

A Clore Reading. Print on fabric, 170  216 cm. A famous painting by Rembrandt is meticulously analyzed in order to extract a chroma map of its composition, and is thereby ultimately translated into a standardized Pantone colour palette.

173

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 173

05/05/16 15:06

PATRIM 2011 R o b e r Pallás

Doméstico diario íntimo (Domestic Diary).

Installation, 150  212 cm. To represent a state of gradual disappearance, between the body and the object, the self and the other; a moment lived, in the suspense of waiting, of calmness and inner relaxation.

This is the objective of this work, which aims to achieve a state of discursive, articulated and ceremonious weightlessness, a fetish of moments and vivid emotions. The work considers objects in a theatre that repeat the double action of apprehension and misapprehension, the passage from the pain and frustration of household chores to enjoyment and pleasure, the need to posess and at the same time the peacefulness of letting go.

The repetition of actions pertaining to housework transmuted into acts of zen meditation, cleaning the interior while taking care of the exterior.

My objective is to inspire, through the everyday, curious new associations with this intimate world, overcoming a certain short-sightedness and drawing the domestic into the arena of liturgy. To demonstrate the immediacy of a human environment and submit it to a new context so as to relativize the barriers of the everyday and the artistic. This set of pieces alludes to its own system of organization, appraisal and, ultimately, to an individual aesthetic that responds to the immediate needs of every being.

N ú r i a Guerra

Nit fosca de l’ànima (Dark Night of the Soul). Digital printing and offset lithography, 39  29 cm. Nit fosca de l’ànima (“Dark night of the soul”) is an artist’s book containing three series of three prints

that take the human body as their reference, that are stitched together, and thus reconstruct an abstract space of poetic intention. The black colour in each image, which plays the role of a darkness invading fragments of a containing body, represents a space of uncertainty and the unknown, and opens up the possibility of various assumptions.

Francesc

Ruiz

Jo fent-me el mort (I Play Dead). Screen printing on velvet, varying sizes. After a long search, I came upon a technique used in the textile industries, known as devoré.

This silkscreen technique uses a chemical, which when printed on cotton fabric and subject to high degrees of temperature causes a reaction which leaves an imprint of the screened pattern.

Jo fent-me el mort (“I play dead”) looks at the relationships that can arise when the images of scientific tradition are taken to allegorical and mysterious territories.

That which begins as an image of analytical study becomes a scene of pure imagination.

A y u k o Hoshino

Memory is Written in Lowercase. Oil and graphite on paper, 8 pieces of varying sizes. In the profusion and confusion of visual signs that characterize contemporary culture, we stubbornly ask ourselves who we are.

Existence is understood as a state of being, a becoming.

For centuries images have testified to our presence in the world, guarding memory, history; existence in itself and before the other. If it were not for images,

174

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 174

05/05/16 15:06

Patrim 2011

what element could confirm that we have really existed, been or been seen in the world?

This work reflects the banality of everyday life, fetishism or common places found in images of archive photographs and floating screens, movies, book covers and on social networks. The objects, images and stories become obsessions that represent reflections. In the “gap between images”, on the borders and in the relationships between them, micronarratives begin whose motivation points to something that is difficult to describe, like something pronounced sotto voce, like a pause within a sentence and which is distorted at every moment: memory.

I speak of the future of identity, the search for memory that becomes identity.

I use different languages, not as experimentation but for the various dimensions they touch, or the need to update a state with a particular language.

I use video, painting, drawing, installation and projection, among other media, preferably in smaller formats to achieve the closeness and intimacy the themes demand.

Images persist in the memory and, although uncertain, become the unique and elusive references for reality, which over the passing of time seduce, create expectations and inspire reflections, embodying meanings that may be transfigured with each revisiting.

A m a n d a Bernal

Instantes líquidos (Fluid Moments). 17 analogue photographs on Rollei Vintage 128 paper. Instantes líquidos (“Fluid moments”) is the imaginary created by an attempt to represent the deceptive ideas in

our minds, those ideas and thoughts that suggestively poke their way into the corners of the mind without revealing themselves clearly; hints of characters and decontextualized objects are the elements that make up this series. Taking the idea as subjective mental representation, the interest of its transcendental meaning is emphasized, which is the idea as a possibility of knowledge. The importance of time is very present, the capturing of a specific moment, the feeling of a mutable state, yet also stable.

The photographs show several common metaphorical images from our culture, such as a light bulb as the symbol of an idea, or a jar filled with water as a container of that mental fluid. The scenes of these objects are of natural spaces or invaded by nature, to evoke the mind, a place with limits beyond our control. A natural and wild space.

D a n i e l Pino

Viaje inventario (Inventory Voyage). Drawing and print on paper, 21  15.5 cm. Viaje inventario (“Inventory voyage”) is the name of a kit for likely travellers who intend to visit India. It contains an inventory book where all Indian typologies found on the journey are listed and a map with directions for walking to Calcutta from the exhibition space. The objective of this archival work is to analyse the communication processes and prejudices generated throughout our lives. The increased flow of information from the Internet stands in stark contrast to the progressive disengagement of the realities that surround us. The starting point is a trip I made to India in Autumn 2007, where I took some five hundred analogue photographs in a month and a half.

175

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 175

05/05/16 15:06

Patrim 2011

This work is part of a project called Malgastar el tiempo (“Wasting time”), which encompasses several proposals with a common theme: to reflect on how we live and interpret time in contemporary society.

The project addresses various concepts such as memory, identity, iconography, ethnocentrism and archive from a perspective where repetition, absurdity and irony play key roles. It is an expression with which I want to underline and emphasize the importance of directing our time as a means of resistance to the imposition of time. The intention is not to press the viewer think about the evils of the world or to give moral lessons; it is simply to show that, despite that fact that we all exist within the same system, each person can always control time in the way that best suits them.

A n n a Margó, M a r t a Bonhora, M a r Montobbio, A l b a Aguirre a n d B e l é n Generelo

Una investigación gráfica sobre el proceso de producción del proyecto espaibarcelona (Graphic representation of the production process for the espaibarcelona project).

Digital printing (record of an intervention), 25 sheets of 50  30 cm. This work utilizes purchase receipts for bought items, voice recordings of meetings, registration photographs and mobile phone messages in the execution of small graphic exercises that show the overall working process of the espaibarcelona project from a liminal or border view.

176

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 176

05/05/16 15:06

PATRIM 2012 J e n n i f e r Owens

Sense títol (Untitled). Sculpture: plastic toy horse and hair, 13.5  20 cm. Jenny Owens’ work explores the meanings of elements and symbols that could belong to the world of dreams, delving into their depths to draw attention to the messages they send us.

The voice (and its absence) are also important elements in her work. Owens explores the feelings that result from the experience of suppressing sentiments by preventing them from being expressed through the voice.

Sometimes she rescues objects that have been forgotten in the street and that could belong to the world of the subconscious; she then places them with other objects, created or manipulated by the artist, to establish a dialogue between them.

The horse is a recurring figure in Owens’ work, partly because horses have a significant presence in the landscape and culture of her native Ireland, and partly because the horse is an animal whose characteristics she greatly admires. In the horse she identifies the values of friendship, endurance, the capacity for overcoming obstacles and identifing dangers. She also finds them interesting as a symbol of travel and freedom.

Owens’ work is influenced by the films of Federico Fellini and the play Not I by Samuel Beckett.

exploration that aims to quench the thirst for making habitable an infinite and indeterminate entity, which is in constant movement and continual modification based on pre-emption and contradiction.

But if living is exploration, it is also being warmed by the sun, blinded by water or feeling the cold. Being without doing, in places where contemplation causes a collision with the extraordinary of a space as an experience and where the idea of rootedness evaporates.

A conception in which the home enclosed by four walls gives way to an unattainable extension populated by a constant shiver, leading to its conception as an essay, a body, a fall, a breath, a rotting. Ó s c a r Holloway

Hunters I. Digital video, 3’54”. Hunters is a series of three videos accompanied by an epilogue that deal with the theme of hunting practiced by children under ten years old. Using material appropriated from Disney films and downloaded YouTube videos of hunting activities, it generates a parallax vision between the sighting of real animals and the vanishing of the fictional. Throughout the videos the capture of moments of euphoria and surprise are prioritized, moments that inspire children into a forced maturity.

L a u r a Torres

E s t e l a Ibarz

Sense títol (Untitled). Silver gelatin photography and graphite on paper, 43  61 cm, 30  22 cm, and 44  31 cm. This work is based on an encounter with space, escaping the absurdity of trying to reduce life to the limits and order of logic. An

Geopolíticas del cuerpo (Geopolitics of the Body). Installation: 18 books, 12 posters and video, varying sizes. Geopolíticas del cuerpo (“Geopolitics of the body”) is a research project about me, about my own body, the female body, and what it should 177

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 177

05/05/16 15:06

Patrim 2012

be. Direct intervention is systematized through private performance: the body is subjected to a series of actions by which hair is removed from places where it shouldn’t be. Depilation is the central action of this project and it is recorded, systematized and logged to produce three documents compiling the experience over thirty days of actions on identity.

H e l e n a Aguilar

Paramnesia. Photographs, seven prints of 30.5  24 cm. Paramnesia is the scientific name for the phenomenon commonly known as déjà-vu, when an experience in the present relates to and mixes with a past experience to cause a strange feeling. This work aims to show the memory of different spaces that currently remain abandoned. It is a gateway to the past, a temporal leap to different eras, a hybrid of time, but also a journey. A journey that takes in a presence in these spaces and brings to light the essence and uniqueness of each one of them. It is, thus, a series of intangible and disconcerting stories.

M i r e i a Vidal

El pes del temps (The Weight of Time).

Lead, steel wire, jewellery case and photographs, varying sizes. In this work I wanted to make tangible the passing of time that in one way or another we all carry on our back. Memories – the past – may seem weightless, but those that I recall are

not. This comprises a number of old pictures of my family, which could be of any family, printed on lead and made into necklaces; they can easily be worn, but they are heavy. Lead is heavy and it is toxic.

With the concept of toxicity, I wanted to emphasize the negative aspect of always contemplating the past while living in a continuous present. It is more comfortable than imagining the future.

Forays into the past fill the future. We are entertained on trips back in time; so that there is no lack of future.

Each of the necklaces is enclosed in a made-to-measure case engraved with the figure of its weight. The case performs a dual role: it both protects and serves as a casket. The images, in some way, are already dead; what was is no longer.

We ought to turn our heads and disrupt this habit so as to be able to dream our futures.

M a r i n a Fortuny

Nivell temporal (Seasonal Level). Iron sculpture, 10  209  5 cm. This work allows the viewer to play with finding the balance of a level.

Mercury has many curious features, rather unique, one of which is how it spreads and reunites; movement causes its dispersion in an array of drops which then attract each other. It appears as a fluid with a life of its own. Thus, the level’s equilibrium becomes a representation of one’s own balance.

178

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 178

05/05/16 15:06

PATRIM 2013 O r i o l Pedragosa

M a r c Padró

Identitats (Identities). Installation, varying sizes. This installation comprises representations of five adult figures hanging from the ceiling of a neutral space. The figures appear incomplete, formed as they are from fragments of different parts of the body that provide enough information for one to imagine them complete.

Made from molds of real people, the figures act as a shell, fragile-looking and white. At first seeing the whole group of figures, the gaze of the viewer as he or she moves though the installation creates order and mentally fills in the gaps to give shape to these identities which until then have remained incomplete.

Understanding identity as something that is constantly changing and showing it to be constantly subject to society is the original concept of this work.

Ex Matrice. Digital photography and web, 110  140 cm. Ex Matrice is a work that involves the reorganization of pixels in images of four widely known paintings: La Gioconda by Da Vinci, Picasso’s Guernica, The Scream by Munch and Van Gogh’s Starry Night. Four different images of each painting, obtained from the Internet, have been transformed by four different processes, which use colour information to reorder the constructive elements of the digital image.

The photographic representations of the paintings are, thus, dismantled and the reproductive media cast as versions of the original object. Thus, the digital medium is freed of its reproductive characterization, which comes from the way it emulates photography, and in the new visualization offers values present in the pictorial aspect of the original works.

The paintings selected all figure at the top of many lists of famous works searched for online. As the most famous works they are, therefore, the most consumed, sometimes in an exclusive manner, through reproductive media and especially digital media and the Internet.

A n n a Livia

Gelbkörper (Corpus Luteum). Installation, varying sizes. The formalization and concept of this installation is based on the hypothesis of contemplative space comprised by an intimate space. The limits of this intimacy are challenged by photography as an object, on the one hand, and as a reflection of reality and perfection on the other. Through treatment with light, colour and a particular focus, a continuity within images of the spatial composition is created. The work utilizes dual, antagonistic and complementary concepts (recognition / alienation, figuration / abstraction, container / content), which are opposed to its formal appearance, thus suggesting an ambiguous space.

M a r i a Lliteras

Balearització global (Global Balearisation).

Photographs on light boxes, 34  34 cm each. Balearisation global (“Global Balearisation”) is a photographic series that deals with the global export of the Balearic Islands model of tourism (“Balearisation”). This theme is illustrated through images created from screenshots of Google Earth. In each picture we see an island that serves to represent the isolation of the tourist amongst resorts when visiting a country.

179

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 179

05/05/16 15:06

Patrim 2013

Every image is from a country where hotel chains of Balearic origin can be found. They all contain a common element, an image of a hotel resort placed in the middle of a group of fictitious islands. This image is also a screenshot, but of a hotel in Mallorca, which symbolizes the tourism model of Balearisation.

These images are displayed using light boxes that remind us of billboards, selling a product. The work has an inherent temporality marked by light as a symbol of civilization, needing electricity to maintain its visible status.

The current situation in the Balearic Islands demonstrates how this model can result in social and environmental unsustainability, as well as a dependency on multiple resources (food, raw materials, energy, etc.).

Thus, the work represents some of the consequences of touristization, which depends on many resources, both energy-related and natural, to survive.

A n d r e a Torres

Hypnagogia. Digital prints, 30  40 cm each. The series Hypnagogia is built around the imaginary of dreams and the idea of fragmented narrative.

Through reflection on the concept of scene–action, images are generated with dreamlike aesthetics that require interpretation by the viewer.

By the use of staging, the work experiments with falsification of the decisive moment and with the boundaries between reality and fiction.

The photographs show people in the midst of a situation occuring in a natural area, a poorly defined indoor space or a rural environment.

The presence of female characters is combined with the constant presence of an individual in black, whose face we never see, thus contributing to the creation of disturbing atmospheres.

This is a series of ten photographs, printed on Kodak Supra-Endura satin paper, in black and white.

M i r e i a de

Juan

Pèrdues d’innocència, fórmules indeterminades (Loss of Innocence, undefined formulas). Installation and performance, varying sizes. Propositional logic is a branch of logic which permits the representation of events and/or real-world expressions in a language representative of knowledge through elementary properties, for studying, by means of propositions or logical statements, their inherent possible evaluations of truth.

In this case, each sentence is taken as a statement or proposition that could be subject to a truth table.

A proposition is a declarative sentence, i.e., a sentence that affirms or denies something and is based on the principle of bivalence. The principle of bivalence describes that all statements have a certain truth value. Specifically, the truth value would be positive if the statement were true, and negative if the statement were false.

A propositional formula is generated based on the relationship between the elements of the statement.

From the connectors, it is possible to establish a truth table capable of determining whether a statement is true or false.

There are three types of resolution in truth tables: – Tautological: when the formula is always true.

180

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 180

05/05/16 15:06

Patrim 2013

– Contradictory: when the formula is always false.

– Indeterminate: When the formula is neither always true nor always false.

The truth tables were performed in situ on 25 September 2013 within the exhibition “Sense Títol ’13” (Untitled ’13) at the University of Barcelona Faculty of Fine Arts.

I a g o Remacha a n d E s t e b a n Villegas

Fama en infamia (Fame in Infamy).

Audiovisual archive images, 44 plates of

42.4  29.7 cm. Fama en infamia (“Fame in infamy”) is work that revises and reinterprets official history and confronts it with personal history.

History allows us to remember the most important events. Why shouldn’t the everyday acts performed by ordinary people be considered as such?

The work Fame in Infamy stakes a claim for small, anonymous actions as “twenty-first century heroics” in forty-four plates which illustrate the exploits and adversities of the youth of the nineteen-nineties.

181

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 181

05/05/16 15:06

PATRIM 2014 M a r i a Pastor

Mnemosyne 253. Photographs, 50 prints of 45  322 cm. Mnemosyne 253 takes archival family photographs as its starting point and, specifically, photographs from a particular space, a house located at number 253 on the street carrer de Rosselló in Barcelona.

The pictures of different spaces, along with dates and specific coordinates, tell us about the people who were there. Mnemosyne 253 invites a reflection on the passage of time and its impact in places where people coincide. It is the representation of a convergent space, where people meet and bid each other farewell, where they live countless experiences, some new and others already known. The work demonstrates the durability of these places in memory, and suggests we remember them not as linear history but as a story with jumps in time, without beginning or end, giving the space absolute permanence in the memory of those who pass through it.

J ú l i a Farran

Los II Bloques. Imaginari del barri de la Mina (The II Blocks. Imaginary of the La Mina Neighbourhood). Video, 52’. This project explores the concepts of the imaginary and stigma and how the notion of otherness, reinforced by visual production, influences the construction of collective identity.

Firstly, an approximation of the existing imaginary of the La Mina neighbourhood of Sant Adria de Besos and of the stigmas it carries was made, by means of a barrage of verbal messages in the form of an installation. Then, a dialogue was born by contrasting the visual imagery of the neighbourhood as recognised by hegemonic

culture, based on the photographic representation of the district by documentary photographers, with the perspective of a group of local adolescents. These two views are contrasted by means of interviews recorded on video.

Since most of the existing visual representations of the district have been created from the perspective of outsiders, this work explores the impact of the generalized view on self-image and the construction of identity.

Regarding the production, audiovisual techniques encompassed aesthetic dialogue-based recordings and participatory ethnography of the emic type. This whole process was coordinated from the perspective of the artist, ultimately responsible for bringing the experience to its conclusion by presenting the results as an installation before the fourth gaze: that of the viewer.

N ú r i a Pla

S.O.S. Installation: etchings, books and sound recording. S.O.S. is a personal and very intimate work. It is an exercise about myself aimed at answering a series of questions that I have been asking myself for a long time: Do you know who you are?

Do you know what has happened to you? Do you want to continue living like this?

From thinking about where I am, who I am and what has happened to me, I somehow rediscovered my history and became aware of how it affected me more than I thought. I realised that, without knowing it, and for a long time, I had been revolving around the same concept: What will people say? Fears, insecurities and keeping things to myself have shaped my character somehow. With this work I have

182

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 182

05/05/16 15:06

Patrim 2014

tried to answer these three questions from the action of art. But the main reason that led me to do this is, above all, was the answer to one of the questions: “I don’t want to continue living like this”.

The prints are to be hung in pairs on the wall at a height of about two metres.

There is an image of a river and one of clouds for each pair, with a space of 50-100 cm between them and 100-150 cm to the next pair of prints. The books are placed one in front of each pair.

The prints are paired so that the two overlapping images form a single image, and the other two half-unstitched images go together. The book 08006 corresponds to the overlapping images and the book 43?70 to half-unstitched images.

The sound should be playing in the exhibition space at all times, but at low volume, as if it were no more than a latent ambient sound. The sound file has a duration of just sixteen seconds, but is to be played in a loop to provide constant sound.

R a u l Martín

Ardora. Installation, 120  230 cm. Ardora is a work in woodcut. A large composition invites one to reflect on the sublime, ushering in a paradigmatic place in which the viewer enters a dark world where he can see what his eyes let him see. Here, the line of the block print together with the black matrix of the work thrusts forms and forces upon the viewer, who becomes immersed in this tempestuous sea and allows himself to be taken away with it.

N ú r i a Villanueva

Amor I & Amor II (Love I & Love II).

Installation: sculptures, varying sizes. This

work explores feminine subjectivity and corporeality through the dress, a garment of which women enjoy largely exclusive use.

The proposal is for a metal sculpture of a dress, which plays the role of armour, outlining the characteristic forms of the female body.

In emphasizing the dress as a sculpture it is granted the exemption of an object of fetish: it carries the ambivalence of a piece designed to be worn with the difficulty and discomfort that wearing it would imply.

My experience as a woman has always been conditioned by standards, by the importance of personal image relativised by changing fashions. This, corseting the body, does not allow us to free ourselves from the image that society demands. But the products that are created we make into our allies, accepting the standards, and use them as shields for the daily battles we must fight.

J o a n Bennàssar

A Dream from Before History (Futuro Memories). Installation: video, 14’. The films and works arising from Joan Bennàssar Cerdà’s project are summarised in the research paper “Futuro Memories”, a reflection on the Finnish Futuro architecture, and deal with issues like representation and the cultural meanings that lie hidden behind this architectonic fantasy.

The essay is constructed from the present through two very distinct and different scenarios, so as to analyze two sides of the same coin, the representational elements orbiting around this particular architecture.

The story takes in various events that affected the conception and subsequent failure of the Futuro institution, such as 183

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 183

05/05/16 15:06

Patrim 2014

science fiction books and films, the utopian architecture of Buckminster Fuller and Archigram, the space race, the emergence of the Internet, sexist representation in the media and diverse futuristic imaginations.

This exploration is based on two case studies. The first is in Mallorca, where, after creating an exhaustive map of the location of all remaining Futuro artifacts in the world, one of them was found to be in the forest of CalviĂ . The project was a

long-term endeavour, structured around this house, with various activities and events that precipitated its revaluation in the art world and subsequent positioning in the art market. The second is an abandoned leisure complex in Wan Li, Taiwan, where there are twelve Futuro constructions. Based on fieldwork in these two locations, two video works have been produced that, together with theoretical research, make up the overall project entitled Futuro Memories.

184

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 184

05/05/16 15:06

PATRIM 2015 C l i o Gadea

Tiempo – ¿Futuro? (Time – Future?).

Installation, 240  300  100 cm. My work directly references the home where I have lived from the age of eight years to the present. This house will be destroyed in the coming years and, therefore, by way of criticism and reclamation, I have been working on the idea of this loss in various forms, including video and sculpture. At the same time, this action has served as a kind of personal therapy.

The video represents the genesis of my project, in which I begin to lay down the conceptual basis, the spirit of the work.

The “staircase” – the large sculpture of iron, as its main material – corresponds to its skeleton or structure.

The piece appears similar to a conventional staircase, but is rather a response to a sculptural canon and has no functionality as such.

The staircase as a functional element has taken on great significance in my life in recent years and has become a key part of my work, because it represents the passage between reality, the world and my personal and interior space on the first floor of the house; it is a symbol of a journey soon to end.

The sculpture addresses my anxiety, sadness and, at the same time, hope, as well as death, of both my home and a part of myself.

J u n Holguera

El repliegue o El gabinete de las vanidades (The Retreat, or The Bureau of Vanity).

Sculpture. The Rococo and Neoclassical bureau was a place of recreation, amusement and pleasure. However, the fact that it was a hidden space condemned its

occupant to retreat from the world.

Perhaps like Narcissus taken in by his own image. This aim of this work was to construct a bureau, which constitutes in itself a vanity, a “retreat” from the modern world. Through the creation and installation of small precious objects, products of the applied and decorative arts in vogue in the eighteenth century – porcelain, gilded bronze, lacework – this work is presented as a meditation on space hidden from the real world, the outside. All to do with vanity, in stylistic terms, seen and understood through the prism of the self extrapolated to decorative, collectable and intrinsically ornamental objects. Tangible despite being artificial, these “conglomerate” pieces are a distillation of a vision sublimated to reality (an other reality, schizoid) that, bended both physically and mentally, provides an escape for the narcissistic psyche today. In this case, mine.

A l a n Piris

Continuum. Mixed media on paper, 330  170 cm. Continuum is a book-installation comprising five modules intended to allegorize the search for identity through the nomadism of experience and the concept of “liminality”. Related to the notion of travel and transit, the project deals with the existential condition of the individual and the relationship with space, considering movement as a generator of meaning.

Taking this axiom as its basis, the work consists of small-scale drawings of anonymous characters placed in the form of a spiral, and proposes a constant formal–conceptual game played out through micro- and macro-dimensions.

185

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 185

05/05/16 15:06

Patrim 2015

The piece can be experienced in two different ways: through the viewer’s intimate interaction with each element, or by engaging with the installation as a whole.

The act of folding and unfolding, intrinsic to the structural nature of the book–installation, allows the work to move constantly from the small to large format, and vice versa.

A m a i a Fernández

Uteru Vesalius (Vesalius’ Uterus).

Screenprint on clothing. The Greek thinker and scientist Galen developed the theory that the female reproductive system is actually an imperfect version of the male.

As he described it, the eyes of the mole have the same structure as the eyes of other animals, except that they do not let one see, they do not open, “nor stand out, but there they remain imperfect”. Similarly, the female genitalia do not stand out and remain an imperfect version of what they would have been if they were to be externalized.

This theory, which describes the female uterus as a kind of imperfect or inverted penis, was to be disclosed in the Western medical field over many centuries and, from Andreas Vesalius (1543), we see the female genitals represented “scientifically” in this peculiar way; this type of illustration can be seen until well into the seventeenth century. Paradoxically, Vesalius based his study on the dissection of actual bodies, but the prejudices of the time weighed more heavily than reality.

An example that invites us to reflect on the weight of conventions when it comes to interpreting the world.

B e r n a t Soler

D’enyorar i d’aclarir. Pràctiques per acollir la llum (Yearning and clarifying. Practices to accommodate light). Installation: etchings, wickerwork and graphite on bread, varying sizes. For almost a year I have been living alone: in a loft in the small attic of a big old house. These past few months have been marked by modelling the home, and being molded by it, and by the mysteriously full solitude and silence that accompany me, that wake me yearning for light, warmth, company.

I have worked in the pursuit of the deep blackness of mezzotinto to flush out the light, that in my new home seems like the mottled light that filters through wicker. Led by the material, this spring I made a trip to Folgueroles, where I met a master basket maker; I returned with a load of wicker bundles that have since occupied the place and have continued looking for the light in my work.

D’enyorar i d’aclarir. Pràctiques per acollir la llum (“Yearning and clarifying.

Practices to accommodate light”) thus initiated in artistic research that has developed in two main directions. The first corresponds to graphic work in mezzotint engraving, or black manner, where black is the protagonist. Secondly, I have also done more procedural work of a sculptural nature which consists of, on the one hand, a game played with wicker bundles in my home (and the resulting photographic documentation), and also a piece of bread, fruit of a ritual process related to home and yearning.

C h a r l o t t e Jansen

Ein Stück vom Himmel – Un trozo de cielo (A Slice of Heaven). Photograph, 40  40 cm.

186

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 186

05/05/16 15:06

Patrim 2015

As a foreigner in Barcelona, I spent four years getting to know the urban space. In search of what lies behind the surface of the city, I came upon the many spaces hidden behind the apartment buildings: the interior courtyards, places that for me are the real heart of the city, where the people of Barcelona live their daily lives.

With this project I want, on the one hand, to bring to the surface this secrecy, this guise hidden from street life, and, secondly, to uncover its aesthetics. For me, to lead the viewer’s gaze is to provoke a feeling.

Each courtyard in the series is photographed from different angles, positions and directions, in order to scan the space and create a single large-format image. With the formal aspects, the frontal perspective and the fade from black to clear grey sky, I wanted to create a visual experience that allows a sense of threedimensionality.

The work was begun with a series of five photographs and these form part of a series that is still in development.

The project may be extended to include the representation of other European cities based on their intimate spaces, interior courtyards. Looking to the future, the work is the creation of a photographic archive with the objective of presenting a different, more intimate picture of big cities.

T o m Menéndez

Procesos vinculantes (Binding Processes).

Installation: wood and assembly, 50  200 cm. Procesos vinculantes (“Binding processes”) is a project that has its genesis in my acquisition of the consciousness of the network of people around me as a vital component.

Using sculpture and assimilating the concept of helical growth, I constructed a work that reclaims the personal character within the creative process.

187

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 187

05/05/16 15:06

188

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 188

05/05/16 15:06

Universitat de Barcelona. Dades catalogràfiques Patrim 2008-2015 Catàleg de les obres ingressades a la col·lecció de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, entre els anys 2008 i 2015, en ser seleccionades entre les millors dels alumnes d’aquesta Facultat Textos en català i castellà. Traducció en anglès ISBN 978-84-475-3973-4 I. Redondo i Arolas, Mar, dir. II. Pulido, Dolo (Pulido León) III. Gómez, Olímpia IV. Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts 1. Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts 2. Col·leccionistes i col·leccions d’art 3. Catàlegs

© Edicions de la Universitat de Barcelona Adolf Florensa, s/n 08028 Barcelona Tel.: 934 035 430 Fax: 934 035 531 comercial.edicions@ub.edu www.publicacions.ub.edu Direcció i coordinació Mar Redondo, amb la col·laboració de Dolo Pulido i Olímpia Gómez Disseny Marta Negre ISBN Dipòsit legal Impressió i relligat

978-84-475-3973-4 B-11.428-2016 Gráficas Rey

El Vicedeganat de Cultura de la Facultat de Belles Arts és responsable de les convocatòries anuals del guardó Patrim.

L’edició d’aquesta obra ha estat posible gràcies a la col·laboració del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura i el Vicerectorat de Comunicació i Projecció de la Universitat de Barcelona.

És rigorosament prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra. Cap part d’aquesta publicació, inclòs el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda, emmagatzemada, transmesa o utilitzada per cap mitjà o sistema, sense l’autorització prèvia per escrit de l’editor.

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 189

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 190

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 191

05/05/16 15:06

16276_Patrim 2008-2015 (tripa).indd 192

05/05/16 15:06