Aquest llibre no es pot reproduir, ni total ni parcialment, sense el permís dels autors i editors. © Textos: els autors. © Fotografies i dibuixos: els autors. Autor: Vicente Rocher Leche. Edició: Col·legi Rural Agrupat El Trescaire de Vilanova d’Alcolea. Disseny i composició: Gráficas Grafisa S.L. Imprenta: Gráficas Grafisa S.L., C/ De la Mare de Déu de Lourdes, 3 12580 Benicarló (Castelló) Tel. 964 47 39 04. Depòsit Legal: CS-184/2008 ISBN: 978-84-612-4516-1
A l’abast
Autors Adela Celma Prats Angels Escuriola Salvador Carmen Badenes del Rio David Parrilla Portolés Diego Noel Català Esther Oliver Trilles Gema Torres Zaragozà Inma Mateu Mateu Irma Povedano Salvador Iván Fabregat Andrés Javier Costa Peña Juan José Forés Mezquita Judit Escrig Pitarch Mª Amparo Tellols Rafels Mª Carmen Cebrián Navarro Mª Carmen Llorens Escrig Mª Carmen Mena Molina María Obrero Catalán Neus Casanova Bellés Rosa Mª Mateu Climent Santiago Monforte Escriche Sheila Simao Vale Sonia Escuriola Badenes Sonia Triguero Ribes Verònica Juan Dols Vicent Rocher Leche
A l’abast
A l’abast
A l’abast La escuela al alcance de todos “Educar es darle sentido a la vida… aprender es llenarla de sentido” (Luis Adell Pla) Cuando vuelvo la mirada hacia atrás y analizo el transcurrir de los tiempos imagino la penumbra de mis antepasados que compartían los arduos trabajos colectivos para proliferar y sacar adelante el seno familiar; obedecía a una estructura familiar que en la mayoría de los casos imposibilitaba e incluso impedía que los más pequeños acudieran a la escuela. El porcentaje de analfabetización superaba extremos insospechables en el seno de las familias ubicadas en zonas rurales. En estos momentos, me inspira en la memoria el recuerdo de mi abuela Rosa, que mensualmente tenia que firmar su pensión y lo hacia mojando su dedo pulgar sobre un tampón de tinta de color azul oscuro para dejar impresa, en el recuadro de un papel amarillento, su huella dactilar. Las antiguas escuelas permanecen como un lugar destacado en la memoria A l’abast
colectiva. En ellas se fraguó nuestra cultura. Hoy en día, continúan su funcionamiento a través de los llamados CRA –Colegio Rural Agrupado- y siguen manteniendo una entidad propia con respecto a los colegios urbanos. La escuela no ha de ser la única instancia que debe trabajar para conseguir el objetivo de convivencia intercultural; también deben colaborar las familias, los medios de comunicación, las administraciones públicas,…Pero también es cierto que la escuela es un lugar privilegiado para intentar educar en el respeto y la convivencia pacífica, no solo para el futuro, para cuando nuestros/ as alumnos/as sean ciudadanos y ciudadanas adultos/as, sino también para el presente, para que sean capaces de convivir de forma pacífica dentro del recinto escolar. En todo caso, la escuela puede difundir este espíritu de paz entre las familias y las instituciones con el reto de conseguir un mayor compromiso de todos. Mediante la técnica de la investigación el CRA-Trescaire lleva año tras año elaborando y produciendo una serie de material bibliográfico: libros,
A l’abast revistas, catálogos, monográficos, material audiovisual, que refleja las características primarias de su hábitat rural y la eclosión de sus propias escuelas. Las escuelas de Vilanova d’Alcolea, Benlloch, la Pobla Tornesa y la Torre d’en Domenéc concretan un proyecto educativo de centro que es el eje vertebrador y la referencia básica que afecta a toda la comunidad escolar. Su proceso de elaboración lleva implícito una toma de decisiones mediante consenso, de manera que sea asumido por dicha comunidad.
Desde la activación en nuestra Comunidad del Programa de Educación Compensatoria, se han sucedido múltiples actuaciones con el objetivo de generar una adaptación de normas a la realidad educativa de colectivos marginados por razones de tipo social y/o cultural, que nos permiten avanzar en la superación de las desigualdades. Todo proyecto educativo compensador, en lo que a diseño curricular se refiere, ha de considerar la adecuación del mismo contexto socioeconómico y cultural, así como a las características específicas de sus alumnos. Cuando el lector revise el contenido de este libro podrá darse cuenta de los mecanismos establecidos
desde el ámbito educativo para lograr el acercamiento de las familias a la institución escolar fomentando el trabajo de asesoramiento y de apoyo en el medio familiar, actividades de convivencia, actividades informativas y de orientación, fomento de la participación y desarrollo de actividades formativas (escuela de padres, grupos de discusión, etc.). “A l’abast” es un proyecto que abarca y fomenta los objetivos más directos de la educación compensatoria: 1.-Promueve la igualdad de oportunidades en educación, prestando atención preferente a aquellos sectores desfavorecidos, mediante la articulación de medidas que hagan efectiva la compensación de las desigualdades de partida. 2.-Facilita la incorporación e integración social y educativa de todo el alumnado, contrarrestando los procesos de exclusión social y cultural, desarrollando actitudes de comunicación y de respeto mutuo entre todos los alumnos independientemente de su origen cultural, lingüístico y étnico. 3.-Potencia los aspectos de enriquecimiento que aportan las diferentes culturas, desarrollando aquellos relacionados con el mantenimiento y difusión de la lengua y cultura propia de los A l’abast
A l’abast grupos minoritarios. 4.-Fomenta la participación de los diferentes sectores de la comunidad educativa y del resto de los estamentos sociales, para hacer efectivo el acceso a la educación y a la sociedad en igualdad de oportunidades y para facilitar la incorporación de las familias provenientes de otras culturas o con otras dificultades de integración social. 5.-Impulsa la coordinación y la colaboración con otras administraciones, instituciones, asociaciones y organizaciones sin ánimo de lucro para la convergencia y desarrollo de las acciones de compensación social dirigidas a los colectivos en situación de desventaja. El feed-back que genera la aportación y recogida de toda la información, el procesamiento de ésta en la escuela, su clasificación, ordenación y dignificación de la misma, ha facilitado al alumnado un binomio cultural escuelapueblo, pueblo-escuela. Gracias a vuestro proyecto y al esfuerzo de alumnos/as, profesores/as, padres, madres y familiares, vuestras escuelas han llegado a todos. La escuela, especialmente a finales de siglo pasado y en las comunidades más avanzadas, A l’abast
ha dejado de ser el espacio privilegiado y único para aprender y enseñar. Su importancia relativa en la transmisión del saber ha comenzado a mermar en forma significativa al perder el monopolio del conocimiento. Este cambio de roles es positivo porque la escuela del futuro, desligada de muchas imposiciones curriculares, gracias a un mejor empleo de las nuevas tecnologías digitales a distancia para impartir conocimientos, será cada vez más importante en el proceso de socialización de los niños y adolescentes. Se convertirá en un ámbito de encuentro más creativo y abierto al mundo. Su mayor privilegio será, precisamente, el de poder reunir a algunos para comunicarse con muchos. Por Luis Adell Pla Inspector de Educación.
A l’abast A l’abast: competències i col·laboració
Durant més de 400 anys pedagogs i psicòlegs han estat dient que només es pot aprendre de la pròpia activitat i, sistemàticament, li han restat importància a l’aprenentatge observacional. Per a refutar açò només cal pensar on estaríem avui dia si no ens hagueren ensenyat quines arrels són comestibles i quines verinoses, i on es troben. Crec que està clar que no únicament s’aprén per assaig-error, el mostrar, la imitació, són excel·lents formes també d’aprenentatge. Com aprén a parlar el xiquet? Per assaig-error com afirmava Skinner? Exercitar el llenguatge és fonamental, però sense el model del llenguatge humà, un xiquet no aprendrà mai a parlar. Mostrar acompleix un paper fonamental en totes aquelles matèries en què es tracta d’adquirir habilitats. Les últimes tendències psicologitzants van fer que es desestimara l’aprenentatge per imitació. Aquesta forma feia massa “olor” a dependència respecte als adults, a normes imposades i per tant a irracionalitat i endarreriment. Sortosament, a les darreries dels
anys 60 Albert Bandura va eixir en defensa de l’aprenentage per observació arribant a considerar que mostrar i imitar són una segona forma bàsica de l’ensenyament. Quan un xiquet pregunta a sa mare com podria llevar un xiclet que se li ha pegat al jersei, sa mare diu: “espera un moment que ara t’ho ensenyaré”. Després mostra com s’ha de fer i el xiquet ho aprén, a partir de l’observació. Un exemple aclaparador de tot açò el podem trobar en aquest llibre. Tot un món d’experiències mostrades i observades, que han entrat a les nostres aules i que han marcat l’aprenentage dels nostres alumnes. Experiències vicàries que ja formen part de les competències de l’alumnat. Vaja! sí!, he nomenat eixa nova (?) paraula: competències. Nova paraula que ens preocupa als docents, que s’ha incorporat plenament al camp semàntic del món de l’educació i que podem trobar tota una legió de definicions sobre ella. Al CRA no ens ha de preocupar ja que nosaltres, sense saber-ho, tots estos anys que hem estat treballant ensems en projectes, ja l’havíem incorporada al nostre A l’abast
A l’abast currículum. La veritat és que no ens hem de sorprendre gens, en el món educatiu ja n’hi ha molt de descobert, i passa que certes postures retornen cíclicament amb denominacions diferents, amb un ànim de semblar novedoses. Una qüestió fonamental: ensenyar competències, efectivament ha de ser quelcom que ens ha d’il·lusionar, d’ara endavant, als professionals de l’educació, però, personalment, crec que la primera de les competències que hem d’aprendre és la de la col·laboració, i aquesta no és una cosa que es pot manar des de dalt. Els equips directius o l’administració educativa poden vore’s temptats per aconseguir urgentment centres amb una cultura cooperativa o de col·laboració i tractar de convertir la cooperació en una tasca afegida d’obligat acompliment per part del professorat. L’autèntica cultura de la col·laboració, tanmateix, no pot imposar-se, ja que decretar la seua obligatorietat condueix a pràctiques col·laboratives desajustades, concretament a la col·legialitat artificial i a la balcanització del centre. Fent ús d’un símil botànic, podem dir que la col·laboració és una planta silvestre que creix allí on troba condicions favorables, però que s’adapta malament a la vida en captivitat, de manera que no A l’abast
aconseguirem que es reproduïsca a un vivàrium. Si volem mantenir-la i promourela al seu medi natural, haurem de facilitar-li les condicions adients perquè puga desenvolupar-se. L’alternativa és que centre i professors disposen de condicions, mitjans i recursos per desenrotllar una col·laboració autèntica i que siguen, a més, capaços de prendre els acords necessaris per aconseguir un treball veritablement col·laboratiu. Sensa eixa necessària col·laboració…quines competències podríem alliçonar? Vicent Rocher Leche Director del CRA EL Trescaire.
A l’abast Ajuntament de la Pobla Tornesa Ajuntament de la Pobla Tornesa CRA el Trescaire
10
L’aportació al llarg dels darrers anys dels responsables del CRA el Trescaire i de tota la seua comunitat educativa a la recuperació del patrimoni i a aprendre dels valors dels nostres pobles ha estat importantíssima. La concreció d’alló que diem té sempre un testimoni escrit al finalitzar el curs escolar en un llibre i en una revista. És d’agraïr l’esforç que els mestres del CRA fan per la participació de la comunitat educativa en el projecte educatiu del centre i per tant en totes les seues activitats. Però també és important que aprofitem aquest espai per parlar de futur, per abordar problemàtiques que la pròpia evolució del CRA el Trescaire en els darrers anys fa que ens tinguem que plantejar: • L’increment dels escolars • La població immigrant • La mobilitat any a any dels mestres • La implicació de la comunitat educativa, sobretot dels pares • Els continguts de l’escola • Les necessitats
d’infraestructures dels nostres col·legis. • L’evolució sociològica dels nostres pobles Per tant crèiem que és el moment d’aprofundir en el gran treball fet fins aquí, però també el reflexionar d’una manera oberta sobre el futur del CRA el Trescaire. I des d’aquí a més de felicitar a la comunitat escolar del CRA el Trescaire, per aquestes publicacions, els animem a aprofundir en la recerca de la identitat dels nostres municipis. Carlos Selma Miguel Alcalde Ajuntament de la Pobla Tornesa 27 de maig de 2008.
A l’abast
A l’abast Ajuntament de Benlloch Molt a prop nostre, al nostre abast, existeix tot un món que s’ha anat coent generació rere generació, discretament, com aquelles coses que se saben de sempre i per això moltes vegades oblidem. Si em permeteu, és com l’amor dels pares, el sabem de lluny, de sempre, i per això, malauradament moltes vegades el menysvalorem, no li prestem l’atenció que mereix. En ocasions fins i tot ens oblidem de considerar-lo una de les coses més boniques, més fermes i més lleials que tenim la sort de posseir. A prop nostre, com deia, s’ha anat construint un món de solucions pràctiques que han fet la vida més fàcil dels nostres. I tot amb els elements que la natura ha posat al nostre abast. La saviesa, el saber acumulat a la nostra casa, ha tingut la virtut de combinar materials inservibles, en desús o neutres en potents remeis contra els mals de l’ànima i del cos i ens han proveït d’un munt de necessitats d’aquests. En un món on com més va més recorrem a solucions que venen de fona i que es basen en la síntesi de productes exògens amb gran consum d’energia en A l’abast
producció i transport tenim una immensa sort de comptar encara amb eixos sabers populars, que no són de ningú i són a l’hora de tots. És una obligació nostra recuperar aquest patrimoni de tots, el saber associat a eixes coses que tenim a prop, sobretot si l’objectiu és viure en un món millor, més sostenible i més amable. Però he de reconèixer que conservar i recuperar aquest saber representa un esforç majúscul. Gràcies per tant als nostres xiquets i mestres perquè el seu esforç servirà per a que tots i totes puguem construir un món millor sobre una base sòlida. La base de la cultura popular, la dels treballadors i la de la gent senzilla, que amb la cultura de la ciència, de segur que ens depararà un futur més racional i just. Juan José Edo Gil Alcalde de Benlloch.
11
A l’abast Ajuntament de la Vilanova d’Alcolea
12
Voldria començar aquest pròleg, com a representant de l’Ajuntament de Vilanova d’Alcolea, fent una menció especial a l’Aulari de Vilanova d’Alcolea, i per extensió al CRA El Trescaire. Menció, recolzada en tots els esforços i projectes que ha portat a terme des de l’any de la seua creació. Ja han passat uns quants anys des dels inicis, allà per l’any 1999, que fou el primer any de funcionament com a escoles agrupades. L’Aulariel i el cos docent que el conformen tenen un difícil repte que superar, cada any: treballar amb tot allò comú del nostre poble i respectar les singularitats que hi existeixen. És a dir, copsar uns objectius comuns i preservar el funcionament i sensibilitat de la nostra escola i de l’educació dels nostres fills. Des dels primers anys, quant va començar a caminar, el CRA ha abanderat una sèrie de projectes educatius singulars, únics i amb un valor docent i didàctic únic. Es tracta d’una sèrie de treballs, on entre els objectius aconseguits trobem la integració social valorant la integració de les cultures nouvingudes, la recuperació del patrimoni local, ja siga el material
com el immaterial. Així trobem els projectes ja executats i amb resultats palpables, com són: “Recuperant el passat” (2000), “La dolça gastronomia” (2001), “100 contes, llegendes i anècdotes” (2002), “Hola, esta és la nostra escola” (2005), i l’any passat amb el projecte de “Contes contats... i treballats” (2006). Treballs que han segut reconeguts amb mencions i premis educatius, a nivell autonòmic i nacional (premis per innovació educativa, Premi per TV educativa, finalistes del Premi Acció Magistral,...), fent ressò d’eixa qualitat educativa i innovadora que atresora la nostra escola i el seu equip docent. Per a aquest any 2008, el projecte educatiu que porten a terme, es tracta d’un treball anomenat “A l’abast”. Es tracta d’una investigació sobre com es poden resoldre els xicotets inconvenients, problemes diaris, domèstics, que la gent que viu al nostre poble. Segurament que el producte final avivarà la nostra curiositat a través de l’experiència directa, ja que l’assistència i col·laboració directa de veïns i veïnes que han pasta a ser actors i autors d’estes experiències, a més de la participació de tot l’alumnat i professorat de tot el A l’abast
A l’abast CRA i especialment de l’Aulari de Vilanova d’Alcolea. I com es clara la intenció d’aquesta institució que presidisc en col·laborar en tots aquells projectes que afavoreixen al desenvolupament de la cultura local i la preservació de tot el patrimoni que posseeix Vilanova d’Alcolea, creiem convenient col·laborar i recolzar aquest nou projecte en que s’ha embarcat l’Aulari de Vilanova d’Alcolea i per extensió el CRA El Trescaire. I a títol personal, m’agradaria felicitar públicament a tot l’equip docent que conforma el CRA i animar-los a continuar en la mateixa línia que venen seguint des de fa tants anys, ja que no sols es beneficien els nens de l’escola, sinó tots els veïns i veïnes de Vilanova d’Alcolea i el territori en el que convivim. Gràcies. Pedro Bort Vidal Alcalde de Vilanova d’Alcolea.
A l’abast
13
A l’abast Ajuntament de Torre d’en Doménec
14
Estimats amics: Un any més els responsables de CRA El Trescaire i tota la seua comunitat educativa: alumnes, mares, pares, i mestres han fet un gran esforç per a sorprendre’ns amb la realització del projecte “A l’abast” i la publicació de les seves experiències pedagògiques en aquest llibre. De segur que la seua informació serà d’utilitat i despertarà interès per a molta gent. El retrobar les receptes dels nostres avantpassats per a fer el sabó, o per a fer saltar una taca entre d’altres curiositats serveix per donar-nos compte que sempre no s’ha viscut igual, que abans la gent no tenia els recursos que nosaltres tenim ara, però amb creativitat i enginy sempre hi trobaven la solució, i a més a més tot es reciclava i no feien tantes deixalles com nosaltres. Eren més respectuosos amb el medi natural. Des d’aquí voldria mostrar el meu agraïment a tota la gent que han participat, tant de la Torre com dels altres pobles, aportant amb il·lusió les seves experiències al projecte pedagògic que s’ha anat desenvolupant al llarg d’aquest curs. Això ha estat molt important
per als xiquets i xiquetes, perquè han vist que allò que ells feien a l’escola era valorat pel poble. Que allò que feien era important. Estic convençuda que aquesta manera d’entendre l’escola, aquesta manera de fer escola, crea en els nostres fills una sensibilitat envers el món cultural i una valoració del procés d’aprenentatge que ben segur els servirà per a formar-se com a persones lliures i responsables. Per últim, aprofito per a felicitar als responsables del CRA El Trescaire i tota la seua comunitat educativa pel treball que estan fent i animarlos que continuen en la mateixa tasca. Amparo Bort Ferrando Alcaldessa de Torre d’en Doménec.
A l’abast
A l’abast AMPA de la Pobla Tornesa A L’ABAST, la definició seria: Abast: “Distància a la qual hom pot arribar a tocar o a heure una cosa.” A l’abast de En situació de poderho abastar. A l’abast de la mà Des de temps ancestrals els nostres avantpassats han utilitzat les eines que tenien a l’abast i que la natura i el propi entorn els oferia, per a resoldre els diferens obstacles que es trobaven en la vida quotidiana (dolors de cap, febra, polilles a la roba, mala olor, etc.. ) Mitjançant l’experimentació van aprendre a utilitzar aquestes ferramentes per a elaborar remeis, trucs, receptes casolanes etc. per a què la vida fora una mica més fácil. Aquestes experiències han perdurat en el temps gràcies al “boca a boca” que s’ha anat produïnt de generació en generació de pares a fills, com si foren “secrets de família” L’objectiu del treball realitzat ha sigut intentar recollir totes aquestes vivències que són a la memòria de la gent del nostre poble i contribuir en el “boca a boca” que, com hem citat abans, és el medi perquè no es perden estos recursos. A l’abast
Aquest projecte s’ha pogut portar a termini gràcies a la col·laboració de tants pares, mares, avis, àvies, amics, amigues, i molts altres que s’han oferit a compartir la seua sabiduria i experiència amb nosaltres. I també a tot l’equip de mestres que han coordinat i organitzat el recull de tota la informació. D’alguna forma estem contribuïnt a que la nostra història no s’oblide mai. encara que, per a aconseguirho només hem de continuar transmitint. GRÀCIES A TOTS PER AQUEST GRAN TREBALL AMPA La Balaguera La Pobla Tornesa.
15
A l’abast AMPA de Benlloch GRÀCIES... UN ANY MÉS. Des de l’ AMPA de Benlloch donem les gràcies a tota la comunitat educativa, pares, mares, mestres, alumnes i veïns per haver col·laborat en el projecte “A l’abast” dut a terme durant aquest curs 2007-2008 pel CRA EL TRESCAIRE.
16
A l’abast ha estat un projecte enriquidor perquè ens ha permès recuperar i recopilar les savieses populars del nostre poble i d’altres cultures. Ha significat tenir a l’abast un ventall de recursos que fins i tot alguns ens poden ser útils en el dia a dia.
Gràcies a aquests projectes que permeten apropar el poble a l’escola els xiquets i xiquetes aprenen a valorar el seu entorn, la seua cultura i la seua identitat. Es aquesta participació en el procés d’ensenyamentaprenentatge la que ens omple de satisfacció i d’orgull. AMPA de Benlloch.
Empastres curatius, productes de neteja ecològics, propietats curatives de les herbes del nostre entorn.., i molts més remeis casolans que ha transmès tota la gent que ha visitat l’escola.
A l’abast
A l’abast AMPA de Vilanova d’Alcolea Com podem limpiar el cristal de la xemeneia?... M’ensenyes a fer-me un gorro amb llana?... L’AMPA de Vilanova un any més, vol agrair de tot cor a tota la comunitat educativa (mestres, pares, avis, veïns del poble...) la seva desinteressada col·laboració en la gran tarea de l’educació dels xiquets de la nostra escola. El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix la intel·ligència com la capacitat per a entendre, compendre i resoldre problemes. Aquest projecte de L’ABAST contribueix a desenvolupar la intel·ligència dels nostres xiquets, aprenent a resoldre situacions que els surgeixen en la seva vida diaria aprofitant les coses que tenen al seu abast. Per un altra banda, el projecte d’enguany ha permés una relació de les persones grans del poble amb l’escola la cual cosa fa que els més joves aprenguen a tenir un respecte pels demés i comprenguen que totes les persones del seu voltant siga quina siga la seua edat, tenen A l’abast
moltes coses bones que ensenyarlos. Per últim, com no, agraïr a tots els xiquets del CRA Trescaire pel seu interés i la seua il·lusió i el seu treball en l’elaboració d’aquest llibre, doncs ells són el nostre futur. AMPA de Vilanova. 17
A l’abast AMPA de la Torre d’en Doménec
18
Un any més els pares i mares dels xiquets de l’escola de la Torre d’Endomenech hem tingut l’ocasió de col.laborar en el projecte educatiu dels nostres fills.
Les persones major han recordat històries antigues i els xiquets ha pogut coneixer de primera mà moltes experiencies per a ells inimaginables.
La participació activa per part dels pares , familiars i gent del poble fa que’l projecte “a l’abast” resulte emocinant tant per als nostres fills com per a tots nosaltres.
Pares i Mares de la Torre d’en Doménec.
Volem donar les gràcies a la gent que ha col.laborat en la realització del projecte “A l’abast”; als que han participat de forma activa en l’escola i a aquelles persones que ens han deixat algun endret per poder realitzar les activitat i fer les fotografies.
A l’abast
tancar les ferides conservar les pomes escalfar-se al camp goma d’enganxar curar la gastritis curar l’afonia
La Pobla Tornesa el xumet nines de llana ambientador natural donar lluentor a la plata treure una ratlla de retolador de la roba gola irritada llavis ressecs donar lluentor als mobles traure una taca de cera crema per a les mans baixar la febre curar les luxacions ...
A l’abast
tanca cons pome esca camp goma d’eng curar curar el xum nines ambi natur dona la pla treure de re 19
La Po bla
Mª Asunción Portolés Zaragozá
Tancar les ferides Nom Mª Asunción Portolés Zaragozá Edat 44 anys Origen La Pobla Tornesa
Si aneu pel terme segur que trobeu la planta de la lletera. Antigament, quan la gent anava al camp a replegar la collita i es feia alguna ferida, la “ lletera” era un primer auxili molt eficaç.
20
El líquid d’aquesta planta sembla llet. Per eixa raó s’anomena “PLANTA LLETERA”. La llet d’aquestes plantes ajuda a tancar les ferides. Posem el líquid damunt la ferida i s’asseca més prompte. Antigament es feien emplastres (cataplasmes). Com a curiositat, Mª Asunción o Soni com nosaltres la coneixem, ens va dir que, fa anys, els animals servien per treballar la terra i ajudar la gent. Per això, se’ls cuidava moltíssim. No només feiem les cataplasmes per a les persones sinó també per a curar els animals.
A l’abast
Mª Asunción Portolés Zaragozá
La Po bla
21
A l’abast
La Po bla
Mª Asunción Portolés Zaragozá
Conservar les pomes
22
Antigament no hi havia neveres ni congeladors. Per conservar el menjar, la gent buscava recursos com el que seguidament anem a contar. Sabeu com guardaven les pomes? Agafaven caixes velles de fusta i posaven palla dins, al fons. Ficaven les pomes damunt la palla, separades, com si foren ous perquè no se tocaren entre elles. Després es tornava a ficar més palla damunt i es posaven més pomes. Tancaven la caixa i la guardaven dins d’un armari fins que les necessitaven. Un consell
era col·locar les pomes roges dalt de tot perquè son més delicades que les altres i es podrien abans. Gràcies a aquest remei hem conegut com es conservaven fresques les fruites que podien podrir-se. Per a comprovar com es conservava la fruita, vam guardar durant dues setmanes unes poques pomes i plàtans dins d’una caixa de palla i d’altres fora.
A l’abast
Mª Asunción Portolés Zaragozá
La Po bla
23
A l’abast
La Po bla
Mª Asunción Portolés Zaragozá
24
A l’abast
La Po bla
Mª Asunción Portolés Zaragozá
Per escalfar-se al camp Quan anaven a treballar al camp, en hivern i de bon matí, com feia molt de fred feien una foguera, buscaven pedres d’una grandària mitjana, boniques i arrodonides, les posaven dins d’una cassola amb aigua i les calfaven al foc. Treballaven un ratet i quan no es notaven les mans agafaven les pedres, les tenien una estoneta a les mans, se les posaven dins de la butxaca i quan les pedres es refredaven les deixaven una altra vegada dins de la cassola per
A l’abast
tornar a calfar-se. Així passaven el matí o el dia. Quan acabava la jornada, les deixaven damunt la cendra fins al dia següent.
25
La Po bla
Mª Asunción Portolés Zaragozá
Goma d’enganxar Quan Soni era menuda i anava a l’escola també realitzaven treballs on utilitzaven goma d’enganxar. Com en aquells temps les coses no eren com ara, eren els mateixos xiquets i xiquetes els que la feien seguint uns passos molts senzills. Agafes un recipient amb aigua, si
pot ser calenta, li afegeixes farina i, a continuació, ho barreges tot. Si la barreja es queda molt aigualida li poses una mica més de farina. “Si vols una goma d’enganxar divertida, afegeix-li safrà i quedarà molt bonica”
26
A l’abast
La Po bla
Esteban Barreda Martí
Curar la gastritis Nom Esteban Barreda Martí Edat 40 anys Origen La Pobla Tornesa Esteban patia molt sovint de l’estòmac. Un dia un amic xinés li va dir que si menjava Aloe Vera el malestar desapareixeria. Des d’aquell dia ha trobat milloria. Què cal fer? Primer, la planta d’Aloe Vera cal que tinga almenys 3 anys perquè les seues propietats medicinals siguen òptimes. Després tallem una fulla que és on es troba la substància gelatinosa de la planta que serveix per a curar. Pelem la fulla, agafem el de dins i ens ho mengem. D’aquesta
A l’abast
visita
hem
aprés
que té un nom científic: ALOE BARABADENSIS MILLER; que són originàries de l’Arxipèlag del Cap Verd al Continent Africà. Hi ha 275 espècies de les quals només es comercialitzen tres o quatre, ara bé, l’ALOE VERA és la més extesa. El seu nom vol dir ”aloe verdadero” doncs, és la que posseeix major quantitat de propietats medicinals, a més, té propietats antiinflamatòries, cicatritzants o curatives d’irritacions de la pell. També s’utilitza per a combatre malalties com: l’artritis, úlceres d’estòmac, diabetis, hipertensió...
27
La Po bla
Esteban Barreda Martí
28
A l’abast
La Po bla
Cristina Tena Berruezo
Curar l’afonia Nom Cristina Tena Berruezo Edat 39 anys Origen La Pobla Tornesa Cristina, de menuda, era una xiqueta molt xarradora i es quedava afònica moltes vegades. Sa mare li feia un empastre, se’l posava a la gola i al dia següent ja estava curada. Com es prepara l’empastre? Agafem una paella amb oli i torrem llesquetes de pa. Després agafem un morter i piquem el pa. Afegim vinagre i ho barregem tot. En un mocador de cotó (si pot ser), enrotllem la barreja i ho col·loquem a la gola tota la nit. Quan més carregat de vinagre i més calenta
A l’abast
estiga la barreja, més efectiu és el remei.
29
La Po bla
Cristina Tena Berruezo
30
A l’abast
La Po bla
Teresa Castellet Tomás
El xumet Nom Teresa Castellet Tomás Edat 72 anys Origen La Pobla Tornesa Fa uns quants anys enrere no hi havia tantes coses com ara. Entre eixes coses, els nadons, i els xiquets menuts no tenien xumets per calmar-se, dormir-se... Aleshores, les mares agafaven un
tros de tela de cotó, ficaven una molla de pa o sucre i el lligaven amb un fil donant-li la forma que nosaltres diem “ monyiqueta”. I d’aquesta manera es feien els xumets perquè els nostres xiquets estigueren tranquil.lets.
31
A l’abast
La Po bla
Teresa Castellet Tomás
Nines de llana Abans els xiquets i xiquetes no tenien nines que tingueren braços i cames com les d’ara, així que havien de confeccionar-les. Una joguina com un ninot o nina la feien de la següent manera: Agafaven un tros de cartró rectangular i el posaven en vertical fent un tall al mig de les dues bases. Amb llana, anaven embolicant el rectangle de dalt al baix fins que tenien prou per fer el ninot. A continuació anaven lligant: • Primer la part de dalt i tallaven
la de baix i treien del cartró. • Després el cap, i separaven els fils de llana per fer els braços. • Finalment també lligaven per la cintura i treien les cames. • D’aquesta forma els xiquets i les xiquetes podien jugar a ninots i nines amb un material tan senzill com és la llana i un tros de cartró. Després del laboriós procés, fixeu-vos en els ninos, no els falta detall.
32
A l’abast
Teresa Castellet Tomás
La Po bla
33
A l’abast
La Po bla
Teresa Castellet Tomás
34
A l’abast
La Po bla
Verónica Quiroga Salt
Ambientador natural Nom Verónica Quiroga Salt Edat 35 anys Origen La Pobla Tornesa Vero ens va explicar diferents tipus de remeis alternatius per evitar la utilització de productes químics en moltes de les coses que usem en el dia a dia, per a que la nostra casa faça bona olor, per netejar anells d’argent, etc Agafem herbes aromàtiques o flors (romer, herba sana, roses...) i les sequem posant-les entre paper de periòdic o tovalloles. Una vegada estiguen seques les fiquem dins d’un saquet de tela o d’un recipient obert. D’aquesta
A l’abast
manera podrem gaudir de l’aroma d’aquestes flors. Si banyem els pètals o les herbes amb essències aromàtiques allargarem la durada de l’olor
35
La Po bla
Verónica Quiroga Salt
Donar lluentor a la plata Amb un raspall de les dents i dentífric freguem aquells objectes de plata que amb el pas del temps hagen perdut la lluentor. Després
rentem els objectes amb aigua i els assequem per recuperar el color de la plata.
36
A l’abast
La Po bla
Verónica Quiroga Salt
Traure una ratlla de retolador de la roba Quan hi haja una ratlla de retolador en una peça de roba, una manera senzilla de traure-la és escórrer
una llima a sobre. A continuació, cal fregar bé fins que desaparega.
37
A l’abast
La Po bla
Verónica Quiroga Salt
Altres remeis... a l’abast Traure la cola d’enganxar de la roba Posem en un cotó en pèl, alcohol de curar rebaixat amb un poc d’aigua i freguem la zona afectada fins que hi desaparega. Producte de neteja natural El vinagre és un bon desinfectant i deixa el sòl ben lluent.
38
Alcohol de cremar L’alcohol és un producte eficaç per netejar la pantalla del televisor que tanta pols agafa degut a
Coca-cola Aquest líquid és un bon remei per desembussar les clavegueres i per traure les taques de rovell de la roba.
l’electricitat electrostàtica. Quan mulles el cotó-en-pèl amb alcohol, la pantalla dura més temps neta. Arrugues a la roba Després de netejar la roba a la rentadora, en teles delicades com el lli, una bona manera de traure les arrugues és posant la peça de roba ben plegada dintre d’una bossa de plàstic i ficar-la tota una nit sencera al congelador. Al dia següent traiem la roba de la bossa perquè es descongele i les arrugues hauran desaparegut.
Alcohol de curar És una bona solució si hem de traure una taca de cola d’enganxar de la roba. Cal rebaixar-lo amb un poc d’aigua i fregar damunt de la taca amb un cotó-en-pèl. A l’abast
La Po bla
Verónica Quiroga Salt
Olor de pintura Per traure l’olor d’una habitació acabada de pintar, agafem un recipient amb aigua i amb ceba a trossos. La ceba absorveix l’olor de la pintura en poc de temps.
“Caca” d’ocells Per traure-la de la roba o de damunt d’un cotxe, per exemple, cal fregar-ho amb vinagre per facilitar la posterior neteja.
39
Xicle a la roba Quan s’apega un xicle a la roba, cal ficar glaç damunt i facilitarem la neteja. Netejar fotos antigues Amb un poc d’alcohol de cremar i un cotó-en-pèl, es frega suament per damunt de la foto i es queda molt lluenta.
A l’abast
La Po bla
Esther Oliver Trilles
El món de les abelles Nom Esther Oliver Trilles Edat 40 anys Origen Borriol En la visita d’Esther hem aprés moltíssimes coses de les abelles. Les abelles són uns insectes que porten a les potes el pol.len de les flors.
40
En un principi les abelles feien els ruscs aprofitant els troncs dels arbres, després l’home els va fer de suro i, en l’actualitat, són de fusta. Ens va dir que una vegada es va fer un rusc de vidre per veure com treballaven les abelles però el van embrutar de mel i encara és un misteri... Les abelles viuen formant eixams. Als eixams hi ha unes 50000 abelles. Dins de l’eixam trobem: L’ABELLA REINA: es fecundada per l’abellot i s’encarrega de posar milers d’ous que diposita un a un en les cel.les. Només hi ha una i viu tres o quatre anys. L’ABELLOT: és el mascle. La seua tasca és fecundar a la reina. Viu entre tres i quatre mesos i una vegada ha fecundat a la reina ja no és útil i mor. LES OBRERES: són les més A l’abast
Esther Oliver Trilles
La Po bla
treballadores i les mes xicotetes. Hi ha de dos tipus: aquelles que ixen fora per a recollir el pol·len i el nèctar de les flors i aquelles que es queden dins per a fer la cera i la mel. L’apicultor L’ofici d’apicultor és molt antic. L’apicultor és la persona que té cura de les abelles i dels ruscs. Recull la mel a final de la primavera, acció que s’anomena “tallar”. Cal tenir en compte que la picada d’abella pot ser perillosa, per aquesta raó és necessari portar una careta, granota, guants i un esventador (aparell que tira fum per marejar les abelles).
A l’abast
41
La Po bla
Esther Oliver Trilles
Gola irritada, tos Per curar aquets tipus de malalties farem un xarop utilitzant llima, mel i aigua. Escalfem aigua i la posem en un got, tallem una llima i li traiem el suc que afegirem al got d’aigua junt a dues culleretes de mel. Ho remenem tot i ens ho bevem. Es pot fer també amb aigua freda
però és més efectiu amb aigua calenta. Hi ha diferents tipus de mel segons la flor d’on agafen el nèctar: mel de romer, de taronger... qualsevol d’elles ens servirà.
42
Llavis Ressecs Quan fa fred i vent, a tots ens ha passat alguna vegada que els llavis se’ns han ressecat una mica. Per tindre’ls suaus agafem un poquet de mel amb un dit i la passem pels llavis. Ja veureu !!!
A l’abast
Esther Oliver Trilles
La Po bla
Donar lluentor als mobles Què cal fer? Necessitem cera natural i aiguarràs. Escalfem la cera al bany maria per derretir-la sense cremar-la. Afegim aiguarràs i remenem. La barreja ha de quedar líquida i la deixarem gelar. Quan necessitem donar lluentor a qualsevol moble, li posarem una quantitat d’aquesta crema, ho deixarem reposar un ratet i després amb un drap de cotó o llana ho fregarem. 43
Per traure una taca de cera Necessitem paper d’estrassa i una planxa. Per traure una taca de cera d’unes estovalles, posarem el paper damunt de la taca i el planxarem sense vapor, així evitarem que l’oli de la cera quede impregnat en la tela. La cera passa al paper d’estrassa i la taca desapareix.
A l’abast
La Po bla
Esther Oliver Trilles
Crema per a les mans Bollim un nap i el pelem. A continuació, agafem cera verge i la fonem al bany maria. Després ho barregem tot fins que aconseguim una crema que ens deixarà les mans ben suaus.
Altres utilitats de la cera
44
•
• •
•
Els fusters, fonen la cera per ficar-li tinys de diferents colors i així poder utilitzar-la segons el tipus de moble. Per tapar els forats, sobre tot dels mobles antics i vells, produïts per la “corca”. Quan s’enganxa una cremallera, agafem un ciri i amb la cera la freguem. La cremallera puja i baixa sense cap dificultat. Quan volem clavar un clau a una fusta, el freguem amb una mica de cera i el clau entra fàcilment. Després, perquè no es veja el clau a la fusta es posa un poquet de cera damunt. A l’abast
La Po bla
Esther Oliver Trilles
Literatura popular Esther va concloure la seua exposició facilitant-nos unes endevinalles i unes dites per a l’alumnat de la Pobla. A vore si les coneixeu???
Dites i refranys • • •
Quan l’abella se’n va d’hora al forat,pluja aviat. Gener florit, abellar ric. A picada d’abella, cera d’orella.
A l’abast
Endevinalles Vole com un ocell xucle com un vampir pique com un mosquit i si ho faig he de morir. Què és? Un convent molt tancadet sense torres ni campanes amb moltes monges a dins fent endolcir flors galanes. Què és?
45
La Po bla
Felicitas Roig Ibáñez i Lucía Trilles Meseguer
Baixar la febre i la inflamació Nom Felicitas Roig Ibáñez Lucía Trilles Meseguer Edat 97 i 39 anys respect. Origen La Pobla
46
Felicitas va vindre a l’escola a contar-nos tantes coses... Amb el seus 97 anys podeu imaginar el que sap i haurà fet durant tant de temps, I a més, entre els alumnes de l’escola hi ha tres dels seus besnéts, Sergio, Alba i Rubén. Antigament no hi havia xarops per a baixar la febre. El que feien era el següent: en primer lloc, fregien una
ceba trossejada amb oli d’oliva (és imprescindible que siga oli d’oliva). Cal fregir-ho a foc lent i amb la paella tapada. Una vegada ja està fregida, es fica damunt d’una tela de gasa o de cotó. Esperem que es refrede un poquet i quan ja està tèbia la posem damunt del pit. La ceba ha d’estar en contacte amb la pell i açò s’ha de repetir durant 9 dies (1 novena). La febre haurà abaixat al segon o tercer dia.
A l’abast
Felicitas Roig Ibáñez i Lucía Trilles Meseguer
La Po bla
Aquesta mateixa ceba tèbia damunt d’una tela de gasa o de cotó ens servirà per a baixar les inflamacions de les articulacions. Posem la ceba en contacte amb el genoll i la gasa damunt, cobrint-la, ho embenem i ho deixem així tota la nit. L’endemà s’ha de traure tot i cal repetir el procés durant una altra novena.
47
A l’abast
La Po bla
Felicitas Roig Ibáñez i Lucía Trilles Meseguer
Curar les luxacions Quan algú té alguna luxació muscular o a les articulacions, primer fem una barreja d’aigua amb sal amb la qual anem fregant suaument la part afectada mentre es col·loca el múscul o l’os al seu lloc.
48
Quan ja l’hem col·locat preparem el següent emplastre. Agafem la clara d’un ou i el pugem a punt de neu. En un morter piquem encens i si no en tenim agafem les boletes seques del xiprer i les piquem ben picades. Preparem una gasa, damunt d’aquesta escampem cotó en pèl banyat amb alcohol i damunt fiquem la clara d’ou pujada. Després escampem per damunt l’encens o les boletes de xiprer ja picades i passades per un colador. Aquest emplastre es fica damunt de la zona afectada i s’embolica amb una bena. La clara d’ou s’endureix com si fora un guix. Fins que aquesta no es trenca per ella mateixa no s’ha de traure. Quan es trenca vol dir que ja s’ha curat.
A l’abast
Felicitas Roig Ibáñez i Lucía Trilles Meseguer
La Po bla
49
A l’abast
La Po bla
Dana Florentina Gheorghe
Curar la bronquitis Nom Dana Florentina Gheorghe Edat 32 anys Origen Romania Dana en el seu país era infermera, i per això ens ha contat tantes coses de remeis naturals i ancestrals de la seua terra.. No es que ella ho fera a l’hospital on treballava, però son coses que les avies romaneses feien quan algú necessitava qualsevol remei medicinal. Als pobles de Romania hi havia només un metge per a molts
pobles i no sempre podia acudir a ajudar quan se’l necessitava, i per això les avies feien de “metgesses”. S’agafa una fulla de col i es calenta en una paella, sense oli ni res, es fa volta i volta i quan s’ha calfat
50
A l’abast
La Po bla
Dana Florentina Gheorghe
es fica damunt del pit , afegint-ne damunt un drap per a mantenir-ho calent. Es calfa un bon grapat de sal grossa en una paella, es fica damunt d’un drap i aquest es va plegant per fer un empastre i poder-ho ficar damunt del pit fins que es gela la sal. ˘ ˘ La MAMALIGA és un dels menjars tradicionals de Romania, a molts llocs es menjava en lloc del pa, perquè no hi havia diners per a comprar-ne. Però a més a més es utilitza com a remei natural per a la bronquitis, quan embolicada en un mocador es fica també damunt del pit.
A l’abast
˘ ˘ Recepta de la mamaliga: es bull un litre d’aigua en un olla, i al començar a bullir, s’afegeix primer sal i després farina de blat de moro molt poc a poc, mentre regirem per a que no es fagen grums. Quan comença a collar es deixa cinc o deu minuts més al foc i s’apaga. Ja està feta la màmàliga.
51
La Po bla
Dana Florentina Gheorghe
Curar l’amigdalitis Es pela una pataca, es talla de rodanxes i es fica al voltant del coll per la part de davant i es nuga amb un drap o mocador.
52
Baixar la febre Les avies banyaven els calcetins del xiquet/a que tenia febre en
vinagre i li els ficaven als peus fent així que baixara la febre.
A l’abast
La Po bla
Dana Florentina Gheorghe
Curar les otitis Es calfa oli vegetal en una cullera directament damunt del foc, es prova que estiga calentet, però sense cremar, i s’avoca a l’orella que fa mal. Es tapa amb un troset de cotó en pèl i es deixa tota la nit. Es pela una dent d’all. S’agafa un troset molt finet de cotó en pèl i amb ell s’embolica la dent d’all i la fiquem dins de l’orella, sense enfonsar-la . Les avies deien que xuplava el dolor i desapareixia. 53
Baixar la inflamació d’un esquinç Es pica una fulla de col amb la maça d’un morter, però sense trencar-la per complet. Es fica
A l’abast
damunt del esquinç i s’embolica amb una vena.
La Po bla
Dana Florentina Gheorghe
Reblanir la tos seca Es pica amb un morter un ceba ben picada, es passa per un colador per traure el suc i es pren. Això
ajuda a “coure “ la tos i reblanirla.
54
A l’abast
traure un xicle assecar comfer s conjunt Benlloch capes de le mal de qu netejar m rebaixar per a evitar la caig cabe per a cura treure taques refredar la begud repel·lent perqu pugen damunt picadura d baixar latens treure un xicle de la roba assecar roses com fer sabó? conjuntivitis capes de les ungles mal de queixals
netejar metalls rebaixar de sal per a evitar la caiguda i enfortir el cabell. per a curar l’anèmia. treure taques de bolígraf refredar la beguda ràpidament repel·lent perquè els gats no pugen damunt les plantes picadura d’abella baixar la tensió arterial ...
A l’abast
55
Be nllo ch
Estefania Moliner Bellés
Treure un xiclet de la roba Nom Estefania Moliner Bellés Edat 35 anys Origen Benlloch Si se us ha pegat un xiclet a la roba no us amoineu, busqueu el flit de les mosques i abans de posar-ho a la rentadora ho ruixeu bé. Com per art de màgia en treureu-ho el xiclet haurà desaparegut.
56
A l’abast
Be nllo ch
Estefania Moliner Bellés
Assecar roses Us han regalat un ram de roses i us agradaria conservar-les molt de temps.Ruixeu-les amb laca del cabell i pengeu-les cap per avall
en una habitació fosca. En tres o quatre setmanes s’hauran assecat i tindreu un ram ben bonic.
57
Per a calmar la tos A la nit totes les malalties són molestes, sobretot la tos, que en gitar-nos sembla que s’intensifica.
A l’abast
Hi ha un remei ben senzill: posar una ceba partida damunt la tauleta de nit.
Be nllo ch
Fabiola Bort García i Cristina Puig Marzá
Com fer sabó? Noms Fabiola Bort García Cristina Puig Marzá Edat 35 i 40 anys respectiv. Origen Benlloch
58
Tots sabem el contaminant que arriba a ser l’oli de fregir per a l’aigua si el tirem per l’aigüera de la pica. Podem aprendre a ser més respectuosos amb el medi ambient perquè encara és ara, que al nostre poble hi ha gent que guarda l’oli gastat i el recicla fent sabó. A l’escola han vingut la mare de Laia i Arnau i la mare de Quino i Blai que en saben fer a ensenyarnos com es fa el sabó.
Fabiola ens va explicar els ingredients que necessitàvem i el procés: Ingredients: • 1quilo de pedra grega • 6 litres d’oli (ja utilitzat) • 3 litres d’aigua • 1 quilo de sosa càustica Es posa en un recipient al foc la pedra grega i 2 litres d’oli, es calenta fins que la pedra es desfà i seguidament es deixa refredar.
A l’abast
Be nllo ch
Fabiola Bort García i Cristina Puig Marzá
En un altre recipient es posen 2 litres d’aigua i la sosa càustica, aquesta barreja genera calor. Aquesta mescla també es deixa refredar. A continuació aquestes dues barreges es posen en una safata i s’afegeixen 4 litres d’oli i 1 litre d’aigua. Es remena fins que la mescla espessa i la pasta s’aboca en una caixa de fusta, de plàstic dur.., folrat amb plàstic, quan s’asseque es talla formant pastilles. El sabó que ha quedat és de color marró.
Es barreja la sosa amb l’aigua i s’afegeix l’oli. La mescla es remena fins que espessa. A continuació es col·loca en un recipient recobert amb plàstic i en secar-se es talla formant pastilles. Aquest sabó és de color blanc. Cal dir que és un remei per llavar molt ecològic. Quan va estar fet el sabó Cristina i Fabiola ens van repartir una pastilla per a cada alumne. Mireu quin sabó vam fer!
Cristina en sabia fer d’una altra manera: Ingredients: • 1quilo de sosa càustica • 6 litres d’oli gastat • 6 litres d’aigua
A l’abast
59
Be nllo ch
Inmaculada Bellés Agut
Rebaixar de sal Nom Inmaculada Bellés Agut Edat 40 anys Origen Benlloch Inma quasi sempre ha viscut a Benlloch, però els seus pares i iaios vivien a un mas i van haver d’espavilar-se per trobar remeis amb materials que tenien al seu abast. Ella ha aprés alguns dels remeis que utilitzaven els seus avantpassats i els explica a continuació.
60
Si fem brou i li posem massa sal, la solució és pelar una patata i ficarla dins l’olla. La patata absorbirà l’excés de sal i el brou estarà al seu punt.
A l’abast
Be nllo ch
Inmaculada Bellés Agut
Conjuntivitis Per llevar les molèsties de la conjuntivitis, es fa una infusió de camamilla. Quan està tèbia, es mulla un cotó-en-pèl i es refrega
suaument per damunt de les parpelles, unes quantes vegades.
61
Capes de les ungles De vegades se’ns fan diferents capes a les ungles i això no ens agrada. Aleshores posarem els dits dins d’un potet amb oli d’oliva.
A l’abast
Ho farem durant deu minuts diaris i al llarg de 15 dies. Aconseguirem tenir les ungles més boniques.
Be nllo ch
Inmaculada Bellés Agut
Mal de queixals De tant en tant els queixals ens fan mal, però sempre podem anar al camí de l’ermita i agafar tres boletes de xiprer. Les posarem dins d’una bosseta o a la butxaca i ens les col·locarem a la part contrària del queixal que ens fa mal. Les portarem damunt tant de dia com de nit; fins que se’n vaja el dolor.
Netejar els metalls 62
Es frega l’objecte de metall que volem netejar amb bicarbonat i unes gotetes d’aigua. Ara també podem netejar els metalls deixant l’objecte en remull amb refresc de cola durant dotze hores.
Altres curiositats Els espinacs s’han de plantar el dia 2 de novembre perquè no espiguen.
Si planteu bledes el dia 3 de maig, no espigaran en tot l’any.
A l’abast
Ivanka Koskova Parusheva
Be nllo ch
Evitar la caiguda i enfortir el cabell Nom Ivanka Koskova Parusheva Edat 36 anys Origen Bulgària Ivanka és procedent de Bulgària i va vindre a l’escola a ensenyar-nos alguns remeis casolans del seu país. Ens va oferir tot un seguit de consells que a sa casa els resulten molt efectius: S’agafen ortigues i es posen a bullir amb aigua durant mitja hora, després es colen. Es llava el cap i es renta amb aquest líquid. Com a resultat tindrem un cabell molt més fort i brillant!
Curar l’anèmia S’agafen fulles d’ortigues i es bullen durant mitja hora, es colen, es barregen amb oli d’oliva, sal i suc de llima. Es menja com una amanida molt saborosa! Es renten fulles d´ortigues, es posen al palmell de la mà amb un poc de sal, es refrega i es menja amb pa.
A l’abast
63
Be nllo ch
Ivanka Koskova Parusheva
Curar l’ansietat i l’insomni S’agafen flors de camamilla, es posen al foc amb aigua i es deixen bullir uns minuts.
Es pren com una infusió. Serveix també per a xiquets menuts.
Per a baixar la tensió 64
Es menja una dent d’all trossejada i barrejada amb iogurt natural.
A l’abast
Ivanka Koskova Parusheva
Be nllo ch
Curar la gastritis S’engoleix sense mastegar la carn dels caragols menuts. Un caragol diari durant dues setmanes. Es parteix una creïlla, se’n trau un poc de polpa amb un ganivet i s’emplena amb sucre. Es deixa reposar tota la nit i en dejú es menja tot el farcit durant dues o tres setmanes.
65
A l’abast
Be nllo ch
José Nebot Rambla
Plantes i remeis Nom José Nebot Rambla Edat 68 anys Origen Benlloch
66
José Nebot és un expert en el coneixement de les plantes. És conegut per tothom pel “ Molina“ perquè d’ençà que va veure la pel·lícula “ Pescador de coplas” va començar a cantar les cançons d’Antonio Molina. Al set anys se’n va anar de pastor pel Tossal de Saragossa (Serra d’en Galceran). Al mas dels Bustals vivia una velleta que el feia anar pel camp a buscar-li plantes i ella li va transmetre tota la seua saviesa sobre el poder curatiu d’aquestes. José ens va oferir tot un seguit de remeis casolans, per això ens va portar unes quantes plantes que es fan servir per les seues propietats curatives: Sàlvia Borda: cura els refredats i s’han de prendre tres infusions diàries després dels menjars, durant nou dies. Sàlvia Vera: com la sàlvia borda també s’utilitza per a la cura dels refredats i a més a més per a baixar la tensió. Es prenen dues infusions durant nou dies, una en dejú i una altra després de dinar. Remola: s’utiliza per a una bona A l’abast
Be nllo ch
José Nebot Rambla
circulació de la sang. Es prenen tres infusions durant nou dies després dels menjars. Brassera: es fa servir per a baixar el sucre en sang. Es pren una infusió durant nou dies. Currifeu: serveix per a treure les nafres (llaguetes) de la boca. Es bull l’herba amb aigua i després es fan gàrgares. Romer femella: serveix per a purificar la sang. L’hem de recollir abans de la seua floració i la prendrem durant nou dies, tres infusions després de cada menjar. Romer mascle: també s’utilitza per a purificar la sang, però també és útil per a fer bé la digestió. Estepa: cura la diarrea. Es pren amb sucre de canya fins que et cures.
de prendre en dies impars (1, 3, 5...) Timó: antiinflamatori, baixa la tensió i és antibiòtic. Recomanable prendre-la en dosis menudes, ja que ens podria produir mal d’estòmac. Camamilla: es fa servir com antidepressiu ja que ens puja l’ànim si estem baixos de moral o disgustats, per una altra banda és molt bona per a: el mal de fetge, els refredats, els ronyons i la vesícula. Lliçó: si vols una amanida molt saborosa afegeix un poquet de lliçó i gaudiràs. Espinal blanc: recomanable per reduir les possibilitats de sofrir un infart de cor i de cervell, així com la tensió sanguínia. L’hem de replegar en lluna minvant i s’ha d’assecar a l’ombra. La podem prendre tot l’any.
Rabo de gat: és bo per a tot. S`ha Crespinell: s’utilitza per a les
A l’abast
67
Be nllo ch
José Nebot Rambla
ferides picant-la (amb un morter) i fincant-la damunt amb un apòsit. També es pot barrejar amb pedra grega i amb una cullerada de llet. Es posa damunt de la part del cos endolorida per alleujar-la. Cardet: es fa servir d’antiinflamatori a nivell muscular (cops, torcedures de turmell...). Primer li llevem les fulles i trossegem el tronquet, tot i
seguit ho piquem amb el morter, i la pasteta aconseguida s’utilitzarà de crema. Col: anticancerígena, reforça les defenses. Per al dolor de panxa també serveix, només t’has de posar una fulla de col al lloc on et faça mal.
68
A l’abast
Be nllo ch
Marta Nebot Radiu
Treure taques de bolígraf Nom Marta Nebot Radiu Edat 39 anys Origen Benlloch Marta, la mare de Sergi i Elena, va arribar a l’escola carregada de pes i de remeis casolans. Amb una camisa vella que va ratllar de bolígraf ens va explicar que a l’abast tenim el remei per treure taques de bolígraf. Va posar la camisa a remull amb llet i com havíem d’esperar-nos a que la llet actuara, Marta va decidir explicarnos com refredar la beguda ràpidament. En un poal va ficar glaçons, aigua i sal i ho va remenar tot junt, a continuació va afegir la beguda i com que també havíem d’esperar uns minuts a què es refredara la
A l’abast
69
beguda, Marta va aprofitar i en la doble espera ens va relatar com va trobar un repel·lent perquè els gats no pugen damunt les plantes.
Be nllo ch
Marta Nebot Radiu
A la plaça de l’església, al jardí, vivia una falguera que jo cultivava amb molta cura. Tot anava bé fins que un dia em vaig adonar que creixia bé per les vores però pel mig alguna cosa li passava, les fulles estaven totes xafades i malaltisses, aviat vaig descobrir que”Cuqui”, el gat del veïnat, s’havia acostumat a fer la migdiada damunt la pobra planta. Vaig provar de tot, però ni cas! ell feia la seua i tots els dies a dormir a la planta, us dic de veritat que estava avorrida!
70
Sortosament un bon dia em van explicar un remei infal·lible, em van dir que la pell dels cítrics, taronja, llima, mandarines.., no agradava gens als gats i això vaig fer, pelar una llima i posar-li les pells a la planta i aquesta vegada la solució va funcionar, el gat no va tornar!
A l’abast
Be nllo ch
Marta Nebot Radiu
Bé, tornem-hi al primer remei! Estavem intrigats per saber si la llet podia netejar el bolígraf i en treure la camisa del recipient i fregar-la un
poc, tots i totes vam veure com la taca de bolígraf havia desaparegut. Semblava un truc de màgia!
Després de l’espera la beguda ja està refredada perquè la sal ha actuat com un anticongelant i ha fet que els glaçons es descongelen ràpidament, d’aquesta manera el
fred passa amb més rapidesa al líquid que es vol refredar. Tots hem tastat el suc i hem pogut comprovar aquest bon remei casolà.
A l’abast
71
Be nllo ch
Matilde Bellés Agut
Remeis casolans Nom Matilde Bellés Agut Edat 37 anys Origen Benlloch Mati, en arribar a l’escola ens va dir que estava molt nerviosa, mai havia parlat davant de tanta gent, la veritat és que no es notava. Tots vam gaudir escoltant-la. Ens va explicar tres remeis casolans que li havien arribat per tradició oral, dels seus avis, pares ...
72
Son pare és llaurador i li digué que quan al camp li picava una abella, es posava damunt la picadura fang, que feia amb aigua i terra. També va explicar un remei per a baixar la tensió arterial. Consisteix en bullir fulles d’olivera amb aigua, després colar-ho i beure cada dia un got d’aquest líquid.
Si esteu constipats, teniu tos o mal de gola en un recipient poseu una cullerada de mel, el suc d’una llima i un litre d’aigua calenta. Remeneu fins que la mel es desfaça i ja tenim el xarop per a curar-nos. A l’abast
Be nllo ch
Matilde Bellés Agut
Mati, a més a més, sap molts trucs per a solucionar problemes quotidians, utilitzant materials que té al seu abast. Si teniu corcons a la fusta, pinteu la part afectada amb gasoil. Col·loqueu el moble, si es possible, dintre d’una bossa de plàstic durant una setmana.
73
Les plantes d’alfàbregues als balcons i a les finestres, eviten mosques i mosquits.
No tindreu formigues a les plantes si damunt de la terra poseu café mòlt o solatges de café.
Voleu conservar durant molt de temps un ram de flors? Agafeu una aspirina i poseu-la a l’aigua del gerro.
Perfumeu la roba i eviteu l’arna, posant fulles de llorer dintre de l’armari.
A l’abast
Be nllo ch
Matilde BellĂŠs Agut
74
A l’abast
Be nllo ch
Miguel Vilaró Domingo
Fabricar una lupa Nom Miguel Vilaró Domingo Edat 27 anys Origen Lleida
Podem fabricar una lupa casera amb un got d’aigua. És un experiment ben senzill que agradarà els més menuts, voreu com augmenta la grandària de les lletres.
75
Assecar aparells electrònics Si aneu a la platja i entreu a l’aigua amb les claus del cotxe a la butxaca no us amoineu, podeu eixugar-les
A l’abast
ràpidament posant-les dins d’un recipient ple d’arròs.
Be nllo ch
Miguel Vilaró Domingo
Allargar la vida d’una espelma Si useu espelmes quan se’n va la llum o per decorar l’ambient podreu fer-les durar més. Només caldrà
tirar un polsim de sal damunt la flama de tant en tant.
76
Llevar l’acidesa d’una taronja Si us molesta l’acidesa dels cítrics, com ara la taronja, podeu llevarla partint la taronja en rodantxes
i polvoritzant-la amb un poquet de sal. No notareu ni la sal ni l’acidesa.
A l’abast
Be nllo ch
Neus Casanova Bellés
Desinfectar l’ambient Nom Neus Casanova Bellés Edat 41 anys Origen Benlloch
Fa molts anys quan hi havia un malalt amb una enfermetat contagiosa com ara la tuberculosi, per desinfectar la cambra posaven unes brases en una llauna i tiraven sucre damunt d’elles. L’olor que desprenia en cremar-se el sucre perfumava tota la casa. A Romania també s’usava el sucre cremat a la llar per aromatitzar l’ambient.
77
L’aloe vera L’aloe vera és una planta amb propietats curatives, per als cremats no molt greus i per a ferides. També s’usa molt en els productes de cosmètica. A l’escola
A l’abast
els xiquets van poder comprovar com deixava la pell suau refregantse un trosset de la polpa d’aquesta planta.
Be nllo ch
Neus Casanova Bellés
Farina i aigua Quan érem menudes per entretenirnos en casa, feiem una cola molt barata. Només calia mesclar aigua
i farina i ja estava llest per pegar trossets de papers.
78
A l’abast
Be nllo ch
Neus Climent Sales
Com llevar els polls del cap Nom Neus Climent Sales Edat 33 anys Origen Culla Aquests remeis han passat d’una generació a una altra, és a dir, Neus els ha aprés de sa mare i segons ens va contar li han estat efectius, tant el de la crema casolana, com el de llevar els polls. Com llevar els polls del cap. Cansada de buscar productes i productes vaig anar a preguntar-li a ma mare: - Estic avorrida del polls, no sé com llevar-los . - Ma mare em va dir: - I per què no proves amb romaní? Jo no sabia què hem deia, m’ho va explicar tot i vaig seguir els seus consells. Temps després els polls van desaparèixer.
A l’abast
Per a portar a terme aquest remei casolà ens fa falta: • Romaní femella. • Botella amb polvoritzador. • Aigua. Neus ens va contar que hi ha dos tipus de romaní; el romaní femella (amb la flor morada) i el romaní mascle (amb la flor blanca). Per tant el que ens fa falta per aquest remei és el de la flor morada. Per a realitzar el remei es posa a bullir el romaní amb aigua, a continuació es deixa gelar i es fica en el polvoritzador. Finalment es polvoritza tot el cabell. L’aigua del romaní és un repel·lent dels polls, però no els elimina. Per tal d’eliminar-los s’han de seguir els passos recomanats pels especialistes.
79
Be nllo ch
Neus Climent Sales
Elaboració d’una crema suavitzant Per a la seua elaboració ens fa falta: • Dues cullerades de sucre. • Mig got d’oli d’oliva. Es barreja l’oli amb el sucre dins d’un recipient o got. Una vegada ben barrejat, ja es pot aplicar aquesta mescla a la part del cos que es vol suavitzar, es refrega amb les mans i després d’una estona es renta amb aigua.
El sucre, en raspar, lleva les cèl·lules mortes de la pell en forma d’un exfoliant i l’oli d’oliva la hidrata. Aquest remei és una bona manera de cuidar la nostra pell i a més molt barat. Doncs ja sabeu... a provar-ho tots!
80
A l’abast
Be nllo ch
Nube Sánchez Martínez
Netejar mobles Nom Nube Sánchez Martínez Edat 45 anys Origen Cartagena Nube té un caràcter obert i molt actiu. Sempre que participa en les activitats del poble ho fa des del respecte i la sensibilitat que té per la natura. És per això que ens conta com podem netejar la casa utilitzant productes naturals que no contaminen el medi ambient. Es poden utilitzar productes com oli de llinosa, cera d’abella natural,
oli de coco o d’oliva. Primer es lleva la pols al moble. A continuació es mulla un drap amb un dels productes que hem dit abans i es va fregant tot el moble. Després s’eixuga amb un drap net. Si la cera està molt dura la podem reblanir escalfant-la. 81
Netejar el bany Es posa aigua a una safa i s’afegeix un raig de vinagre, un raig de rentavaixelles ecològic i es mescla tot. Amb aquesta mescla i un drap de cotó, ja es pot netejar el bany. Si el bany està molt brut, es pot netejar amb vinagre calent. A l’abast
Be nllo ch
Nube Sánchez Martínez
Netejar vidres La forma més senzilla és vaporitzar el vidre amb aigua i després assecar-lo amb una bola feta amb paper de periòdic. També es pot fer una mescla amb: • 1 litre d’aigua. • mig got d’alcohol • un raig de rentavaixelles ecològic. Es posa tot dins d’una botella d’esprai. Després es vaporitza el vidre i s’eixuga amb un drap de cotó. 82
Perfumar la casa Es pot ambientar la casa posant claus d’espècie clavats a una llima. Una altra forma de perfumar la casa és posant una brasa o un trosset de carbó encés, damunt d’algun recipient metàl·lic i posar damunt una rameta de romer, timó o de qualsevol planta aromàtica. L’avantatge és que a més de perfumar també fa fugir les mosques i els mosquits.
A l’abast
Mª Pilar Marco Herrera
Be nllo ch
Medicina natural Nom Mª Pilar Marco Herrera Edat 37 anys Origen Castelló
Pilar sempre ha tingut curiositat per la medicina natural i va acudir a l’escola a explicar-nos alguns dels remeis casolans als que ella acudeix per a prevenir o curar algunes d’aquelles malalties més habituals. Quan té el nas congestionat xafa quatre dents d’alls i les col·loca damunt d’un mocador. Dobla el mocador amb els alls dins i durant deu minuts respira l’olor que desprenen els alls. Si el problema és un dolor de queixal insuportable Pilar el que fa és cremar la punta d’un tap de suro, l’embolica amb un mocador i el posa a la butxaca del mateix costat del queixal que et fa mal. Hi ha molta gent que es mareja quan va en cotxe o en vaixell. Davant d’açò Pilar ens recomana posar una aspirina al melic i després tapar-la amb una tireta.
A l’abast
83
Be nllo ch
Mª Pilar Marco Herrera
Què farem, Pilar, per a llevar una raspa de peix clavada a la gola? Empleneu una tina amb aigua, si és estiu millor si posem uns glaçons de gel, fiquem els peus dins durant una estona i la raspa se soltarà. Si el que volem és baixar la febre, partirem una ceba a rodanxes i la posarem damunt d’un drap. Es col·loquen els peus damunt del drap durant quinze minuts. També pots posar-te directament el calcetí amb les rodanxes de ceba a la part de baix durant uns quinze mintus, fins que la febre desaparega.
84
I amb la ceba encara podem fer alguna cosa més: pelar-ne una, partir-la en quatre trossos i posarlos dins d’un plat davall del llit per a no tossir durant la nit. Per a curar els mussols a l’ull i boqueres s’ha de deixar una clau d’ull una nit a la serena i al dia següent es passa la clau per la zona afectada. I entre altres coses ... també ens va dir que es poden evitar els roncs posant una clau d’ull davall del coixí; que per a mantenir una bona vitalitat constant hem de menjar diàriament mig plàtan; i que es pot prevenir l’anèmia clavant cinc claus nous a una poma i deixantlos durant dotze hores, després només haurem de llevar els claus i menjar-nos la poma. A l’abast
MÂŞ Pilar Marco Herrera
Be nllo ch
85
A l’abast
Be nllo ch
Rosana Ibáñez Barreda
Llevar el singlot Nom Rosana Ibáñez Barreda Edat 37 anys Origen Benlloch Rosana, la mare de Pau, és un poc tímida però va fer un esforç i va vindre a explicar-nos com llevar el singlot. El singlot? us preguntareu alguns. Doncs sí, és el que coneixem tothom com “hipo”.
86
Com llevar el singlot. Per a aquest remei només ens fa falta aigua i un got. Rosana ens va explicar que per a llevar el singlot hem de beure a l’inrevés. Com que a l’inrevés? És un poc rar però amb la següent foto ho entendreu millor. Ja sabeu el que heu de fer quan us entre singlot. Això sí, aneu amb compte que no és tan fàcil com pareix això de beure a l’inrevés.
A l’abast
Salha Aomari, Ghizlane En Nouhi, Bouchra Sahibi, El Kebira Zahidi i Rachida Loubirat
Be nllo ch
Tatuar amb henna Nom Salha Aomari, Ghizlane En Nouhi, Bouchra Sahibi, El Kebira Zahidi i Rachida Loubirat Origen Marroc De segur que alguna vegada us heu preguntat com es realitzen el tatuatges tan decoratius que lluïssen, de vegades, les dones del Marroc. Els utilitzen principalment en festivitats religioses i per a les bodes. Aquests tatuatges els realitzen amb henna. La henna és un tint natural per a la pell i també s’utilitza per a acolorir el cabell. Henna és el nom àrab de l’arbust Lawsonia Inermis. Les fulles i el pecíol d’aquest arbust són secades, picades i filtrades. Per a explicar-nos-ho de forma pràctica s’han apropat a l’escola un grup de dones marroquines que viuen a Benlloch. En un recipient es posa pols de henna, es mescla amb aigua tèbia, es fa una pasta bastant espessa i es col·loca dintre d’una xeringa, que porta una agulla tallada per la meitat. Amb aquesta barreja es decoren mans, dits, braços ... Es deixa assecar i al cap d’una hora aproximadament es retira, quedant un tatuatge de color ataronjat, que A l’abast
té una duració d’uns deu dies. Sabieu que els cabells de la mòmia de Ramsés II ja estaven tenyits amb Henna?
87
Be nllo ch
Mª Teresa Sales Gil
Curar la diarrea Nom Mª Teresa Sales Gil Edat 32 anys Origen Benlloch
88
Tere és carnissera i a la seua carnisseria es diuen i es conten un fum de coses ja que és un lloc de reunió, sobretot per a les dones del poble. Ella no perd punt i mentre fica un quilo de llonganisses i un altre de botifarres pren nota d’allò que diuen les seues clientes. A continuació teniu alguns remeis casolans molt senzills que Tere recorda haver sentit. En un got es fica aigua, una cullerada de sucre i una de farina, es remou bé i es beu.
A l’abast
Mª Teresa Sales Gil
Be nllo ch
Mal de panxa Es piquen un grapat de fulles d’alfals en un morter, s’afegeix un raig de llet condensada i dos culleradetes de farina a continuació es remena i la pasta obtinguda s’escampa damunt una gassa. La gassa amb la pasta es fica a la panxa i es lliga amb un mocador a mode de cataplasma.
89
Torcedura Es trosseja un cardet i es pica al morter, es fica damunt de la gassa i a mode de cataplasma s’embena el peu per la zona inflamada, es manté embenat fins que es desinflama.
A l’abast
Be nllo ch
Teresa Gil Casanova
Xarop per a la tos Nom Teresa Gil Casanova Edat 71 anys Origen Benlloch
90
Qui no ho provaria tot aquella nit on no pares de tossir i res et pot calmar! Que si una ceba partida al costat del llit, que si caramels de fumador, que si llima amb mel,... Quantes nits sense dormir perquè el xiquet/a no pot parar de tossir. Bé, doncs avui la tia Teresa, ha vingut a explicar-nos com alleujar aquesta tos tan fastigosa. Prengueu nota! Ingredients: • • • • •
9 figues seques. 9 ametlles. Llima. Mel. 2 gots d’aigua.
Dins l’olla es fica l’aigua, a continuació es fiquen les 9 figues seques amb un tallet, 9 ametlles amb closques i galls i tres o quatre trossets de llima. Aquesta mescla es fa bullir i seguidament la passem pel colador. Una vegada tenim el xarop al got ben calentet, li fiquem 1 o 2 cullerades de mel i ja tenim un remei molt natural per a la tos i amb productes del terme. A l’abast
Vasilica Dragoi i Mariana Florea
Be nllo ch
Decorar ous de Pasqua Nom Vasilica Dragoi Mariana Florea Edat 25 i 34 anys respect. Origen Romania Viki i Mariana ens han ensenyat el costum que tenen a Romania de decorar els ous de Pasqua amb tint natural, tan natural que li donen el color amb les fulles de la ceba. Ingredients: • ous • fulles de plantes • pells de ceba • calces fines • vinagre • fil Es posen les pells exteriors de la ceba a bullir amb aigua. Mentre, es fiquen fulletes de plantes damunt de l’ou i s’embolica amb un trosset de calça ben estirada i lligada amb un fil. Quan ja bull s’afegeix un raig de vinagre, per a mantindre més el color, i es posen els ous dins durant 10 minuts, que és el temps que tarda un ou en estar bullit. Quan es lleva la calça, es veu que l’ou ha agafat el tint de la ceba i que sota les fulles s’ha quedat sense tintar, marcant així la seua silueta. Per treure-li més llustre, es pot untar amb oli. A l’abast
91
92
A l’abast
trenca-o l’ou neteja vi fcalça Vilanova d’Alcolea informà la capa la “cope olis aromatit fer codo matar pugó crema p crema l’aloe ve la me l’engan trenca-olives l’ou neteja vidres fer calça informàtica la caparra
la “coperta” olis aromatitzats fer codonyat matar el pugó crema per al cremat l’aloe vera la mel l’enganxó tallar julivert plantes aromàtiques
A l’abast
93
Vila no va
Manel Josep Casbas Ebrí
Trenca-Olives Nom Manel Josep Casbas Ebrí Edat 60 anys Origen Vilanova d´Alcolea
94
Abans la gent trencava les olives amb una pedra. El senyor Manel Cabedo, de la Vall d’Alba, es va inventar un aparell que les trenca sense esforç i molt ràpid. En 20 minuts pot trencar-ne fins omplir un poal. La trenca-olives no trenca els pinyols, el suc que trau en trencar les olives és prou àcid i no esquitxa a qui l’usa. Aquest aparell està al mercat a un preu de 25 euros, però si ets hàbil i manyós te’n pots fer un amb fustes.
A l’abast
Manel Josep Casbas EbrĂ
Vila no va
95
A l’abast
Vila no va
Cinta Guimerà Bou
L’ou Nom Cinta Guimerà Bou Edat 37 anys Origen Vilanova d’Alcolea Què podem fer per netejar un ou si se’ns esclafa a terra? De primer apartem els trossos de closca de l’ou. Després tirem prou sal a sobre del rovell i la clara de l’ou. Esperem 4 o 5 minuts per tal que la sal absorvisca l’ou. Passat este temps ja podem replegar-ho amb replegador i granera. Al terra no quedarà cap taca ni res. 96
A l’abast
Cinta Guimerà Bou
Vila no va
97
A l’abast
Vila no va
Rosa Isabel Gual Andreu
Neteja vidres Nom Rosa Isabel Gual Andreu Edat 38 anys Origen Vall d’Alba
98
Hem aprés con netejar els vidres d’una xemeneia que estiguen bruts del fum i del greix procedent, per exemple, d’una torrada de carn o xulles. Tot i això sense usar cap netejador de compra, només amb allò que tenim a l’abast. MATERIAL: Espart, aigua, cendra, safa i draps secs. PROCEDIMENT: 1. Ens posem uns guants per no embrutar-nos. 2. Mullem l’espart a l’aigua, l’escorrim, el refreguem bé per la cendra.
3. Amb l’espart freguem amb força el vidre allà on tinga fum o greix enganxat. 4. A continuació, amb un drap humit i net el passem pel vidre. 5. Amb un drap sec, acabem d’assecar i eixugar el vidre, que ens ha quedat molt net.
A l’abast
Rosa Isabel Gual Andreu
Vila no va
99
A l’abast
Vila no va
Rosa Isabel Gual Andreu
100
A l’abast
Erundina Martínez Llorens i Piedad Prades Dols
Vila no va
Fer calça Noms Erundina Martínez Llorens Piedad Prades Dols Edat 59 i 63 anys respectivament Origen Vilanova d’Alcolea Mosquerola Abans, a l’escola brodaven i feien calça. Aquest és un exercici visomotor excel·lent, un treball de paciència del qual obtenim un producte: bufandes, gorros, etc... Erundina tenia una botiga on venia, entre d’altres coses, agulles i madeixes de llana. Com encara en tenia per allí, va ser tan amable de proporcionar-nos-les i debades. Començàrem a treballar fent els punts en una agulla. Després amb les dues. Vam haver de desfer molts punts abans d’aprendre bé. Ara ja sabem que, per exemple, deu voltes als quatre dits equivalen a 10 punts. A hores d’ara ja podem lluir 8 bufandes i 2 gorros de llana.
A l’abast
101
Vila no va
Erundina MartĂnez Llorens i Piedad Prades Dols
102
A l’abast
Nieves Saura Bort i Dolores Valls Mateu
Vila no va
Fer calça Noms Nieves Saura Bort Dolores Valls Mateu Edat 61 i 71 anys respectivament Origen Vilanova d’Alcolea
També van passar a ensenyar-nos a fer calça Nieves i Dolores, pel 2n Cicle. Van dur llana grossa i agulles grosses perquè puguerem aprendre els punts bàsics: el pla i el revés. Per alguns xiquets va ser molt senzill aprendre i vam teixir en quatre sessions el començament d’una bufanda. Dolores ens va ensenyar les seues habilitats en fer calça, toques, bufandes, peücs, etc. Aquesta és una faena difícil i s’ha de tindre molta constància per arribar a treballar tan bé com elles.
A l’abast
103
Vila no va
Nieves Saura Bort i Dolores Valls Mateu
104
A l’abast
Vila no va
Jorge Roig Martínez
Informàtica Nom Jorge Roig Martínez Edat 26 anys Origen Vilanova d’Alcolea L’ajuntament de Vilanova disposa d’una aula d’informàtica. Ha contractat totes les vesprades a un professor d’informàtica per a posar en marxa aquesta aula. Ha sigut un recurs molt bo per als alumnes del nostre centre, ja que a partir de les cinc, cada cicle passava una o dues voltes a la setmana a realitzar activitats en l’ordinador. Jorge, el profesor d’informàtica, es va posar en coordinació amb els mestres de Vilanova, per a
A l’abast
què els alumnes pogueren buscar informació en la xarxa sobre el què estaven donant en classe, o bé practicar exercicis de llengua i matemàtiques en l’ordinador, fins i tot els alumnes de 3r Cicle han aprés a realitzar Power Points. És un recurs que tenim al nostre abast i del que podem treure bon profit.
105
Vila no va
Mª Pascuala García Prades
La caparra Nom Mª Pascuala García Prades Edat 38 anys Origen Vilafranca
106
Com podem llevar una caparra ja enganxada en un animal o persona? La caparra és carnívora i menja sang. És de la familia dels aràcnids. Si ens pica, per la boca segrega toxines que poden produir picor, dolor i inclús febre. Una caparra la podem treure de moltes maneres: 1. Calfem unes pinces, apretem la caparra pel coll i ella ja es va soltant. 2. Podem tirar una goteta d´oli sobre la caparra. En no poder respirar, esta s’amolla.
3. En lloc d’oli també podem usar formol. En tot cas, sempre que puguem, és millor anar al consultori mèdic.
A l’abast
Mª Pascuala García Prades
Vila no va
107
A l’abast
Vila no va
María Braicu i Violeta Matus
La “coperta” Noms María Braicu Violeta Matus Edat 32 i 31 anys respectivament Origen Romania Una coperta és un objecte que serveix per a protegir, tapar o cobrir un seient, la TV, la taula, etc. Com es fa? De primer hem de construir un bastidor, un marc de fusta amb dos costats picats de claus a una distància similar.
108
Entre els claus anirem lligant un cordell de palomar. Tal i com podeu vore al dibuix/foto. Després agafarem llana i amb un passador l’anirem passant per damunt i per davall, alternativament, de cada tira del cordell, posant vàries files fins completar el bastidor sencer. Quan ja el tenim complet tallarem les puntes dels cordells contra els claus i... apa! Ja tenim la coperta!
A l’abast
MarĂa Braicu i Violeta Matus
Vila no va
109
A l’abast
Vila no va
Emelina Ángeles Villavicencio
Olis aromatitzats Nom Emelina Ángeles Villavicencio Edat 39 anys Origen Perú ALFÀBEGA
110
INGREDIENTS: Una tasseta d’alfàbega ( 25 gr ), una cullera de sal i ½ litre d’oli REALITZACIÓ: Es piquen les fulles d’alfàbega i se salen, les posem en un pot, afegim l’oli i removem. Tapem i guardem 20 dies abans d’utilitzar-lo en un lloc fresc i fosc. Després es filtra i es posa en una botella. UTILITZACIÓ: Per a amanides.
A l’abast
Vila no va
Pilar Saura Valls
Olis aromatitzats Nom Pilar Saura Valls Edat 39 anys Origen Vilanova d’Alcolea LLIMA INGREDIENTS: 2 llimes, ½ litre d’oli i una cullerada de sal. REALITZACIÓ: Després d’haver llavat 2 llimes, tallar-les a rodanxes, sense llevar la pell. Disposar les rodanxes sobre un plat i cobrirles de sal fina. Després d’uns deu minuts posar la llima salada en una gerra de vidre, afegir-li ½ litre d’oli d’oliva i tancar hermèticament; deixar macerar durant un mes.
A l’abast
Filtrar-ho i traspassar-ho a una botella, o bé, si es desitja més fort, es pot deixar en la gerra amb la llima. UTILITZACIÓ: Per a peix, mariscos i arrossos.
111
Vila no va
Carmen Martínez Bort
Olis aromatitzats Nom Carmen Martínez Bort Edat 70 anys Origen Vilanova d’Alcolea MENTA
112
INGREDIENTS: Una tasseta de fulles de menta, una cullerada de sal i ½ litre d’oli d’oliva. REALITZACIÓ: Es piquen les fulles de menta, afegim la sal i les posem dins del pot. Ficarem l’oli, ho barrejarem i taparem. Guardarem en un lloc fresc i fosc durant 20 dies abans d’utilitzar-lo. UTILITZACIÓ: Per a formatges i amanides.
A l’abast
Vila no va
Vicenta Capdevila Saura
Olis aromatitzats Nom Vicenta Capdevila Saura Edat 57 anys Origen Vilanova d’Alcolea TIMONET INGREDIENTS: 3 rames de timonet, 2 rames de romer, 2 fulles de llorer, 1 cullerada de pebre en gra, una cullerada de sal i ½ litre d’oli. REALITZACIÓ: Es netegen les rametes de timó i romer, es posen en un pot, s’afegeix l’oli. Posem la sal, el pebre en gra i les fulles de llorer. Tapem, guardem en un lloc fresc i fosc durant 20 dies. Després es filtra i es posa en una botella posant alguna rameta dins.
A l’abast
UTILITZACIÓ: Per a tot tipus de receptes de carn.
113
Vila no va
Vicenta Capdevila Saura
Decàleg de l’oli d’oliva 1. L’ oli d’oliva és natural, s’obté utilitzant només màquines. 2. L’oli d’oliva aporte vitamines: A,E,D. 3. És sa, saludable i de fàcil digestió. 4. Ve de la natura i no engreixe. 5. És més econòmic perquè es pot utilitzar més vegades. 6. Dóna bon sabor a les amanides i
als plats cuinats. 7. Pot arribar a altes temperatures, els aliments es cuinen millor. 8. És bo per al creixement dels ossos i desenvolupament del cervell i nervis. 9. És bo per al cor. 10. És bo per a la pell.
Remeis Populars
114
Per a abandonar l’hàbit de fumar Tots sabem que els nostres iaios van tindre sempre elementals i naturals mitjans per a tots i cada un dels problemes quotidians. Contra l’hàbit de fumar podem assenyalar l’antiga usança popular provada eficaçment per molta gent (i si no ens ajuda a deixar de fumar, ens beneficiarà -sens dubteen moltes altres coses, considerant l’element base...). Cada matí, en dejú, s’han de prendre 5 gotes d’Oli d’Oliva Verge Extra en una cullereta (preferiblement de plata, ja que ajudarà a no espatlar l’acidesa de l’Oli). Diuen que, a poc a poc, s’hauria d’anar eliminant els perillosos efectes addictius de la nicotina... Contra unflors Piquem una dent d’all junt amb un tros de cotó o gaseta. Untem la part afectada amb un poc d’Oli d’Oliva Verge i posem la gaseta anterior embolicada en una altra gasa. Deixarem fins que l’unflor es rebaixe. Contra l’acné Per a alliberar-se de l’acné, hem de llavar-nos la part afectada amb sabó casolà fet a base d’Oli d’Oliva Verge i sosa.
Contra el reuma Coure col en aigua, amb ceba, carlota (30 o 40 grams en conjunt) i el suc d’una llima. Afegir unes gotes d’Oli d’Oliva Verge i prendre una tassa cada hora. Contra el restrenyiment Fer un cataplasma a base d’espinacs crus ben picades amb Oli d’Oliva Verge aplicant-se sobre el ventre. Dóna bon resultat contra el restrenyiment i altres malalties de tipus digestiu. Contra el restrenyiment Mesclar i prendre una infusió de camamilla amb una cullerada sopera d’Oli d’Oliva Verge. Contra els càlculs o pedres de vesícula Per a les pedres de vesícula prendre’s tots els dies en dejú una cullerada d’Oli d’Oliva Verge amb llima. Contra els prunyons Aplicar directament Oli d’Oliva Verge sobre les zones afectades pels prunyons. Contra les cremades Per a alleujar el dolor de les cremades fregarse-les amb sabó casolà fet d’Oli d’Oliva Verge i sosa.
A l’abast
Carmen Bernat Rambla
Vila no va
Fer codonyat Nom Carmen Bernat Rambla Edat 65 anys Origen Vilanova d’Alcolea Molta gent encara es fa el codonyat a casa. Carmen ens ho va explicar: Primer collim els codonys entre setembre i octubre. Pelem els codonys i els bullim. Després els triturem. Afegim el mateix pes de sucre. Ara ho bullim tot durant 20 minuts. Al bullir hem d’afegir quatre dits d’aigua de la que hem gastat per bullir els codonys, d’eixa manera, el codonyat no es florirà.
A l’abast
115
Vila no va
Carmen Bernat Rambla
116
A l’abast
Vila no va
Carmen Bernat Rambla
Matar el pugó Carmen va portar una planta plena de pugó. Ens va demostrar ràpidament com podia matar el pugó sense utilitzar insecticides.
La solució era senzilla: va polvoritzar la planta amb una mescla d’aigua i sabó fet amb oli d’oliva. La proporció era de 30 g. de sabó per litre d’aigua.
117
A l’abast
Vila no va
Nuria Bort Barreda
Crema per al cremat Nom Nuria Bort Barreda Edat 40 anys Origen Vilanova d’Alcolea
118
Per si algun dia ens cremem i volem fer-nos alguna crema curativa, Núria va estar a l’escola i ens va explicar el següent: Primer posem ½ litre d’oli d’oliva a un cassó i el calfem. Quan l’oli bull fiquem mig nap, afegim tres rametes de romer, tres rametes de timonet i una quarta de cera verge. La cera es fon. Passats uns minuts colem tot el contingut del cassó i el posem dins de flascons de vidre. Una vegada es refreda, canvia de color i agafa la consistència de crema per aplicar.
A l’abast
Nuria Bort Barreda
Vila no va
119
A l’abast
Vila no va
Marta Casbas Martínez
L’aloe vera Nom Marta Casbas Martínez Edat 33 anys Origen Vilanova d’Alcolea
120
L’aloe vera és una planta originària de l’Índia però també la podem trobar a Europa i Àfrica. És una planta perenne, molt carnosa i les fulles poden arribar a medir més de 60 cm. La flor canvia de color groc a roig i passa pel taronja. L’aloe vera necessita bona temperatura i no vol molta aigua. Les fulles tenen propietats curatives a partir dels 3 anys. El gel d’aloe és hidratant, nutritiu, antisèptic i regenera la pell. Serveix per a curar ferides, picadures d’insectes, per a suavitzar la pell després de l’afaitat, de la depilació i si hem pres massa el sol. Per trasplantar l’aloe vera hem d’arrancar un fillol de la planta, en un test prepararem terra mesclada amb torba dins d’una maceta, posarem dins ben apretat l’aloe i esperarem tres setmanes per a regar-lo.
A l’abast
Marta Casbas MartĂnez
Vila no va
121
A l’abast
Vila no va
Ana Bort Safont
La mel: crema per suavitzar les mans Nom Ana Bort Safont Edat 39 anys Origen Vilanova d’Alcolea
122
Ingredients i elaboració: 3 Cullerades de farina de panís mòlta ben fina. 1 culleradeta de “maizena”. 2 cullerades de mel. Mesclar-ho tot i col·locar-ho a un recipient xicotet. Utilitzar-lo com si fóra sabó per a mans. Aclarar amb aigua freda. Suavitza, neteja i allisa les mans. Com si et féra un “peeling”.
A l’abast
Ana Bort Safont
Vila no va
123
A l’abast
Vila no va
Ana Bort Safont
L’enganxò De vegades u pot enganxar-se algun punt del jersei a un clau o riscla de porta o ves a saber on. Ana ens va dir com solucionar el problema. Passem un fil per l’agulla però doblat, és a dir, fent anella. Peguem una puntada pel costat de l’enganxó i deixem l’anella del fil per la part de fora, pel costat on està l’enganxó. Agarrem l’anella de l’enganxó, la passem per l’anell
del fil i és quan se’n va baix. “Algo aixina és”.
124
A l’abast
Vila no va
Ana Bort Safont
Tallar julivert De vegades u voldria tallar a trossets xicotets una herba condimentària i no sap molt bé com fer-ho, com esmicolar-la. Puix bé, Ana ens va ensenyar un truc, que tots tenim a l’abast, per a tallart el julivert i que ens quede bé. De primer agarrem un got i unes tisores llargues. Tallem les puntes que sobren del julivert. Posem l’herba doblegada dins d’un got de vidre normal, agarrem les tisores i introduïntles dins del got comencem a fer talls indiscriminadament. En breu estona podrem comprovar com l’herba s’ha reduït a trossets menudets que ja podrem usar per afegir al condiment que estiguem preparant. Ara ja podem decorar un plat i que ens quede ben bonic.
A l’abast
Què senzill...no? Ana ens va dir també que el julivert és bo per a quan la boca et fa olor. Aleshores te’n poses dues fulletes a la boca, les mastegues bé i després pots optar entre engolirte-les o tirar-les. Ara ja tens la boca perfumada.
125
Vila no va
Manolo Martínez Martínez
Plantes aromàtiques Nom Manolo Martínez Martínez Edat 54 anys Origen Vilanova d’Alcolea
126
Vam eixir de l’escola, acompanyats per Manolo, cap al camí de la font de Calaf per tal de buscar plantes aromàtiques. Només eixir a la carretera de Torreblanca ja ens vam trobar amb timonet, romer, coscoll, coscollina, citrons, rabo de gat, cua de cavall, clavells silvestres, camomilla borda, argelages, etc. Hi havia tanta varietat de plantes que fou impossible apuntar-les totes. Animalets? Fins i tot vam vore una caparra i una parella d’esparver cendrós. Vam replegar una mostreta de cada i, ja a l’escola, Manolo ens va explicar la seua utilitat i també la necessitat d’usar productes naturals per lluitar contra les plagues, com per exemple l’ús de les marietes per combatre el pugó. Manolo ens va parlar també de la influència de la Lluna en les plantes i animals. Aixina, si tallen l’olivera en Lluna
nova aquella serà més sensible a les plagues, inclús es pot corcar, etc.
A l’abast
Manolo Martínez Martínez
Vila no va
127
A l’abast
Vila no va
Manolo Martínez Martínez
128
A l’abast
trenca-o l’ou neteja vi fcalça Torre d’en Doménec informà la capa la “cope olis aromatit fer codo matar pugó crema p crema l’aloe ve la me l’engan fer la bugada llevar berrugues mal de gola sabó de casa
calfar les mans xiclet a la roba pell fina cremades de pell
129
A l’abast
La To rre
Lourdes Villalonga Albella
Fer la bugada Nom Lourdes Villalonga Albella Edat 79 anys Origen Torre d’en Doménec
130
Quan l’àvia de Jordi, Lourdes, ens va contar com es rentava la roba abans tots pensàvem que no era possible. Nosaltres només coneixem la “llavadora”. Per a què Lourdes ens explicara com es feia la bugada antigament vam tornar a anar a casa Eli, per donar un ambient antic i poder cafar l’aigua al foc del fumeral. Gràcies a Eli per la seua col·laboració en aquest projecte de l’escola. Lourdes va portar un llençol de llenç i vam vore com amb cendra i aigua calenta es llavava la roba de llenç. L’àvia de Jordi va ficar el llençol en un llibrell, damunt va ficar un mocador de roba i damunt la cendra del fumeral. L’aigua calenta la va tirar per
damunt de la cendra i xorrava per un forat del llibrell; l’aigua que queia per baix del llibrell també es guardava per rentar la roba de color.
A l’abast
Lourdes Villalonga Albella
La To rre
131
A l’abast
La To rre
Maria Ángeles Pastor Pastor
Llevar berrugues Nom Maria Ángeles Pastor Pastor Edat 37 anys Origen Torre d’en Doménec
132
Molts eren abans els trucs per llevar berrugues; Mari, mare de Carles, va vindre a l’escola a explicarnos com es feia a la Torre. Va portar una canya i va tallar un tros, després va portar una sargantana i la va posar dins la canya i va tapar els dos forats. Esta canya es ficava baix del coixí fins que les berrugues queien.
A l’abast
Maria Ă ngeles Pastor Pastor
La To rre
133
A l’abast
La To rre
Angelita Pastor Pastor
Per al mal de gola Nom Angelita Pastor Pastor Edat 70 anys Origen Torre d’en Doménec
134
Angelita, l’àvia de Carles, va vindre a contar-nos, com quan ella era xicoteta, es curava el mal de gola. Vam anar a casa Eli i ella ens va encendre el fumeral per poder calentar el segó. Primer, Angelita va posar en un paper greix de pollastre, a més a més vam calfar el segó i després amb l’ajuda de tots els xiquets vam ficar el segó dins d’una calça. Al final, l’àvia de Carles ens va ficar la calça al coll per a que tots ho poguerem vore. Angelita va explicar que abans no hi havia tantes medecines com ara i els xiquets es curaven amb remeis de casa.
A l’abast
Angelita Pastor Pastor
La To rre
135
A l’abast
La To rre
Celia Ferrando Pastor
Sabó de casa Nom Celia Ferrando Pastor Edat 68 anys Origen Torre d’en Doménec
136
Va vindre a l’escola Celia, tia de Carles per ensenyar-nos com es feia el sabó abans. En companyia de Celia van vindre, Mari, mare de Carles, i Lourdes, mare de Jordi. Mari i Lourdes van portar alguns utensilis per poder fer el sabó. Celia va començar mesclant l’aigua i la sosa en un llibrell, en l’altre llibrell va ficar l’oli, l’aigua i la farina. Quan la sosa i l’aigua s’han gelat es mescla i es regira tot durant una bona estona fins que es fa una pasta dura. Quan la pasta ja està dura, es fica en una caixa o motlle durant una nit.
A l’endemà, ho vam traure de la caixa i ho vam partir a trossos. Van eixir moltes pastilles de sabó que vam repartir entre els alumnes, els pares i tots els col.laboradors.
A l’abast
Celia Ferrando Pastor
La To rre
137
A l’abast
La To rre
Carmen Fabregat Barreda
Calfar les mans Nom Carmen Fabregat Barreda Edat 65 anys Origen Mas de Raberes (Vall d’Alba)
138
Carmen, l’àvia d’Iker i Mario va vindre a l’escola per ensenyar-nos com es calfaven les mans quan estaven a l’oliva i feia fred. Vam fer una xicoteta foguera al pati de l’escola i vam esperar a que es fera brasa. Carmen ens explicava que quan ella era menuda i anaven a plegar olives feien una foguera, calfaven pedres i després les pasaven d’unes mans a les altres; algunes vegades portaven les pedres dins la caldereta per mantindre l’escalfor, i la caldereta anava d’olivera en olivera segons anaven treballant. L’àvia d’Iker i Mario va ficar les brases dins d’una caldereta xicoteta i després damunt va ficar les pedres; pasada una estona va traure les pedres i les va passar per les mans de tots els xiquets; les pedres estaven calentes i podíem calfar-nos les mans.
A l’abast
Carmen Fabregat Barreda
La To rre
139
A l’abast
La To rre
Ana Molina Briz
Xiclet a la roba Nom Ana Molina Briz Edat 45 anys Origen Torre d’en Doménec
140
Ana, mare de Cristina, va vindre un matí per ensenyar-nos algunes coses que sabia de quan era menuda. En primer lloc, ens va ensenyar com podríem llevar un xiclet apegat a la roba. Ana, per fer esta demostració, va portar un pantaló on vam apegar un xiclet i així, poder vore com es
llevava. Quan el xiclet estava apegat al pantaló, Ana va ficar gel damunt del xiclet durant una estona. Després, el xiclet es va poder llevar amb molta facilitat. Ara ja hem après com poder llevar el xiclet de la roba i podem contarho als amics.
A l’abast
Ana Molina Briz
La To rre
141
A l’abast
La To rre
Ana Molina Briz
Pell fina Després, Ana ens explicà com fer que la nostra pell es faça suau. Va utilitzar una llima i una mica de sucre. En primer lloc, es va ficar un poc de sucre a les mans i, després, va tallar una llima i va ficar unes gotes a la mà.
Es va refregar les mans amb el sucre i la llima fins que la pel li va quedar molt fina. Aquest remei es pot utilitzar per la pell de tot el cos. La llima i el sucre són productes que tots tenim a l’abast per poder fer que la pell del nostre cos estiga fina i ben conservada.
142
A l’abast
Ana Molina Briz
La To rre
Per a les cremades Ana també ens va ensenyar què utilitzar quan ens fem una cremada. Va portar un ou i el va partir, després va traure la tela que té l’ou dins i la va posar damunt la mà dels xiquets i els va explicar que aquella teleta s’utilitzava per curar les cremades. Tots vam estar molt atents a les explicacions d’Ana i, després, vam fer alguns dibuixos. 143
A l’abast
144
A l’abast
A l’abast La praxis CARACTERÍSTIQUES I MOTIVACIONS. Des de que ens constituírem com a CRA (1999), que hem estat treballant amb projectes participatius, i hem adoptat el concepte de participació com la implicació mental i actitudinal d’una persona en una situació de grup, que li anima a contribuir als objectius del grup i a compartir la responsabilitat en la seua consecució. En este sentit, participació significa capacitat d’actuar junt amb altres, sense que desaparega el valor personal de l’acció. Les dos notes característiques d’una participació responsable i educativa són la solidaritat i l’oposició justificada. La solidaritat és una disposició constant a acceptar i a realitzar la part que a un li correspon en la comunitat. L’oposició justificada i constructiva no contradiu l’actitud de solidaritat, sinó que més prompte la vivifica i enfortix. Una educació per a la participació demanda una integració adequada dels protagonistes (alumnes) i els mediadors (professors i pares). La participació pot ser, al mateix temps, un mitjà i un fi: com a mitjà, aprenem per A l’abast
mitjà de la participació; com a fi, aprenem per a la participació. Tenint en compte este marc teòric, des de que començàrem com a Col·legi Rural Agrupat, replantejàrem el problema de la participació dels pares en els nostres centres de la Pobla, Benlloch, Vilanova d’Alcolea i la Torre d’En Domènech. L’aula és el lloc més adequat per a viure esta cultura participativa, per mitjà de l’aprenentatge d’actituds democràtiques de respecte i tolerància. Així mateix, podem partir de la pròpia aula per a fomentar la participació dels pares en el centre. Les noves relacions que els professors han hagut d’establir amb els pares constituïxen un dels reptes més importants del procés educatiu. La comunicació amb els pares ha sigut sempre una part del treball i la responsabilitat del professorat, que sol insistir en la importància del suport en casa per a l’èxit en l’escola. En els últims anys, la implicació dels pares en l’escola s’ha intensificat, s’ha tornat més permeable, i pensem que els projectes anuals de treball inserits al currículum han sigut aquella pedra angular que ha possibilitat aquesta bona relació.
145
A l’abast
146
Després de varis anys de treballar amb Projectes de Compensatòria, hem arribat a la conclussió de considerar el Projecte com una necessitat als nostres centres: és la pedra angular que consolida els aularis d’un CRA, peça fonamental que potencia el sentiment de pertinença a un sol centre i també és el recurs curricular per excel·lència a l’hora d’integrar els nouvinguts (alumnes i famílies) al nostre entorn, no només escolar sinó també social. Els nostres projectes han aconseguit que la comunitat educativa es senta partícep en l’educació dels seus fills, corresponsable amb el procés d’ensenyament-aprenentatge i també pel que fa a l’escala de valors. TIPUS DE PROJECTE El tema de la participació en els centres està previst en la legislació educativa. Ja apareix en la LGE de 1970, però és la promulgació de la LOGSE, 1/1990, i la seua progressiva aplicació el que suposa una transformació en profunditat de la vida dels centres, especialment pel que fa a la participació i a l’establiment dels diferents plans d’actuació que configuren el projecte de centre. La implantació de la LOGSE va fer necessari establir uns objectius precisos per a l’organització i el funcionament dels
centres, inspirats en els principis de participació de l’ensenyança. Tots estos punts estan encaminats a aconseguir una gestió democràtica dels centres en què intervinguen no sols els distints sectors educatius implicats, sinó també la pròpia comunitat. Es tracta, en definitiva, d’implicar a tota la societat en la presa de decisions relatives a l’ensenyança, i això obliga a instaurar una voluntat de diàleg entre els distints sectors, així com una gestió compartida per tots. D’altra banda, els estudis teòrics sobre les relacions entre pares i professors suggerixen que encara és necessari donar grans passos per a aconseguir una verdadera col·laboració entre els uns i els altres, per a anar més enllà, i aconseguir que les relacions siguen obertes i, al mateix temps, de mutu respecte. L’ESCOLA INCLUSIVA Hi ha un principi segons el qual l’educació té com a funció garantir la igualtat d’oportunitats. L’escola, avui, no aconseguix modificar les desigualtats socials i esdevé sovint una institució que reproduix les desigualtats existents. És evident que en la lluita per erradicar l’existència de desigualtats a l’interior del sistema educatiu és imprescindible el paper del que es coneix com a comunitat educativa A l’abast
A l’abast i molt especialment els esforços realitzats per molts centres per tal d’implicar a alumnes, mestres, famílies… en allò que en alguns llocs ha acabat denominant-se Comunitats d’Aprenentatge i que pensem que ha de ser el primer pas per a una Escola Inclusiva. Diversos informes indiquen que el nostre sistema educatiu està fracassant. Potser el més rellevant és l’informe PISA. Aquest prestigiós informe internacional relaciona, en una de les seues últimes conclusions, que quan la despesa pública en educació s’incrementa, les diferents habilitats dels alumnes milloren notablement. També posa de manifest, per exemple, que en aquelles societats on la sensibilitat social i institucional per l’educació és més elevada (mesurat a través de diversos indicadors) els resultats dels alumnes milloren. Aquest és un dels principals problemes que tenim als centres: la resta de la Comunitat Educativa desconeix allò que a l’interior d’eixes quatre parets estem fent. Ho desconeix molt i hi participa (una cosa va unida a l’altra) no gens. No podem continuar fent de l’escola un apartheid cultural. Ans al contrari, l’escola s’ha de convertir es el motor de canvi social essent un punt de referència on la societat puga convergir i vertebrar-se. Si l’escola pública no compleix la seva vocació d’escola universal A l’abast
i tendeix de forma accentuada a ser només o bàsicament l’escola de referència dels sectors socials més populars es corre el risc de fer absolutament inviable l’aspiració d’igualtat d’oportunitats. PER QUÈ AQUEST PROJECTE? (Resum de conclusions a què ha arribat el claustre) Complicitat professorat-famílies Pensem que “A l’abast” és un projecte que interessa fer i que pot fer-se pels motius següents: - De mecànica senzilla. - Pot participar tot l’alumnat, de totes les edats. - Tenim tota la informació al nostre abast (valga la redundància). - Comptaríem amb la complicitat del poble i institucions locals i forànies. - Els nouvinguts (pares i xiquets) tindrien el seu espai participatiu. - Podem incorporar les noves tecnologies elaborant un curtmetratge. - Serà gratificant (suposem) per al professorat. - A més, l’experiència d’investigar creiem que va a contribuir a desenvolupar la consciència i les capacitats que tant ens costa formar en el xiquet: percebre, interpretar i orientar. Si els nostres alumnes aconseguixen estes capacitats podran adonar-se del passat, ana-
147
A l’abast litzar-ho i finalment ubicar-se en el seu present. - Seleccionarem, classificarem, analitzarem, traurem conclusions. Passarem de l’admiració i el descobriment a l’anàlisi reflexiva. Però el més important: observarem canvis i permanències.
148
Els alumnes investigaran • Recerca de material i entrevistes. • Observació i classificació del material. • Anàlisis de similituds i diferències. • Treballar l'anotació de la informació aportada. • Treballar els textos i les il·lustracions. • Recrear situacions i resolució de conflictes. (Possible enregistraments en vídeo). • Elaboració d’un dossier personal. • Preparar exposicions: llibres, llibretes, fotos... • Concurs: El millor títol, a l’estil dels títols passats, un concurs on el guanyador/a serà la capçalera del vídeo. • Edició d'un recull amb el material aportat per la Comunitat Educativa.
Tot i que aquest és un projecte d’un sol centre, no hem de perdre de vista que estem parlant d’un col·legi rural agrupat, constituït per quatre centres de quatre pobles distints. La vocació aglutinadora del projecte d’enguany continua amb l’estela deixada pels projectes anteriors: convertir l’escola en un espai motivador i de confluència on els quatre pobles estiguen representats i hi col·laboren generant un esperit de comarca i de destí comú. Amb l’escola, totes les institucions, associacions, veïnat, pares i mares d’alumnes, dels quatre pobles, han estat col·laborant i participant com esperem aquest proper curs ho facen també. Sobretot, esperem potenciar la col·laboració dels Ajuntaments. NIVELL D’IMPLICACIÓ CENTRE
DEL
El nivell de participació del professorat i equip directiu és total, al cent per cent. Aquest projecte ha eixit de les aportacions de tot el claustre i ha estat consensuat i aprovat per tots. Cadascú assumeix la responsabilitat que li pertoca, aixina com la necessitat de la coordinació pertinent.
LA POTENCIACIÓ DE PROJECTES CONJUNTS (DE MÉS D’UNA LOCALITAT)
A l’abast
A l’abast CONTINGUTS
OBJECTIUS
Anem a preparar una investigació sobre com resolen els seus xicotets inconvenients, problemes diaris, domèstics, la gent dels nostres pobles del CRA. Per a entendre’ns, podem posar per cas...què fan quan a un xiquet li fa mal la panxa? Quines herbes li donen? com llevarien una taca d’oli d’una camisa? què fer si et pica una abella al camp? com evitar que els gossos miccionen a la porta de ta casa? com arreglar una corda grossa que se’ns haja trencat? com fer que les mosques no t’entren a casa? com fer fregues a una monyica lessionada? etc, etc. De ben segur que el material que treballarem avivarà la nostra curiositat a través de l’experiència directa, recreant estes situacions a les nostres escoles, prenent nota sobre totes elles, fotografiant-les, enregistrant en vídeo eixos moments, treballant després tota la informació, classificant-la, organitzant-la i finalment, editant-la. La posada en marxa d’este treball d’investigació suposa l’arreplegada i classificació de materials relacionats amb els quatre pobles, l’assistència de persones i col·lectius que són actors i autors d’estes experiències, a més de la participació de tot l’alumnat i professorat de tot el CRA.
Objectius específics • Facilitar la integració social valorant la integració de les cultures. • Compensar carències del sector social d’origen. • Desenvolupar la competència comunicativa de les llengües. • Fer transferència de bones pràctiques. • Descobrir, a través d'un paper actiu i protagonista, el ric espectre conceptual que sorgix de l'àmbit de les relacions de l'Escola amb el seu entorn i comprendre les distintes relacions socials que intervenen en l'organització de l'espai. • Posar l'alumne en contacte amb el capital historicocultural de l'Escola i el seu poble, per a avançar generant conflictes sobre allò que s'ha conegut, de manera que siga necessari incorporar nova informació i noves reflexions per a comprendre i explicar fets socials. • Obrir llaços de col·laboració nouvinguts-escola-entorn facilitant la integració social, valorant les diferents aportacions de les distintes cultures. Conèixer altres cultures i aprendre a respectar-les, com a fruit de la diversitat existent. Afavorir la mútua coneixença d’individus de diferents col·lectius i pro-
A l’abast
149
A l’abast •
•
moure actituds d’acostament. Promoure la interrelació i l'intercanvi entre els diferents grups culturals que coexisteixen amb nosaltres per tal de fomentar una societat intercultural. Preparar els alumnes per una societat que cada vegada és més plural, on hi puguen conviure moltes cultures diferents sense que això siga motiu de conflicte.
• • • • •
Objectius més generals •
150
• • • • •
• •
Entendre que ser diferents no ens fa ser desiguals, i que aquestes diferències poden esdevenir recíprocament complementàries dels trets propis de l'entorn. Compensar les carències del medi social. Aprendre a fer una recerca d’informació: de forma oral, gràfica o analitzant eines. Assimilar la mecànica de selecció d’informació. Fomentar la capacitat d’escoltar i comprendre. Partint de les necessitats dels alumnes, aprendre a elaborar materials (fitxes, plantilles, formularis, receptaris…) que els faciliten la tasca de recollida d’informació. Valorar el treball en equip, posada en comú i debat. Saber narrar una seqüència mi-
tjançant la utilització d’imatges fixes i en moviment. Utilitzar la tecnologia audiovisual com a mitjà d’expressió en les àrees d’aprenentatge. Saber valorar la dimensió estètica dels continguts audiovisuals. (TIC) Implicar a la Comunitat Educativa. Desenvolupat habilitats socials. Publicitar el resultat del projecte al món educatiu.
TEMPORITZACIÓ Octubre 2007: Informació i sensibilització de la comunitat educativa. Novembre 2007: Proposta de treball, busca de material, entrevistes, etc. Gener 2008 Observació i classificació de tot el que es demana. Febrer 2008 Anàlisi de la informació arreplegada. Organització i classificació de tot el material arreplegat. Identificació de canvis i permanències. Extracció de conclusions. Març 2008 Tallers amb pares i xiquets. Producció de textos, elaboració de A l’abast
A l’abast maquetes i cartelleres. Abril i Maig 2008 Muntatge de tot el material rebut, arxius d’imatge, text i so per elaborar un DVD.
MESURES ORGANITZATIVES I CURRICULARS ESPECÍFIQUES • •
Juny 2008 Presentació i lliurament a tota la comunitat educativa del material elaborat. METODOLOGIA •
• •
•
Recerca de gent del poble (inclosos nouvinguts) que vulguen/puguen vindre al centre per informar-nos. Enregistrament (gravació, notes, fotografia, dibuix,…) de les intervencions. Treball a l’aula sobre el material (classificació, elaboració de textos, reproducció dramatitzada de situacions, anàlisis comparatiu, descripció dels canvis i de les similituds observades…) Selecció i classificació de material aportat per l’alumnat.
A l’abast
•
Mesures més comunes: grups flexibles i de reforç. Caldrà fer un calendari de visites i d’eixides per tal de coordinar tutors i especialistes. Adequar la PGA al Projecte per tal de no solapar objectius ni continguts.
AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PLA L’equip de reponsables directes del projecte serà qui prepararà documentació i les sessions per tal d’avaluar la marxa del projecte. A tal efecte es reunirà una vegada al mes. Com que cada membre de l’equip de responsables està en un aulari diferent, d’alguna manera aquest serà qui coordinarà el desenvolupament del projecte a l’aulari pertinent.
151
A l’abast
152
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
153
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
154
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
155
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
156
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
157
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
158
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
159
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
160
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
161
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
162
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
163
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
164
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
165
A l’abast
A l’abast Cançons a l’abast
166
A l’abast
Iván Villegas Rovira, Gabriela Chamorro Ruiz, David Romero Castelló, Lara Izquierdo Reyes, Nerea Sánchez Barroso, Mohamed Sahibi, Naila Edo Lázaro, Oscar Villegas Rovira, Adil Sahibi, Nicolás Chiva Sánchez, Isam Sahibi, Daniel García Mateu, Alex Caravaca Garí, Ana Castellet Portolés, Marta Rallo Fes, Rubén García Trilles, José David Muñoz Martínez, Aitor Castellet Gavara, Laia Albalat Pauner, Pau Pinto Sánchez, Marc Conrady García, Hugo Esfors Hernández, Luna Alvarez Ríos, Pablo Rallo Fes, Lucía Chiva Sánchez, i falta Julia Cano Miralles.
La Pobla Tornesa
Alumnes d’infantil Curs 2007/08
A l’abast 167
168
Oumaima Maaya, Joel Granell Beltrán, Maxim Burlea, Esteban Barreda Tena, Daniel Martínez Conejos, Ariadna Roig Martí, Aleix Roig Roig, Sergio García Trilles, Iván Cortijo Elizalde, Víctor Martínez Quiroga, Houda Sahibi, Alicia Almagro Castellet, Alejandro Martínez Cortés, Ferrán Pitarch Ribes, Alex Cortijo Elizalde, Iván Díez Fernández, Jordan Finta, Albert Granell Beltrán, Karima Sahibi, Sandra Borja Gil, Meriem Maaya, Rosa Castellet Portolés, Paula Queralt Gil, Llum Albalat Pauner, Teresa Castellet Portolés, Nara Tarragó Selma, Adrián Muñoz Martínez, Ayoub Marbah, M.José Llop Rocaspana, , Verónica Clausell Moya, Irina Roig Martí, Miriam Ríos Valiente, Alba Escuriola Guia, Alanis Miralles Fruto, David Cervera Consuegra, Alicia Barreda Tena, Mar Vallés Castellet, Manel Moreno Gallego, Santiago Roig Carrascal, M.José Martínez Cortés, Andrés Gurrea Pegueroles, Alberto Forner Domingo, Pau Terres Molina, Erik Fraga Edo, Gerard Del Barrio del Campo, Luis Falomir Oliver i Marco García Artero.
La Pobla Tornesa Alumnes de primària Curs 2007/08
A l’abast
Darrere: Nerea Edo Bort, Arnau Ribes Bort, Ainoa Araque Agut, Blanca Alcácer Pitarch, Ghita Zahid, Ismael Tahiri, Dayara Esbrí Boix, Diana Segarra Bort, Alexandra Pavel, Alexandru Florea, Blai Torrejón, Puig, Raúl Raiu. Enmig: Aarón Mas Espejo, Pau Izquierdo Ibáñez, Aleix Nebot Climent, Nouhaila El Ouassili, Valentina Ferrando Oquendo, Elena Sancho Nebot, Raja Ammi, Blanca Tena Vidal, Cosmin Boariu, Aimée Medall Rogojanu-Topea, Diego Sánchez Vivo, Ferran Eixarch Escuriola, Ariadna Ribes Moliner, Estefanía Ferrando Oquendo. Davant: Sandra Portolés Alcalá, Alejandro Alcira Marco, Razvan Petre Alexe, Lara Casanova Visoiu, Elia Portolés Mena, Irene Fabregat Sales, Valentina Naranjo Delgado, Andrei Florea, Andrea Mas Escrig, Marcos Clausell Cayuela, Aiub El Ghoufairi, Basmaa Er Ratib. Absents: Sergi Sancho Nebot, Isam El Ghoufairi i Paula Vilar Maria.
Benlloch
Alumnes d’infantil i 1r. Curs 2007/08
A l’abast 169
Benlloch Alumnes de primària: 2n, 3r, 4t, 5é i 6é Curs 2007/08
170
Darrere: Remus Raiu, Hamza Sahibi, Ginka Borisova Mitkova, Sandra Sánchez Vivo, Adrià Nebot Climent, Raquel García Gauchía, Laia Vilar María, Shakira Esbrí Boix, Kamal Zahid, Nikola Borisov Petkov, Luis Enrique Sánchez Fontanilla, Gerard Hernando Escuriola. Quarta fila: Miriam Sánchez Guardia, David Araque Agut, Rosanna Maximino Benito, Laia Ribes Bort, Carla Portolés Mena, Dimitar Goranov Dimitrov, Job Marzá Ferrando, Bogdan Rogojanu Topea, Alfonso García Bellés. Tercera fila: Joaquín Périz Puig, Manel Hernando Escuriola, Milena Zaira Sánchez Sánchez, Arantxa Ribes Beltrán, Laura García Gauchina, Isabel Tena Escuriola, Abderrazak Sadiki, Héctor Edo Nebot, Mihai Stanila. Segona fila: Cristina Sánchez Guardia, Luis Maximino Benito, Milen Borisov Mitkov, María Andreu Traver, Adrián García Marco, Youssef el Ouassili, Rubén García Marco, Iúri Santos Silva. Davant de tot: Stefan Vladut Boariu, Diana Carolina Sandoval Salinas, Tatyana Atanasova Dimitrova, Alba Moliner Ahizón, Mireia Bort Bellés, Nicoleta María Cadar, Iván Ribes Moliner. Absent: Mª Mercedes Tormo Guardia.
A l’abast
Darrere: Andrea Mónica Bilaniuc, Maria Ancuta Braicu, Néstor Pradas Bort, José Pradas Bort, Reda Sadik, Carolina Saura García, Gabriel Alin Matus, Emelina Martínez Ángeles, Mariona Saura Mallén. Davant: Eva Martí Casbas, Lucas Bort Dos Santos, Yago Vidal Barreda, Arnau Saura Mallén, Diego Solsona Ostal, Maria Rus, Roberto Saura Gual, Kevin Ortega Viol, Mario Vidal Bellmunt, Raquel Solsona Ostal, Alejandro Sánchez Castillo. Absents: Joan Monfort Guimerà, Adam Rodríguez Bort i Malina Roberta Rambu.
Vilanova d’Alcolea
Alumnes d’infantil i 1r cicle Curs 2007/08
A l’abast 171
172
Darrere: Ion Lacatus, Alexandra Mariana Mlejnita, Daniel Ionel Bilaniuc, Maria Saura Gual, Saúl Bort Saura, Sorin Dumitru Lacatus, Miguel Edo Bellmunt, Grigori Marius Lacatus, Carlos Saura García, Ionut Catalin Matus. Davant: Manel Martínez Ángeles, Jordi Rambla Palermo, Adrián Monfort Rodríguez, Marina Bort Martínez, Sandra Mateu Bellmunt, Cristina Mariana Lacatus, Omar Hamouri Traver, Denis Gabriel Risco , Manuel Campos Guimerà.
Vilanova d’Alcolea Alumnes de 2n i 3r cicles Curs 2007/08
A l’abast
Torre d’en Doménec Alumnes d’infantil i primària Curs 2007/08
173
Darrere: Carles Valero Pastor i Cristina Esparter Molina. Davant: Iker Ferrando Albado, Mario Ferrando Albado, Nohiela El Ouizí i Jordi Julve Ferrando.
A l’abast
Claustre Curs 2007/08
174
Plantats: Iván Fabregat Andrés, Gema Torres Zaragozá, Angels Escuriola Salvador, Rosa Mª Mateu Climent, Juan José Forés Mezquita, Mª Carmen Llorens Escrig, Diego Noel Català, Mª Carmen Cebrián Navarro, Javier Costa Peña, Irma Povedano Salvador, Sonia Triguero Ribes, Esther Oliver Trilles, Sheila Simao Vale, Judit Escrig Pitarch. Ajupits: Inma Mateu Mateu, Adela Celma Prats, Mª Amparo Tellols Rafels, Sonia Escuriola Badenes, María Obrero Catalán, Neus Casanova Bellés, Vicent Rocher Leche, Santiago Monforte Escriche, David Parrilla Portolés. Absents: Carmen Badenes del Rio, Mª Carmen Mena Molina, Verònica Juan Dols.
El Trescaire
A l’abast
Índex Autors 3 Pròlegs Luis Adell Pla 5 Vicent Rocher Leche 9 Carlos Selma MIguel 10 Juan José Edo Gil 11 Pedro Bort Vidal 12 Amparo Bort Ferrando 14 AMPA de la Pobla 15 AMPA de Benlloch 16 AMPA de Vilanova 17 AMPA de la Torre 18 La Pobla Tornesa Mª Asunción Portolés Zaragozá 20 Esteban Barreda Martí 27 Cristina Tena Berruezo 29 Teresa Castellet Tomás 31 Verónica Quiroga Salt 35 Esther Oliver Trilles 40 Felicitas Roig Ibáñez i Lucía Trilles Meseguer 46 Dana Florentina Gheorghe 50 Benlloch Estefania Moliner Bellés 56 Fabiola Bort García i Cristina Puig Marzá 58 Inmaculada Bellés Agut 60 Ivanka Koskova Parusheva 63 José Nebot Rambla 66 Marta Nebot Radiu 69 Matilde Bellés Agut 72 Miguel Vilaró Domingo 75 Neus Casanova Bellés 77 Neus Climent Sales 79 Nube Sánchez Martínez 81 Mª Pilar Marco Herrera 83 Rosana Ibáñez Barreda 86 Salha Aomari, Ghizlane En Nouhi, Bouchra Sahibi, El Kebira Zahidi i Rachida Loubirat 87
A l’abast
Mª Teresa Sales Gil 88 Vasilica Dragoi i Mariana Florea 91 Vilanova d’Alcolea Manel Josep Casbas Ebrí 94 Cinta Guimerà Bou 96 Rosa Isabel Gual Andreu 98 Erundina Martínez Llorens i Piedad Prades Dols 101 Nieves Saura Bort i Dolores Valls Mateu 103 Jorge Roig Martínez 105 Mª Pascuala García Prades 106 María Braicu i Violeta Matus 108 Emelina Ángeles Villavicencio 110 Pilar Saura Valls 111 Carmen Martínez Bort 112 Vicenta Capdevila Saura 113 Carmen Bernat Rambla 115 Nuria Bort Barreda 119 Marta Casbas Martínez 120 Ana Bort Safont 122 Manolo Martínez Martínez 127 Torre d’en Doménec Lourdes Villalonga Albella 130 Maria Ángeles Pastor Pastor 132 Angelita Pastor Pastor 134 Celia Ferrando Pastor 136 Carmen Fabregat Barreda 138 Ana Molina Briz 140 A l’abast. La praxis 145 Mapa conceptual 152 Cançons a l’abast 153 Alumnes de La Pobla 167 Alumnes de Benlloch 169 Alumnes de Vilanova 171 Alumnes de la Torre 173 Claustre de professors 174
175
AgraĂŻment 176
A totes aquelles persones que ens han ajudat a fer aquest recull i a tota aquella gent que fa possible que la cultura retorne al seu origen: el poble.
A l’abast
Aquest llibre s’acabà d’imprimir el dia 5 de juny de 2008, festivitat de Sant Marcelí als tallers de Grafisa, S.L. de Benicarló (Castelló) sota la supervisió del mestre obrador en Carles Pratsevall
A l’abast
177