Issuu on Google+

ExpoGenealogies Femenines en la Pràctica Artística


.....a Meret Oppenheim, Louise Bourgeois, Yayoi Kusama, Eva Hesse, Annette Messager i a tantes altres artistes de referència.


Coordinació del projecte “Suport a la docència, trànsit als nous plans d’estudi 090909: Alternatives per a l’ensenyament de Belles Arts de la UB sobre perspectiva de gènere” (U-22/08) Eulàlia Grau Equip docent de Genealogies Femenines en la Pràctica Artística Ascen García, Eulàlia Grau, Matilde Grau, Montse López, Àngels Viladomiu, Rosa Povedano, Alaitz Sasiain Professorat participant Carles Mauricio, Cristina Pastó, Dolo Pulido, Núria Ricart, Teresa Roca, Dolors Tapias, Mertxe Hernández Direcció del catàleg Matilde Grau, Eulàlia Grau, Rosa Povedano, Àngels Viladomiu Textos Àngels Viladomiu, Matilde Grau Fotografies Mireia Plans i autors Traducció Esther Monturiol, Tania Tate Disseny Gràfic Rosa Povedano, Pilar Anglarill Disseny i brodat de la portada Matilde Grau, Rosa Povedano, Àngels Viladomiu

Agraïm la col·laboració de les dones que al llarg d’aquests tres anys han participat en el projecte i, de manera especial, Montse Carreño, Elisa Murcia Artengo, Isabel Ruiz Pujadas, Rosa Rueda i Lara Fluxà, així com la de Rafel Forga. Patrocinat per l’Institut Català de les Dones, Generalitat de Catalunya.

ExpoGenealogies


Fer en femení

Amb aquest catàleg iniciem un conjunt de publicacions orientades a documentar i recopilar les experiències docents, jornades, exposicions i altres activitats realitzades entorn de la investigació desenvolupada en l’assignatura Genealogies Femenines en la Pràctica Artística. L’assignatura va néixer d’un interès latent entre un grup de dones docents de la Facultat de Belles Arts de Barcelona per incloure determinats ensenyaments i llenguatges dins del programa curricular dels nostres estudis. Genealogies incideix en aquelles pràctiques artístiques desenvolupades en l’art fet per dones i introdueix l’alumnat en tot un seguit de llenguatges, metodologies i estratègies incorporades per les dones, i des d’un fer “en femení” en l’art contemporani. Als anys 90 una part important de l’art realitzat per dones guanya terreny i ho fa adoptant com a recurs determinades feines femenines tradicionals, és a dir, aquelles pràctiques relacionades principalment amb l’àmbit domèstic. Cosir, teixir, brodar, fer patrons, tricotar, fer mitja, fer ganxet..., esdevenen recursos tècnics, processuals i conceptuals. Conseqüentment l’ús estès dels anomenats materials tous condiciona un territori expressiu comú. El resultat és un ventall d’obres amb finalitats molt diverses que engloba des de treballs formalistes i expressius fins a d’altres amb una gran càrrega crítica, social i feminista. L’assignatura va ser entesa, des del principi, com un espai docent teoricopràctic; un lloc d’acció, reflexió i trobada al voltant de la producció artística, reivindicant un espai propi sense cap intenció historicista ni revisionista. Al llarg de les tres edicions de l’assignatura hem convidat a participar-hi dones artistes, algunes de les quals reivindiquen l’artesania. Aquestes col·laboracions s’havien programat no només amb la intenció que les artistes transmetessin els seus coneixements, sinó també amb l’objectiu d’enriquir i obrir un diàleg amb la seva pràctica i la seva reflexió. Érem conscients que convidant aquestes dones a presentar la seva obra i les metodologies i processos aplicats apropàvem l’alumnat

a un determinat territori de la creació. Alhora ens permetia explorar diverses metodologies i aplicar-les com a eina docent. En cada curs s’han anat introduint noves pautes conceptuals de treball: Genealogies I: Metodologies creuades (curs 2005-06) partia de la metodologia docent desenvolupada per Eulàlia Grau basada en un sistema d’entrecreuaments ric en disciplines, actituds, comportaments i personalitats. Un espai d’investigació docent entès com a laboratori de projectes “en relació”. Genealogies II: Patchwork d’idees (curs 2006-07) introduïa el vestit com a pretext ampli de treball per tal de dipositar-hi històries, aplegar pensaments, fragmentar informacions, recompondre idees. Finalment, a la tercera edició, Genealogies III: Re-vestir pensaments (curs 2007-08), s’explorava a bastament l’acció de vestir, investigant les seves extensions en totes direccions, re-vestir, trans-vestir, des-vestir. Aquestes pautes conceptuals ens han permès de fixar objectius i aglutinar tot un seguit de resultats enriquidors en la recerca de nous llenguatges artístics i que es despleguen en múltiples treballs des de la creació. De la mateixa manera vàrem considerar imprescindible que a la cloenda de cada curs s’organitzés una exposició dels treballs resultants. Entenem aquestes exposicions com un espai de confrontació entre els diversos projectes realitzats i materialitzats dins l’assignatura i com una manera de dinamitzar els processos avaluadors dins els nostres ensenyaments. També com a oportunitat de presentar i fer pública la investigació al voltant dels llenguatges artístics des del femení. L’exposició Rwd-F.fwd. Tres anys de Genealogies documentada en aquest catàleg representa la consolidació d’una etapa de l’assignatura i l’inici d’una nova trilogia, és a dir, una mirada enrere cap a allò fet per tal d’abordar dinàmicament la continuació en el nou espai europeu i l’immediat Grau en Belles Arts. Posteriorment han tingut lloc les exposicions Re-vestir pensaments al Museu Monjo de Vilassar de Mar i a l’Espai E’Art de Barcelona, també recollides en la present publicació.


Rwd-F.fwd recopila els treballs més significatius realitzats per estudiants que han participat en alguna de les tres edicions de l’assignatura. Aquests treballs mostren un ventall ampli i heterogeni, ben divers en la seva materialització. Tanmateix palesen les il·limitades maneres d’abordar la representació de gènere passant per nocions d’hibridació, mestissatge, redefinició de patrons, subjectivitats nòmades, identitats deconstruïdes, etc. Sandra March, a La Silla de la Reina, cataloga personalitats femenines dins petites caixes transparents fent ús de l’estratègia transformista pròpia de les avantguardes surrealistes. Pren com a objecte manipulat el mobiliari de les cases de nines. Cadires, cadiretes, sofàs, trones es personifiquen en les grans heroïnes de la història femenina i del nostre imaginari popular: científiques, artistes, metgesses, personatges de ficció, burgeses, revolucionàries, etc. March ens dóna a conèixer la realitat silenciada de les dones dels darrers dos mil anys a través d’aquesta mena de fascicles col·leccionables on comparteixen lloc Cleòpatra, Marilyn Monroe, Joana d’Arc, Madonna, Frida Kahlo, Emma Bovary, Mafalda, Mary Shelley, entre altres. Però no ens enganyem; al darrere d’aquesta aparent comercialització de la història feminista hi ha una actitud irònica, crítica i compromesa. Rafel Forga ens introdueix en un món de metafòrics annexos corporals; pròtesis, vestimentes i protuberàncies esculturals s’imposen pel seu poder evocatiu. En els seus treballs trobem l’ús de determinats accessoris quotidians. De fet es tracta de complements, accessoris que protegeixen determinades parts del cos, aquelles que habitualment estan més exposades i vinculades a l’espai públic: els peus i les mans. Així, en les seves obres, un parell de botes i un centenar de guants de plàstic es transformen per cobrar un altra dimensió; una dimensió completament perceptiva, fins i tot espacial, sense deixar de banda l’impacte poètic.

Mireia Plans ens presenta un mapa de petites fotografies que han estat treballades amb molta minuciositat i que contenen, cadascuna, imatges juxtaposades d’éssers femenins. Un mapa múltiple on cada petit fragment ha estat elaborat a partir de la dualitat, tractat com a estrats transparents, de manera que apareix una juxtaposició dissonant i alhora acord per tal de representar una imatge única de la dona-nena. Plans no inventa, pren prestades les famoses fotografies de nenes de Lewis Carrol per fondre-les amb imatges femenines de gran sensualitat que fàcilment reconeixem del nostre pòsit cultural. El resultat, màgic i d’un gran intimisme, ens endinsa en un món de mirades captivadores i furtives. Per Paola Quevedo qualsevol objecte o suport és susceptible d’acollir delicats dibuixos que ens parlen de l’existència en femení: les edats de la dona, la decadència i els cànons de bellesa femenina. A De la vida a la muerte y viceversa la línia del dibuix animada aconsegueix una metamorfosi poètica de les accions més anodines i banals. Ens mostra com darrere d’algunes accions, com ara despullar-se o maquillar-se, s’hi amaguen rellevants aspectes existencials del món de les dones. Laia Martí col·lecciona, a partir d’un tractament gràfic, tot un arxiu-món de formes personalitzades. Wunderkammer. Col·lecció de reproducció es compon d’una capsa que conté una col·lecció de formes documentades mitjançant la seva representació gràfica, la seva descripció escrita i la seva matriu. Martí agrupa les formes a partir de les tipologies usades en els peculiars “Gabinets de Curiositats” dels segles XVI-XVII. Minerals i vegetals comparteixen espai amb objectes banals de l’entorn urbà que es converteixen així en signes fossilitzats del nostre món artificiós. La instal·lació d’Henar García es compon d’una fràgil camisa femenina de paper acompanyada d’un mostrari de corbates plegades dins de capses. El sentit de l’obra


se’ns descobreix en una mena d’etiqueta que penja de cada capsa i que mostra una fotografia que documenta cadascuna de les corbates vestides per dones de diferents edats i procedència. ...també per a elles confronta dos móns mitjançant l’adopció d’allò masculí en l’àmbit femení, i ens parla dels falsos canvis de rol de la societat contemporània. Els treballs d’Elisa Murcia Artengo són clares posades en escena. Els textos es teixeixen per esdevenir topografies on flueixen els espais de la memòria. Sembla que assistim a un joc en què els textos es constitueixen a través de la immaterialització. A Atlas les paraules prenen importància a mesura que l’estora es va esfilagarsant i les petites sabates de roba es fonen amb el sòl de l’espai prenent un aspecte sorprenentment ingràvid. Jesús Monteagudo aconsegueix formalitzar de manera impactant allò més íntim i privat. L’obra Pohomuc o las ciento veintitrés mil cuatrocientas cincuenta y seis penetraciones… consisteix en una tela brodada amb tantes puntades com el seu títol indica. L’escena pornogràfica brodada sobre unes tovalles de cotó, juntament amb les dimensions, aconsegueix colpir l’espectador. L’autor opta per una tècnica preciosista que requereix minuciositat i detallisme. Sota un embolcall quotidià ens mostra inesperadament una imatge obscena. Els taulons rígids de fusta del Palet de càrrega de Glòria Conesa han estat substituïts per volums tous modelats mitjançant la minuciositat artesana de la tècnica del ganxet. Els orígens de l’ús d’aquest objecte, sinònim d’emmagatzematge i transport de mercaderies, es remunten a la distribució de material bèl·lic per part de l’exèrcit americà al llarg de la Segona Guerra Mundial. L’autora s’interessa per aquests aspectes i explora la capacitat expressiva d’un objecte banal mitjançant

la confrontació de dues realitats del tot oposades per tal d’activar les seves relacions metafòriques. Aquesta dicotomia, producte del transvestisme de l’objecte mitjançant un canvi de material, un canvi de pell i de la seva deliberada disfuncionalitat, omple el treball de sentit poètic. Les bosses tèxtils d’Isabel Ruiz Pujadas es conformen a la manera d’un “collage kitsch”. Amb aparença de panereta per nadons no contenen objectes ni peces de vestir, es limiten a ser el contenidor d’un seguit de retrats femenins. L’autora, mitjançant diverses tècniques de fotogravat, fa ús del retrat pintoresc amb el seu aire sentimental, romàntic i narratiu. Al darrere d’aquest tractament recarregat i cursi hi ha, sens dubte, una mirada crítica als cànons de bellesa, als tòpics, als convencionalismes i tradicions entorn les dones, fent referència als records i experiències d’infància en l’àmbit rural. A To inhabit her absence un coixí convida l’espectador a recolzar-hi el cap i experimentar l’art més enllà de la percepció visual. Tonina Matamalas defineix l’obra com una composició sonora, fruit de l’experiència viscuda per l’autora en habitar l’espai d’una persona desconeguda. Presentat com una tela en blanc, aquest coixí, paradoxalment, conté un ric món interior sonor mitjançant el qual podem reimaginar els fràgils espais dels hàbitats erràtics.


Sandra March

La silla de la Reina* (* Distribuci贸n i consumo de mitos SR.) 2008 Cadiretes, materials diversos, impressi贸 digital Mides variables


Rafel Forga

››

Aguanta, 2005 ››

Guants de goma, acer galvanitzat i fil de niló 50 X 50 X 300 cm.

Gegants amb peus de fang, 2006 ›› Botes, cautxú i acer inoxidable 35 X 130 cm.


Mireia Plans

Infància Adulterada, 2008 Fotomuntatge digital, impressió sobre paper cotó Mides variables


Paola Quevedo

Instal·lació: video projecció sobre fibra sintètica 150 x 150 cm.

››

S/T., 2008 ››

Acrílic sobre fusta 15 X 28 cm c/u.

››

De la vida a la muerte y viceversa, 2008


Laia Martí

Wunderkammer. Col·lecció de reproducció, 2007 ›› Fotogravat i impressió digital 40 X 50 cm.

Serigrafia i litografia sobre entretela 150 X 300 cm.

››

Sorgir-penetrar (detall), 2008


Henar García

...tambè per a elles, 2007 Tècnica mixta Mides variables


Elisa Murcia Artengo

››

Memoria Invisible, 2006

Roba de cotó, impressió amb transfer 300 X 300 cm.

Atlas. El Pilar que sustenta el contenido del cuerpo (detall), 2006 ›› Roba de cotó, transfer, almidó i bronze Mides variables


Jesús Monteagudo

Pohumuc o las ciento veintitrés mil cuatrocientas cincuenta y seis penetraciones, 2008 Brodat a mà per l’artista amb fil de cotó perlé 300 X 300 cm.


Glòria Conesa

Palet, 2008 Tècnica de ganxet 120 X 80 X 20 cm.


Isabel Ruiz Pujadas

Ja s贸c una dona. Miss Bowles, Merc猫 i Isabel, 2008 Roba 100% cot贸, fotolitografia 50 X 42 X 11 cm c/u.


Tonina Matamalas

To inhabit her absence, 2008 CoixĂ­, mecanisme sonor amb altaveus i fusta Mides variables


... to Meret Oppenheim, Louise Bourgeois, Yayoi Kusama, Eva Hesse, Annette Messager, and so many other groundbreaking artists.

Making in feminine With this catalogue, we are starting a collection of publications oriented towards documenting and compiling teaching experiences, workshops, exhibitions, and other activities relating to the research conducted as part of the course entitled Female Genealogies in Artistic Practice. This course was born of the latent interest shared by a group of women teaching at the Faculty of Fine Arts in Barcelona, who wanted to include certain teachings and languages in our curricular program. Genealogies investigates those artistic practices developed through art produced by women, introducing students to a series of languages, methodologies and strategies incorporated by women, and by creating contemporary art “in feminine.” During the 90s, a large portion of the art created by women gained ground, and it did so by adopting certain types of traditional women’s work as recourses. These practices were mainly related to the domestic sphere. Sewing, weaving, embroidering, drawing patterns, knitting, crocheting, etc. became technical, procedural and conceptual recourses. Consequently, the widespread use of so-called “soft materials” conditioned a common expressive territory. The result is a variety of works with very diverse purposes, ranging from formalist and expressive pieces to others with a strong critical, social and feminist content. From the beginning, the course was understood to be a theoretical-practical teaching space; a place for action, reflection and encounters revolving around artistic production, seeking a space of its own with no historicist or revisionist intentions. Throughout the three sessions of the course, we invited female artists to participate, some of whom are strong believers in craftsmanship. These collaborations were intended not only to allow the artists to share their knowledge, but for the purpose of enriching and opening a dialog through practice and reflection. We were aware that by inviting these women to present their works and the methodologies and practices applied, we would be bringing our students closer to a particular territory of creation, while also exploring several methodologies and

applying them as teaching tools. During each course, new conceptual working guidelines have been introduced: Genealogies I: Crossed methodologies (academic year 2005-06) was based on the teaching methodology developed by Eulàlia Grau, using an interlaced system rich in disciplines, attitudes, behaviours and personalities. This is a space for teaching research, understood as a laboratory of related projects. Genealogies II: Patchwork of ideas (academic year 2006-07) introduced dress as a broad pretext for work by depositing stories, collecting thoughts, fragmenting information and recomposing ideas. Finally, the third session, Genealogies III: Re-dressing thoughts (academic year 2007-08), was an in-depth exploration of the act of dressing, during which we investigated the ramifications in every direction, i.e. re-dressing, cross-dressing. These conceptual guidelines have allowed us to set objectives while also binding together an entire series of enriching results in our search for new artistic languages, which unfold in multiple works from the moment of creation. Similarly, we felt that it was essential to organise an exhibition of the resulting works at the end of each course. We regard these exhibitions as a space for confrontation between the different projects carried out and materialised during the course, and as a way of dynamising the evaluation processes within our teaching methods. They also provide an opportunity for presenting and making public our research on artistic languages from the feminine perspective. The exhibition “Rwd-F.fwd. Three years of Genealogies” documented in this catalogue represents the consolidation of the first stage in the life of the course, and the beginning of a new trilogy. In other words, it provides a retrospective view of what has been done in order to dynamically address the continuation of the new European space and the immediate Fine Arts Degree. The “Re-dressing thoughts” exhibitions were later held at the Monjo Museum in Vilassar de Mar and at the Espai E’Art in Barcelona, and are also included in this publication.

Rwd-F.fwd contains the most significant works created by students participating in the three sessions of the course. These works represent a broad and heterogeneous collection, which are also diverse in their materialisation. However, they reveal unlimited ways of addressing the representation of gender, covering concepts such as hybridisation, mestizaje, pattern redefinition, nomadic subjectivities, deconstructed identities, etc.

duality in the form of transparent strata, so that a dissonant yet harmonious juxtaposition appears to represent a single image of the woman-child. Plans does not invent, she borrows Lewis Carroll’s famous photographs of little girls and fuses them with highly sensual female images easily recognisable from our cultural context. The result, magical and highly intimistic, introduces us to a world of captivating, furtive gazes.

Sandra March, in La Silla de la Reina (The Queen’s Chair), catalogues female personalities in small transparent boxes using the transformist strategy of the avant-garde surrealists. She takes dollhouse furniture as manipulated objects. Chairs, pushchairs, sofas and high chairs are personified as the great heroines of feminine history and our collective imagination: scientists, artists, physicians, fictional characters, bourgeois ladies, revolutionaries, etc. March reveals the silenced reality of the women of the last two thousand years through these collectible series, in which the space is shared by Cleopatra, Marilyn Monroe, Joan of Arc, Madonna, Frida Kahlo, Emma Bovary, Mafalda, Mary Shelley and others. But make no mistake: under this apparent commercialisation of feminist history lies an ironic, critical and committed attitude.

For Paola Quevedo, any object or media is capable of hosting delicate drawings that speak to us of existence in the feminine: the ages of woman, decadence and the canons of female beauty. In De la vida a la muerte y viceversa (From life to death and vice-versa), the animated line of the drawing achieves a poetic metamorphosis of the most insignificant, banal actions. Quevedo shows us how relevant existential aspects of the world of women are hidden behind some actions, such as undressing or putting on makeup.

Rafel Forga introduces us to a world of metaphorical bodily appendages, in which prosthetics, garments and sculptural protuberances impose their evocative power. In his work, we encounter the use of certain everyday accessories. These are, in fact, accessories that protect certain parts of the body, those usually most exposed and linked to the public space: the feet and hands. Thus, in his work, a pair of boots and a hundred plastic gloves are transformed and given another dimension; a completely perceptive and even spatial dimension, without losing their poetic impact. Mireia Plans presents us with a map of small, meticulously crafted photographs, each containing juxtaposed images of females. In this multiple map, each small fragment has been created from

Laia Martí collects an entire archive-world by means of a graphic process. Wunderkammer. Col·lecció de reproducció (Wunderkammer. Reproduction collection) is comprised of a box containing a collection of shapes documented by their graphic representation, written description and matrix. Martí groups the shapes according to the typologies used in the peculiar “Wonder Chambers” of the 16th and 17th centuries. Minerals and plants share space with banal objects from an urban environment to become fossilised signs of our artificial world. The installation by Henar García consists of a fragile women’s shirt made of paper accompanied by a collection of folded neckties in boxes. The meaning of this work is revealed in a sort of label hanging from each of the boxes, featuring a photograph of each tie being worn by women of different ages and origins. …també per a elles (...for them too) confronts two worlds by adopting the masculine into the sphere of the feminine, and speaks to us of the false role changes in contemporary society.


... a Meret Oppenheim, Louise Bourgeois, Yayoi Kusama, Eva Hesse, Annette Messager y tantas otras artistas de referencia.

Hacer en femenino The works by Elisa Murcia Artengo are clearly stage productions. The texts are woven to become topographies on which the spaces of memory flow. We seem to be attending a game where the texts are constituted by immateriality. In Atlas, the texts gain importance as the mat gradually frays and the little cloth shoes blend into the floor of the space, until they look almost weightless.

The artist, using photoengraving techniques, makes use of the picturesque portrait with its sentimental, romantic and narrative air. Behind thisover-elaborate, pretentious style, there is undoubtedly a critical view of the canons of beauty, stereotypes, conventionalisms and traditions relating to women, with reference to childhood memories and experiences in the rural sphere.

Jesús Monteagudo manages to formalise, in a striking manner, that which is most intimate and private. The work Pohomuc o las ciento veintitrés mil cuatrocientas cincuenta y seis penetraciones… (Pohomuc or the one hundred and twenty-three thousand four hundred and fifty-six penetrations) consists of a cloth embroidered with the same number of stitches indicated in the title. The pornographic scene embroidered onto the cotton tablecloth, along with its dimensions, has an impact on the viewer. The artist has chosen a “preciosista” technique requiring meticulousness and attention to detail. In an everyday packaging, he unexpectedly shows us an obscene image.

In To inhabit her absence, a cushion invites viewers to rest their heads and experience art beyond visual perception. Tonina Matamalas defines this work as a sound composition, resulting from the artist’s experience of living in an unknown person’s space. Presented as a blank cloth, this cushion paradoxically contains a rich inner world of sound through which we can reimagine the fragile places of erratic habitats.

In Glòria Conesa’s Palet, the rigid wooden boards in cargo pallets have been replaced by small volumes created using the meticulous craftsmanship of the crochet technique. The origins of the use of this object, synonymous with the storage and transport of merchandise, can be traced back to the distribution of military materials by the American army during World War II. The artist becomes interested in these aspects and explores the expressive capacity of a banal object by confronting two opposing realities in order to activate their metaphorical relationships. This dichotomy, produced by “cross-dressing” the object through a change of material, a change of skin and its deliberate dysfunctionality, fills this work with poetic meaning. The cloth bags created by Isabel Ruiz Pujadas are put together like a kitsch collage. Although they look like baby baskets, they contain no objects or garments, only a series of female portraits.

Con este catálogo iniciamos un conjunto de publicaciones orientadas a documentar y recopilar las experiencias docentes, jornadas, exposiciones y otras actividades realizadas en torno a la investigación desarrollada en la asignatura Genealogías Femeninas en la Práctica Artística. La asignatura nació de un interés latente entre un grupo de mujeres docentes de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona por incluir determinadas enseñanzas y lenguajes dentro del programa curricular de nuestros estudios.Genealogías incide en aquellas prácticas artísticas desarrolladas en el arte hecho por mujeres introduciendo al alumnado en una serie de lenguajes, metodologías y estrategias incorporadas por las mujeres y desde un hacer “en femenino” en el arte contemporáneo. En los años 90 una parte importante del arte realizado por mujeres gana terreno y lo hace adoptando como recurso determinados trabajos femeninos tradicionales, es decir, aquellas prácticas relacionadas principalmente con el ámbito doméstico. Coser, tejer, bordar, hacer patrones, tricotar, hacer punto, hacer ganchillo..., se convertirán en recursos técnicos, procesales y conceptuales. En consecuencia, el uso amplio de los denominados “materiales blandos” condiciona un territorio expresivo común. El resultado es un abanico de obras con fines muy diversos, que engloba desde trabajos formalistas y expresivos hasta otros con gran carga crítica, social y feminista. La asignatura fue entendida, desde el principio, como un espacio docente teórico-práctico; un lugar de acción, reflexión y encuentro alrededor de la producción artística, reivindicando un espacio propio sin ninguna intención historicista ni revisionista. A lo largo de las tres ediciones de la asignatura hemos invitado a participar a mujeres artistas, algunas de las cuales reivindican la artesanía. Estas colaboraciones se programaron no solo con la intención de que las artistas transmitieran sus conocimientos, sino también con el objetivo de enriquecer y abrir un diálogo con su práctica y su reflexión. Éramos conscientes de que invitando a estas mujeres a presentar su obra y las metodologías y procesos aplicados, acercábamos al alum-

nado a un determinado territorio de la creación, a la vez que nos permitía explorar varias metodologías y aplicarlas como herramienta docente. En cada curso se han ido introduciendo nuevas pautas conceptuales de trabajo: Genealogías I: Metodologías cruzadas (curso 2005-06) partía de la metodología docente desarrollada por Eulàlia Grau basada en un sistema de entrecruzamientos rico en disciplinas, actitudes, comportamientos y personalidades. Un espacio de investigación docente entendido como laboratorio de proyectos “en relación”. Genealogías II: Patchwork de ideas (curso 200607) introducía el vestido como pretexto amplio de trabajo para depositar historias, reunir pensamientos, fragmentar informaciones, recomponer ideas. Finalmente, en la tercera edición, Genealogías III: Re-vestir pensamientos (curso 2007-08), se exploraba de manera exhaustiva la acción de vestir, investigando sus ramificaciones en todas direcciones, re-vestir, trans-vestir, des-vestir. Estas pautas conceptuales nos han permitido fijar objetivos y aglutinar toda una serie de resultados enriquecedores en la búsqueda de nuevos lenguajes artísticos y que se despliegan en múltiples trabajos desde la creación. Del mismo modo, consideramos imprescindible que a la conclusión de cada curso se organizara una exposición de los trabajos resultantes. Entendemos estas exposiciones como un espacio de confrontación entre los diversos proyectos realizados y materializados en la asignatura y como una manera de dinamizar los procesos evaluadores dentro de nuestras enseñanzas. También como una oportunidad de presentar y hacer pública la investigación alrededor de los lenguajes artísticos desde lo femenino. La exposición “Rwd-F.fwd. Tres años de Genealogías” documentada en este catálogo representa la consolidación de una etapa de la asignatura y el inicio de una nueva trilogía, es decir, una mirada hacia atrás, a lo hecho, para abordar dinámicamente la continuación en el nuevo espacio europeo y el inmediato Grado en Bellas Artes. Posteriormente han tenido lugar las exposiciones “Re-vestir pensamientos” en el Museu Monjo de


Vilassar de Mar y en el Espai E’Art de Barcelona, también recogidas en esta publicación.

perceptiva, incluso espacial, sin dejar de lado el impacto poético.

Rwd-F.fwd recopila los trabajos más significativos realizados por estudiantes que han participado en alguna de las tres ediciones de la asignatura. Estos trabajos representan un abanico amplio y heterogéneo a la vez que diverso en su materialización. Sin embargo, ponen de manifiesto las ilimitadas maneras de abordar la representación de género pasando por conceptos como hibridación, mestizaje, redefinición de patrones, subjetividades nómadas, identidades deconstruidas, etc.:

Mireia Plans nos presenta un mapa de pequeñas fotografías trabajadas minuciosamente y que contienen, cada una, imágenes yuxtapuestas de seres femeninos. Un mapa múltiple donde cada pequeño fragmento ha sido elaborado a partir de la dualidad, tratado como estratos transparentes, de forma que aparece una yuxtaposición disonante y a la vez acorde para representar una imagen única de la mujer-niña. Plans no inventa, toma prestadas las famosas fotografías de niñas de Lewis Carroll para fundirlas con imágenes femeninas de gran sensualidad y que reconocemos fácilmente de nuestro poso cultural. El resultado, mágico y de gran intimismo, nos introduce en un mundo de miradas cautivadoras y furtivas.

Sandra March, en La Silla de la Reina, cataloga personalidades femeninas dentro de pequeñas cajas transparentes utilizando la estrategia transformista propia de las vanguardias surrealistas. Toma como objeto manipulado el mobiliario de las casas de muñecas. Sillas, sillitas, sofás, tronas, se personifican en las grandes heroínas de la historia femenina y de nuestro imaginario popular: científicas, artistas, médicas, personajes de ficción, burguesas, revolucionarias, etc. March nos da a conocer la realidad silenciada de las mujeres de los últimos dos mil años a través de esta especie de fascículos coleccionables donde comparten lugar Cleopatra, Marilyn Monroe, Juana de Arco, Madonna, Frida Kahlo, Emma Bovary, Mafalda, Mary Shelley, entre otras. Pero no nos engañemos; tras esta aparente comercialización de la historia feminista subyace una actitud irónica, crítica y comprometida. Rafel Forga nos introduce en un mundo de metafóricos anexos corporales; prótesis, vestimentas y protuberancias esculturales se imponen por su poder evocativo. En sus trabajos encontramos el uso de determinados accesorios cotidianos. De hecho se trata de complementos, accesorios que protegen determinadas partes del cuerpo, aquellas que habitualmente están más expuestas y vinculadas al espacio público: los pies y las manos. Así, en sus obras, un par de botas y un centenar de guantes de plástico se transforman para cobrar otra dimensión; una dimensión completamente

Para Paola Quevedo cualquier objeto o soporte puede acoger delicados dibujos que nos hablan de la existencia en femenino: las edades de la mujer, la decadencia y los cánones de belleza femenina. En De la vida a la muerte y viceversa la línea animada del dibujo consigue una poética metamorfosis de las acciones más anodinas y banales. Quevedo nos demuestra cómo detrás de algunas acciones, como desnudarse o maquillarse, se esconden relevantes aspectos existenciales del mundo de las mujeres. Laia Martí colecciona, mediante un tratamiento gráfico, todo un archivo-mundo de formas personalizadas. Wunderkammer. Col·lecció de reproducció está compuesta por una caja que contiene una colección de formas documentadas mediante su representación gráfica, su descripción escrita y su matriz. Martí agrupa las formas a partir de las tipologías utilizadas en las peculiares “Cámaras de las Maravillas” de los siglos XVI-XVII. Minerales y vegetales comparten espacio con objetos banales del entorno urbano que se convierten así en signos fosilizados de nuestro mundo artificioso. La instalación de Henar García se compone de una frágil camisa femenina de papel acompañada

de un muestrario de corbatas dobladas dentro de cajas. El sentido de la obra se nos desvela en una especie de etiqueta que cuelga de cada una de las cajas y que muestra una fotografía que documenta cada una de las corbatas vestida por mujeres de diferentes edades y procedencia. ...també per a elles confronta dos mundos mediante la adopción de lo masculino en el ámbito de lo femenino y nos habla de los falsos cambios de rol de la sociedad contemporánea. Los trabajos de Elisa Murcia Artengo son claras puestas en escena. Los textos se tejen para convertirse en topografías donde fluyen los espacios de la memoria. Parece que asistimos a un juego en el que los textos se constituyen a través de la inmaterialidad. En Atlas los textos toman importancia a medida que la estera se va deshilachando y los zapatitos de ropa se funden con el suelo del espacio adquiriendo un aspecto sorprendentemente ingrávido. Jesús Monteagudo consigue formalizar de manera impactante lo más íntimo y privado. La obra Pohomuc o las ciento veintitrés mil cuatrocientas cincuenta y seis penetraciones… consiste en una tela bordada con tantas puntadas como su título indica. La escena pornográfica bordada sobre el mantel de algodón, junto con sus dimensiones, consigue impactar al espectador. El autor opta por una técnica preciosista que requiere minuciosidad y detallismo. Bajo un envoltorio cotidiano nos muestra inesperadamente una imagen obscena. Los rígidos tablones de madera del Palet de carga de Glòria Conesa han sido sustituidos por volúmenes blandos modelados mediante la minuciosidad artesana de la técnica del ganchillo. Los orígenes del uso de este objeto, sinónimo de almacenamiento y transporte de mercancías, se remonta a la distribución de material bélico por parte del ejército americano a lo largo de la Segunda Guerra Mundial. La autora se interesa por estos aspectos y explora la capacidad expresiva de un objeto banal mediante la confrontación de

dos realidades opuestas para activar sus relaciones metafóricas. Esta dicotomía, producto del travestismo del objeto mediante un cambio de material, un cambio de piel y de su deliberada disfuncionalidad, llenan el trabajo de sentido poético. Las bolsas textiles de Isabel Ruiz Pujadas se conforman a la manera de un collage kitsch. Con apariencia de canastilla no contienen objetos ni prendas de vestir; se limitan a ser el contenedor de una serie de retratos femeninos. La autora, mediante técnicas de fotograbado, hace uso del retrato pintoresco con su aire sentimental, romántico y narrativo. Tras este tratamiento recargado y cursi hay, sin duda, una mirada crítica hacia los cánones de belleza, los tópicos, los convencionalismos y tradiciones entorno a las mujeres, haciendo referencia a los recuerdos y experiencias de la infancia en el ámbito rural. En To inhabit her absence un cojín invita al espectador a apoyar la cabeza y experimentar el arte más allá de la percepción visual. Tonina Matamalas define la obra como una composición sonora, fruto de la experiencia vivida por la autora al habitar el espacio de una persona desconocida. Presentado como una tela en blanco este cojín, paradójicamente, contiene un rico mundo interior sonoro mediante el cual podemos reimaginar los frágiles lugares de los hábitats erráticos.


Exposicions de genealogies 1. ExpoGenealogies I: metodologies creuades. Del 9 al 16 de desembre de 2006

3. ExpoGenealogies III: re-vestir pensaments. Del 2 al 4 de juny de 2008

Sala d’Exposicions i Àngel Ferrant de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona Coordinació de l’exposició: Eulàlia Grau, Matilde Grau, Montse López, Àngels Viladomiu Participants: Núria Anguren, Laura Aragon, Miryam Castello, Natàlia Collado, Rafel Forga, Lorena García, Rebecca Gil, Judit Humet, Isabel Jiménez, Elisa Murcia Artengo, Àngela Palacios, Mireia Plans, Luisa Marma, Mercedes Rodríguez, Tània Salvador, Neus Sanchís, Laia Sauret, Davinia Viñaras

Exposició a l’aula 205 de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona Coordinació de l’exposició: Ascen García, Matilde Grau Participants: Eline al Khaznawi, Laia Baró, Teresa Blanco, Odile Carabantes, Lluvia Cisneros, Glòria Conesa, Henar García, Cristina García, Montserrat Griera, Laia Martí, Montse Mauri, Núria Milia, Jesús Monteagudo, Ayelen Peressini, Paola Quevedo, Àngels Rodríguez, Isa Ruiz Pujadas, Maria Sainz, Beatriz Sánchez, Sònia Segura, Margalida Soler, Paula Ventades, Arantxa Vizcarro, Pilar Vélez

2. ExpoGenealogies II: patchwork d’idees. Del 9 al 16 de desembre de 2007

4. ExpoGenealogies: <<Rwd-F.fwd>> Tres anys de Genealogies. Del 9 al 16 de desembre de 2008

Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona Coordinació de l’exposició: Eulàlia Grau, Matilde Grau, Montse López, Àngels Viladomiu Participants: Sònia Andreu, Alejandra Cotell, Carla Cyre, Maria Ferrández, Montserrat Fletas, Sandra March, David Oliver, Maria Isabel Jiménez, Clara Margais, Tonina Matamalas, Adrià Rodríguez, Meritxell Romanos, Neus Segalés, Sònia Judith Sierra

Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona Coordinació de l’exposició: Matilde Grau, Àngels Viladomiu Participants: Rafel Forga, Sandra March, Laia Martí, Jesús Monteagudo, Elisa Murcia Artengo, Mireia Plans, Paola Quevedo


5. Genealogies: Re-vestir pensaments. Del 7 de març al 30 d’abril de 2009

Exposició al Museu Monjo de Vilassar de Mar Coordinació de l’exposició: Matilde Grau, Llum Torrents Participants: Glòria Conesa, Rafel Forga, Henar García, Sandra March, Jesús Monteagudo, Elisa Murcia Artengo, Mireia Plans, Isabel Ruiz Pujadas

6. Genealogies: Fem Art. Del 25 d’abril al 9 de maig de 2009

Exposició a l’Espai E-ART, experimentem amb l’art, de Barcelona Coordinació de l’exposició: Eulàlia Grau, José Antonio Delgado, Elisa Murcia Artengo Participants: Glòria Conesa, Rafel Forga, Henar García, Sandra March, Jesús Monteagudo, Elisa Murcia Artengo, Mireia Plans, Isabel Ruiz Pujadas. Espai de documentació: Natàlia Collado, Tjasa Kancler, Tània Salvador, Caos Lab, Maria Marco


DL.L-167-10 FACULTAT DE BELLES ARTS


ExpoGenealogies