CULTIUS CULTURALS Monogrà fic #1 BALCANS
www.cultiusculturals.cat
FEBRER 2017
2 | MonogrĂ fic #1 | BALCANS
febrer 2017
Twitter: @CultiusCultural Facebook: /CultiusCulturals Instagram: @CultiusCulturals www.cultiusculturals.cat
3 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
L’editorial
Quatre anys de bitàcora
El Cultius Culturals va néixer al febrer del 2013. Encetàvem un projecte, el nostre primer projecte professional, tot just acabats de sortir de l’ou de la universitat. En aquell primer mes ja parlàvem d’art contemporani, de museus espantosos, de tradicions, i de crítica cultural. Des de llavors han passat quatre anys. Alguns amics també hi escrivien; i de mica en mica van anar venint els i les col·laboradores, les col·laboracions, els esdeveniments, les xerrades, les exposicions i altres esdeveniments.
Ara volem créixer una mica més, fer alguna cosa especial. Per això hem decidit començar una sèrie de monogràfics. En aquests no només farem un recull d’articles ja publicats, sinó que aprofitarem per revisionar-los, afegir contingut inèdit i, sobretot, posar-li molta passió per la feina escrita.
El primer de tots, que neix per l’aniversari, l’hem volgut dedicar als Balcans. Per què
Balkan? Perquè calia. Perquè venim del #novembreBalcànic, i anem cap a un projecte que ara mateix s’està gestant, i que aviat veurà la llum sobre aquest tema. Perquè allà lluny, al 2013, l’any de naixement del Cultius, vam anar junts, precisament, els integrants de l’equip, als Balcans, i des de llavors pressentíem que havíem de fer alguna cosa amb tot allò que vam viure, quelcom més que quatre articles escampats pel blog. Esperem, doncs, que aquest primer monogràfic en sigui el detonant de molts altres.
Equip del Cultius Gabino Martínez Guiomar Sánchez Rosa Mª Torrademé
4 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
Un museu de tots
El museu de les relacions trencades
GUIOMAR SÁNCHEZ
mateixa, i d’aquella relació, perdura en
Si mai aneu a Zagreb, Croàcia, no deixeu
aquest espai.
perdre l’oportunitat de visitar un museu molt curiós: The museum of broken
Més
poètiques
o
menys,
amb
més
relationships.
coherència discursiva o menys, amb més mala llet o menys, cadascuna de les
Unes sabates velles, un abric, una carta d’amor, un CD especial, un cor de peluix… són alguns dels elements que podem trobar
i que, aparentment, no guarden gaire relació entre ells, gairebé com un gabinet de curiositats del segle XXI, més ordenat i espaiat, amb parets blanques i suports
persones és lliure de definir el seu objecte
Crèiem que veuríem un museu sobre el conflicte dels balcans, però es tracta d’un conflicte que tothom ha tingut: l’amor
moderns. Llavors, amb l’ajuda d’una guia en
com vulgui i no se li canviarà en cap
format paper, et vas assabentant dels
moment.
diferents
de
Trobem, per exemple, una carta d’amor
cadascuna de les persones que han deixat
que no arribà a enviar-se perquè van deixar
algun objecte allà perquè, de fet, es tracta
a aquella persona, per mail, abans de
d’un museu que ben bé podria ser
poder-ho fer i decidí enganxar la carta a un
comunitari. Històries reals de persones
vidre i trencar-ho, com una mena de ritual
d’arreu del planeta, parlant del dolor que
de finalització.
van sentir quan l’amant els va deixar, quan
La iniciativa, en un principi, era crear una
van perdre l’amor a la guerra, o l’odi
exposició itinerant que fes la volta al món
terrible per aquella persona que no els va
per
tractar com es mereixien.
desaparèixer. Però la necessitat i l’èxit
Totes són històries vertaderes, viscudes i
rotund d’aquesta va fer que calgués un
explicades en primera persona pels propis
emplaçament fix, i aquest seria, finalment,
protagonistes; qualsevol persona pot deixar
el centre històric de la capital croata.
conflictes
sentimentals
un objecte i sentir que una part d’ella
a
després,
com
tantes
altres,
5 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
La gestació vingué donada per part de dos
teoria és privat, creant un espai on la línia
artistes croats:
entre la privacitat i allò públic esdevé quasi
Olinka Vištica productora de cinema, i
inexistent. Comences el dossier i l’acabes,
l’escultor Dražen Grubisic que, en tallar
no et deixes ni una coma perquè, en el fons,
amb la seva relació, decidiren crear, mig de
a tots ens agrada fer safareig i indagar en la
broma, un museu on col·locar els objectes
vida dels altres.
personals que els recordessin la seva vida
D’una punta i de l’altra del món; de Belgrad
conjunta. El 2006, amb l’ajuda d’altres
a Canadà i d’Indonèsia a Mèxic, són
amics, ho feren realitat i ho presentaren al
testimonis efímers de conceptes perennes,
41è Saló de Zagreb. Fou un èxit rotund, i de
com ho són els sentiments humans,
Zagreb passà a altres països balcànics,
universals i individuals alhora.
també a Argentina, Alemanya, Singapur, Indonèsia, i molts altres fins al 2010 amb una col·lecció gairebé el doble de gran a causa de les donacions que els visitants feren a cada expo. Aquell mateix any, els dos artistes decidiren que volien que fos un museu de veritat, permanent, i llogaren l’espai en el qual actualment es troba, essent aquest el primer museu privat de
Croàcia. Amb
això
se’ns
demostra
que
els
sentiments van més enllà de les fronteres, posant de manifest la seva universalitat: la dificultat de l’adéu, la ira o l’amor fallit, són els temes principals del museu que no pot deixar-te
indiferent
i
que,
de
fet,
reflecteixen la tradició cultural, política i social de cadascuna de les persones que hi
participa, convertint en públic el que en
Interior del museu. Pròpia: Zagreb, 2013
6 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
East Side Story
o la contraofensiva a l’homofòbia
GABINO MARTÍNEZ
en religions, teòricament diferents, però
Una petita sala del Muzej Suveremene
que portaven sobre si mateixes les mateixes
Umjetnosti
conclusions.
Zagreb
(Museu
d’Art
Contemporani), ens mostra una petita, o no
Quan vam escriure això no feia ni quatre
tan petita, realitat. La de l’homofòbia als
anys de l’enregistrament de les imatges,
Balcans. Es tracta de l’obra d’Igor Grubic,
avui fa més de sis anys, i malauradament la
East Side Story.
situació no ha canviat gaire.
A la dreta, unes coreografies posen encara
més tensió a la realitat que es pot seguir per la pantalla esquerra. Allà, s’intercalen
fins el setembre del 2014 no es va recuperar la manifestació pel 26J a Belgrad
imatges de dues manifestacions, una a Belgrad (Sèrbia) i una altra de la mateixa
De fet, fins al setembre del 2014 no es va
Zagreb
recuperar la manifestació pel 26J a Belgrad,
(Croàcia).
reivindicaven
la
Les
manifestacions visibilitat
de
en
aquella
ocasió
sota
prohibició
l’homosexualitat, però en ambdós casos es
governativa, amb l’excusa que no es podia
van trobar amb la violència, física i verbal,
garantir la seguretat. I que per tant, cedia
de grups d’extrema dreta organitzats, on
tota
s’afegiren diversos transeünts, potser no de
conservadors, que exigien, precisament,
forma espontània, en tant que portaven
que no se celebrés, tot i la poca presència,
sobre si mateixos uns prejudicis instal·lats
real, o teòrica, dels mateixos, tant a nivell
en els seus cervells. L’ultra nacionalisme va
social, civil o polític. L’any 2016 es va
portar a crear un imaginari molt concret de
celebrar, de nou, amb unes mesures de
quina era l’essència de les ètnies que van
seguretat extremes, d’aquelles que no saps
permetre la massacre entre elles i la
si protegeixen o donen ales als violents.
destrucció de Iugoslàvia; i entre molts altres
Retornant al Museu d’Art Contemporani de
elements, hi havia el tipus de família, basat
Zagreb, però, volem destacar que la
la
sobirania
als
grups
ultra
7 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
grandesa de l’obra de la qual parlem, recau,
deixen indiferent a cap visitant del Museu,
a banda del fet que estigui exposada en una
ja que aquesta és la intenció d’Igor Grubic.
de les ciutats protagonistes dels actes
Una cosa és el que ens han ensenyat fins al
homòfobs, en la interpretació dels quatre
moment, de com ens han educat, de quina
ballarins i ballarines que en el mateix
manera els mitjans de comunicació ens
escenari on es produïren els fets, van
maquillen uns fets, de com les ideologies
presentar la seva pròpia visió, i com a través
poden arribar a utilitzar una condició sexual
de la dansa es pot representar, fins i tot, la
per unificar, els seus, enfront d’un enemic
manipulació o l’autoengany. Però al mateix
inventat. I una altra, la realitat de les
temps, ens exposa, en els mateixos
persones i de com els seus actes sexuals,
escenaris, escenes de pau i reconciliació,
d’amb qui comparteixen o deixen de
mitjançant una dansa allunyada de la
compartir els seus orgasmes, sempre que
violència.
siguin
L’homofòbia és una patologia que és
representen cap amenaça per ningú.
consentits,
òbviament,
no
present en moltes cultures, països i
Versió revisada al febrer del 2017 del text
tradicions. Però que cal posar-hi remei. I
original del juny del 2014
obres com aquestes, de ben segur, que no
Instal·lació East Side Story d’Igor Grubic al Museu d’Art Contemporani de Zagreb. Fotografia pròpia
8 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
El pa d’or
i la construcció de la identitat nacional
GUIOMAR SÁNCHEZ
No cal fer un drip painting, tampoc –que
El 17 d’octubre de 2013 inauguraven la
es podria perfectament, però hi ha
Catedral Ortodoxa de la Resurrecció de
milions de maneres d’adequar una
Crist,
pintura catòlica ortodoxa als nostres
a
Podgorica,
Montenegro.
Nosaltres hi vam ser.
dies, d’això estigueu-ne segurs. Perquè,
Bé, el dia anterior, just quan feien les
doncs, s’han de fer murs tessel·lats a la
ultimacions de darrer moment. Vam
manera bizantina?
poder entrar-hi mentre encara eren
presents les bastides. Tot just estava acabada, des de la seva primera pedra
Cal, al 2013, fer pintures amb pa d’or com si fóssim a la Ràvenna paleocristiana?
el 1993. L’interior, tot decorat a la manera bizantina: daurats, geometria,
Jo us ho diré: per representar una idea,
tessel·les, etc. A més a més vam
la història d’un país, i construir, així, la
presenciar, en directe, com acabaven de
seva consciència nacional.
col·locar i polir el pa d’or a un dels murals, tal com si ens trobéssim a la
Ravenna del segle VI.
Voldria, aquí, llençar una pregunta: cal, el 2013, fer pintures amb pa d’or com si fóssim a la Ravenna paleocristiana? A la Sicília bizantina? No es pot agafar un artista actual?
9 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
La Guerra dels Balcans va ser als anys
Així es crea un relat que és la narració
noranta, però encara avui dia segueix
històrica,
emergint d’entre la memòria dels
aspectes de la història d’una localitat,
conciutadans balcànics, i han d’intentar
regió o estat. Es crea, doncs, una
redreçar-se, com més aviat millor, per
mitologia nacional que esperonarà a la
poder ser acceptats com a països
gent i, no només això, ratificarà i
plenament europeus –com si no ho
confirmarà el dret a ser país.
posant
èmfasi
en
certs
fossin, complint l’estereotip –altre cop l’alteritat! En el cas de Montenegro l’exemple és molt més clar, ja que fins fa
ben poc no era un país independent, sinó que era Sèrbia i Montenegro –es van separar el 3 de juny del 2006. De
Fotografia de l‘esquerra: treballadors aplicant el pa d’or, tècnica típica de la primera meitat de
manera que, del que es tracta és
l’Edat Mitjana.
d’alimentar
Fotografia de la dreta: interior de la Catedral.
la
identitat
nacional
rebuscant pel passat gloriós d’una regió, l’heroïcitat mítica com a cimentació d’una
nova
democràcia
moderna,
europea i post-balcànica, diríem. Així, igual com la Sturm und Drang alemanya mirava el passat medieval germànic, o la figura del Cid Campeador per una Espanya unida, o la importància de l’obra El Canigó durant la Renaixença; o l’exemple del mite fundacional que és el Rei Artur pels britànics.
Fotografies pròpies, Podgorica, 2013.
Trenkalòs. (2016) Façana d’un bloc de pisos a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina).
Trenkalòs. (2016) Biblioteca nacional de Bòsnia i Hercegovina (Vijednica), Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina).
Trenkalòs. (2016) Pont llatí (Latinska duprija), Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina).
Trenkalòs. (2016) Dona pregant al cementiri de Potočari (Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina) durant la commemoració i enterraments de l’onze de juliol.
Trenkalòs. (2016) Vista de la ciutat de Tuzla des del camp de refugiats de Mihatovidi (Bòsnia i Hercegovina).
Cultius Culturals. (2013) El pont del mil·leni, Podgorica (Montenegro).
Cultius Culturals. (2013) Fortalesa Kalemegdan a Belgrad, Sèrbia.
Cultius Culturals. (2013) Vista de la ciutat de Belgrad des del mausoleu de Tito, Sèrbia.
Cultius Culturals. (2013) Mural a la fortalesa de Novi Sad, Sèrbia.
12 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
Niš
la ciutat entre dos mons
GABINO MARTÍNEZ
bàrbars,
ROSA Mª TORRADEMÉ
hongaresos, grecs, búlgars, otomans i
Us recordeu de l'emperador Constantí I? Bé el seu nom complet era Flavio Valerio Aurelio Constantino i va ser tan important per la societat romana que se'l coneix pel sobrenom de Constantí el Gran
(o
Sant
Constantí
si
sou
ortodoxos). Potser us sonarà més si us dic que va fer oficial la religió cristiana a tot l'imperi en l'edicte de Milà de l'any
àvars,
bizantins,
eslaus,
serbis. En la memòria col·lectiva han quedat sobretot els diferents conflictes que hi
La seva situació a cavall entre orient i occident, entre Europa i Àsia i entre tants Imperis, ha fet que fos, durant gran part de la seva història, un camp de batalla
313. També va rebatejar l'actual Istanbul amb el nom de Constantinoble. Constantí va néixer l'any 272 a la ciutat de Niš (Sèrbia) i és d'aquesta bonica ciutat balcànica de la qual us volem parlar en aquest article. Fundada l'any 279 aC, és la tercera ciutat més gran del país i una de les més antigues. Ha estat sempre testimoni de les discòrdies entre orient i occident i tant és així que avui en dia encara conserva molts elements dels dos mons. Travessada pel riu Nišava, d'on n'ha pres el nom, durant la nostra era ha estat territori disputat per romans, huns,
hagué entre serbis i otomans: la ciutat
fou conquerida pels otomans l'any 1385, retornada als serbis el 1443 i tornada a reconquerir pels turcs el 1448,
allargant
aquesta
última
conquesta fins a 1878 (entremig hi hagué novament intents per part de serbis i austríacs de prendre la ciutat, però o no prosperaren o ho feren per un
període molt curt de temps). En definitiva, la seva situació a cavall entre orient i occident, entre Europa i Àsia i entre tants Imperis, ha fet que fos, durant gran part de la seva història, un camp de batalla.
13 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
Avui en dia es conserva una torre (Ćele
Entrats ja al segle XX, la segona guerra
Kula, Torre de les calaveres) en memòria
mundial va significar un nou capítol de
d'un dels intents dels rebels serbis de
brutalitat, i el govern nazi va fer una
conquerir la ciutat en l'anomenada
operació (coneguda com la 25) que va
batalla de Čegar (o primera rebel·lió
tenir com a resultat la invasió del Regne
independentista
El
de Iugoslàvia i la creació d'un govern
conflicte fou guanyat per les tropes
titella ja l'any 1941, el Govern de
otomanes i el comandant en cap (Vizier
Salvació Nacional de Sèrbia dirigit per
Hurshid Pasha) ordenà que els cranis
Milan Nedid. Aquella operació i el
dels
es
govern posterior té unes xifres de
col·loquessin en una torre per crear
repressió esgarrifoses. No entrarem al
precedent.
detall d'aquestes, però hem d'entendre
soldats
sèrbia,
serbis
L'orient
1804).
morts
d'occident
l'occident d'orient.
i
que per crear un discurs identitari tal, tot allò que s'allunyava de l'ideal "serbi" era l'enemic i aquí entraven serbis de tota la vida pel simple fet de ser comunistes, jueus o gitanos. Aquest període ens ha deixat edificis
testimonis d'horrors. Segurament els camps de concentració nazis de la segona guerra mundial són un dels paradigmes
d'aquest
record
arquitectònic. Les situacions viscudes, les converses, les violacions de drets, les matances, tot això es perd i només es Línia del temps dels diferents noms que ha rebut el territori de l’actual Sèrbia l’últim segle. Creació pròpia
manté gràcies a la memòria, primer, i a
la història després.
14 | Monogràfic #1 | BALCANS
Però
sempre
queda
febrer 2017
aquell
element
dogmàtics que estipulen qui té dret a viure i
arquitectònic que ens permet encendre
qui
no
en
té.
Uns
principis
l'alarma, que ens permet passar, només
malauradament
espacialment, per on passaren assassins i
dècades més tard als Balcans durant la
assassinats, torturadors i torturats. No és
guerra de Bòsnia, on davant les nostres
morbo, és dignificar el passat. És no oblidar
televisions se'ns presentarien imatges de
de què vam ser capaços de fer com humans
presos en camps de concentració.
tornarien
a
que
triomfar
civilitzats. Així, el camp de concentració de Crveni Krst (Creu Roja), Niš, ens recorda
No vull ni pensar què sentirien les i els
novament l'abast que tingué el tercer Reich
supervivents dels camps nazis en veure allò,
i la creació d'un sistema global d'esclavitud i
us ho imagineu? Tants anys de pedagogia i
repressió en tots els territoris ocupats, que
de cridar "mai més!", i de sobte tot tornava
es traduí en el cas de Crveni Krst en més de
a repetir-se, com si tot el sofriment no
30.000 presos (1941-44), dels quals en
hagués servit de res, com si simplement
moriren més de 12.000.
hagués estat el destí el que havia decidit que ells serien les víctimes d'aquell
Testimonis de la història que ens parlen
moment, sense per això, assegurar que les
sense dir res, que ens recorden que els
generacions
presos
patiment.
de
Dachau,
Mauthausen,
futures
serien
lliures
Auschwitz...i Niš foren tots víctimes de la mateixa brutalitat i dels mateixos principis
què hagués passat si no s'haguessin esforçat per transmetre el seu testimoni?
de
15 | Monogràfic #1 | BALCANS
Però, què hagués passat si no s'haguessin esforçat per transmetre el seu testimoni? Si no s'hagués treballat per conservar la memòria històrica? De ben segur que no ho podem assegurar, però a quants de vosaltres no us ha colpit la lectura d'un supervivent?
A quants de vosaltres no se us ha escapat la llàgrima en veure pel·lícules que relaten les històries de gent corrent que es va salvar per la bondat d'altra gent? Tota la feina darrere aquest material, darrere tota la documentació històrica és en el fons una eina per ajudar-nos a conviure amb l'altre, fem l'esforç de deixar de veure-ho com una realitat aliena a nosaltres i emprem-la per viure el nostre dia a dia.
Fotografies pàgines 12-13, interior del pati del camp de concentració de Niš, Sèrbia. Fotografies pròpies, 2013.
febrer 2017
16 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
El silenci
del Museu d’Història de Iugoslàvia
GABINO MARTÍNEZ
Iugoslàvia segueix, com si fos un fòssil,
El cel està ennuvolat. Cauen algunes
en l’antiga capital, actualment de Sèrbia.
gotes de pluja. Des de la casa de les
Allà
flors s’observa la ciutat de Belgrad. La
historiogràfica de cap passat, si més no
Santa Sava i un edifici de ciment
a primera vista. Segurament el pes de la
monopolitzen la vista general. Davant
guerra que va acabar no fa tants anys, i
del mausoleu de Tito sembla que el
unes ferides que encara segueixen
temps s’hagi aturat. Una senyora, amb
un paraigua plegat, llegeix fixament “Josip Broz Tito 1892-1980” en lletres
no
trobarem
una
lectura
el Museu d’Història de Iugoslàvia segueix, com si fos un fòssil, en l’antiga capital
daurades sobre marbre blanc. A la mateixa hora, a l’actual Bòsnia i
sagnant, farien inviable una lectura
Hercegovina, amb un cel assolellat,
oficial sense ferir sensibilitats. Encara
milers de persones, de totes les ètnies,
estan en qüestió moltes de les seves
surten al carrer. Algunes a passejar.
fronteres actuals. O potser ens ho
Altres a comprar. Però moltes a
expliquen mitjançant el silenci.
manifestar-se. A diferència del que ha seguit passant en els últims anys, no surten per mostrar la divisió entre ells, sinó la unió de classe. Són treballadores i treballadors contra la corrupció i a favor de la justícia, que no volen que segueixin venent el patrimoni públic. I a tot això el Museu d’Història de
17 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
El Museu és una mena de culte a la
balcàniques,
pot
explicar
com
va
persona de Tito, el seu mausoleu és
desmuntar-se tot plegat, després de la
l’epicentre, envoltat de les torxes que la
mort de Tito, un quatre de maig a les
joventut iugoslava li feia arribar pels
tres i cinc de la tarda.
vols del seu aniversari. Per fora hi ha estàtues sobre la gespa, no només d’ell,
Òbviament, ni això explica la història de
sinó de lectures que van fer artistes
Iugoslàvia, ni aporta cap visió reveladora
sobre la seva figura, o de l’antic estat, en
de l’antiga federació. Però si tot museu
general. En el mateix conjunt s’inclouen
d’història
un seguit de sales on es troben els
historiogràfic, aquesta, és una possible
regals que va rebre el mariscal de
lectura que s’extreu de la mateixa
diversos països i regions. A banda d’un
absència de relat. Un projecte que
centre d’interpretació i unes sales
escriu la seva història a través de la
ocupades per exposicions temporals,
figura d’un líder. Un mausoleu que es fa
avui, els artistes que exposen, són orfes
dir museu. Amb el líder s’equilibren les
de guerra. Encara són molt joves. Prova,
tensions ètniques pel bé del col·lectiu i
que encara estem massa a prop dels
les necessitats de classe. Amb la seva
últims bombardejos.
mort, el seu projecte, també mor. I
un mausoleu que es fa dir museu
ha
de
tenir
un
relat
queda la casa de les flors, el Museu, com el testimoni de la pau, un espai
Segurament no totes i tots estan d’acord
tranquil, un oasi en plena capital, aïllat
en la ideologia de Tito. El que està clar
del trànsit i els maldecaps diaris propis
és que la seva política interna i exterior
d’una complexa gran ciutat.
van donar a Iugoslàvia una etapa que poc feia preveure que acabaria com va acabar, si més no vist des del seu context
i
la
seva
equidistància.
Fotografia de l‘esquerra: interior del
Segurament aquell culte, que encara
Mausoleu de Tito. Fotografia de la
avui en dia té reminiscències molt
dreta:
presents a totes les repúbliques
Fotografies pròpies, Belgrad, 2013.
sala
d’exposició
temporal.
18 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
La guerra de Bòsnia
i el cas singular de Šahbegovići
ROSA Mª TORRADEMÉ
M’imagino que algun adult devia intentar
La informació és poder.
explicar a aquells marrecs què estava passant
El poder transforma decisions en fets. Els fets
i per què havien de dibuixar.
canvien vides.
El fet és que de sobte un vincle màgic i
On eres tu durant la guerra de Bòsnia?
invisible s’establí entre els nens de Catalunya i els nens de Bòsnia. Aquells nens que de
Jo feia dos mesos que havia fet tres anys
sobte van trobar-se enmig d’un conflicte no
quan va començar “oficialment”, aquell abril
tan sols bèl·lic sinó també ètnic. Un conflicte
de 1992. No en recordo quasi res, ni gent del
que els va violar les mares, les germanes, les
meu voltant parlant-ne, ni pantalles mostrant
àvies, els va prendre pares, germans, avis i en
imatges de pares amb fills fugint de les bales
molts casos també la pròpia vida.
dels franctiradors pels carrers de Sarajevo, ni
Però què en sabem de Bòsnia? Deixeu-me en
diaris denunciant el polvorí en el qual s’havia
primer lloc parlar-ne una mica.
convertit l’antiga Iugoslàvia.
Només un instant ha perdurat en la memòria d’aquella nena, una imatge, una veu explicant que hi havia una guerra en un lloc anomenat
Un conflicte que els va violar les mares, les germanes, les àvies, els va prendre pares, germans, avis i en molts casos també la pròpia vida.
Bòsnia i que els quadernets escolars que els papes havien comprat eren pels nens d’aquell país que sonava tan llunyà. Que cadascú havia de fer un dibuix a la primera pàgina, i que s’enviarien juntament amb llapis i colors.
Em pregunto com devia entendre la paraula guerra una criatura de tres anys, devia ja estar associada a quelcom negatiu?
Dona fugint de les bales durant el setge de Sarajevo (1992-1995). Font: AP Photo/Michael Stravato
19 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
Bòsnia i Hercegovina és un país situat a la
les altres ètnies. En temps de prosperitat i
península balcànica i unida a Europa per la
pau ningú tenia en compte en el seu dia a
serralada que en du el mateix nom
dia de quina ètnia era el seu veí. Si
(Serralada dels Balcans). Terra de boscos
preguntes a qualsevol bosníac, com convivia
espessos i valls celestials, d’eslaus d’ulls
abans de la guerra amb els serbis, et dirà
blaus
de
que es convidaven mútuament a casa per
contrastos, d’acollida i de pas. Degut a la
celebrar tant el Nadal com el Bajram (la
seva cèntrica situació geogràfica, ha estat
festa del xai). Aquesta situació de tolerància
territori disputat pels grans imperis que han
i convivència es transformà en una caça de
poblat Europa. Els últims tres grans
bruixes quan després de la caiguda de
protagonistes
l’URSS els països de l’antiga Iugoslàvia
i
d’hereus
bogomils,
d’aquesta
terra
història
de
conflictes foren l’Imperi Austrohongarès,
començaren
l’Imperi otomà i el Regne de Sèrbia. Com a
concretament quan Bòsnia ho féu.
conseqüència principal d’aquest fet tenim que en un territori relativament petit arribaren a conviure tres grans religions: cristiana
catòlica
(croates),
cristiana
ortodoxa (serbis) i musulmana (bosníacs, nom amb el que es coneixen els habitants musulmans de Bòsnia i Hercegovina). Això donà pas a una barreja cultural exquisida, sent-ne el màxim exponent la capital del país, Sarajevo, on esglésies catòliques i ortodoxes
conviuen
amablement
amb
multitud de mesquites. En termes de territori podem distingir tres grans zones poblades per majories de les tres ètnies (nord i est de majoria sèrbia,
sud-oest de majoria croata i la resta de majoria
bosníaca)
malgrat
que
en
cadascuna d’elles també hi ha minories de
a
independitzar-se
i
el parlament bosnià declarà la independècia del país el 5 de març de 1992, la qual fou reconeguda per la comunitat internacional Mapa de l’actual Bòsnia i Hercegovina. Actualment el país es divideix en la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Srpska
20 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
Després de celebrar un referèndum, el
La metodologia, doncs ja ens podem
parlament bosnià declarà la independència
imaginar que no té res d’envejar amb els
del país el 5 de març de 1992, la qual fou
mètodes més degradants i inhumans que
reconeguda per la comunitat internacional
els imperis anteriors havien aplicat sobre
però no pel partit dels serbis de Bòsnia
determinats grups socials, des de cremar i
liderat per Radovan Karadžid i el seu
destruir pobles sencers a exterminar o
homòleg serbi Slobodan Miloševid, els quals
perpetrar violacions en massa passant per
pretenien crear un únic estat que englobés
l’eliminació cultural via bombardeig o
a tots els serbis (única i exclusivament),
incendi de centres culturals com poden ser
independentment que aquests visquessin
universitats o biblioteques nacionals.
fora del territori de Sèrbia.
Aquest afany de separar el territori de
Després de conflictes d’aquest tipus, tan
majoria sèrbia es traduí en la constitució
sols romanen vides trencades i runes. Les
d’una nova república dins el territori de
vides trencades, tal fossin copes de vi fetes
Bòsnia
autoproclamada
bocins, es poden reconstruir amb paciència
República Srpska (o República sèrbia) i
i temps, molt de temps. No obstant això, les
constituïda oficialment l’agost de 1992.
esquerdes romandran visibles, en major o
Amb la proclamació d’aquesta república
menor grau depenent de la traça del
començà la neteja ètnica més brutal que
restaurador, però les runes són pedres i
s’ha vist a Europa des del genocidi armeni
ciment, material inert que simplement viu
(1915 -1923) o l’holocaust en mans del cap
aliè a les passions i desventures humanes.
de l’exèrcit dels serbis de Bòsnia, el general
Les pedres es poden agafar i tornar a
Ratko Mladid.
col·locar, poden esdevenir de nou el que
i
Hercegovina,
havien estat abans, només cal voluntat. I què és exactament això de la neteja ètnica? Doncs bàsicament exterminar (amb
Šahbegovidi era un poblet rural envoltat de
els mitjans que siguin necessaris) la
muntanyes a l’actual República Srpska a uns
població d’una determinada ètnia en un
40 km al nord-est de Sarajevo.
determinat territori. En el cas que ens correspon, acabar amb la minoria bosníaca de la república Srpska. Poble de Šahbegovidi, Trenkalòs 2016
21 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
Per a un observador extern no es
La raó per la qual la gent d’aquell petit
diferenciava massa de la resta de pobles
poble de muntanya es va salvar de
que es trobaven a escassos quilòmetres
l’aniquilació salvatge es va començar a teixir
més enllà, i per als propis habitants tampoc
durant la segona guerra mundial quan dos
fins que arribà la guerra. De sobte aquell
vells amics es van trobar separats en dos
indret es convertí en una illa de bosníacs
bàndols contraris i, desobeint la planificació
envoltada de pobles de majoria sèrbia,
militar, van deixar per un moment de ser
quedant sentenciat a ser escenari de la
carcasses humanes que segueixen ordres
vergonya humana.
per ser persones i recordar-se que al final d’una guerra el que queda són persones i
L’home necessita simplificar per entendre el
les relacions entre elles.
món però el món no ho és pas de simple i poques vegades l’entén en tota la seva
Així, l’amic bosníac salvà la vida de l’amic
dimensió. Si la realitat fos blanca o negra,
serbi, i aquest fet marcà tant les seves vides
Šahbegovidi hauria estat destruït i tota la
que la seva història es transmeté als fills i
seva població aniquilada com ocorregué en
als néts. Els fills en parlaren i malgrat que
tants altres pobles de majoria musulmana.
potser ja no en feren massa cas de les
Si més no, la història de la humanitat està
batalles de guerra, els quedà el saber que
plena de casualitats i moments èpics i
un dia el pare d’aquell nen havia salvat la
Šahbegovidi n’és un exemple.
vida del teu.
Si vau tenir algun familiar batallant a la
Passaren els anys i un dia de sobte tu i
guerra civil espanyola, suposo que us
aquell nen torneu a estar separats per dos
sonaran
moments
bàndols d’una guerra i saps que ara et toca
d’extrema sort o de persones que en un
a tu tancar el cercle i tornar el favor, ni que
moment
tothom et digui el contrari, ni que ell sigui
les
històries
determinat
de
van
canviar
completament el destí d’altres persones.
bosníac i tu serbi.
I per l’acció d’un sol home, un poble sencer s’escapa de la mort indiscriminada; tan sols les pedres pateixen la ira irracional.
22 | Monogràfic #1 | BALCANS
I per l’acció d’un sol home, un poble sencer s’escapa de la mort indiscriminada; tan sols les pedres pateixen la ira irracional. Les ferides de guerra en aquest cas es tradueixen en famílies que ho han perdut tot menys la vida i que han de tornar a començar. I en la majoria de vegades no ho fan al mateix lloc d’on els van expulsar perquè se senten sols i abandonats amb força per tirar endavant però no per massa més. I aquí és quan la història de
Šahbegovidi torna a fer un salt inesperat. Aquell home salvat per un serbi, emigrat a Espanya després de la guerra coneix un català, en Jordi, i li parla del seu poble, de tot el que va passar i de com ha quedat. I aquell català no es pot treure les seves paraules del cap i decideix passar a l’acció i impedir que la neteja ètnica triomfi, ni que tan sols sigui en aquell indret.
Poble de Šahbegovidi, Trenkalòs 2016
febrer 2017
23 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
Šahbegovići
Art per combatre la neteja ètnica
ROSA Mª TORRADEMÉ
conflictes i per ajudar a les víctimes de la
“La Marta i en Guillem no van voler seguir. Hi
neteja ètnica després de la guerra de Bòsnia.
havia mines? No ho sabíem, i la por de les
Aquest projecte nascut l’any 2000 ha permès
mines et paralitza. Et bloqueja del tot. Però
no només reconstruir un poble arrasat (entre
vaig voler avançar una mica més en aquell
altres objectius del projecte), sinó fer que
poble desert, destruït pels incendis i per les
moltes famílies hagin pogut tornar a casa seva
explosions. Em va costar veure la primera
o si més no recuperar el terreny dels seus
casa. Estaven tan malmeses que quatre
avantpassats.
herbes aconseguien tapar-les del tot…” Però la idea mai fou simplement reconstruir Extracte del llibre “50 mestres i un alumne”
Šahbegovidi, no, l’aspiració era crear un
de Jordi Rodri.
referent. Un referent que servís d’exemple de com les coses es poden fer bé, un referent
Així és com en Jordi, aquell català que havia
que llancés un missatge al món, el triomf de
conegut el bosníac salvat per un serbi, narra
l’art i la raó sobre la barbàrie.
la
primera
vegada
que
va
trepitjar
Šahbegovidi. Fundador del Grup d’Estudis
I us preguntareu com un petit poble perdut
Pedagògics i de l’entitat TRENKALÒS, en Jordi
entre les valls pot esdevenir tal referent.
Rodri és un expert en Bòsnia i la guerra dels
Doncs amb imaginació i perseverança. El que
Balcans. De la seva experiència en el terreny
potser
passant combois humanitaris, després del
esbojarrada (pintar un mural en una façana)
conflicte va decidir fundar TRENKALÒS, una
va esdevenir un mètode pedagògic. Les
organització dedicada a la formació en
parets
cooperació internacional. Gràcies al projecte
agafaven forma i a la vegada anaven
Dobrodošli
apareixent dibuixos de llocs emblemàtics de
(Benvinguts)
centenars
de
catalans han pogut experimentar en viu què significa ser cooperant i com es treballa per resoldre
va
començar
s’anaven
sent
aixecant,
una
les
idea
teulades
24 | Monogràfic #1 | BALCANS
Bòsnia
i
Hercegovina
febrer 2017
façanes
Temps més tard van aparèixer dibuixos als
d’aquelles cases rurals de murs grocs. Els
murs de les cases del poble i tothom es
habitants,
preguntava qui podia haver estat l’autor de
en
un
a
les
primer
moment
estupefactes, s’anaven sentint més i més
tals obres.
orgullosos de tenir obres d’art a casa seva, i qui no en tenia, es començava a sentir
Per sort una nit l’àvia Sema, l’única persona
menystingut.
que va viure al poble durant la guerra, va poder desvelar el misteri en descobrir que
El pont de Mostar, la biblioteca de Sarajevo,
els autors dels dibuixos eren els Olovkis, uns
paisatges rurals de Bòsnia, un museu a l’aire
éssers màgics que habiten els boscos de
lliure del qual pocs en coneixen l’existència.
Bòsnia i que a les nits es dedicaven a crear
Després de més de 15 anys de treball i
obres d’art.
esforç, la majoria de cases han estat
I potser varen ser també els Olovkis, els que
reconstruïdes i molts dels habitants han
fa més de vint anys em van dir que dibuixés
pogut tornar. La idea és ara potenciar el
en una llibreta que s’havia d’enviar a
turisme rural a petita escala per tal de
Bòsnia, els que creien que amb un simple
dinamitzar econòmicament el poble i donar
dibuix es podia fer somriure un nen atrapat
a conèixer la seva història a la vegada que
en un món de psicòpates, els que creien
se segueix reforçant el vincle Bòsnia-
que amb petits gestos es pot canviar la
Catalunya mitjançant els camps de treball i
realitat de persones amb nom i cognom.
l’intercanvi cultural entre joves catalans i joves bosnians.
Pinzells en comptes de Kalashnikovs, música en comptes del soroll brutal de l’impacte de les bombes. Doneu llapis (Olovke en Bosnià) i colors als vostres fills i que dibuixin, que dibuixin el món que volen, i mentrestant,
expliqueu-los la llegenda de Šahbegovidi que diu que un dia uns joves estrangers van arribar al poble i van reconstruir-lo.
començar a Cooperant restaurant una façana de Šahbegovidi, Trenkalòs 2016
25 | Monogràfic #1 | BALCANS
febrer 2017
Els Olovkis representen aquella infància
aprengui les conseqüències d’un conflicte
innocent, que deixa anar la imaginació i sense
ètnic per no repetir-les. Desafortunadament,
malícia imagina un món on tot és possible i on
aquesta crida cada cop té menys energia, fins
tothom conviu sense dolor, sense llàgrimes ni
i tot els propis habitants de Bòsnia, els nens
traumes.
que
no
van viure
la guerra, creixen
radicalitzats pel que senten dels seus pares i Representen aquella part de nosaltres que
odien fantasmes que ni coneixen, segueixen
s’esforça per resoldre conflictes mitjançant el
havent-hi escoles on se separen els nens per
diàleg i l’enteniment, aquella part de
ètnia, el govern de la República Srpska no
nosaltres que davant situacions extremes,
deixa passar cap oportunitat per reafirmar-se
sovint incomprensibles, opta per fer ús de
en la seva voluntat d’annexionar-se amb
l’art, la cultura, per transmetre la seva
Sèrbia i no falten els generals bosnians que
desafecció i les seves ganes de canviar el que
l’amenacen.
no li sembla just en comptes d’optar per la via
Malgrat tot és precisament aquí on nosaltres
fàcil, la de simplement destruir-ho tot per
podem tenir un paper fonamental, on
després quedar-se paralitzat en el buit sense
l’intercanvi
saber què fer.
personals pot beneficiar les dues bandes,
cultural,
d’idees,
d’històries
amplifiquem la veu de Bòsnia, informem-nos Bòsnia i Hercegovina segueix dessagnant-se
del que va passar, anem-hi si podem, però
després de més de vint anys, l’atur juvenil, la
tractem-la amb cura i respecte, Bòsnia és una
corrupció, la manca d’infraestructures i
ferida que encara no s’ha tancat. Som lliures
l’extrema complexitat estructural de les
de decidir si volem contribuir a fer que
institucions fan que sigui un país frenat, un
guareixi o volem seguir ignorant que existeix.
país amb potencial humà que es veu obligat a emigrar; però també un país que no es tapa
Nota d’agraïment:
els ulls, un país que a disgust de molts segueix
Aquests dos articles sobre Šahbegovidi no
obrint fosses comunes i identificant víctimes i
haurien estat possibles sense Trenkalòs, els
perpetradors, un país que es recorda cada
habitants de Šahbegovidi i el grup de
any de la tragèdia col·lectiva que va viure, un
cooperants del camp de treball d’aquest any
país que clama al món que se’l miri i que
2016. Gràcies per portar-me a Bòsnia i tornarme la humanitat que els anys m’havien robat.
CULTIUS CULTURALS
www.cultiusculturals.cat
Published on Feb 24, 2017
Primer monogràfic del blog Cultius Culturals. Articles ja escrits, revisats i inèdits de temàtica balcànica.
