47 Figura 9 (esquerra) Richard Serra, One Top Prop (House of Cards) (1969).
3.4 Articles
Menys a veure, més a dir
Figura 10 (dreta) Hesse, Hang up (1965-66).
I fins i tot, en el si del grup d’artistes minimal, van sorgir dubtes sobre les interpretacions del seu art. I així, el minimal art va evolucionar cap al postminimalisme excèntric, que donava més lloc a la inexactitud i l’expressivitat. Només cal mirar una obra d’Eva Hesse (figura 10), per veure que hi ha quelcom de molt més humà en les seves produccions. Curiosament, malgrat tot això, el minimalisme s’ha convertit en un del moviments de més influència en l’art actual. Sovint, però, aquesta influència és buida, més fixada en l’estètica del “menys és més”11 que no pas en el vertader significat de l’obra minimal. I és que en l’autèntica obra minimal aquesta màxima s’hauria de traduir en un “menys a veure, més a dir”.
11 Aquesta màxima va aparèixer per primer cop en un poema de Robert Browning sobre Andrea del Sarto. Va ser adoptada per Mies van der Rohe ja en el s. XX, convertint-se en la màxima relacionada amb l’estètica minimalista, que va ajudar considerablement a la seva popularització.