Page 1

Publicació de la Crida Premianeca Primavera 2017

l’alternativa necessària

TREBALLEM PER UN POBLE NOU Ja fa gairebé dos anys de les eleccions municipals, on 1.881 premianencs van votar Crida Premianenca. Així, vam obtenir quatre regidors a l’Ajuntament. L’aritmètica, però, no va fer possible una aliança alternativa que pogués dur el canvi a l’alcaldia. Finalment, es repetí el pacte entre CiU i PSC: una sociovergència debilitada que governa en minoria, amb un equip de regidors inhàbil per gestionar amb qualitat el dia a dia de Premià de Mar, però sobretot incapaç de crear un projecte de poble engrescador i cohesionador. Mateix pacte de govern, mateixes polítiques. Des del nostre punt de vista, Premià de Mar segueix en la direcció errònia.

Si fem una primera ullada als grans problemes i reptes de Premià veiem que en matèria urbanística, l’equip de govern és incapaç de centrar-se en la prioritat absoluta: descongestionar un poble massificat que ha anat creixent a cop de boom urbanístic sense panificació. Ara la prioritat hauria de ser preservar els espais encara lliures per a convertir-los en espais verds o d’equipaments. Sense matisos. No és una tasca senzilla, però vendre’s a promotors que segueixen oferint petites places de ciment a canvi de nous blocs és una equivocació que pagarem cara nosaltres i les futures generacions. De moment la construcció a Ca l’Escoda (davant de la Plaça de la Foneria) o el port demostren que no hi ha cap canvi de direcció esperançador; i no només això, per a nosaltres, els tripijocs de CiU amb els terrenys de Transmesa, Metal·logènia i les hortes de Ponent són intolerables. Per salvar aquests espais hem de seguir l’exemple de Can Sanpere, on la Plataforma es mou per a blindar el recinte. Alhora, hem de ser conscients que la partida es jugarà al ple municipal; no podem deslligar la lluita al carrer de la lluita a la institució. Necessitem clarament una resposta social a la política urbanística que vindrà.

No obstant això, a Crida Premianenca seguim treballant des de l’oposició, principalment en tres vessants: fent propostes per millorar Premià, fiscalitzant la tasca del govern i sent presents al carrer en suport a la societat organitzada. L’objectiu és bastir una alternativa a l’actual model de poble. Volem un Premià que posi les persones al centre, amb un urbanisme encaminat a la recuperació d’espais públics i la creació de nous equipaments, i amb polítiques socials que dignifiquin la vida dels Premianencs, generant oportunitats i reduint desigualtats. La revista que teniu a les mans pretén Capítol a part: l’àmbit social. Quatre anys lluitant a ser un balanç de la tasca feta i una guia de la tasca l’oposició per una millor gestió de les partides que queda per fer. d’ajuts a les famílies han servit de ben poc. Cap canvi

en la gestió de la regidoria que ha de vetllar per reajustar les diferències de renda i impulsar mesures per a apoderar els premianencs a llarg termini. Ni millora en la gestió de les ajudes socials, ni impuls a l’escola pública, ni fiscalitat progressiva. Ni, sobretot, uns pressupostos que promoguin les àrees d’atenció a les persones i planifiquin una tarifació social dels serveis i equipaments públics. El manteniment de l’escola Mar Nova gràcies a la lluita incansable de la seva comunitat educativa és un dels pocs brins d’esperança, i ens ensenya el camí a recórrer: defensa d’allò públic de la mà de la gent organitzada. Ni en el vessant urbanístic ni en el social, els dos pilars fonamentals de la gestió municipal, s’albiren canvis. Per això caldrà seguir bastint aliances: trobar punts d’entesa entre les candidatures de l'esquerra política, però sobretot amb la gent del carrer, la que al capdavall vetlla per la transformació social del poble. Des de Crida ens comprometem a treballar en aquest sentit els propers mesos. Només conjugant la crítica i la construcció d’alternatives àmplies serem capaços de millorar les condicions de vida dels premianencs.


1

BALANÇ DE LA FEINA FETA La crida per la justícia social i la lluita contra les desigualtats Des del món local, des de la proximitat, tenim la responsabilitat d’engegar polítiques que donin resposta a les necessitats socials dels nostres veïns i veïnes, redueixin les desigualtats i treballin per un poble amb major cohesió social. Per això, a l’octubre des de la Crida ens vam sumar a les mobi-

litzacions del Dia Internacional a favor de l’Erradicació de la Pobresa que reivindica la lluita contra la pobresa en totes les seves formes, la reducció de les desigualtats socials i la construcció d’un món més equitatiu. Vam engegar una campanya per donar a conèixer propostes que hem fet en aquest àmbit a Premià i reclamar les que encara són deures pendents. També vam sumar dues propostes al ple d’aquell mes vinculades a l’accés a l’habitatge i aportacions a les ordenances fiscals per aconseguir una fiscalitat justa on pagui més qui més té, convertint-se en una eina real de redistribució de la riquesa.

Preguntes al ple

?

Una de les eines que tenim des de l’oposició per fer seguiment de l’acció de govern i portar al ple demandes que detectem o ens fan arribar veïns i veïnes de Premià, són les preguntes. Durant els darrers 2 anys hem fet gairebé una trentena d’elles al ple i us compartim alguns dels temes més rellevants sobre els quals hem fet incidència. Si voleu consultar-les ho podeu fer al nostre web. - Sobre la manca d’il·luminació a partir del canvi de làmpades a alguns carrers i zones del poble. - Sobre el portal de transparència i el compliment del reglament de participació ciutadana. - Sobre la presència de la draga a Premià de Mar i el transvasament de les sorres. - A petició de la Plataforma en defensa de l’estació sobre les obres de millora d’estació i el pas soterrat. - Sobre l’acomiadament d’un treballador de l’empresa concessionària SECE S.A. (il·luminació). - Sobre l'estat de deixadesa dels carrers de Premià de Mar i les deficiències del servei de neteja. - Sobre els plans de La Crida per la justícia social i la lluita contra les desigualtats.

Consells municipals

Consell Municipal de la Gent Gran Paquita Guirao: Des de Crida Premianenca creiem que el Consell Municipal de la Gent Gran hauria de servir especialment per realitzar activitats que fessin visibles les aportacions del col·lectiu a la societat. Al ple del febrer es va aprovar una moció de Crida per fer una diagnosi sobre la situació i necessitats de la gent gran a Premià amb visites preventives per detectar situacions de risc o de vulnerabilitat. A més de planificar serveis segons aquests resultats la proposta inclou dos eixos: la promoció de l’envelliment actiu com a eix vertebrador que involucri a la ciutadania i tendeixi ponts entre generacions i la incorporació de programes de detecció comunitària perquè les persones més grans puguin continuar vivint a la seva llar i mantenir bons hàbits amb la complicitat i ajuda de l’entorn: acompanyaments per a passejos, xarxa de comerços per detectar irregularitats en els hàbits, camins segurs i adequats... L’equip de govern s’ha compromès al seu desplegament durant aquest mandat.

Consell Escolar Municipal David Gómez: El Consell Escolar Municipal pot jugar un paper imprescindible per capgirar el menysteniment que ha tingut l'escola pública, fomentant la renovació pedagògica i la col·laboració entre escoles i amb la comunitat educativa..

Taula de Serveis Socials Martí Ramos: Malgrat que fins ara no hagi acabat de funcionar, és important que s’hagi engegat la Taula de Serveis Socials tenint en compte la situació actual, tant per a la població com de suport als tècnics municipals.

Consell Municipal de Cooperació Internacional Fina Miret: L'any passat dues entitats històriques de Premià dedicades a la cooperació internacional van plegar: Tarija i Premià amb el Sàhara. Només en queden quatre. Creiem que el motiu principal d'aquest fet és la reducció continuada del pressupost per a cooperació i la lluita constant que han hagut d'afrontar per tirar endavant els seus projectes, fins al límit de no poder complir els seus compromisos. Si l'Ajuntament no aposta decididament per la cooperació, com podem demanar als premianencs que s'hi impliquin? Quines actuacions de sensibilització s'han dut a terme per promoure la cooperació? I d'altra banda, quina participació es vol aconseguir al Consell convocant les reunions al matí de dies laborables?

Consell de cultura Miqui Moreno: El govern portava 6 anys sense convocar el Consell de Cultura, uns dels òrgans de participació ciutadana més potents de Premià de Mar en l'ambit cultural. Amb perseverança hem aconseguit reprendre la tasca del consell i l'acollida entre la ciutadania organitzada i entitats culturals de la vila ha estat molt positiva. De fet, el pressupost participatiu en cultura ha estat un punt de partida perfecte per iniciar la cooperació entre el teixit associatiu cultural de Premià. Ara cal apostar decididament pel consell i fer realitat les polítiques culturals que ens mereixem i que Premià de Mar necessita.

Primília Serveis, empresa municipal Sergi Benedicto: Cal promoure solucions valentes al paper del cotxe a la ciutat i tenim una eina a les nostres mans: un nombre important de places d'aparcament subterrani buides de propietat municipal. És necessari orientar aquestes places (aparcaments de Can Boter, Sardana i Can Farrerons) al lloguer enlloc de la concessió administrativa i fer-ho amb preus notablement per sota dels actuals, que estan per sobre del mercat lliure. Els costos econòmics d'aquesta mesura serien mínims i permetrien alliberar places de superfície per destinar-les a d'altres usos que millorin la mobilitat a peu o amb bicicleta.


2

FISCALITZAR EL GOVERN I FER PROPOSTES PER UN PREMIÀ MILLOR El grup municipal exposa quatre prioritats per als propers mesos Marina Altés i Magret

Pau Pañella Sández Professional de les arts escèniques. Treballa d'educador a Educació per a l'Acció Crítica EdPAC

Llicenciada en psicologia. Treballa a la Unitat de Neuropsicologia de la UB

Ens cal fer una radiografia del malestar psicològic entre els nostres veïns, dels recursos disponibles que tenim al municipi i de les barreres per accedir-hi. Des de la proximitat de l'acció local hem de facilitar la millor atenció integral per als ciutadans amb necessitats no cobertes en matèria de salut mental.

Lluitar contra la xenofòbia dins i fora l’Ajuntament per desenmascarar el racisme organitzat amb arguments. Calen polítiques d'inclusió de la immigració des del treball comunitari, així com combatre els tòpics falsos existents, per exemple campanyes antirumor per a desestigmatizar espais i col·lectius.

Brenda Bär Kwast

Andreu Mumbrú Fuxet

Mestra i politòloga. Treballa com a tècnica de projectes educatius

A diversos municipis tenen clar que empreses com Airbnb són una màquina d'encariment de lloguers i expulsió de veïns. És hora de fer un plantejament sobre si volem ser una ciutat turística subsidiària de Barcelona, amb els efectes sobre espai urbà i preu d'habitatge que comporta, i de plantejar-nos regular pisos turístics.

Professor de filosofia i politòleg. Treballa com a tècnic municipal a l'àrea de benestar social

Posar el treball al centre, més enllà de plans d'ocupació precaritzants i centres comercials. Dissenyar un pla estratègic sobre el polígon industrial del Torrent Malet, avui en dia al límit de l'abandó. Impulsar iniciatives com un viver d’empreses innovadores, una escola d'oficis, fomentar el cooperativisme i l'economia social.

Les propostes a ple del grup municipal Una de les eines que té la Crida són les propostes en forma de moció que es porten aprovació al ple. Les treballem a l’assemblea i quan és possible amb altres col·lectius implicats al poble. En els darrers dos anys la Crida ha portat gairebé 50 propostes al ple, de les quals no totes han estat aprovades per la resta de grups. Destaquem algunes d’elles i seguim treballant per les altres. Pots consultar-les totes al web.

Mocions aprovades

Mocions no aprovades

• Primera prova pilot de pressupostos participatius a Premià de Mar. • A petició de la plataforma ciutadana Preservem el Maresme, treballar per un nou model de la gestió del litoral contra el trasvassament de sorres i la destrucció de les costes. • Transformar Can Salamó en equipament de referència per l'Àrea de Joventut. • Actuacions per facilitar l'organització d'esdeveniments públics als carrers i places per part de les entitats i centres educatius del poble. • Establiment d'un protocol educatiu contra la transfòbia i l'assetjament escolar per identitat de gènere. • Activar una ajuda d’emergència als camps de refugiats sahrauís per la catàstrofe humanitària de després de les darreres pluges torrencials. • Creació d'un Parc de Nadal i una programació cultural i festiva de qualitat durant les festes de Nadal. • Instar al govern de la Generalitat a incrementar el finançament de l’escola bressol municipal. • Millorar les polítiques per a gent gran amb una mirada àmplia i comunitària i apropar els serveis socials a aquest col·lectiu. • Diferents propostes a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya i de i de rebuig a les represàlies judicials.

• Promoció dels productes agroalimentaris de proximitat i ecològics al municipi creant un segell i fent promoció activa del petit comerç. • Promoció i suport a les actuacions pedagògiques de les escoles públiques i la seva difusió (amb ICV-EUiA i ERC-JxP). • Pacificar alguns carrers de vianants del centre al trànsit per dinamitzar activitats al carrer a l’estiu i aparcament gratuït a les zones blaves durant la festa major. • Municipalització del servei de neteja d'edificis municipals a Premià de Mar. • Adopció de mesures envers la regeneració democràtica i per un codi ètic dels partits. • Elaboració d'una ordenança municipal reguladora del procediment de verificació d'habitatges buits per fomentar la seva mobilització • Sobre l'obertura al públic i la promoció de la participació ciutadana dels consells municipals. • Ratificació dels acords presos durant la consulta de Can Sanpere i inici dels tràmits d’expropiació de l’espai per zona verda i equipaments públics donada la imminent sentència de desallotjament de Can Sanpere.

A Crida defensem que la perspectiva de gènere ha de ser transversal a tots els àmbits i polítiques. Com a primer pas hem impulsat la taula de gènere, fem una ullada al seu primer any de vida:

Primer curs amb la taula de gènere en marxa El curs passat es va aprovar una moció de Crida per crear una taula de treball sobre gènere participada per col·lectius feministes, grups municipals del consistori i tècniques de diferents àmbits institucionals, als que agraïm la seva participació i entusiasme amb la proposta. El perquè d'una taula de gènere? Les polítiques d’igualtat al municipi no eren prioritàries quedant relegades a serveis bàsics d’assistència i actes pintorescs i amb poc contingut feminista. Així doncs, vàrem decidir arremangar-nos i crear un espai de debat, consens i proposta. Què ha de fer la taula? Ha d’aplicar la transversalitat de gènere en totes les polítiques públiques: des d’urbanisme, cultura, educació, promoció econòmica, mobilitat... Tot i tenir uns objectius a llarg termini, com a primeres tasques, la taula s’ha proposat elaborar un protocol en contra de les violències masclistes, iniciant una prova pilot amb la nostra festa major. Volem una “Festa lliure de sexisme” amb actuacions per fer front a les agressions masclistes en contextos d'oci.


3

PREMIÀ A LA CRUÏLLA, L'ÚLTIMA GRAN TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA Per a la Crida, els pressupostos del 2017 donen el tret de sortida a l'última gran destrossa urbanística d'un poble ja prou maltractat. Després d'anys on no hi ha hagut cap gran inversió destacable es trenca la tendència: obren la Gran Via fins al Torrent Malet, un projecte demanat obertament pels propietaris de Metal·logènia a causa de les seves intencions de requalificar la fàbrica per fer-hi pisos de luxe i una gran superfície comercial, i el 2017 també es farà una rotonda a la carretera de Premià a l'altura del Camí del Mig, obrint carrers a la part alta de les Hortes de Ponent i deixant el terreny a punt per executar la

Hortes de ponent: APROVAT Superfície: 48.875m2 Planejament aprovat al POUM de 2010: “Considera que no existeix valor digne d’èsser protegit” Sòl residencial: 24.962, 300 nous habitatges (eixample + ciutat jardi) Nous equipaments + polígon industrial al barri Banyeres Industrial, 34.600 m2 Terciari, 17.100 m2 + Paddle 14 pistes + piscina Alternatives de Crida: Parc agrícola, cooperativa d’habitatge, etc.

destrossa de l'últim espai amb potencial per esdevenir parc agrari-forestal de la nostra Vila. A més a més, Transmesa ja és a terra esperant la requalificació, per tant, si s'acaba consumat la transformació d'aquests tres espais, les últimes grans reserves de sòl del poble, podem trobar-nos ben aviat amb centenars d'habitatges i superfícies comercials noves. Sabem de sobres que Premià està saturat, que no tenim equipaments ni zones verdes necessàries per a una bona qualitat de vida, i ens fa por la manca de visió de futur, ja tenim la monstruositat de formigó en marxa, el centre comercial de 18.000m2 Marina Port Premià,

Can Sanpere - PENDENT Sòl industrial: 9.800m2 Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en tràmit En espera d’expropiació Futur procés participatiu per decidir els usos pendent? El govern proposa renunciar al 100% per fer-hi part de pisos

Metal·logènia Superfície: 19.300m². Sòl actualment terciari: petit i mitjà comerç, oficines i aparcament. Zona verda: 6.300m². Masia catalogada. PROPOSTA DELS PROPIETARIS: Demanen modificació POUM per permetre una gran superfície comercial i sòl residencial (4.500m², planta baixa + 4)

Model urbanístic actual • Ciutat dormitori • Densitat urbanística • Modificacions del POUM segons les demandes i els interessos d’agents privats • Nous pisos projectats mentre hi ha pisos buits • Esgotament del sòl i zones verdes • Bombolla de supermercats + una gran superfície comercial al port • Impacte al comerç local • Impacte demogràfic: saturació d'equipaments, manca d'aparcament, etc.

ara obren carrers que posen en safata la construcció a Metal·logènia i Hortes de Ponent. No podem seguir en aquesta dinàmica de fets consumats per part de propietaris i constructors amb la complicitat, per activa o passiva, del govern, com si no ens n'adonéssim mentre passa davant dels nostres ulls. Per això defensem que no s'aprovi cap nova requalificació de terrenys, que s'estudiïn formes, com la creació d'un fons especial, pel rescat d'espais, amb l'objectiu d'obtenir noves zones verdes i equipaments públics pel poble, i defensem un nou pla urbanístic elaborat amb la participació de la ciutadania.

Ca l’Escoda - CONSTRUïT Superfície comercial: 2.000m2 Planta baixa i 4 pisos 4 habitatges al carrer Esperança Oficines del nou ajuntament

Port – EN CONSTRUCCIÓ Superfície comercial: 18.000m2 Planta baixa i 2 pisos Impacte mobilitat, perpetuació de la N-II, impacte ambiental i petit comerç. Procés participatiu ciutadà denegat Transmesa Sòl total: 16.000m2 Sòl actualment industrial Fàbrica tancada i enderrocada PROPOSTA DELS PROPIETARIS: Superfície comercial: 3.500m2, de les quals 2.500m2 1 GEC i diversos PECs Pàrking en superfície + possible soterrat Zona verda: 4.500m2 (contant plaça de l’Esperanto) Sòl residencial: fins a 12.000m2, planta baixa + 4 pisos

Model que proposem des de Crida • Ciutat activa • Preservar zones agrícoles • Ampliació d’equipaments d’ús públic: Centre de dia, recursos sanitaris, segona escola bressol, escola d’oficis, viver d’empreses, cooperatives, ateneu de gestió comunitària, casal jove a Can Salamó. • Política d’habitatge: reformar i mobilitzar pisos buits, regular pisos turístics, crear habitatge públic. • Política d’ocupació: pla estratègic per dinamitzar el polígon industrial. • Foment del comerç i emprenedoria local i de proximitat.


4

UN URBANISME AL SERVEI DE LES PERSONES PER SOBRE D'INTERESSOS PRIVATS

L'hora de la veritat per a Can Sanpere Fa 4 anys que la Plataforma Can Sanpere 100% Públic va alliberar la finca per a donar-li un ús social i aturar el projecte especulatiu de Núñez y Navarro (NyN). El 2014 es va realitzar una consulta i va guanyar el SÍ a l'expropiació per destinar la totalitat de l'espai a zona verda i equipaments. Durant més de dos anys el govern municipal (CIU-PSC) no ha fet res per tirar endavant el compromís adquirit i fa poc ha anunciat públicament que es desdiu d'allò votat, proposa obrir negociacions amb NyN i ja admet la construcció d'un bloc amb 50 pisos. Aquest temps perdut ha donat marge al propietari per demanar un desallotjament forçós que serà un fet traumàtic per a Premià. Parlem d'un equipament que agrupa més de vint col·lectius i entitats: mestres que fan reforç escolar, una ràdio, una coral, grups de dansa, entitats de cultura popular, etc., que s'exposen a repressió i possibles conseqüències judicials. Només per això l'ajuntament hauria de fer el possible per aturar-ho, oferint-se a la propietat com a responsable, com ja va fer anys enrere llogant les naus del carrer de la plaça. Per altra banda, el passat desembre es va aprovar protegir la part antiga de la fàbrica com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Es vol salvar així una petita joia amagada de racionalisme arquitectònic que podria esdevenir icona cultural de la ciutat. No obstant això, ens indigna que l'alcalde no votés a favor de salvar el patrimoni. En general tenim la sensació que no s'és conscient de la magnitud del problema i que no hi ha hagut lideratge polític. Des de Crida recordem que el cost de l'expropiació és exactament el mateix que quan es va fer la consulta, aleshores els partits del govern van demanar el sí i l'alcalde va afirmar que no hi hauria problemes de diners, per tant exigim el compliment d'una decisió democràtica, l'expropiació immediata a favor d'un Can Sanpere 100% públic, l'aprovació definitiva del BCIL i la protecció de l'actual experiència d'ateneu social i cultural.

Demanem una línia urbana d'autobús Rebutgem el model de centre comercial pel port El setembre de 2015 va consumar-se l'últim pas per a la materialització d'un projecte faraònic al port de Premià de Mar, que inclou un centre comercial de 18.000 m2 acompanyat d'una nova rotonda de 42 metres de diàmetre sobre el parc de Can Fitó, que perpetuarà durant dècades la Nacional II, una barrera llastimosa entre el poble i el mar. Denunciem que aquesta obra tindrà un clar efecte negatiu en el comerç local i de proximitat, que suposa una agressió mediambiental i paisatgística irreversible, i que afectarà molt negativament a la mobilitat, sobretot al barri de Can Pou, després que es rebutgés la proposta d'accessos, amb la rotonda al Mercat de la Flor, demanats per la ciutadania. Al nostre entendre els membres del govern (CiU i PSC) amb els vots d'ERC i Ciutadans, han actuat més com a representants de l'empresa concessionària que com a impulsors d’un urbanisme participatiu centrat en els interessos del veïnat, negant-se fins i tot a realitzar el procés participatiu reclamat amb 500 signatures. Ni tan sols s'ha negociat de tu a tu amb l'empresa modificacions que esmorteïssin l'impacte del projecte i contraprestacions, com la construcció dels dos equipaments públics previstos dins de l'àmbit del port, que ara haurem de pagar els ciutadans. Crida Premianenca defensava un port basat en la nàutica, malauradament el que avui és un centre comercial que perpetua el model d’oci basat en el consum, comprometent el medi ambient i la mobilitat.

No a la draga! Fa mesos el govern municipal va anunciar públicament que el manteniment del Torrent Amell requeria una intervenció urgent. La seva proposta inicial va ser usar el dragatge i abocar la sorra al fons marí, però davant les protestes ciutadanes, a les quals Crida va donar suport, va aconseguir paralitzar la intervenció amb draga. Des d'aleshores hem defensat públicament que la millor actuació seria recórrer a la canalització mecànica usant una excavadora i que abans de qualsevol transvasament de sorres cal que es facin públics informes detallats sobre volum, contaminació, procediment d'extracció, punt d'abocament i impacte ambiental. Sempre ens hem oposat a les actuacions amb draga, perquè suposen la destrucció completa de la fauna i la flora marina, perquè es tracta d'intervencions curtterministes i un malbaratament desorbitat de recursos públic. Seguim demanant un pla integral de gestió del litoral, que cerqui posar remei a la destrossa provocada per la urbanització completa del territori i la construcció de ports esportius, que no permeten la regeneració natural de sorres.

Des de Crida Premianenca estem treballant en una proposta, que es presentarà al ple de maig, per crear una nova línia d'autobús urbà que doni cobertura a tot el municipi de Premià de Mar fent un recorregut circular. Aquesta iniciativa Demanem la creació línia urbana d'autobús pretén facilitar, perd'una exemple, la conexió dels veïns de Can Pou amb l'ambulatòri i l'estació, o la dels veïns del barri del Palmar amb l'institut i la piscina municipal. Una iniciativa que s'emmarca en la nostra aposta per la movilitat sostenible i la connexió entre barris.

Donem suport a “La Cisa per a Tothom” A Premià de Dalt s'ha iniciat la construcció de 90 xalets al voltant de la Cisa, darrere d'aquesta primera fase s'està tramitant un segon projecte que implicaria construir uns altres 300 habitatges a Can Nolla fins a tocar del peatge. Es tracta de la destrucció de tot el corredor biològic, un dels pocs espais naturals que queden entre pobles a la nostra comarca. A més a més, modificar el curs del torrent de la Cisa és perillós, ja que es troba en la confluència de diferents torrents que ja han causat danys de gravetat a Premià de Mar, el projecte urbanístic ha ignorat aquest aspecte, que tindrà especial incidència al Torrent Santa Anna i per tant augmentarà el perill d'inundació als barris del nostre poble. Per tot això donem suport a la Plataforma “La Cisa per a Tothom”.


5

DEFENSEM UNS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT Necessitats sense atendre al poble amb la despesa per habitant més baixa de la comarca Serveis socials La base per una igualtat social i d’oportunitats La taula de Serveis Socials és un espai de trobada dels grups polítics de Premià, tècniques municipals i entitats del sector, on es debat sobre la situació social al municipi cercant vies per millorar l’atenció als col·lectius susceptibles de ser atesos per aquests serveis. Val a dir que, en l’actualitat, no hi participa cap entitat, per raons que ara no vénen al cas. La taula va començar analitzant l’estudi que la Diputació va dur a terme sobre la reestructuració dels Serveis Socials, revisant les memòries d’anys anteriors i el calendari previst per les propostes de millora. Les tècniques van exposar el funcionament de l’àrea (distribució per càrregues de treball, supervisió, coordinacions i derivacions a d’altres serveis...) i es va poder concloure que l’acumulació de feina que pateixen els professionals provoca una dilatació en els temps d’espera dels usuaris, col·lapse en l’atenció directa i un moviment que fa que duguin a terme funcions que no els corresponen. Un cop acabada aquesta primera etapa, Crida va voler donar un impuls a la taula generant una dinàmica de funcionament basada en detectar allò que es pot millorar, tant en qualitat del servei com en garantir que aquest arribi a tothom qui ho necessiti, de forma activa i participativa pel poble. Aquesta proposta de dinàmica volia evitar el perill que la taula fos un punt de trobada estadístic i de “mira que bé ho està fent l’Ajuntament amb el poc que té”; un instrument més que una eina. Per això era necessari un punt de vista crític i resolutiu, que donés suport als tècnics, que trobés solucions i proposés alternatives. En aquests moments, s’està treballant sobre diferents aspectes i punts febles d’un servei bàsic totalment imprescindible en la societat actual, que afecta a totes les persones del poble, especialment les més vulnerables: treball amb gent gran, pobresa, immigració, infància en risc, joventut... i en la vinculació d’aquesta àrea a altres àrees municipals, doncs cal la creació d’una xarxa potent que doni cobertura a les mancances socials.

Educació Salvem l’oferta d’escola pública de qualitat a Premià! La situació que hem viscut aquests cursos amb l’escola Mar Nova a punt de tancar-se, en mig de mentides i males maneres, és la punta de l’iceberg d’una greu problemàtica que afrontem amb tots els centres de Premià. Amb la baixada de la població escolar cal revisar amb criteris d’equitat i benefici per la comunitat la planificació d’oferta. Amb les ràtios actuals no hi ha alumnat per omplir les 12 línies d’escola existents, per tant, no podem oferir-les totes i que alguna quedi buida com s’està fent des de la regidoria. La seva inacció i falta de responsabilitat genera situacions injustes i un mapa escolar on la que perd és l’oferta pública: la gratuïta, la més equitativa i la garant de la igualtat d’oportunitats. Per aquesta manca d’iniciativa, propostes i per les males maneres de gestionar la problemàtica, la Crida, després de moltes propostes desateses, va decidir demanar la dimissió de la regidora aquest curs. Ens cal una revisió del mapa escolar i accions a favor de la qualitat educativa i igualtat d’oportunitats. Per una banda, s’ha de produir una revisió de

l’oferta que estudiï una reducció de les ràtios, la possibilitat d’oferir serveis que ara no tenim, com una Unitat Suport Ed. Especial, una segona escola bressol (que tocaria per habitants), l’opció que una línia de primària es convertís en un Institut-Escola públic, atès que hi ha famílies que valoren la continuïtat ESO-Primària... A més, cal reforçar les escoles públiques garantint-los els recursos necessaris per impulsar les bones pràctiques que reforcin els seus projectes pedagògics. Per l’altra, en reduir-se la població escolar, també tenim una oportunitat per disminuir la dependència d'escoles privades que es financen amb diners públics i que sota una pretesa “llibertat d’elecció” estableixen una quota d’accés a l’educació esdevenint una opció real només per a qui se les pot permetre. No som contraris a determinats centres, però mantenir-los no pot ara anar en detriment dels públics, hauríem de plantejar la seva incorporació al sistema públic a fi d’afavorir l’accés universal.

Continuarem exigint actuacions a l’Ajuntament i animant les famílies perquè confiïn en els centres públics, exemple quotidià que una educació de qualitat sense exclusions és possible.

Habitatge El NO que convertirem en SÍ És fonamental defensar un Premià de Mar on tothom pugui trobar lloc on viure i les famílies no pateixin desnonaments quedant-se al carrer, sovint havent d’abandonar el municipi. Sabíem que teníem pisos buits, segons l’INE amb dades del 2011 es parla de 1.065 pisos desocupats a Premià de Mar, mentre altres es destinen a fins turístics i pugen els lloguers. Qui viu la problemàtica veu les parets tapiades com una burla d’aquest sistema injust que falla en trobar l’encaix entre la necessitat, drets i recursos existents. Des de Crida Premianenca fa temps que treballem per eradicar aquesta problemàtica i mai no hem deixat de fer propostes sobre habitatge. D’ençà de la nostra entrada al ple l’any 2011, hem presentat cinc mocions -4 de les quals aprovades- per fer un cens dels pisos buits i activar diferents mesures per mobilitzarlos cap al lloguer social (taxa per pisos buits, IBI superior, suport des de l’administració, entre d’altres). La resposta de l’equip de govern (CiU i PSC) sempre ha estat la mateixa: aprovar-ho i després no complir-ho justificant-se amb excuses. Fets que confronten amb la realitat, atès que d’altres municipis (Santa Coloma, Terrassa, Berga, El Prat...) estan aplicant les mateixes mesures. Per què Premià de Mar no ho podem fer? Davant aquesta inacció vam proposar al govern formació en matèria d’habitatge. A partir d’aquí s’ha pogut reactivar una regidoria fins ara adormida i han sorgit algunes actuacions com el servei d’intermediació. Però davant la nostra darrera proposta de cens i taxa mitjançant una ordenança municipal d'habitatges, el govern va reconèixer tenir competència però va argumentar que no era prioritari. Nosaltres pensem que sí que és prioritària la problemàtica de l’habitatge i per més negatives, no deixarem de treballar-hi, així que a les trobades COP de Crida del Maig serà un dels temes destacats..

Preus públics progressius per garantir l’accés l’escola bressol Des de la Crida no compartim la filosofia fiscal d’aquest equip de govern: la pressió fiscal més baixa de la comarca, la menor despesa per habitant i preus públics elevats, que completen un sistema injust i poc redistributiu. Per això durant aquest mandat hem participat a la taula de preus per buscar progressivitat en els diferents serveis, com a l’escola de bressol, on mitjançant un pacte amb altres partits ara gaudim d’una progressivitat de 5 trams, que suposen pagar entre 40€ i 180€ segons renda. També hem donat suport al procés de demanda de preus més assequibles de l’AMPA de l’escola de música, on tot i millorar la situació es va posar de manifest que cal més compromís pressupostari amb els serveis públics per tal de garantir la qualitat i la igualtat d’oportunitats en l’accés.


6

UN POBLE DEL QUAL FORMAR-NE PART: CULTURA, PARTICIPACIÓ I COMUNITAT La Crida ha proposat que Can Salamó sigui l'equipament de referència per a la joventut de Premià de Mar

Potenciem la festa de Pirates i Premianencs amb tres iniciatives

El resultat del pressupost participatiu de 2016 implica la restauració de la masia de Can Salomó, i suposa una oportunitat per disposar d’un nou equipament polivalent que centralitzi serveis, entitats i activitats adreçades a adolescents i joves, com ho és l’A.E. Amon-Ra, però també el Centre Obert, Joves en Acció o Premià Jove. D’aquesta manera el nou equipament es podria planificar amb coherència, seria possible optimitzar recursos i es generarien sinergies dins d’un àmbit històricament mancat de propostes i infraestructures. Alhora es permetria satisfer altres demandes, com la creació d’un espai polivalent a l’actual edifici annex a la masia, d’ús comunitari, la programació estable d’activitats culturals i l’ús veïnal i d’entitats en tot l’horari que no s’emprés com a Casal Jove.

La Festa Major de Pirates i Premianencs ha esdevingut una cita importantíssima, per la gent del poble i de tota la comarca, ja que serveix per teixir comunitat i alhora convocar públic de poblacions de l’entorn o de més lluny. Element de cohesió i prestigi per a Premià. Per això des de la Crida volem protegir aquesta festa local per excel·lència que fa un any va arribar a la seva vintena edició, i hem treballat tres mesures: En primer lloc, incloure la Festa Major de Pirates i Premianencs en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, del qual formen part prop d’una setantena de les celebracions, festes i elements singulars més destacats del patrimoni cultural i immaterial del nostre país. En segon lloc, crear un centre i arxiu de documentació, que posi a l’abast dels ciutadans tota la informació sobre la festa i que en salvaguardi la producció documental, en totes les seves manifestacions. Per últim, crear un protocol de la Festa Major de Pirates i Premianencs que tingui com a principal objectiu ser una eina útil, una guia per a totes les persones i entitats que s’hi senten implicades i també per a les que tinguin interès a saber quins són i com tenen lloc els actes tradicionals de la festa.

Per tots aquests motius, la Crida va presentar una moció al ple de novembre de 2016, que va ser aprovada, demanant que el futur Pla Local de Joventut, que ha de donar continuïtat al que finalitza enguany, es dugui a terme concebent Can Salamó com a equipament de referència, que dins d’aquest equipament es contemplin les funcions de Casal Jove, espai per a entitats i un espai polivalent, que es realitzi una diagnosi de les entitats, serveis i programes existents dins l’àmbit de joventut que poden tenir cabuda en aquest nou equipament. Creiem que la millor manera de començar seria amb unes portes obertes a Can Salamó en les que hi participin tots els agents involucrats en l’àrea de joventut.

Defennsem la gestió comunitària per recuperar allò que és públic Els governs es reivindiquen com a únics gestors possibles i legítims del que és públic mentre l'experiència ens demostra que hi ha vida pública més enllà dels seus dominis. Projectes com la PAH, les cooperatives d'habitatge o les de consum ecològic i responsable, els centres socials autogestionats i moltes altres iniciatives associades a l'economia social demostren cada dia que els ciutadans poden i han de tenir un paper actiu en la gestió del que és públic.

Pressupostos participatius: una iniciativa de Crida que per fi ha vist la llum Sempre hem defensat que les decisions transcendents han de ser preses amb transparència, debat públic i participació directa, per això Crida va proposar realitzar una experiència de pressupost participatiu ja el 2011, cinc anys després ens han acceptat la demanda i l’acollida ha estat molt positiva, 121 propostes de tots els àmbits i 1538 vots ho avalen. Els de 2016 han servit com a diagnosi de primera mà de les necessitats del poble. La ciutadania ha brindat moltes idees que, malgrat no ser les més votades, caldrà recollir i incorporar.

Històricament els Ateneus, els cafès, les cooperatives i els casals han sigut els espais que han acollit les necessitats d'autoorganització, formació i generació cultural. Actualment aquest paper el tracten de jugar, a més a més, els centres socials okupats com Can Sanpere, locals llogats autogestionats i, cada cop més, la gestió d'equipaments públics. Experiències com l'Ateneu Popular de 9Barris, la Casa Orlandai, l'Harmonia, el Casal de Barri el Pou de la Figuera o el recentment inaugurat Ateneu Popular Coma Cros a Salt, demostren que aquest model funciona i que és capaç de generar espais d'ús públics arrelats al territori que creen comunitat i cultura.

D’aquesta primera experiència en podem treure diversos aprenentatges per millorar en un futur. 1- Cal que els pressupostos participatius incorporin el vessant de debat públic, per matisar, millorar i fusionar propostes. 2- Hi ha propostes que no han de ser sotmeses a votació sinó que afecten el que l’ajuntament hauria de fer per iniciativa pròpia 3Cal que estudiem com millorar el sistema de votació i assignació de prioritats. Reservar partides diferenciades per cada àmbit i que cap proposta s’endugui tot el pressupost. .4- Que la participació no es limiti a una partida tancada d’inversió, sinó que inclogui l’estructura del pressupost. 5- Augmentar la partida per decidir sobre inversions. Aprofundim en la democràcia participativa i en una forma de governar que compti amb una població, com la de Premià, que s’ha mostrat un cop més crítica, organitzada i propositiva.

Aquests espais de gestió comunitària comparteixen una forma d'organització horitzontal, la transparència i la voluntat d'obrir-se a totes les persones independentment de la seva procedència, sexe o edat. Els espais adherits a la Xarxa d'Espais Comunitaris van encara més enllà plantejant l'establiment de relacions no discriminatòries; amb una perspectiva de gènere, posicionant-se clarament en l'antifeixisme, l'antiracisme i la justícia ambiental. Sense aquests espais serem un poble mort, dòcil, condemnat a consumir productes prefabricats, no badem que ens hi juguem el futur. Recordem sempre: Públic és allò que pertany a la comunitat, no al govern.

CODI ÈTIC Crida Premianenca va presentar al ple una proposta de Codi Ètic per als càrrecs electes, rebutjada amb els vots contraris de l’equip de govern (CiU i PSC) juntament amb el PP i les abstencions d’ERC i Ciutadans. Què hi demanàvem?

1

Limitació de mandats a un màxim de 2 legislatures consecutives (o 8 anys)

2

Limitació de sous als regidors, establint que el sou màxim dels càrrecs electes no superi el triple de la retribució del treballador amb menor salari de l’Ajuntament

3

Que els partits no puguin endeutar-se amb les entitats bancàries per a mantenir la independència.

4

Limitar el nombre de càrrecs de confiança, implementar mecanismes d’avaluació de la seva activitat i limitar el temps de permanència en la plaça

5

Que no es puguin acumular càrrecs, excepte en els casos en els quals sigui necessari ocupar-ne un per ostentar l'altre

6

Publicació d’agenda de l’alcalde, així com dels regidors del govern


CANDIDATURES PARTICIPATIVES PER FER-NOS NOSTRA LA POLÍTICA, PARTICIPA A LA CRIDA Els darrers anys la gent demana una major capacitat per incidir en les institucions polítiques del seu municipi, de la seva comarca i del seu país. Ha quedat demostrat que de la política no es pot passar i que, com deia Joan Fuster, “tota política que no sigui feta per nosaltres serà feta contra nosaltres”. Des de sempre, una de les prioritats de Crida Premianenca ha estat fer possible aquesta permeabilitat amb la ciutadania i els moviments socials. Volem que tothom pugui aportar coneixement en aquella temàtica que li preocupa dins de les seves possibilitats i ganes d’implicació. Perquè ens ho creiem i volem predicar amb l’exemple, plantegem la participació presencial amb Crida Premianenca en tres nivells:

ASSEMBLEES (SEMPRE!) OBERTES Totes les nostres assemblees ordinàries són obertes. Ens organitzem en comissions que treballen dins de la institució i al carrer (organització d’actes, campanyes de sensibilització, participació als moviments socials i entitats del poble)

ASSEMBLEES DE CARRER I GRUPS DE TREBALL TEMÀTICS

2017

També realitzem periòdicament trobades a diversos punts de Premià de Mar per copsar les problemàtiques que té el municipi o

Jornades de treball municipalista

per tractar temes concrets (educació, urbanisme...). Totes aquelles

27 de maig 2017

persones que no puguin o no desitgin implicar-se a Crida però que vulguin traslladar-nos les seves propostes,

Esmorzar, debats, dinar popular i cloenda

ho poden fer en aquests espais.

Taules sobre territori i habitatge / educació / convivència i espai públic.

COP Les COP (Cooperar, Organitzar i Proposar) són les jornades de treball que pretenen anar més enllà del dia a dia i que permeten consensuar el model de poble que Crida Premianenca desitja.

Decidim quin Premià volem Participa!

entrevista

Aquest any seran el proper 27 de maig!

Oriol Barri

Parlem amb Sara Montesinos sobre la situació dels refugiats

La periodista premianenca Sara Montesinos ha viscut el darrer 2016 a Grècia, participant de l’assistència a platges i posteriorment a Idomeni i Eko Station, on va néixer la Comunitat Eko de la qual n’és membre. Com resumiries aquest darrer any? Per a moltes de les que hem estat a Grècia el darrer any, el 2016 ha estat l’any del fracàs, de l’horror, de l’oblit. Som incapaces de resumir aquesta experiència i tantes sensacions en una paraula o ni tan sols una frase. És també l’any del dolor i de no entendre res, l’any de veure com s’està massacrant a persones que vénen de la guerra al costat de casa nostra mentre seguim mirant cap a una altra banda com si no estigués passant res. Què estan fent els governs de la Unió Europea? Mentir. Dir mentides i amagar el què realment estan fent, construir tanques racistes arreu d’una Europa fortalesa. Maregen les persones que arriben al continent amb una burocràcia que no juga a res més que al desgast físic i psicològic. Inventen lleis i tractats mentre amunteguen les famílies en camps de concentració, hotels abandonats o fins i tot als carrers de les ciutats. Ara mateix ja no està ni clar que els països membres assumeixin les quotes amb les que s’havien compromès, i de moment, Grècia continua rebent persones i Europa les vomita. Quin paper juga o podria jugar la Generalitat de Catalunya? La Generalitat de Catalunya juga un paper d’excuses i de covardia. De repetició d’un discurs caduc, d’aquell “Espanya ens roba” que ja no cola, i d’una desobediència que mai no s’han atrevit ni s’atreviran a practicar. Hem penjat moltes banderes presumint de voler acollir però encara esperem que la Generalitat expliqui com i quan s’ha pogut acollir, sota quins mecanismes i quines són les necessitats. Volem saber per què Berga i per què Tarragona. Volem saber per què no Premià de Mar i volem saber per què el president de l’Associació Catalana de Municipis no coneix el protocol d’acollida. La Generalitat hauria pogut generar un protocol propi (que

www.cridapremianenca.cat

@cridapremianenc

no fes un any tard), podria haver format els treballadors públics (no quan ja són aquí) i podria haver fet enviaments d’observadors internacionals que denunciessin les constants vulneracions de Drets Humans que s’han donat a Grècia. Però no, era més fàcil penjar una pancarta al balcó i recordar que tot és culpa d’Espanya. Què podem fer des dels Països Catalans? Des dels Països Catalans ens queden poques alternatives que provoquin un canvi directe, tot i això, hem de ser capaces de mirar la situació en global. No podem continuar fent enviaments de roba i quedar-nos aquí. Hem de ser nosaltres mateixes les qui prenem partit i decidim no mirar cap a una altra banda, com ja està fent a Premià un grup de persones autoorganitzades. Cal donar suport a les accions desobedients amb què tantes persones han creuat il·legal però legítimament. Cal seguir mantenint projectes autogestionats a Grècia però també cal pressionar el govern català perquè expliqui amb pèls i senyals quins són els seus àmbits d’actuació, cal pressionar al govern espanyol no només perquè compleixi amb la quota sinó perquè assolim la competència d’asil a espais municipals. Cal, sobretot, no oblidar ni silenciar el què està passant, i sobretot, les causes de que més de 63.000 persones estancades a Grècia hagin hagut d’abandonar casa seva.

@cridapremianenc

cridapremianenca@gmail.com

Revista Crida Premianeca, Abril de 2017  
Revista Crida Premianeca, Abril de 2017  

Fem balanç de la feina feta durant els dos primers anys del mandat (2015-2017) i expliquem la feina que farem els propers mesos.

Advertisement