[Vents de Canvi] Revista eleccions 2023. Crida Premianenca!

QUÈ ÉS LA CRIDA?

La Crida és un projecte d’esquerres, crític i constructiu. Un espai de debat, de proposta i d’acció que construïm les veïnes mobilitzades.

Volem que la gent del poble se senti representada a les urnes i la millor manera és amb una candidatura participativa i oberta.

•Si creus que Premià de Mar necessita un canvi de rumb polític.

•Si creus que la participació ciutadana és imprescindible.

•Si vols que Can Sanpere sigui 100% públic.

•Si vols que hi hagi una segona Escola Bressol.

•Si creus que cal protegir el litoral i dignificar la façana marítima.

•Si vols aturar els processos especulatius de Transmesa i Metal·logènia.

•Si vols una cultura viva i comunitària.

•Si creus que calen polítiques socials que redueixin desigualtats.

•Si vols construir un poble més amable i digne per viure.

Enfila’t a la Crida! Com s'organitza la Crida?

Treballem per recuperar la política des del municipalisme, com un espai de participació proper per a totes. Tenim la convicció, com deia Joan Fuster, que “tota política que no sigui feta per nosaltres serà feta contra nosaltres”. Per això pensem que la Crida Premianenca ha de ser una eina per recuperar la il·lusió en participar nosaltres mateixes, abocar les problemàtiques que tenim, les que veiem que pateixen altres persones, les idees per millorar el que no funciona, els projectes que volem fer realitat i tot això que desitgem per al poble i el món on vivim. Per això, Crida no és un partit tradicional, és un espai obert en assemblea on apropar-te sempre que vulguis. Un espai que no respon a lògiques de cap partit més enllà de Premià.

Ens organitzem en comissions que treballen dins i fora l’Ajuntament, perquè els canvis que es fan a la institució tenen limitacions que altres espais poden enriquir. També fem assemblees obertes al carrer o trobades COP (Cooperar, Organitzar i Proposar) com a jornades de treball periòdiques temàtiques (Educació, Sanitat, Urbanisme…).

Com treballa la Crida?

A Crida Premianenca seguim treballant principalment en tres vessants: fiscalitzant la tasca del govern, fent propostes per millorar Premià (com detallem al balanç) i sent presents al carrer en suport a la societat organitzada. Des de sempre, una de les prioritats de Crida Premianenca ha estat fer possible la relació entre la institució i la ciutadania: Can Sanpere, Plataforma del Port, lluita per l'escola pública, l'1-O i el moviment republicà, la lluita feminista, Premià Acull, la Marea Pensionista, la Xarxa d'Habitatge... Des de Crida hem procurat donar ple suport a tots els moviments i a les entitats culturals i socials del poble, facilitant el seu accés a l'Ajuntament sempre que ens ho han demanat, i hem promogut també campanyes i accions pròpies que incentivessin l'activació popular.

Com hem fet la llista i el programa?

Com ja és tradició per nosaltres, hem obert un procés participatiu de debat públic de propostes i on totes les persones podien proposar candidates a ser regidores. Per decidir la llista definitiva, totes les participants van ser convidades a una assemblea oberta presencial. Hem acabat configurant una llista, no només amb les 21 persones mínimes i les 10 suplents, sinó amb 131 persones de diversos espais socials i polítics del poble que aposten per donar suport a la Crida per transformar Premià de Mar. Volem denunciar que aquesta llista, no és tan representativa com caldria, donat que encara molts veïns i veïnes de Premià de Mar no tenen garantits els drets polítics fonamentals per la seva condició de persona migrant o refugiada

FEINA FETA A L’AJUNTAMENT

Balanç de 4 anys de legislatura i més de 10 anys de Crida Premianenca

En els darrers quatre anys la Crida ha portat prop de 60 propostes al ple per millorar la vida dels premianencs. Aquestes propostes se sumen als centenars d’iniciatives impulsades per Crida Premianenca des de la seva creació, l’any 2011. En destaquem algunes d’elles i seguim treballant per construir un model de poble pensat per a les persones.

Propostes

Creació de la línia d’autobús urbà.

Fira de la infància i joventut.

Polítiques de gent gran: Projecte Radars.

Primera experiència de pressupostos participatius.

Protocol contra les agressions masclistes a l’espai públic.

Reglament de mitjans públics per garantir-hi la pluralitat.

Can Salamó equipament per a joventut.

Padró per a tothom (amb altres grups).

Reglament que limita els habitatges turístics.

PROPOSTES APROVADES

(realitzades o pendents)

Dinamitzar i difondre els patis escolars oberts.

Projecte comunitari de recolzament per a persones grans amb procés de malaltia o solitud.

Suport a “ForadeCàmera” i de condemna als múltiples casos de repressió contra la ciutadania que exerceix el dret a protesta.

Construcció d’una segona escola bressol municipal abans del proper curs 2023-2024.

Reglament per limitar els habitatges turístics i evitar la pressió a l’alça dels preus dels lloguers.

Facilitar l’organització d’esdeveniments als carrers i places per part de les entitats.

Creació del Parc de Nadal (Nadàlia) i una programació cultural durant les festes.

Propostes a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Polítiques per combatre el racisme a Premià.

Naturalitzar dunes a la platja entre Premià i Vilassar amb vegetació i fauna autòctona.

Projecte de gestió comunitària a la casa de la festa de Can Manent.

PROPOSTES REBUTJADES o incomplertes pel

Codi ètic dels partits: limitació de sous i mandats.

Censar els habitatges buits i fomentar la seva mobilització. Promoció dels productes agroalimentaris de proximitat i ecològics al municipi.

Suport a les actuacions pedagògiques de les escoles públiques.

Pacificar carrers del centre i dinamitzar-hi activitats + aparcament gratuït a les zones blaves durant Festa Major.

Municipalització del servei de neteja d'edificis, millorant les condicions laborals de les treballadores.

Moció per garantir el 30% d'habitatge social en noves promocions.

Nou model de gestió del litoral (contra la draga) + camí marítim que uneixi Premià i Vilassar.

Estudi sobre risc d’inundacions als barris Cotet, de Llevant i Can PouCamp de Mar.

Reactivació del teixit associatiu i el voluntariat i preservació com a patrimoni cultural de l’essència de la Festa Major.

Paralitzar la requalificació de les parcel·les de Transmesa i Metal·logènia.

ELS DE SEMPRE FAN EL DE SEMPRE

La legislatura 2019-2023 ha estat marcada pel retorn de la sociovergència al govern de Premià de Mar, en aquesta ocasió en minoria i condicionada pel suport extern de Ciudadanos Partit que ha estat clau per aprovar els pressupostos i permetre que Junts i PSC tiressin endavant el seu model de ciutat marcat per les inexistents polítiques d’habitatge, la intenció de requalificar nous terrenys com Transmesa i Metalogènia, l’externalització de serveis i la manca d’equipaments socials i culturals.

El suport de Ciudadanos no ha estat gratuït. El govern de Premià de Mar encapçalat per Junts ha contractat un exdiputat de Ciudadanos, Martí Pachamé, com a assessor, pagant-li 50.000€ nets a l'any. Aquesta decisió forma part de la dinàmica clientelar del govern, ja que anteriorment ja havien contractat altres membres dels partits de govern, com Carles Bosch, president de Junts al Maresme.

L’objectiu de posar l’ara número 2 de Ciudadanos dins del govern de Junts ha estat clar: assegurar-se onze vots al ple de l'ajuntament, sense importar la ideologia dels qui els proporcionen.

Davant aquestes pràctiques, Crida ens comprometem a:

•Garantir un govern de canvi.

•No pactar amb la dreta espanyolista.

• Mantenir l’ètica i la transparència en la contractació de l’Ajuntament.

impulsades per Crida que han esdevingut una realitat

UN GRAN EQUIP PEL CANVI

46 anys. Llicenciada en Dret i Gestora Processal del Jutjat de Violència sobre la Dona de Granollers. Feminista, inconformista i rebel. Ferma defensora de la festa i la cultura popular, dels moviments socials i de base, de les xarxes que crean comunitat i de l’autogestió, com a eines de cohesió social i de reivindicació del poder popular.

49 anys. Infermer a les urgències de l’Atenció Primària i interessat en la recerca infermera. Afiliat al sindicat Infermeres de Catalunya. Des de fa molts anys implicat en lluites per l’educació i la sanitat pública. M’agrada molt la muntanya i descobrir racons amagats.

50 anys. Vilassarenc que en fa 25 que viu a Premià de Mar. Tècnic de manteniment al sector farmacèutic. Participo a moviments social per la defensa d'un Premià acollidor i un territori digne.

28 anys. Administrativa i graduada en Educació Infantil amb especialitat en llengua extrangera anglesa. Des del 2015 formo part de l’Associació Comissió de Pirates i Premianencs per consolidar i fer crèixer la nostra Festa Major. Vinculada, per amor i vocació, a l’educació i a la Cultura Popular. Feminista per convicció.

46 anys. Soc enginyera en Telecomunicacions i actualment treballo com a professora de tecnologia a l’nstitut Jaume Almera de Vilassar de Dalt. He participat en moviments socials en defensa de l’habitatge i actualment milito a l’Assemblea Groga, moviment que lluita per la defensa de l’escola pública i de qualitat.

27 anys. Biòloga però actualment dedicada en plenitud al seu projecte musical. Activista en moviments socials, culturals i per la llibertat d’expressió, com les lluites feministes, antifeixistes i LGBTQ+.

44 anys, castellonenc vivint a Premià de Mar des de fa 20 anys. Desenvolupador amant del programari lliure. Practicant esports de muntanya i de vòlei platja. Participe des de jove als moviments de base per la justícia social i al teixit associatiu del poble en quant trec una estona al dia a dia.

62 anys. Mestre de Primària jubilat. Anteriorment, sindicalista d'USTEC i regidor a l'ajuntament de Premià de Mar, del 2002 al 2008, per la coalició ICV-EUIA. Recentment incorporat a Crida Premianenca per tal de lluitar per un govern municipal de progrés que aturi l'especulació urbanística, la massificació i el dèficit de serveis.

70 anys. Activista en els moviments socials defensors dels drets i llibertats de les persones, d'una vida digna per tothom! De 2019 al 2021, he estat regidora a l'Ajuntament de Premià de Mar amb la Crida. També participo en diferents moviments socials del nostre poble, sobretot implicada en l'acompanyament de persones migrades.

65 anys. Mestre i psicopedagog. Implicat en l'educació popular de Can Sanpere. Militant d'Anticapitalistes i lluitant per unes polítiques locals que reverteixin les causes de les desigualtats, des d'una vessant de classe, feminista i ecologista. Regidor de Crida des de 2019.

37 anys. Premianenca nascuda a Buenos Aires. Professora i investigadora en polítiques educatives. Defensora d'un padró per totes, de l'escola pública, de l'escola bressol que encara no tenim i d'un Can Sanpere 100% públic. Construïm el poble que volem!

22 anys. Titulat en Filosofia i cursant diferents estudis en l'àmbit d'esports de muntanya. Porto participant des dels 17 anys en les diferents lluites muncipals, comarcals i nacionals relacionades amb l'habitatge, la millora de les condicions laborals i les noves propostes d'oci alternatiu.

1. Marta Solà Matamoros

2. Jordi Estarlich Corominas

3. Pere Ramoneda Font

4. Maria Muñoz Ordoñez

5. Aran Prades Dòria

6. Marta Riera Castro

7. Marc Montañés Abarca

8. Quim Caimel Saez

9. Paquita Guirao Torrente

10. Sebastià Caba Fabregat

11. Brenda Bär Kwast

12. Roc Ramoneda Serra

Lipa

Judith Sunyer 118. Jordi Boquet

Joan Cisa

Mònica Parra Ràfols

Vilà

Xanxel Rojals Faure 14. Arnau Galí Montiel 15. Josefina Miret Serra 16. Aleix Roch Rosales 17. Andrea Brandariz 18. Angel Pagès Anson 19. Rosa Beatriz 20. Pau Panyella 22. Mònica Garriga Miret

Imma Corbella 24. Anna Góme Fontan. 25. Ramon Vila Julien 26. Maria Gemma Parera 27. Josep Salinas Moya 28. Montserrat Casadem. 29. Carlos Hugo 30. Rosa Comas 31. Joan Ribet 32. Viviana Camayo

URBANISME I ECOLOGISME

Alerta especulativa!

Aturem la destrucció del territori

CAL ATURAR LES REQUALIFICACIONS QUE PRETENEN FER PISOS I ZONES COMERCIALS A TRANSMESA i METAL·LOGÈNIA, I CREAR UN FONS DE RESCAT PER MAXIMITZAR-HI ELS USOS PÚBLICS I COMUNITARIS.

Som a les portes de l’última gran transformació urbanística de Premià de Mar, un poble amb el territori

Hortes de Ponent Nord:

Aprovada al pla urbanístic de 2010 la construcció de fins a 300 habitatges en blocs de fins a 9 plantes. Previssiblement les obres començaran aviat. Defensem recuperar el màxim d’espai per a destinar-lo a habitatge de lloguer social i dotacional per a persones amb dificultats d’emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial.

Hortes de Ponent Sud:

Recuperar i protegir els usos agrícoles, tant la producció de fruita i verdura (impulsar la creació d’una cooperativa) com de flor i planta ornamental (ajudes a les actuals explotacions). Crear un parc agrari-forestal que juntament amb les zones verdes previstes a Metal·logènia serveixin de corredor entre el mar i la Serra de Marina.

Metalogènia

Defensem una combinació d’usos que inclouen un jardí botànic amb espècies autòctones als +7000 m2 de zona verda previstos al POUM, recuperació de la masia protegida per a equipaments comunitaris, limitació de volumetria i alçada a la zona catalogada com a terciària, prioritzat usos logístics que evitin l’entrada de vehicles de distribució al municipi, i d'economia social i solidària. Ens oposem al projecte del govern, de requalificació, per a construir-hi pisos.

saturat per anys d’especulació i mancat de zones verdes o agrícoles, equipaments comunitaris i espais naturals protegits. Actualment ja estan enllestits diversos projectes d’obertura de carrers que facilitaran la urbanització de ponent passades les eleccions: Gran Via fins al Torrent Malet, rotonda a la Carretera de Premià amb Camí del Mig, obrir carrers a la part alta de les Hortes de Ponent, etc.

Podem trobar-nos ben aviat amb centenars d’habitatges i superfícies comercials noves.

Denunciem la proposta del govern de Junts i PSC (amb suport de C's) per requalificar terrenys i construir 333 habitatges a Premià de Mar. Reclamem als altres partits un compromís explícit per no dur a terme aquesta requalificació després de les eleccions municipals. Aquests projectes, sumats als habitatges aprovats a les Hortes de Ponent, poden saturar els serveis existents i provocar una manca d'habitatge públic de lloguer social.

Camp de futbol

Plantegem estudiar el trasllat del Camp de Futbol al costat de l’escola Montserrat, tocant a la carretera de Premià de Dalt, per alliberar un gran espai al barri Tarter-Maresme, destinat a ser un pulmó verd i equipaments socials i culturals, començant per l’antiga fàbrica de pijames.

Exemple de mala gestió urbanística: l'Ajuntament de Premià de Mar va haver de pagar 470.000€ per l'expropiació d'una parcel·la inicialment valorada en 35.000€ per fer la rotonda del camí del mig amb la Carretera de Premià. El govern va afirmar que li havia “passat per alt” el termini per recórrer el preu de l’expropiació.

Transmesa

Apostem per la conversió a mitjà termini en un espai d’ús públic pel seu valor central al municipi, que uneixi els barris del Gas i Casc Antic amb un gran pulmó verd, un gran parc. Ens oposem als plans de requalificació presentats per l’actual govern que impliquen la construcció de múltiples blocs de pisos.

Zona de Llevant

És necessari fer el camí marítim que uneixi Premià i Vilassar, completar la il·luminació del passeig i impulsar una restauració paisatgística de l’entorn del port, incloent-hi la naturalització de les zones dunars a la platja de llevant, i reclamar l’obertura del baixador de Can Pou.

Can Sanpere

Un cop expropiada la finca, cal transformar l’espai en zones verdes i equipaments, com recull el POUM, prioritzant-hi els de caràcter social i comunitari. El disseny dels usos ha de ser participatiu i les obres no es poden eternitzar. Garantirem el retorn dels col·lectius i la creació d’un ateneu de gestió comunitària.

Litoral

Cal aturar el pla del ministeri de construcció de noves barreres i dragat d’un milió de metres cúbics de sorra del fons marí. Seguim demanant un pla integral de gestió del litoral (recuperació de rieres, by-pass al port, sistemes de protecció del passeig, etc.)

Port comercial

Temps després de l’obertura del centre comercial cal afirmar que no s’ha creat ni una quarta part dels 450 llocs de treball que es van anunciar ni s’ha arribat a una ocupació suficient dels locals. Una hipoteca de formigó d’alt impacte ambiental, costos econòmics indirectes, debilitament del petit comerç i afectacions com la perpetuació del trànsit a l’N-II. És necessari estudiar la reconversió de part de l’espai i els seus usos per aprofitaments públics.

Premià de Mar, ciutat verda i sostenible

Volem convertir Premià en Ecociutat: el canvi climàtic és el problema més greu de la humanitat, com denuncien milers i milers de joves arreu del planeta en les marxes del 15-M climàtic, i, en canvi, pocs governs han decidit enfrontar-s’hi de debò amb totes les eines que s’haurien de posar en pràctica ja.

Des de Crida pensem que als municipis ens pertoca una part important de la tasca, per això creiem que hem d’actuar potenciant noves formes econòmiques, apostant per la mobilitat sostenible i amb tres grans línies de treball:

1- Millorar la gestió de resi- dus amb sensibilització, més punts de recollida i proves pilot de recollida porta a porta, cosa que permetria bonificar la taxa.

2- Crear un Pla de transició energètica que inclogui la producció d’energia renova- ble als equipaments muni-

cipals, i mesures de foment per a la instal·lació de sis- temes d’estalvi i producció domèstica d’energia verda.

3- Protegir l’entorn natural i la fauna i flora autòctona, amb un catàleg d’espècies autòctones i programa de protecció i creant un parc agrariforestal a ponent que actuï de corredor biològic entre el mar i la Serralada Litoral.

Crida Premianenca destaquem la importància de l'energia pública com a eina per avançar cap a un model energètic més just, democràtic i sostenible. En aquest sentit, proposen que l'Ajuntament de Premià se sumi a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública, amb l'objectiu de promoure accions que garanteixin el dret a l'energia elèctrica, fomentin l'ús de fonts d'energia renovable i impedeixin la monopolització del sector per part de grans empreses.

És l’hora de transformar l’N-II de la mà de la gent!

Des de Crida Premianenca hem demanat a l'Ajuntament de Premià de Mar que impulsi ja la pacificació de la N-II, davant de l'alliberament del peatge de la C-32. Volem que la N-II passi a ser un espai de titularitat municipal i que s'iniciï un procés de coordinació amb les poblacions del Maresme afectades. També instem al govern municipal a realitzar un estudi dels nous usos de la N-II, prioritzant la mobilitat sostenible i el respecte pel medi ambient, incloent-hi la construcció d'una xarxa ciclable del Maresme. A més, demanen l'obertura d'un procés participatiu perquè la ciutadania pugui aportar idees. Reclamen també la millora de les xarxes de rodalies i d'autobusos per garantir un transport públic de qualitat. Més enllà de la N-II, cal una aposta decidida per la mobilitat sostenible: carrers en males condicions, voreres estretes i amb obstacles són problemes que cal abordar. Amb aquesta finalitat, proposem l'elaboració d'un pla integral de manteniment de carrers i facilitació de la mobilitat a peu, que inclourà l'eliminació d'obstacles, la revisió de rampes i la millora de l'asfalt dels carrers. Posem èmfasi també en la millora de les connexions amb Barcelona, Mataró i altres municipis veïns mitjançant el transport públic en autobús. Això inclou revisar les freqüències, capacitats i horaris dels autobusos, així com reforçar les connexions directes i adaptar les parades.

No a la draga, protegim el fons marí i el litoral

Crida Premianenca exigim l'aturada del projecte del Ministeri per a l'estabilització del litoral entre El Masnou i Premià de Mar. El projecte, que està en fase de licitació, contempla la construcció de dos grans espigons, un dic de 100 metres i dragatges massius de sorra. El Masnou i diversos experts en gestió del litoral s'oposen al projecte i demanen

alternatives més sostenibles. Recentment, el Senat espanyol, el Parlament i el Consell Comarcal del Maresme han demanat el replantejament del projecte.

Crida Premianenca defensem aturar el projecte i replantejar-lo amb mesures més suaus. Experts en dinàmica litoral també demanen un canvi de paradigma i una gestió integral del litoral.

Triem on viure segons habitatge i feina

A Premià de Mar l'especulació immobiliària dels darrers anys ha fet augmentar els preus -especialment els de lloguer- fins a límits insostenibles i és una odissea trobar un pis al poble per menys de 900€.

Si ens fixem en la feina, la majoria hem d’assumir que si volem viure a Premià de Mar, haurem de treballar fora: a Mataró, a Barcelona o a algun altre indret de la rodalia.

El poble s’ha convertit en una ciutat dormitori. Cal dir que aquesta situació s’ha vist agreujada per la deixadesa en les polítiques dels governs de Junts i PSC dels últims anys.

Volem treballar al poble

Si parlem de treball, cal denunciar l’inexistent model de ciutat que té el govern en aquest àmbit. En els darrers anys han marxat empreses i han tancat tallers, destruint-se ocupació. Ningú no vol que el poble l’ocupin fàbriques contaminants més pròpies d’una altra època, però sí que cal afrontar el problema i plantejar solucions, com replantejar el polígon de forma participada. Mentre les úniques grans empreses que teníem al municipi marxaven a l’Aragó i a Arenys, el govern sociovergent va preferir obrir la porta a les grans superfícies comercials que són un risc pel comerç local. Tot plegat amb falses promeses de feina.

Volem viure a Premià

En l’àmbit d’habitatge les coses són iguals o pitjors. Quan la població es va enfrontar a centenars de desnonaments durant els anys més durs de la crisi, el govern de Premià de Mar va voler retornar les competències d’habitatge a la Generalitat. Ara, el pressupost anual destinat a polítiques d’habitatge és ridícul.

Estem preparats pel turisme?

Tenim un gran risc si impulsem Premià de Mar com a ciutat per a turistes: només hi ha un petit hotel i si creix la demanda per habitacions, aquestes se supliran amb apartaments turístics il·legals, que faran pujar encara més el preu dels lloguers. Gràcies a una moció de Crida

Premianenca, el govern va limitar els espais on es poden instal·lar apartaments turístics, però està pendent crear una ordenança per inspeccionar i sancionar els pisos sense llicència.

HABITATGE, TREBALL I ECONOMIA

Les nostres línies de treball

L’economia social i solidària, per un Premià de Mar on viure i treballar

El 2019 es va aprovar per Ple una moció de Crida de suport a l’economia social i solidària, en la que entre d’altres coses s’apostava per la creació d’una taula de treball en aquest sentit. Ni s’ha creat ni s’ha reunit mai.

L’economia social i solidària proposa situar a les persones al centre de l’activitat econòmica, relegant el capital a un segon pla i fent que esdevingui una eina al servei del primer objectiu.

A l’ESS s’hi vincula el consum, el treball, l’habitatge, i qualsevol activitat on les persones en siguin les receptores, esdevenint d’aquesta manera les protagonistes i el centre on pivota tota activitat.

Són nombrosos i diversos els municipis adherits a la XMESS, Xarxa de Municipis per l’Economia Social i

Solidària on es duen a terme polítiques de foment d’aquest tipus d’economia. Crida proposa adherir-s’hi i començar a tenyir d’ESS i

dels seus valors les polítiques que emanen de l’Ajuntament.

Instem a donar suport al comerç local mitjançant polítiques actives que incloguin difusió, formació, millora de les condicions laborals, suport financer i recursos compartits. Proposem potenciar els eixos comercials del nucli urbà i fomentar el mercat municipal com a centre de relació amb la producció local Defensem la creació d'espais de treball compartit, tallers de reparació i indústries no contaminants. Promovem les estructures col·lectives i els espais compartits, com les cooperatives de serveis, les cooperatives de comunitats energètiques locals i el cooperativisme d'habitatge.

Subratllem la importància de l'economia solidària en l'àmbit de l'habitatge, especialment a Premià de Mar, on tenim problemes

amb desnonaments, habitatges turístics buits i alts preus de lloguer. Proposem l'ús de sòl públic per a cooperatives d'habitatge de protecció oficial. Finalment, plantegem la compra pública responsable com a eina per fomentar l'economia solidària, la producció local i el comerç just. Proposem canviar la nostra cultura interna, introduir clàusules als contractes públics i associar-nos en cooperatives per a l'autoproveïment de serveis.

L’economia social i solidària proposa situar a les persones al centre de l’activitat econòmica.

Proposem adherir-nos a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària.

Proposem que el mercat municipal esdevingui el centre de relació amb la producció local.

Promovem les estructures col·lectives i els recursos compartits.

Proposem l’ús de sòl públic per a cooperatives d’habitatge amb protecció oficial.

Apliquem la Compra Pública Responsable com a eina per fomentar l’economia solidària, la producció local i el comerç just.

1. Pla de desenvolupament econòmic local

2. Reimpulsar el polígon industrial

3. Recuperació de terres per consum agroecològic

4. Equipament de referència de promoció econòmica

XARXA DE MUNICIPIS PER L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

La Unió per al poble, el cooperativisme i l’economia social

Mar no era un típic poble de pescadors com volem recordar per Festa Major, sinó una colònia industrial on les sirenes de les fàbriques marcaven la vida quotidiana. Les cases actuals no són de pescadors, sinó habitatges construïts per a les famílies treballadores. La industrialització es va iniciar a partir de 1840 amb l'arribada del tren i l'establiment de diverses fàbriques.

La classe treballadora, incloent les dones, es va organitzar per millorar les seves condicions de vida. A finals del segle XIX es va crear la Cooperativa La Unió, que fins i tot tenia la seva pròpia moneda, i que va ser incautada per la Falange l’any 1939 després de ser també la seu de la CNT.

l'utilitzen i l'habiten. Aquest edifici, que va ser incautat durant el règim franquista, hauria de ser retornat al municipi.Al segle XIX, Premià de

HABITATGE

Propostes orientades a abordar l'emergència habitacional a través de tres grups de mesures clau:

1. Disposar d'habitatges d'emergència: L'objectiu és garantir el dret a l'habitatge de les famílies més vulnerables i evitar desnonaments. Proposem la creació d'un petit parc d'habitatges d'emergència, incloent-hi l'execució del Centre d'Acollida Municipal i l'adquisició d'immobles en condicions favorables per crear un parc municipal d'habitatges d'emergència.

HABITATGE

Proposem abordar l'emergència habitacional amb habitatges d'emergència, un cens d'habitatges desocupats i mesures per contenir els preus dels lloguers. Crearem un parc d'habitatges d'emergència i un cens d'habitatges buits per posar-los al mercat. Incentivarem la contenció dels preus dels lloguers i convocarem la Taula Local d'Habitatge per prendre decisions vinculants. La proposta de Crida Premianenca busca solucions per a l'emergència habitacional mitjançant aquestes mesures i incentius per als propietaris.

2. Crear un cens d'habitatges desocupats: Apostem per la creació d'un cens d'habitatges buits per identificar aquells que romanen desocupats sense justificació durant més de dos anys. Aquest cens permetria posar pressió sobre els propietaris perquè posin aquests immobles al mercat i crear una borsa d'habitatge de lloguer a preu social per a joves, famílies vulnerables i monoparentals.

FISCALITAT

Mantenim propostes d'anys anteriors, com un IBI més just, verd i redistributiu, o millores en els preus públics de l'Amistat, l'Escola de Música i la Bressol per fer-los serveis més accessibles a tothom. També afegim noves demandes, com modificar la taxa d'escombraries per ser flexible segons criteris socials i de reciclatge, crear una taxa per a la inspecció d'habitatges desocupats per facilitar el cens d'habitatges buits i establir una taxa per a l'ocupació de la via pública pels caixers automàtics dels bancs. Creiem necessari un debat profund entre les forces del consistori i un treball conjunt per introduir criteris socials, d'igualtat i ambientals en els impostos i

3. Contenir els alts preus dels lloguers: abordem la necessitat de prendre mesures locals per promoure i incentivar la contenció voluntària dels preus dels lloguers, a l'espera d’una llei estatal d'habitatge que abordi el problema de fons. Proposem incentius i beneficis fiscals per a grans tenidors i petits propietaris que optin pel lloguer amb preu social.

Proposem revitalitzar l'edifici de la cooperativa, actualment subutilitzat infrautilitzat per promoure el cooperativisme i l'economia solidària. Hem d'abordar la qüestió de la propietat i desenvolupar un projecte per donar-li vida, treballant amb les entitats que ja l'utilitzen i l'habiten. Aquest edifici, que va ser incautat durant el règim franquista, hauria de ser retornat al municipi.

de Municipis per l'Economia Social i Solidària i implementar polítiques que promoguin aquest tipus d'economia. Abordem la relocalització de la producció d'aliments i béns de consum, el suport al comerç local i la creació d'espais de treball compartit. Defensem l'ús de sòl públic per a cooperatives d'habitatge i la compra pública responsable per fomentar l'economia solidària. Amb l'edifici de La Unió, tenim l'oportunitat de revitalitzar-lo com una cooperativa activa i participativa.

Instem a convocar la Taula Local d'Habitatge com a espai de debat on prendre les decisions vinculants sobre el tema.

La proposta de Crida Premianenca busca abordar l'emergència habitacional mitjançant la disponibilitat d'habitatges d'emergència, la identificació i posada en ús d'habitatges buits i la contenció dels preus dels lloguers a través de mesures locals i incentius per als propietaris.

un pla de seguretat comunitari

Vam demanar la dimissió de l'alcalde Méndez per la seva incapacitat en la gestió de la seguretat i la seva legitimació d'atacs racistes. Junts va perdre el control de la seguretat ciutadana i les declaracions irresponsables de l’alcalde van agreujar la situació. A Premià cal un pla d'actuació urgent basat en la mediació comunitària i la presència policial als barris. També reclamen un pla local de seguretat amb prevenció, participació ciutadana i eficiència policial.

Façana muntanya de l’edifici de La Unió, actualment propietat del Ministerio de Hacienda

Habitatge de protecció oficial a Barcelona

L’empresa responsable del Servei d’Atenció Domiciliària municipal, en deute amb les seves treballadores

El SAD és un servei que cuida a les més vulnerables, les persones que necessiten cures a domicili. Un servei creixent davant la crisi de cures que vivim i amb feines majoritàriament fetes per dones. Les seves treballadores s’han organitzat aquest mandat en un sindicat per denunciar la precarietat i les males condicions laborals, i que ha tingut com a conseqüència una acumulació d’impagaments salarials. El govern va decidir en el seu moment externalitzar el servei a una empresa privada, i per això l’alcalde se'n renta les mans quan les treballadores venen al ple a reclamar una solució a aquesta situació.

Des de Crida pensem que no només hem d’estar al costat de les treballadores, sinó que aquest és un clar exemple de la necessitat de no privatitzar els serveis i de recuperar la seva gestió mitjançant municipalitzacions. No volem empreses privades fent de la cura un negoci. Perquè si no és pel benefici econòmic, pensant que aprofiten un mercat creixent, què fa que una empresa filial de Florentino Pérez es preocupi per les cures? Des de Crida proposem gestió directa i responsable. Una gestió que només tingui per objectiu un bon servei i unes bones condicions per a qui el presta. Cuidem a qui cuida i a qui ho necessita amb dignitat!

Fem de Premià de Mar

EDUCACIÓ

Construir la segona escola bressol veritablement pública.

Garantir la construcció de l’Escola Mar Nova.

Millorar instal·lacions i ampliar places de l’Escola d’Adults.

ESPORTS

Ampliar instal·lacions esportives inclusives a l’aire lliure (platges i parcs).

CULTURA

Ampliar la programació cultural i festiva i portar equipaments a tots els barris.

Massa anys sense una segona bressol pública!

Fa 12 anys que Crida som a l’Ajuntament i 12 anys que reivindiquem la construcció de la segona bressol pública. Ens avergonyeix la quantitat de famílies que es queden fora cada any: per gairebé 30 mil habitants a P0, Premià només compta amb 8 places públiques municipals. El darrer curs han arribat a ser 80 les famílies que s’han quedat sense plaça en els diferents nivells educatius.

L'equip de govern municipal de Premià de Mar proposa externalitzar la segona escola bressol pública, permetent que una escola privada opti a la llicència. Nosaltres defensem l'educació pública i rebutgem aquesta proposta i els pagaments fets a privades del municipi per acollir alumnat que havia demanat plaça pública a P2, ja que l’entenem com una concertació encoberta. Calen solucions, però han d’anar lligades a tenir definitivament una segona bressol en els nivells de qualitat de les instal·lacions, proposta pedagògica i bones condicions laborals, igual que la pública existent. Un govern sense mirada social i de bé públic no respon a les necessitats durant anys i ara acaba improvisant, malament i sense abordar la solució definitiva.

GENT GRAN

Crear un Centre de Dia adient per la població del nostre municipi.

Ampliar la xarxa Radars per donar resposta a gent gran, vulnerable, en situació de malaltia i/o de final de vida.

Font: Instagram de @nadonssensebressol

Treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària. Font: Twitter @SindicatoSAD

Cal una altra manera de fer en els serveis públics essencials

un poble viu, educador i cuidador per a totes les persones

POLÍTIQUES SOCIALS

Millorar l’Àrea d’Acció Social i d’Atenció a les Persones, prioritzant la intervenció comunitària.

Implementar un Pla Local d’Inclusió Social adreçat a totes les persones en situació de risc. Engegar el menjador social a Can Manent.

JOVENTUT

Polítiques reals d’emancipació (treball, habitatge, estudis...).

SANITAT

Actualitzar i implementar el Pla Local de Salut Mental.

Impulsar accions per millorar el funcionament i els serveis de l’Atenció Primària.

FEMINISMES I LGTBIQ+

FEMINISMES I LGTBIQ+

Establir un Servei d’Atenció integral LGTBIQ+ permanent al nostre municipi i dotar de contingut, amb un procés participatiu, la casa de la dona.

Crear un espai físic de referència per oferir una atenció completa a les necessitats de les persones migrades i refugiades (legal, formació,...).

COMPROMÍS

Materialitzada la fira de la infància i joventut, reivindiquem la necessitat

més enllà amb beques per extraescolars per a totes les famílies

Durant aquest mandat s’han aprovat mocions importants de la Crida en matèria d’infància i joventut. Alguna d’elles s’ha materialitzat. És el cas d’una del grup de joventut, que proposava la Fira de la Infància i la Joventut i que ja porta diverses edicions al municipi. La fira buscava donar a conèixer activitats que ofereixen diferents entitats, clubs, caus, equipaments i empreses locals, per a infants i joves al municipi.

Hem continuat presentant propostes, que el govern ha ignorat, perquè infants i joves no només coneguin les activitats, sinó que ningú es quedi sense poder-hi accedir, facilitant accions per trencar desigualtats i garantintr l’accés amb un programa de beques. L’educació no formal és un espai educatiu molt ric on totes les famílies haurien de tenir-hi cabuda.

Can Manent, Casa de la Festa!

Sempre hem tingut clara la necessitat que Can Manent sigui La Casa de la Festa. Les cases de la Festa són equipaments dedicats a interpretar, emmagatzemar i difondre el patrimoni cultural immaterial, i són part d'un centre d'interpretació i difusió. Volem que Can Manent acabi sent un espai autogestionat per l’entitat i les colles que l’habiten. Un espai per continuar fent gran aquesta vida comunitària i cultural que tenim al poble. El millor reconeixement a la tasca de De Bòlit! és el lideratge d’aquest espai d’interpretació premianenc.

La lluita guanyada pel padró aquest mandat

Hem aconseguit a partir d’una demanda, anul·lar la regulació del padró municipal de Premià de Mar que dificultava l'accés als serveis públics de les persones més vulnerables. El magistrat va considerar que aquesta regulació del govern tenia un biaix classista i racista i vulnerava drets fonamentals. #Padrópertotes #Padrósóndrets

Podeu trobar tot el programa a cridapremianenca.cat

d'anar

una Crida forta garanteix el canvi a

Des de fa 12 anys la Crida s’ha consolidat a Premià de Mar com a un projecte municipalista i transformador construït de manera col·lectiva, amb altres maneres de fer i que cerca recuperar la política per a la gent.

Conversem amb la Marta Solà i el Jordi Estarlich, números 1 i 2 de Crida Premianenca.

Arriba l’hora de defensar un projecte transformador per a Premià de Mar. La Marta Solà i en Jordi Estarlich, el relleu renovat de Crida Premianenca, números 1 i 2 de la llista, ens expliquen els principals reptes que volen defensar per a Premià de Mar.

“LA CRIDA SEMPRE HA ESTAT EINA AL SERVEI DELS MOVIMENTS SOCIALS, LES ENTITATS I LES PERSONES”

Què ens deixa la darrera legislatura a les premianenques?

M: Un Ajuntament que es vesteix de canvi, però que en el fons fa el mateix de sempre. Continua sent una administració debilitada que no dóna una resposta a l’alçada de les necessitats socials i culturals, mantenint una fiscalitat poc redistributiva i depenent de la iniciativa privada per desenvolupar els grans projectes de ciutat. Un Ajuntament que no es planteja més que acabar amb les darreres parcel·les del poble només fent més pisos prohibitius, requalificant Transmesa i Metal·logènia, quan ja estem a punt de construir les Hortes de Ponent. I que no es planteja fer uns serveis a l’alçada.

“ATURAREM QUALSEVOL PROCÉS ESPECULATIU”

J: Aquesta legislatura hem patit una crisi sanitària que ens ha demostrat la importància d’uns serveis públics forts, principalment de la sanitat, però també de la importància d’un poble implicat que sabia respondre de manera comunitària per cuidar-se. Tot això és important acompanyar-ho i potenciar-ho des de l’Ajuntament. Ha estat cabdal que la participació, la cultura i l’educació arribin a totes les persones.

M: Aquest govern no sempre ha cuidat el teixit associatiu de Premià. Tenim una xarxa d’entitats i grups organitzats molt potent que reivindiquem i defensem. En l’àmbit de la cultura, els esports, la defensa dels drets socials i altres. Hem de teixir complicitats entre institució i vida comunitària. Només així sorgeixen accions que donen millor resposta a les necessitats de totes i aprofiten la força i el potencial de la comunitat. Ens treuen de ser un poble dormitori. Per això, defensar Can Sanpere, construir cultura popular o recuperar espais públics per trobar-se i fer esport, són coses tan importants per nosaltres.

Què voleu dir amb Vents de Canvi? Quin tipus de polítiques faria diferent Crida Premianenca?

J: Som les que radicalment posaríem les necessitats de les persones al centre. Desencallaríem temes que fa anys que no tenen resposta com el centre de dia per a la gent gran, no hauríem de patir perquè no es faci la segons bressol i ens quedem amb la

privatització que proposen ara, no ens desentendríem dels serveis externalitzant-los.

Faríem polítiques valentes, com per exemple acabaríem de tancar decisions reals sobre el mapa escolar i no estaríem perdent de manera improvisada línies d’escola, any rere any, fent veure que no passa res.

M: Diem “Vents de canvi” perquè creiem que és urgent aquest canvi de govern. Cada legislatura que passa perdem oportunitats de salvar els darrers espais del poble que urbanísticament ens permetrien pensar un Premià de Mar diferent, més verd i més esponjat. Correm el risc que ho requalifiquin tot, com han estat a punt de fer aquesta legislatura. Seria hipotecar-nos el futur i deixar-nos venudes. Sentir aquesta urgència ens fa cridar “Vents de Canvi”.

Què suposa fer aquest gir?

J: Suposa prendre decisions sobre l’urbanisme i no deixar que t’ho planifiquin els privats. Necessitem atendre barris que no estan cuidats com el Tarter Maresme, per això ens atrevim a qüestionar si s’ha de moure el camp de futbol i crear un gran parc. Ho haurem de debatre amb les veïnes del barri i decidir-ho conjuntament. Però, hem de pensar propostes per dignificar tots els barris.

M: Suposa estar a l'alçada de la crisi climàtica a la qual ens enfrontem i apostar per una transició energètica des del món local i des de la cura al comerç de proximitat. Ens preocupa que no deixem de veure persianes abaixades. El port he demostrat que ens feien falta espais per fer vida i compra a Premià, però no sota el model de buidar el centre del poble, potenciar les grans superfícies i augmentar trànsit de cotxes.

Què és el que més us preocupa?

“ENS TROBEM EN UNA SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA HABITACIONAL QUE ENS TRASBALSA LA VIDA”

Dins la problemàtica socioeconòmica molt sovint es destaca la qüestió de l’habitatge, àmbit on molta gent troba a faltar mesures efectives.

M: Durant la legislatura ha estat una constant viure amb veïnes i companyes la problemàtica socioeconòmica de l’habitatge: la precarietat de viure deixant-se el sou en el lloguer, les pujades en les renovacions de contracte, els desnonaments, els serveis socials desbordats, relacions de violència de gènere que no es trenquen per no tenir alternatives de lloguers pagables.

J: Hem intentat activar moltes propostes per regular pisos turístics, per fer censos i mobilitzar habitatges buits cap al lloguer social, defensa del lloguer de protecció oficial en les promocions, més ajudes al lloguer, cooperatives d’habitatge, masoveries urbanes, entre altres. El govern no acaba d’activar les mesures perquè es doni una veritable resposta i és molt frustrant.

Abans d’acabar, el feminisme sempre ha estat un eix cabdal, quina és la línia de treball?

M: Ens toca fer més passos. Hem aconseguit la casa de la dona, però cal contingut i recursos. També tenir mirada de gènere en totes les accions. Erradiquem violències amb campanyes sensibilitzadores, creant espais festius segurs, però també amb unes bones condicions dels serveis de cures com el SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) que estan infrafinançats i precisen un augment de recursos humans i materials.

Heu assenyalat els principals reptes als quals us enfronteu de cara a la legislatura vinent. Amb quines sensacions arribeu als comicis?

M i J: Amb més de 12 anys d’experiència, de recorregut i aprenentatge sobre Premià de Mar, la Crida, podem dir molt clar que només una Crida Premianenca forta garanteix una possibilitat real de canvi a Premià. Vam estar a tocar la darrera legislatura d’un canvi de govern progressista i tenim el convenciment que aquesta vegada el podem fer possible.

“Només

Premià de Mar”