Monogràfic #1. BALCANS. Cultius Culturals, febrer 2017

CULTIUS CULTURALS Monogrà fic #1 BALCANS

www.cultiusculturals.cat

FEBRER 2017

2 | MonogrĂ fic #1 | BALCANS

febrer 2017

Twitter: @CultiusCultural Facebook: /CultiusCulturals Instagram: @CultiusCulturals www.cultiusculturals.cat

3 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

L’editorial

Quatre anys de bitàcora

El Cultius Culturals va néixer al febrer del 2013. Encetàvem un projecte, el nostre primer projecte professional, tot just acabats de sortir de l’ou de la universitat. En aquell primer mes ja parlàvem d’art contemporani, de museus espantosos, de tradicions, i de crítica cultural.

Des de llavors han passat quatre anys. Alguns amics també hi escrivien; i de mica en mica van anar venint els i les col·laboradores, les col·laboracions, els esdeveniments, les xerrades, les exposicions i altres esdeveniments.

Ara volem créixer una mica més, fer alguna cosa especial. Per això hem decidit començar una sèrie de monogràfics. En aquests no només farem un recull d’articles ja publicats, sinó que aprofitarem per revisionar-los, afegir contingut inèdit i, sobretot, posar-li molta passió per la feina escrita.

El primer de tots, que neix per l’aniversari, l’hem volgut dedicar als Balcans. Per què

Balkan? Perquè calia. Perquè venim del #novembreBalcànic, i anem cap a un projecte que ara mateix s’està gestant, i que aviat veurà la llum sobre aquest tema.

Perquè allà lluny, al 2013, l’any de naixement del Cultius, vam anar junts, precisament, els integrants de l’equip, als Balcans, i des de llavors pressentíem que havíem de fer alguna cosa amb tot allò que vam viure, quelcom més que quatre articles escampats pel blog.

Esperem, doncs, que aquest primer monogràfic en sigui el detonant de molts altres.

Equip del Cultius Gabino Martínez Guiomar Sánchez Rosa Mª Torrademé

4 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

Un museu de tots

El museu de les relacions trencades

GUIOMAR SÁNCHEZ

mateixa, i d’aquella relació, perdura en

Si mai aneu a Zagreb, Croàcia, no deixeu

aquest espai.

perdre l’oportunitat de visitar un museu molt curiós: The museum of broken

Més

poètiques

o

menys,

amb

més

relationships.

coherència discursiva o menys, amb més mala llet o menys, cadascuna de les

Unes sabates velles, un abric, una carta d’amor, un CD especial, un cor de peluix… són alguns dels elements que podem trobar

i que, aparentment, no guarden gaire relació entre ells, gairebé com un gabinet de curiositats del segle XXI, més ordenat i espaiat, amb parets blanques i suports

persones és lliure de definir el seu objecte

Crèiem que veuríem un museu sobre el conflicte dels balcans, però es tracta d’un conflicte que tothom ha tingut: l’amor

moderns. Llavors, amb l’ajuda d’una guia en

com vulgui i no se li canviarà en cap

format paper, et vas assabentant dels

moment.

diferents

de

Trobem, per exemple, una carta d’amor

cadascuna de les persones que han deixat

que no arribà a enviar-se perquè van deixar

algun objecte allà perquè, de fet, es tracta

a aquella persona, per mail, abans de

d’un museu que ben bé podria ser

poder-ho fer i decidí enganxar la carta a un

comunitari. Històries reals de persones

vidre i trencar-ho, com una mena de ritual

d’arreu del planeta, parlant del dolor que

de finalització.

van sentir quan l’amant els va deixar, quan

La iniciativa, en un principi, era crear una

van perdre l’amor a la guerra, o l’odi

exposició itinerant que fes la volta al món

terrible per aquella persona que no els va

per

tractar com es mereixien.

desaparèixer. Però la necessitat i l’èxit

Totes són històries vertaderes, viscudes i

rotund d’aquesta va fer que calgués un

explicades en primera persona pels propis

emplaçament fix, i aquest seria, finalment,

protagonistes; qualsevol persona pot deixar

el centre històric de la capital croata.

conflictes

sentimentals

un objecte i sentir que una part d’ella

a

després,

com

tantes

altres,

5 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

La gestació vingué donada per part de dos

teoria és privat, creant un espai on la línia

artistes croats:

entre la privacitat i allò públic esdevé quasi

Olinka Vištica productora de cinema, i

inexistent. Comences el dossier i l’acabes,

l’escultor Dražen Grubisic que, en tallar

no et deixes ni una coma perquè, en el fons,

amb la seva relació, decidiren crear, mig de

a tots ens agrada fer safareig i indagar en la

broma, un museu on col·locar els objectes

vida dels altres.

personals que els recordessin la seva vida

D’una punta i de l’altra del món; de Belgrad

conjunta. El 2006, amb l’ajuda d’altres

a Canadà i d’Indonèsia a Mèxic, són

amics, ho feren realitat i ho presentaren al

testimonis efímers de conceptes perennes,

41è Saló de Zagreb. Fou un èxit rotund, i de

com ho són els sentiments humans,

Zagreb passà a altres països balcànics,

universals i individuals alhora.

també a Argentina, Alemanya, Singapur, Indonèsia, i molts altres fins al 2010 amb una col·lecció gairebé el doble de gran a causa de les donacions que els visitants feren a cada expo. Aquell mateix any, els dos artistes decidiren que volien que fos un museu de veritat, permanent, i llogaren l’espai en el qual actualment es troba, essent aquest el primer museu privat de

Croàcia.

Amb

això

se’ns

demostra

que

els

sentiments van més enllà de les fronteres, posant de manifest la seva universalitat: la dificultat de l’adéu, la ira o l’amor fallit, són els temes principals del museu que no pot deixar-te

indiferent

i

que,

de

fet,

reflecteixen la tradició cultural, política i social de cadascuna de les persones que hi

participa, convertint en públic el que en

Interior del museu. Pròpia: Zagreb, 2013

6 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

East Side Story

o la contraofensiva a l’homofòbia

GABINO MARTÍNEZ

en religions, teòricament diferents, però

Una petita sala del Muzej Suveremene

que portaven sobre si mateixes les mateixes

Umjetnosti

conclusions.

Zagreb

(Museu

d’Art

Contemporani), ens mostra una petita, o no

Quan vam escriure això no feia ni quatre

tan petita, realitat. La de l’homofòbia als

anys de l’enregistrament de les imatges,

Balcans. Es tracta de l’obra d’Igor Grubic,

avui fa més de sis anys, i malauradament la

East Side Story.

situació no ha canviat gaire.

A la dreta, unes coreografies posen encara

més tensió a la realitat que es pot seguir per la pantalla esquerra. Allà, s’intercalen

fins el setembre del 2014 no es va recuperar la manifestació pel 26J a Belgrad

imatges de dues manifestacions, una a Belgrad (Sèrbia) i una altra de la mateixa

De fet, fins al setembre del 2014 no es va

Zagreb

recuperar la manifestació pel 26J a Belgrad,

(Croàcia).

reivindicaven

la

Les

manifestacions visibilitat

de

en

aquella

ocasió

sota

prohibició

l’homosexualitat, però en ambdós casos es

governativa, amb l’excusa que no es podia

van trobar amb la violència, física i verbal,

garantir la seguretat. I que per tant, cedia

de grups d’extrema dreta organitzats, on

tota

s’afegiren diversos transeünts, potser no de

conservadors, que exigien, precisament,

forma espontània, en tant que portaven

que no se celebrés, tot i la poca presència,

sobre si mateixos uns prejudicis instal·lats

real, o teòrica, dels mateixos, tant a nivell

en els seus cervells. L’ultra nacionalisme va

social, civil o polític. L’any 2016 es va

portar a crear un imaginari molt concret de

celebrar, de nou, amb unes mesures de

quina era l’essència de les ètnies que van

seguretat extremes, d’aquelles que no saps

permetre la massacre entre elles i la

si protegeixen o donen ales als violents.

destrucció de Iugoslàvia; i entre molts altres

Retornant al Museu d’Art Contemporani de

elements, hi havia el tipus de família, basat

Zagreb, però, volem destacar que la

la

sobirania

als

grups

ultra

7 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

grandesa de l’obra de la qual parlem, recau,

deixen indiferent a cap visitant del Museu,

a banda del fet que estigui exposada en una

ja que aquesta és la intenció d’Igor Grubic.

de les ciutats protagonistes dels actes

Una cosa és el que ens han ensenyat fins al

homòfobs, en la interpretació dels quatre

moment, de com ens han educat, de quina

ballarins i ballarines que en el mateix

manera els mitjans de comunicació ens

escenari on es produïren els fets, van

maquillen uns fets, de com les ideologies

presentar la seva pròpia visió, i com a través

poden arribar a utilitzar una condició sexual

de la dansa es pot representar, fins i tot, la

per unificar, els seus, enfront d’un enemic

manipulació o l’autoengany. Però al mateix

inventat. I una altra, la realitat de les

temps, ens exposa, en els mateixos

persones i de com els seus actes sexuals,

escenaris, escenes de pau i reconciliació,

d’amb qui comparteixen o deixen de

mitjançant una dansa allunyada de la

compartir els seus orgasmes, sempre que

violència.

siguin

L’homofòbia és una patologia que és

representen cap amenaça per ningú.

consentits,

òbviament,

no

present en moltes cultures, països i

Versió revisada al febrer del 2017 del text

tradicions. Però que cal posar-hi remei. I

original del juny del 2014

obres com aquestes, de ben segur, que no

Instal·lació East Side Story d’Igor Grubic al Museu d’Art Contemporani de Zagreb. Fotografia pròpia

8 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

El pa d’or

i la construcció de la identitat nacional

GUIOMAR SÁNCHEZ

No cal fer un drip painting, tampoc –que

El 17 d’octubre de 2013 inauguraven la

es podria perfectament, però hi ha

Catedral Ortodoxa de la Resurrecció de

milions de maneres d’adequar una

Crist,

pintura catòlica ortodoxa als nostres

a

Podgorica,

Montenegro.

Nosaltres hi vam ser.

dies, d’això estigueu-ne segurs. Perquè,

Bé, el dia anterior, just quan feien les

doncs, s’han de fer murs tessel·lats a la

ultimacions de darrer moment. Vam

manera bizantina?

poder entrar-hi mentre encara eren

presents les bastides. Tot just estava acabada, des de la seva primera pedra

Cal, al 2013, fer pintures amb pa d’or com si fóssim a la Ràvenna paleocristiana?

el 1993. L’interior, tot decorat a la manera bizantina: daurats, geometria,

Jo us ho diré: per representar una idea,

tessel·les, etc. A més a més vam

la història d’un país, i construir, així, la

presenciar, en directe, com acabaven de

seva consciència nacional.

col·locar i polir el pa d’or a un dels murals, tal com si ens trobéssim a la

Ravenna del segle VI.

Voldria, aquí, llençar una pregunta: cal, el 2013, fer pintures amb pa d’or com si fóssim a la Ravenna paleocristiana? A la Sicília bizantina? No es pot agafar un artista actual?

9 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

La Guerra dels Balcans va ser als anys

Així es crea un relat que és la narració

noranta, però encara avui dia segueix

històrica,

emergint d’entre la memòria dels

aspectes de la història d’una localitat,

conciutadans balcànics, i han d’intentar

regió o estat. Es crea, doncs, una

redreçar-se, com més aviat millor, per

mitologia nacional que esperonarà a la

poder ser acceptats com a països

gent i, no només això, ratificarà i

plenament europeus –com si no ho

confirmarà el dret a ser país.

posant

èmfasi

en

certs

fossin, complint l’estereotip –altre cop l’alteritat! En el cas de Montenegro l’exemple és molt més clar, ja que fins fa

ben poc no era un país independent, sinó que era Sèrbia i Montenegro –es van separar el 3 de juny del 2006. De

Fotografia de l‘esquerra: treballadors aplicant el pa d’or, tècnica típica de la primera meitat de

manera que, del que es tracta és

l’Edat Mitjana.

d’alimentar

Fotografia de la dreta: interior de la Catedral.

la

identitat

nacional

rebuscant pel passat gloriós d’una regió, l’heroïcitat mítica com a cimentació d’una

nova

democràcia

moderna,

europea i post-balcànica, diríem. Així, igual com la Sturm und Drang alemanya mirava el passat medieval germànic, o la figura del Cid Campeador per una Espanya unida, o la importància de l’obra El Canigó durant la Renaixença; o l’exemple del mite fundacional que és el Rei Artur pels britànics.

Fotografies pròpies, Podgorica, 2013.

Trenkalòs. (2016) Façana d’un bloc de pisos a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina).

Trenkalòs. (2016) Biblioteca nacional de Bòsnia i Hercegovina (Vijednica), Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina).

Trenkalòs. (2016) Pont llatí (Latinska duprija), Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina).

Trenkalòs. (2016) Dona pregant al cementiri de Potočari (Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina) durant la commemoració i enterraments de l’onze de juliol.

Trenkalòs. (2016) Vista de la ciutat de Tuzla des del camp de refugiats de Mihatovidi (Bòsnia i Hercegovina).

Cultius Culturals. (2013) El pont del mil·leni, Podgorica (Montenegro).

Cultius Culturals. (2013) Fortalesa Kalemegdan a Belgrad, Sèrbia.

Cultius Culturals. (2013) Vista de la ciutat de Belgrad des del mausoleu de Tito, Sèrbia.

Cultius Culturals. (2013) Mural a la fortalesa de Novi Sad, Sèrbia.

12 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

Niš

la ciutat entre dos mons

GABINO MARTÍNEZ

bàrbars,

ROSA Mª TORRADEMÉ

hongaresos, grecs, búlgars, otomans i

Us recordeu de l'emperador Constantí I? Bé el seu nom complet era Flavio Valerio Aurelio Constantino i va ser tan important per la societat romana que se'l coneix pel sobrenom de Constantí el Gran

(o

Sant

Constantí

si

sou

ortodoxos). Potser us sonarà més si us dic que va fer oficial la religió cristiana a tot l'imperi en l'edicte de Milà de l'any

àvars,

bizantins,

eslaus,

serbis.

En la memòria col·lectiva han quedat sobretot els diferents conflictes que hi

La seva situació a cavall entre orient i occident, entre Europa i Àsia i entre tants Imperis, ha fet que fos, durant gran part de la seva història, un camp de batalla

313. També va rebatejar l'actual Istanbul amb el nom de Constantinoble.

Constantí va néixer l'any 272 a la ciutat de Niš (Sèrbia) i és d'aquesta bonica ciutat balcànica de la qual us volem parlar en aquest article. Fundada l'any 279 aC, és la tercera ciutat més gran del país i una de les més antigues. Ha estat sempre testimoni de les discòrdies entre orient i occident i tant és així que avui en dia encara conserva molts elements dels dos mons.

Travessada pel riu Nišava, d'on n'ha pres el nom, durant la nostra era ha estat territori disputat per romans, huns,

hagué entre serbis i otomans: la ciutat

fou conquerida pels otomans l'any 1385, retornada als serbis el 1443 i tornada a reconquerir pels turcs el 1448,

allargant

aquesta

última

conquesta fins a 1878 (entremig hi hagué novament intents per part de serbis i austríacs de prendre la ciutat, però o no prosperaren o ho feren per un

període molt curt de temps). En definitiva, la seva situació a cavall entre orient i occident, entre Europa i Àsia i entre tants Imperis, ha fet que fos, durant gran part de la seva història, un camp de batalla.

13 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

Avui en dia es conserva una torre (Ćele

Entrats ja al segle XX, la segona guerra

Kula, Torre de les calaveres) en memòria

mundial va significar un nou capítol de

d'un dels intents dels rebels serbis de

brutalitat, i el govern nazi va fer una

conquerir la ciutat en l'anomenada

operació (coneguda com la 25) que va

batalla de Čegar (o primera rebel·lió

tenir com a resultat la invasió del Regne

independentista

El

de Iugoslàvia i la creació d'un govern

conflicte fou guanyat per les tropes

titella ja l'any 1941, el Govern de

otomanes i el comandant en cap (Vizier

Salvació Nacional de Sèrbia dirigit per

Hurshid Pasha) ordenà que els cranis

Milan Nedid. Aquella operació i el

dels

es

govern posterior té unes xifres de

col·loquessin en una torre per crear

repressió esgarrifoses. No entrarem al

precedent.

detall d'aquestes, però hem d'entendre

soldats

sèrbia,

serbis

L'orient

1804).

morts

d'occident

l'occident d'orient.

i

que per crear un discurs identitari tal, tot allò que s'allunyava de l'ideal "serbi" era l'enemic i aquí entraven serbis de tota la vida pel simple fet de ser comunistes, jueus o gitanos.

Aquest període ens ha deixat edificis

testimonis d'horrors. Segurament els camps de concentració nazis de la segona guerra mundial són un dels paradigmes

d'aquest

record

arquitectònic. Les situacions viscudes, les converses, les violacions de drets, les matances, tot això es perd i només es Línia del temps dels diferents noms que ha rebut el territori de l’actual Sèrbia l’últim segle. Creació pròpia

manté gràcies a la memòria, primer, i a

la història després.

14 | Monogràfic #1 | BALCANS

Però

sempre

queda

febrer 2017

aquell

element

dogmàtics que estipulen qui té dret a viure i

arquitectònic que ens permet encendre

qui

no

en

té.

Uns

principis

l'alarma, que ens permet passar, només

malauradament

espacialment, per on passaren assassins i

dècades més tard als Balcans durant la

assassinats, torturadors i torturats. No és

guerra de Bòsnia, on davant les nostres

morbo, és dignificar el passat. És no oblidar

televisions se'ns presentarien imatges de

de què vam ser capaços de fer com humans

presos en camps de concentració.

tornarien

a

que

triomfar

civilitzats. Així, el camp de concentració de Crveni Krst (Creu Roja), Niš, ens recorda

No vull ni pensar què sentirien les i els

novament l'abast que tingué el tercer Reich

supervivents dels camps nazis en veure allò,

i la creació d'un sistema global d'esclavitud i

us ho imagineu? Tants anys de pedagogia i

repressió en tots els territoris ocupats, que

de cridar "mai més!", i de sobte tot tornava

es traduí en el cas de Crveni Krst en més de

a repetir-se, com si tot el sofriment no

30.000 presos (1941-44), dels quals en

hagués servit de res, com si simplement

moriren més de 12.000.

hagués estat el destí el que havia decidit que ells serien les víctimes d'aquell

Testimonis de la història que ens parlen

moment, sense per això, assegurar que les

sense dir res, que ens recorden que els

generacions

presos

patiment.

de

Dachau,

Mauthausen,

futures

serien

lliures

Auschwitz...i Niš foren tots víctimes de la mateixa brutalitat i dels mateixos principis

què hagués passat si no s'haguessin esforçat per transmetre el seu testimoni?

de

15 | Monogràfic #1 | BALCANS

Però, què hagués passat si no s'haguessin esforçat per transmetre el seu testimoni?

Si no s'hagués treballat per conservar la memòria històrica? De ben segur que no ho podem assegurar, però a quants de vosaltres no us ha colpit la lectura d'un supervivent?

A quants de vosaltres no se us ha escapat la llàgrima en veure pel·lícules que relaten les històries de gent corrent que es va salvar per la bondat d'altra gent?

Tota la feina darrere aquest material, darrere tota la documentació històrica és en el fons una eina per ajudar-nos a conviure amb l'altre, fem l'esforç de deixar de veure-ho com una realitat aliena a nosaltres i emprem-la per viure el nostre dia a dia.

Fotografies pàgines 12-13, interior del pati del camp de concentració de Niš, Sèrbia.

Fotografies pròpies, 2013.

febrer 2017

16 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

El silenci

del Museu d’Història de Iugoslàvia

GABINO MARTÍNEZ

Iugoslàvia segueix, com si fos un fòssil,

El cel està ennuvolat. Cauen algunes

en l’antiga capital, actualment de Sèrbia.

gotes de pluja. Des de la casa de les

Allà

flors s’observa la ciutat de Belgrad. La

historiogràfica de cap passat, si més no

Santa Sava i un edifici de ciment

a primera vista. Segurament el pes de la

monopolitzen la vista general. Davant

guerra que va acabar no fa tants anys, i

del mausoleu de Tito sembla que el

unes ferides que encara segueixen

temps s’hagi aturat. Una senyora, amb

un paraigua plegat, llegeix fixament “Josip Broz Tito 1892-1980” en lletres

no

trobarem

una

lectura

el Museu d’Història de Iugoslàvia segueix, com si fos un fòssil, en l’antiga capital

daurades sobre marbre blanc.

A la mateixa hora, a l’actual Bòsnia i

sagnant, farien inviable una lectura

Hercegovina, amb un cel assolellat,

oficial sense ferir sensibilitats. Encara

milers de persones, de totes les ètnies,

estan en qüestió moltes de les seves

surten al carrer. Algunes a passejar.

fronteres actuals. O potser ens ho

Altres a comprar. Però moltes a

expliquen mitjançant el silenci.

manifestar-se. A diferència del que ha seguit passant en els últims anys, no surten per mostrar la divisió entre ells, sinó la unió de classe. Són treballadores i treballadors contra la corrupció i a favor de la justícia, que no volen que segueixin venent el patrimoni públic.

I a tot això el Museu d’Història de

17 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

El Museu és una mena de culte a la

balcàniques,

pot

explicar

com

va

persona de Tito, el seu mausoleu és

desmuntar-se tot plegat, després de la

l’epicentre, envoltat de les torxes que la

mort de Tito, un quatre de maig a les

joventut iugoslava li feia arribar pels

tres i cinc de la tarda.

vols del seu aniversari. Per fora hi ha estàtues sobre la gespa, no només d’ell,

Òbviament, ni això explica la història de

sinó de lectures que van fer artistes

Iugoslàvia, ni aporta cap visió reveladora

sobre la seva figura, o de l’antic estat, en

de l’antiga federació. Però si tot museu

general. En el mateix conjunt s’inclouen

d’història

un seguit de sales on es troben els

historiogràfic, aquesta, és una possible

regals que va rebre el mariscal de

lectura que s’extreu de la mateixa

diversos països i regions. A banda d’un

absència de relat. Un projecte que

centre d’interpretació i unes sales

escriu la seva història a través de la

ocupades per exposicions temporals,

figura d’un líder. Un mausoleu que es fa

avui, els artistes que exposen, són orfes

dir museu. Amb el líder s’equilibren les

de guerra. Encara són molt joves. Prova,

tensions ètniques pel bé del col·lectiu i

que encara estem massa a prop dels

les necessitats de classe. Amb la seva

últims bombardejos.

mort, el seu projecte, també mor. I

un mausoleu que es fa dir museu

ha

de

tenir

un

relat

queda la casa de les flors, el Museu, com el testimoni de la pau, un espai

Segurament no totes i tots estan d’acord

tranquil, un oasi en plena capital, aïllat

en la ideologia de Tito. El que està clar

del trànsit i els maldecaps diaris propis

és que la seva política interna i exterior

d’una complexa gran ciutat.

van donar a Iugoslàvia una etapa que poc feia preveure que acabaria com va acabar, si més no vist des del seu context

i

la

seva

equidistància.

Fotografia de l‘esquerra: interior del

Segurament aquell culte, que encara

Mausoleu de Tito. Fotografia de la

avui en dia té reminiscències molt

dreta:

presents a totes les repúbliques

Fotografies pròpies, Belgrad, 2013.

sala

d’exposició

temporal.

18 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

La guerra de Bòsnia

i el cas singular de Šahbegovići

ROSA Mª TORRADEMÉ

M’imagino que algun adult devia intentar

La informació és poder.

explicar a aquells marrecs què estava passant

El poder transforma decisions en fets. Els fets

i per què havien de dibuixar.

canvien vides.

El fet és que de sobte un vincle màgic i

On eres tu durant la guerra de Bòsnia?

invisible s’establí entre els nens de Catalunya i els nens de Bòsnia. Aquells nens que de

Jo feia dos mesos que havia fet tres anys

sobte van trobar-se enmig d’un conflicte no

quan va començar “oficialment”, aquell abril

tan sols bèl·lic sinó també ètnic. Un conflicte

de 1992. No en recordo quasi res, ni gent del

que els va violar les mares, les germanes, les

meu voltant parlant-ne, ni pantalles mostrant

àvies, els va prendre pares, germans, avis i en

imatges de pares amb fills fugint de les bales

molts casos també la pròpia vida.

dels franctiradors pels carrers de Sarajevo, ni

Però què en sabem de Bòsnia? Deixeu-me en

diaris denunciant el polvorí en el qual s’havia

primer lloc parlar-ne una mica.

convertit l’antiga Iugoslàvia.

Només un instant ha perdurat en la memòria d’aquella nena, una imatge, una veu explicant que hi havia una guerra en un lloc anomenat

Un conflicte que els va violar les mares, les germanes, les àvies, els va prendre pares, germans, avis i en molts casos també la pròpia vida.

Bòsnia i que els quadernets escolars que els papes havien comprat eren pels nens d’aquell país que sonava tan llunyà. Que cadascú havia de fer un dibuix a la primera pàgina, i que s’enviarien juntament amb llapis i colors.

Em pregunto com devia entendre la paraula guerra una criatura de tres anys, devia ja estar associada a quelcom negatiu?

Dona fugint de les bales durant el setge de Sarajevo (1992-1995). Font: AP Photo/Michael Stravato

19 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

Bòsnia i Hercegovina és un país situat a la

les altres ètnies. En temps de prosperitat i

península balcànica i unida a Europa per la

pau ningú tenia en compte en el seu dia a

serralada que en du el mateix nom

dia de quina ètnia era el seu veí. Si

(Serralada dels Balcans). Terra de boscos

preguntes a qualsevol bosníac, com convivia

espessos i valls celestials, d’eslaus d’ulls

abans de la guerra amb els serbis, et dirà

blaus

de

que es convidaven mútuament a casa per

contrastos, d’acollida i de pas. Degut a la

celebrar tant el Nadal com el Bajram (la

seva cèntrica situació geogràfica, ha estat

festa del xai). Aquesta situació de tolerància

territori disputat pels grans imperis que han

i convivència es transformà en una caça de

poblat Europa. Els últims tres grans

bruixes quan després de la caiguda de

protagonistes

l’URSS els països de l’antiga Iugoslàvia

i

d’hereus

bogomils,

d’aquesta

terra

història

de

conflictes foren l’Imperi Austrohongarès,

començaren

l’Imperi otomà i el Regne de Sèrbia. Com a

concretament quan Bòsnia ho féu.

conseqüència principal d’aquest fet tenim que en un territori relativament petit arribaren a conviure tres grans religions: cristiana

catòlica

(croates),

cristiana

ortodoxa (serbis) i musulmana (bosníacs, nom amb el que es coneixen els habitants musulmans de Bòsnia i Hercegovina). Això donà pas a una barreja cultural exquisida, sent-ne el màxim exponent la capital del país, Sarajevo, on esglésies catòliques i ortodoxes

conviuen

amablement

amb

multitud de mesquites.

En termes de territori podem distingir tres grans zones poblades per majories de les tres ètnies (nord i est de majoria sèrbia,

sud-oest de majoria croata i la resta de majoria

bosníaca)

malgrat

que

en

cadascuna d’elles també hi ha minories de

a

independitzar-se

i

el parlament bosnià declarà la independècia del país el 5 de març de 1992, la qual fou reconeguda per la comunitat internacional Mapa de l’actual Bòsnia i Hercegovina. Actualment el país es divideix en la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Srpska

20 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

Després de celebrar un referèndum, el

La metodologia, doncs ja ens podem

parlament bosnià declarà la independència

imaginar que no té res d’envejar amb els

del país el 5 de març de 1992, la qual fou

mètodes més degradants i inhumans que

reconeguda per la comunitat internacional

els imperis anteriors havien aplicat sobre

però no pel partit dels serbis de Bòsnia

determinats grups socials, des de cremar i

liderat per Radovan Karadžid i el seu

destruir pobles sencers a exterminar o

homòleg serbi Slobodan Miloševid, els quals

perpetrar violacions en massa passant per

pretenien crear un únic estat que englobés

l’eliminació cultural via bombardeig o

a tots els serbis (única i exclusivament),

incendi de centres culturals com poden ser

independentment que aquests visquessin

universitats o biblioteques nacionals.

fora del territori de Sèrbia.

Aquest afany de separar el territori de

Després de conflictes d’aquest tipus, tan

majoria sèrbia es traduí en la constitució

sols romanen vides trencades i runes. Les

d’una nova república dins el territori de

vides trencades, tal fossin copes de vi fetes

Bòsnia

autoproclamada

bocins, es poden reconstruir amb paciència

República Srpska (o República sèrbia) i

i temps, molt de temps. No obstant això, les

constituïda oficialment l’agost de 1992.

esquerdes romandran visibles, en major o

Amb la proclamació d’aquesta república

menor grau depenent de la traça del

començà la neteja ètnica més brutal que

restaurador, però les runes són pedres i

s’ha vist a Europa des del genocidi armeni

ciment, material inert que simplement viu

(1915 -1923) o l’holocaust en mans del cap

aliè a les passions i desventures humanes.

de l’exèrcit dels serbis de Bòsnia, el general

Les pedres es poden agafar i tornar a

Ratko Mladid.

col·locar, poden esdevenir de nou el que

i

Hercegovina,

havien estat abans, només cal voluntat.

I què és exactament això de la neteja ètnica? Doncs bàsicament exterminar (amb

Šahbegovidi era un poblet rural envoltat de

els mitjans que siguin necessaris) la

muntanyes a l’actual República Srpska a uns

població d’una determinada ètnia en un

40 km al nord-est de Sarajevo.

determinat territori. En el cas que ens correspon, acabar amb la minoria bosníaca de la república Srpska.

Poble de Šahbegovidi, Trenkalòs 2016

21 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

Per a un observador extern no es

La raó per la qual la gent d’aquell petit

diferenciava massa de la resta de pobles

poble de muntanya es va salvar de

que es trobaven a escassos quilòmetres

l’aniquilació salvatge es va començar a teixir

més enllà, i per als propis habitants tampoc

durant la segona guerra mundial quan dos

fins que arribà la guerra. De sobte aquell

vells amics es van trobar separats en dos

indret es convertí en una illa de bosníacs

bàndols contraris i, desobeint la planificació

envoltada de pobles de majoria sèrbia,

militar, van deixar per un moment de ser

quedant sentenciat a ser escenari de la

carcasses humanes que segueixen ordres

vergonya humana.

per ser persones i recordar-se que al final d’una guerra el que queda són persones i

L’home necessita simplificar per entendre el

les relacions entre elles.

món però el món no ho és pas de simple i poques vegades l’entén en tota la seva

Així, l’amic bosníac salvà la vida de l’amic

dimensió. Si la realitat fos blanca o negra,

serbi, i aquest fet marcà tant les seves vides

Šahbegovidi hauria estat destruït i tota la

que la seva història es transmeté als fills i

seva població aniquilada com ocorregué en

als néts. Els fills en parlaren i malgrat que

tants altres pobles de majoria musulmana.

potser ja no en feren massa cas de les

Si més no, la història de la humanitat està

batalles de guerra, els quedà el saber que

plena de casualitats i moments èpics i

un dia el pare d’aquell nen havia salvat la

Šahbegovidi n’és un exemple.

vida del teu.

Si vau tenir algun familiar batallant a la

Passaren els anys i un dia de sobte tu i

guerra civil espanyola, suposo que us

aquell nen torneu a estar separats per dos

sonaran

moments

bàndols d’una guerra i saps que ara et toca

d’extrema sort o de persones que en un

a tu tancar el cercle i tornar el favor, ni que

moment

tothom et digui el contrari, ni que ell sigui

les

històries

determinat

de

van

canviar

completament el destí d’altres persones.

bosníac i tu serbi.

I per l’acció d’un sol home, un poble sencer s’escapa de la mort indiscriminada; tan sols les pedres pateixen la ira irracional.

22 | Monogràfic #1 | BALCANS

I per l’acció d’un sol home, un poble sencer s’escapa de la mort indiscriminada; tan sols les pedres pateixen la ira irracional.

Les ferides de guerra en aquest cas es tradueixen en famílies que ho han perdut tot menys la vida i que han de tornar a començar. I en la majoria de vegades no ho fan al mateix lloc d’on els van expulsar perquè se senten sols i abandonats amb força per tirar endavant però no per massa més. I aquí és quan la història de

Šahbegovidi torna a fer un salt inesperat.

Aquell home salvat per un serbi, emigrat a Espanya després de la guerra coneix un català, en Jordi, i li parla del seu poble, de tot el que va passar i de com ha quedat. I aquell català no es pot treure les seves paraules del cap i decideix passar a l’acció i impedir que la neteja ètnica triomfi, ni que tan sols sigui en aquell indret.

Poble de Šahbegovidi, Trenkalòs 2016

febrer 2017

23 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

Šahbegovići

Art per combatre la neteja ètnica

ROSA Mª TORRADEMÉ

conflictes i per ajudar a les víctimes de la

“La Marta i en Guillem no van voler seguir. Hi

neteja ètnica després de la guerra de Bòsnia.

havia mines? No ho sabíem, i la por de les

Aquest projecte nascut l’any 2000 ha permès

mines et paralitza. Et bloqueja del tot. Però

no només reconstruir un poble arrasat (entre

vaig voler avançar una mica més en aquell

altres objectius del projecte), sinó fer que

poble desert, destruït pels incendis i per les

moltes famílies hagin pogut tornar a casa seva

explosions. Em va costar veure la primera

o si més no recuperar el terreny dels seus

casa. Estaven tan malmeses que quatre

avantpassats.

herbes aconseguien tapar-les del tot…”

Però la idea mai fou simplement reconstruir Extracte del llibre “50 mestres i un alumne”

Šahbegovidi, no, l’aspiració era crear un

de Jordi Rodri.

referent. Un referent que servís d’exemple de com les coses es poden fer bé, un referent

Així és com en Jordi, aquell català que havia

que llancés un missatge al món, el triomf de

conegut el bosníac salvat per un serbi, narra

l’art i la raó sobre la barbàrie.

la

primera

vegada

que

va

trepitjar

Šahbegovidi. Fundador del Grup d’Estudis

I us preguntareu com un petit poble perdut

Pedagògics i de l’entitat TRENKALÒS, en Jordi

entre les valls pot esdevenir tal referent.

Rodri és un expert en Bòsnia i la guerra dels

Doncs amb imaginació i perseverança. El que

Balcans. De la seva experiència en el terreny

potser

passant combois humanitaris, després del

esbojarrada (pintar un mural en una façana)

conflicte va decidir fundar TRENKALÒS, una

va esdevenir un mètode pedagògic. Les

organització dedicada a la formació en

parets

cooperació internacional. Gràcies al projecte

agafaven forma i a la vegada anaven

Dobrodošli

apareixent dibuixos de llocs emblemàtics de

(Benvinguts)

centenars

de

catalans han pogut experimentar en viu què significa ser cooperant i com es treballa per resoldre

va

començar

s’anaven

sent

aixecant,

una

les

idea

teulades

24 | Monogràfic #1 | BALCANS

Bòsnia

i

Hercegovina

febrer 2017

façanes

Temps més tard van aparèixer dibuixos als

d’aquelles cases rurals de murs grocs. Els

murs de les cases del poble i tothom es

habitants,

preguntava qui podia haver estat l’autor de

en

un

a

les

primer

moment

estupefactes, s’anaven sentint més i més

tals obres.

orgullosos de tenir obres d’art a casa seva, i qui no en tenia, es començava a sentir

Per sort una nit l’àvia Sema, l’única persona

menystingut.

que va viure al poble durant la guerra, va poder desvelar el misteri en descobrir que

El pont de Mostar, la biblioteca de Sarajevo,

els autors dels dibuixos eren els Olovkis, uns

paisatges rurals de Bòsnia, un museu a l’aire

éssers màgics que habiten els boscos de

lliure del qual pocs en coneixen l’existència.

Bòsnia i que a les nits es dedicaven a crear

Després de més de 15 anys de treball i

obres d’art.

esforç, la majoria de cases han estat

I potser varen ser també els Olovkis, els que

reconstruïdes i molts dels habitants han

fa més de vint anys em van dir que dibuixés

pogut tornar. La idea és ara potenciar el

en una llibreta que s’havia d’enviar a

turisme rural a petita escala per tal de

Bòsnia, els que creien que amb un simple

dinamitzar econòmicament el poble i donar

dibuix es podia fer somriure un nen atrapat

a conèixer la seva història a la vegada que

en un món de psicòpates, els que creien

se segueix reforçant el vincle Bòsnia-

que amb petits gestos es pot canviar la

Catalunya mitjançant els camps de treball i

realitat de persones amb nom i cognom.

l’intercanvi cultural entre joves catalans i joves bosnians.

Pinzells en comptes de Kalashnikovs, música en comptes del soroll brutal de l’impacte de les bombes. Doneu llapis (Olovke en Bosnià) i colors als vostres fills i que dibuixin, que dibuixin el món que volen, i mentrestant,

expliqueu-los la llegenda de Šahbegovidi que diu que un dia uns joves estrangers van arribar al poble i van reconstruir-lo.

començar a Cooperant restaurant una façana de Šahbegovidi, Trenkalòs 2016

25 | Monogràfic #1 | BALCANS

febrer 2017

Els Olovkis representen aquella infància

aprengui les conseqüències d’un conflicte

innocent, que deixa anar la imaginació i sense

ètnic per no repetir-les. Desafortunadament,

malícia imagina un món on tot és possible i on

aquesta crida cada cop té menys energia, fins

tothom conviu sense dolor, sense llàgrimes ni

i tot els propis habitants de Bòsnia, els nens

traumes.

que

no

van viure

la guerra, creixen

radicalitzats pel que senten dels seus pares i Representen aquella part de nosaltres que

odien fantasmes que ni coneixen, segueixen

s’esforça per resoldre conflictes mitjançant el

havent-hi escoles on se separen els nens per

diàleg i l’enteniment, aquella part de

ètnia, el govern de la República Srpska no

nosaltres que davant situacions extremes,

deixa passar cap oportunitat per reafirmar-se

sovint incomprensibles, opta per fer ús de

en la seva voluntat d’annexionar-se amb

l’art, la cultura, per transmetre la seva

Sèrbia i no falten els generals bosnians que

desafecció i les seves ganes de canviar el que

l’amenacen.

no li sembla just en comptes d’optar per la via

Malgrat tot és precisament aquí on nosaltres

fàcil, la de simplement destruir-ho tot per

podem tenir un paper fonamental, on

després quedar-se paralitzat en el buit sense

l’intercanvi

saber què fer.

personals pot beneficiar les dues bandes,

cultural,

d’idees,

d’històries

amplifiquem la veu de Bòsnia, informem-nos Bòsnia i Hercegovina segueix dessagnant-se

del que va passar, anem-hi si podem, però

després de més de vint anys, l’atur juvenil, la

tractem-la amb cura i respecte, Bòsnia és una

corrupció, la manca d’infraestructures i

ferida que encara no s’ha tancat. Som lliures

l’extrema complexitat estructural de les

de decidir si volem contribuir a fer que

institucions fan que sigui un país frenat, un

guareixi o volem seguir ignorant que existeix.

país amb potencial humà que es veu obligat a emigrar; però també un país que no es tapa

Nota d’agraïment:

els ulls, un país que a disgust de molts segueix

Aquests dos articles sobre Šahbegovidi no

obrint fosses comunes i identificant víctimes i

haurien estat possibles sense Trenkalòs, els

perpetradors, un país que es recorda cada

habitants de Šahbegovidi i el grup de

any de la tragèdia col·lectiva que va viure, un

cooperants del camp de treball d’aquest any

país que clama al món que se’l miri i que

2016. Gràcies per portar-me a Bòsnia i tornarme la humanitat que els anys m’havien robat.

CULTIUS CULTURALS

www.cultiusculturals.cat