Estratègia ÉSNATURA Cap a una agenda compartida entre la recerca i la planificació i la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya
Jaume Vicens Perpinyà Sub-director general de biodiversitat i medi natural jaume.vicens@gencat.cat
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Contingut 1. ÉSNATURA: L’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030. 2. El paper de la ciència i el coneixement en les polítiques de conservació del patrimoni natural i en el compliment dels objectius de l’Estratègia. 3. Què vol dir crear una “agenda compartida”?
4. A modus de reflexió. Alguns exemples
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Què és l’Estratègia ÉSNATURA? El document marc de planificació estratègica per orientar l’acció del Govern de la Generalitat en matèria de conservació de la natura fins l’any 2030
Aprovació: ACORD GOV/54/2018 de 17 de juliol
1
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificaciรณ i gestiรณ del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Estructura
1
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificaciรณ i gestiรณ del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Estructura
1
Cap a una agenda compartida entre recerca,
1
planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Per què Catalunya necessita una estratègia? 2020
Cap a una agenda compartida entre recerca,
1
planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Per què Catalunya necessita una estratègia?
1990 4,47%
2006 29,9%
2018 31,8%
Tot i l’increment de la superfície del territori protegida i de les iniciatives de conservació durant els darrers 30 anys, continuen els processos de degradació del patrimoni natural i les pressions sobre la biodiversitat
Dades: DTES
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
1
biodiversitat a Catalunya
Per què Catalunya necessita una estratègia?
Alguns èxits i esforços centrats en la recuperació progressiva d’alguns hàbitats i espècies Fotos: DTES
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
1
biodiversitat a Catalunya
Per què Catalunya necessita una estratègia?
Però uns pocs èxits emmascaren una pèrdua important de biodiversitat: a nivell de grups sencers, d’hàbitats concrets i sovint de forma “silenciosa” (no prou coneguda) Fotos: DTES
Cap a una agenda compartida entre recerca,
1
planificaciรณ i gestiรณ del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Disminuciรณ molt marcada en 25 anys de les poblacions de papallones. Els 4 pitjors anys es concentren en els darrers 5 anys.
Dades: DTES i Museu de Granollers
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
1
biodiversitat a Catalunya
Disminució molt marcada en 15 anys de les poblacions d’ocells estèpics i moderada en els ocells lligats als agroecosistemes
Dades: ICO
Cap a una agenda compartida entre recerca,
1
planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Living Planet Index – Catalunya (LPI-Cat) 258 espècies de vertebrats i invertebrats 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40
23%
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
LPI
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
100
98
97
95
103
94
89
94
97
95
83
85
87
83
77
Tendència marcada de pèrdua de biodiversitat general (23%) en relació amb els nivells de 2002, sobretot en la darrera dècada => 1,6% anual Font: C. Stefanescu & S. Herrando. Museu de Ciències Naturals de Granollers, ICO i DTES
Cap a una agenda compartida entre recerca,
1
planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
50.000 45.000
Total captures (kg)
40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000
5.000 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Biodiversitat marina: tendència de les captures pesqueres registrades a llotja a Catalunya per a 23 espècies (en tones, 1998-2015).
Disminució d’un 40% de les captures en els darrers 15 anys Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 2017
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Governança
Direcció: DTES Comissió de Seguiment Taula de coordinació interdepartamental DTES-DARP
Programació
Programació quadriennal de línies d’actuació prioritàries Programació anual d’accions
Avaluació
78 indicadors
Avaluació simultània dels objectius de l’Estratègia i dels objectius d’Aichi
1
El paper del coneixement i la ciència en l’engranatge de la conservació efectiva
+ PRECISIÓ
PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA
+ ESTIMACIÓ € + CONSENS
PRESA PRESA DE DE DECISIONS DECISIONS
AGENTS SOCIALS
ORGANITZACIÓ RESPONSABLE
CIÈNCIA
2
ACCIONS DE GESTIÓ
CONSERVACIÓ EFECTIVA
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Objectiu Aichi 19 Per al 2020, s’ha avançat en els coneixements, la base científica i les tecnologies referides a la diversitat biològica, en els valors i funcionament que li són propis, en l’estat i les tendències que presenta, i en les conseqüències de la seva pèrdua; i aquests coneixements i tecnologies són àmpliament compartits, transferits i aplicats. El paper de la ciència i la transferència de coneixements és central per a la conservació de la biodiversitat. Escenari amb canvis de magnitud global i alt grau d’incertesa. Comporta alteracions complexes.
2
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
En un escenari marcat pel canvi global... La gestió ha de ser capaç d’adaptar-se a aquests processos complexos i incerts => Necessitem la millor informació disponible i actualitzada Avaluació d’estratègies => Revisió continuada
Cal trencar amb la visió dels ecosistemes estàtics => Conservació dinàmica de funcions i processos
GESTIÓ ADAPTATIVA
2
Cap a una agenda compartida entre recerca,
Gestió adaptativa
planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Sistema d’indicadors
ACCIÓ (Gestors)
AVALUACIÓ (Gestors i científics)
DEFINICIÓ DEL PROBLEMA (Gestors)
PRESA DECISIONS (Gestors)
ANÀLISI (Científics)
PRESA DADES (Científics)
2
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificació i gestió del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Què vol dir crear una agenda compartida entre recerca i gestió? La ciència ha de conèixer les necessitats dels gestors de la biodiversitat per poder dirigir els objectius de recerca. Reptes de la ciència: Conèixer els objectius de gestió (ESNATURA) Cercar impacte social de la recerca
Els gestors han d’incorporar el coneixement d’avantguarda en els processos de decisió i de gestió adaptativa. Reptes dels gestors: Generar una “cultura” de la ciència Aplicar les evidències científiques en els projectes
Generar espais de treball conjunt Reptes: Alinear els plans de recerca als objectius de conservació PRISMÀTIC
3
Cap a una agenda compartida entre recerca, planificaciรณ i gestiรณ del patrimoni natural i la
biodiversitat a Catalunya
Alguna reflexiรณ final ...
Fotos: DTES