Page 1

9è estudi

Febrer de 2016

Les persones immigrades en situaciĂł vulnerable


Les persones immigrades en situació vulnerable

Amb la col·laboració de: Núria Bové, Miquel Trobat i Anna Mompart (Àrea de Producció d’Estadístiques Socials, Subdirecció General de Producció i Coordinació Estadística, Idescat)

Edita: Observatori de Vulnerabilitat Creu Roja a Catalunya c. Joan d’Àustria, 120-124 08018 Barcelona

Institut dʼEstadística de Catalunya

Data de publicació: febrer de 2016 Equip de redacció: Òscar Velasco, Anna Sabaté, Pilar Millán, i Natàlia Gil. Edició: Irene Peiró Realització d’enquestes telefòniques: Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya

Vídeo: Direcció, idea i guió: Patty Ortín Realització i imatge: Häns Disseny, maquetació i impressió: Raul Camañas, Erre Infographics i Gràfiques APR Dipòsit legal: : B 6541-2015 © Creu Roja, 2016

Assessorament científic: Anna Espinal i Oliver Valero (Servei d’Estadística Aplicada de la UAB)

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d’ús de l’exemplar, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.

Servei d’Estadística

Universitat Autònoma de Barcelona

Agraïments: A totes les persones usuàries dels projectes de Lluita contra la Pobresa i l’exclusió social de la Creu Roja que han accedit a participar en l’estudi. A tot l’equip de voluntariat i tècnic del Call Center del Centre de Coordinació de la Creu Roja a Catalunya que ha realitzat les enquestes: Amelia Bruno, Marisa Pereira, Silvia Tomás, Anna Sangrà, Dolors Granados, Montserrat Colomer, Berta Álvarez, Lluis Elíes, Sònia Rodríguez, Samira Tamalkoutan, Diana Canellas, Verónica Ramilo, Fina López, Mariona Royo i Gemma Castell. A l’equip de Sistemes d’Informació i a la col·laboració dels membres de la Comissió de Projectes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya. Als especialistes territorials en temes d’immigració: Anna Serra, Jordi Vidal, Verónica Tomás, Manoli Moya, Eduard Martín. A l’equip de referents provincials i locals de comunicació: Carles Sureda, Jordi Suriñach Marc Prats i Biel Barnils, per la recerca i treball dels testimonis a l’estudi.

La impressió d’aquest document en paper Cocoon Offset 100% reciclat ha reduït l’impacte mediambiental en:

460

681

789

km d’un cotxe europeu estàndard

kwh d’energia

68

12.641

748

kg d’escombraries

C02

kg de CO2

litres d’aigua

kg de fusta


SUMARI 1. Presentació

6

2. Introducció 8 2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi 9 2.2. Principals resultats obtinguts 10 3. Resultats de l’enquesta 12 3.1 Perfil de les persones enquestades i dades personals 13 3.1.1 Origen i nacionalitat 14 3.1.2 Franja d’edat 14 3.1.3 Gènere 14 3.1.4 Any d’arribada a Catalunya 16 3.1.5 Dades del nucli familiar 16 3.1.6 Situació administrativa de les persones enquestades 17

3.2 Determinants socioeconòmics 3.2.1 Ingressos per unitat familiar i procedència

18 18

3.3 Dades d’ocupació 3.3.1 Situació laboral i ingressos 3.3.2 Sectors i condicions laborals

22 22 24

3.4. Alimentació i hàbits alimentaris 3.4.1 Dades sobre l’alimentació familiar 3.4.2 Dades sobre l’alimentació infantil

26 26 27

LA MISSIÓ Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en els àmbits nacional i internacional a través d’accions integrades, realitzades per voluntariat i amb una àmplia participació social.

LA VISIÓ La Creu Roja, com a organització humanitària i voluntària arrelada a la societat, donarà respostes integrals a les persones vulnerables, amb una perspectiva de desenvolupament humà.

3.5. 3.5 Dades relatives a la salut 3.5.1 Percepció de la salut dels enquestats 3.5.2 Dades generals en l’àmbit sanitari

30 30 32

3.6. Habitatge 3.6.1. Tipologia habitatge i despeses

34 34

3.7. Ajuts de la Creu Roja i valoració dels serveis 3.7.1. Ajudes de Creu Roja 3.7.2. Valoració de les ajudes

36 36 37

3.8. Pregunta de resposta oberta a tots els enquestats “Com creu que la Creu Roja el pot ajudar?”

38

4. Conclusions de l’estudi

40

5. Accions de la Creu Roja

44

6. Annexos Annex 1. Metodologia de l’estudi Annex 2. Qüestionari telefònic Annex 3. Marc referencial Annex 4. Bibliografia Annex 5. Glossari

48 49 50 55 58 61


1. Presentació

1 PRESENTACIÓ

Benvolguts/udes, Aquest és el primer estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat que analitza de manera monogràfica la realitat de les persones d’origen immigrant que atén la Creu Roja en els seus programes de lluita contra la pobresa davant la situació de llarga crisi socioeconòmica que està patint el país. De fet, però, no és ni de bon tros la primera vegada que s’analitza la realitat concreta d’aquest col·lectiu. El col·lectiu de persones immigrades representen una part important del global de persones que atén la Creu Roja en els programes de lluita contra la pobresa, de manera que, en estudis anteriors, ja s’havia analitzat la seva situació, tot i que no de forma monogràfica. En aquest cas, però, s’ha considerat estudiar la situació concreta que viuen les persones d’origen immigrant a casa nostra, ja que és un col.lectiu que presenta uns índexs específics de risc d’exclusió social que dificulten la seva plena integració. També hem volgut realitzar aquest estudi per tal de conèixer les situacions, realitats i dificultats socials a les quals han de fer front les persones immigrades. La finalitat és poder elaborar accions més específiques que ajudin a guanyar major eficàcia i eficiència als serveis i programes que duem a terme per a aquest col·lectiu.

A més, volem contribuir a combatre estereotips relacionats amb la població migrada, en un context socioeconòmic en què existeix un risc dificil de superar. Amb l’estudi que teniu a les mans, podreu conèixer millor com la llarga crisi que afecta la nostra societat des de 2007 ha incidit en la situació personal i econòmica d’aquest col·lectiu. Les persones migrades han mostrat gran capacitat de resiliència davant les adversitats, si bé no han usat, en molts casos, tots els mecanismes que l’estat del benestar posa al seu abast als quals tenen dret d’accedir, a fi de reduir l’impacte de la crisi en el seu dia a dia i en el de les seves unitats familiars. En definitiva, actualment és imprescindible garantir els drets fonamentals i, per tant, la dignitat de les persones migrades.

Antoni Aguilera i Rodríguez President de la Creu Roja a Catalunya


2. INTRODUCCIÓ

2.1. Explicació de l’anàlisi de l’estudi Univers mostral 5.500 usuaris/àries

El present estudi s’ha centrat en l’anàlisi de la situació de les persones d’origen immigrat a Catalunya ateses en els projectes de Lluita contra l’exclusió social de la Creu Roja. Analitzant els diferents perfils atesos, el col·lectiu de persones immigrades té un pes força important en el total dels projectes que tenen com a finalitat combatre les desigualtats i la pobresa.

2 INTRODUCCIÓ

De fet, segons dades de l’Informe sobre la Vulnerabilidad social 2014 de la Creu Roja Espanyola, a Catalunya, el 36,6% de les persones ateses en els projectes socials són d’origen immigrant, amb un clar predomini del col· lectiu magrebí (el 37% del total de persones immigrades ateses).

899 enquestes telefòniques

Marge d'error del 3%

Població estrangera a Catalunya

Població estrangera atesa en projectes socials CR Catalunya

Població estrangera atesa en projectes de Lluita contra la pobresa de Creu Roja a Catalunya

Cal dir que l’abast de l’acció de la Creu Roja per prestar suport al col·lectiu im(Font: Idescat) (Font: Cruz Roja Española) migrant s’aborda des de diferents pro(Font: Creu Roja a Catalunya) grames, que van des de l’atenció i la 14,5% rebuda d’aquestes persones en els diferents centres especialitzats d’arreu de 36,6% 50% Catalunya fins als projectes vinculats amb la formació, la integració i l’accés al mercat laboral a través dels programes d’ocupació. Entre els centres especialitzats, figuren el Servei de Refugiats i Immigrants de la Creu Roja a Barcelona, En els projectes de pobresa, predo- nes d’origen autòcton i immigrant està Explicació integrat en l’equipament municipal del 2.1 minen les persones de d’origen autòcton equilibrada (n’hi ha aproximadament el Cal dir que l’abast d’acció de la Creu SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, l’anàlisi arreu de l’estat (60,8% del total) però, 50% de cada). de l’estudi Roja per prestar suport al col·lectiu Estrangers i Refugiats de l’Ajuntament en canvi, l’indicador de risc de vulneimmigrant s’aborda des de diferents de Barcelona), i el Servei d’Acollida a rabilitat molt alt o extrem és superior Deixant ja de banda els percentatges, programes, que van des de l’atenció i El present estudi s’ha centrat en Immigrants i Refugiats de Girona, i d’al- entre les persones d’origen immigrant aquest 9è estudi tracta per primera vela rebuda de persones refugiades i l’anàlisi de la situació de les persones tres accions, especialitzades en aquest (52,2%). Aquest indicador s’obté analit- gada de manera monogràfica la situació immigrants als diferents centres d’origen immigrat a Catalunya atesos col.lectiu, abans esmentades, a les de- zant 5 àmbits relatius als factors de risc de les persones immigrades que s’ateespecialitzats d’arreu de Catalunya en els projectes de Lluita contra marcacions de Tarragona i Lleida. de pobresa o d’exclusió: econòmics, nen en els diferents projectes d’ajuda (com el Servei d’Atenció a Immigrants, l’exclusió social de la Creu Roja. familiars, personals, socials i relatius a contra la pobresa i l’exclusió social; Estrangers i Refugiats –SAIER-, a Analitzant els diferents perfils atesos, d’aquesta manera, ajuda a conèixer de En aquest estudi, però, s’ha comptat l’entorn ambiental i l’habitatge. Barcelona, o el Servei d’Acollida a el col·lectiu de persones immigrades més a prop quin és el seu perfil i trets amb un univers mostral de 5.500 perImmigrants i Refugiats, a Girona), així té un pes força important en el total sones d’origen immigrant ateses als A Catalunya, tal com s’ha estudiat en característics i diferencials del seu grau com també en projectes vinculats amb dels projectes que tenen com a programes de Lluita contra la pobresa i documents anteriors de l’Observatori, de vulnerabilitat. la formació, la integració i l’accés al finalitat combatre les desigualtats i la l’exclusió social de la Creu Roja a Cata- la proporció de persones d’origen aumercat laboral des dels projectes pobresa. lunya per seguir la mateixa metodologia tòcton ateses en programes de lluita Mitjançant un qüestionari (que es pot d’Ocupació. dels anteriors estudis de l’Observatori contra la pobresa de la Creu Roja se- consultar íntegrament a l’Annex 2), De fet, segons dades de l’Informe de Vulnerabilitat. D’aquesta manera, en gueix a l’alça, tot i que en menor me- s’han dut a terme 899 enquestes teleEn aquest estudi, però, s’ha comptat sobre la Vulnerabilidad social 2014 de l’estudi actual, s’han enquestat perso- sura que en el conjunt de l’Estat. Una fòniques, amb preguntes que han peramb un univers mostral de 5.500 la Creu Roja Espanyola, a Catalunya el nes adscrites a aquest programa, per de les causes podria ser el major pes mès d’identificar la situació d’aquestes usuaris/àries d’origen immigrant 36,6% de les persones ateses en els considerar que és un dels col·lectius que ha tingut la immigració a Catalu- persones en temes com la situació socorresponents als programes de Lluita projectes socials són d’origen immimés vulnerables i que més pateixen la nya respecte a d’altres parts de l’Estat. cioeconòmica, l’habitatge, l’ocupació, contra la pobresa i l’exclusió social de grant, amb un clar predomini del situació actual de crisi econòmica. Actualment, la proporció entre perso- l’alimentació familiar o la salut. la Creu Roja a Catalunya per seguir la col·lectiu magribí (amb prop del 37% mateixa metodologia dels anteriors del total de persones immigrades estudis de l’Observatori de Vulnerabiliateses) .

9


El 51,7% depèn de les ajudes i donacions com a font principal d’alimentació a la llar.

2.2 Principals resultats obtinguts A L IM ENT ACI Ó i HÀ B ITS ALI MENT ARI S

Dades personals dels enquestats

De les famílies amb fills,

45%

Univers mostral 5.500 usuaris /àries

nascuts al Magreb

40-49 anys

31,3%

899

enquestes telefòniques Marge d'error del 3%

50-59 anys

12,6%

SALUT

El 53% de les famílies tenen ingressos d’entre 300 i 700 € mensuals

El 17%

no té cap ingrés.

i el 25% dinen a casa per hàbit familiar.

i un 31% un estat bo.

D ETER MI NANT S SOC IOECONÒMI CS

4,4%

15%

nascuts a Amèrica

nascuts a la resta de l'Àfrica

30-39 anys

40,5%

El 57,5%

18-29 anys

està desocupat.

11,2% DA DES DE LA SI T UACI Ó L A BORAL

El

+12 ANYS VIVINT A ESPANYA (DE MEDIANA)

70%

El

65% té unes

despeses de la llar entre 300 i 800 mensuals.

El 50% de les llars estan composades per 4 persones.

Més del

El 40%

Prop de la meitat té ingressos per feina inferiors a 600 €.

problemes emocionals El 28%

50%

dolències físiques.

11%

62%

dones

38%

el 43% tenen beca menjador per a tots els fills

El 36% dels ingressos provenen de prestacions.

laboral ha empitjorat principalment per haver retrocedit les seves condicions laborals o per haver perdut la feina.

Entrega d’aliments frescos

Les ajudes millor valorades són:

De les famílies

En el 77% dels casos, la situació

13%

Targetes de prepagament

<600€

amb fills,

Targetes de prepagament

2n

300€ 800€

té alguna mensualitat pendent de pagament.

Ajuts de la Creu Roja i valoració dels serveis

62%

té problemes per dormir

HA B IT AT G E

viu amb familia i fills.

Kits de suport social

El 37%

72%

viu en un pis de lloguer

86%

viu amb parella.

Beques menjador

el 28,5% dinen a casa perquè no poden pagar el menjador

dels enquestats afirma tenir un estat de salut regular.

60 o més

27%

1r

el 41% dinen a l’escola

El 45,5%

El 35% dels ingressos provenen d'un salari.

2

el 56% tenen beca però no per a tots els fills o no del 100%.

El 97% disposa de targeta sanitària individual de nivell 2.

homes

3r Ajut econòmic d’emergència

El 66% tenen dificultats per garantir

una bona alimentació en períodes de vacances.


3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

De les famílies amb fills, el 41% dinen a l’escola el 28,5% dinen a casa perquè

no poden pagar el menjador i el 25% dinen a casa per hàbit familiar.

Tot principals Tot seguit seguit,esesdescriuen descriuenelsels principals indicadors realització indicadors obtinguts obtingutsdedela la realització de les enquestes enquestes telefòniques telefòniques aa les les 899 de les 899 persones demostra. la mostra. persones de la Cal Cal recordar recordar que que lalamostra mostrautilitzada utilitzadaa a l’estudi immil’estudi són sónpersones personesd’origen d’origen immigrat grantque quereben rebenajuts ajutsdels delsdiferents diferents proprojectes programa Lluita jectes del del programa de de Lluita contra la contra la i pobresa social, font pobresa l’exclusiói l’exclusió social, principal principal de dades usada majoride dadesfont utilitzada majoritàriament fins tàriament en tots estudis de ara en totsfins elsara estudis de els l’Observatori. l’Observatori.

Gènere

Edat

Dones 62,2%

Homes 37,8%

Mitjana de 40,4 anys 0

80

Lloc de naixement % segons lloc de naixement

Amèrica

El Magreb

Europa

Resta d’Àfrica

Àsia

27,2%

45,2%

8,5%

14,9%

4,1%

3.1 Perfil 3.1. Perfil de de les les persones enquestades persones enquestades i dades personals

3 El 40%

problemes RESULTATS DE L’ENQUESTAemocionals El 28%

dolències físiques.

De les famílies amb fills, el 43% tenen beca menjador per a tots els fills el 56% tenen

beca però no per a tots els fills o no del 100%.

El perfil obtingut no representa diferències significatives dels anteEl perfil obtingut norespecte representa diferènriors estudis on s’analitzava el conjunt cies significatives respecte dels de la població atesa. Es manté, doncs, anteriors estudis on s’analitzava el el percentatge majoritari de Es dones (el conjunt de la població atesa. 62%) amb una el mitjana de 40,4majoritari anys. manté, doncs, percentatge de dones (el 62%) amb una mitjana de Segons el lloc de naixement, el Magreb 40,4 anys. és el principal lloc d’origen de les persones quals s’hael realitzat Segonsateses el lloc adeles naixement, Magreb l’enquesta (el lloc 45,2%). Elsdesegueixen és el principal d’origen les les persones quea procedeixen persones ateses les quals s’had’Amèrica, principalment Amèrica realitzat l’enquesta (el 45,2%).Llatina Els (el 27,2%) i, enles tercer lloc, els segueixen persones quenascuts proce- a la resta (el 15%). deixend’Àfrica d’Amèrica, principalment Amèrica Llatina (el 27,2%), i en tercer Són persones del(elseu lloc els nascutsque a la van restaarribar d’Àfrica país 15%).directament a Catalunya fa 12 anys, segons la mediana de la mostra. Una immigració devan llarga estada, que Són persones que arribar del seu té ben poc de nouvinguda. El 12 23,4% país directament a Catalunya fa del de persones anystotal de mediana. Unaenquestades, immigració deha aconseguit nacionalitat espanyola i llarga estadalaque té ben poc de pràcticament (el ha 98%) es troben nouvinguda. Eltotes 23,4% aconseguit la empadronades(1). nacionalitat espanyola, i pràcticament totes (el 98%) es troben empadronades .

24,6%

21,9%

7,2%

31,8%

13,7%

% estrangers a Catalunya segons continent d'origen (font: Idescat)

El 43,7%

de persones immigrades ateses en els projectes de pobresa

són originàries del Marroc

(1) Aquesta pràctica pràctica totalitat totalitat del del percentatge percentatge d’empadronament (1) Aquesta d’empadronament es es pot pot explicar explicar pel pel corpus corpus legal legal que que hi hi obliga. obliga. D’aquesta D’aquesta manera, manera, l’article l'article 15 15 de de la la Llei Llei de de Bases Bases del del Règim Local persona visquique a Espanya a inscriure’s en el padró la localitat la qualen resideixi. Règimobliga Local tota obliga a tota que persona visqui a Espanya a inscriure’s en de el padró de laen localitat la qual resideixi. L’article Llei de de Drets Drets ii Llibertats Llibertats dels dels Estrangers Estrangers estableix estableix "l'obligació “l’obligació dels delsajuntaments ajuntamentsaaincorporar incorporaren enelelpadró padróels elsestrangers estrangersque quetinguin tinguinelelseu seudomicili domicilihabitual habitual L'article 66 de de la la Llei al municipi”. Segons una resolució conjunta de 1997 establerta per la presidenta de l’INE i el director general de Cooperació Territorial, “en el padró municipal han d’estar al municipi". Segons una resolució conjunta de 1997 establerta per la presidenta de l'INE i el director general de Cooperació Territorial, "en el padró municipal han d'estar donades d’alta totes les persones que habiten al municipi, siguin nacionals o estrangeres, i en aquest últim cas, tinguin o no regularitzada la seva situació en el Registre donades d'alta totes les persones que habiten al municipi, siguin nacionals o estrangeres, i en aquest últim cas, tinguin o no regularitzada la seva situació en el Registre del Ministeri de l’Interior. del Ministeri de l'Interior. En el mèdica i també perper nono quedar En el cas cas de de les les persones persones immigrants immigrants que queno notenen tenenlalaseva sevasituació situacióregularitzada regularitzadahan hand’estar d’estarempadronades empadronadesper perpoder poderrebre rebreassistència assistència mèdica i també quedar exempts d'altres exemptes d’altresserveis serveissocials socialsi educatius i educatiusque quees esconsideren considerenessencials essencialsi iuniversals, universals,independentment independentmentde delalasituació situaciólegal legalque quees estingui tinguirespecte respecteaalalaresidència. residència.

13


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.1.2 3.1.2 Franja d’edat 3.1.2Franja Franjad’edat d’edat

113.1.1 de cada persones de procedència de cada 33 persones estrangeres que Origen i nacionalitat 1 de cada 3 persones estrangeres que estrangera que viu a Catalunya prové viu a Catalunya prové d’altres països viu a Catalunya prové d’altres països d’altres països d’Europa, però, en canvi, d’Europa, però en canvi,estrangeres els europeus 1 de cada 3 persones que d’Europa, però en canvi, els europeus els europeus representen poc més del representen poc més del 8% dels viu a Catalunya d’altres països representen poc prové més del 8% dels 8% dels usuaris i usuàries atesos en els usuaris atesos en els projectes de d’Europa, peròen enels canvi, els europeus usuaris atesos projectes de projectes de Lluita contra la pobresa Lluita contra la pobresa de la Creu representen més delde8% dels de Lluita contra poc la pobresa la Creu la Creu Roja. D’entre la població europea Roja. D’entre aquests, els majoritaris usuaris atesosaquests, en els projectes de Roja. D’entre els majoritaris que arriba a Catalunya, la nacionalitat són romanesos, els quals representen Lluita contra la pobresa la Creu són romanesos, els qualsderepresenten més freqüent entre les persones ateses elRoja. 4,5% del total d’atesos aquests D’entre aquests, elsen majoritaris el 4,5% del total d’atesos en aquests per la Creu Roja és la romanesa (4,5% programes i se situen en quart lloc. són romanesos, els quals representen programes i se situen en quart lloc. del total de persones ateses). el 4,5% del total d’atesos en aquests La població d’origen magrebí, programes se situen en quartque lloc. La població i d’origen magrebí, que Atenent al conjunt de total persones migrarepresenta el 22% del d’estranrepresenta el 22% del total d’estrandes ateses per la Creu Roja a Catalunya gers de Catalunya, concentra prop La població d’origen magrebí,prop que de gers de Catalunya, concentra de (de qualsevol continent), la procedència larepresenta meitat d’usuaris de la Creu Roja, el 22% de dellatotal d’estranla meitat d’usuaris Creu Roja, majoritària és la destacada magrebí, que amb de represenles gerspresència de Catalunya, concentra prop de amb presència destacada de les ta el 43,7% del total. Aquest percentatge persones de nacionalitat marroquina la meitat d’usuaris de la Creu Roja, persones de nacionalitat marroquina és moltpresència superior alEn 22% quelloc, representa (43,7% del total).destacada segon i molt amb les (43,7% del total). En segonde lloc, i molt aquest col·lectiu respecte al conjunt de per sota (el 6,5%), se situen les persones nacionalitat marroquina per sota (elde6,5%), se situen les població migrada que arriba a Catalunya. persones provinents de l’Equador. La (43,7% delprovinents total). En de segon lloc, i molt persones l’Equador. La tercera nacionalitat atesales corresper sota (el 6,5%), més se situen tercera nacionalitat més atesa corresEn segon lloc, i moltdeper sota (el (el 6,5% pon a la procedent Nigèria persones provinents l’Equador. pon a la procedent dedeNigèria (el La d’atencions), se situen les persones pro5,3%), dins dels països que formen terceradins nacionalitat mésque atesa corres5,3%), dels països formen vinents de l’Equador. La tercera nacionapart de l’Àfrica subsahariana. Pel que pon de a lal’Àfrica procedent de NigèriaPel (el que part subsahariana. litat atesa és països la nigeriana (el 5,3%). fa5,3%), amés l’Àsia i a dels Oceania, elsque percentatges dins formen fa a l’Àsia i a Oceania, els percentatges Pel que aseÀsia isubsahariana. Oceania, elsdel percentatd’atenció situen per sota 5%que i la part defal’Àfrica Pel d’atenció se situen per sota del 5% i la ges d’atenció se situen per sota del 5%, i meitat de la població atesa procedeix fa a l’Àsia Oceania,atesa els percentatges meitat de lai apoblació procedeix la meitat procedeix del Pakistan. del Paquistan. d’atenció se situen per sota del 5% i la del Paquistan. meitat de la població atesa procedeix del Paquistan.

La franja d’edat més més nombrosa de deles les La franjaFranja d’edat nombrosa 3.1.2 d’edat La franja d’edat més nombrosa de les persones presenta a persones d’origen d’origen immigrant immigrat present persones d’origen immigrat present a Catalunya oscil·la entre elsals 3039 i els 39 Catalunya rau entre elsnombrosa 30 anys La franja d’edat més les Catalunya rau entre els 30 als 39de anys anys (que representa el 40,5% del to(que representa el 40,5% del total) i persones d’origen immigrat (que representa el 40,5% delpresent total) i a tal) i varia segons les nacionalitats més varia segons lesentre nacionalitats Catalunya rau els 30 alsmés 39 anys varia segons les nacionalitats més nombroses: entre la població procenombroses: el Marroc concentra el (que representa el 40,5% del total) nombroses: el Marroc concentra el i dent Marroc, franjamés d’edat 25% de la població a Catalunya en variadel segons les aquesta nacionalitats 25% de la població a Catalunya en representa el el 25%; entre la d’Equador, aquesta franja d’edat; l’Equador, elel nombroses: Marroc concentra aquesta franja d’edat; l’Equador, el el 24,8%; entre la de Nigèria, el 42,9%; 24,76%; Nigèria, el 42,89%; i Roma25% de la població a Catalunya en 24,76%; Nigèria, el 42,89%; i Romai,nia, entre la de Romania, el 28,5%. el 28,54%. Es tracta, per tant, el aquesta franja d’edat; l’Equador, nia, el 28,54%. Es tracta, per tant, d’una població jove si es compara amb 24,76%; Nigèria, el 42,89%; i Romad’una població jove si es compara amb lania, població total de Catalunya, i en el 28,54%. per tant, la població total Es de tracta, Catalunya, i en edat productiva. d’una població jove si es compara amb edat productiva. la població total de Catalunya, i en edat productiva.

La La franja franja d’edat d’edat majoritària majoritària se se situa situa La franja d’edat entre els entre els majoritària se situa 30 ii 39 anys. 30 39 anys. entre els Són Són persones persones

30 i 39en anys. joves, edat joves, en Són personesedat productiva productiva joves, en edat ii reproductiva. reproductiva. productiva i reproductiva.

Persones Persones registrades registrades aa Catalunya Catalunya i i persones persones ateses ateses aa lala Creu Creu Roja Roja % població estrangera a Catalunya

% persones ateses Creu Roja

% població estrangera a Catalunya % persones ateses Creu Roja Persones registrades a Catalunya i persones ateses a la Creu Roja % població estrangera a Catalunya

% persones ateses Creu Roja

9% 9%

Romania Romania

9% 4,5% 4,5% Romania

20,8% 20,8% Marroc 20,8% Marroc

43,7% Marroc 43,7% 43,7% 3,8% 3,8%

Equador Equador

3,8% 6,5% 6,5% Equador

4,5%

0,6% 0,6%

Nigèria Nigèria 0,6%

5,3% 5,3% Nigèria 5,3%

6,5% 14

Testimoni

Molts subsaharians, tenen por si se’ls acosta un blanc. Però si, hi vaig jo, hi confien perquè saben que he viscut el mateix que ells i això em facilita les coses per poder-los ajudar.

en la sol·licitud dels diferència per Roja gènere ajuts a la Creu ajuts la Creu Roja en la a sol·licitud dels ajuts a la Creu Roja 3.1.3 3.1.3 Gènere Gènere Pel que fa a la població d’origen 3.1.3 Gènere Pel que fa a la població d’origen 3.1.3 Gènere estranger que habita a Catalunya, estranger que habita a Catalunya, entre la fa població marroquina hi ha un Pelque que faa alalapoblació població d’origen Pel d’origen entre la població marroquina hi estranha un decreixement de persones del gènere estranger que habita a Catalunya, ger que viu a Catalunya, entre pobladecreixement de persones dellagènere femení partir de franja delshi35 entre laaapoblació marroquina ha un ció marroquina, hi la ha un decreixement femení partir de la franja dels 35 anys. De les persones entre els a 40partir i 45 decreixement degènere persones del de persones femení anys. De les del persones entre elsgènere 40 i 45 anys d’origen immigrat que viuen a femení a partir de la franja dels 35 de la franja dels 35 anys. les aperanys d’origen immigrat queDe viuen Catalunya, hi40 ha i la45 meitat de dones anys. entre De les entre els 40 imi 45 sones anys d’origen Catalunya, hi persones ha la meitat de dones marroquines que d’homes. En global, anys d’origen immigrat que viuen a migrant que viuen a Catalunya, hi ha la marroquines que d’homes. En global, per tant, població femenina proviCatalunya, hi hamarroquines la meitat deque dones meitat de la dones d’hoper tant, la població femenina provinent del Marroc ésper inferior masculimarroquines que En global, mes. Globalment, tant,aalala nent del Marroc ésd’homes. inferior lapoblació masculina donesdel enfront delés 55,3% per(44,6% tant,provinent lade població femenina Marroc inferina (44,6% de dones femenina enfront delprovi55,3% d’homes) i hi ha equilibri de gènere nent del Marroc és inferior a la masculiord’homes) a la masculina (44,6% de i hi ha equilibri de dones, gènere enentre les55,3% persones d’origen i na (44,6% de dones enfront del 55,3% front del d’homes) i hi romanès ha equilibri entre les persones d’origen romanès i equatorià. En el cas de lesde persones d’homes) i hi ha equilibri gènere de gènere entre les persones d’origen equatorià. En el cas de les persones nigerianes, la proporció en lade lesi entre lesi persones d’origen romanès romanès equatorià. Enestà el cas nigerianes, la proporció està en la mateixa línia que la marroquina i el equatorià. En el cas de les persones persones nigerianes, la proporció mateixa línia que la marroquina i elestà nombre de dones decreix significativanigerianes, la proporció està en la i el en la mateixa línia que la marroquina nombre de dones decreix significativament a partir dels 40 anys. significativamateixa línia que la marroquina i el nombre de dones decreix ment a partir dels 40 anys. nombre de dones ment a partir dels 40decreix anys. significativaLes claus per dels entendre aquestes ment a partir 40 anys. Les claus per entendre aquestes variables entre col·lectius cal cercar-les Les claus per entendre divariables entre col·lectius aquestes cal cercar-les en el claus pes entre específic del reagrupament Les per entendre aquestes ferències col·lectius cal cercar-les en el pes específic del reagrupament familiar, sobretot, en cal l’existència variables entre col·lectius cercar-les en el pesperò, específic del reagrupament fafamiliar, però, sobretot, en l’existència de dos patrons diferenciats d’immigraen el pes específic del reagrupament miliar, però, sobretot, en l’existència de de dos patrons diferenciats d’immigració segons el diferenciats gènere i el país d’origen. familiar, però, sobretot, en l’existència dos patrons d’immigració ció segons el gènere i el país d’origen. de doselpatrons d’immigrasegons gènere diferenciats i el país d’origen. Sició s’analitzen els resultats d’estudis segons el gènere i el país d’origen. Si s’analitzen els resultats d’estudis anteriors, les els dones atesesd’estudis són majoria Si s’analitzen resultats ananteriors, les dones ateses són majoria entre lales població autòctona, però hoenSi s’analitzen els resultats d’estudis teriors, dones ateses són majoria entre la població autòctona, però ho són molt més ateses acusadament anteriors, les dones sónho majoria tre latambé població autòctona, però són són també molt més acusadament entre lala població procedent dels països entre població autòctona, però ho també molt més acusadament entre la entre la població procedent dels països d’Amèrica del Sud i dels Central, mentre són també molt més acusadament població procedent països d’Amèd’Amèrica del Sud i Central, mentre que la la proporció s’inverteix entre població procedent delslaelpaïsos rica del i Central, mentreentre que que la Sud proporció s’inverteix entre elprocol·lectiu dedel persones d’origen d’Amèrica Sud i Central, mentre porció s’inverteix entre el col·lectiu de col·lectiu de persones d’origen magrebí i d’origen de la resta d’Àfrica. Així, que la proporció s’inverteix entre el persones magrebí i de la resta magrebí i de la resta d’Àfrica. Així, entre la immigració delapersones col·lectiu de persones d’origen de l’Àfrica. Així, entre immigració de entre la immigració de persones procedents delaLlatinoamèrica, la dona magrebí i de resta d’Àfrica. Així, persones procedents de Sud-amèrica, procedents de Llatinoamèrica, la dona hientre té unlahi paper predominant que es que immigració de persones la dona té un paper predominant hi té un paper predominant que es contraposa amb el patró africà procedents deamb Llatinoamèrica, es contraposa patró africàla dona (Macontraposa amb el elpatró africà (Magreb ipaper també resta d’Àfrica). També hi té un predominant que es greb i també resta d’Àfrica). També cal (Magreb i també resta d’Àfrica). També cal tenir en compte factors culturals i contraposa amb el patró africà tenir en compte factors culturals i d’incal tenir en compte factors culturals i d’integració, com ara elconeixement coneixement (Magreb i també resta d’Àfrica). També tegració, com ara el de d’integració, com ara el coneixement de el coneixement call’idioma, tenirelenconeixement compte factors culturals l’idioma, delsdels recursos,i de l’idioma, el coneixement dels recursos, l’hàbit de realitzar gestions, d’integració, com ara el coneixement l’hàbit de realitzar gestions, la presa de recursos, l’hàbit de realitzar gestions, lade presa de decisions per entendre l’idioma, el coneixement dels decisions per entendre aquesta diferenla presa de decisions per entendre aquesta diferenciació per gènere ensol· el recursos, l’hàbit de realitzar gestions, ciació per gènere en el moment de aquesta diferenciació per gènere en el moment de sol·licitar un ajut. la presa de decisions per entendre licitar un ajut, etc. moment de sol·licitar un ajut. aquesta diferenciació per gènere en el moment de sol·licitar un ajut.

3.1.1 3.1.1 Origen ii nacionalitat 3.1.1Origen Origeni nacionalitat nacionalitat

En En funció funció del del país país d’origen, s’observa d’origen, s’observa una una En funció delper paísgènere diferència diferència per gènere d’origen, s’observa una en la sol·licitud dels

BOUBACAR DIAW SENEGAL

En Bouba va marxar del seu Senegal natal ara fa 9 anys, fugint de la pobresa i cercant un somni que mai va arribar a fer-se realitat. Pensava, com molts altres joves que emigren de l’Àfrica cap a Europa, que aquí podria guanyar diners fàcilment i en pocs anys retornaria a casa amb una fortuna sota el braç. Però els seus somnis es van trencar quan va topar amb una realitat molt diferent a allò que s’imaginava.

VOLUNTARI DE LA CREU ROJA A TARRAGONA

El voluntariat d’aquest senegalès de 36 anys i 2 metres d’alçada no és casual. Ell coneix i ha viscut les mateixes experiències que les persones a qui ara ajuda, fet que li permet empatitzar i comprendre millor les seves necessitats. “Imagina’t 10 anys sense veure la teva família, sense veure la teva dona ni els teus fills i sobrevivint de la venda ambulant”. Fa mal de veure-ho. De vegades oblido fins i tot la meva pròpia situació en veure com pateixen aquestes persones”.

Fa 9 anys que viu a Tarragona

La seva inestimable tasca com a voluntari de la Creu Roja a Tarragona consisteix en fer d’enllaç entre companys i amics de la comunitat senegalesa de la ciutat i la Creu Roja, perquè aquests puguin obtenir assessorament legal, ajuda alimentària i, en molts casos, també l’ajuda psicològica necessària per superar situacions complicades. “Cada dia em plantejo tornar al meu país”, confessa en Bouba. “Però, de vegades, els que estem aquí ens hem de sacrificar perquè les nostres famílies allà visquin una miqueta millor.”

15


3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.1.4Any Anyd’arribada d’arribada 3.1.4 Any d’arribada 3.1.4 a Catalunya aaCatalunya Catalunya mitjanad’anys d’anysdedepermanència permanènciaa a LaLamitjana Catalunya correspon granonada onada a La mitjana d’anys de permanència Catalunya correspon a alala gran migratòria que va rebre el nostre país. Catalunya correspon a la gran onada migratòria que va rebre el nostre país. A partir de l’any 2001 i fins el 2008 la migratòria que va rebre el nostre país. A partir de l’any 2001 i fins el 2008 la població de Catalunya registra un dels A partir de l’any 2001 i fins el 2008, població de Catalunya registra un dels creixements més importantsde delalaseva seva la poblaciómés de importants Catalunya registra un creixements història, principalment a causa de la dels creixements més importants de història, principalment a causa de la immigració. Espanya Catalunya la seva història, principalment a causa immigració. AAEspanya i ai aCatalunya els fluxos d’immigració, coincidint amb de la immigració. A Espanya i Cataels fluxos d’immigració, coincidintaamb el creixement econòmic del país, s’han lunya, els fluxos d’immigració, coinciel creixement econòmic del país, s’han accelerat durant elsdarrers darrers 15anys anys del dint ambdurant el creixement econòmic accelerat els 15 fins al punt que el percentatge respecpaís, s’han accelerat durant els darfins al punt que el percentatge respecte el total de la població se situa per rers 15 anys fins al punt que el percente el total de la població se situa per sobrede delalataxa taxad’immigració d’immigració mitjanaa a tatge que aquest col·lectiu representa sobre mitjana Europa . També cal destacar la respecte el total de la població Europa . També cal destacar la se situa celeritat d’aquest fenomen casa mitper sobre de la taxa d’immigració celeritat d’aquest fenomen a acasa nostra, que s’ha produït en un període jana a Europa (2) . També cal destacar nostra, que s’ha produït en un període d’entre 10 a15 anys, mentre que la la celeritat d’aquest fenomen d’entre 10 a15 anys, mentre que aa alacasa nostra, que s’ha produït en un perío-

resta d’Europa estat procésque a resta d’Europa estat ununmentre procés de d’entre 10 ha aha 15 anys, d’una durada de 45 anys o més. d’una durada de 45 anys o més. la resta d’Europa ha estat un procés d’una durada de 45 anys o més.

3.1.5dades dadesdel delnucli nucli 3.1.5 familiar familiar 3.1.5 Dades del nucli

Un 70%dedeles lespersones personesenquestades enquestades familiar Un 70% té parella i un 5,6% en té peròalalpaís país té parella i un 5,6% en té però d’origen. Pel que fa als fills, en tenen Un 70% de les persones enquestades d’origen. Pel que fa als fills, en tenen 86,1%i el 15% resta elstenen tenenal té86,1% parella ii el un 5,6% enels té, però unun 15% resta alalpaís seu país. De les 175 persones que d’origen. Pel que fa als fills i filles, en seu país. De les 175 persones que tenen algun fill en el seu país d’origen, tenen un 86,1% i el 15% restant els tetenen algun fill en el seu país d’origen, més del60% 60%país. manifesten quenono tenen nendel al seu De lesque 175 persones més manifesten tenen la capacitat econòmica per poder-los que tenen algun fill o filla en el seu la capacitat econòmica per poder-lospaís dur i mantenir nostre país. d’origen, mésalal del 60%país. manifesten que dur i mantenir nostre no tenen la capacitat econòmica per mitjanad’anys d’anys d’estada alpaís país país. poder-los dur i mantenir alalnostre LaLa mitjana d’estada (més de 12) fa que hi hagi famílies (més de 12) fa que hi hagi famílies plenament assentades nostrepaís país La mitjana d’anys d’estada al país plenament assentades alalnostre aa través de la reagrupament familiar (un (més de 12) fa que hi hagi famílies través de la reagrupament familiar (un 24,8%). perfil majoritariaalaCatalunya Catalunya plenament assentades nostre país 24,8%). ElElperfil majoritari a través del reagrupament familiar (un

Ajudesper pergènere gènere(segons (segons5è 5è Ajudes estudiHabitatge, Habitatge,juliol juliol2013) 2013) estudi Ajudesper pergènere gènerei continent i continent %%Ajudes L’home L’home sol·licita sol·licita l’ajuda l’ajuda

Espanya Espanya

28,4% 28,4%

Europa Europa

32,4% 32,4%

Marroc Marroc Nordd’Àfrica d’Àfrica Nord Àsia Àsia Amèrica Amèrica Total Total

La meitat de les persones enquestades fa més de 12 anys que van arribar a Catalunya,

Ladona dona La sol·licita sol·licita l’ajuda l’ajuda

35,5% 35,5% 39,1% 39,1% 33,3% 33,3% 23,5% 23,5% 40% 40%

71,6% 71,6%

la majoria (62%) per trobar un futur millor

67,6% 67,6%

correspon auna unafamília famíliaamb amb dosfills fills correspon 24,8%). Elaperfil majoritari ados Catalunya (27%), encara que un 34% té tres (27%), encara que un 34%amb té tres o ofills correspon a una família dos més fills. més fills.encara que un 34% té tres o (27%), més fills. 63%van vanarribar arribaralalpaís paísper pertrobar trobarunun ElEl63% futur millor, prop del 32% perquè ja futur millor, prop del 32% perquè El 63% van arribar al país per ja trobar tenien familiars vivint a Catalunya i tenien familiars i elel un futur millor,vivint propa Catalunya del 32% perquè 2,4% van venir-hi per què al seu país i 2,4% van venir-hi què aalCatalunya, seu país ja tenien familiarsper vivint d’origen patien persecució política, d’origen política, el 2,4% patien hi van persecució venir perquè al seu país religiosaopatien oconflicte conflicte armat. política, rereligiosa armat. d’origen persecució ligiosa o conflicte armat. Això no obsElprocés procés migratori d’aquestesfamílies famílies Eltant, d’aquestes no migratori es pot desprendre d’aquest acostuma a ser per fases: els memacostuma serpoblació per fases: els mem-sigui 2,4% quea la refugiada bress’hi s’hivan van afegint mesuraque que les bres afegint les minoritària entre lesa amesura persones ateses condicions del primer membre de la condicions del primer membre en el conjunt de projectes dedelalaCreu famíliaasinó amarxar marxar sónmés mésfavorables favorables família són Roja, només entre els de lluita econòmicament administrativa. econòmicament i/oi/oadministrativa. contra la pobresa. La mostra d’aquest Quan s’adopta aquest model, acostuQuan aquest model, acostuestudis’adopta s’ha realitzat entre persones mima a ser l’home el primer membre del ma a ser ateses l’home en el primer membre del grades aquests programes familiar queemigra emigra (denou, nou, molt nucli familiar que (de molt i nucli no entre usuaris i usuàries de serveis acusadament entre els immigrants acusadament els immigrants especialitzatsentre en l’atenció de la població refugiada i sol·licitant d’asil polític. El procés migratori d’aquestes famílies acostuma a ser per fases: els membres s’hi van afegint a mesura que les condicions del primer membre de la família que marxa són més favorables econòmicament i/o administrativament. Quan s’adopta aquest model, acostuma a ser l’home el primer membre del nucli familiar que emigra (de nou, molt acusadament entre els immigrants magrebins i, en menor proporció, entre els de la resta d’Àfrica), excepte en el cas de les persones procedents de Sud-amèrica, on sovint és la dona la primera en marxar.

64,5% 64,5% 60,9% 60,9%

Motiuper perhaver haverdeixat deixatelelseu seupaís? país? Motiu sobreels els899 899enquestats enquestats %%sobre

66,7% 66,7%

76,5% 76,5% 60% 60%

Perpersecució persecuciópolítica/religiosa/conflicte política/religiosa/conflictearmat/altres armat/altres Per 2,4% 2,4% Per trobar futurmillor millor Per trobar ununfutur Perquèjajatenia tenialalameva mevafamília/part família/partdedelalameva mevafamília família Perquè 31,8% 31,8% Altres (especificar ) Altres (especificar ) 3,2% 3,2%

62,6% 62,6%

(2) Des de l´any 2000, Espanya ha presentat una de les taxes més altes d´immigració del món: tres cops superior a la dels EUA i fins a 8 cops més alta que França, dos (2) Des de 2000, ha una de taxes més del tres aa la ii fins aa 88 cops més alta que França, (2)dels Despaïsos de l´any l´any 2000, Espanya Espanya ha presentat presentat de les les Unit taxes més altes altes d´immigració d´immigració del món: món:immigrants. tres cops cops superior superior la dels dels EUA EUAés fins cops que França, dos dosde occidentals que, juntament ambuna el Regne i Alemanya, reben més persones Actualment, Espanya el novè país més amb alta major percentatge dels països occidentals que, juntament dels païsosimmigrant occidentals juntament amb amb el el Regne Regne Unit Unit ii Alemanya, Alemanya, reben reben més més persones persones immigrants. immigrants. Actualment, Actualment, Espanya Espanya és és el el novè novè país país amb amb major major percentatge percentatge de de població deque, la UE. població població immigrant immigrant de de la la UE. UE.

16

Comprensióde del’idioma l’idioma Comprensió

64%entén, entén,parla parlai escriu i escriuelelcastellà castellà ElEl64% però només el 13% parla el català, però només el 13% parla el català, mentreque queunun22% 22%nonol’entén. l’entén. mentre Castellà Castellà 7,1% L’entenc L’entencperò però 7,1% no el parlo l’escric no el parlo ninil’escric 27,9%L’entenc L’entenci el i elparlo parlo 27,9% però no l’escric però no l’escric L’entenc,elelparlo parlo 64,4%L’entenc, 64,4% i l’escric i l’escric

3.1.6Situació Situació 3.1.6 3.1.6 Situació administrativade deles les administrativa administrativa de les persones enquestades persones enquestades persones enquestades Comjajas’ha s’haesmentat, esmentat,elelperfil perfildede Com Com ja s’ha esmentat, el perfil de l’estudi es correspon a persones que l’estudi es correspon a persones que l’estudi es correspon a persones que duen vivint una mitjana de 12 anys al duen vivint una mitjana de 12 anys al duen vivint mitjana deprocés, 12 anys al nostre país.una Durant aquest procés, nostre país. Durant aquest unun nostre país. Durant aquest procés, un 20,4% ha obtingut la nacionalitat 20,4% ha obtingut la nacionalitat 20,4% ha (1) obtingut la ha nacionalitat esespanyola (1)i el i el65% 65% haaconseguit aconseguit espanyola lala panyola (3) i el 65% ha aconseguit seva regularització. Un 10% es troba seva regularització. Un 10% es troba la seva regularització. Un esenen troba tràmits mentreque que 5%ésés enentràmits mentre elel10% 5% en tràmits i el 5%, en situació adminissituació administrativa irregular. situació administrativa irregular. trativa irregular.

Un20% 20%de depersones persones Un d’origen immigrant han d’origen immigrant han obtingutlalanacionalitat, nacionalitat, obtingut i el 65% estan i el 65% estan ensituació situació en administrativa regular administrativa regular

Situacióadministrativa administrativa Situació 64,9% 64,9%

Nol’entenc l’entenc 0,7% No 0,7% Català Català 47,3%L’entenc L’entencperò però 47,3% parloninil’escric l’escric nonoelelparlo L’entenci el i elparlo parlo 17,6%L’entenc 17,6% però no l’escric però no l’escric L’entenc,elelparlo parlo 13,2%L’entenc, 13,2% i l’escric i l’escric 21,8%No Nol’entenc l’entenc 21,8%

20,4% 20,4% 9,1% 9,1% Amb Regular Amb Regular nacionalitat nacionalitat espanyola espanyola

Entràmit tràmit En

0,1% 0,1%

0,4% 0,4%

Refugiat Refugiat

Estudiant Estudiant

5,1% 5,1% Irregular Irregular

L’alt percentatgede regularitzaciós’exL’alt percentatge dederegularització regularització L’alt percentatge s’explica tant per la llarga estada s’explica llargaestada estada plica tanttant perper la la llarga alalal país país com per l’impuls donat pel govern país com per l’impuls donat pel govern com per l’impuls donat pel govern esespanyol entre els anys 2005 i 2011 espanyol entre anys 2005 2011 panyol entre elsels anys 2005 i i2011 per perregularitzar regularitzar elsimmigrants immigrants “sense per els regularitzar la població migrada“sense “sense papers” que va arribar a ser prop papers” que a ser prop dede papers” (queva vaarribar suposar la regularitza700.000 persones. 700.000 persones. ció de prop de 700.000 persones). Noobstant obstant això, crisi econòmica No això, crisi econòmica Això no obstant, lalala crisi econòmica dels dels darrers anys ha tingut també els dels darrers ha tingut també darrers anysanys ha tingut també els els seus seus efectes en la situació administratiseus efectes en situació la situacióadministrativa administratiefectes en la delcol·lectiu col·lectiu d’immigrants. 1dede vavadel d’immigrants. del col·lectiu d’immigrants. 1 1de cada cada 3 persones immigrades en cada 3 persones immigrades en 3 persones immigrades en situació irsituacióateses irregular ateses perlalainstitució institució situació irregular ateses per regular per la institució humahumanitària perdut seva condició humanitària hahaperdut lalaseva condició nitària ha perdut la seva condició de de regular en els darrers 5 anys, de regular en regularitat en els els darrers darrers55anys, anys, prinprincipalment perpoder poder renovar principalment nonopoder renovar elel cipalment per per no renovar el seu seu contracte laboral (el 71%). seu contracte laboral (el 71%). contracte laboral (el 71%).

Dadesreferents referents Dades lespersones persones aales en situació irregular en situació irregular Deles lespersones personesque queesestroben troben De actualment en situació irregular (45),elel actualment en situació irregular (45), 37,3% ha perdut la seva condició 37,3% ha perdut la seva condició dede regularenenels elsdarrers darrers5 5anys. anys.PrincipalPrincipalregular ment, per no poder renovar el seu ment, per no poder renovar el seu contracte laboral (el 71%). contracte laboral (el 71%).

(3) A la mostra de l’estudi s’han inclòs totes les persones nascudes a l’estranger, encara que algunes tinguin la nacionalitat espanyola, s’ha volgut veure l’evolució de la seva (1) A la mostra del estudi s’han inclòs totes lesde persones nascudes anacionalitat. l’estranger, ja que encara que algunes tinguin la nacionalitat espanyola, s’ha volgut veure’n situació administrativa. la mostra s’ha filtrattotes per país naixement i no per (1) A mostraAixí, del s’han inclòs les nascudes aa l’estranger, ja encara que (1)l’evolució A la la del estudi estudi s’han inclòs totes les persones persones nascudes l’estranger, ja que que que algunes algunes tinguin tinguin la la nacionalitat nacionalitat espanyola, espanyola, s’ha s’ha volgut volgut veure’n veure’n de la mostra seva situació administrativa. Així, la mostra s’ha filtrat per país de naixement i noencara per nacionalitat. l’evolució l’evolució de de la la seva seva situació situació administrativa. administrativa. Així, Així, la la mostra mostra s’ha s’ha filtrat filtrat per per país país de de naixement naixement ii no no per per nacionalitat. nacionalitat.

17


3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.2. Determinants 3.2 Determinants socioeconòmics socioeconòmics 3.2.1 Ingressos Ingressos per unitat 3.2.1 unitat familiar i procedència familiar i procedència Tornant a l’estudi actual, d’entre les Tornant l’estudi d’entre famílies aque tenenactual, ingressos, un les 39%famílies que tenen ingressos, un 39% els obté majoritàriament a canvi de els obté canvi dei elfeina treballmajoritàriament (35,9% a travésadel salari (35,9% a través del salari de contrac3,8% mitjançant l’economia informal). tes i el 3,8% contracte). En laborals el 36% dels casossense els ingressos En el 36% dels casos, els d’aquestes famílies depenen ingressos d’una d’aquestes prestació. famílies depenen d’una prestació.

El 17% de les famílies no disposa de El 17% ded’ingrés les famílies no Més disposa cap tipus regular. de lade cap tipus d’ingrés regular. Més de la meitat (el 53%) de les famílies té uns meitat (el 53%) de les famílies té ingressos mensuals d’entre 300€ i uns ingressos mensuals d’entre 300 € i 700€, encara que la franja predominant 700 €, encara que la franja predomiestà compresa entre els 300€ i els nant 500€.està compresa entre els 300 € i els 500 €.

En el 5è estudi (referent a l’habitatge, En 5è estudi (referent a l’habitatge, de de el juliol de 2013), les famílies enquesjuliol de 2013), les famílies enquestades tades que no tenien ingressos supoque noeltenien ingressos suposaven el saven 12% del total, amb importants 12% del total, amb importants diferèndiferències segons les nacionalitats cies leslanacionalitats es com segons es veu en taula adjunta-(com ja que veu en la taula adjunta), ja que se sise situaven per sota d’aquest indicador tuaven per sota d’aquesti procedents percentatge les persones autòctones les persones d’origen autòcton i procede la resta de països d’Europa mentre dents de la resta de països d’Europa que els superava en la resta de països. i,També per sobre, les ded´origen la resta immigrant de països. la població També la població d’origen immigrant és la que es situa en les forquilles més és la que se situa en les forquilles més baixes pel que fa al volum d´ingressos baixes pel que fa al volum d´ingressos mensuals del nucli familiar. mensuals del nucli familiar.

Ingressos de la unitat familiar

Ingressos de la unitat familiar al 5è estudi

% sobre els 899 enquestats

Estudi d’ “Habitatge i col·lectius vulnerables”, juliol 2013 |

Com s’ha comprovat en l’apartat Com s’haelcomprovat l’apartat anteanterior, perfil de lesenpersones rior, el perfil de les persones ateses pel que fa al seu nucliateses familiarpel que fa al seu nucli familiar correspon correspon a una parella (el 70%) amb ados unafills parella (el 70%) amb fills (el (el 27%), encara quedos el 34% en 27%), encara que el 34% en té tres o té tres o més, de fills. més, de fills.

Dades en euros

Més de 1.201

Total

Segons dades obtingudes en el 5è Segons dades obtingudes en el 5èi esestudi de l’Observatori (“Habitatge tudi de l’Observatori (“Habitatge col·lectius vulnerables”, de juliol dei col· lectius demajoritària juliol de 2013), 2013), vulnerables”, la procedència la procedència majoritària d’ingressos d’ingressos a través de salari o de a través del salari o de o de feines sense contracte és superior entre la po-

Espanya

Total

l’economia informal és superior entre la blació d’origen població d’origenimmigrant immigrantque queno no pas entre la població autòctona. Les famípas entre la població autòctona. Les lies d’origen immigrant, en canvi, són famílies d’origen immigrant, en canvi, menys dependents de les prestacions. són menys dependents de les prestacions. Una dada important també a destacar del mateix estudi és també que el 69% de poUna dada important a destacar blació autòctona rebia prestacions del mateix estudi és que el 69% de enfront del autòctona 50% de població immigrant: població rebia prestacions 19 punts percentuals de diferència. enfront del 50% de població immi-

grant: 19 punts de diferència. Pel que fa referència a la remesa de diners que les persones enquestades fan al seu país d’origen -cal recordar que, a banda d’altres membres de la família,

Pel que fa referència a la remesa de un 6% que de les diners lespersones personesenquestades enquestades té la seva parella al país d’origen i un 15% fan al seu país d’origen -cal recordar un o més fills-, només el 13% en lafan. que, a banda d’altres membres de Els imports enviats són de fins a 300 €. família, un 6% de les persones enquesUn 13,5% no ho fa, perquè afirma que tades té la seva parella al país d’origen no és necessari. Destaca, però, i un 15% un o més fills-, només el que el 72,3% no poder fer cap remesa 13% dels diu enquestats envia diners al perquè no té prou diners (el 54%, en el seu país d’origen: d’un import de fins a cas dels que tenen persones amb 300€. Un 13,5% no ho fa perquè dependència al seu país). afirma que no és necessari. Destaca, però, que el 72,3% diu no poder fer cap remesa perquè no tenen suficients

% segons continent d'origen

Europa

Nord d'Àfrica

Marroc

Amèrica

3,3%

1,7%

2,5%

5,9%

-

1,6%

-

8,6%

7,5%

8,8%

2,9%

3,3%

6,3%

15,4%

11%

8,7%

10,7%

14,7%

6,2%

4,7%

6,4%

21,4%

21,3%

26,2%

11,8%

17,5%

14,1%

15,8%

€ Entre 901-1.200

€ Entre 701-900

Ingresos principals de la unitat familiar

€ Entre 501-700

€ Entre 301-500

De prestacions 31,5%

38,9%

35,6%

41,2%

46,4%

37,5%

33,8%

6,5%

8,6%

6,4%

14,7%

10,4%

9,4%

13,2%

16,9%

12,1%

8,9%

5,9%

15,2%

25%

12,8%

1,3%

0,9%

2,9%

0,9%

1,6%

2,6%

€ Menys de 300

€ Cap ingrés

Ns/Nc

Del treball

0,9%

18

19

Sense ingresos 17%

39% 36%


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Testimoni

Tramesa de diners mensuals al país d'origen % sobre els 899 enquestats

Les noies del meu país em deien vine a la Rambla, que tu ets molt guapa!, però jo mai vaig tenir aquest esperit...

Menys de 50 €

No fem cap remesa perquè no és necessari No té familiars al seu país d’origen o no ho necessiten

No podem fer cap remesa

0,9%

Ns/Nc

2,3%

4%

6,7%

13,5% 72,7%

Perquè no tenim ingressos / perquè no tenim suficients ingressos

L’Adesuwa va arribar a Catalunya fa 13 anys en busca d’una vida millor. Va viatjar des de Nigèria fins al Marroc, passant per Mali i va creuar la frontera en una pastera fins a Andalusia on la Creu Roja la va acollir; estava embarassada de 6 mesos.

Procedència majoritària dels ingressos de la unitat familiar % sobre els 899 enquestats

Salari

35,3%

Prestació d’atur

5,8%

Prestació de subsidi

15%

Renda Mínima (antic PIRMI) Feines sense contracte

14,8%

2,4%

Ajuda d’amics /veïns

2,2%

Altres

Primer es va establir a Barcelona i va trobar feina en una fàbrica però pocs mesos després va decidir marxar a Lleida on el nivell de vida s’adequava més a les seves possibilitats. Al principi li va costar trobar com guanyar-se la vida, sobretot perquè es trobava en una situació irregular que va trigar 9 anys a resoldre. I l’adaptació, provenint d’una cultura molt diferent, també va resultar difícil. “Treballar és bo, et dóna la vida que tu vols, però no fent qualsevol cosa. La meva filla, a mesura que va creixent m’ajuda a integrar-me”, reconeix l’Adesuwa. Ha treballat en el servei domèstic, de cambrera i a la campanya de la fruita. El fet de no tenir uns ingressos fixos i cap ajuda per mantenir les seves dues filles va ser el motiu pel qual va tornar a recórrer a la Creu Roja ara fa 7 anys. Des d’aleshores, ha dut a terme diferents cursos de formació, però tot i això encara no disposa d’una feina estable. “Tinc ganes de fer coses, però les oportunitats són escasses”, es lamenta.

3,8%

Ajuda de familiars

TESTIMONI

5,9%

20

21

Entre Entre 151€ 51 € i i 300 € 150 €

ADESUWA EDOBOR NIGÈRIA Fa 12 anys que viu a Lleida


3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.3 3.3.Dades Dadesd’ocupació laboral d’ocupació laboral

3.3.1 Situació laboral 3.3 Dades d’ocupació i3.3.1 ingressos Situació laboral laboral iPel ingressos que fa a la situació laboral de les 3.3.1 Situació persones que s’hanlaboral enquestat en Pel que fa a la situació laboral de les il’estudi, ingressos el 57,5% es troba en situació

Al 7è estudi, la població activa ocupada de manera regular representava Al 7è estudi (2014), dedicat a analitzar prop del 20% del total de persones persones que s’han enquestat en l’es- l’impacte de la crisi en la salut de les enquestades. Lluny de pensar que la de desocupació. tudi, el 57,5% es trobalaboral en situació persones, la lapoblació activa ocupada Al 7è estudi, població activael ocupaPel que fa a la situació de les de situació laboral és millor entre desocupació. de manera regular representava prop da de manera regular representava persones que s’han enquestat en col·lectiu de persones immigrades, D’altra banda, un 23,8% de les del 20% del total de persones enquesprop del major 20% del total ded’ocupació persones l’estudi, elenquestades 57,5% es troba en situació incidència persones manifesten tenir aquesta D’altra banda, un 23,8% de les perso- tades. Lluny de pensar que la que situació enquestades. Lluny de pensar la de desocupació. es deu a que es parla de població jove un contracte laboral o ser autònoms. nes enquestades manifesten tenir un laboral és millor entre el col·lectiu de situació laboral és millor entre el activa on no hi ha lloc encara impacte Si s’afegeixen les persones que també contracte laboral o ser autònomes. Si persones immigrades, la seva major col·lectiu de persones immigrades, D’altra banda, un 23,8%informal, de les el del col·lectiu de pensionistes. Hi ha treballen en l’economia s’afegeixen les persones que també taxa d’ocupació es deu d’ocupació al fet que es aquesta major incidència persones enquestades manifesten tenir més persones ocupades especialment 30,8% de les persones immigrades treballen sense contracte, el 30,8% de tracta majoritàriament de població poblaciójove jove es deu que es parla de un contracte laboral o ser entre el acol·lectiu de persones d’origen ateses per la Creu Roja enautònoms. els projecles persones immigrades ateses per la activa, on el col·lectiu de pensionistes activa on no hi ha lloc encara Si s’afegeixen persones quetipus també d’Amèrica Central, mentre queimpacte el tes de pobresales realitzen algun de Creu Rojaenenl’economia els projectes de pobresa hi técol·lectiu pràcticament nul·la presència. Hi del de pensionistes. Hi ha treballen informal, el col·lectiu d’aturats (especialment el feina a canvi de diners. realitzen algun tipus de feina a canvi de ha més persones ocupades especimés persones ocupades especialment 30,8% de les persones immigrades diners. entre el col·lectiu de persones d’origen ateses per la Creu Roja en els projecd’Amèrica Central, mentre que el tes de pobresa realitzen algun tipus de col·lectiu d’aturats (especialment el feina a canvi de diners. Situació laboral de les persones enquestades

Prop de la meitat dels enquestats té uns

ingressos per feina inferiors a 600dels €, gairebé Prop de la meitat

un 10% per té sota enquestats unsdel salari mínim interprofessional ingressos per feina de 655,2€ inferiors a 600 €, gairebé un 10% per sota del salari mínim interprofessional de 655,2€

El 57,5% de les persones enquestades es troben desocupades El 57,5% de les persones enquestades es troben desocupades d’aturats sense prestacions) és també més alt entre la població immigrant. Hi ha més persones ocupades -esped’aturatsentre senseles prestacions) és també cialment persones d’origen alment col·lectiuimmigrant. procedents més alti entre entreamericàlael població centre sud mentre que el d’Amèrica Central. Ara bé, la taxa d’atur col·lectiu d´aturats és també més alt també és superior entre les persones Hi ha la més persones ocupades -espeentre població immigrant, especialimmigrades, especialment la d’aturats cialment entre lessense persones d’origen ment el d´aturats prestació que sense (que és del centrealprestacions i sud americàque44,2% el la arriba 44,2% enfrontmentre el 36,9% de entre la població immigrada del 36,9% col·lectiu d´aturats és tambéi més alt població autòctona. entre entre la la població població autòctona). immigrant, especialment el d´aturats sense prestació que arriba al 44,2% enfront el 36,9% de la població autòctona.

Ingressos mensuals per la feina

% sobre els 899 enquestats

Tornant a l’estudi actual, hi ha més Tornant a l’estudi actual, hi ha més persones ocupades que necessiten de persones ocupades que necessiten l’ajuda bàsica per subsistir la qual cosa de l’ajuda bàsica per subsistir, la qual significa, per tant, que hi ha més cosa significa, peractual, tant, que ha més Tornant a l’estudi hi hahitreballamés precarietat dels treballs i més precarietat dels llocs de treball i més persones ocupades necessiten dors pobres. Prop deque la meitat dels de treballadors pobres. Prop de la meitat l’ajuda bàsica subsistir qual cosa que tenen una per feina, tenen la ingressos dels que tenen unaque feina tenen ingressignifica, per tant, hi ha més laborals per sota del salari mínim sos laborals per sota del salari mínim precarietat dels treballs interprofessional (655€). i més treballainterprofessional (655 €). dors pobres. Prop de la meitat dels que tenen feina, tenen ingressos El 77% de una les persones enquestades El 77% de les persones enquestades laborals per sota del salari mínim manifesta haver perdut la feina o tenir manifesta haver perdut la feina o tenir interprofessional (655€).laborals unes pitjors condicions unes pitjors condicions laborals resrespecte a fa cinc anys. pecte fa cinc anys. El 77%a de les persones enquestades

manifesta haver perdut la feina o tenir unes pitjors condicions laborals respecte a fa cinc anys. Canvis de situació

7 de cada 10 enquestats han vist retrocedir la seva situació laboral en els darrers 7 de cada 510anys, enquestats principalment, per haver han vist retrocedir la empitjorat les laboral seves en seva situació condicions o els darrers 5 laborals anys, haver perdut la feina principalment, per haver empitjorat les seves condicions laborals o haver perdut la feina

laboral als darrers 5 anys

% sobre els 275 enquestats que treballen

Percentatges calculats sobre el total de persones enquestades -899-

Situació laboral de les persones enquestades

Ingressos mensuals per la feina

Canvis de situació laboral als darrers 5 anys

% sobre els 899 enquestats

% sobre els 275 enquestats Més de 1.201€ que treballen

Ha millorat perquè he sobre aconseguit Percentatges calculats el total de persones un contracte laboral/feina enquestades -899-

Incapacitat permanent

Sóc autònom/a / treball negoci familiarIncapacitat permanent Sóc autònom/a 3,1% /0,4% treball negoci familiar

0,4%

3,1%

Estudiant Pensionista/ (ni treballant Jubilat/ada ni buscant feina) Estudiant Pensionista/ (ni treballant Jubilat/ada 1,3%feina) 1,9% ni buscant

1,3%

Altres situacions

1,9%

16,8% Treballant amb contracte laboral

1,6%

16,8%

57,5% Desocupat (Aturat /inscrit o no a l’atur, buscant feina i 57,5% disponible per treballar) Desocupat (Aturat /inscrit o no a l’atur, buscant feina i disponible per treballar)

Tasques de la llar/família (ni treballant ni buscant feina) Tasques 3,9%de la llar/família (ni treballant ni buscant feina)

€ €

Treballant amb contracte laboral i fent també treballs sense contracte

€ Treballant sense contracte laboral

Treballant amb contracte 6,6% laboral i fent també treballs sense contracte

contracte laboral

6,6%

7%

7% Treballant sense

Entre 1.001-1.200 euros Més de 1.201€ 4% 3,6%

€ €

Entre 801-1.000 euros Entre 1.001-1.200 euros 15% 4%

Entre 601-800 euros Entre 801-1.000 euros 17,4% 15%

Ha millorat perquè he No ha canviat millorat13,7% les condicions laborals 4,1%

Treballant amb contracte laboral

3,5%

Ha millorat perquè he aconseguit un contracte laboral/feina 3,5% Ha millorat perquè he millorat les condicions laborals 4,1%

Altres situacions

1,6%

3,6%

Entre 301-600 euros Entre 601-800 euros

17,4% Menys de 300 euros Entre 301-600 euros 14,6%

1,5% Altres

No ha canviat 13,7%

31,6%

31,6%

Ns/Nc Menys de 300 euros 13,8% 14,6% Ns/Nc 13,8% 48,4% Ha empitjorat per les condicions laborals

3,9% 22

1,5% Altres

23

48,4% Ha empitjorat per les condicions laborals

28,8% Ha empitjorat perquè he perdut la feina 28,8% Ha empitjorat perquè he perdut la feina


3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.3.2. Sectors i condicions laborals 3.3.2 Sectors i De les personeslaborals que estan actualment condicions

treballant, tal i com es veu en les taules, el principal sector d’ocupació De les persones quelaboral estan actualment és el servei domèstic (el 40,3%), treballant, tal i com es veu en les seguit del sector serveis (el 15,8%) i, en tercer taules, el principal sector laboral lloc, el sector de la construcció d’ocupació és el servei domèstic(6%). (el

40,3%), seguit del sector serveis (el Tanmateix, s’observa en de gairebé 15,8%) i en tercer lloc elque, sector la tots els sectors, la meitat aproximaconstrucció (6%). dament treballen en situació irregular –sense contracte Tanmateix, i segonslaboral-. el tipus Així de doncs, al servei en el qual treballen majoritàcontracte per sectors, s’observa en riament, el servei domèstic, menys de general, que a gairebé tots els sectors, la meitat de persones disposen d’un la meitat aproximadament treballen en contracte laboral–sense (el 48%), el 25% ho situació irregular contracte fan sense contracte i el 26,7% afirma laboral-. Així doncs, el servei majoritari treballar amb i sense contracte. en el qual treballen, el servei domèstic, menys de la meitat de persones Al sector serveis, el percentatge de perdisposen d’un contracte laboral (el sones en situació laboral regular, ambi 48%9), el 25% ho fan sense contracte contracte, supera per molt poc l’anteel 26,74% afirma treballar amb i sense rior sector (el 53%), el 27,5% reconeix contracte. treballar amb i sense contracte i el 16% treballa contracte.de Al sectorsempre serveis,sense el percentatge persones en situació laboral regular, Per acabar, el sector la molt construcció amb contracte, superade per poc és un dels tres sectors majoritaris l’anterior sector (el 53%), el 27,5%on es produeixtreballar el percentatge més alt d’irrereconeix amb i sense contracgularitat laboral, on només el 39% dels te i el 16% ho fa de manera irregular. que hi treballen tenen contracte laboral. El 31,7% ho fande sense contracte iés el Per últim, el sector la construcció 27% amb i sense contracte. un dels tres sectors majoritaris on es produeix el percentatge més alt d’irregularitat laboral, on només el 39% dels que hi treballen tenen contracte laboral. El 31,7% ho fan sense contracte i el 27% amb i sense contracte.

La meitat de les persones que treballen, en gairebé tots els sectors, ho fan en situació irregular -sense contracte laboral-

Total percentatges per sector segons tipus de contracte % sobre els 277 enquestats que treballen

En quina situació es troba actualment?

Quina feina té?

Neteja / Cura persones amb dependència

Treballant amb contracte laboral

48%

Treballant sense contracte laboral

25,3%

Treballant amb i sense contracte laboral

26,7%

Agricultura

31%

100%

31,7%

16%

100%

27,1%

Indústria

Serveis

16% 27,5%

2%

3,5%

100%

100%

Construcció

Serveis

Recollir ferralla

Venda ambulant

76,7%

26% 23%

Altres

Negoci propi

69,2%

51%

53%

39,2%

53%

Autònom / negoci familiar TOTAL

Construcció

28,5%

30,8%

91,7% 8,3%

23,3% 71,5%

100%

100%

100%

100%

100%

Recollir ferralla

Venda ambulant

Negoci propi

Altres

Total percentatges per tipus de contracte segons sector % sobre els 277 enquestats que treballen

Quina feina té?

En quina situació es troba actualment?

Neteja / Cura persones amb dependència.

Agricultura

Indústria

TOTAL

40,3% Treballant amb contracte laboral

5,2%

5,9%

7,9%

11,1%

5%

10,1%

15,8%

1,9%

3,3%

0,6%

4,6%

100%

1,5%

100%

50,7% Treballant sense contracte laboral

11,1%

4,7%

7,9%

3,7%

3,3%

1,5%

57,6% Treballant amb i sense contracte laboral

20,3%

100%

50% 25%

25%

100%

Autònom / negoci familiar

24

25


3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.4 3.4.Alimentació Alimentaciói ihàbits hàbits alimentaris alimentaris 3.4.2 Dades sobre 3.4.2. Dades sobre l’alimentació infantil l’alimentació infantil

3.4.1 3.4.1.Dades Dadessobre sobre l’alimentació familiar l’alimentació familiar L’alimentació de la llar prové en el 47% dels casos de de compres efectuades L’ alimentació la llar prové en el 47% amb propis En dels els casos deingressos compresfamiliars. efectuades total, un propis 51,7% ingressos depèn de familiars. les ajudesAixò o amb els donacions a font depèn principal no obstant,com un 51,7% de les ajud’alimentació a la llar. des o donacions com a font principal d’alimentació a la llar. Al darrer estudi de l’Observatori (de març de 2015), de Al darrer estudique detractava l’Observatori (de manera el temade demanera març demonogràfica 2015), es tractava l’alimentació i agafant de monogràfica infantil, el tema de l’alimentació referencia la població d’origen immigraimmiinfantil. D’entre les persones grant que es va enquestar, en el 47% des enquestades, el 47% tenia com a dels casosfont la seva font principal principal d’alimentació familiar les d’alimentació familiar provenia de 52% donacions i ajudes, enfront del

donacions i d’ajudes i el 52% de les persones es podien fer que podiaestudiades fer-se’n càrrec de la compra càrrec de la compra amb ingressos amb ingressos propis. propis. Tot just a la inversa que en l’actual estudi.aEs doncs, unel En referència la produeix, ingesta d’aliments, lleuger de les persones 77% deaugment les famílies realitza de mitjana immigrades que depenen de les 3 àpats al dia. donacions per garantir la seva alimentació a la llar.

Més de la meitat de les persones enquestades (el 51,7%) depèn de les ajudes o donacions com a font principal d’alimentació a la llar

Referent a la ingesta d’aliments, el 77% de les famílies realitza de mitjana 3 àpats al dia. Tot i això, un 98% està per sota de la recomanació de realitzar cinc àpats al dia.

De les famílies que tenen fills a càrrec en edat escolar que (695), el 43% a De les famílies tenen fillsdinen a càrrec l’escola, d’aquests, el 43% tenen beca en edat escolar (695), el 43% dinen a menjadorD’aquests, per a tots el els43% fills, tenen i el 56% l’escola. beca tenen beca però no per a tots fillsi o menjador per a tots els fills i els filles el no deltenen 100%. 56% beca, però no per a tots els fills o filles i/o no del 100%. De les famílies que tenen beca menjador,les el 66% afirma dificultats per De famílies quetenir tenen beca menjagarantir una bona alimentació a la dor, el 66% afirma tenir dificultatsllar per en període vacances. garantir unadebona alimentació a la llar

casa, per hàbit familiar. Si s’analitzen aquests mateixos indicadors segons lloc mateixos de naixement, Si s’analitzen aquests indicaun 40,6% del total dels quals els fills dors segons el lloc de naixement, en el mengen a casa per familiar són cas del Magreb, unhàbit 40,6% de famílies els nascuts al Magreb. obstant, donen de menjar als fillsNo a casa per del hàtotal que persones que diu que els bit familiar. Això no obstant, del total de

en període de vacances.

persones que diuen que els seus fills

Beques menjador escolar distribuïdes

Procedència de l’alimentació a la llar

Àpats realitzats habitualment a la llar

% sobre els 899 enquestats

% sobre els 899 enquestats

1 ÀPAT AL DIA

El 29,3% diu que els seus fills habitualment dinendiu a casa perquè poden El 29,3% que els seusnofills habitupagar el menjador escolar i el 26% a alment dinen a casa, perquè no poden casa per hàbit familiar. pagar el menjador escolar, i el 26% a

% sobre els 294 enquestats que tenen fills al menjador escolar

Sí, 100% per a tots els fills 42,8%

De les famílies que tenen beca menjador, el 66% diu tenir dificultats per garantir una bona alimentació a la llar en període de vacances

2 ÀPATS AL DIA

Sí, 100% però no per a tots els fills/es 20,2%

ns acio n o D s titat d’en % 44,8

Ajud e fami s de liars o am 5% ic

s

ial

65,6%

Sí, però no del 100% 33,5% No, perquè no hi tinc dret (vinculat a la situació administrativa) 1,3%

No, perquè rebo l’ajuda de la Creu Roja

No tinc dificultats

11,9%

11,7%

6,3%

4 ÀPATS AL DIA

%

,2 s1

re

oc

% sobre els 280 enquestats que disposen de beca menjador

No, perquè rebo l’ajuda d’entitats (altres que no siguin Creu Roja)

Altres 1,2%

Alt

s

76,7%

ss

Dificultats per garantir una bona alimentació per als seus fills/es fora de l’horari lectiu

11,5% 3 ÀPATS AL DIA

Me 1,9 njad % or

nascuts al Magreb. Aquestes dades s’han calculat, tal i com s’observa les gràfiques Aquestes dadesa s’han calculat, tal com següents, segons els percentatges s’observa en les gràfiques següents, sesobre el total de persones enquestagons els percentatges sobre el total de des que tenen fills en edat escolar persones enquestades que tenen fills i (s’han tretedat els que no tenen filles en escolar (s’hanmenors exclòs aels càrrec i els que no tenen fills en que no tenen menors a càrrec i edat els que escolar) no tenen fills o filles en edat escolar).

Sí, tinc problemes per garantir una alimentació saludable als meus fills

2,4 Compra amb ingressos familiars 47,2%

seus fills mengen a casa per no poder pagar el menjador escolar, el 64,4% mengen a casa per no poder pagar el son també els nascuts al Magreb. menjador escolar, el 64,4% són també

7,8% 5 ÀPATS AL DIA

No, perquè no vull que dinin fora de casa 0,2%

No. L’han denegada pel Consell Comarcal/ Adm. Pública 0,6%

Ns/Nc 0,2%

No, perquè rebo 1,9% l’ajuda de familiars/amics Altres

1,6 26

27

2,2%


3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Una altra dada interessant a tenir en compte és la seguretat alimentària de les llars enquestades, concepte que ja s’analitzava al darrer estudi de l’Observatori on es tractava de manera monogràfica el tema de l’alimentació infantil (març de 2015), amb uns resultats preocupants.

On dinen els seus fills? % total per continents segons on dinen els fills

A casa (hàbit familiar)

34,6%

A casa (no poden pagar menjador escolar)

38,5%

Al menjador escolar (menú escola)

26,9%

34,8% 14,9%

Al menjador escolar (carmanyola)

0,5%

Tal i com es veu a les gràfiques següents, gairebé el 22% de les persones enquestades en aquell estudi presentava un grau d’inseguretat alimentària severa – quan la manca d’aliments afecta els menors de la llar -, percentatge que augmenta fins al 26% entre la població immigrada.

54,8

36,7%

36% 6,1%

19,2%

39,4%

30,6% 48%

22,1%

22,4%

26,5%

1,9%

0,2%

A casa d'un familiar o amic 2,3%

Altres

0,8%

0,8%

2% ELCSA

TOTAL

100%

Continent d'origen

Àsia

100% Amèrica

100%

100%

Europa

Magreb

100%

% total on dinen els fills segons continent d'origen

A casa (hàbit familiar)

4,9%

TOTAL

40,6%

34,6%

12,6%

7,3%

Al menjador escolar (menú escola)

13,2%

4,9%

100% 29,5%

9,8%

7,4%

42,8%

100% 28,7%

28,5%

A casa d'un familiar o amic

100%

28

7,7% 8,2%

Seguretat

38,5% 17%

Altres

21,7%

19,5%

100%

44,4%

25,9%

100%

42,1% 6,4%

Al menjador escolar (carmanyola)

40,7%

26,7%

29,7% 2,3%

% sobre els 1.001 enquestats (població autòctona + població persones immigrades)

39,7%

64,7% A casa (no poden pagar menjador escolar)

Segons les dades de l’estudi, es van obtenir uns resultats preocupants, tal i com es veu a les gràfiques següents, en el que, gairebé el 22% presentava un grau d’inseguretat alimentària severa –quan la manca d’aliments afecta els menors de la llar-, percentatge que augmenta fins els 26% entre la població immigrada.

Classificació del grau de seguretat alimentària segons dades del 8è estudi de l’Observatori, març 2015 (”L'accés de la infància a l'alimentació saludable”) % sobre els 587 enquestats d'origen immigrant

Resta de l'Àfrica

Una altra dada interessant a tenir en compte, i segons el darrer estudi de l’Observatori, on es tractava de manera monogràfica el tema de l’alimentació infantil ( de març de 2015), és el concepte que es va analitzar referent al grau de seguretat alimentària de les llars enquestades.

100%

29

Inseguretat lleu

Inseguretat moderada

Inseguretat severa


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

on s’incorporava també població autòctona. Ara bé, aquesta diferència es podria deure tant a factors culturals de percepció de l’estat de la salut, o pel fet que les persones solen tant ser Aquesta diferènciaque es migren podria deure joves i, perculturals tant, compten amb un a factors de percepció deestat de salutdemillor queo no la població l’estat la salut, pel pas fet que les de frangesque d’edat méssolen avançada, sí inpersones migren ser joves i, corporada en la resta d’estudis. per tant, compten amb un estat de salut millor que no pas la població En total, elgenerals 39% creu que la seva situad’estudis que incorporen ció afecta la seva vida familiar. franges d’edat més avançada. En total, el 39% creu que la seva situació afecta la seva vida familiar.

estat saludable i bo. Per contra, el 37% El dels enquestats un té 45,5% problemes per dormir, afirma el 40%tenir pateix estat de salutemocionals regular i el 30%, un estat saproblemes i el 28% ludable i bo.físiques. Per contra, el 37% té probledolències mes per dormir, el 40% pateix problemes emocionals i el 28%, dolències físiques. El 32% de les persones conclou que la seva situació actual ha afectat la vida El 32% de persones concloua que familiar i el les 42% que ha afectat la la seva actual ha afectat la vida faseva situació vida social. miliar i el 42%, que ha afectat a la seva vida social.

En total, el 64,3% de les persones enquestades veuen afectada la seva salut física o emocional, amb o sense tractament. En els anteriors estudis on s’ha demanat aquesta En total, el 64,3% de lesinformació persones (per als quals s’han enquestat persones enquestades veuen afectada la seva d’origen autòcton i immigrant, salut física o emocional, amb o indistinsense tament, ateses en anteriors programes de lluita tractament; En els estudis, contra pobresa),aquesta els resultats han quan eslademanava informació estat molt diversos: estudi, els resultats han estat55% molt (2on diversos: 2011), (5è estudi, i 76,8% on s’ha84% demanat aquesta2013) variable: (7è estudi, 2014). 84% (5è estudi) i 55% (2on estudi), 76,8% (7è estudi). Així doncs, el percentatge d’afectació de la salut de les persones immigrades enquestades en aquesta ocasió és inferior que en alguns dels estudis

Com valora el seu estat actual de salut?

Perquè és fora del seu país, perquè és lluny de la seva família, perquè està patint la crisi...

salut dels enquestats 3.5.1 Percepció de la El 45,5% dels enquestats afirma tenir salut enquestats un estatdels de salut regular i el 30%, un

Estudi actual

7è estudi (salut) setembre, 2014

Testimoni

El futur no m’espanta. Lluito pel meu fill i, encara que em senti molt ben acollida a Catalunya, somio en tornar a Bolívia amb la família.

A causa de la seva situació actual... Vostè creu que es veu afectada la seva salut? (Multiresposta) Si, problemes per dormir, intranquil·litat, irritabilitat,problemes de concentració... 36,7% Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat...). Sense tractament. 31,3%

TESTIMONI

Sí, dolències físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera gàstrica...). Sense tractament. 11,5% Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat...). En tractament. 9% Sí, dolències físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera gàstrica...). En tractament. 16,1% No, no crec que la meva situació tingui repercussions en la meva salut. 33,6%

Regular

Altres 2,1%

45,5%

Actualment, ella i el seu fill viuen amb l’Antònia de 97 anys. L’Antònia els proporciona un sostre i un salari, mentre que la Carmen i el seu fill li donen l’afecte i tota l’ajuda que necessita en el seu dia a dia. La sintonia que hi ha entre elles és més que evident.

40%

Vostè creu que es veu afectada la seva vida familiar 36,7% Bo

Sí, ara ha millorat

23,8%

Sí, més discussions de parella

31%

Sí, més discussions amb els fills

8,3% 0%

No, no afecta la meva vida familiar Altres Dolent

13%

13,7%

7,2%

4,5%

Mentrestant, s’està formant, per si algun dia li falta feina, i somia retrobar-se amb els tres fills i el marit que té a Bolívia. “Vull estar el màxim de preparada per al mercat laboral per si algun dia em torna a faltar feina”- diu la Carmen convençuda. “Per això participo en itineraris d’inserció laboral de la Creu Roja i estic estudiant l’ESO per correspondència”.

Vostè creu que es veu afectada la seva vida social 42,9%

Si, em relaciono més amb altres persones 0% No, la meva manera de relacionar-me és la mateixa d’abans

3% Excel.lent

63,4%

Si, em relaciono menys amb altres persones

Molt bo

7,5%

La Carmen va venir de Bolívia ara fa 10 anys perquè allà no podia pagar el tractament que el seu fill necessita per afrontar la greu malaltia crònica que pateix. Després de passar per Madrid, l’any 2010 va arribar a Tona (Osona), on li va sortir l’oportunitat de cuidar i fer companyia a l’Antònia. “Les coses poden ser difícils però mai impossibles si hi poses voluntat”-reflexiona la Carmen.

Altres

2,7%

30

56,2% 0,9%

31

3.5 Dades relatives a la salut 3.5. Dades relatives 3.5.1 Percepció de la a la salut

CARMEN YANETH DÍEZ PAZ BOLÍVIA Fa 10 anys que viu a Tona (Osona)


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.5.2 Dades generals de l’àmbit sanitari

nen només parcialment finançat, no es Tot això fer es càrrec pot explicar fet que cal poden de la pel despesa. tenir en compte que a Catalunya existeixen dues relatives Tot això, es potnormatives explicar pel fet quea cal latenir salutenque, a diferència d’altres compte que, a Catalunya, exiscomunitats autònomes, afavoreixen teixen dues normatives relatives la a la cobertura sanitària del col·lectiu de salut que, a diferència d’altres comunipersones immigrades, malgrat no tats autònomes, afavoreixen la coberdisposin d’una situació regular. tura sanitària del col·lectiu de persones

situació de vulnerabilitat a la Sanitat pública catalana.

Els estrangers no hauríem de queixar-nos. Hi ha una dita russa que diu: si vas a un monestir, o acceptes les regles que té o te’n busques unes altres.

Sí, nivell 2 2

97 % No (immigració en situació administrativa irregular sense empadronament a Catalunya o amb empadronament inferior als 3 mesos).

TESTIMONI

0,7%

immigrades, malgrat no disposin d’una D’una banda, hi ha la Instrucció situació regular. 08/2015 sobre l’“Accés i assistència Sanitària de cobertura publica D’una banda, hi ha la del Instrucció Catsalut als ciutadans estrangers 08/2015 “Accés i assistència Sanitària empadronats Catalunya no de coberturaa pública” delque Catsalut per tenen la condició d’assegurats del a ciutadans i ciutadanes de procedènSistema Nacionalempadronats de Salut. cia estrangera a Catalunya que no tenen la condició d’asseDe l’altra, unNacional conveni de gurats delexisteix Sistema de Salut. col·labora entre el Servei Català de la Salut i la Creu Roja aun Catalunya De l’altra, existeix conveni per de col· facilitar l’accessibilitat de persones laboració entre el Servei Català en de la situació la Sanitat per Salut i de la vulnerabilitat Creu Roja aa Catalunya pública facilitarcatalana. l’accessibilitat de persones en

Testimoni

Finançament del tractament mèdic necessari % sobre els 899 enquestats

Està totalment finançat. 12,8% Està parcialment finançat i en paguem una part 73,7% Està parcialment finançat i no puc pagar-ne la meva part.

DINA STOYANOVA BULGÀRIA

La Dina va aterrar a Espanya fa 19 anys, fugint de les dificultats socieconòmiques de la Bulgària postcomunista. Madrid i Castella la Manxa van ser les seves llars fins que fa tres anys es va establir a Salou, atreta per les possibilitats de feina per als qui dominen rus i anglès com ella. Molt conscient de les portes que obren els idiomes al mercat laboral, la Dina ha començat a aprendre el català. “Ser blanca i parlar perfectament l’espanyol m’ha facilitat més les coses”, afirma.

Fa 3 anys que viu a Salou (Tarragona)

5,6% No està finançat i l’hem de pagar nosaltres. 1,2% No està finançat i no podem pagar-lo. 1,6% No requereix medicació/no en prenc 4,7%

Les esperances d’una vida normalitzada només s’han materialitzat en treballs a l’estiu en hosteleria i la restauració, insuficients per tirar endavant sense ofecs vivint amb els seus fills de 8 i 16 anys. Malgrat tot, no perd l’esperança de poder estudiar en breu per obtenir el títol d’intèrpret jurat, que li hauria de permetre escapar de la precarietat. Preguntada per com afecta la situació de crisi actual en funció de l’origen de la persona, respon sense embuts: “No crec que la crisi hagi distingit entre espanyols o immigrants. Crec que ens ha afectat a tots per igual”.

No requereix medicació/no en prenc 0,4%

32

Gairebé totalitat generals de les persones 3.5.2 laDades Disponibilitat de Targeta Sanitària Individual (TSI) enquestades (un 97%) disposen de de l’àmbit targeta sanitàriasanitari individual. En referèn% sobre els 899 enquestats cia a la medicació (per Gairebé la totalitatrequerida de les persones enmalalties comunes, cròniques el questades (un 97%) disposenetc.), de targe74% disposa del tractament parcialta sanitària individual. En referència a la Sí, nivell 1 ment finançat. En el 7%(per delsmalalties casos, les medicació requerida co(targeta per a persones de procedència estrangera en situació administrativa persones que no tenen munes, cròniques etc.),eleltractament 74% disposa irregular després d’empadronar-se entre 3 mesos i 1 any a Catalunya). finançat o el tenen parcialment només parcialment d’un tractament finançat. Aquesta targeta dura 1 any i després ja es té la definitiva (la de nivell 2). finançat, es poden de laque 1 En el 7%nodels casos,fer lescàrrec persones 2,3 % despesa. no tenen el tractament finançat o el te-

33


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

3.6 Habitatge 3.6.1 Habitatge Tipologia d’habitatge 3.6.

Despeses de l'habitatge

i despeses 3.6.1 Tipologia d’habitatge 72% viu en habitatge de lloguer. iEldespeses

Despeses de l’habitatge Si es comparen aquests resultats amb

l’estudi d’habitatge (juliol de 2013) pel que fa al règim de tinença de la llar, les Si es comparen aquests resultats famílies immigrades presenten un amb l’estudi d’habitatge (juliol de 2013) pel que fa al règim de tinença de la llar, les famílies immigrades presenten un

El 65% té unes despeses de la llar El 72% viu en habitatge de lloguer.jaElsigui 65% d’entre 300€ i 800€ mensuals, té unes despeses de la llar d’entre 300 € per pagament d’hipoteca, lloguer ii 800 € mensuals, ja sigui per pagament subministraments. d’hipoteca, lloguer i subministraments.

Habitatge on viuen les persones enquestades

Habitatge de les persones enquestades

9è estudi. % sobre els 899 enquestats

percentatge més elevat de lloguers i també més dificultats per pagar les despeses derivades del manteniment percentatge més elevat de lloguers i de l’habitatge. també més dificultats per pagar les despeses derivades del manteniment de l’habitatge.

Cost mensual de la llar on viuen (lloguer/hipoteca+subministraments) % sobre els 899 enquestats

5è estudi, juliol 2013. % sobre total enquestats (població autòctona i immigrada)

No pot pagar hipoteca lloguer/subministraments

Tinc pis en propietat (pagat) 1,7%

Tinc pis en propietat (pagat) 7,7%

Pis en propietat, pagant hipoteca mensual 6,3%

1,4%

1.500

El 50% té pendent

Pis en propietat, pagant hipoteca mensual 16,9%

Conviu al domicili d’un familiar 1,5%

Conviu al domicili d’un familiar 4,4%

Conviu al domicili d’un amic 1,3%

Conviu al domicili d’un amic 2,9%

Entre 1.001 i 1.500 €

Pis de lloguer 71,7%

Pis de lloguer 58,7%

Ocupació il·legal de l’habitatge 3,8%

Ocupació il·legal de l’habitatge 1,1% Cessió gratuïta 0,8%

Cessió gratuïta 1,4%

Infrahabitatge (caravana, xabola...) 0,7%

Infrahabitatge (caravana, xabola, barraca...) 0,5% Altres 2,6%

Altres 0,4%

0,4%

1.000

Lloguer d’una habitació 6,4%

Lloguer d’una habitació 9,2%

de pagar alguna mensualitat d’hipoteca/ lloguer i/o subministraments

Entre 801 i 1.000 €

Actualment té pendent de pagar alguna mensualitat d’hipoteca /lloguer o subministraments del seu habitatge?

1,1%

800

Una única resposta

Entre 501 i 800 €

24,2%

500 Entre 401 i 500 €

21,9%

400 Entre 301 i 400 €

18,9%

300 Entre 201 i 300 €

No 48%

13,7%

200 Entre 101 i 200 €

100 0 34

Sí, de subministraments i hipoteca/lloguer 13,9%

Menys de 100 € No tinc despeses

9,1%

28% Sí, de subministraments

2,8%

1,2 % Ns/Nc

8,9% Sí, d'hipoteca/lloguer

5,4%

35


3. RESULTATS DE L’ENQUESTA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.7 Ajuts de la Creu Roja 3.7. Ajuts de la Creu Roja i valoració dels serveis i valoració dels serveis 3.7.1 Ajudes de la Creu Roja 3.7.1 Ajudes En En els els darrers darrers 33 mesos, mesos, el el 39% 39% del del enenquestats confirmen haver rebut algun algun questats confirmen haver rebut tipus d’ajuda de la Creu Roja. tipus d’ajuda de la Creu Roja. De mitjana, les persones enquestades van rebre el darrer ajut fa sis mesos. El De mitjana, les persones enquestades van rebre el darrer ajut fa sis mesos.

3.7.2Valoració Valoracióde deles lesajudes ajudes 3.7.2 62% de de tots tots els els enquestats enquestats rep rep o o ha ha El 62% rebut kits de suport social (alimentarebut kits de suport social (alimentaris, ris, higiènics, infantils). D’altra higiènics, infantils...). D’altra banda, el banda, el 13% han percebut 13% han percebut targetes de prepatargetes de prepagament i l’11%fresha gament i l’11% ha rebut aliments cos. El 7,5% ha rebut algun tipus d’aju-

rebut aliments frescs. El 7,5% ha rebut da econòmica d’emergència, principalalgun tipus d’ajuda econòmica d’emerment per poder fer front a possibles gència, principalment per poder fer desnonaments o talls de subministrafront a possibles desnonaments o talls ment a la llar. de subministrament a la llar.

Quin tipus d’ajut rep o ha rebut de la Creu Roja

Molt bona Targetes prepagament

64,5%

119

72,4%

49

62,3%

560

Rober 30

Entrega d’aliments frescos (a l’assemblea de la Creu Roja) 11,1% 100

Ajut econòmic d’emergència per al pagament de les despeses de la llar (hipoteca / lloguer / rebuts subministraments) 7,5%

29,1%

Regular

Malament

6,4%

0%

Suficient Insuficient 71,6% 28,4%

23,1%

4,5%

0% 9,1%

Kits de suport social: alimentaris, higiènics, familiars, infantils...

3,3%

Bona

90,9%

Beques menjador escolar 5,4%

Com considera l’ajut? (valoració quantitativa % sobre el total de persones que reben l'ajut)

Com valores aquest tipus d’ajuda (valoració qualitativa de l’ajuda)?

Multiresposta % sobre els 899 enquestats

13,2%

Les ajudes més valorades són les beques menjador, seguit de les targetes Les ajudes més valorades són les beques menjador, seguides de les targetes prepagament i l’ajut econòmic d’emergència. prepagament i l’ajut econòmic d’emergència.

57,2%

28,1%

13,2%

33,5%

46,9%

19,5%

35,6%

40,4%

17,4%

64,4%

31,4%

4,3%

69,1%

1,5%

30,9%

0%

69,8% 30,2%

55,6%

6,6%

0%

44,4%

78,9%

67

21,1%

Ns/Nc 8,1%

73

36

37


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

3.8. Pregunta Oberta

“Com creu que la Creu Roja el pot ajudar?”

A partir de les respostes a la pregunta oberta s’ha creat el següent gràfic de paraules (la mida és proporcional a la seva freqüència d’aparició).

Testimoni

Com creu que la Creu Roja el pot ajudar?

FEINA

SUBMINISTRAMENTS

TESTIMONI

LLOGUER

MENJAR

ROBA

ALIMENTS

ESCOLAR

PAGAMENT

FA C TU RES

AJUTS

REBU T S

38

MA TERIA L

LLIBRES

BEC A

N E N S/ E S

PAGAMENT

BEQUES

BOLQU ER S

FO R M AC I Ó

MENJADOR

La vida és com un arbre: dóna fruits bons i fruits no tant bons. Jo vull que el meu arbre doni bons fruits.

MOHAMMED EL ABBASY MARROC

En Mohamed va arribar del Marroc amb 27 anys, amagat en un camió i fugint d’una vida sense futur. Amb una discapacitat física per tuberculosi que el va deixar amb mobilitat reduïda, va passar les primeres nits als carrers de Barcelona fins a ser acollit per uns amics. Aquest home d’aspecte fràgil però d’una gran voluntat no vol mostrar la seva imatge però sí ens explica una història de superació personal que, malgrat la discapacitat del 65% que pateix, l’ha portat “miraculosament” a ser una persona totalment autònoma per treballar i formar la família amb qui viu: la seva dona i dos fills d’1 i 3 anys.

Fa 16 anys que viu a Girona

En Mohammed, que treballava com a vigilant en uns aparcaments de Girona, es troba a l’atur des del 2014 però es manté molt actiu en la recerca de feina. “El meu somni és treballar algun dia de traductor o fins i tot de mediador cultural”, explica. Amb 16 anys aquí, parla un català perfecte i desitja que els seus fills visquin i estudiïn a Catalunya per oferir-los les oportunitats que ell no ha pogut tenir.

39


4. CONCLUSIONS

4.1. Més pobres, més crònics Més de la meitat de la població d’origen estranger que viu a Catalunya (el 56,3%) es troba en risc de pobresa. Aquest indicador, que gairebé triplica el de la mitjana de la població catalana (que és del 20,3%), ja se situava per sobre del 40% entre aquest col·lectiu abans de la crisi, de manera que l’actual situació no ha fet més que incrementar-lo i n’ha accentuat encara més la diferència respecte al total de la població.

4 CONCLUSIONS

Així, les persones immigrades ja partien d’una situació especialment desavantatjosa en un moment en què el context socioeconòmic era suposadament pròsper i estable; i, amb l’arribada de la crisi, la cronificació de la vulnerabilitat s’ha acarnissat especialment amb aquest col·lectiu. Entre la població immigrada, no només hi ha més gent pobra -i des de fa més temps-, sinó que també la intensitat de la pobresa és major. Un 17% de les famílies enquestades no tenen cap tipus d’ingrés (quan entre la població d’origen autòcton aquest percentatge és del 9% de les llars), mentre que la mitjana d’ingressos se situa per sota del conjunt de les persones ateses per la Creu Roja. Altres indicadors com la desocupació, la manca de prestacions, les condicions d’habitatge o la privació material són també notablement més elevats en aquest col·lectiu. A més dels condicionants econòmics, materials i ambientals, s’han de tenir en compte altres factors (com els personals, familiars o socials), que incideixen directament en el risc d’exclusió. Són fets com ara unes majors càrregues familiars, sovint amb situacions de desarrelament (un 15% tenen els fills/es als països d’origen), la manca de xarxes de suport en l’àmbit familiar, la inexistència d’una documentació adequada que condiciona la situació administrativa, la baixa qualificació laboral, les dificultats idiomàtiques o la plena i normalitzada integració amb l’entorn de la societat d’acollida. Davant de la constatació de la cronificació de la pobresa entre el col·lectiu de persones immigrades a casa nostra, des de les entitats socials cal desenvolupar accions determinades directes encaminades a pal·liar-ne, primer, les mancances bàsiques i, després, prestant-los un acompanyament integral per a garantir-ne l’autonomia personal i del nucli familiar.

4.2. Facilitar l’accés als drets socials Els estudis ajuden a conèixer la realitat d’un mode més objectiu, de la mateixa manera que també ajuden a posar llum sobre alguns mites, a canviar percepcions socials i a desmuntar rumors que fan referència especialment al col·lectiu de persones immigrades.

41

Així doncs, les dades de l’estudi constaten, sense cap mena de dubte a l’hora d’interpretar-les, que les persones d’origen immigrant no es beneficien més dels ajuts que la població autòctona en situació de risc. De fet, les dades de l’estudi expliquen que se’n beneficien força menys que no pas les persones amb la nacionalitat espanyola. Ja s’ha pogut comprovar que la població d’origen immigrant que viu a Catalunya presenta una taxa de risc de pobresa que gairebé triplica la de la mitjana de la població catalana. Amb la crisi, aquesta diferència s’ha disparat. Al marge de les persones migrades que tenen ingressos per treball –encara que aquest sigui de pitjor qualitat-, aquest col· lectiu té una dependència destacada de les diferents prestacions rebudes, tot i que amb un grau menor respecte d’altres tipus d’ajuts. Malgrat que la nostra societat garanteix la universalitat a l’accés dels serveis socials a les persones immigrades, també topen més sovint amb entrebancs administratius derivats de la seva situació documental. Així, segons l’experiència obtinguda en recents casuístiques concretes –com l’acord amb el Departament de Salut per a la gestió de targetes sanitàries-, resulta primordial el paper d’intermediador i de facilitador que poden oferir les entitats socials a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i que pugin tenir dificultats derivades de la seva situació administrativa a fi que les administracions i els serveis socials els puguin garantir plenament la cobertura social universal pròpia de l’estat del benestar.

4.3. Una ocupació més precària Un altre dels resultats obtinguts d’aquest estudi mostra que les persones d’origen immigrant que atén la Creu Roja en els seus projectes adreçats a cobrir-ne les necessitats bàsiques tenen una taxa d’ocupació lleugerament superior a la mitjana del col·lectiu atès. Lluny de pensar que la seva situació laboral és millor, els motius cal cercar-los en el fet que més del 88% pertanyen a la població activa –perquè, cal recordar que es tracta d’una població jove i d’immigrants econòmics-, un percentatge superior a la mitjana d’altres estudis anteriors. Pel mateix motiu, hi ha més persones aturades entre el col·lectiu d’immigrants i també aturades sense prestació. Aquest indicador mostra, per tant, una major precarietat de les condicions laborals de les persones immigrades. La immigració econòmica a Catalunya va venir a suplir, des de la dècada dels 90, la manca de mà d’obra per als treballs de baixa qualificació. Els treballadors i treballadores d’origen im-


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

Testimoni

La precarietat laboral (vinculada al salari, la temporalitat, i, sovint, a la irregularitat) del col·lectiu de persones immigrades, no només incideix en el seu baix nivell d’ingressos per feina i en la dificultat de generar el dret a percebre prestacions, sinó que també condiciona de ple la seva situació administrativa

4.4. Menor dependència dels ajuts

4.5. El repte de la plena integració

En alguns casos concrets, com la prestació d’atur, aquesta menor incidència dels ajuts està directament vinculada amb la major precarietat laboral del col·lectiu. Ja en el 5è estudi de l’Observatori, un 69% de les famílies autòctones que la Creu Roja atén en els seus projectes de pobresa rebien algun tipus de prestació enfront el 47% de les famílies de persones immigrades. Pel que fa a la prestació d’atur, el 44,5% de les persones immigrades no hi tenien dret o l’havien exhaurit, mentre que entre la població autòctona aquest percentatge se situava per sota del 37%.

Tot i que el 64,5% de persones diuen entendre, parlar i escriure el castellà, un ampli sector dels enquestats mostra un nivell competencial força baix pel que fa especialment a parlar-lo o a escriure’l. Quan es parla del català, aquest percentatge de desconeixement s’incrementa encara més.

Tenint en compte que, en la major part dels casos, les persones immigrades compten al nostre país amb una xarxa familiar més reduïda que la resta de la població, el suport econòmic d’altres membres de la família tampoc representa una garantia

La majoria de persones que arriben al nostre país són gent jove i sana amb ganes de treballar i prosperar per tal de tenir un futur millor.

Queda, així, el recurs de les entitats socials. Si bé és cert que la Creu Roja i d’altres entitats treballen amb projectes adreçats específicament a la població immigrada (basats fonamentalment en la primera acollida, la integració, l’assessorament legal), els determinants per accedir als ajuts bàsics no discriminen les persones pel seu origen o nacionalitat, sinó que tenen en compte condicionants socioeconòmics. A mesura que l’impacte de la crisi ha arribat a col·lectius que, fins ara, no havien necessitat ajut, els estudis mostren que la proporció de persones autòctones i immigrades ateses per la Creu Roja en els projectes de pobresa s’ha anat anivellant fins arribar actualment a tenir el mateix pes.

Un dels estereotips més vinculats a les persones immigrades fa referència a que sovint viuen de l’ajuda d’altres. Les dades d’aquest estudi, així com també les d’altres estudis que aborden el fenomen migratori mostren que el grau de dependència de la població immigrada que es troba en situació de pobresa és sensiblement menor al de la mitjana de la població. Això és així malgrat que la pobresa entre la població immigrada és molt més nombrosa, més crònica i més intensa.

En d’altres ocasions, la pròpia situació administrativa de la persona representa un obstacle per accedir als ajuts. Malgrat la universalitat del dret a l’accés als serveis socials, algunes convocatòries d’ajuts exigeixen la presentació d’una documentació concreta – de vegades, també un temps mínim d’empadronament d’un any al municipi on se sol·licita l’ajut- que exclou part del col·lectiu de persones immigrades i, el que és més greu, afecta directament el benestar dels seus infants. És el cas d’algunes bases per accedir, per exemple, als ajuts de beques menjador .

per aquestes persones, que, fins i tot, envien recursos econòmics als familiars que han viscut en el seu país d’origen.

Un dels principals indicadors del nivell d’integració de les persones d’origen immigrat sol ser el grau de coneixement i d’ús social de les llengües del país d’acollida. En aquest sentit, és molt remarcable el baix nivell lingüístic que han presentat el grup de persones enquestades, tant del castellà com també del català.

Per tant, més enllà de les lectures estrictament lingüístiques d’aquestes dades, s’extreu la conclusió que aquest col·lectiu, tot i residir durant més d’una dècada a casa nostra, no acaba de mostrar unes competències lingüístiques suficients, la qual cosa pot incidir de ple en l’accés normalitzat a un lloc de treball, entre d’altres aspectes vinculats a la interrelació amb l’entorn. Tanmateix, aquesta limitació podria esdevenir un element fonamental com a causa i efecte del risc d’exclusió social o d’entrar en el cercle de la pobresa, malgrat que aquests siguin fets multicausals. Amb tot, aquest conjunt de dades acaben significant que les entitats socials que porten treballant històricament amb aquests col·lectius des de fa molts anys han de fer una anàlisi en profunditat de la proposta del model d’integració social vigent que han plantejat fins ara, ja que, sens dubte, els indicadors que mostren el grau d’integració d’una persona immigrada són francament millorables. Tots aquests aspectes són fonamentals i imprescindibles per fer-los guanyar apoderament i garantir-los, així, una plena autonomia i integració en la societat d’acollida.

42

migrant van ser claus per al creixement econòmic i demogràfic del país, en el moment de bonança econòmica, ocupant especialment sectors com la construcció, el treball domèstic i la cura de persones. Aquesta contribució ha retornat ara al col· lectiu en forma d’ocupació precària i, fins i tot, sovint irregular, a banda de crear uns estereotips basats en el desconeixement de les dades.

VERÓNICA TOMÁS

L’equip de professionals de la Creu Roja que treballen com la Verónica al SAIER, atén des de fa més de 20 anys a persones immigrades en qualsevol moment de la seva arribada al país, però també a d’altres que porten força temps vivint i treballant a Catalunya. La majoria es troben en situació regular, i moltes d’elles fins i tot no poden ser considerades immigrants, perquè ja han tramitat i aconseguit la nacionalitat espanyola. Els orígens són diversos: Magreb, Amèrica Llatina, Àfrica Subsahariana, i en menor nombre, també persones de l’Europa oriental i del continent asiàtic.

Directora del servei d’atenció a immigrants, estrangers i refugiats (SAIER) de la Creu Roja.

Actualment es parla molt de població refugiada però “cal que no descuidem la immigració econòmica en el context actual que també té les seves necessitats a cobrir”, assenyala la Verónica. Un cop arriben aquí, sigui quin sigui el motiu, “tots necessiten un allotjament, menjar, roba i medicaments i en la majoria de casos també un acompanyament psicològic”. Des de la Creu Roja se’ls proporcionen les eines necessàries per a la seva integració. Per a la Verònica, l’aportació que fan a la nostra societat les persones provinents d’altres països, és evident. “El món s’ha fet de moviments continus de persones que vénen i van. El nostre país està rebent i alhora està emetent persones a d’altres països; i aquesta barreja –assegura-, ens aporta una riquesa cultural d’un valor incalculable”.

43


5. ACCIONS DE LA CREU ROJA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ACCIONS

• P  rogrames i projectes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social A  dreçats a la població autòctona i persones d’origen immigrant:

5 ACCIONS DE LA CREU ROJA

Programes de suport a l’alimentació infantil

Programes de suport a l’alimentació

• Beques de menjador escolar: ajudes per cobrir la quota de menjador escolar de nens/es en situació de risc, les famílies dels quals no poden assumir aquesta despesa i no la tenen completament coberta per beques públiques. Es pretén que els infants tinguin almenys un àpat al dia de qualitat i saludable.

• Kit de suport social: ajudes de primera necessitat que la Creu Roja dóna a famílies que ho sol·licitin i que es trobin en situació de vulnerabilitat. Es tracta de kits d’alimentació, kits de roba o kits d’higiene personal.

• Berenars en espais de la Creu Roja: berenars que es reparteixen en una vintena d’espais de la institució humanitària, majoritàriament gestionats per Creu Roja Joventut (CRJ). A més, s’ajuda els infants a fer els deures i s’organitzen activitats de lleure per promoure els hàbits de vida saludables. • Targetes de suport alimentari: projecte de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de la Creu Roja que consisteix a distribuir targetes de prepagament entre famílies en situació vulnerable perquè puguin comprar aliments per als seus fills/es en comerços de proximitat, de forma normalitzada. • Kits de suport social (kits d’alimentació infantil): cobreix les necessitats bàsiques en alimentació i higiene dels infants. També contenen productes més específics com bolquers i aliments per a nadons. • Beques de secundària: garantir que els estudiants de secundària en situació de vulnerabilitat puguin comptar amb una alimentació saludable, sana i equilibrada. Se’ls ofereix una oferta de dinar (pícnic saludable), becat per la Creu Roja. A més, el projecte també engloba d’altres accions per promoure bons hàbits i estils de vida entre els adolescents.

D’altra banda, la Creu Roja ha desenvolupat un seguit d’accions i projectes per tal de millorar l’alimentació familiar a partir de projectes que busquen assolir la varietat alimentària i la formació nutricional i saludable que s’engloben també dins d’accions de prevenció i promoció de la salut. A més d’aquesta vessant més preventiva, també s’han iniciat una sèrie d’iniciatives i ajudes adreçades a evitar els efectes de la crisi en les famílies i que responen a un suport educatiu, social i emocional.

45

• Tallers i formacions d’educació alimentària: educació per promoure una alimentació saludable, econòmica i sostenible adreçada a la prevenció i millora de la salut dels infants. • Distribució d’aliments frescos: es fa en diverses assemblees locals de la Creu Roja, gràcies a les donacions de petits comerços de proximitat o els excedents de producte fresc (fruita i hortalisses) que donen els pagesos i alguns supermercats. • Programa operatiu d’ajuda europea als més desfavorits: és un pla de la Unió Europea (UE) per distribuir productes de primera necessitat entre les persones en situació de vulnerabilitat. 1 de cada 4 dels seus beneficiaris són infants.

Projectes de suport • Tallers d’economia domèstica i d’estalvi energètic: pretenen donar eines i consells per millorar la gestió dels ingressos i despeses familiars, així com per reduir i optimitzar els consums de la llar (llum, aigua, gas…). • Atenció i suport emocional: les accions de suport emocional, grups d’ajuda i d’enfortiment de l’autoestima resulten eines molt efectives per ajudar a superar les situacions de dificultat per les quals passen les persones ateses per la Creu Roja.


5. ACCIONS DE LA CREU ROJA

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

• P  rogrames adreçats específicament a persones d’origen immigrant En l’àmbit de les persones refugiades i immigrades, la Creu Roja desenvolupa un seguit de d’accions i projectes socials d’atenció, adaptant-los sempre a la realitat social i a les necessitats del col·lectiu.

Programes de suport a l’alimentació infantil • Programa d’atenció a sol·licitants d’asil i refugiats: adreçat a aquelles persones que arriben al nostre país que, per diferents raons (polítiques, religioses, conflictes armats…) veuen amenaçada la seva integritat física i demanen asil polític. L’objectiu és donar atenció social, psicològica, legal, formativa o ocupacional a aquest col·lectiu, tant cobrint les seves necessitats més urgents com fent-ne seguiment. • Programa d’acollida integral de persones immigrades: acollida de persones nouvingudes que resideixen a Catalunya procedents de països amb escassos recursos econòmics i en situació social precària. L’objectiu principal és oferir una atenció social integral i contribuir així a la millora de la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, proporcionant les eines adequades (informació, orientació, formació, assistència social, sanitària, psicològica…) que facilitin a la persona que ho necessiti un grau d’autonomia en el mínim temps possible. • Programa d’intregació a persones d’origen immigrant: El programa d’integració està dissenyat com un sistema de resposta i actuacions adreçades a proporcionar oportunitats i eines per aconseguir la inclusió d’aquest col·lectiu, afavorint-ne l’accés als serveis generals i la cobertura de les necessitats personals, laborals i socials que promoguin la igualtat de tracte i la convivència ciutadana. • Atenció grupal orientada a la integració: són accions dirigides a treballar habilitats personals mitjançant un Programa Formatiu amb una durada de 3 mesos (classes d’idiomes, d’alfabetització, tallers per a homes subsaharians, d’habilitats sociolaborals, per a dones embarassades o amb fills menors de 3 anys, d’autoestima i de salut reproductiva, entre d’altres) i amb els objectius de proporcionar eines que facilitin la prevenció i reducció de riscos socials, i, de l’altra, crear, crear un espai de reflexió i acollida que permeti acceptar i encarar la nova situació.

• Programa de retorn voluntari al país d’origen: adreçat a persones d’origen immigrant en situació administrativa irregular; que hagin sol·licitat l’asil i se’ls hi hagi denegat; persones en condicions d’alta vulnerabilitat amb greu problemes d’integració i/o salut que desitgin tornar al seu país i no disposin de mitjans econòmics i persones amb l’estatut de refugiat que volen tornar al seu país d’origen perquè les circumstàncies han canviat. L’objectiu és cobrir les despeses motivades pel retorn al país d’origen d’aquelles persones que, de forma voluntària, desitgen retornar-hi, per les dificultats trobades en el seu procés d’integració al nostre territori, i que ho facin en les millors condicions possibles. Cal tenir en compte que s’ha de garantir que el retorn és la millor opció per al sol·licitant per tal que la seva situació social millora en aquest cas. • Reagrupament familiar i integració: a persones que tinguin el visat de reagrupament familiar lliurat per la Subdelegació del Govern i la presència de les quals hagi estat reclamada per un familiar que es trobi a Espanya com a refugiat/ada. Han de tenir el visat per extensió familiar d’asil. Aquest programa té com a objectiu possibilitar la unió de les famílies que, per raons alienes a la seva voluntat, estan separades i no poden reunir-se pels seus propis mitjans. • Restabliment del contacte familiar i Serveis internacionals (Recerques i missatges): programa adreçat a la recerca de víctimes (militars i/o civils), ja sigui de conflictes armats o de problemàtiques d’origen social. Els objectius són restablir el contacte entre els familiars que ja sigui per causes polítiques, catàstrofes naturals, problemes derivats de la Immigració o problemes socials, han trencat el seu vincle de relació.

• Programes adreçats a dones: adreçat a dones embarassades i/o amb fills i filles menors mitjançant tallers d’autoestima i de salut reproductiva, juntament amb l’atenció a dones que han patit explotació sexual. • Accions de sensibilització: xerrades en centres escolars sobre el fenomen migratori, participació en taules rodones amb implicació de diversos agents social i exposicions itinerants.

Projectes d’ocupació Programes adreçats a facilitar la inserció laboral de les persones: • Interlabor@: itineraris integrals d’inserció adreçats a persones immigrades en situació de vulnerabilitat. • Impuls@: projecte d’autoocupació on es presta suport prioritàriament a persones d’origen immigrant que tenen una idea de negoci per a la seva posada en marxa, desenvolupament i consolidació.  • Sara: tallers de motivació i activació personal i per a l’ocupació, adreçats a dones immigrades molt allunyades del mercat laboral.  • Xarxa Ariadna: itineraris integrals per a persones sol·licitants i/o beneficiàries de protecció internacional i estatut d’apàtrida.  • Darwuka: es tracta de cursos de català i castellà que faciliten la integració de les persones immigrades.

• Espais residencials per a sol·licitants d’asil, refugiats i immigrants: són espais dirigits o amb d’altres formes de protecció, apàtrides, refugiats o amb altre forma de protecció internacional subsidiària, que es troben en una situació especial de vulnerabilitat o amb majors dificultats en el procés d’integració, juntament amb als immigrants en situació administrativa irregular i que presentin una situació d’extrema vulnerabilitat. Aquesta situació de vulnerabilitat es pot deure a factors com els següents: absència de xarxa presència de menors, malalties físiques o mentals. L’objectiu principal d’aquests recursos residencials és garantir el procés d’integració dels residents, així com reduir la seva situació d’exclusió social.

46

47


6. ANNEXOS

ANNEX 1. METODOLOGIA DE L’ESTUDI MATERIAL I MÈTODES SELECCIÓ DE LA MOSTRA En aquest estudi, la base de dades de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja tenia aproximadament 5.500 registres. La mostra es va realitzar estratificant per sexe i nacionalitat dins de cada província, per tal d’obtenir una mostra representativa de cadascuna d’elles amb una precisió del 5% aproximadament en els estudis provincials.

6 ANNEXOS

En total, 899 persones van acceptar fer l’entrevista, el que representa una precisió del 3%. En l’informe global, les enquestes han estat ponderades per tal de mantenir les proporcions de cada província en funció de criteris poblacionals.

• Bloc 2: Determinants socioeconòmics Ingressos mensuals unitat familiar / Procedència dels ingressos / Envia ingressos al país d’origen / Persones que depenen dels ingressos al país d’origen • Bloc 3: Dades d’ocupació laboral Situació actual / Treball actual / Ingressos mensuals pel seu treball / Situació laboral en els últims 5 anys • Bloc 4: Alimentació i hàbits alimentaris Procedència alimentació / Àpats diaris / On mengen els seus fills / Tenen beca menjador? / Algun menor no va poder menjar per falta de recursos

Les enquestes es van realitzar telefònicament assistides per ordinador (CATI, Computer Assisted Telephone Interviewing) durant el mes de setembre de 2015.

• Bloc 5: Salut Valoració estat de salut actual / Afectació salut / Afectació vida familiar/social / Targeta Sanitària Individual / Tractament mèdic necessari

En la següent taula, hi ha els motius pels quals no es va poder fer l’entrevista:

• Bloc 6: Habitatge On viu / Cost mensual de la llar / Mensualitats pendents

Vol fer l’entrevista

Freqüència

Percentatge

• Bloc 7: Ajuts de la Creu Roja i valoració dels serveis Ajudes de la Creu Roja / Data darrer ajut / Valoració de les ajudes / Com considera l’ajut

899

65,8.8%

No vol

148

10,8%

No és l’usuari (telèfon erroni)

149

10,9%

No entén l’idioma

80

5,9%

MÈTODES ESTADÍSTICS

No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta

36

2,6%

L’anàlisi de les preguntes del qüestionari s’ha realitzat segons el tipus de variable:

No, per no trobar-se en el lloc

49

3.6%

Defunció

1

0.1%

No viu en el domicili

4

0,3%

El qüestionari està estructurat en els següents blocs: Referent al qüestionari telefònic per la realització de les enquestes, s’ha estructurat en els següents blocs •B  loc 1: Dades personals/familiars Data en què va arribar a Espanya/Catalunya / Com va arribar a Espanya / Està empadronat / Primera persona del nucli familiar en arribar al país / Per quin motiu va deixar el seu país / Té parella/fills al seu país/a Espanya / Situació administrativa actual / Persones que conviuen habitualment en el mateix domicili / Comprensió de la llengua catalana/castellana.

49

• Bloc 8: Pregunta oberta

•V  ariables quantitatives: per a les variables quantitatives (edat, temps que porten vivint a Espanya/Catalunya, etc.), s’han obtingut taules amb els estadístics de resum: nombre d’observacions vàlides (N), nombre de dades que manquen (N Miss), Mitjana, Mediana, Mínim i Màxim. • Variables categòriques i multiresposta: tant per a les variables categòriques (sexe, província, país de naixement, etc.) com per a les variables multiresposta (afectació de la salut i ajudes de la Creu Roja), s’han obtingut taules amb les freqüències absolutes (N) i relatives (%). S’han representat gràficament mitjançant diagrames de barres o gràfics de sectors. Per a les variables categòriques ordinals (edat recodificada, persones que conviuen, nombre de fills, ingressos, etc.), la categoria que conté el valor de la mediana s’ha marcat en negreta.


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

6. ANNEXOS

ANNEX 2. QÜESTIONARI TELEFÒNIC

1.12  Situació administrativa actual de la persona (Multiresposta)

A continuació, es mostra el qüestionari telefònic que ha servit com a eina per tal de desenvolupar la recollida d’ informació per realitzar l’estudi.

QÜESTIONARI DEL 9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT “LES PERSONES D’ORIGEN IMMIGRANT EN SITUACIÓ VULNERABLE” 1. Codi usuari

BLOC 1: DADES PERSONALS/FAMILIARS

1.1. Ens pot dir la data en què va arribar a Espanya? (desplegable mes/any) 1.2. Ens pot dir la data en què va venir a viure a Catalunya? (desplegable mes/any) 1.3. Ens pot dir com va arribar a Espanya?

 Sí  No

 Sí  No

 1.7.1 Sí  1.7.2 No

4. Demarcació  Barcelona  Tarragona  Lleida  Girona

4.1 Franja

1.8. Té fills al seu país d´origen?  1.8.1 Sí  1.8.2 No

1.9. Té cònjuge/parella a Espanya?  1.9.1 Sí  1.9.2 No

4.2 Grup país

1.10. Té fills a Espanya? 5. Edat (caràcter numèric)

 1.10.1 Sí  1.10.2 No

6. País de naixement (desplegable...) 7. Tens la nacionalitat espanyola?  Sí  No

1.11. En cas que la resposta 1.7 i/o 1.8 siguin Sí (1.7.1 i/o 1.8.1), ens pot indicar per què no estan amb vostè?

1.18 Comprensió de l’idioma

Autorització de residència Residència i treball Llarga durada Asil (estatut de refugiat) Tarja comunitària (només comunitaris) Estudiant/Turista Altres (especificar)

      

Per contracte de treball en origen Arrelament social Arrelament familiar Raons humanitàries Per reagrupació familiar Per matrimoni o parella de fet amb comunitari/ària Altres(especificar)

Castellà   L’entenc, però no el parlo ni l’escric  L’entenc i el parlo, però no l’escric  L’entenc, el parlo i l’escric  No l’entenc Català   L’entenc, però no el parlo ni l’escric  L’entenc i el parlo, però no l’escric  L’entenc, el parlo i l’escric  No l’entenc

1.15 Si a la pregunta 1.12, ha contestat 1.12.3 Irregular, en els darrers 5 anys ha perdut la seva condició de regular? 

 

  

No tenim cap ingrés Tenim un ingrés de menys de 300 € Entre 301-500 € Entre 501-700 € Entre 701-900 € Entre 901-1200 € Més de 1.201 € Ns/Nc

2.2.  Ens pot indicar la procedència majoritària d’aquests ingressos

1.15.1 Sí 1.15.2 No

1.16 Si a la pregunta anterior ha contestat 1.15.1 Sí, ens pot dir el motiu?  

2.1. Ens pot indicar els ingressos mensuals aproximats de la unitat familiar?        

 Per absentar-me del país més de 6 mesos  Per problemes judicials   Perquè no vaig poder renovar per falta de contracte de treball   Perquè no vaig poder renovar per no percebre ajuts o haver cotitzat el temps necessari   Perquè no vaig aconseguir l´informe d´integració social  Altres (especificar)

 Perquè ells estan millor al seu país (oberta especificar)  Vivien aquí (alguns/tots) però han hagut de tornar  Altres (especificar)

50

 

 

1.14 Si a la pregunta 1.12, ha contestat 1.12.2 Regular, ens pot dir com va aconseguir la seva regularització?

  Per persecució política/religiosa/conflicte armat/altres  Per trobar un futur millor   Perquè ja tenia la meva família/part de la meva família  Altres (especificar)

1.7. Té cònjuge/parella al seu país d´origen?

Valor numèric – cònjuge o parella Valor numèric – fills/filles Valor numèric – altres familiars Valor numèric – altres persones sense parentiu familiar

BLOC 2: DETERMINANTS SOCIOECONÒMICS

1.6. Ens pot dir per quin motiu va deixar el seu país/ va venir al nostre país?

3. Sexe  Home  Dona

      

1.4. Està vostè empadronat?

1.5. Es vostè la primera persona del nucli familiar que va arribar al nostre país?

1.12.1 Nacional (amb nacionalitat espanyola) 1.12.2 Regular 1.12.3 Irregular 1.12.4 En tràmit 1.12.5 Sol·licitant de protecció internacional 1.12.6 Refugiat 1.12.7 Estudiant 1.12.8 Turista 1.12.9 Altres (especificar)

1.13 Si a la pregunta anterior 1.12, ha contestat 1.12.2 Regular, ens pot dir en quina situació?

 De manera regular  De manera irregular  Altres (especificar)

2. Vol fer l’entrevista?  Sí  No vol  No és l’usuari (telèfon erroni)  No entén l’idioma   No, per manca de temps després d’haver iniciat l’enquesta  No, per no trobar-se en el lloc  Defunció  No viu en el domicili  Ha marxat d’Espanya

        

1.17. Persones que conviuen habitualment en el mateix domicili (sense l’enquestat) i relació amb la persona enquestada: desplegable:

51

       

Salari Prestació d’atur Prestació per subsidi Renda mínima (antic PIRMI) Feines sense contracte Ajuda de familiars Ajuda d’amics/gues o veïns/es Altres (posar quina: resposta oberta)

2.3.  Dels ingressos mensuals de la unitat familiar, ens pot indicar, aproximadament, quants n’envia al seu país d’origen?  N  o podem fer cap remesa (perquè no tenim ingressos / perquè no tenim suficients ingressos)  No fem cap remesa, perquè no és necessari (no té familiars al seu país d’origen o no ho necessiten)  Menys de 50 €€  Entre 51-150 €€


6. ANNEXOS

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

   

Entre 151-300 €€ Entre 301-600 €€ Més de 600 €€ Ns/Nc

2.4. Nombre total de persones que depenen dels seus ingressos en el seu país d’origen (desplegable del 0 al 10 i més de 10).

   

3.4. Als darrers 5 anys, la seva situació laboral:  

BLOC 3: DADES DE LA SITUACIÓ LABORAL

3.1. En quina situació es troba actualment? (marcar només 1 opció, la que millor la defineix)            

3.1.1 Treballant amb contracte laboral  3.1.2 Treballant sense contracte laboral (economia submergida)  3.1.3 Treballant amb contracte laboral i fent també treballs sense contracte 3.1.4 Soc autònom/a / treball negoci familiar  3.1.2 Desocupat (Aturat /inscrit o no a l’atur, buscant feina i disponible per treballar) 3.1.3 Estudiant (ni treballant ni buscant feina)  3.1.4 Tasques de la llar/família (ni treballant ni buscant feina) 3.1.5 Jubilat/ada 3.1.6 Prejubilat/ada 3.1.7 Incapacitat permanent 3.1.8 Pensionista  3.1.9 Altres situacions: (indicar quina, resposta oberta)

  

Neteja/ cura de persones amb dependència Agricultura Construcció Serveis (restauració...) Indústria (fàbriques) Recollir ferralla Venda ambulant Negoci propi Altres (especificar)

      

4.1.  L’alimentació mensual, a la seva llar, prové principalment (marcar només 1 opció, la que sigui la principal):

 

    

Compra amb ingressos familiars Donacions d’entitats Ajudes de familiars o amics Menjadors socials Altres (especificar): .............................

4.2.  Quants àpats al dia realitzeu habitualment (la major part de membres de la família i la major part dels dies de la setmana)?        

1 àpat al dia. 2 àpats al dia. 3 àpats al dia. 4 àpats al dia. 5 àpats al dia. 6 àpats al dia. 7 àpats al dia. Ns/ Nc

4.3.  Si té fills/filles o menors al seu càrrec, habitualment, on realitza/en el menjar principal del dia (dinar)?   

Menys de 300 € Entre 301-600 € Entre 601-800 €

 

52

 4.3.1 No tinc menors a càrrec (o no té fills o no conviuen) 4.3.2 A casa (per hàbit familiar)  4.3.3 A casa, perquè no ens podem fer càrrec de la despesa del menjador escolar 4.3.4 Al menjador escolar (menú escola)  4.3.5 Al menjador escolar (porta carmanyola de casa)

BLOC 5: SALUT

4.3.6 A casa d’un familiar o amic/ga 4.3.7 En un bar o restaurant 4.3.8 Altres (especificar)

5.1. Com valora el seu estat actual de salut?     

4.4. S i a la pregunta anterior ha contestat 4.3.4 (menjador escolar), disposa/en d’una beca menjador?

3.3. Ens podria dir el que ingressa mensualment pel seu treball (ingressos totals de 1 o més feines de la persona enquestada)?   

 Ha millorat perquè he millorat les condicions laborals  Ha millorat perquè he aconseguit un contracte laboral/feina  Ha empitjorat perquè he empitjorat les condicions laborals Ha empitjorat perquè he perdut la feina No ha canviat Altres (especificar)

  

BLOC 4: ALIMENTACIÓ I HÀBITS ALIMENTARIS

3.2. Si està treballant actualment, (p3.1- 3.1.1/3.1.2/ 3.1.3/3.1.4), ens pot indicar quina feina té?         

Entre 801-1.000 € Entre 1.001-1.200 € Més de 1.201 € Ns/Nc

4.4.1 Sí, per a tots els fills 4.4.2 Sí, però no per a tots els fills/es 4.4.3 Sí, però no del 100%  4.4.4 No, perquè no hi tinc dret (vinculat a la situació administrativa) 4.4.5 No, perquè no vull que dinin fora de casa  4.4.6 No, es duen el dinar de casa i així paguem menys  4.4.7 No, l’han denegada pel Consell Comarcal/ Administració Pública  4.4.8 No, perquè no la vaig demanar per desconeixement 4.4.9 No, no la necessito 4.4.10 Altres, especificar.

5.2. A causa de la seva situació actual, (perquè és fora del seu país, perquè és lluny de la seva família, perquè està patint la crisi...) vostè creu que es veu afectada la seva salut? (multiresposta)?     

4.5. S  i a la pregunta anterior (4.4) ha contestat Sí – 4.4.1/4.4.2/4.4.3) Al període de vacances (estiu/ Nadal/Setmana Santa), quan no hi ha servei de menjador escolar, té dificultats per garantir una bona alimentació per als seus fills/es a casa seva?    

 Sí, tinc problemes per garantir una alimentació saludable als meus fills No, perquè rebo l’ajuda de la Creu Roja  No, perquè rebo l’ajuda d’entitats (altres que no siguin Creu Roja) Altres (especificar)

4.6. En els últims 3 mesos, per falta de diners o altres recursos ¿Alguna vegada algun menor de 18 anys de la seva llar va sentir gana però no va menjar?    

 No tinc fills/es a càrrec (o no viuen al mateix domicili) Sí No Ns/Nc

Excel·lent. Molt bo. Bo. Regular. Dolent.

 

 Si, problemes per dormir, intranquil·litat, irritabilitat, problemes de concentració.  Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat,etc). Sense tractament.  Sí, dolències físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera gàstrica, etc). Sense tractament.  Sí, emocionalment (angoixa, depressió, ansietat,etc). En tractament.  Sí, dolències físiques (dolors musculars, hipertensió, úlcera gàstrica etc). En tractament.  No, no crec que la meva situació tingui repercussions en la meva salut. Altres (especificar).

5.3. A  causa de la seva situació actual, vostè creu que es veu afectada la seva vida familiar?     

Sí, més discussions de parella Sí, més discussions amb els fills Sí, ara ha millorat No, no afecta la meva vida familiar Altres (especificar).

5.4. A causa de la seva situació actual (crisi econòmica, procedència immigrant...), vostè creu que es veu afectada la seva vida social?

Sí, em relaciono menys amb d’altres persones

Sí, em relaciono més amb altres persones

 No, la meva manera de relacionar-me és la mateixa d’abans

Altres (especificar)

 

53


6. ANNEXOS

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

5.5 V ostè disposa de Targeta Sanitària Individual (TSI) del Servei Català de la Salut?: 

 

 Sí, nivell 1 (targeta per a persones de procedència estrangera en situació administrativa irregular després d’empadronar-se entre 3 mesos i 1 any a Catalunya). Aquesta targeta dura 1 any i després ja es té la definitiva (la de nivell 2). Sí, nivell 2 (la que tenim tots).  No (immigració en situació administrativa irregular sense empadronament a Catalunya o amb empadronament inferior als 3 mesos).

6.3. Actualment té pendent de pagar alguna mensualitat d’hipoteca/lloguer o subministraments del seu habitatge? (una única resposta)     

Sí, d’hipoteca/lloguer. Sí, de subministraments Sí, de tots dos conceptes anteriors No Ns/Nc

BLOC 7: AJUTS DE LA CREU ROJA I VALORACIÓ DELS SERVEIS

5.6 S  i vostè o algun membre de la seva família, requereix de medicació (per malalties comunes, cròniques etc.), el tractament mèdic necessari:

7.1.  Rep actualment ajut de la Creu Roja (en els darrers 3 mesos)?

Està totalment finançat. Està parcialment finançat i en paguem una part.  Està parcialment finançat i no puc pagar-ne la meva part. No està finançat i l’hem de pagar nosaltres. No està finançat i no podem pagar-lo. Altres (especificar).

7.2.  Ens podria indicar aproximadament la data en què va rebre el darrer ajut de la Creu Roja? (desplegable mes/any i opció ns/nc)

     

 Sí  No

7.3 Quin tipus d’ajut rep o ha rebut de la Creu Roja i valoració qualitativa i quantitativa de l’ajut (multiresposta i desplegable de la valoració)   

BLOC 6: H  ABITATGE

6.1. H  abitatge on viu:          

Pis de lloguer. Tinc pis en propietat (pagat). Pis en propietat, pagant hipoteca mensual. Lloguer d’una habitació. Conviu al domicili d’un familiar. Conviu al domicili d’un amic. Ocupació il·legal de l’habitatge. Cessió gratuïta. Infrahabitatge (caravana, xabola, barraca, etc.). Altres (especificar).

  

(Desplegable al costat de cada tipologia de l’ajut per valoració)

Com valora aquest tipus d’ajuda?    

6.2. El cost mensual de la llar on viu és de (lloguer/ hipoteca+subministraments):           

No tinc despeses Menys de 100 € Entre 101-200 € Entre 201-300 € Entre 301-400 € Entre 401-500 € Entre 501-800 € Entre 801-1.000 € Entre 1.001-1.500 € Més de 1.501 € Altres (especificar).

Targetes de prepagament (desplegament) Beques menjador escolar(desplegament)  Kits de suport social: alimentaris, higiènics, familiars, infantils... (desplegament) Rober(desplegament)  Entrega d’aliments frescos (a l’assemblea de la Creu Roja) (desplegament)  Ajut econòmic d’emergència per al pagament de les despeses de la llar (hipoteca/lloguer/rebuts subministraments) (desplegament) Altres: (indicar quina)

Molt bona Bona Regular Malament

ANNEX 3. MARC REFERENCIAL Al present estudi s’ha pretès realitzar una anàlisi sobre les persones d’origen immigrant en situació de vulnerabilitat social i de l’impacte que té en la seva salut, en els seus hàbits alimentaris i en l’habitatge. Durant els últims estudis realitzats per la Creu Roja, s’ha analitzat l’impacte de la crisi sobre alguns d’aquests factors, així com el seu impacte en grups específics com les persones majors de 45 anys, gent gran i infància. L’indicador segons les nacionalitats ha estat un continu en els estudis 5è, 7è i 8è de l’Observatori de Vulnerabilitat. Com s’ha vist en aquests estudis, la nacionalitat és un factor determinant en l’habitatge, en la salut de les persones i l’accés de la infància a l’alimentació saludable. Si en anteriors informes de l’Observatori, s’havia analitzat la situació de les persones enquestades en relació a la salut, l’alimentació i l’habitatge, en el present estudi aquests factors es creuen amb la nacionalitat d’origen. Així, s’analitza de forma monogràfica la situació de les persones immigrades en relació amb aquests factors, aprofundint en les seves necessitats La manca de la nacionalitat espanyola inclou, inherentment, unes característiques afegides determinants com són la situació administrativa actual de la persona, la comprensió de la llengua, etc., que incideixen directament en els determinants socioeconòmics i, alhora, en la salut, l’habitatge i els hàbits saludables alimentaris. La Declaració Universal del Drets Humans de les Nacions Unides (art. 25.1) diu: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, vestit, habitatge, atenció mèdica i als necessaris serveis socials”. Afegeix en relació al col·lectiu dels immigrants (art. 2): “Qualsevol persona té tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió pública o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe”. La no-discriminació i la igualtat davant de la llei, son principis bàsics de la protecció dels Drets Humans.

Com valora aquest tipus d’ajuda (valoració qualitativa de l’ajuda)?  

El Pacte Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals és un tractat multilateral ratificat per l’Estat i que recull mecanismes de protecció i garantia dels drets econòmics, socials i culturals. L’objectiu és defensar la dignitat de les persones i els drets socials bàsics. Tots els Estats part del pacte han de garantir els drets econòmics, socials i culturals “sense cap mena de discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o qualsevol altre d’origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició social”, però simultàniament tenen llibertat sobre com portar-ho a terme. La fórmula per garantir el compliment dels drets econòmics, socials i culturals tenint en compte la situació de l’economia nacional és responsabilitat de cada estat adherit (article 2.3). Aquest compliment de les pròpies responsabilitats adquirides són més fàcils de posar en marxa mitjançant polítiques socials en moments de plenitud econòmica que en els de recessió econòmica. En el nostre cas, la situació és més greu perquè, en els anys de bonança (que van acabar el 2007), l’Estat no va aprofitar per augmentar la despesa social dedicada a la protecció social. Mentre que Europa hi destinava una mitjana d’un 27% del seu PIB, aquí s’hi destinava un percentatge inferior al 21% i, en plena crisi econòmica al 2012, Europa hi va destinar el 20,5% mentre que aquí el percentatge també va ser inferior amb un 17,7%. D’altra banda, en el marc legislatiu estatal, el nou Reial Decret 1004/2015 del 6 de novembre, inicia un nou procediment per adquirir la nacionalitat espanyola per residència. El nou punt afegit als requisits del Codi Civil per a l’obtenció de la nacionalitat són dues proves avaluadores (art. 6 proves relatives al grau d’integració a la Societat espanyola). La primera d’elles és de coneixement bàsic de la llengua espanyola (nivell 2 o superior) i la segona, una altra prova on es valorarà el coneixement de la Constitució Espanyola i la realitat social i cultural espanyola. Aquestes proves seran dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes. Aquesta nova legislació té com a objecte “posar fi als endarreriments que es vénen generant i que només han estat mitigats a través d’actuacions específiques sense caràcter estable”. En tot cas, la crisi econòmica del país, juntament amb l’atur estructural, afecten tota la població però més greument al col·lectiu d’immigrants.

Suficient Insuficient

L’atur estructural es produeix quan l’oferta no és coincident en la demanda, és a dir quan hi ha al mercat més treballadors buscant feina que llocs de treball disponibles. El model de l’oferta i la demanda del preu de qualsevol bé, un servei

BLOC 8: PREGUNTA OBERTA A TOTS ELS ENQUESTATS COM CREU QUE LA CREU ROJA EL POT AJUDAR?

54

EL DRET A TREBALLAR

55


6. ANNEXOS

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

més desfavorits tenen una salut més deficient que els grups rics amb millors condicions socials i econòmiques.

o un factor de producció, té tendència a regular-se i a situar-se en el punt d’equilibri. En l’actualitat, aquest desequilibri afecta tota la població però més greument al immigrants, bàsicament perquè, a aquest marc de crisi econòmica, “s’hi ha afegit la crisi del sector immobiliari o bombolla immobiliària. S’ha anomenat crisi immobiliària al conjunt d’indicadors econòmics: dificultat per accedir al crèdit, caiguda del preu de l’habitatge, etc., que disminueix les unitats venudes i augmenta les empreses del sector (constructores i promotores) amb fallides econòmiques o dificultats financeres. Anteriorment, el 2008, la indústria constructora havia estat en un període d’expansió constituint-se com el motor econòmic estructural de tot el territori estatal. L’augment de preus, excés d’oferta, l’expansió del crèdit, el creixement del deute hipotecari, l’increment de la construcció en el PIB i el creixement de l’ocupació en el sector han estat les característiques d’aquest fenomen. La situació dels immigrants es va veure doblement afectada per aquesta anomalia econòmica. D’una banda, l’augment del preu de venda i lloguer de l’habitatge va incidir directament en les dificultats econòmiques per accedir-hi, el que va promoure condicions d’aglomeració d’habitatge i torns en funció dels horaris laborals (llits calents). D’altra banda, en finalitzar la bombolla immobiliària i quedar-se moltes persones en situació d’atur, no van poder afrontar el pagament de les hipoteques o dels lloguers, creant més precarietat en les condiciones d’accés a l’habitatge. Els sectors que ocupen la població immigrant majoritàriament són: l’agricultura, indústria, construcció i serveis. Els homes treballen principalment a la construcció i les dones, en el sector dels serveis. Com a conseqüència de la concentració d’aquest col·lectiu en el sector de la construcció i la caiguda del sector, la taxa d’atur es va disparar brutalment. Segons les dades de l’INE de juliol del 2015, la taxa d’atur de la població estrangera era del 30,84%, més de 9,5 punts de diferència respecte al 21,22% de les persones nacionals.

Totes aquestes variables econòmiques incideixen directament en d’altres indicadors de l’estudi: en la salut, l’habitatge i els hàbits saludables alimentaris.

Per tant, perquè la desigualtat no sigui un problema per a la salut pública, són necessàries polítiques i accions en matèria de salut directament relacionades amb els determinants socials de la salut, o el que es el mateix, és més eficaç lluitar contra les causes que provoquen una mala salut abans que generin problemes. És millor prevenir que curar.

LA SALUT DELS IMMIGRANTS

EL DRET A UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE

La salut és molt més que no emmalaltir o tenir accés a l’atenció mèdica, és un dret fonamental que toca tots els aspectes de la vida, per això és tan important entendre la salut de la manera més amplia possible. L’Organització Mundial de la Salut va establir com a definició de salut: “l’estat de complet benestar físic, mental i social”. Aquesta breu definició de l’Organització Mundial de la Salut enterra el concepte de la salut com un simple estat d’absència de malaltia, és a dir, per poder considerar que una persona sigui sana, no només ha d’estar lliure de malalties o d’infeccions, sinó que també ha de sentir un benestar complet en tots els aspectes de la seva vida, físic, mental i social. Aquests característiques de la definició de salut de l’Organització Mundial de la Salut han estat les variables afegides a la mostra. La resposta de totes aquestes característiques de la salut de la mostra indicadors amb valors alts: el 64,3% han afirmat que la seva salut física o emocional ha estat afectada a causa seva situació actual (crisis econòmica, procedència immigrant, etc.) i el 42,9% diu que ho ha estat la seva vida social. Un altre concepte que l’Organització Mundial de la Salut ha volgut destacar són els factors determinants de la salut “conjunt de factors personals, socials, polítics i ambientals que determinen l’estat de salut dels individus i les poblacions”. Els principals determinants de la salut són el medi ambient, l’estil de vida, el sistema sanitari i la biologia humana. Tots aquests factors són elements o concauses de la manca de salut.

L’Institut d’Estadística de Catalunya també coincideix en aquesta valoració. L’últim trimestre abans de la crisi econòmica (2007) indicava que la població ocupada nacional era de 3.008.700 persones i l’estrangera, 612.600 persones. Les mateixes dades del tercer trimestre de 2015 són: població ocupada nacional, 2.734.700 i estrangera, 376.100.

Aquests determinants que afecten a salut són els resultats de la distribució dels recursos a tots els nivells, des d’un nivell macro, el sistema mundial de salut, fins a un nivell micro, el sistema local de salut. El sistema de salut en depèn, a la seva vegada, de les polítiques socials.

Així mateix, els indicadors d’aquest 9è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat afirmen que el 76,7% són immigrants i alhora més del 46,2% de les retribucions laborals estan sota el llindar del salari mínim interprofessional (648,60€/mes 14 pagues o 748,30€/mes 12 pagues). D’altra banda, una altra dada més alarmant són els ingressos mensuals per família on el percentatge més elevat (31,5%) està a la franja dels 301-500 €.

En aquesta mateixa línia, l’estudi europeu INEQCITIES ha presentat una mostra de 16 ciutats europees, entre les quals estaven incloses Madrid i Barcelona, on l’objecte de la investigació ha estat examinar les condiciones econòmiques dels barris de cadascuna d’elles. El resultat de la manca de salut i d’una major mortalitat ha estat directament proporcionals al lloc de residencia. En conclusió, els grups

56

El dret a l’alimentació és tenir accés individual o col·lectiu, d’una manera permanent i regular, a una alimentació quantitativament i qualitativament suficient i adequada. El dret a l’alimentació està reconegut a l’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides (1948): “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat”. Les Nacions Unides recalquen la importància d’aquest dret en què tots els éssers humans, independentment de la seva raça, color, sexe, idioma, religió, ideologia política, origen nacional o social, possessions, naixement o altra condició, tenen dret a una alimentació adequada lliures de viure sense gana. En el marc estatal, la Constitució Espanyola no reconeix de forma explícita el dret de l’alimentació, però l’article 96.1 estableix: “Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l’ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya”. El dret a la alimentació no està considerat un dret de primera generació (civils i polítics), sinó un dret de segona generació (econòmics, socials i culturals), que exigeix que els Estats destinin el màxim d’esforços que puguin per garantir-los, atenent a les circumstàncies socials i econòmiques que passin en cada moment. En aquest estudi, els valors dels indicadors aporten dades preocupants sobre la procedència dels aliments (el 52,8% són rebuts de donacions rebudes de d’entitats, ajudes familiars/amics o menjadors socials), la quantitat d’àpats diaris (el 13,9% fa menys de 3 àpats diaris), les dificultats de les famílies per garantir una bona alimentació en el període de vacances (en pateixen el 65,6%) o menors a la llar que han patit gana (en el 48,8% dels casos).

57

HABITATGE Un altre dels factors socioeconòmics que es relaciona directament és l’habitatge, per ser aquest percentualment la despesa més gran en qualsevol economia familiar. De mitjana destinem més d’un 50% dels nostres ingressos a sufragar la despesa de l’allotjament. En aquest sentit l’Instituto Nacional de Estadística va indicar que la despesa mitjana per habitatge al territori al 2014 era de 27.037,74€/ anual i per persona, 10.759,37€/anual. En aquest estudi, s’emmarquen les problemàtiques a l’entorn de la llar que pateixen el col·lectiu dels immigrants que atén la Creu Roja, en un context en què l’habitatge i les despeses que genera és un dels principals problemes de la ciutadania, així com els altres factors esmentats, salut i alimentació saludable, directament connectats als factors socioeconòmics. En els últims anys aquest fet ha estat agreujat per la crisi econòmica. En la dècada dels anys 90 i començaments del segle XXI, tot el territori va experimentar un gran creixement econòmic i , fruit de les polítiques econòmiques, la població immigrant va augmentar paral·lelament. Era el creixement d’una economia basada en l’increment de la construcció i del sector del turisme que demandava molta mà d’obra, que va ser contractada majoritàriament entre col·lectiu dels immigrants. Però igual que l’economia estatal i el mercat laboral va pujar com l’espuma, va caure a plom a començaments de l’any 2008 fruit de la crisi econòmica. Aquest fet ha tingut repercussions en l’habitatge, de manera que són moltes les persones que no pogut assumir les despeses hipotecàries o de lloguer o, fins i tot, les dels subministraments com la llum i el gas. En aquesta mateixa línia, els indicadors d’aquest estudi afirmen que més del 50 % de les persones enquestades tenen pendent pagar alguna mensualitat de la hipoteca o el lloguer i/o de les despeses de subministraments. La pobresa energètica és també un altre dels principals problemes que pateixen els usuaris de la Creu Roja en relació a les despeses per a mantenir els subministraments de la llar. Les tres causes principals que provoquen la pobresa energètica són: un baix nivell de renda, baixa qualitat constructiva de l’edificació que no permet retenir la temperatura i, per tant, es fa necessari disposar de recursos energètics -addicionals-, i l’increment en el preu de l’energia, que els darrers 10 anys s’ha encarit més del 50%, molt per sobre de l’augment de l’IPC, en conseqüència, del poder adquisitiu de la ciutadania Més informació en els següents enllaços: • http://www.boe.es/diario_boe/txt. php?id=BOE-A-2015-12047 • http://www.expansion.com/2010/10/14/empleo/mercadolaboral/1287048168.html


6. ANNEXOS

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 4. BIBLIOGRAFIA ESTUDIS DE L’OBSERVATORI DE VULNERABILITAT • La Creu Roja a Catalunya (juliol de 2011): 1r estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i les famílies. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/primerinforme-observatori-creu-roja • La Creu Roja a Catalunya (desembre de 2011): 2n estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/2n-estudiobservatori?from_search=4 • La Creu Roja a Catalunya (juny de 2012): 3r estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones grans. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/3er-estudi-pdf • La Creu Roja a Catalunya (gener de 2013): 4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar. http://www.slideshare.net/CreuRojaCatalunya/4t-estudide-lobservatori-de-vulnerabilitat-de-la-creu-roja • La Creu Roja a Catalunya (juliol de 2013): 5è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. Habitatge i col·lectius vulnerables. http://www.creuroja.org/AP/RecuperaDocumentosSQL. aspx?He5lAj1+dWsbRfwQlL0kb6WbsDqV124EIvLY/ ah9UUQB71ADF/lshThU5QCKtvLCbhncJGGktpLV2tlX3H VkwuvFo5xss8JHurcPvYrF+csdWt0hTYEz2w • La Creu Roja a Catalunya (febrer de 2014): 6è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’impacte de la crisi en les persones majors de 45 anys. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult. aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793 • La Creu Roja a Catalunya (Setembre de 2014): 7è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’afectació de la crisi en la salut de les persones. http://www.creuroja.org/AP/SearchResult. aspx?id=139&vle=1438@-@&fld=25253.24767,24793 • La Creu Roja a Catalunya (Març de 2015): 8è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. L’accés de la infància a l’alimentació saludable http://issuu.com/creurojacat/docs/observatori_8e___ final/1

ALTRES ENLLAÇOS D’INTERÈS: • Tres dècades de Canvi Social a España, Juan Jesús González i Miguel Requena Alianza Editorial (2a edició 2008) Informació relativa als canvis demogràfics a la societat espanyola

• Declaració Universal dels Drets Humans (1948): En relació al dret a la salut, habitatge i salut (art.25.1) i als drets dels immigrants (art.2) http://www.un.org/es/documents/udhr/

• Índex Sintètic de Fecunditat (ISF) IDESCAT (2015) Informació relativa a l’Índex Sintètic de Fecunditat a Catalunya coincident amb España http://www.idescat.cat/pub/?id=ed&n=4849&lang=es

• Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i culturals (1966): Informació referida als mecanismes de protecció i garantia dels dret econòmics, socials i culturals http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/ CESCR.aspx https://www.boe.es/diario_boe/txt. php?id=BOE-A-1977-10734

• Agenda política d’immigració dels principals partits polítics (2015) Informació relativa a l’agenda política de la immigració http://www.psoe.es/transparencia/informacion-politicaorganizativa/programas-electorales/ http://www.pp.es/conocenos/programas • Ministerio de Empleo y Seguridad Social (2015) Informació relativa al reagrupament dels immigrants http://extranjeros.empleo.gob.es/es/informacioninteres/ InformacionProcedimientos/Ciudadanosnocomunitarios/ hoja012/index.html • Departament de Benestar Social i família (2015) Informació relativa als programes de retorn als països d’origen http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/immigracio/ politiques_i_plans_dactuacio/pla_de_ciutadania_i_ immigracio_2009-2012/programes_retorn/als_paisos_ dorigen/ • Instituto Nacional de Estadística (INE 2011 -2014) Informació relativa a les variacions de padró dels estrangers http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&file=pcaxis& path=/t20/p307//a2011 http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/ p307/&file=inebase • Memòria anual sobre la vigilància del sistema de pagaments (2013 -2014): Informació relativa a les remeses a l’estranger http://www.bde.es/f/webbde/Secciones/Publicaciones/ PublicacionesAnuales/MemoriaAnualSistemasPago/13/ MAV2013.pdf http://www.bde.es/f/webbde/Secciones/Publicaciones/ PublicacionesAnuales/MemoriaAnualSistemasPago/14/ MEMORIA_2014.pdf

58

• Diario Económico Expansión (2010): Informació relativa als sectors on treballen els immigrants i la crisi econòmica http://www.expansion.com/2010/10/14/empleo/mercadolaboral/1287048168.html

• Estat i Protecció Social Vicens Navarro, (2006): Informació referida al PIB España/despesa pública vs. PIB Europa/despesa pública abans de la crisi econòmica. https://www.google.es/l?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source= web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwitg4eXo67JAh WIUBQKHVy6Dv8QFggkMAE&url=http%3A%2F%2Ffund acionasturias.org%2Fftp%2FFundacion_Asturias_240910. ppt&usg=AFQjCNHA7oUAT15V-6pe8z6q9OwDXL5dlQ&bv m=bv.108194040,d.bGQ

• Instituto Nacional de Estadística (2015): Informació relativa a la taxa d’atur de la població estrangera i la dels nacionals http://www.ine.es/daco/daco42/daco4211/epa0215. pdf http://ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e245/p04/provi/ l0/&file=0ccaa002.px&type=pcaxis&L=0 http://www.ine. es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid =1254736176806&menu=ultiDatos&idp=1254735976608 http://www.ine.es/prensa/np403.pdf • Ministerio de Empleo y Seguridad Social (2014): Informació relativa a l’anuari d’estadístiques amb les principals dades sociolaborals d’Espanya, mercat laboral, Immigració i Emigració, Formació Professional, Condicions de feina i Relacions Laborals, Protecció Social i Mesures suport a l’ocupació http://www.empleo.gob.es/es/estadisticas/contenidos/ anuario.htm • Institut d’Estadística de Catalunya IDESCAT (2015): Informació comparativa de la població ocupada nacionals i la d’estrangers a Catalunya http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/ http://www. idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=xc1352&dt=20153&x=6 &y=8

• RD 1004/2015 del 6 de novembre (2015): Reial Decret Llei d’àmbit estatal relatiu a les proves de grau d’integració a la Societat espanyola per l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència. http://www.boe.es/diario_boe/txt. php?id=BOE-A-2015-12047

• Organització Mundial de la Salut (1948): Relatiu al concepte integral de la salut i als seus principis http://www.who.int/about/mission/es/

• Instituto Cervantes (2015): Informació relativa a les proves per l’adquisició de la nacionalitat espanyola. http://nacionalidad.cervantes.es/

• Organització Mundial de la Salut (2009): Comissió sobre els determinants socials de la Salut –Informe Final http://www.who.int/social_determinants/thecommission/ finalreport/es/

• Diario Económico Cinco Dias (28/10/2014) Informació referida a la comparativa de despesa en Protecció Social i sanitat de l’Estat i la Unió Europea http://cincodias.com/cincodias/2014/10/24/ economia/1414166543_381094.html http:// cincodias.com/cincodias/2014/10/24/ graficos/1414165977_031632.html

• Agència Executiva de Sanitat i Consum – AESC- de la UE (2012): Estudi INEQCITIES, investigació per avaluar les condicions econòmiques, la manca de salut i la mortalitat dels barris de 16 ciutats de la UE https://www.ucl.ac.uk/ineqcities/

• Fundamentos de economia Kruman, Wells, Graddy Editorial Reverté (3a edició maig 2015): Informació relativa a l’atur estructural i la bombolla immobiliària

• Declaració Universal dels Drets Humans (1948): Relatiu a l’art. 25.1 Alimentació saludable http://www.un.org/es/documents/udhr/

59


6. ANNEXOS

9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

ANNEX 5. GLOSSARI • Constitució Espanyola Títol III Art. 96.1 (1978): Capítol referent a l’adhesió de l’Estat els tractats internacionals i al dret a l’alimentació https://www.boe.es/buscar/act. php?id=BOE-A-1978-31229

• EN RELACIÓ A LA IMMIGRACIÓ

• García Ruiz, José Luís, catedràtic de Dret Constitucional (2011-2015): Informació relativa a la generació de drets: de primera, segona i tercera generació http://www.derechoconstitucional.es/p/introduccion-alderecho-constitucional.html

Remesa: una remesa és un pagament transfronterer de persona a persona, normalment de petit import.

Precarietat laboral: situació laboral que succeeix quan els ingressos econòmics que es perceben pel treball no cobreixen les necessitats bàsiques d’una persona. La precarietat laboral també està vinculada a la manca de seguretat i garanties pel treballador com les condicions de feina que posen en risc la salut, les jornades laborals que superen el màxim d’hores permeses per la legislació, treballar sense un contracte de treball, etc

• EN RELACIÓ A L’ECONOMIA I EL TREBALL

• EN RELACIÓ A LA SALUT

• Instituto Nacional de Estadística (2014): Informació relativa a la despesa en pressupostos familiars http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c= Estadistica_C&cid=1254736176806&menu=ultiDatos&i dp=1254735976608

Recessió econòmica: fase del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica durant un període de temps. Oficialment es considera que existeix una recessió quan la taxa de variació anual del Producte Interior Brut (PIB) és negativa durant dos trimestres consecutius (en comparació amb el mateix trimestre de l’any anterior).

Determinants de la salut: és el conjunt de factors personals, socials, polítics i ambientals que determinen l’estat de salut dels individus i les poblacions. Els principals determinants de la salut són el medi ambient, l’estil de vida, el sistema sanitari i la biologia humana.

Crisi econòmica: és la fase més depressiva de l’evolució d’un procés econòmic recessiu. Un cicle econòmic té quatre fases: ascens on augmenta l’activitat econòmica fins al cim; descens que és quan cauen els indicadors, recessió quan el descens s’estén més de dos trimestres consecutius i reactivació quan els índexs tornen a pujar i comença l’ascens.

• EN RELACIÓ ALS SUBMINISTRAMENTS DE

Reagrupació familiar: és el dret dels migrats a mantenir la unitat de la seva família, reunint a determinats familiars en el país en què s’han desplaçat.

• Revista del Ministerio de Trabajo e Inmigración (2008): Informació relativa a les causes del creixement de l’ocupació dels immigrants des de 1997 fins al 2001 i la seva disminució, i el tipus d’ocupació dels immigrants en relació als nacionals http://www.empleo.gob.es/es/publica/pub_electronicas/ destacadas/revista/numeros/80/est12.pdf

Producte Interior Brut (PIB): és un indicador econòmic que reflexa la producció total de béns i serveis associada a un país durant un determinat període de temps. El PIB és un indicador d’àmbit internacional que té com a objecte valorar l’activitat econòmica i el grau de riquesa de cada país. Atur estructural: es produeix quan l’oferta no és coincident en la demanda, és a dir, quan hi ha al mercat més treballadors buscant feina que llocs de treball disponibles. L’atur estructural és característic d’economies que no aconsegueixen superar les causes que obstrueixen la generació de noves fonts de treball. Model d’oferta i demanda: és un model macroeconòmic que descriu com els preus varien com a resultat d’un equilibri entre la disponibilitat del producte (oferta) i els desitjos d’adquirirlos d’aquells amb poder adquisitiu (demanda), donant lloc a l’excedent del consumidor i a l’excedent del productor. El model d’oferta i demanda explica el funcionament d’un mercat competitiu, així com els moviments de les quantitats demandades i ofertades a nivell de mercat. Protecció social: és el conjunt d’instruments utilitzats per l’Estat amb l’objectiu de promoure i millorar el benestar social.

60

61

L’HABITATGE Subministraments de l’habitatge: són els serveis d’aigua, llum i gas que té un habitatge. Pobresa energètica: la pobresa energètica és la incapacitat d’una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l’energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut.

• EN RELACIÓ A L’ALIMENTACIÓ Alimentació: és un procés que ens acompanya al llar de la vida; a través del qual obtenim els nutrients i l’energia que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Hàbits alimentaris: conjunt de conductes adquirides per un individu, per la repetició d’actes relacionats amb la selecció, la preparació i el consum d’aliments. Es relacionen principalment amb les característiques socials, econòmiques i culturals d’una població o regió determinada. Seguretat alimentària: existeix seguretat alimentària quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les necessitats alimentàries i les preferències quant als aliments amb l’objectiu de tenir una vida activa i sana. Cal distingir-la del concepte de seguretat sanitària dels aliments, que forma part de la higiene i la innocuïtat dels aliments com també del manteniment de la seva salubritat.


9è ESTUDI DE L’OBSERVATORI

La inseguretat alimentària ve donada per una situació en la què la població no té un accés sostenible a aliments suficients per cobrir les seves necessitats nutricionals. Les causes poden ser múltiples: la no disponibilitat dels aliments, insuficients recursos econòmics, distribució inapropiada o una utilització inadequada dels aliments en la llar.

• EN RELACIÓ A LES AJUDES D’ENTITATS

SOCIALS Ajudes de primera necessitat: són el conjunt d’ajudes que, des d’una entitat pública o social, es donen a les persones que la sol·liciten i es troben en situació d’especial vulnerabilitat. Per exemple, es tracta de kits d’alimentació, kits de roba i kits d’higiene personal. Beques menjador escolar: ajuda per cobrir la quota de menjador escolar de nens/es en situació de risc, les famílies dels quals no poden assumir aquesta despesa i no la tenen completament coberta per beques públiques. Es pretén que aquests tinguin almenys un àpat al dia de qualitat i saludable. Kit de suport social: són ajudes de primera necessitat que la Creu Roja dóna a famílies que ho sol·licitin i que es trobin en situació de vulnerabilitat Es tracta de kits d’alimentació, kits de roba o kits d’higiene personal. Targetes de suport alimentari: projecte de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja que consisteix en distribuir targetes de prepagament entre famílies en situació vulnerable perquè puguin comprar aliments per als seus fills/es en comerços de proximitat, de forma normalitzada. Fins ara, aquestes targetes s’han distribuït prioritàriament durant els períodes de vacances escolars, per complementar les beques de menjador que la Creu Roja ja proporciona durant la resta del curs.

• ALTRES Mediana: és el punt mig. Representa el valor de la variable de posició central en un conjunt de dades ordenades.

62


ElS 7 PRINCIPIS FONAMENTALS HUMANITAT

INDEPENDÈNCIA

EL Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja s’ha creat per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s’esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el patiment de l’ésser humà en totes les circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.

El Moviment és independent. És auxiliar dels poders públics en les seves activitats humanitàries, activitats que estan sotmeses a la legislació que regeix en els països respectius, no obstant això, les societats nacionals han de conservar una autonomia que els permeti actuar sempre d’acord amb els principis del Moviment.

VOLUNTARIAT És una institució de socors voluntari i de caràcter desinteressat.

IMPARCIALITAT No fa cap distinció per nacionalitat, raça, religió, condició social o credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb el seu patiment, posant remei a les seves necessitats i donant prioritat a les més urgents.

UNITAT A cada país només pot existir una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tothom i ha d’estendre la seva acció humanitària a la totalitat del territori.

NEUTRALITAT Amb la finalitat de conservar la confiança de tothom, el Moviment s’absté en tot moment de prendre part en les hostilitats i en les controvèrsies d’ordre polític, racial, religiós o ideològic.

UNIVERSALITAT El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si del qual totes les societats tenen els mateixos drets i el deure d’ajudar-se mútuament, és universal.

Les persones immigrades en situació vulnerable - 9è estudi  

Les persones migrades han mostrat gran capacitat de resiliència davant les adversitats, si bé no han usat, en molts casos, tots els mecanism...

Les persones immigrades en situació vulnerable - 9è estudi  

Les persones migrades han mostrat gran capacitat de resiliència davant les adversitats, si bé no han usat, en molts casos, tots els mecanism...

Advertisement