Page 1

Com mesurem els serveis ecosistèmics que ens ofereixen els boscos catalans a escala municipal i regional?

Mireia BanquĂŠ i Corina Basnou


El concepte d’infraestructura verda “xarxa estratègicament planificada d’espais naturals i seminaturals d’altres característiques ambientals, dissenyada i gestionada per oferir una àmplia gamma de serveis ecosistèmics” Comissió Europea, 2013


El bosc: la columna vertebral de la infraestructura verda de Catalunya

Boscos Altres cobertes forestals

Sistemes forestals de Catalunya Font: MCSC (2009)


I. Cartografia i quantificació dels serveis ecosistèmics de la infraestructura verda provincial i metropolitana

Corina Basnou, Joan Pino, Lluís Brotons, Anna Guardia, Magda Pla, Yolanda Melero, Francesc Baró, Erik GómezBaggethun


El cas de Barcelona


Aportacions generals • Problemàtica conceptual: funcions vs serveis • Bases cartogràfiques i algoritmes per a la quantificació i representació de funcions i serveis. • El paper de la biodiversitat


Funcions, serveis i beneficis

Estructura o procés biofísic (ex. coberta vegetal o producció primària neta)

Funcions (ex. alentiment del pas d’aigua, o biomassa)

Ecosistemes i Biodiversitat (Capacitat)

Servei ecosistèmic ( ex. protecció

enfront inundacions o productes forestals)

Benefici (ex. contribució a la salut, a la seguretat, etc.)

Valor (ex. disposició a pagar per protecció o productes forestals)

Benestar humà (Demanda) Baró et al. (2015)


El Mapa de Cobertes del sòl de Catalunya una bona base cartogràfica per a representar els indicadors de serveis i funcions Mapa ecològic de Barcelona i l’AMB


Indicadors de funció (I) LAI (m²/ha) Representació de valors mitjans per coberta, procedents de fonts diverses •Baró et al. 2014, Ambio •IFN3


Indicadors de funció (II) Escolament superficial (runoff) Model espacial de la fórmula de Tratalos et al (2007) aplicada sobre el MCSC • Depèn de la vegetació, el tipus de substrat geològic i la quantitat de precipitacions


Indicadors de funció (III) Connectivitat Ecològica Combinació de tres mapes: (i) Models de dispersió de mamífers (Minuartia) (ii) Models de dispersió d’ocells (Minuartia) (iii) Connectivitat dels hàbitats (CREAFMinuartia), calculada sobre el MCSC


Indicadors de funció (IV) Estocs de Carboni a l’AMB -Informació de partida : •

Capa LIDAR específica

-Veritat terreny: • •

Mostreig de parcel·les (n=80) Càlcul del C a partir d’equacions prèvies

-Obtenció del model cartogràfic: •

• •

Càlculs d’estadístics sobre les dades LIDAR (mitjanes, desviacions típiques...) Relació amb les dades de les parcel·les mitjançant GLM Representació sobre el MCSC


L’accessibilitat: factor clau en la demanda de serveis Models d'accessibilitat de la població als espais verds de l‘AMB: Des de qualsevol punt

Des de la xarxa viària

2

0

10 km


La biodiversitat com a base de funcions i serveis • És la base de gran nombre de serveis ecosistèmics de tota mena • Dubtes sobre la idoneïtat d’incloure-la com una funció o servei quantificable • Dos conceptes: biodiversitat singular i biodiversitat funcional


Biodiversitat singular i funcional Valors singulars (flora, hàbitats, i fauna d’interès, boscos singulars)

Valors funcionals (relatius al grau d’especialització dels organismes) 0.002 0.124 0.249 0.375 0.500 0.622 0.747 0.873 0.998


Altres indicadors funcionals: la pol·linització

Abundància total de papallones

Modelització amb mètodes bayesians, a partir de les dades del CBMS


Algunes conclusions • Cal recuperar el lloc de la biodiversitat entre les funcions ecosistèmiques clau – Calen bons models quantitatius d’aquesta pretesa funció

• Cal aprofundir en la diferenciació entre funcions i serveis dels ecosistemes, i això té implicacions – Territorials: distribució heterogènia de l’oferta i la demanda – D’escala: funcions a escales regionals; serveis a escales locals – De valoració: social (serveis) versus biofísica (funcions)

• Cal millorar la quantificació i la representació cartogràfica dels indicadors de serveis i de funcions – Amb una millora dels mètodes d’estimació i modelització – Amb una cartografia suficientment detallada (MCSC)


El futur…. Superposició espacial de serveis a la província de Barcelona

• Sinergies i trade-offs… • On? Com? Per a que? • Multiservei/ multifunció?

Baró et al (2015)


II. Els serveis ecosistèmics dels boscos de Catalunya. Aproximació a escala municipal

Mireia Banqué, Martí Cusó, Jordi MartínezVilalta, Jordi Vayreda,


Introducció SERVEIS ECOSISTÈMICS

PROVISIÓ

Valoració econòmica

REGULACIÓ

Avaluació social

CULTURALS

Avaluació biofísica

BIODIVERSITAT


Objectius

• Avaluar i cartografiar els Serveis Ecosistèmics (SE) dels boscos de Catalunya a escala municipal • Estudiar la relació entre SE (sinèrgies i compromisos) • Determinar quins factors sòcio-econòmics i climàtics en determinen la seva variabilitat espacial


Materials i mètodes

• Catalunya – Escala municipal


Materials i mètodes

• Catalunya – Escala municipal • Municipis ≥ 3 parcel·les IFN3

576 dels 947 municipis


Materials i mètodes Avaluació biofísica

Indicadors dels Serveis Ecosistèmics

• Aproximació als SE de provisió, regulació, culturals i biodiversitat. • 15 indicadors pels 10 SE avaluats. • Estandardització dels indicadors entre 0 i 1 (“proximity-to-target”) per la cartografia i les anàlisi.


Materials i mètodes INDICADORS DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS PROVISIÓ

REGULACIÓ

SERVEI

INDICADOR

SERVEI

INDICADOR

Aliments

Producció de bolets

Regulació climàtica

Embornal de carboni forestal

Matèries primeres

Producció de fusta i llenya

Manteniment de la fertilitat del sòl

Estoc de carboni orgànic al sòl

Aigua dolça

Escorrentiu

Regulació hídrica

Emmagatzematge d’aigua capçades i el sòl

Purificació d’aigua Control de l’erosió

Coberta de bosc natural Coberta de bosc de ribera Coberta forestal en zones pendents


Materials i mètodes INDICADORS DELS SERVEIS ECOSISTÈMICS CULTURAL SERVEI

INDICADOR

BIODIVERSITAT SERVEI

Turisme rural Biodiversitat Xarxa Natura 2000 Turisme

Observacions d’animals Tracks del Wikiloc ®

INDICADOR Riquesa d’espècies llenyoses Riquesa d’espècies d’ocells


Materials i mètodes VARIABLES SÒCIO-ECONÒMIQUES I CLIMÀTIQUES VARIABLES SÒCIO-ECONÒMIQUES CAMP

VARIABLE

Demografia

Densitat de població

VARIABLES AMBIENTALS CAMP

VARIABLE Temperatura

Clima Feina

% Aturats % Agricultura

Activitats econòmiques

% Indústria % Construció % Serveis

Precipitació


Materials i m猫todes Municipi A

ha bosc ha municipi

Municipi B

Avaluaci贸 qualitativa Avaluaci贸 quantitativa


Resultats PROVISIĂ“

ha municipi

ha bosc


Resultats REGULACIĂ“

ha municipi

ha bosc


Resultats CULTURAL

ha municipi

ha bosc


Resultats BIODIVERSITAT

nre. total / municipi

mitjana / bosc


Resultats

PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació

BIODIVER

CULTURAL

REGULACIÓ

Municipi

PROVISIÓ

Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques

1 0.76

1

0.31

0.38

1

0.66 -0.18 -0.1 -0.06 0.15 0.09 0.13 -0.3 0.65

0.59 -0.23 -0.07 0.01 0.09 0.14 0.13 -0.4 0.66

0.3 0.13 0.06 -0.25 -0.03 0.03 0.34 -0.11 0.42

1 -0.24 -0.05 0 0.03 0.04 0.08 -0.45 0.62


Resultats

PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació

BIODIVER

CULTURAL

REGULACIÓ

Municipi

PROVISIÓ

Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques

1 0.76

1

0.31

0.38

1

0.66 -0.18 -0.1 -0.06 0.15 0.09 0.13 -0.3 0.65

0.59 -0.23 -0.07 0.01 0.09 0.14 0.13 -0.4 0.66

0.3 0.13 0.06 -0.25 -0.03 0.03 0.34 -0.11 0.42

1 -0.24 -0.05 0 0.03 0.04 0.08 -0.45 0.62


Resultats

PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació

BIODIVER

CULTURAL

REGULACIÓ

Municipi

PROVISIÓ

Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques

1 0.76

1

0.31

0.38

1

0.66 -0.18 -0.1 -0.06 0.15 0.09 0.13 -0.3 0.65

0.59 -0.23 -0.07 0.01 0.09 0.14 0.13 -0.4 0.66

0.3 0.13 0.06 -0.25 -0.03 0.03 0.34 -0.11 0.42

1 -0.24 -0.05 0 0.03 0.04 0.08 -0.45 0.62


Resultats

PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació

BIODIVER

CULTURAL

REGULACIÓ

Municipi

PROVISIÓ

Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques

1 0.76

1

0.31

0.38

1

0.66 -0.18 -0.1 -0.06 0.15 0.09 0.13 -0.3 0.65

0.59 -0.23 -0.07 0.01 0.09 0.14 0.13 -0.4 0.66

0.3 0.13 0.06 -0.25 -0.03 0.03 0.34 -0.11 0.42

1 -0.24 -0.05 0 0.03 0.04 0.08 -0.45 0.62


Resultats

PROVISIÓ REGULACIÓ CULTURAL BIODIVER Densitat població Atur Agricultura Indústria Construcció Serveis Temperatura Precipitació

BIODIVER

CULTURAL

REGULACIÓ

Bosc

PROVISIÓ

Correlacions entre grups d’indicadors i variables climàtiques i sòcio-econòmiques

1 0.51

1

0.04

0.06

1

0.23 -0.18 -0.16 -0.02 0.13 0.03 0.1 -0.35 0.59

0.17 -0.19 -0.14 0 0.07 0.14 0.18 -0.49 0.72

-0.14 0.09 0.06 -0.13 -0.11 -0.01 0.25 -0.07 0.22

1 0.2 0.13 -0.16 0.41 -0.07 -0.1 0.35 -0.08


Conclusions •

Els grups de SE tenen un patró de distribució espacial similar excepte els Culturals (importància de la demanda de SE).

Els 4 grups d’indicadors de SE tenen correlacions positives entre ells (municipi i bosc). Tot són sinèrgies.

Poques diferències entre la valoració dels indicadors ponderats per ha de municipi i per ha de bosc.

La precipitació és el principal determinant de la distribució espacial dels SE a Catalunya, amb un efecte positiu, seguit de la temperatura, amb un efecte negatiu


Línies futures • Treballar l’escala temporal dels indicadors dels SE permetrà veure quines tendències (passades i futures) seguiran. • Analitzar l’oferta-demanda dels SE per veure on hi ha desequilibris.


Moltes gràcies! Foto: JL. Ordóñez

Mireia Banqué i Casanovas m.banque@creaf.uab.es

Joan pino i mireia banque se2015  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you