L’HOME I LA MUNTANYA
Carlos Suarez-Kilzi
L’HOME I LA MUNTANYA
Resum de la proposta:
Ell, amant de la muntanya i carregat de la curiositat del nouvingut, m’obrí les portes d’un paradís desconegut per mi; desconegut malgrat ser casa meva.
Seguint el traçat que deixaven les seves passes, experimentava la pau i la plenitud que només s’experimenta quan tot encaixa i se sap que no es voldria estar enlloc més. El sentit de l’aventura que infusiona el descobriment i l’exploració de nous paisatges, la sensació de superació en coronar un cim, la pau que dona la solitud i el silenci... totes sensacions que imagino experimentaven els grans exploradors en segles passats, sensacions que em transmeten imatges d’una època en què els avanços tecnològics feren possible que l’equip fotogràfic es convertís en un nou company de viatge dels aventurers i que permeteren capturar totes aquestes sensacions en un moment infinit. Com a amant de la fotografia, i de la bellesa, no podia evitar documentar les nostres expedicions, sense cap idea concreta, sense cap objectiu, només amb l’afany de capturar la bellesa del que ell m’anava descobrint, del que descobríem junts.
Mirant enrere, aquest arxiu de fotos s’ha transformat en la mirada des de fora, des d’un punt de vista en tercera persona -el meu punt de vista-, d’ell i del seu amor per la muntanya, de la seva voluntat d’enfrontar-se als reptes que li proposaven aquests gegants i de la seva presència dins la immensitat del paisatge durant el camí, immortalitzada en un segon. Un projecte fotogràfic que busca mostrar aquesta unió de l’home amb la muntanya, de la seva connexió amb la natura, del seu desig irrefrenable per conèixer-la, per explorar-la, i experimentar-la en primera persona, i del meu amor per ell i per tot el món desconegut que he pogut explorar seguint les seves passes.
Projecte desenvolupat entre 2020 i 2024.
Descripció i desenvolupament de la proposta:
Origens del projecte:
Mai he sigut una persona esportista. Tampoc se m’hauria pogut qualificar d’amant de la natura, m’agradava, sí, com a qui li agraden els llibres o les pel·lícules, com a una idea llunyana, una idea reconfortant d’un paradís que podries experimentar en primera persona si volguessis, si tinguessis la voluntat d’aixecar-te un dia i anar-hi, però com a subjecte de manual de la definició de “persona de ciutat”, la terrassa d’un bar, el cine, o quedar-se a casa per descansar era sempre una opció més raonable. No és d’estranyar, a casa mai ningú m’havia contagiat “l’amor per la natura”, ni les ganes de viure-la en primera persona. Anàvem els estius a la platja, com fa la gent de ciutat, i poca cosa més.
Jo mai m’hi vaig sentir atret pel mar però, i evidentment tampoc per la platja, i menys a l’estiu quan es converteix en un lloc “de descans i desconnexió” més atrafegat que les pròpies ciutats de les que intentàvem escapar. No em passava el mateix a la muntanya. Les poques vegades que hi havia anat en família, com a “pixapins”, sempre una cosa excepcional, sentia una sensació completament diferent, una vibració més alineada amb el meu jo interior. Aquestes poques experiències no van aconseguir que a la meva edat adulta, amb llibertat per moure’m i explorar a voluntat, hi poses una intenció real per experimentar aquesta sensació, o per explorar que era aquesta vibració que havia sentit en aquelles ocasions excepcionals.
Així van passar uns quants anys de la meva vida adulta, fins que va arribar ell.
Saps que has trobat una persona especial quan encaixeu com peces en un puzle, i t’adones que us compenseu l’un a l’altre. Entre altres coses, ell va compensar la meva manca de motivació i voluntat per sortir de casa, de la rutina, de la ciutat, amb la seva curiositat, les seves ganes d’explorar, i el seu amor real per la natura, especialment el seu amor per la muntanya.
Així va començar una etapa d’aventures, d’explorar tots els secrets que les muntanyes que ens envoltaven amagaven a simple vista al llarg dels camins que les recorren i que sumant més i més metres, de distància però també d’altitud, acaben portant-nos als seus cims. No negaré que molts cops patia, fins i tot algun cop em rendia i no arribàvem a la meta, però sempre aquest patiment es veia generosament recompensat per la bellesa que se’ns descobria, i per la sensació de superació acompanyada amb una pau difícil d’explicar, que genera el fet d’aconseguir arribar al final, la pau i la plenitud que només s’experimenta quan tot encaixa i se sap que no es voldria estar enlloc més. El sentit de l’aventura que infusiona el descobriment i l’exploració de nous paisatges, la sensació de superació en coronar un cim, la pau que dona la solitud i el silenci... totes sensacions que imagino experimentaven els grans exploradors en segles passats, sensacions que em transmeten imatges d’una època en què els avanços tecnològics feren possible que l’equip fotogràfic es convertís en un nou company de viatge dels aventurers i que permeteren capturar totes aquestes sensacions en un moment infinit. Com a amant de la fotografia, i de la bellesa, no podia evitar documentar les nostres expedicions, sense cap idea concreta, sense cap objectiu, només amb l’afany de capturar la bellesa del que ell m’anava descobrint, del que descobríem junts.
Mirant enrere, aquest arxiu de fotos s’ha transformat en la mirada des de fora, des d’un punt de vista en tercera persona -el meu punt de vista-, d’ell i del seu amor per la muntanya, de la seva voluntat d’enfrontar-se als reptes que li proposaven aquests gegants i de la seva presència dins la immensitat del paisatge durant el camí, immortalitzada en un segon a través de la meva mirada. Un projecte fotogràfic que busca mostrar aquesta unió de l’home amb la muntanya, de la seva connexió amb la natura, del seu desig irrefrenable per conèixer-la, per explorar-la, i experimentar-la en primera persona, i del meu amor per ell i per tot el món desconegut que he pogut explorar seguint les seves passes.
Ara ja no les visitem tan sovint, a les muntanyes, tot i quedar-nos molt per conèixer i explorar. Suposo que ell, i la seva ànsia d’explorar el territori ha minvat, ja no és un nouvingut, i jo, com ja he dit, no sóc qui va per davant en les nostres missions d’exploració, i tampoc tinc l’empenta de l’explorador, necessària per a promoure noves
aventures. Hi tornarem, n’estic segur, però de moment em queda el bon record de tota aquella bellesa, tota aquella immensitat que l’Home i la Muntanya em van regalar, immortalitzada en milers de fotografies, de les quals una petita part es presenten a aquest projecte.
Com s’ha fet?:
Com ja s’ha dit, el contingut documental que forma aquest recull gràfic que busca mostrar la relació entre l’Home i la Muntanya sorgeix de manera espontània, sense una idea clara de projecte, i gràcies a l’acte inconscient de voler preservar moments que discorrien en escenaris de gran bellesa. Així doncs, després d’innumerables rutes, kilòmetres recorreguts, paisatges explorats, cims coronats, durant diversos anys, i revisant el material produït, i jugant amb enquadraments, buscant l’edició que elevés l’atmosfera natural de les fotos, que aconseguís transmetre el que jo, com a espectador, havia experimentat en primera persona, m’he trobat amb un material especial, com qui troba un bagul empolsinat a un àtic on ningú havia pujat en molt de temps, i descobreix un diari fotogràfic d’aventures passades. Així em vaig sentir en acotar aquest extens arxiu, en trobar-me amb l’edició justa, i en reflexionar sobre el sentit de tot plegat i del procés inconscient que m’ha portat fins aquí.
Val la pena mencionar, que les eines que tenim a la nostra disposició avui dia, fan molt més fàcil la tasca documental, respecte a la d’aquells primers aventurers que van poder fotografiar paisatges que fins llavors únicament s’havien revelat a aquells que havien pogut formar part presencial de la seva immensitat.
Tot muntanyista sap que és molt important comptar únicament amb el material més indispensable per aconseguir fer la ruta de manera segura i eficient. Aquesta premissa de portar el mínim, pensant en la lleugeresa de la motxilla i buscant la mínima dificultat afegida, m’impulsà sempre a evitar la càrrega de l’equip fotogràfic, tot i saber que de ben segur ensopegaríem amb escenaris de gran bellesa, on amb tota seguretat trobaria a faltar les eines que em permeteren capturar la millor imatge possible. Sempre però, s’imposava la practicitat i la lleugeresa, i per això, per norma general, l’equip fotogràfic en gran part es quedava a casa, en part també pel fet de prioritzar l’experiència a la voluntat de documentar-la -mai vam enfrontar cap muntanya amb la intenció de fotografiar-la, sinó amb la voluntat de conèixer-la, d’explorar-la, de viure-la-.
La fotografia documental de les nostres aventures però, era sempre una conseqüència inevitable per mi, que no estava programada, però que en trobar-me davant de composicions impossibles d’ignorar per un amant de la imatge i la bellesa, l’impuls de capturar aquests enquadraments era irrefrenable. Per sort, sempre m’anticipava a aquest escenari i com sempre, sigui a la muntanya com a la ciutat o en quasi qualsevol altra situació, portava a sobre alguna eina de butxaca, que molts cops és suficient per documentar les petites grans epopeies que anàvem vivint. Així doncs, la gran majoria de les imatges que conformen aquest arxiu d’imatges que documenten les nostres aventures estan fetes amb equip fotogràfic molt senzill, que es convertí en l’equivalent contemporani -compacte i lleuger- d’aquells primers equips fotogràfics rudimentaris - voluminosos i pesats- que van permetre, per primer cop, compartir la bellesa de llocs recòndits mitjançant una imatge. Gràcies a tot plegat, el resultat és sempre real, natural, espontani. Composicions capturades molts cops en una mil·lèsima de segon, dins d’un ambient que és a parts iguals, estàtic i en constant moviment.
Objectius:
L’objectiu d’aquest projecte és produir una exposició que transmeti les emocions i sensacions que han generat la captura de les fotografies, combinant les mateixes fotos amb una introducció en forma de text com a presentació de les imatges, ja que la idea de que les imatges han de parlar per si soles, si bé és important, crec que en alguns casos conèixer les històries que les acompanyen és igual d’important que les imatges, per tal d’infusionar
el resultat visual amb la sensibilitat i les vivències que l’han produït. Aconseguir mostrar l’Home com a part de la Muntanya, com de màgica pot ser aquesta relació, la bellesa d’una natura que cal preservar, i com podem formar part d’ella, gaudint-la i experimentant-la en primera persona, des del respecte i la humilitat davant la seva immensitat, i com tot plegat ens pot ajudar a valorar la seva importància, i la seva transcendència.
En definitiva, amb tot plegat, intentar crear juntament amb text i imatges, una nostàlgia per llocs visitats o no per l’espectador, però que al cap i a la fi, despertin una emoció, una emoció semblant a la que jo, com a autor, com a explorador, com a espectador present però en certa manera extern, de la relació màgica entre l’Home i la Muntanya, he experimentat.
Relació dels aspectes tècnics del projecte: nombre de còpies, dimensions, suports, etc.
El present projecte ve representat visualment per una selecció de fotografies d’entre les centes realitzades entre els anys 2020 i 2024, al llarg de rutes de muntanya dins del territori català. A continuació es defineixen els aspectes tècnics de la proposta expositiva:
Nombre de fotografies: 16 - 34
Dimensions: 80x100 / 40 x 50cm / 20 x 25cm
Suport: fotografia digital impresa sobre paper “Fine Art” qualitat museu, 310gr o paper Hahnemühle Photo Rag 308gr, emmarcades en marcs individuals de 50 x 70cm amb passe-par-tout de color blanc, o agrupades en doble planxa de metacrilat.
Segons la quantitat màxima de fotos, es proposen diversos plantejaments de muntatge:
Muntatge opció 1:
- panell informatiu rígid, amb impressió sobre paper fotogràfic acabat amb película mate, sobre cartró ploma, tamany A2 (420x594cm).
- 17 fotos en format 40x50cm emmarcades individualment
- 16 fotos en format 20x25cm agrupades en quatre fileres de 4 fotos, separades en dos grups, adherides sobre un panell de policarbonat translúcid rígid de 120x80cm, amb una planxa de policarbonat transpa rent de les mateixes dimensions per davant, formant dos panells de 120x80cm contenint cada un 8 fotos organitzades en dues fileres de 4 fotos.
Muntatge opció 2:
- panell informatiu rígid, amb impressió sobre paper fotogràfic acabat amb película mate, sobre cartró ploma, tamany A2 (420x594cm).
- 34 fotos en format 40x50cm emmarcades individualment
Muntatge opció 3:
- panell informatiu rígid, amb impressió sobre paper fotogràfic acabat amb película mate, sobre cartró ploma, tamany A2 (420x594cm).
- 12 fotos en format 40x50cm emmarcades individualment
- 4 fotos en format 80x100cm emmarcades individualment entre doble planxa de polocarbonat
Muntatge opció 4:
- panell informatiu rígid, amb impressió sobre paper fotogràfic acabat amb película mate, sobre cartró ploma, tamany A2 (420x594cm).
- 16 fotos en format 40x50cm emmarcades individualment
Muntatge opcions alternatives :
- Combinació de qualsevol de les opcions anteriors, sempre amb un mínim de 16 fotografies en format mitjà (40x50cm) o aproximat. Es considera que aquest és el mínim per representar de manera fidel la idea del projecte. Ja que es tracta d’una exposició pendent de producció, el muntatge final esta obert a recomanacions per part de l’organització.
L’HOME I LA MUNTANYA -
IMATGES DEL PROJECTE -
Carlos Suárez-Kilzi (Venezuela, 1985)
Arquitecte, fotògraf i artista espanyol d’origen sirià i veneçolà, vivint i desenvolupant la seva activitat professional a la ciutat de Girona.
Graduat en arquitectura per l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, impulsat per inquietuds personals i l’interès per l’activitat internacional, en 2011 duu a terme estudis d’arquitectura i història de l’art en el Politècnic de Milà, a Milà, Itàlia.
Aquesta mateixa inquietud li empeny a formar part en diferents tallers internacionals entre els quals s’inclouen els realitzats a la Universitat de Girona, conjuntament amb la Universitat de Cardiff, així com també amb la col·laboració duta a terme amb l’organització del festival “Temps de Flors” de Girona, on treballa amb l’artista conceptual Terry Berlier, professora de la Universitat de Califòrnia Berkeley, en el desenvolupament d’una actuació efímera dins del marc del festival gironí. Així mateix, al mateix festival, resulta guanyador en dues ocasions del concurs intern de la EPS-UdG per a l’execució d’una intervenció efímera, representant la Universitat de Girona, i que es van executar el primer en 2010, i el segon en 2012.
En 2015, forma part del programa de professorat auxiliar dels estudis d’Arquitectura curso 2015-2016, tutoritzant estudiants del tercer curs. El curs 2020-2021 s’incorpora com a professor associat al DAEC, en l’Àrea de Projectes Arquitectònics, impartint docència a les assignatures Projectes 1 (1r curs), Projectes 9 (5è curs), i Projecte de restauració arquitectònica (optativa 4t/5è curs).
Des de 2015, un any abans d’acabar els estudis, i fins a mitjans de 2022, desenvolupa l’activitat professional com a arquitecte col·laborant amb diferents estudis d’arquitectura de renom, combinat amb l’activitat professional per compte propi dins de l’àmbit de l’arquitectura i la fotografia.
A partir de 2022, redueix l’activitat com a arquitecte per centrar-se en el desenvolupament professional en el món de la fotografia, les arts plàstiques i la direcció d’art, continuant la seva formació realitzant estudis d’art en diferents àmbits com el gravat i la ceràmica, així com l’especialització en fotografia i post-producció fotogràfica.
Dins el camp de la fotografia, compta amb fotografies i fotoreportatges publicats a reconegudes revistes d’arquitectura i disseny d’àmbit nacional i internacional, així com diverses publicacions i monogràfics tant en format imprès com en digital.
També dins del marc de la fotografia, es reconeix la feina feta i la propia visió fotogràfica per part del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), amb la invitació com a ponent a la conferència inaugural sobre fotografía i la visió, comprensió i interpretació de l’arquitecte sobre el paissatge i l’entorn urbà dins del marc de l’Exposició “L’Àlbum de l’Arquitecte. Clara Gromaches. Entropia i paisatge urbà a l’Índia” a la seu del COAC Olot, Març 2021.
Desenvolupament de projectes artístics i de direcció d’art.
Des de 2022, després de gairebé 10 anys d’activitat professional com a arquitecte, desenvolupant projectes que van des de la petita a la gran escala, passant per intervencions efímeres en diferents festivals de reconegut prestigi, decideixo donar més pes al vessant professional enfocat en les arts, reduint l’activitat com a arquitecte per a desenvolupar diversos projectes fotogràfics, de disseny, de direcció d’art i de desenvolupament de projectes plàstics, amb la voluntat d’explorar i experimentar amb tècniques i conceptes derivats de les Belles Arts.
Fotografia.
Formació:
- Estudis de fotografia de producte i postproducció. Escola de fotografia de Girona ERAM, actualment.
- Estudis de composició fotogràfica i maneig de l’aparell fotogràfic. Escola Municipal d’Art de Girona 2017.
Fotografia editorial publicada:
Dins del camp de la fotografia, compto amb fotografies i fotoreportatges publicats en reconegudes revistes d’arquitectura i disseny d’àmbit nacional i internacional, com a Arquitectura Viva i AV Projectes, ON Disseny, Baumeister Magazine (Alemanya), L’Architecture de Aujourd’hui (França), entre altres, així com diverses publicacions i monogràfics tant en format imprès com en digital com Dezeen, Archello, DesignBoom, ArchDaily, o Afàsia.
Algunes publicacions destacades:
- AFL | Arquitectura en façanes lleugeres i finestres num. 30. Madrid/Barcelona 01/2018
- AV MONOGRAFIES/MONOGRAPHS | Revista AV Monografies num. 193/194. Espanya/Spanish Yearbook 2017. Madrid 2017 (PORTADA)
- CINTRA | Revista Cintra num. 130. Transició natural. Madrid 2016 (PORTADA)
- ON/DISSENY | On/Disseny num. 361/362. Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2016. Barcelona 2016.
- Llibre l’ALFOLÍ DE LA SAL DE L’Escala | Ajuntament de l’Escala. L’Escala, Girona 2018
Paral·lelament, i entenent la fotografia com una eina molt important dins de l’entrenament de la visió crítica de l’artista, i com a eina d’anàlisi i d’interiorització del nostre entorn, tan pròxim com llunyà, he anat produint i acumulant un fons fotogràfic derivat de l’interès propi per l’estudi i el desenvolupament d’aquesta visió crítica, i de l’interès per les formes, la materialitat, l’ús i l’apropiació dels usuaris, i l’atmosfera dels llocs.
Projectes fotogràfics personals:
- Nu. Des de la intimitat (2023- )
El retrat nu com a màxima representació de la intimitat i la vulnerabilitat de la persona envoltada pel seu espai segur, la casa. Relació entre l’espai i les persones que l’habiten.
- Costumbrismo fantasmagórico (2023).
“Què passa si morim i no passem a la següent dimensió? Què passa si la nostra essència queda vinculada al món terrenal i ens convertim en fantasmes? Desenvolupem una nova quotidianitat espectral paral·lela a la del món dels vius? Aquest projecte fotogràfic és una exploració visual d’aquestes teories.”
- Postals. Una vida de viatges. (per sempre en desenvolupament)
L’irrefrenable impuls de tornar a casa amb un recull d’imatges que documentin els llocs visitats en innumerables viatges crea aquest arxiu en constant expansió de “postals”.
- Arquitectures. Cityscapes. (2008- ).
La formació en estudis d’arquitectura produeix un ull crític sobre els elements edificats que ens envolten? o és al
revés? Entenent la fotografía com una eina molt important en l’entrenament de la visió crítica de l’arquitecte, i com a eina d’anàlisi i de interiorització de l’entorn que ens envolta, tant proper com llunyà, s’ha anat produint un fons fotogràfic derivat de l’interès propi per l’estudi i el desenvolupament d’aquesta visió crítica, i de l’interès per les formes, la materialitat, l’ús i l’apropiació dels usuaris, i l’atmòsfera dels llocs.
Conferències:
- Conferència inaugural sobre fotografía i la visió, comprensió i interpretació de l’arquitecte sobre el paissatge i l’entorn urbà dins del marc de l’Exposició “L’Àlbum de l’Arquitecte. Clara Gromaches. Entropia i paisatge urbà a l’Índia” Seu del COAC Olot, Març 2021.
Art i direcció d’art.
Per a una ment creativa i amb inclinació artística, a vegades és difícil limitar-se a una única disciplina per a explorar i desenvolupar aquesta creativitat, que lluny de considerar-se dispersió, és una voluntat de retroalimentació entre les diferents disciplines artístiques i tècniques artesanes. Això produeix una inquietud i curiositat constant per diferents branques de l’art i l’artesania. Saber com funcionen, els seus processos, les seves tècniques, les seves possibilitats i, en definitiva, descobrir que es pot aconseguir o expressar amb cadascuna d’elles. Aquesta acumulació de coneixements se solapen els uns amb els altres i creen, idealment almenys, un artista més complet i amb moltes més eines amb les quals experimentar i crear. La cerca de valors estètics i un llenguatge plàstic propi m’han portat a l’estudi i experimentació amb diferents tècniques i materials, pertanyents a diferents arts, aplicant-les al desenvolupament de peces d’art i en projectes de direcció d’art.
Estudis artístics:
- Actualitat - Estudis de creació tèxtil. Taller Duduá, Barcelona.
- 2022 - actualitat - Estudis de tècniques de gravat artístic. Escola Municipal d’Art de Girona.
- 2024 - Estudis d’aplicacions de fibres naturals. ESCOLA DE BELLES ARTS DE SALT (Girona).
- 2023 - Estudis de modelatge i fabricació de motlles per a reproducció de peces ceràmiques. ESCOLA DE CERÀMICA DE LA BISBAL (Girona).
- 2019 - 20 - Estudis de tècniques pictoricas i preparació de bases i pigments. Escola Municipal d’Art de Girona.
- 2015 - 2020 - Estudi de tècniques experimentals de representació. Escola Municipal d’Art de Girona.
- 2011 - Estudis de história de l’art contemporani. POLITÈCNIC DE MILÀ. Itàlia.
- 2007 - 2022 - Estudis de dibuix clàssic. Escola Municipal d’Art de Girona.
Projectes de direcció d’art:
- Fake You. Fake Light. Idea, escenografia i muntatge d’actuació pel festival LLuèrnia 2022. Olot (Girona)
- F.U.M. Asesoria inicial per la producció escenogràfica de peça de dansa contemporània. Berga, 2023.
- Identitat de marca de producció musical “Accident”. Girona 2024.
Carlos Suárez-Kilzi +34 6788116721
c.suarez.kilzi@gmail.com @cskilzi @cskilzi_studio https://cskilzi-studio.com/