Bioeco by cra_trescaire

Aquest llibre no es pot reproduir, ni total ni parcialment, sense el permís dels autors i editors. © Textos: els autors. © Fotografies i dibuixos: els autors. Autor: Vicente Rocher Leche. Edició: Col·legi Rural Agrupat El Trescaire de Vilanova d’Alcolea. Disseny i composició: Gráficas Grafisa S.L. Imprenta: Gráficas Grafisa S.L., C/ De la Mare de Déu de Lourdes, 3 12580 Benicarló (Castelló) Tel. 964 47 39 04. Depòsit Legal: CS-184/2008 ISBN: 978-84-612-4516-1

Bio-eco

Autors Badenes del Rio, Carmen Casanova Bellés, Nieves Cebrián Navarro, Mª Carmen Celma Prats, Adela Centelles Bellés, Lorena Costa Peña, Javier Ebrí Estrada, Daniel Escuriola Badenes, Sonia Escuriola Salvador, Angels Forés Mezquita, Juan José Forner Moliner, Víctor García Menéndez, Leticia García Miralles, Pedro Juan Dols, Verónica Llorens Escrig, Mª Carmen Marzà Traver, Sofía Mateu Climent, Rosa Mª Mateu Martí, Inmaculada Mena Molina, Mª Carmen Monforte Escriche, Santiago Moreno Callejas, Ana Belén Noel Catalá, Diego Obrero Catalán, Maria Oliver Trilles, Esther Povedano Salvador, Irma Rocher Leche, Vicente

Bio-eco

Bio-eco Una resposta curricular a la problemàtica mediambiental “Los resultados de enseñar habilidades y contenidos de conocimiento sin desarrollar las capacidades mentales que crean esa habilidad o capacidad cognitiva son muy endebles” (Kegan, 2004; 328) La película documental “Entre los muros”, rodada en un instituto a las afueras de París, plasma y define el mundo de la enseñanza pública en su realidad cotidiana. Muestra una clase de alumnos impecables en su credibilidad de hijos de un tiempo estúpido y sin sentido. Y unos padres –nosotros- que perdimos el norte, y los demás puntos cardinales, hace ya unos cuantos años. Desde mi experiencia personal como docente, padre, exalumno y ciudadano me pregunto si merece la pena tanto esfuerzo para tan menguados resultados. No es que cuestione la paciencia del profesor, al contrario me admira. Los padres siempre aparecen en defensa de sus hijos. Pero no en defensa de la enseñanza de sus hijos. La responsabilidad que tenemos los padres en la quiebra de la enseñanza pública en España es aún superior a la de los profesores. Una de las características de la época social que nos ha tocado vivir es su constante preocupación por la calidad de la educación. Los docentes aparecen como los protagonistas principales del quehacer educativo y su acción en las aulas y en la escuela se considera como un indicador de calidad, motivo por el cual la formación del profesorado es también el eje del debate sobre la calidad educativa. Todos estos cambios en la estructura social y en las capacidades que definen la formación del ciudadano obligan a preguntarse por las formas institucionales más adecuadas para resolver los desafíos que plantea la formación de las nuevas generaciones. La escuela, es un lugar común decirlo, esta obligada a repensarse en función de este nuevo contexto.

Bio-eco

Bio-eco En una clase debe darse el binomio respeto y diferencia; si no existe el respeto no hay posibilidad de cultura, y diferencia, porque no es lo mismo quien aprende que quien enseña. Todo profesor es un conservador que transmite letra muerta; de él depende que se haga viva. ¿Cómo? Reciclándose. Los proyectos de compensación educativa deben servir para romper el aislamiento institucional de la escuela, abriéndola a las demandas de la sociedad y redefiniendo sus actuaciones con otros agentes socializadores, particularmente la familia, los medios de comunicación y las empresas. La escuela ya no actúa en el mismo contexto institucional que en el pasado. Los estamentos socializadores se han modificado y esto obliga a cambiar no sólo sus modalidades de acción sino su papel en el conjunto del proceso socializador. Pero, ¿qué rol para la escuela? Su tarea es llevar a cabo en forma consciente y sistemática, la construcción de las bases de la personalidad de las nuevas generaciones. Hoy en día la información y los conocimientos se acumulan y circulan a través de medios tecnológicos cada vez más sofisticados y poderosos, el rol de la escuela debe ser definido por su capacidad para preparar para el uso consciente, crítico, activo, de los aparatos que acumulan la información y el conocimiento. El clima de las instituciones escolares, diferenciadas según proyectos pedagógicos y dotadas de significativos niveles de autonomía para poder conectarse con el medio, constituye una variable central para el desarrollo de un proceso de socialización eficaz. Las palabras de Kegan resumen con una fineza suprema los objetivos que se marca el proyecto Bio-Eco y la metodología con que se ha abordado la problemática. La investigación cualitativa que se ha llevado a cabo es la acción de conocer y cambiar la práctica educativa, esencial para emitir un juicio; comprender se hace necesario para interpretar, participar y poder actuar. Se pretende afianzar un modelo de enseñanza que propicia una concepción del alumnado como sujeto activo y responsable de su propio aprendizaje frente a la formación basada en consumir información. Gran parte de los contenidos de la educación, para la salud, de la ambiental, del consumidor, para la paz y la convivencia, etc., son comunes. En todos los documentos internacionales, y también para

Bio-eco

Bio-eco la Unión Europea, la educación ambiental no se considera como una disciplina escolar autónoma sino como una enseñanza lo más interdisciplinar y transversal posible (Giolitto et al., 1997). Sin embargo, en los últimos diez años, educadores de todas las disciplinas, aunque en mayor medida docentes de disciplinas científicas, han decidido dedicar al medio ambiente y a la educación ambiental una parte de su labor didáctica. Todos los seres vivos tienen una manera de vivir que depende de su estructura y fisiología, así como del tipo de ambiente en que viven, de manera que los factores físicos y biológicos se combinan para formar una gran variedad de ambientes en distintas partes de la biosfera. Así, la vida de un ser vivo está estrechamente ajustada a las condiciones físicas de su ambiente y también a las bióticas, es decir a la vida de sus semejantes y de todas las otras clases de organismos que integran la comunidad de la cual forma parte. Cada especie ha sufrido adaptaciones para sobrevivir en un conjunto particular de circunstancias ambientales. Es importante que todos conozcamos y apreciemos los principios de este aspecto de la biología, para que podamos formarnos una opinión inteligente sobre temas como la ecología, la evolución, importancia de los recursos naturales en lo económico y ecológico, flujo de energía en la ecología, sobre la humanidad, sobre la civilización humana y sobre el mundo en que vive. Cada aulario que forma el CRA “Trescaire” ha contribuido, con su proyecto, a tener una visión globalizada del medio, como un sistema d’interrelaciones dinámicas, físicas, bióticas, económicas, sociales y culturales. En este proyecto se profundiza sobre las fuentes de energía, sobre el ciclo y uso del agua, su relación con el cambio climático, también sobre la calidad de los productos alimentarios, naturales versus industriales. Se experimentan procesos de plantación de productos ecológicos. Visitas a granjas, conociendo las diferentes formas de cría y alimento de animales, comparando los métodos de obtención y comercialización de los productos lácteos y cárnicos. Se construyen y elaboran nuevos materiales a partir de deshechos o materiales caseros. En definitiva, nos ayuda a reciclar nuestro conocimiento acerca del medio ambiente. Bio-eco

Bio-eco Las fichas que se presentan deben ayudar al lector a involucrarse a favor de las erres, tenemos numerosas oportunidades para contribuir a la reducción, reutilización y/o reciclaje y restauración o recuperación. La escuela y el lugar de trabajo son dos espacios donde se pueden tomar medidas que requieren la participación de todas las personas. Los industriales deben asumir la responsabilidad sobre todos los productos que ponen en el mercado, incluidos todo tipo de residuos. Los gobiernos municipales pueden favorecer el cambio de actitudes a través de normativas. También los ciudadanos podemos agruparnos para crear nuestros centros de reciclaje. Recuperar, reciclar, reutilizar y reparar deben, marcar inevitablemente, este milenio. Las leyes de algunos países y organismos internacionales empiezan, aunque con timidez y contradicciones, a apuntar en la misma dirección. La economía mundial se basa en el consumo de los países ricos. El modo de vida en los en los países desarrollados exige que los ciudadanos se gasten todo lo que ganan en productos que se deterioran rápidamente y que deben ser sustituidos por otros nuevos. Al mismo tiempo, los poderes económicos mundiales animan y subvencionan a los países pobres para que sigan explotando sus recursos naturales como única fuente de divisas, a fin de que las fábricas de los países ricos sigan produciendo las cosas que sus ciudadanos deben consumir. Esta actitud esta llevando a los países pobres al agotamiento de sus recursos y a los ricos a la acumulación de residuos tan enorme que ya no saben que hacer con ello. Por cada kilo de basura domestica en un país desarrollado se producen cinco kilos de basura industrial durante los procesos de fabricación y veinte kilos más durante la extracción de las materias primas. Puede hablarse perfectamente de un envenenamiento del planeta por ingestión de residuos. Solo un cambio de mentalidad que pase por incluir los costos ecológicos en costos de producción y una movilización en los países desarrollados similar a la que hubo durante la segunda guerra mundial podrán contrarresta el cáncer de los residuos. Luis Adell Pla Inspector de Educación

Bio-eco

La Pobla

Ajuntament de la Pobla Tornesa CRA El Trescaire L’aportació al llarg dels darrers anys dels responsables del CRA el Trescaire i de tota la seua comunitat educativa a la recuperació del patrimoni i a aprendre dels valors dels nostres pobles ha estat importantíssima. La concreció d’alló que diem té sempre un testimoni escrit al finalitzar el curs escolar en un llibre i en una revista. És d’agraïr l’esforç que els mestres del CRA fan per la participació de la comunitat educativa en el projecte educatiu del centre i per tant en totes les seues activitats. Els nostres pobles han sofert una profunda transformació en els darrers anys, així també les nostres escoles, que se han trobat amb unes problemàtiques diferents (sobretot com a consequència de la immigració) i l’augment considerable en la matriculació d’escolars. Això fa que tinguem que repensar el paper de les nostres escoles dintre de la realitat actual dels nostres municipis, a aquesta reflexió aconvide des d’aquest espai a la comunitat escolar. I per acabar i un any més, felicitar a la comunitat escolar del CRA el Trescaire, per aquestes publicacions, animant-los a aprofundir en la recerca de la identitat dels nostres municipis. Carlos Selma Miguel Alcalde Ajuntament de la Pobla Tornesa 25 de maig de 2009

Bio-eco

Benlloch

Ajuntament de Benlloch

Bio-eco

Vilanova

Ajuntament de Vilanova La preocupació mediambiental Després que des de la direcció de l’Aulari de Vilanova d’Alcolea del CRA El Trescaire es van ficar en contacte en aquest Ajuntament per a redactar un pròleg per a la nova publicació que han realitzat, em vaig parar a pensar en la tasca tan important que venen realitzant tots els membres del cos docent que conformen l’Aulari de Vilanova d’Alcolea, i per extensió al CRA El Trescaire; copsar uns objectius comuns i preservar el funcionament i sensibilitat de la nostra escola i de l’educació dels nostres fills. Amb aquest objectiu, el CRA ve realitzant des de fa anys (el primer any de funcionament fou el 1999) una sèrie de projectes educatius singulars, únics i amb un valor docent i didàctic únic, no exempts d’esforços, treball i dedicació. Com tots i cadascun d’ells han sigut importants i part de les generacions que han anat passant per aquestes instal·lacions docents, m’agradaria fer una petita numeració dels projectes ja realitzats i amb resultats més que satisfactoris, com ara: “Recuperant el passat” (2000), “La dolça gastronomia” (2001), “100 contes, llegendes i anècdotes” (2002), “Hola, esta és la nostra escola” (2005), “Contes contats... i treballats” (2006) i l’any passat amb el projecte de “A l’Abast”. Treballs que han sigut reconeguts amb mencions i premis educatius, a nivell autonòmic i nacional (premis per innovació educativa, Premi per TV educativa, finalistes del Premi Acció Magistral,...), fent ressò d’eixa qualitat educativa i innovadora que atresora la nostra escola i el seu equip docent. Per a aquest any 2009, el projecte educatiu que han dut a terme és l’anomenat “Les Tres As”. El reciclatge és molt important per a la preservació del medi ambient en general i del nostre territori en particular. Quan un recicla, s’obtenen diversos avantatges. Amb el reciclatge s’evita el desaprofitament de matèria primera i recursos no renovables. A més s’estalvia energia, ja que segons alguns estudis, si es recicla vidre, per exemple, es pot arribar a estalviar un 40% d’energia per a la seva fabricació. L’Ajuntament de Vilanova d’Alcolea està molt sensibilitzat en la protecció del medi ambient, del nostre territori i de totes les mesures que afavoreixen Bio-eco

Bio-eco

Vilanova

a la seu conservació, com és el reciclatge. Per aquest motiu, s’han iniciat diferents projectes que segueixen aquesta línea medi ambiental, basada en les tres R; reduir, reciclar i reutilitzar. Prova d’aquesta preocupació pel territori i la seua conservació són la ratificació i signatura del nou conveni amb l’empresa de reciclatge de la Generalitat, Ecoembes, l’ampliació del nombre de contenidors per a la recollida selectiva en el municipi, les gestions que s’estan portan a terme per a la instal·lació d’un punt verd en el municipi,... En conclusió, des de l’Ajuntament de Vilanova d’Alcolea es té clar que el reciclatge és una pràctica molt important per a la conservació del nostre territori i del medi ambient. Reciclant es pot millorar molt la condició del nostre planeta i tenir un estil de vida millor. La gent que creu que no és necessari reciclar, espero que ho pense de nou, doncs cadascun ha de contribuir per a poder gaudir el dia de demà d’un planeta més net i millor. Per la seva banda, l’Aulari de Vilanova d’Alcolea, s’ha centrat en un projecte que gira entorn a la necessitat d’educar, conscienciar i introduir en el món del reciclatge, tant per als alumnes de l’escola, com per extensió als pares i mares dels mateixos. D’aquesta forma, s’han organitzat diferents tallers i activitats de manualitats relacionades amb el Reciclatge; en els quals hi ha participat tant els pares i mares dels alumnes, com els mateixos alumnes. I ha sigut en aquesta interrelació entre pares i fills, coneixent el mecanisme de reciclatge del vidre, i els diferents usos que se li pot donar, on s’ha aconseguit incidir en la consciència i el sentiment de la necessitat de reciclar per a mantenir un medi ambient adequat, tant per als que hi estem ara, com per als que hi vindran. I com és clara la intenció d’aquesta institució que presidisc en col·laborar en tots aquells projectes que afavoreixen el desenvolupament de la cultura local i la preservació de tot el patrimoni que posseeix Vilanova d’Alcolea, creiem convenient el col·laborar i recolzar aquest nou projecte en que s’ha embarcat l’Aulari de Vilanova d’Alcolea i per extensió el CRA El Trescaire. I a títol personal, m’agradaria felicitar públicament a tot l’equip docent que conforma el CRA i animar-los a continuar en la mateixa línia que venen seguint des de fa tants anys, ja que no sols es beneficien els nens de l’escola, sinó tots els veïns i veïnes de Vilanova d’Alcolea i el territori en el que convivim. Gràcies. Pedro Bort Vidal. Alcalde de Vilanova d’Alcolea. 12

Bio-eco

La Torre

Ajuntament de la Torre CRA El Trescaire Estimats amics: En la societat actual tots tenim que ser conscients de la necessitat de seguir una línia de progrés sostenible per no fer malbé el delicat món del qual nosaltres formem part, per no alterar el medi natural. Ens demanen accions individuals que no totes les persones admeten de gust: reduir, reutilitzar i reciclar per tal de minimitzar en general el consum energètic, el consum de les matèries primeres i de la producció de residus. Per això ha estat un gran encert que els responsables de CRA El Trescaire i tota la seua comunitat educativa: alumnes, pares, mares i mestres hagen desenvolupat aquest curs el projecte BIO-ECO. El paper de l’educació en aquest procés de conscienciació es molt important, per això els xiquets i les xiquetes de la Torre d’en Doménec reciclant cartró s’han fet les disfresses de carnestoltes, amb botelles de plàstic han fet l’arbre de Nadal. També han treballat la recollida selectiva, utilitzat els contenidor de reciclatge que ja formen part del paisatge de la Torre. Aquestes experiències viscudes de segur que serveixen per a comprendre la importància del reciclatge per reduir el consum de primera matèria, per reduir la contaminació atmosfèrica (de la incineració) i la contaminació de l’aigua (de l’abocament), i com amb les nostres accions ajudem a conservar el medi natural. També han pogut conèixer altres formes de producció energètica alternativa i no contaminant visitant LM Glasfiber, fabrica de pales per a aerogeneradors, i un hort solar. Aquestes visites afavoreix la socialització amb els companys dels diferents pobles que formen el CRA El Trescaire. Com sempre els veïns de la Torre d’en Doménec han aportat amb il·lusió, les seues experiències al projecte pedagògic que s’han anat Bio-eco

Bio-eco

La Torre

desenvolupant al llarg d’aquest curs. Això ha estat molt important per als xiquets i xiquetes, perquè han vist que allò que ells feien a l’escola era valorat, era important. De segur que la participació activa de tot l’alumnat del CRA El Trescaire en aquest projecte, servirà per a formar persones sensibles, responsables i respectuoses amb el nostre medi natural. Per últim agrair a tots els que amb la seua il·lusió i esforç ha fet possible la publicació de BIO-ECOAmparo Bort Ferrando Alcaldessa de la Torre d’en Doménec

Bio-eco

Bio-eco Direcció El repte de ser mestre a l’aula rural Educar un grup d’alumnes de diferents edats i nivells dins d’una mateixa aula, de manera que tots formen part d’una dinàmica de treball i un procés de comunicació orientat sistemàticament i intencionalment cap a la consecució d’objectius, amb uns continguts curriculars adequats a la realitat social immediata i amb una estructura organitzativa funcional, implica un gran repte per als docents. A la nostra capacitat per a prendre decisions hem d’afegir la necessitat d’assimilar, al mateix temps, les demandes i necessitats d’un grup d’alumnes heterogenis i amb característiques diferenciades; tot això implica: - Tindre un coneixement general de les diverses matèries curriculars que tractem. - Identificar ràpidament on es troben els nostres alumnes quan ens fan una pregunta, quina àrea d’aprenentatge, quina és la dificultat que els ha sorgit, etc. I actuar en conseqüència. - Utilitzar estratègies i tècniques que els aporten elements suficients per a potenciar l’autoaprenentatge i la participació en les activitats. - Conéixer els trets generals de la psicologia dels xiquets, amb característiques pròpies en la configuració de la seua afirmació personal. - Motivar-los per a no portar-los a l’avorriment i a la monotonia. - I, per descomptat, reconéixer i acceptar les nostres limitacions per a atendre a la diversitat. Sovint ens aclaparem perquè ens fa la sensació que no podem arribar a tots. De fet, sempre hi ha algun grup, algun alumne, a qui no podem ajudar en el moment precís en què ho necessita. Hem de ser prou hàbils per a detectar qui precisa la nostra ajuda de mode més immediat. Bio-eco

Bio-eco El projecte educatiu Per altra banda, la riquesa que ens proporciona l’entorn rural, desenvolupa una funció ecològica, social, cultural i productiva. El mitjà que ens permetrà conéixer in situ determinats processos, elements i fenòmens naturals i socials que succeïxen al nostre voltant i com aprofitar-los a l’aula ve a ser el PROJECTE. I en un Col·legi Rural Agrupat, el Projecte és encara més necessari. Les escoles estan lluny unes d’altres, si no compartim quelcom... per què hauríem de continuar junts com un únic centre? El Projecte educatiu arreplega les distintes opcions educatives i l’organització general del centre assumides per la Comunitat educativa. Com a instruments de referència necessitarem conéixer els trets d’identitat de la nostra escola i la zona que la rodeja. A més, s’han de formular una sèrie d’objectius adequats a les edats dels alumnes i al temps que passen en ella, a l’escola. El principal propòsit de l’Escola Rural ha de ser el d’evitar la dispersió, però a més cal treballar en equip, reflexionant conjuntament sobre les pràctiques educatives, donar coherència al treball entre les escoles de la mateixa zona, i ajudar-se mútuament a elaborar materials curriculars...Enfocant el treball de manera mes motivadora. I, pel que fa a aquest aspecte, ací teniu ECO-BIO, el projecte d’este curs 2008-09. una vegada més un compendi d’experiències i vivències de tota una comunitat educativa en el qual el professorat s’ha fet responsable del desenvolupament curricular, seleccionant els continguts mes adequats per a la nostra realitat i ajustant els ensenyaments a les necessitats de cada alumne. Una vegada més un projecte que ix del poble retorna a ell enriquit per l’escola. Gràcies a tota la comunitat educativa. Vicent Rocher. Director del CRA El Trescaire.

Bio-eco

Bio-eco Projecte de compensatòria Bio-Eco RESUM DEL PROJECTE. Aquest curs 2008-09, els quatre aularis del CRA El Trescaire, ens hem proposat fer un projecte per sensibilitzar a la Comunitat Educativa vers el medi ambient i els productes ecològics. D’ahí el seu nom de BIO-ECO. Amb una temàtica comuna, o almenys similar, cada aulari ha desenvolupat el seu propi subprojecte cercant la participació de la comunitat educativa, involucrant pares, institucions i associacions per tal de cercar tot un seguit d’objectius de conscienciació i de pautes de conducta. OBJECTIUS GENERALS − − − − −

Tindre una visió sistèmica del medi, és a dir, com un conjunt d'elements en interacció. Aprendre que el medi és un sistema d'interrelacions dinàmiques, físiques, biòtiques, econòmiques, socials i culturals. Incorporació d'actituds d'interés vers el medi ambient. Adquirir aptituds per resoldre problemes ambientals. Tindre capacitat d'avaluació.

METODOLOGIA GENERAL − − − − − − − − − −

Identificar el problema. Elaborar hipòtesi. Verificar hipòtesi. Formulació de conclusions. A tal efecte: Acotarem la temàtica a desenvolupar. Concretarem el nivell. Definirem clarament els objectius generals. Prepararem les tècniques didàctiques i la distribució temporal. Dissenyarem l'avaluació. IDEES PRÈVIES – CONÉIXER – COMPRENDRE – ACTUAR

Bio-eco

La Pobla

Aulari de la Pobla Projecte 2008/09 OBJECTIUS • Conèixer diferents maneres de cria i alimentació dels animals. • Diferenciar els procediments d'obtenció de la llet • Aprendre els diferents tractaments de la llet i la posterior venda. • Conèixer els productes làctics i la seua elaboració. • Valorar els beneficis del reciclatge. • Realitzar diferens manualitats amb productes de reciclatge. • Tindre cura del medi ambient i promoure el reciclatge des de l'escola. CONTINGUTS • Cria i alimentació dels animals ( granges, ramats..) • Obtenció de la llet i venda *tradicional *industrialitzada: - envasat − mètodes d'esterilització. • Productes làctis. *mètode artesanal *mètode industrialitzat. • Elaboració de manualitats a partir del material reciclat procedent dels envasos dels productes làctics estudiats. • Reciclatge a l'escola. METODOLOGIA . Planificar les activitats que siguen motivadore.s . Aconseguit implicació activa de tot l’aulari i del poble en general ( pares, iaios...) 18

Bio-eco

La Pobla

. Cooperació per tal d’afavorir les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa. . Aprofitar tots els recursos que puga oferir el poble (visitar granja, fer formatge, treballar la llana, manualitats aprofitant productes reciclats...) ACTIVITATS I TEMPORITZACIÓ

Primer trimestre . Reunió amb els pares de tot l’aulari per tal d’informar-los del projecte d’enguany i demanar-los la seua col·laboració. . Presa de contacte amb les persones que vindran a l’escola per tal de organitzar la seua visita. . Possible visita a la granja ecològica “ El Morrudet” de Cabanes. (1ª quinzena de novembre) .Intervenció dels col·laboradors a l’escola (a partir de la 2ª quinzena de novembre) . Reciclar dins de l’aula (contenidor de paper i envasos)

Segon trimestre . Intervenció dels restants col·laboradors a l’escola. . Visita a la fàbrica de Danone.

Tercer trimestre . Possible visita al ecoparc i final del projecte. . Elaboració del dossier final de projecte. Bio-eco

Bio-eco

La Pobla

Aulari de la Pobla Projecte de les tres erres JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE El medi ambient, amb els seus recursos finits, és una preocupació comuna a tots els pobles, els models vigents de producció i consum són insostenibles, l’escola s’ha d’involucrar i assumir la part de responsabilitat local i global que li pertoca, impartint una correcta educació mediambiental, necessària per caminar cap a un sistema de vida sostenible. La proliferació dels envasos i embalatges d’un sol ús, l’eliminació dels envasos retornables, la cultura actual “d’usar i llençar” porta greus conseqüències ecològiques com l’augment de les deixalles, el malbaratament dels recursos naturals i el de les matèries primeres. Per exemple l’ús abusiu que es fa de les bosses de plàstic, residu que té una vida útil curta, de 2 a 12 minuts, contrastablement tarda de 100 a 1000 anys en descompondre’s. L’alumini és un material molt valuós extret de la bauxita, aquesta extracció causa greus impactes ambientals i socials. El 45% de les deixalles que produïm a casa son fàcilment reciclables. La “basura” diària conté un 33% de matèria orgànica que pot tornar a la terra en forma de compost. Al nostre poble ja hi ha gent que gestiona bé els residus de la llar, però una bona campanya pot afavorir un consum més responsable i una participació més elevada en les recollides selectives. OBJECTIUS 1.Fomentar el respecte per l’entorn, el medi ambient i el món en general. 20

Bio-eco

La Pobla

2.Educar la comunitat educativa en la prevenció de residus i el consum responsable. 3.Reduir, reutilitzar i reciclar els materials utilitzats en els sistemes de producció i consum. 4.Gestionar adequadament els residus generats a l’escola i a la llar. 5.Concienciar la comunitat educativa sobre la problemàtica residual de les bosses de plàstic. 6.Reduir les bosses de plàstic a l’escola, a les llars i al poble. 7.Concienciar la comunitat educativa sobre el benefici mediambiental que suposa reciclar la matèria orgànica. 8.Elaborar compost a l’escola. 9. Analitzar els consums i les possibilitats de canvi: embolcalls d’alumini, llums de baix consum... 10.Establir hàbits respectuosos amb el medi ambient en el context escolar: apagar els llums, usar carmanyoles, tancar les aixetes, usar paper reciclat... 11.Conéixer simbologia i etiquetatge ecològic 12.Realitzar manualitats amb materials de rebuig. 13.Sintetitzar la informació i difondre-la a la comunitat educativa. 14.Participar en la campanya recicla a l’escola. 15.Conéixer les energies alternatives. CONTINGUTS - El consum responsable i la prevenció de residus. - Les tres erres: Reduir, reutilitzar i reciclar. - La gestió dels residus: Els residus d’aparells elèctrics i electrònics, el vidre, el paper i el cartró, els envasos lleugers, els medicaments i els seus envasos i les piles. - Problemàtica residual de les bosses de plàstic. - La matèria orgànica i el compostatge. - Recursos no renovables: el petroli, la bauxita. - Energies alternatives. - Símbols i etiquetes. ACTIVITATS - Investigar les recollides selectives que es gestionen al poble. Bio-eco

Bio-eco

La Pobla

- Posar en comú la investigació i participar en les recollides. - Curs de formació per a la comunitat educativa sobre la gestió de residus de la llar. - Buscar informació sobre les temàtiques a tractar: internet, articles d’interès, llibres... - Debatre i investigar sobre l’ús-abús de les bosses de plàstic - Preparar una enquesta sensibilitzadora que face reflexionar les famílies sobre hàbits respectuosos amb el mediambient. - Crear les mascotes del projecte. - Fer instruments amb materials de rebuig. - Celebrar el dia Benlloch net de plàstics: netejar els plàstics d’una zona determinada. - A l’àrea d’artística fer bosses de pa, escriure lemes, dibuixos i regalarles a les famílies. - Fer ganxet amb bosses de plàstic de rebuig: barrets, bolsets, cistelletes.., ens visitarà Sole per ensenyar-nos a reciclar-les. - Fer cartells animant la gent del poble a reutilitzar les bosses de tela, cabassos, i carrets de rodes. - Habituar els pares a que porten les coses dels xiquets/es a l’escola en bosses de tela, l’esmorzar en saquet de tela. -Fer una exposició-concurs de bosses de pa. - Conèixer el cicle de la matèria. - Diferenciar la matèria orgànica de la inorgànica. - Realitzar cursos de formació en matèria de compostatge. - Estudiar quin és el compostador més convenient per l’escola. - Fer un seguiment de la maduració del compost. - Preparar el sól per dipositar el compost madur. - Visitar una planta de compostatge. - Investigar el paper d’alumini. - Debatre sobre l’ús del paper d’alumini. - Realitzar càlculs sobre la quantitat de paper d’alumini que gastem a l’escola. - Buscar possibles solucions per estalviar-ne. - Fer manualitats amb llegums, arròs... - Difondre i aplicar les propostes de millora al centre. - Visionar l’obra de teatre: “Compra’m això” sobre la temàtica consumisme. - Exposar a la comunitat educativa els estudis realitzats.

Bio-eco

3r trimestre - Manualitats de llegums, arròs... - Adobar les maduixeres amb el compost. - Visitar una planta de compostatge.

3r trimestre - Exposició de l’estudi a la comunitat educativa. - l’AMPA: paradeta a la fira amb materials de rebuig.

3r trimestre -Recollida d’alumini, càlculs, informació i propostes de millora i difusió. -Llistat d’envasos retornables. Sintetitzar la informació en un Power Point i exposar l’estudi a la comunitat educativa.

TEMPORALITZACIÓ ALTRES ACTIVITATS 1r trimestre 2n trimestre - Curs formatiu: la gestió dels -Debat: el paper d’alumini a residus a la llar. l’escola. -Obra de teatre per a infantil: Compra’m això.

TEMPORALITZACIÓ 1a activitat: Reduir les bosses de plàstic 1r trimestre 2n trimestre - Enquesta de participació en el - Visita de Conxa: Fer bosses de projecte. pa per a les famílies infantil i primer - Sessió informativa formativa: el cicle. plàstic. - Visita de Sole: Fem ganxet amb - Debat: les bosses de plàstic. bosses de plàstic. 2n �� i 3r cicle. - Enquesta ecològica a les - Exposició dels materials. famílies. - Exposició-concurs de bosses de - Celebració: Benlloch net de pa. plàstics. - Crear les mascotes del projecte. - Iniciar el pannell verd. - Crear instruments amb materials de rebuig. TEMPORALITZACIÓ 2a activitat: Reciclem la matèria orgànica 1r trimestre 2n trimestre - Comprar un compostador -Sessió informativa-formativa: la matèria orgànica. -Curs formatiu: el compostatge cassola. -Plantar maduixes.

La Pobla Bio-eco

Bio-eco

Vilanova

VILANOVA D’ALCOLEA - TORRE D’EN DOMÉNEC - PROJECTE “LES TRES AS” (Aire-Aigua-Aliments) BLOCS DE TREBALL 1.- L’ENERGIA 2.- L’AIGUA 3.- ALIMENTS 4.- CONCEPTES TRANSVERSALS 5.- EIXIDES PREVISTES 6.- TEMPORITZACIÓ 1).- L’ENERGIA OBJECTIUS ESPECÍFICS - Saber la importància de l’energia en el funcionament de l’ecosistema. - Conèixer diferents tipus d’energia. - Ser conscients de la importància de l’ús d’energies renovables. CONTINGUTS ESPECÍFICS Des d’un principi l’ésser humà ha utilitzat l’energia per a cobrir les seues necessitats. �� En la prehistòria va descobrir el foc, el que va suposar la seua primera font energètica per a obtenir calor i cuinar aliments. Ja en l’Edat Mitjana la llenya es va utilitzar per a la fabricació de carbó vegetal que va servir en la Revolució Industrial, com un combustible per a moure màquines. En el segle XIX es va començar a utilitzar el petroli per a l’obtenció de querosé, usat en la il·luminació i, posteriorment, la gasolina en motors i el gas-oil en la calefacció. Al voltant de 1950 va començar a utilitzar-se l’energia nuclear en els reactors per a l’obtenció d’electricitat. En l’actualitat s’estan utilitzant energies renovables que no produeixen contaminació i són inesgotables. 24

Bio-eco

La Torre ENERGIES NO RENOVABLES 1 . carbó 2 . petroli 3 . gas natural 4 . urani ENERGIA RENOVABLES: 1 . solar 2 . hidràulica 3 . eòlica

ACTIVITATS: − Visita a un hort solar. − Visita a LM Glasfiber: pales aerogeneradors − Observació d'un calfador d'aigua (teulades de cases) ACTITUDS Però què puc fer jo en la meua localitat?: - REDUIR EL CONSUM ENERGÈTIC: .1 Utilitzar bombetes de baix consum. .2 Comprar equips eficients. .3 No obrir la porta del frigorífic si no és necessari. .4 No mantenir encesa “en espera” el televisor. .5 Salvapantalles de l’ordinador en negre. .6 Posar l’aire condicionat a 25ºC. 2).- L’AIGUA Igual que en qualsevol ecosistema natural l’aigua constitueix un recurs vital i indispensable en l’ecosistema urbà. Diàriament fem ús d’ella per a infinitat d’activitats relacionades amb l’àmbit domèstic (higiene personal, neteja…), agrícola (regadiu) i industrial (processos de fabricació). En moltes ocasions, l’aigua, una vegada usada pels ciutadans en els habitatges i en les indústries, es retorna al mitjà natural amb grans índexs de substàncies contaminants (olis, sabons, detergents, pintures, productes tòxics, …) que la fan nociva per als éssers vius que l’habiten. OBJECTIUS ESPECÍFICS Bio-eco

Bio-eco

Vilanova

- Conèixer la importància de l’aigua com un recurs indispensable. - Ser conscients de la importància de la depuració de les aigües en l’ecosistema urbà. CONTINGUTS ESPECÍFICS − Conéixer el cicle de l'aigua. − Discriminar els usos de l'aigua: - Industrial - Agrícola - Domèstica − Relació entre el canvi climàtic i l'aigua. ACTIVITATS: − Estudi de fonts, pous, sèquies, sènies. − Analitzar estes aigües. − Les entrades de l'aigua al municipi. − Les eixides de l'aigua: clavegueram, depuradores... ACTITUDS: − Economitzar el consum de l'aigua. 3).- ALIMENTS OBJECTIUS ESPECÍFICS: − Conéixer i diferenciar la qualitat dels productes naturals vers els industrials. − Seguir el procés de plantació i conreu d'un producte de forma ecològica. CONTINGUTS-ACTIVITATS − La carn: visita granges de pollastres i porcs. − Els ous de granja versus ous de casa. − Visita d'un hort. − Tastar els productes naturals per comparar-los amb els industrials. − Treball de plantació a l'hort.

Bio-eco

La Torre ACTITUDS − Valorar el consum de productes ecològics. − Potenciar el seu consum. − Saber com localitzar-los. 4).- CONCEPTES TRANSVERSALS

− Conéixer el significat dels símbols bio eco i reciclatge més comuns. − Campanya bosses de colors per dipositar deixalles diferents: groc i verd. − Emmagatzenament de piles i bateries a l'ajuntament. − Manualitats: visites de persones que ens han d'ensenyar a fer manualitats amb elements de reciclatge o amb materials casolans. Caldrà quedar amb elles i explicar-les que volem fer, com aconseguir el material, dies que han de vindre, etc. 5).- EIXIDES PREVISTES − − − − − − − −

Hort de Manolo, ous de casa. Ovelles de Zeus Granja pollastres Granja bacons Hort solar de les Coves LM Glasfiber Ecoparc Castelló Desert de les Palmes: - El 4 de desembre Infantil: c. interpretació i desert palmes. - El 17 de desembre 3r Cicle: centre d'interpretació i castell de Montornés. - L'11 de maig 1r i 2n Cicles

Parlar amb Araceli ver visitar l'hort i l'equitació. Parlar amb Manolo per visitar l’hort i gallines, explicació científica.

Bio-eco

Vilanova

6).- TEMPORITZACIÓ ABANS DE NADAL − − − −

Contactar amb els pares per fer manualitats nadalenques. Vore quins pares estan disposats a col·laborar en la resta d'activitats. Visitar granges / LM / Hort Solar. Observar els aliments que prenem.

DESPRÉS DE NADAL − Començar els treballs a l'hort. �� Visita instal·lacions equitació. − Bloc de l'aigua i els símbols de reciclatge. − Manualitats diverses amb material de reciclatge. DESPRÉS DE PASQUA − − − −

Recullir informació. Elaboració de dossiers personals. Publicació digital o en paper. Presentació del projecte a la comunitat educativa.

Bio-eco

La Pobla

La praxis: experiències i vivències. La Pobla

treball d’inves......

Bio-eco

La Pobla

- LA LLET XICOTETA HISTÒRIA El consum humà de la llet d’origen animal comença fa uns 11.000 anys amb la domesticació del bestiar, a l’Orient Pròxim, impulsant així la revolució neolítica. El primer animal que va ser domesticat fou la vaca, a partir de l’Ur. Després vingué la cabra, aproximadament al mateix temps, i finalment l’ovella, fa entre 9.000 i 8.000 anys. Existeixen hipòtesis que afirmen que aquest fet va suposar un canvi fonamental en els hàbits alimentaris de les poblacions caçadores-recol·lectores, que van passar d’alimentar-se esporàdicament a rebre aportacions diàries de carbohidrats. Durant l’edat antiga i l’edat mitjana, la llet era molt difícil de conservar i, per tant, es consumia fresca o en forma de formatge. A la antigua Grècia i Roma el formatge era un aliment apreciat, però no es bevia llet. La llet

la feien servir les classes riques per suavitzar i blanquejar la pell. QUÈ ÉS? La llet és un líquid blanquinós i opac produït per la secreció de les glàndules mamaries de les femelles dels mamífers, característica que els defineixen. La funció principal de la llet és: • El nodriment de les cries fins que són capaces de digerir altres aliments. • La protecció del tracte gastrointestinal de les cries contra 30

Bio-eco

La Pobla

microorganismes patogens, toxines i inflamacions. • Contribueix a la salut metabòlica regulant els processos d’obtenció d’energia, en especial el metabolisme de la glucosa i la insulina. És la matèria primera amb que s’elaboren productes lactis, com ara la mantega, el formatge o el iogurt, entre altres. COMPOSICIÓ La seua composició és complexa, perquè hi han molts elements en estat físic diferent. Els principals components són: • Lípids. Aporten sabor i una quantitat de grassa important a nivell nutritiu ja que aporten energia. • Substàncies nitrogenades. La llet de vaca conté com a mitja un 0’5% de nitrogen. D’aquest un 95% en forma de proteïnes, com la caseïna que és la principal proteïna de la llet. • Sucres. Es troben majoritàriament en forma de lactosa. També hi trobem glucosa, galactosa (carbohidrat). • Substàncies minerals ( ferro, potassi, calci, clor, fòsfor, sodi, sofre, magnesi ) • Vitamines solubles ( A, D, E, K, B1, B2, B3, B6, B12, C ). • Enzims. • Gasos. Depenent del tractament tèrmic de la llet. ( Nitrogen, oxigen, diòxid de carboni ). • Aigua. En un 87%. COMPONENTS INDESITJABLES DE LA LLET La llet i els seus subproductes són aliments peribles. La llet deu ser de la més alta qualitat nutricional, inalterada i sense contaminar. Presentem ací una llista parcial de les substàncies indesitjables més comuns que es troben en la llet: • Aigua addicional. • Detergents i desinfectants. • Antibiòtics. • Pesticides o insecticides. • Bacteris. La vigilància dels productors en el seguiment de les instruccions de l’ús de productes químics, com també d’un bon munyiment, neteja i emmagatzemant dels productes, no és tan sols essencial per al seu èxit propi, sinó també per a l’èxit de la indústria lletera en general.

Bio-eco

La Pobla

PROCÉS D’ ELABORACIÓ Fins no fa massa anys era habitual comprar la llet a granel. Un cop a casa la bullíem i ens la preníem. Ara està prohibit vendre llet a granel, per evitar que es transmetin malalties com el tifus o la tuberculosi per culpa de no bullir-la adequadament. Des que es muny la vaca, l’ovella.., fins que arriba al prestatge de la botiga, la llet es sotmet a tots o alguns dels processos següents (depenent del tipus de llet se’n faran uns o altres). 1. Refredament i recollida Després de munyir la vaca, el ramader ha de guardar la llet en un tanc, on ha d’arribar a 4ºC en unes dues hores. Les indústries làcties recullen la llet dels ramaders o de cooperatives agràries. També analitzen pel seu compte la llet que els arriba. 2. Clarificació o neteja La llet es filtra o bé se centrifuga per treure’n la brutícia i altres partícules sòlides. Hi poden haver cèl·lules del teixit de la mamella i leucòcits, sobretot si la vaca ha tingut mastitis (una infecció de les mamelles). 3. Pasteurització Consisteix a escalfar la llet durant una estona, de manera que s’eliminen tots els microbis patogens i quasi tots els no patogens. També s’atura l’acidificació de la llet. Actualment es sol fer calfant la llet a 70ºC-75ºC durant uns 15 segons. 4. Desnatat El greix se separa de la llet per centrifugació. La màquina desnatadora es pot regular perquè separi més o menys greix, i així s’aconsegueixen els diferents graus de desnatat. També es pot obtenir llet semidesnatada barrejant-ne de sencera i de desnatada. 5. Aditius A la llet s’hi poden afegir estabilitzadors (es fan servir sobretot a la desnatada esterilitzada), emulgents, etc. D’altra banda, els últims anys s’ha posat de moda la llet a la qual s’afegeixen minerals, proteïnes, 32

Bio-eco

La Pobla

vitamines, alguns àcids, fibra, etc. Tots aquests ingredients (així com els aromes dels batuts) s’afegeixen en pols en aquest punt del procés. La legislació vigent estableix que tots els additius i enriquiments que s’afegeixin a la llet s’han de declarar a l’etiqueta. 6. Homogeneïtzació És sotmetre la llet a una pressió alta que trenca la membrana dels glòbuls de greix, de manera que aquests queden dispersos per la llet i no s’acumulen a la superfície. S’ha de fer després de la pasteurització, que inactiva la lipasa. Es fa més que res perquè es creu que així l’aspecte de la llet és més agradable per al consumidor. 7. Esterilització Després de la pasteurització, a la llet queden bacteris (no perjudicials) i enzims, que actuen sobre els components de la llet. L’objectiu de l’esterilització és aturar completament tota activitat, per tal que es mantingui més temps inalterada. S’aconsegueix escalfant molt la llet (UHT ve de l’anglès Ultra High Temperature, temperatura molt alta) durant un xicotet interval de temps (uns 140ºC durant 3 o 4 segons). Actualment la llet UHT pot trigar fins a cinc mesos a caducar (sense obrir l’envàs), mentre que la pasteuritzada triga menys d’una setmana. Si la llet s’envasa en ampolla de plàstic la temperatura d’esterilització no és tan alta (uns 120ºC). Això fa que tingui un gust més dolç. 8. Envasat Avui, la major part de la llet s’envasa en tetrabric. És un envàs format per una capa de plàstic, una d’alumini i una de paper. No es pot reciclar totalment i a l’Estat Espanyol el destí de la gran majoria de tetrabrics és l’abocador o la incineradora; alliberant-se a l’atmosfera organoclorats i metalls com l’alumini. El tetrabric es fabrica amb alumini verge (no reciclat), i la seua extracció (bauxita) és molt costosa mediambientalment. Segons Greenpeace, el cost energètic de fabricar un envàs tetrabric és tres vegades més gran que el de fabricar un envàs de vidre verge i quasi cinc vegades més gran que el de fabricar un envàs de vidre reciclat.

Bio-eco

La Pobla

Alguns fabricants ofereixen llet en ampolla de plàstic PET perquè és reciclable i hi ha un segment de consumidors que la prefereixen. TIPUS DE LLET Trobem els següents tipus de llet segons el tractament aplicat: • Llet sencera. Té un contingut en greix del 3’2%. • Llet descremada o desnatada. Té un contingut gras inferior al 0’3%. • Llet semidescremada o semidesnatada. Amb un contingut gras entre 1’5 i 1’8%. • Pasteuritzada o higienitzada. Natural, sencera o desnatada. La llet és sotmesa a una temperatura entre 72º-78ºC, durant un temps mínim de 15 segons. • Esterilitzada. Pot ser sencera o desnatada, en funció del tant per cent de matèria grassa. Primer és envasada i després es posa a 110º-120ºC durant uns 20 minuts. • UHT ( Ultra High Temperature), també uperitzada. S’esterilitza per injecció de vapor amb un escalfament de 135º-150ºC durant 2-8 segons, • Evaporada. La concentració de llet és d’un 26-30%, per tant es treu aproximadament un 70% d’aigua. • Concentrada. Es treu més quantitat d’aigua, per tant no cal ser esterilitzada sinò només pasteuritzada. La concentració de llet és del 42%. • Condensada. És llet pasteuritzada, concentrada i amb sucre. • En pols. S’elabora mitjançant la deshidratació o la higienització de la llet, extraient el 95% de l’aigua. • Llet saboritzada. És la llet ensucrada o edulcorada a la qual s’afegeixen sabors 34

Bio-eco

La Pobla

• Enriquides. Són preparats lactis als quals s’afegeix algun producte de valor nutritiu • Galalita. Plàstic dur obtingut del quall de la llet, o més específicament a partir de la caseïna i el formol. DERIVATS LACTIS Són aliments que fan servir la llet com a producte base. Entre els més importants destaquem els següents: Iogurt. És una substància de gust àcid i cremosa que s’obté de la fermentació de la llet. Mantega. És un producte gras (82% de matèries grasses) que es fa batent la llet i la seva crema o nata. Formatge. Producte fresc o madur i sòlid, optés per coagulació i separació del sèrum. Batut. Beguda refrescant no alcohòlica feta principalment amb llet i fruites. Flams. Postres preparat amb llet, ous sencers i sucre. Quallada. Producte semi sòlid obtingut de la llet o derivats, escalfada i quallada per l’acció de quall o altres enzims, sense l’addicció de ferments lactis i sense traure el sèrum. Kefir. Beguda efervescent (per l’acció del CO2), cremosa i àcida fabricada a partir de llet sencera, tractada a 95ºC durant 5 minuts. Té 0,5% d’alcohol. Natilles. Crema lleugera feta amb ous, llet, sucre i, de vegades, farina. Es cou a foc lent i s’afegeix , a gust, canyella o vainilla. Postres gelats amb llet. Estan elaborats industrialment o artesanament amb sucre i productes lactis (llet i crema de llet, principalment), combinats amb extractes, essències, colorants i sabors. Es congelen amb un procés especial per aconseguir que siguin cremosos i que alhora no quedin cristal·litzats. Bio-eco

Bio-eco

La Pobla

ANIMALS PRODUCTORS DE LLET

OVELLES COM SÓN Les ovelles, bens, xais o corders (del llatí Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Són artiodàctils, o animals amb peülles i són l’espècie més nombrosa del seu gènere, i que probablement descendeixen del mufló salvatge d’Europa i Àsia. El so que fan és el bel. Foren un dels primers animals en ser domesticat per usos agrícoles, i se’ls valora principalment per la seua llana , la seua carn, i la seua llet, o com a organisme model en la investigació científica. Una altra característica de les ovelles és la seua gran varietat de coloració. La llana d’una ovella és la més usada de tots els animals, i es sol recollir per mitjà de l’esquila. La carn ovina rep el nom de carn de xai, corder o anyell (quan és d’un animal jove menor d’un any) i carn de be quan és d’un animal adult. Marrà fa referència al mascle de l’ovella, i moltó fa referència a un mascle castrat. La ramaderia ovina es practica arreu del món, i ha jugat un paper central en moltes civilitzacions. Actualment, Austràlia, Nova Zelanda, els països de la Patagònia i el Regne Unit són els principals productors d’ovelles. RACES L’ovella és un animal polivalent, i les més de 200 races d’ovelles que existeixen actualment foren creades per cobrir diverses necessitats. Gairebé totes les ovelles es poden classificar com a especialment aptes per produir un cert producte: llana, carn, llet, pell o una combinació en el cas de les races de doble utilitat. Una de les races més comunes és l’ovella de cua grassa, una ovella de doble utilitat comuna a Àfrica i Àsia que es caracteritza pels grans dipòsits de greix de la seua cua. L’ovella Merina és la raça ovina més extensa pel món. Són importants també, l’ovella Xalda, autòctona del Principat d’Astúries, el corder Segurenyo, raça espanyola de les Serres del Segura i de La Sagra i l’ovella de Soay, autòctona de la illa de Soay (Escòcia). 36

Bio-eco

La Pobla

DIETA Les ovelles són mamífers exclusivament herbívors, la seua alimentació és principalment a base de pastura preferint les gramínies i lleguminoses. També poden ser alimentades amb farratges (verds i secs) i amb concentrats comercials (pinsos). Com tots els remugants, tenen un complex aparell digestiu compost de quatre cambres, permetent-los convertir la cel·lulosa de les tiges, fulles i beines de llavors en carbohidrats més senzills. REPRODUCCIÓ Les ovelles tenen una estratègia reproductiva semblant a la d’altres animals gregaris. Un ramat de femelles sol ser fecundat per un únic marrà, que pot haver estat triat pel ramader o pot haver establert una posició dominant per mitjà de combat amb altres marrans (en poblacions salvatges). El temps de gestació sol ser de 150 dies (5 mesos). L’ovella només té dues mames, fet que corre paral·lel al nombre de cries que sol tenir. MALALTIES • “Vasquilla”. Principal malaltia del ramat oví i cabrum. És un enverinament que és produeix per una alteració de la flora bacteriana simbiòtica que Bio-eco

Bio-eco

La Pobla

ajuda a l’animal a digerir les fibres vegetals. • “Ectima contagiós”. Malaltia vírica en la que apareixen pústules o vesícules en la pell dels llavis, cara, mamelles, mucosa oral i genitals. • “Dermatosis ulcerativa”. Malaltia vírica que produeix lesions ulceroses en l’ epidermis de les potes i genitals externs. • “Febre aftosa”. • “Avortaments de vàries etiològies” • “Toxemia de la prenyada”. PREDADORS Arreu del món, els cànids, incloent-hi els gossos, són responsables de la majoria de morts d’ovelles. Altres animals que en ocasions ataquen ovelles són els felins, els óssos, les aus de presa, els corbs i els senglars. IMPORTÀNCIA ECONÒMICA Les ovelles formen una part important de l’economia agrícola mundial. Tanmateix, la sua importància, antigament vital, ha estat pres per altres animals de bestiar, especialment els porcs, pollastres i vaques. Les ovelles ofereixen una ampla quantitat de matèries primeres la llana, la carn i la llet. COMPORTAMENT I INTEL·LIGÈNCIA Les ovelles solen ser considerades animals extremament ximples. La mentalitat gregària de les ovelles i la seva tendència a fugir atemorides davant d’un element que perceben com una amenaça fan que el pasturatge sigui una tasca difícil pels inexperts. Malgrat aquests prejudicis, “intel·lectualment”, es troben només una mica per sota dels porcs, i igualades amb les vaques, en quant a quocient intel·lectual. Algunes ovelles han demostrat tenir capacitats per resoldre problemes. A més de recordar la cara de diferents individus a llarg terme, les ovelles també poden distingir estats emocionals gràcies a les característiques facials. Si s’hi treballa amb paciència, les ovelles poden aprendre el seu nom, i a moltes se les entrena per ser portades pel cabestre per concursar i per altres fins. EN LA CIÈNCIA Han jugat un paper clau en alguns camps de la ciència. En particular, el Roslin Institute d’ Edimburg utilitzà ovelles per una investigació genètica que produí resultats innovadors. El 1995, dues ovelles anomenades 38

Bio-eco

La Pobla Megan i Morag foren els primers mamífers en ser clonats a partir de cèl·lules diferenciades. Un any més tard, una Dorset finlandesa anomenada Dolly fou el primer mamífer en ser clonat a partir d’una cèl·lula somàtica adulta. Al 2008, encara no s’ha seqüenciat la totalitat del genoma oví, tot i que s’ha publicat un mapa genètic detallat, i s’ha produït un esborrany del genoma complet a partir de l’assemblatge de seqüències d’ADN de les ovelles utilitzant informació dels genomes d’altres animals.

RELIGIÓ I FOLKLORE Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, les ovelles han servit d’animals de sacrifici. Actualment, es diu que les persones que segueixen el grup sense pensar per si mateixes són com xais. ENDEVINALLES, DITES I ALTRES Del meu vestit es vesteixen també sóc bo per menjar I xics i grans em passegen per la muntanya i el pla. (L’ovella). Ovella que bela, perd el remuc. Ovella petarrella a cent anys sembla novella. Ovella amb llop no fa parella. Per Nadal, cada ovella al seu corral. Pluges de setembre engreixen l’ovella. L’enigma del pastor. Me’n recordo quan era menuda que mon pare em contava una xicoteta història en la que hi havia que resoldre un dilema. És molt fàcil!- Em deia sempre.A veure si en sabeu resoldre aquest enigma. Bio-eco

Bio-eco

La Pobla

Un pastor ha de passar d’una banda a l’altra d’un riu un llop, una ovella i un enciam. Per fer-ho, només disposa d’una barca en la que hi caben ell i una sola de les altres tres coses (ell i el llop, ell i l’ovella o ell i l’enciam). Ha d’anar amb compte! Si el llop es queda sol amb l’ovella en una de les ribes del riu, se la menja; si l’ovella es queda sola amb l’enciam, se’l menja. Com ho haurà de fer per a passar totes tres coses?

CABRES El nombre de cabres en el món i la seua importància econòmica són considerables, sobre tot en els països pobres. Ha estat utilitzada des de l’època de la prehistòria, i es diu que foren els primers animals domesticats després del cà. Són animals molt actius. Arriben a conèixer fàcilment a la persona que té cura d’elles. Són grans productores de llet. Així, la producció mitja per lactància varia de 600 a 800 litres de llet, amb un 3’7 a 4’5% de grassa. L’habitatge de les cabres, també anomenat sestador ha de ser sec i ventilat. Pasturen generalment en guarda, però també poden estar soles o en parells. Existeixen més de 450 milions de cabres en el món: 1/3 d’elles es troben a Àfrica i les produccions de llet de cabra més elevades es donen al sudest d’Àsia, Àfrica i Orient Pròxim. Produeixen també 16 mil tones de mohair i cashmere i 33 milions de pells anualment. La major part dels ramats cabrums productors de carn, i dels de mohair, es troben sota condicions extensives de pasturatge, mentre que les cabres lleteres es troben en condicions d’estabulació. Per tant, les pràctiques de maneig i alimentació difereixen d’acord amb el producte a obtindre. ALIMENTACIÓ Una de les característiques més peculiars de les cabres és la seua inquisitiva conducta alimentària. Entre les espècies domèstiques, són 40

Bio-eco

La Pobla

úniques en escollir i consumir la seua dieta. Discriminen entre les diferents parts de les plantes o partícules d’aliment que pareixen idèntiques. El seu aliment deu estar fresc, net i sense tocar. REPRODUCCIÓ La gestació dura entre 145 i 153 dies (uns 5 mesos) i solen fer de 2 cabrits, podent, arribar fins a 4, excepcionalment. RACES Existeix un gran nombre de races de cabres, amb característiques diferents, depenent de l’objectiu de producció: llet, carn o pèl. Així hi trobem les races Alpina, Anglonúbia i Saanen, entre altres, de les que podem obtindre llet i derivats; les Boer dedicades exclusivament a l’obtenció de carn i les d’Angora, molt valuoses pel seu pèl o mohair. ENDEVINALLES, DITES I ALTRES Saltando de peña en peña me recorro la montaña no dejo viva una hierba, ni una brizna, ni una caña. (la cabra)

VAQUES Les vaques són animals domèstics artiodàctils de la família Bovidae (Bos taurus). Es crien per tot el planeta per la seua carn, la seua llet i la pell. També s’utilitzen en espectacles taurins en alguns països. La cria i utilització d’aquests animals per part de l’home es coneix com a ramat boví. A més de la pròpia raça, s’empren diferents formes de classificació individual com poden ser la disposició i forma de les banyes o el color del pelatge. L’origen del ramat boví , prové de les diferents poblacions prehistòriques d’Urs que van evolucionar donant lloc a totes les races bovines modernes actuals. Hi ha aproximadament 1.250 milions de caps de bestiar boví en tot el món, dels quals 250 milions són zebús. El continent amb major nombre de bovins és Amèrica, li segueix Àsia, Europa, Àfrica i Oceania. Bio-eco

Bio-eco

La Pobla

ALIMENTACIÓ La dieta de les vaques està formada per tres grans tipus de “plats”: • Farratge sec (alfals, blat de moro, fenc, herba, palla de cereals, etc.). • Ensitjat: és farratge verd que es tritura juntament amb alguns additius i es guarda a la granja tapat per un plàstic, on va fermentant. • Pinso o concentrat: és una barreja de cereals, cotó, blat de moro, sals minerals, etc. i també additius, que es tritura fins a formar grànuls. REPRODUCCIÓ Després de 9 mesos de gestació i cap als 30 mesos, les vaques tenen el seu primer vedell i comencen a produir llet. El vedell es separa de la mare i la llet que la vaca produeix es comercialitza. RACES Hi ha moltíssimes races, entre les que destaquem les següents: Asturiana, Bruna dels Pirineus, Frisona, Mantequera, Lleonesa, Murciana o Llevantina, Negra andalusa, Rossa gallega... entre altres. ENDEVINALLES, DITES I ALTRES Va caminant pas a pas gronxant la cua i el cap. és fàcil d’endevinar perquè t’ho he dit clar i català. (La vaca) Què és això que té el pèl com un bou i no és cap bou? (La vaca) ALTRES ANIMALS PRODUCTORS DE LLET Actualment, la llet més utilitzada en la producció dels derivats lactis és la de vaca degut a les propietats que té, les quantitats que s’obtenen, el gust agradable, la fàcil digestió i la gran quantitat de derivats que se’n elaboren. Tanmateix, no és l’única que s’explota. També es consumeix la llet de cabra, ase, egua, camella, búfala, balena, entre altres. El consum de determinats tipus de llet depèn de la regió i del tipus d’animals disponibles. La llet de cabra és ideal per a elaborar dolç de 42

Bio-eco

La Pobla

llet, i a les regions àrtiques s’utilitza la llet de balena. La llet d’ase i egua és la que conté menys matèria grassa, mentre que la llet de foca conté més del 50%. ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA / NO ECOLÒGICA Sovint estalviem massa en el menjar, anem a mirar el més barat, sense fixar-nos en la qualitat. Hauríem d’entendre que consumir aliments naturals i de qualitat és una medicina preventiva. Els nous hàbits de vida, la preocupació per una alimentació saludable i el respecte al medi ambient són alguns dels factors que han propiciat el desenvolupament del mercat ecològic.

• • • • • • • • •

• • • • •

ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA AVANTATGES INCONVENIENTS Més vitamines • Productes més cars Més mineral essencials • Productes de Menys residus tòxics temporada Afavoreixen les nostres defenses • Menys vistosos Sense colorants artificials Menys additius químics Més sans i segurs Afavoreixen la biodiversitat i fertilitat natural de la terra Més saborosos ALIMENTACIÓ NO ECOLÒGICA AVANTATGES INCONVENIENTS Amplia gamma de productes • Additius Rapidesa: aliments • Conservants i colorants precuinats químics Major temps de conservació • Potenciadors de sabor Preu més accessible • Menys vitamines, minerals Molt vistosos etc... • Poden produir al·lèrgies i algunes malalties

Alumnes de 5é i 6é de l’aulari de la Pobla

Bio-eco

La Pobla

- TREBALLS MANUALS Al llarg del curs des dels més menuts fins al més grans hem fet diferents treballs manuals utilitzant principalment materials de desfeta i d’aquesta manera hem après a reutilitzar molts objectes que segurament haguérem tirat al fem. Amb dos rotllos de paper de WC una miqueta de pintura i paper de cel·lofana ens hem construït uns divertits prismàtics.

Amb plastilina , fulles caigudes dels arbres i una caixa de cartró hem construït uns bonics quadres tridimensionals. A dos portaviandes velles, hem afegit dos cordons de sabata, una perruca, dos trossos de fusta, unes tapes de iogurt per fer els ulls, el nas i la boca, i ens ha quedat un divertit ninot. En una caixa de cartró hem ficat joguets vells, paper de cuina, fulles d’arbre, una tauleta feta amb escuradents 44

Bio-eco

La Pobla

- EXPOSICIÓ Per tal de donar a conèixer la importància de reduir, reutilitzar i reciclar i dins de la campanya Recicla a l’Escola, es va fer una exposició on diferents pannells ens explicaven com fer per tindre cura del nostre entorn. En uns ens parlaven dels diferents tipus d’energia, quins inconvenients i quines avantatges tenen les energies renovables i les no renovables. En altres quin ha segut l’augment de la densitat de població a algunes ciutats de la Comunitat Valenciana i com afecta això a l’atmosfera, a l’ús de l’aigua... També ens explicaven perquè hem d’utilitzar el transport públic i els transports menys contaminants, i que podem fer per protegir la flora i la fauna de les nostres terres. A més a més, també vam aprendre on ficar les diferents deixalles que normalment tirem al fem. Amb un senzill joc vam aprendre a tirar a cada contenidor les deixalles que pertoquen.

- XERRADA ALS PARES I MARES Per la vesprada, i dins de la mateixa campanya, es va fer una xerrada al pares i mares i se’ls va explicar quins tipus d’objectes van dins de cada contenidor, com es pot fer per estalviar aigua a les nostres cases, perquè les bombetes de baix consum són preferibles d’utilitzar que les altres, Bio-eco

Bio-eco

La Pobla perquè els electrodomèstics tipus A a la llarga ens ixen més rentables que el demés...

Els pares i mares assistents van poder formular totes les dubtes que tenien sobre on s’havien de tirar el medicaments, les piles, les bombetes que ja no funcionen, etc.,ja que la monitora que va fer la xerrada ens va aclarir totes les qüestions que poguérem tindre. I per si ens quedava qualsevol dubte, ens va regalar varis llibres anomenats “Ecología de andar por casa” per aprendre el que podem fer pel nostre entorn..

- TALLER DE LA TITELLA Els més menuts de l’aulari vam fer un taller en el que ens van explicar la importància de reutilitzar les coses, i també la roba. Quan alguna peça de roba se’ns queda menuda no cal tirar-la i ja està, la podem reutilitzar, podem donar-se-la al nostres germans/es més menuts, o a qualsevol amic/ga i utilitzar-la fins que ja es fa velleta; i també nosaltres podem gastar la roba dels nostres amics més majors, dels nostres germans/es. Quan ja no serveix podem reutilitzar per fer per exemple, una titella com aquesta: amb un calcetí, dos botons, un tros de roba i un poc de llana, segur que tindrem una titella per jugar una bona temporada.

Bio-eco

La Pobla

- TALLER DE CONTES Al grup més gran d’infantil ens van contar un conte que ens explicava la importància de utilitzar els mitjans de transports que no contaminen, com pot ser la bicicleta: El conte es dia “Biciclasta” i en ell uns xiquets i xiquetes aprenien que usant la bicicleta ajudem a tindre cura del nostre planeta.

- BLAVET Aquest taller el vam realitzar els/les alumnes del primer cicle de Primària. En primer lloc, van repassar la regla de les tres erres. A continuació classificàrem els materials que els alumnes van portar. Finalment amb l’objectiu de sensibilitzar-los per a reduir, reutilitzar i reciclar van realitzar un taller de manualitats. El taller va consistir a fer amb un rotllo de paper de WC, una Bio-eco

Bio-eco

La Pobla

ouera i un brick, un portallapissser. Després amb una mica d’imaginació el van decorar, de manera que ens va eixir un divertit ocellet que van anomenar Blavet, per la seua semblança amb l’original.

- EL JOC DE LA SOSTENIBILITAT Aquest taller ens va ajudar a concienciar-nos de que podem satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. Una vegada fets els equips, es tractava d’una mena de competició en la que calia encertar les respostes que formulava la monitora que ens va visitar. Les preguntes tractaven diferents temes com podria ser la contaminació acústica, l’energia, …, i l’objectiu era aconseguir el màxim nombre de respostes correctes per tal de guanyar la prova.

Bio-eco

La Pobla

- Carnestoltes Reutilitzem? O reciclem? Els alumnes amb l’ajut dels seus pares havien de triar una d’aquestes opcions per a confeccionar les seues difresses. Va ser una festa carregada de creativitat...Us agradem?

- DIA DEL LLIBRE El projecte d’aquets curs 2008/09 ha estat relacionat amb el reciclatge. Una vegada reunits els membres dels diferents cicles vam acordar que aprofitaríem la temàtica per a treballar-la el dia del llibre. Després d’una recerca per les diferents editorials vam decidir que les lectures serien les següents: - Les tres erres. Reutiltzar, reduir, reciclar. Núria Roca. - El noi que tenia mil anys. Santi Baró. Bio-eco

Bio-eco

La Pobla

- GRANJA ESCOLA “EL MORRUDET” Per encetar el projecte d’enguany vam visitar la granja escola “El morrudet” i aprendre de primera mà que mengen el animals, com s’extrau la llet, com es fan els seus derivats de forma natural ... Així el dia 25 de novembre, tot l’aulari de la Pobla vam anar a visitar-la. En arribar vam esmorzar tots junts , vam fer grups i ens van assignar una monitora per a cada grup. Després d’esmorzar vam veure tots els animalets que hi havien (porquet, conills, ases ovelles...) i a més a més una cabreta que van munyir manualment davant nostre. També ens van parlar dels productes derivats de la llet que es fan de forma natural i ens van donar la recepta de les natilles.

Despres de dinar els més menuts van plantar una llavor a un pot de iogurt buit, i el més majors van fer un ciri amb cera verge. També vam separar les deixalles que havíem fet en tres contenidors: el d’orgànic, el de paper i el de plàstics, i ens van ensenyar un compostador on es feia el compost per després utilitzarlo com adob als bancals que hi havien. 50

Bio-eco

La Pobla

- EXCURSIÓ A LA FÀBRICA DANONE Després de conèixer com s’elaboren els productes lactis de forma natural, volíem saber com es feia de manera industrial i per això vam visitar la fàbrica Danone, on molt amablement ens van explicar tot el procés i on també ens van obsequiar amb productes de la casa. Primer ens van fer una xerrada informativa sobre com s’arreplegava la llet a les granges de molts llocs i com en grans camions la portaven a diferents fàbriques. En la que nosaltres estàvem visitant s’elaboren tots els Actimel que van a tot l’estat. També es fan iogurts, Danoninos, natilles. Ens van explicar que dins dels grans contenidors que veuríem a través del cristall, estan els productes en els que omplin els recipients dels diferents derivats. Dins d’aquest es fiquen un “bitxets” (bacteris) que fan que quan els mengem siga beneficiós per al nostre cos i per la nostra salut. Per poder entrar a la part de la fàbrica on s’elaboraven i envasaven els productes, ens havíem de ficar una bata i un gorret, perquè s’ha de tindre molta cura de no contaminar amb la nostra roba ni els nostres cabells les zones per on passa la gent que entra dins d’eixes estances. De fet, sols van poder veureu des d’unes cristalleres en alt a la gent que estaven envasant Danoninos en eixe moment. Després de la visita en van convidar a esmorzar i amés ens van regalar una bosseta amb el sues productes.

Bio-eco

La Pobla

- ALTRES ACTIVITATS Durant el curs hem après moltes coses de la llet, del seu tractament, dels seus derivats, que fer amb les deixalles dels seus productes elaborats i com podem ajudar a millorar el nostre entorn reduint, reutilitzant i reciclant. També hem fet activitats que ens han ajudat a entendre com hem de viure per a no destrossar el medi ambient i aprendre a tenir cura d’ell.

Bio-eco

Benlloch

La praxis: experiències i vivències. Benlloch

- LES TRES ERRES Aquest any el projecte de compensatòria és BIO-ECO. Aquest concepte és tan ampli com curt és el nom, i per aquest motiu, a l’inici de curs vam extraure alguns dels temes que podríem tractar : 1. L’ ESTALVI D’ ENERGIA I EL CANVI CLIMÀTIC. 2. ELS MENJARS. 3. EL BEURE. 4. LES 3 ERRES... L ‘AULARI DE BENLLOCH VAM DECIDIR TRACTAR LES 3 ERRES. Una R de REDUIR, una de Reutilitzar, la tercera Reciclar. Que fem massa residus i la Terra no els pot empassar... • Perquè és un tema próxim, quotidià, necessari i factible. • Perquè som nosaltres els que hem de començar. • Perquè és el pilar bàsic per una societat sostenible... A continuació hem fet un recull de les activitats, experiències i aprenentatges que durant aquest temps hem treballat.

Bio-eco

Benlloch

- A L’ ESCOLA REDUÏM, ... La primera i més important, perquè el millor residu és el que no es produeix.

Hem fet un estudi de les nostres deixalles i hem vist que és necessari reduir-les.

Bio-eco

Benlloch Per això hem decidit: • Dur l’ esmorzar amb carmanyola. • Utilitzar fulls de paper reciclat i ecològic. • Fer un bon ús d’ aquest fulls de paper.

• Reduir l’ ús de bosses de plàstic als establiments públics. • Fer un enquesta per veure quin és el mitja més utilitzat per vindre a l’ escola.

Bio-eco

Benlloch

- A L’ ESCOLA REUTILITZEM Com més objectes tornem a utilitzar menys deixalles produirem i menys recursos haurem de gastar. A infantil hem fet jocs per la classe i el pati.

Santi, el nostre mestre de música, ens ha ensenyat a fer instruments amb material reutilitzat per celebrar la setmana MUSICRAL.

Bio-eco

Benlloch

A les classes d’educació física també hem reutilitzat materials per construir diversos objectes: diferents tipus de pilotes, guants de raspall, pals de golf, ...

Cristina, la mare de Quino i Blai, és infermera. A la seua feina col·laboren amb l’ ONG Care Highway Internacional. Aquesta ONG recull ulleres de sol i graduades. Cada any viatja a un país de l’Àfrica per portar-les. Nosaltres també hem volgut col·laborar, així que les ulleres que hem dut, aquest estiu, es reutilitzaran a Kènia. Bio-eco

Bio-eco

Benlloch

Edu i Lídia són dos joves molt solidaris. Cada any també viatgen a l’ Àfrica per repartir somriures. Per Nadal van marxar amb la seua furgoneta plena de llibres, colors, joguines… per repartir-los a les petites escoles de Burkina Faso, Togo i Mali.

A l’abril van vindre a l’ escola per contar-nos el seu viatge. Vam veure les escoles, les cases, les cares… d’ aquests xiquets que ara, a l’ altra banda de món, juguen amb els nostres joguets. Per ser feliços, necessitem tantes joguines com tenim?

Bio-eco

Benlloch

- A L’ ESCOLA RECICLEM Es tracta d’obtenir, a partir de diversos elements, els materials de què estan fets, per tal de tornar a utilitzar-los en la fabricació de productes similars. El paper, el cartró, el vidre i les restes de menjar es poden reciclar sense cap problema. És per això que cal separar cadascun dels residus mitjançant diferents contenidors com els que ja tenim als carrers dels nostres pobles. LES MASCOTES DE L’ ESCOLA Hem creat les nostres mascotes amb materials reutilitzats i hem inventat els seus noms. Ens han ensenyat com hem de reciclar.

Plastitxín

Paperassa

Compostina

Bio-eco

Vidriolo

Pilero 59

Bio-eco

Benlloch

Cada classe ha fet els seus propis contenidors per separar les deixalles.

Ara que ja tenim contenidors a la classe hem anat a buscar-los al poble. Hem trobat contenidors blaus, verds i fins i tot grocs

Bio-eco

Benlloch

Bio-eco

Benlloch

Hem anat a l’ ajuntament a reciclar les piles i els cartutxos de tinta dels ordinadors de l’escola.

A la farmàcia, també hem anat a llençar els medicaments caducats que hem dut a l’escola.

Bio-eco

Benlloch

El divendres és el dia de la fruita. Per poder reciclar les restes del nostre esmorzar, l’escola ha comprat un compostador. Ens vam sorprendre moltíssim les llombrius llarguerudes que van eixir d’un paquetet, perquè no es pareixen gens a les que nosaltres coneixem. I és que venien d’Austràlia! Elles mengen les restes orgàniques i les descomponen i d’ací s’obté l’adob. Per tal de completar el procés d’aprenentatge, vam considerar oportú plantar unes maduixeres al pati de l’escola: les reguem, birbem i, per supost, enriquim la terra amb l’adob de “Compostina”. Quines coses més sorprenents aprenem a l’escola!

Bio-eco

Benlloch

- FESTIVAL DE NADAL 2008 - LES 3 R ESCENA 1 BOGDAN: Bona vesprada a tots i a totes. Comença el ...... Benlloch Notícies. MIRIAM: Primera notícia del dia: un llaurador del Quartico ha estat premiat amb el guardó ecològic que atorga la Conselleria de Medi Ambient. BOGDAN: Passem la connexió a la nostra corresponsal del Quartico CARLA: Bona vesprada. Com es poden imaginar, estic encantada de donar aquesta notícia tan bona i de poder entrevistar al llaurador guardonat. Enhorabona! Ens podria explicar com ha aconseguit el guardó de “Llaurador ecològic de l’any”? MITCO: Doncs no ho sé. L’únic que li puc explicar es que jo em dedique a l’agricultura ecològica i al mateix temps tinc cura de l’ecosistema del meu hort. CARLA: És molt interessant. I .... ens podria dir que fa amb el pugó? MITCO: Doncs ... mira, eixe problema el tinc solucionat gràcies a aquestes marietes que es mengen tot el pugó del meu camp. Elles estan encantades i jo també. Mira, mira que felices són. CARLA: Ja ho sabeu: SI DE BONA SALUT VOLEU GAUDIR, PRODUCTES SALUDABLES HEU DE CONSUMIR.

ESCENA 2 MIRIAM: Continuem ara l’informatiu amb més notícies d’actualitat. BOGDAN: Així és, i en aquesta ocasió ens desplacem ni més ni menys que a la llunyana illa de Pasqua, per a informar-los dels actes reivindicatius 64

Bio-eco

Benlloch

que estan fent els seus habitants per tal de salvar l’illa d’una desforestació massiva. MIRIAM: Per a més informació donem pas a la nostra corresponsal de l’Illa de Pasqua. ROSANNA: Bona vesprada. Doncs, com heu dit, els habitants d’aquesta illa de la Polinèsia estan molt preocupats perquè la tala incontrolada de palmeres pot acabar amb aquest paratge tan meravellós. MIRIAM: I conta’ns, què està fent la gent de l’illa per solucionar el problema? ROSANNA: Doncs bé, la gent ha eixit al carrer per protestar d’una manera molt original. Sabeu com? Ballant. Mireu, ací mateix hi ha un grup d’aborígens que realitzaran una dansa típica de l’illa anomenada “Dansa de Rapanui”. Anem a vore’ls. ROSANNA: I després d’aquesta dansa tan bonica, només he de dir que: “arbres salvarem si paper reciclat utilitzem”. Rosanna, Benlloch notícies. Illa de Rapanuí.

ESCENA 3 BOGDAN: Continuem amb una notícia molt interessant. Hem aconseguit una entrevista amb el president del grup excursionista “Ratafia” MIRIAM: La nostra corresponsal, molt afeccionada a les eixides pel camp, li farà unes preguntes. LAIA: Hola, com poden vore, ací tenim al president de Ratafia i voldríem que ens contara algunes de les activitats que estan preparant. ALFONSO: Bona vesprada. En este moment tenim pensat fer una eixida el dia 4 de gener per tal de netejar el terme de Benlloch. LAIA: Això està molt bé. Nosaltres també anirem i, a més a més, animarem a participar a tota la gent. ALFONSO: Esperem que siga tot un èxit. I mentre arriba el dia, assatjarem la cançó que cantarem en la marxa.

Bio-eco

Benlloch

LAIA: Com podeu comprovar estan molt animats i de segur que deixaran el terme ben netejat.

Laia Teleambient, Benlloch

ESCENA 4 BOGDAN: Notícia d’última hora dels fets ocorreguts a la localitat de Benlloch. MIRIAM: Els habitants d’aquest poble de la Plana Alta, volen abandonar la seua localitat a causa dels grans problemes mediambientals que estan patint. BOGDAN: Passem la connexió al nostre corresponsal a Benlloch. (Passen els xiquets per darrere del corresponsal amb bosses de plàstic) JOB: Bona vesprada. Estem ací a Benlloch i com podem vore l’ambient està molt caldejat. MIRIAM: Conta’ns que està passant. JOB: Doncs mira, el que passa és que la gent del poble no té cura del que tira a la bossa del fem i llavors l’aire, l’aigua i la terra s’han contaminat tant que estan pensant anar-se’n a viure a un altre lloc. Preguntem a la gent. 66

Bio-eco

Benlloch

Què pensa vostè de tot açò? NICO: Mira jo crec que hi ha moltes bosses de plàstic per tot arreu, botelles de suavitzant, detergent, paper d’alumini ..... i jo no estic a gust entre tantes deixalles. JOB: I vostè que creu? MERXE: Jo pense que açò té solució i que tots ho podem fer millor. Ara us donaré alguns consells. Escolteu bé: HÉCTOR: Si a la compra vas, LAURA: ix de casa amb un cabàs. MANEL: Amb una bossa de pa QUINO: de fem no se’n fa. ARANTXA: Si amb saquet de roba a l’escola vas ZAIRA: el paper d’alumini estalviaràs. MIHAI: Amb un carret ISABEL: Benlloch estarà més net. MERXE: I per si no els ha quedat ben clar, ara els ho contarem cantant. JOB: Ja ho sabeu: Tres coses hi ha per comprar,carret, bossa i cabàs, i el que tinga estes tres coses, de basura no en farà. Job. Teleambient. Benlloch

ESCENA 5 MIRIAM: Tornem a donar la connexió a Benlloch perquè la informació anterior ha arribat a altres planetes i pareix ser que tenim notícies noves. DAVID: Bona vesprada. Doncs si. Acaben d’aterrar uns extraterrestres procedents del planeta “Semprenet”. Intentaré parlar amb ells. (música de Star Wars) DAVID: Quina moguda més gran! Eh Eh Em podrien dir qui són vostés? (música ExpedienteX) RUBÉN: Jo sóc palastitxín Bio-eco

Bio-eco

Benlloch

MIREIA: i sols llaunes, plàstics i brics tinc dins. VLADUT: Jo sóc paperassa ALTEA: i no tireu cap paper a la plaça. MILEN: Jo sóc vidriolo ALBA: I m’agrada més el vidre que el polo. IURI: Jo sóc pilero CAROLINA: i de piles en vull un caldero. TATYANA: Jo sóc compostina TATYANA: i faig un adob que és cosa fina. DAVID: Després d’aquesta presentació tan espectacular ens podrien explicar que fan ací a la Terra? MARÍA: Hem vingut per ensenyar-vos a reciclar.Escolteu, escolteu: MARIA: Utilitzeu l’envàs retornable ADRIÁN: perquè és el més amable. LUIS: Portareu l’esmorzar a l’escola YOUSSEF: dins d’una carmanyola. IVÁN: Fruita heu de menjar, ABDERRAZAK: i així adob fabricar. MIRIAM: Sempre que podreu, GERALDÍN: de plàstic no en gastareu.

Bio-eco

Benlloch

DAVID: Ja ho sabeu tots. Apliqueu cada dia les tres erres: REDUEIX, REUTILITZA I RECICLA. David. Teleambient. Benlloch.

ESCENA 6

BOGDAN: Un grup cultural de Benlloch s’ha solidaritzat amb el problema de la fam i la falta d’educació al món i per això ha preparat un espectacle amb material reciclat per a traure fons i apadrinar el xiquet guatemaltec Sergio Velásquez Abac. MIRIAM: Així és. I si volen col·laborar, ho poden fer dipositant les seues ajudes a la caixa que trobaran a l’entrada de l’auditori. I sense més tardança, ací els teniu: Benlloch Mayú-manà.

ESCENA 7 MIRIAM: I tornem amb una altra notícia de música. El grup de dansa local Benlloch- Rock, ha tingut l’amabilitat de vindre a presentar el seu nou single, abans de començar la seua gira per Espanya. Amb tots vostés “Hasta la vista”.

Bio-eco

Benlloch

- RECICLATGE DE PAPER I CARTRÓ Informant: Marcial Vicent. Marcial ens va explicar tots els passos que segueix l’empresa que es dedica a recollir el paper i el cartró que nosaltres dipositem als contenidors blaus. PROCÉS DEL RECICLATGE DEL PAPER: Recollida i transport. La recollida pot ser industrial: fàbriques i oficines o domèstica. Un camió passa pels pobles i recull el paper del contenidor i el transporta fins a l’empresa de Gestió Mediambiental. Recepció, pes i descàrrega.. Pesen el paper que arriba i el descarreguen. Classificació. Netegen el paper i el classifiquen segons: el color, la qualitat, si porten altres materials com plàstics, grapes ... Trituració. Es tritura el paper amb unes màquines. Empaquetatge. Es fan com unes bales de paper comprimit. Emmagatzematge. Es van guardant les bales fins que en tinguen moltes. Fàbrica. S’envia en camions a les fàbriques de paper. Cada fàbrica està especialitzada en fer un tipus de paper diferent: de revista, de tovalloles, de color ... Hi ha fàbriques que utilitzen el paper recuperat i li afegeixen cel·lulosa per donar-li qualitat. Altres són de cel·lulosa verge, que és el material que es trau d’arbres plantats exclusivament per a fabricar el paper. ATENCIÓ: Al contenidor blau no es pot tirar: paper banyat, paper tacat d’oli, paper plastificat, mocadorets, bolquers,...

Bio-eco

Benlloch

- LES ENERGIES RENOVABLES Informant: Fabiola Bort García Aulari: Benlloch Fabiola és professora a l’Institut de Vall d’Alba i aprofitant que impartia classes sobre l’energia als seus alumnes i que tenia la maleta de l’energia del programa recicla a l’escola en les seues mans li vam demanar que ens fes tres cèntims del que contenia...

La maleta de l’energia és un recurs didàctic que ajuda a entendre una temàtica científica (ciències naturals i socials) i tecnològica de gran importància. A més està vinculada conceptualment a l’educació ambiental. És un kit d’energia solar per experimentar a través d’un mòdul de cèl·lules solars fotovoltaiques: vam veure una calculadora solar, com salta un grill, com s’encén una bombeta, com funciona la unitat musical o es mou el ventilador, tot gràcies a l’energia solar. Ah! als alumnes els va encantar la motxilla perquè aquesta té incorporat un carregador solar per al mòvil.

Bio-eco

Benlloch

- EL RECICLATGE DELS MEDICAMENTS Informant: Rosana Benito Tirado Aulari: Benlloch QUÈ HEM DE FER QUAN JA NO ÉS CAL UN MEDICAMENT? Portar-los al contenidor que trobarem a la farmàcia que venen identificats amb la marca SIGRE (Sistema Integral de Gestió i Recollida d’Envasos) QUÈ HEM DE LLANÇAR AL CONTENIDOR SIGRE? Els envasos buits, els envasos que tinguen restes de medicaments, els envasos amb medicaments caducats o en mal estat, envasos. Sempre amb la caixa i el prospecte.

QUÈ ES FA AMB AQUESTES DEIXALLES? Els envasos i les restes de medicaments són traslladat a la planta de classificació de SIGRE que hi ha a Cerceda, un poble de Galícia, on es separen els materials dels envasos (paper, cartó, vidre, plàstic, etc.) per al seu reciclatge i les restes de medicaments i altres residus van a la planta de revalorització energètica per a cremar-los i produir energia elèctrica. CAL REVISAR LA FARMACIOLA DE CASA ALMENYS UNA VEGADA A L’ANY!

Bio-eco

Benlloch

- TALLER EL RELLOTGE DE SOL Informant: Begoña Monroig Aulari: Benlloch Materials: Un CD que no servisca, una plantilla amb les hores marcades, un furgadents serà el gnòmon, és a dir, l’agulla que farà l’ombra sobre l’hora, plastilina, un semicercle. Procediment: Retallem la plantilla i l’enganxem al CD. Fem una boleta de plastilina i l’apeguem darrere per damunt del forat del CD. A continuació posem el semicercle damunt del CD fent que els 0º coincideixen amb la línia de les 12 hores i clavem el furgadents, al centre del CD, de manera que estiga formant un angle de 40º i en direcció al Nord. Ajustem l’hora del rellotge de sol mirant el rellotge digital . Tenim en compte que entre l’horari actual i el solar va una diferència horària d’una o dues hores, per tant: Si és prImavera o estiu a l’hora actual li restarem dues hores per saber l’hora solar. Si és hivern o tardor li’n restarem una.

Bio-eco

Benlloch

BOTELLA HIVERNACLE -

Material: Botella de plàstic, tisores, turba, pegament, llavors de timonet, colors, aigua i un palet de fusta.

Procediment: - Escoltem atentament les explicacions de Begoña. - Posem turba, les llavors de timonet i ho reguem amb unes gotetes d’aigua. - Emplenen una fitxa informativa sobre el timonet i amb un pal la clavem fet al tap. - Quan les llavors germinen caldrà trasplantar les plantetes a un test. Què hem après? . La importància de la reutilització del materials i del reciclatge. . Què és l’efecte hivernacle. . Com realitzar un xicotet hivernacle. . Reconèixer el timonet i les seues aplicacions. 74

Bio-eco

Benlloch

ECOSISTEMA URBÀ Dins la campanya escolar de “Recicla l’escola”, vam tenir una exposició sobre l’ecosistema urbà. Aquesta exposició estava formada per nou panells on hi havia informació sobre: una visió històrica de les civilitzacions, la distribució del sòl, l’atmosfera, l’aigua, el transport, els residus urbans, l’energia, la flora i la fauna. Nosaltres vam llegir la informació dels panells i anàvem reflexionant quines accions fèiem nosaltres pel mediambient. Finalment vam fer propostes sobre aspectes que podíem millorar: anar a l’escola a peu, si goteja l’aixeta de l’aigua arreglar-la, demanar que posen contenidors grocs per a tirar els envasos de plàstic .....

Bio-eco

Benlloch

CONTACONTES Als d’infantil Begoña ens va contar un conte, “Marco i Biciclasta”. Aquest conte narrava les aventures de Marco, un xiquet de poble que, en arribar a la ciutat, es converteix en objecte de rialles i comentaris per part dels altres, perquè és l’únic que es desplaça en bicicleta. Finalment tots es consciencien que la bicicleta és un mitjà de transport alternatiu i molt saludable.

Bio-eco

Benlloch

- DIA DEL LLIBRE Per celebrar el dia del llibre el CRA ha regalat als xiquets un llibre per tal d’augmentar la seua biblioteca personal. Els alumnes d’Infantil, de 1r, 2n i 3r de Primària han rebut el llibre de “Les 3 Erres. Reduir, reutilitzar i reciclar.” Tres paraules que comencen per la lletra R i que ens ensenyen maneres diferents de fer que la contaminació siga una mica més petita. I els alumnes de 4t, 5é i 6é de Primària han llegit el llibre de “El noi que tenia mil anys”. Enmig d’una Terra tan contaminada que els homes i les dones han de viure sota el mar per protegir-se dels raigs del sol, el jove Joel surt de la cova on ha dormit mil anys i .....

FORMACIÓ I BIBLIOGRAFIA A més a més els mestres i els alumnes ens hem documentat, hem comprat llibres, hem vist documentals….

Bio-eco

Vilanova

La praxis: experiències i vivències. Vilanova SÍMBOLS DEL RECICLATGE QUE HEM TREBALLAT A VILANOVA Identificar-los permet saber més sobre els productes i envasos, com reciclar-los i conscienciar-se de la importància d’este hàbit. PUNT VERD. Es garantitza que en convertir-se en residu es reciclarà i revaloritzarà. Este símbol el poden portar els envasos de plàstic, metàl·lic i brik. ANELL DE MÖEBIUS. És el símbol internacional del reciclatge. Si el trobem dins d’un cercle vol dir que part dels seus materials ja han estat reciclats.

TYDIMAN. Indiquen al consumidor que el depositen en el lloc adequat.

ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA. Productes vegetals i animals que compleixen la normativa europea.

ECOETIQUETA OFICIAL. Promou el consum i la producció de bens i servicis respetuosos amb el medi ambient en els països de la Unió Europea. 78

Bio-eco

Vilanova

- REDUIR, RECICLAR I REUTILITZAR Encetàrem el trimestre treballant la importància que té reciclar, reduir i reutilitzar per a la conservació del nostre planeta. Vam començar contant els contes de Pau i Laia reciclen a l’escola i Los tres secretos del medio ambiente. Després vam anar coneixent els símbols del reciclatge i identificant-los en els productes que utilitzem. En breu va eixir entre l’alumnat la idea de fer menys fem a l’hora del nostre esmorzar, de separar el paper, el vidre, el plàstic i de reutilitzar els objectes i envasos per a posar altres coses i, inclús, fer joguines. A partir d’ahí hem tingut a la classe bosses de tres colors per a separar el plàstic del paper i del vidre. Cada vegada reciclem més. Això està bé.

Bio-eco

Vilanova

- ENCUESTA SOBRE EL RECICLAJE Encuesta realizada en Vilanova d’Alcolea a una población de 50 hombres y 50 mujeres en octubre de 2008. 30 25 20

¿Tú reciclas?

15 10 5 0

HOMBRES SI

MUJERES NO

A VECES

60 50 40 30 20

¿Qué reciclas?

10 0 PAPEL PILAS

HOMBRES PL¡ STICO ROPA

MUJERES VIDRIO OTROS

ORG¡ NICO

50 40

¿CONSIDERAS QUE HAY SUFICIENTES PUNTOS DE RECICLAJE?

30 20 10 0

HOMBRES

MUJERES SI

NS/NC

Alumnes de 5é i 6é de Vilanova. Novembre de 2008 80

Bio-eco

Vilanova

- CASETES DE RECICLATGE Una de les primeres coses que se’ns va ocórrer per tal d’usar material en desús per a fer manualitats va ser dissenyar un poble amb caixes de diversos tamanys que trobàrem per casa. A tal efecte vam cercar caixes buides de cartró, començàrem a retocar-les, pintar-les i afegir-hi d’altres materials ornamentals amb la finalitat de, a sobre d’una superfície gran, marcar illes de cases, carrers, carreteres, edificis, parcs, poliesportius, etc... Durant uns dies vam ser com arquitectes de la nostra villa, d’un poble de veritat reciclat.

Bio-eco

Vilanova

- CELEBREM LA TARDOR Com ja és habitual en el nostre aulari, en la segona quincena d’octubre treballem els fruits de la tardor. Els �� alumnes porten fruis secs i carnosos. Treballem els sentits observant, tocant, olorant i menjant els fruits que van portant. Tot l’aulari hem fet una recepta, aquest any ha sigut el codonyat. Hem fet dues sessions, una amb els alumnes d’Infantil i 1r Cicle i l’altra amb els alumnes de 2n i 3r Cicle. Per a realitzar-la hem necessitat la col·laboració de dues mares (Rosabel i Ana) que ens han bullit i triturat els codonys. Tots els alumnes han participat en la realització. Ens ha eixit un codonyat molt bo i l’hem menjat amb deler en un obrir i tancar d’ulls. PROCÉS DE LA RECEPTA DEL CODONYAT DELS ALUMNES DE 2n I 3r CICLE.

Posem el sucre al codony

El codony bollit i triturat

Escrivim la recepta

Escudellem 82

Bio-eco

Vilanova

PROCÉS DE LA RECEPTA DEL CODONYAT EN ELS ALUMNES D’INFANTIL I 1r CICLE.

Escrivim la recepta

Removem el sucre i el codony

La recepta acabada

Recepta

- FEM MACEDÒNIA En Vilanova, dins del projecte Bio-eco, estudiem els productes de la terra com a elements bàsics per a una alimentació sana i les diferències amb els productes prefabricats. En el mes de novembre vam dur cadascú dues peces de fruita, les vam tallar i mesclar, després vam fer suc de taronja, li vam afegir sucre i vam tindre una bona macedònia per a esmorzar. Entre tots vam escriure la recepta a la pissarra i després la vam copiar. Bio-eco

Bio-eco

Vilanova

Tallem la fruita

Ho mesclem tot

Escrivim la recepta

Esmorzem

- FEM SENYORETES El pare de Manel i Emelina ens va donar unes panolles de les que ell havia collit. Una vesprada de novembre les vam desfer per a fer “senyoretes” (roses). Els menuts desconeixien el procés de fer-les i es van quedar sorpresos en vore-les esclatar. Els van agradar molt perquè en un moment ja no en va quedar cap. Als grans també els van agradar, a més de ser ells els que les feien i en un tres i no res se les van acabar.

Remenem el panís amb un poc d’oli i sal.

Tant els van agradar a tots que vam demanar unes panolles més i vam tornar a repetir l’activitat a la setmana següent. 84

Bio-eco

Vilanova

Remenem panís amb oli i sucre.

Ja estan fetes.

- PLANTEM HORTALISSES Dins del projecte Bio-Eco també treballem els aliments ecològics. Vam decidir plantar unes hortalisses per tal de valorar la importància de l’alimentació sana. Araceli, una veïna de Vilanova, ens va deixar un tros de terreny que té prop del poble. Manolo, pare de Manel i d’Emelina, ens va aconsellar productes que podíem plantar en el mes de novembre per a poder collir-los a final del segon trimestre. Vam anar a la Cooperativa del poble i, assessorats per Lola-Mari, ens van donar llavors d’espinacs, faves, pésols i safanòries. Manolo ens va proporcionar alls per a sembrar. El dia 14 de novembre de 2008 vam anar a plantar tots estos productes. Araceli ja ens havia preparat el lloc on havíem de sembrar-los. Amb molta il·lusió vam anar omplint els dos solcs. Els alumnes d’Infantil i 1r Cicle van sembrar els alls i les safanòries, els alumnes de 2n i 3r Cicles les faves, els pésols i els espinacs. Després vam posar unes gomes per a regar-ho a goteig. Esta forma de reg és més efectiva i estalvia aigua. Bio-eco

Bio-eco

Vilanova

A meitat de gener vam anar a l’hort i vam vore que ja començava a brotar el que havíem plantat. Els conills de camp s’havien menjat alguns dels brots. Vam posar canyes i tires de plàstic blanc per a marcar el terreny i esbarrar els conills.

Ja tenim les llavors.

Manolo i Araceli ens expliquen el treball a realitzar.

Preparem la terra.

Posem les llavors de safanòria.

Ja ixen les faves.

Posem estaques i cintes. 86

Bio-eco

Vilanova

- VISITA PALES I HORT SOLAR El dijous 22 de gener de 2009, els alumnes del CRA El Trescaire de Vilanova d’Alcolea i de la Torre d’En Doménec vam visitar la fàbrica de pales d’aerogeneradors LM Glasfiber i un Hort Solar, tot al terme de les Coves. Aquesta visita va correspondre als objectius marcats pel projecte d’enguany, Bio-Eco, de conéixer les energies alternatives, en este cas l’eòlica i la solar.Tots vam quedar sorpresos per les enormes dimensions de cada pala eòlica, del gran nombre de plaques solars i per l’amabilitat dels responsables que ens van donar tota mena d’explicacions.

Pales d’aerogeneradors.

Alumnes davant d’una pala.

Escoltant les explicacions.

Caminant per l’hort solar.

Alumnes davant una placa solar.

Atenent l’explicació darrere d’una placa solar.

Bio-eco

Vilanova

- EXPERIÈNCIES AMB ENERGIES ALTERNATIVES Després de visitar la fàbrica de les pales i l’hort solar, hem pogut comprovar l’obtenció d’energia en uns xicotets aparells de les mateixes característiques que els que vam vore en la nostra visita. Bufant sobre les pales d’un xicotet aerogenerador veiem com s’obté una llum que és més forta quan més ràpid giren les aletes. També vam poder comprovar que un llangostí que té el cos format per una plaqueta solar, es mou si li pega el sol. Entre tots els alumnes de l’aulari de Vilanova hem fet un mural on es resumeix la importància d’utlitzar les energies alternatives.

Bufant obtenim llum

Els menuts ho comproven bufant fort.

Al pegar-li la llum fa cosquerelles a la mà.

Fem un mural de les energies alternatives. 88

Bio-eco

Vilanova

- EXPOSICIÓ SOBRE L’AIGUA, ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC Els dies 23, 24 i 25 de febrer de 2009 vam tindre a Vilanova una exposició sobre el medi ambient. Era una de les activitats programades dins de la campanya RECICLA L’ESCOLA i estava organitzada per la CAM. L’exposició constava de deu murals en què s’explicava de forma clara la importància de l’aigua, les energies, la contaminació i les conseqüències negatives per al nostre planeta. També hi havia uns jocs sobre reciclatge. A tots ens va agradar i vam anant assolint la necessitat de tindre cura del planeta. Si en el futur el planeta està sà, nosaltres viurem millor.

Alumnes d’infantil jugant a reciclar

Alumnes de 1r Cicle jugant a reciclar

Alumnes de 2n Cicle fent puzzles

Alumnes de 3r Cicle. L’exposició al fons

Bio-eco

Vilanova

- CARNESTOLTES Enguany, 2009, és l’Any Internacional de l’Astronomia. Al centre hem programat algunes activitats per conèixer un poc més de l’univers. Una d’elles ha sigut la realització de la disfressa amb la constel·lació del zodiac que cadascú té. El dia 20 de febrer vam celebrar carnestoltes a l’aulari de Vilanova. Mestres i alumnes ens vam posar la disfressa i estàvem disposats a fer el passacarrer. No va poder ser. La pluja ens ho va impedir, tammateix la festa no va faltar. Dins de la classe de Juanjo vam anar ballant per grups que foren del mateix horòscop. La festa anava en augment i el calor allí dins també, així que ens vam traslladar al local dels jubilats on pares, mares, alumnes i mestres vam ballar sense parar fins l’hora de berenar. En esta festa no pot faltar el xocolate amb “panquemao” que, any rere any, l’AMPA ens prepara tan gustosament.

Grup d’alumnes disfressats

I nosaltres quan ballarem?

Ara ballem tots

Fem cua per al xocolate 90

Bio-eco

Vilanova

- TALLER DE RECICLATGE Dins de la campanya RECICLA L’ESCOLA, organitzada per la CAM, també vam realitzar uns tallers de reciclatge a l’aulari de Vilanova el dia 30 de març. Els alumnes de 3r Cicle van construir un rellotge de sol amb un CD, els alumnes de 2n Cicle van fer un joc de la sostenibilitat, els de 1r Cicle van realitzar una aranya amb un got de plàstic i els d’Infantil van fer el joc de les 3 erres. Tot va estar molt distret i divertit. També vam aprendre un poc més sobre la importància de cuidar el nostre planeta.

Bio-eco

Vilanova

- VISITA A LA SERRA D’EN GALCERAN Un fet tan senzull com és caminar pel nostre terme ens pot donar tota una lliçò pedagògica i que no està a l’abast de cap llibre. Aprenem tantes coses que, si no ho provem, tal vegada ni les havíem imaginat: des de conéixer una determinada ruta, un camí (en este cas el que comunica a Vilanova amb la Serra d’En Galceran) fins a reconéixer les herbes aromàtiques més comunes i el seu ús. Aprenem també a escoltar el nostre cos quan pugem una empinada costera, l’esforç que això representa i que (atenció!) ningú ens pot ajudar a superar-la només que tots sols i caminant. �� És a dir, aprenem a ser autònoms i a confiar i entendre les nostres possibilitats. Tot seguit podem llegir esta experiència del llapis dels alumnes de 3r Cicle de Vilanova. Vet ací. Bé, ja feia dies que els alumnes de Vilanova pensàvem anar de caminada fins a la Serra d’en Galceran. El passat divendres vam tancar la discusió i vam quedar per al dimarts dia 17. Vam moure a les 8:00 h. del matí. Ens van dur amb cotxes els mestres Juanjo, Maria i Rocher fins al “pont de ferro” de la carretera que va cap a la Serratella, passat ja el poble de la Torre d’en Doménec. D’allí ja cap al destí, la Serra, amb euforia i alegria. Clar, al ser costa amunt, abans d’arribar al mas de Mansella ja estàvem tots amb les energies esgotades. Allí, a aquell mas, ens vam fer una foto i després, per a variar, no era prou el cansament, que vam passar pel costat d’unes caixes d’abelles i tot el sant rato fugint per si alguna ens picava. Passàrem pel Bancal Roig, el nom d’un mas, i allí ens vam fer una altra

Bio-eco

Vilanova

foto i vam descansar uns 5 minuts. En arribar al Colomar, a una fonteta que allí hi ha vam esmorzar i ens vam quedar perfectes. Vam estar descansant mitja horeta o això. Ja descansats, però amb el menjar a la panxa, eixírem cap a la Serra d’en Galceran. Abans d’arribar vam fer uns dos o tres paronets i, quan ja estàvem a punt d’arribar vam vore una dona amb un poval que venia del poble que ja el teníem en vista. Això ens va fer anar més lleugers i ens arrimàrem al poble. Una vegada a la Serra, dins del poble, vam vore una plaça molt gran on hi havia una estrella dels vents dibuixada a terra: ponent, gregal, xaloc... Des d’esta plaça ja es veia l’escola, amb un mini-cooper roig aparcat a la porta i tots pensàvem que era de la mestra i els xics es van emocionar deien: “oh!, què moderna deu ser”, “a lo millor és rica”!... Vam obrir la porta gran de l’escola i després es veien tres de menudes. Ens vam decidir per una i vam tocar. Ens va obrir una xica que suposadament era la mestra. A l’entrar, tots vam quedar al·lucinats amb tots els “racons” de la classe: el de la lectura, el de les notícies, el de l’ordinador... Rocher de seguida ens va dir : “bueno, ara ens presentarem, no?” Quan vam estar un rato junts, Beatriz, la mestra, va tocar a l’ajuntament per si hi podíem anar a vore’l i ens van dir que sí. En arribar a l’ajuntament, que ens va guiar Miquel, un alumne de la Serra,

Bio-eco

Vilanova

una dona ens va acompanyar a ensenyar-nos-el tot. Era un ajuntament rústic molt bonic. Per cert, la dona va ser molt amable. Vam vore també el museu on hi havia un llit, roba i manisetes de cuina de la casa el bisbe Bertrán. D’allí vam anar a la “nevera” on posaven abans capes de palla i neu per fer gel. Només la vam poder vore des d’una reixa perquè estava la porta tancada. I en tornar a l’escola vam eixir al pati i els xics i Maria Obrero, la mestra, es van posar a jugar al poliesportiu que donava al pati de l’escola. Rocher, Larissa, Damaris i Alexandra jugaven al 7’5 i els altres: Helena, Andrea, Júlia, Sandra, Catalin, Marina, l’altra Sandra i jo jugàvem a aconseguir l’altra meitat de pilota de frontó, un joc que ens vam inventar al moment. Quan eren les dos menys quart ens van cridar per rentar-nos les mans per a dinar, que cada un es duia el seu dinar, i l’AMPA de l’escola de la Serra d’en Galcerán ens van dur beguda, olives, papes i coques. Jo no vaig provar la coca perquè estava farta. Quan vam acabar, Rocher va tindre el detall de dir-nos que ens acovidava a un geladet.Vam pujar a la plaça i al bar Salvador ens va comprar un gelat. Ens vam menjar el gelat i ens vam esperar fora del bar mentre Maria i Rocher es prenien un café. Nosaltres ens vam esperar amb Bea, que no paràvem d’atosigar-la preguntant-li quan li va costar el cotxe.

Bio-eco

Vilanova

No ens ho va dir, pero vam aconseguir traure que se’l va comprar a l’agost. Quan van eixir Maria i Rocher vam tornar a l’escola i Rocher va dir: “ ara feu una redacció per a la web del Trescaire”. Tot seguit vam dibuixar a un mural cadascú la seua cara, la seua caricatura més ben dit. Com passa el temps!, ja són les cinc menys deu, tots estan jugant a futbol menys les xiques de 3r de la Serra d’en Garcerán. Estem a punt de moure, ara vindran els pares i ens anirem cap al poble. Prompte ens acomiadarem. Bé, ja han vingut els pares, ara recollim, ens acomiadem, pugem al cotxe tots, saludem a aquelles persones que tant hem estimat per un dia i movem cap al poble,Vilanova. En arribar tots anem cap a casa a gitar-nos al llit. Res més per aquesta excursió. Alumnes de 5é i 6é de Vilanova d’Alcolea.

Bio-eco

Vilanova

- COLLIM HORTALISSES El divendres 24 d’abril per la vesprada, tots els alumnes de l’aulari de Vilanova, vam anar a l’hort que vam plantar en novembre en el camp d’Araceli. En arribar allí vam vore que teníem collita d’alls, faves i espinacs. Els pésols no van eixit i les safanòries a penes van créixer perquè els conills de camp es van menjar els brots tendres de les plantes. Ens vam posar a collir i, en un tres i no res vam tindre els cabassos i les bosses plenes. Després, Araceli ens va portar a visitar el seu galliner. Els pollets que van nàixer en novembre, ara eren gallinetas joves. Ens va donar els ous que les gallinas havien acabat de pondre per a fer-nos unes truites a l’escola.

Afaenats collint alls

…i faves també.

Una mostra de la collita.

Cabás ple d’espinacs damunt els ous. 96

Bio-eco

Vilanova Contents i agraïts a Araceli per la seua col·laboració en el nostre projecte, vam tornar cap a l’escola. Vam posar totes les hortalisses damunt d’una taula al pati i vam anar repartint-les entre els alumnes. Cadascú en sa casa havia de netejar-les, pelar-les i bullir-les per a poder fer-nos un dinar dilluns següent.

Ens repartim la collita.

- DIA DEL LLIBRE El dia 23 d’abril vam celebrar a l’aulari de Vilanova el dia del llibre. Els alumnes de cada cicle van rebre un llibre relacionat amb el projecte que enguany treballem. El llibre d’Infantil i 1r Cicle es titula Les tres erres i tracta de reciclatge, el llibre de 2n cicle s’anomena Fisi Ka y las energías renovables que són per supost les energies del futur i el llibre del 3r Cicle du per títol Cuentos del mundo del agua

i conta històries de diversos llocs del món al voltant de l’aigua.

Alumnes d’infantil i 1r cicle.

Alumnes de 3r cicle

Bio-eco

Alumnes de 2n cicle

Bio-eco

Vilanova

- FEM TRUITES I PIZZES El dilluns dia 27 d’abril, els alumnes van portar les hortalisses netes: els alls tallats, les faves pelades i els espinacs bollits. A primera hora vam començar a fregir els alls i les faves, després les alumnes de tercer Cicle van fer les truites. A meitat matí, Rocher i un grup d’alumnes, van omplir les basses de pizza amb espinacs, tomata, orenga, pinyons, sal pernil dolç i mozzarella. Amb unes bases de pasta fullada i l’ajuda d’unes mares, vam fer uns bons cócs de poma. Fregim faves i alls

Els pares de Kevin ens ho van coure molt bé i ho vam tindre tot enllestit per a un suculent dinar. Sempre hi ha algun alumne que no menja gens de verdura en sa casa, ací almenys la va provar i ho seguirà intentant a casa.

Col·laboració de mares

Bio-eco

Vilanova

Bio-eco

Batent els ous

Fent la truita

Preparant pizzes

Els menuts observen amb atenció.

Ja està tot cuit

Ens agrada molt el dinar!

Bio-eco

La Torre

La praxis: experiències i vivències. La Torre

- DIA DEL ARBRE Com cada any l’aulari de la Torre celebra el dia del arbre. Els alumnes aprenen a cuidar i respectar la natura. L’experiència de plantar un arbre per vore com creix i com hem de cuidar-lo és interessant per als alumnes. Abans de plantar els arbres, estudiem cada un d’ells, tipus, classe, característiques i origen. També busquem en internet fotografies dels arbres per poder veure com creixen i com hem de cuidar-los. Plantem els arbres en un lloc de la Torre on podem anar a visitar-los per poder regar-los i veure com creixen. Cada alumne té cura del seu arbre. Per finalitzar l’activitat fem un dibuix lliure dels arbres que hem conegut i quines són les seues característiques.

100

Bio-eco

La Torre

- TALLER RECICLA L’ESCOLA El CRA Trescaire va sol·licitar participar en una campanya escolar “Recicla l’escola” que compta amb una sèrie de tallers participatius adequats a tots els nivells. Conèixer el significat de tots els símbols de reciclar i on hem de dipositar les deixalles és el principal objectiu d’aquest taller. Els alumnes de la Torre va poder descobrir com amb molts materials que ja pensaven que estaven en desús podíem fer tantes i tantes coses. Reciclar i aprendre es divertit, tots van descobrir diferents jocs aprenent a reciclar en els tres contenidors. També durant tot el dia de taller van fer diferents activitats: • una titella amb un calcetí vell • una aranya amb un got de plàstic • un moneder amb un bric de llet… Totes estes activitats són divertides i al mateix temps enriquidores per a l’aprenentatge de les bones maneres de cuidar la natura, per mantindre la salut de les persones i per tindre una vida més sana i saludable en el món que vivim.

Bio-eco

101

Bio-eco

La Torre

- CARNESTOLTES Durant la setmana de carnestoltes a lâ&#x20AC;&#x2122;aulari de la Torre els alumnes van realitzar diferents activitats. Aquest any els xiquets sâ&#x20AC;&#x2122;han confeccionat la disfressa amb materials reciclats.

102

Bio-eco

La Torre Un ROBOT amb caixes i cobert de paper d’alumini va ser la disfressa que entre tots vam decidir confeccionar. L’activitat va començar recollint totes aquelles caixes de cartró que els veïns de la Torre ja no utilitzen. A més a més, cadascú també va portar brics de suc, iogurs, brics… per decorar la disfressa. És divertit reciclar i reutilitzar al mateix temps que fem la disfressa de carnestoltes. Cada alumne prepara una caixa a la seua mida i la cobrix amb paper d’alumini, també preparem una caixa menuda per al cap i la decorem amb brics, sucs...

També hem treballat amb diferents fitxes: com fer la disfressa, quins materials utilitzem i quin es el procés de confecció. Finalment, quan la disfressa està preparada, fem l’habitual cercavila pels carrers del poble amb la col·laboració del grup de Dolçainers de la Torre.

Bio-eco

103

Bio-eco

La Torre

- CONTENIDORS D’AULA Desprès de conèixer els diferent contenidors i quins materials cal abocar en cadascun d’ells, els alumnes van fabricar-ne uns per poder utilitzarlos a l’escola; a més a mes també els vam utilitzar en la representació d’una obra de teatre en el festival de Nadal on contàvem a la resta dels veïns de la Torre quina era la utilitat i la satisfacció de reciclar de manera adequada . Per a fabricar els contenidors vam reciclar caixes de cartó que vam recollir de la farmàcia, cada contenidor va tindre una forma i grandària. Desprès, els vam pintar dels colors adequats, verd el vidre, groc el plàstic i blau el cartó/ paper. Tot seguit vam preparar unes fitxes per poder conèixer els diferents símbols que representen cadascun d’ells. Estos símbols els vam retallar i pegar de manera convenient en els contenidors. Els contenidors estan situats a la classe i els alumnes els utilitzen per a reciclar .

104

Bio-eco

La Torre

- OUS DE PASQUA Novament l’escola va demanar la col·laboració dels pares per realitzar una activitat. Cada alumne va portar a l’escola uns ous bullits. No hem treballat els aliments, la seua composició ni la seua procedència, però aprofitem la Pasqua per parlar-ne de la seua utilitat com elements decoratius. Alguns aliments serveixen com decoració en alguns plats i pastes tradicionals; un exemple es “l’ou de Pasqua”. Cada alumne pinta amb retoladors el seu ou bullit, després el decorem amb paper transparent i unes cintes de colors.

Bio-eco

105

Bio-eco

La Torre

- CONTENIDORS A LA TORRE La millor notícias que podien rebre els alumnes de la Torre, després d’estudiar i treballar amb un projecte de reciclatge, és la ubicació de contenidors de paper, plàstic i cartó/paper al nostre poble. Com no, vam anar a visitar-los i poder observar de primera mà com eren, la seua forma i dimensions i què podíem tirar dintre d’ells. Els alumnes ja coneixien els contenidors i la seua utilitat, però la curiositat de veure’ls i com eren per dins va fer que la visita fóra profitosa. Després de la visita, cada alumne dibuixà els contenidors, vam fer una llista de tot allò que es pot tirar però també és molt import fer la llista de tot allò que NO es pot tirar.

Els alumnes van portar la fitxa a casa per poder explicar als seus pares i veïns la utilitat dels contenidors i la satisfacció d’utilitzar-los de manera convenient.

106

Bio-eco

La Torre

- PLANTAR CACAUS Una nova experiència dins del projecte va ser la de plantar cacaus a l’hort de Jordi, un dels alumnes de l’aulari. Abans de començar l’activitat vam buscar informació en internet de com era la planta del cacau i com calia plantar-la. Els alumnes van poder observar com era la planta i com creixia baix terra. Quan ja teníem recollida suficient informació vam anar a l’hort amb un grapat de cacaus i una aixada per poder plantar-los. Cada alumne va fer un xicotet clot amb l’aixada i desprès va ficar dins un parell de cacaus que va cobrir de terra. Al final vam regar la plantació. Jordi i el seu avi reguen tots els dies els cacaus i esperem que a final de curs puguem veure la planta i recollir els cacaus per menjar-los.

Bio-eco

107

Bio-eco

La Pobla

108

Bio-eco

La Pobla

- BOLA DE NADAL Informant: Vania Breghelli Aulari: La Pobla Tornesa Material: Una botella d’aigua buida de 1,5 litre, pintura liquida, purpurina, llana i tisores.

Procediment: Agafem la botella d’aigua i retallem la part superior. Utilitzem la part superior, agafem les tisores i retallem la botella en quatre parts que siguen mes o menys iguals. Pintem amb la pintura liquida i la purpurina tots els trossos de plàstic que havien retallat abans. Una vegada estem secs, els unirem formant una bola. Desprès fem un forat, per a poder ficar un tros de llana i així la podrem penjar on nosaltres vulguem.

Bio-eco

109

Bio-eco

La Pobla

- CAMPANETA DE NADAL Material: - Una botella d’aigua buida de 1,5 litre. - Pintura liquida. - Purpurina. - Llana. - Tisores.

Procediment: Agafem la botella i retallem la part de dalt. Pintem amb la pintura liquida i la purpurina el plàstic. Desprès d’això agafem el tap i fem un forat xicotet, per poder ficar un tros de llana que ens ajuda a poder penjar-la on nosaltres vulguem.

110

Bio-eco

La Pobla

- CENTRE DE NADAL Informant: Mª Carmen Selma Fraga Aulari: La Pobla Tornesa Material: 1 esponja, 1 cistelleta, 1 ciri, fulles de cedre (de pi, de margalló...), 1 o 2 pinyes, 1 o 2 caixetes embolicades amb paper de regal, 1 o 2 boletes nadalenques o llacets, esprai abrillantador i/o daurat i tisores.

Procediment: Primer retallem l’esponja per a col.locar les fulles i el ciri. Posem l’esponja dintre de la cistelleta, col.loquem el ciri i pel voltant les fulles. Aquestes cal que siguen d’un tamany semblant. Després posem a sobre algun llacet i/o boleta de Nadal. Finalment utilitzem l’esprai per a abrillantar les fulles.

Bio-eco

111

Bio-eco

La Pobla

- FLORS DE SANT ANTONI Informant: Virginia Gil Tomás i Fina Barrachina Pallarés. Aulari: La Pobla Tornesa Material: Paper, pal finet d’alumini, unes tisores, una agulla de fer llana.

Procediment: Primer agafem un tros de paper i amb l’ajuda de les tisores retallem un tros fent-li la forma de les fulles d’una flor. Segon, comencem a enrotllar-ho al voltant de la agulla. Desprès agafem un tros de paper de color blanc i fem la tija de la flor. Una volta hem fet la tija, fiquem el tros de paper que hem arrugat abans, al voltant del paper blanc, donant-li forma de flor, i aixina ja tenim la flor feta.

112

Bio-eco

La Pobla

- MATÓ Informant: Julio Cano Castaño Aulari: La Pobla Tornesa Material: Llet, llima, sucre, mel, cassola, colador, plat.

Procediment: Fiquem la llet en una cassola, amb quatre cullerades de suc de llima i la posem al foc fins que comence a bullir. Una volta estiga bullint, s’ha de colar amb l’ajuda d’un colador. Nosaltres agafem la llet que s’ha quedat cualla en el colador i la posem en un plat per a deixar-la refredar. Per últim li fiquem mel o sucre, i ja ens ho podem menjar.

Bio-eco

113

Bio-eco

La Pobla

- POMPÓ DE LLANA Informant: Begoña Martínez Vidal Aulari: La Pobla Tornesa Material: Llana, cartó i tiosres.

Procediment: Agafem el cartó retallem dues circumferències. Enmig amb l’ajuda de per exemple una moneda fem un forat. Agafem la llana i comencem a enrotllar-la en el cartó fins que tot el cartó estigué cobert de llana. Desprès agafem les tisores, i retallem la llana, seguint el bord del cartó. Una volta hem fet això, llevem el cartó i li donem a la llana la forma que nosaltres vulguem.

114

Bio-eco

La Pobla

- TITELLA D’ACTIMEL Informant: Nuria Castellet Safont Aulari: La Pobla Tornesa Material: Una botella de actimel, un pot de petit suise, cotó, gomets i rotuladors.

Procediment: Agafem la botella d’actimel i en la part que no esta el forat, posem damunt cotó i el pot de petit suise i aixina quedarà com si fora un barret. Després amb els gomets farem els ulls i amb els rotuladors ho podem decorar com nosaltres vulguem.

Bio-eco

115

Bio-eco

La Pobla

- NATILLES (8 PERSONES) Informant: Noelia Edo Selma Aulari: La Pobla Tornesa Material: 1 l. de llet, 6 rovells d’ou, 20 gr. de farina, 200gr. de sucre, 8 galetes i canyella.

Procediment: En un recipient remenem els rovells d’ou i el sucre. A continuació, afegim la llet i un poquet de canyella. Després ho posem tot al foc. Per una altra banda, rémenem dintre d’un recipient la farina i un poc de llet. Quan estiga calent ho barregem tot i seguim remenant fins que comence a bullir, ja que en aquest moment ho traurem del foc. Finalment, posem les natilles en un bol i a sobre la galeta. Deixem que es refrede i ho posem a la nevera.

116

Bio-eco

La Pobla

- PRODUCTES ECOLÒGICS Informant: Patricia Sánchez Fernández Aulari: La Pobla Tornesa Els productes ecològics també s’anomenen biològics, orgànics o bio. Són productes naturals que s’elaboren sense utilitzar productes químics. Els animals dels quals s’extrau la carne ecològica tenen una bona alimentació tenint en compte la normativa del ramat ecològic. Aquests animals no s’alimenten amb productes d’orige animal ni amb estimuladors del creixement. Pel que fa als productes ecològics vegetals respecten els cicles naturals dels cultius sense degradar els ecosistemes. Molts aliments i begudes els podem trobar en herboristeries o botigues especialitzades, encara que cada dia és més fácil comprar-ne en hipermercats gràcies a l’augment del consum d’aquests productes.

Bio-eco

117

Bio-eco

La Pobla

- BRIC PORTAMONEDES Informant: Inés Castellet Casanova Aulari: La Pobla Tornesa Material: 1 bric de litre amb el tap al centre, tisores i cinta adhesiva

Procediment: Netegem i assequem el bric. Retallem la banda superior i inferior de l’envàs. Dobleguem la banda superior però deixant un tros que serà la solapa. Retallem el que sobra. Premem la solapa així quedarà marcada l’empremta del tap per a després retallar-ho. Retallem la solapa arrodonida, d’aquesta manera ja tenim la tanca. A continuació posem els costats del portamonedes cap endins perquè es quede doblegat. Després folrem els costats amb la cinta i aprofitem per tancar la part central del portamonedes, així no s’obrirà. Ja ho tenim! Ara, només cal tancar el portamonedes passant el tap per la solapa i enroscant-lo.

118

Bio-eco

La Pobla

- FLOR DE PAPER Informant: Santiago Edo Marín Aulari: La Pobla Tornesa Material: �� paper de periòdic, tisores i cinta adhesiva

Procediment: �� Agafem un full de periòdic i el partim per la meitat. Agafem una meitat i el tornem a partir. Des d’un extrem del full de periòdic anirem enrotllant i farem com si fos una palleta. Perquè es subjecte li posarem un poquet de cinta adhesiva, així ja tindrem enllestida la tija de la flor. L’altra meitat del full de periòdic l’anem partint per la meitat fins que tinguem quatre parts. Després les posem una damunt de l’altra i dobleguem cap endavant i cap enrere, com si fos una acordió. Per últim, ho enganxem a la tija i poc a poc, amb molta cura, s’obre el paper de periòdic i la flor va apareixent.

Bio-eco

119

Bio-eco

La Pobla

- BOLA DE FLORS Informant: Verònica Quiroga Salt Aulari: La Pobla Tornesa Material: Bola de Porexpan, furgadents, paper “crespón” de diferents colors, tisores, furgadents, cinta adhesiva, xeringa i perfum.

Procediment: Agafem els furgadents i les tires de paper “crespón” i fem les flors. Hem de tallar tots el papers “crepón” més o menys a la mateixa mida perquè les flors isquen semblants de grandària. Anem clavant cada flor en la bola fins que tota la bola estiga coberta de flors. Una vegada estiga ja tota la bola montada amb totes les flors, podem injecctar perfum amb una xeringa a la bola i així ens serveix com a objecte decoratiu i a més, despren una bona olor.

120

Bio-eco

La Pobla

- TORTUGA Material: - Pedres (s’aconsella buscar pedres de la platja perquè son més llises i planes). - Pintures - Pinzell - Cola d’apegar.

Procediment: Busquem set pedres amb les que puguem formar la figura d’una tortuga (una per al cos, quatre per a les pates, una per al cap i una per a la cua). Pintem les pedres imitant els colors de les tortugues. Deixem assecar les pedres. Ficar cola i unir les pedres formant la figura de l’animal.

Bio-eco

121

Bio-eco

La Pobla

- VIDRIOLA Material: Globus, cola, aigua i paper de cuina per a fer el paper “maché”, oueres de cartró, tisores, cinta adhesiva i corda.

Procediment: Inflem el globus. Amb el cartró de les oueres fem les potes del porc i el morro i ho peguem amb cinta adhesiva. Fem la cua amb un tros de corda i la peguem. Fem paper “maché” i ho forrem tot (deixem un xicotet tros sense ficar paper “maché” per a deixar el forat per on ficar les monedes). Deixem assecar. Pintem la vidriola lliurement i la deixem assecar. Després la decorem, si cal. Una vegada estiga seca, amb una agulla explotem el globus de dins i es queda la forma de vidriola.

122

Bio-eco

La Pobla

- SABATILLA PORTALLAPIS Material: Sabatilla usada, got de plàstic, paper de cuina, aigua i cola per fer el “paper maché”, pintures i pedres.

Procediment: Agafem la sabatilla vella i l’omplim de pedres perquè siga un objecte amb més pes. Fiquem el got de plàstic en l’interior de la sabatilla (al lloc per on fiquem el peu dintre de la sabatilla) Cobrim tota la sabatilla amb paper “maché” i la deixem assecar. Comencem a pintar-la lliurement i deixem que la pintura s’asseque. Una vegada la pintura s’haja assecat ja la podem utilitzar com a portallapis (una altra utilitat també podria ser la d’aguantar les portes de la casa perquè no s’hi tanquen quan hi ha corrent d’aire).

Bio-eco

123

Bio-eco

La Pobla

- SERP Material: Cartrons de rotllos de paper higi猫nic, pintura, pinzell, tisores, enquadernadors, tira de tela o de cartolina roja.

Procediment: Tallarem els rotllos de cartr贸 per poder fer-los encaixar i donar la forma de la serp. Pintarem lliurement el cartrons. Encaixarem els cartrons amb els enquadernadors. Afegirem la cua i la llengua. Dibuixarem o pintarem els ulls.

124

Bio-eco

Benlloch

- CAMPANETES Informant: Tonica Beltrán Eroles Aulari: Benlloch Material: Oueres de cartró, paper d’alumini o pintures,fil i agulla.

Procediment: Tallem les oueres deixant cada forat per separat. A continuació les emboliquem amb paper d’alumini reciclat. També les podem pintar de colorets. Després agafem fil i l’agulla i fem una basta al mig de la campaneta; i així, una a una, les enganxem totes fins que aconseguim un rastre ben llarg. Les podem utilitzar per a decorar en una festa d’aniversari o per a l’arbre de Nadal. Ja ho tenim tot decorat i al mateix temps hem reciclat!

Bio-eco

125

Bio-eco

Benlloch

- ADORNAMENTS NADALENCS Informant: Cristina Puig Marzá Aulari: Benlloch Material: Paper d’alumini que anirem guardant després d’usar-lo, pintura, agulletes de cap, clips i cinta.

Procediment: - Agafem trossos d’alumini i els anem modelant per fer les figures que desitgem: boles, campanetes, àngels, arbres de Nadal ... - Si cal enganxar alguna part ho farem clavant-li una agulleta de cap. - Posem un clip i li passem la cinta per a poder penjar-lo. - Si les volem acolorir, les pintarem amb pintura. Si així ho fem, tota la casa decorarem. I al mateix temps haurem reutilitzat el paper.

126

Bio-eco

Benlloch

- RELLOTGE D’AGULLES Material: 2 CDs, 2 botons, un tros de cordó, cartolina, retolador permanent, cinta adhesiva i maquinària de rellotge.�

Procediment: Enganxem els dos CDs amb cinta adhesiva de doble cara de forma que un serà la cara del ratolí i l’altre el cos. Retallem dos rodolins de cartolina per a les orelles i els enganxem. A continuació fem el mateix amb els dos botons que seran els ulls i per completar la cara li dibuixem la boca i els bigotis amb el retolador. Pel forat del CD li col·loquem la maquinària amb la pila per la part de darrere i per la de davant fiquem les agulles. Si el forat és massa gran el reduirem posant-li cartolina. Per últim tallem quatre trossos de cordó i els enganxem per a que siguen les mans i les cames. La cua la fem amb cordell i perquè no estiga caiguda li passem un clip per dins. Li marquem les hores amb el retolador i ja tenim el rellotge en marxa. - Quina hora és? - L’hora d’ahir a estes hores i un dia més.

Bio-eco

127

Bio-eco

Benlloch

- PERISCOPI Informant: Juan Antonio Ribés Tomás Aulari: Benlloch Material: Tisores, tub de cartró, un tros de cartró pla, dos espillets, pegament i cinta aïllant.

Procediment: Agafem un tros de cartró i dibuixem dos cercles de la mesura dels forats del tub i els retallem. A les dues puntes del tub marquen una porta de la grandària de l’espill i la retallem. A continuació enganxem els cercles de cartró a les puntes del tub. Després tallem dos rectangles de cartró, els fem entrar per la porta i els enganxem formant un angle de 45º. Finalment enganxem els espills damunt dels rectangles. Decorem el periscopi amb pintures i .... ja podem al·lucinar per un tub!

128

Bio-eco

Benlloch

- FEM MARAQUES Informant: Rosa López Colás Aulari: Benlloch Material: Pots de iogurt, paper, �� gomets, pedres, cigrons i fideus.

Procediment: Rosa va vindre a l’escola a ensenyar-nos a fer unes maraques per acompanyar les nostres cançons. Primer retallem dues tires de paper del tamany del pot de iogurt. Decorem amb imaginació les tires de paper, pots emprar gomets, retalls de revistes, colors... Una vegada decorades les tires de paper les apeguem als pots de iogurt. Ara ajuntem els dos pots de iogurt amb cinta adhesiva, però sense oblidar d’ introduir alguna cosa dins dels pots de iogurt per a què quan menegem la maraca sone. Podem ficar qualsevol cosa dins i fer sonar les maraques de moltes formes.�� Finalment enganxem els espills damunt dels rectangles. Decorem el periscopi amb pintures i .... ja podem al·lucinar per un tub!

Bio-eco

129

Bio-eco

Benlloch

- EL JOC DE LES BITLLES Informant: Inmaculada Bellés Agut Aulari: Benlloch Material: Botelles de plàstic, pintures

Procediment: Inma va arribar a l’escola carregada d’idees. Ens va ensenyar a fer el nostre propi joc de bitlles reutilitzant botelles d’aigua. Per a construir les bitlles necessites sis botelles d’aigua buides. Decora amb imaginació les botelles d’aigua utilitzant pintura. Pinta també els taps i col·loca’ls a les botelles. Deixa assecar la pintura, i ja pots jugar.

130

Bio-eco

Benlloch

- FUNDA PER PORTAR CDs Material: Paper de periòdic, revistes o propraganda. Cinta adhesiva o pegament. Procediment: En primer lloc tallem unes 8 o 9 tires de paper de 2 a 5 cm. d’amplària (segons la duresa del paper) i de 29-30 cm. de llargària. Agafem les tires de paper i les dobleguem fins que es queden d’1 cm. d’amplària. Després es dobleguen de manera que en una part es queden de 13 cm. i en l’altra d’uns 16 cm. aproximadament. A continuació tallem 8 o 10 tires de paper de 2 a 5 cm. d’amplària (segons la duresa del paper), i d’uns 28 cm. de llargària i les dobleguem fins que queden d’1 cm. Després tallem 2 tires de 2 a 5 cm. d’amplària (segons la duresa del paper) i d’uns 15 cm. de llargària, i les dobleguem fins que queden d’1 cm. d’ample. Tot seguit, col·loquem les tires de paper doblegades totes juntes (la part llarga davall) i després entrellacem les tires que hem tallat. Una vegada arribat al final s’apeguen les dues puntes amb pegament o cinta adhesiva. Seguim així amb totes les tires fins arribar a 1 cm. del final de la part més curta. Llavors es dobleguen les tires cap arrere per formar el final de la part davantera del porta CDs. Ja per acabar, agafem les tires més curtes i les entrellacem amb la part més llarga del porta CDs i les apeguem en els laterals. En l’última tira, apeguem les puntes de les tires de la part més llarga i ja tenim fet el nostre porta CDs. Sembla difícil, però el resultat és impressionant! I a més a més, quan agafem pràctica, podem fer-nos fins i tot una bossa ecològica per anar a l’última moda.

Bio-eco

131

Bio-eco

Benlloch

- JARDÍ D’OUS Material: Oueres, closques d’ou, llavors i terra

Procediment: Per realitzar el teu propi jardí d’ous només necessites guardar les closques d’ou sense trencar-les del tot. Una vegada tingues prou closques d’ou, pinta-les al teu gust. Després deixa assecar les closques pintades. Una vegada sec, introdueix dins la closca les llavors, un poquet de terra i unes gotetes d’aigua. Amb paciència cada dia veuràs créixer el teu jardí.

132

Bio-eco

Benlloch

- MARC DE FOTOS Material: Una safata reciclada de forexpan, tèmperes, dos bastonets (de fusta o de metall), tisores, pegament, fotografies, un full de cartró, un clau i un pinzell.

Procediment: En primer lloc agafem la safata i la pintem amb tèmperes del color o colors que més ens agraden. La deixem assecar, i mentre, retallem la fotografia que hem escollit per al marc. Després, l’apeguem al centre de la safata. Tot seguit, agafem els bastonets i els posem per darrere per tal de mantenir-la dreta o bé li posem un clau si volem penjar-la a la paret. Si així ho desitgem, també podem posar més d’una foto al marc i decorarlo com més ens agrade (amb gomets, pintant una sanefa, …). I ja tenim llest un marc personalitzat per decorar la nostra habitació!

Bio-eco

133

Bio-eco

Benlloch

- L’ART DE RECICLAR ROBA VELLA Informant: Marta Nebot Radiu Aulari: Benlloch Material: Màquina de cosir, roba vella i teles, tisores, didal i fils. Roba vella i teles

Procediment: Marta ens visita cada curs escolar, aquesta vegada va arribar a l’escola amb una màquina de cosir per ensenyar-nos com reutilitzar la roba vella que ja no té cap ús perquè s’ha quedat menuda. D’una camisa vella va i fa una funda de coixí, amb imaginació arregla un forat d’un pantaló i d’un tros de tela cus un guarda bosses de plàstic. Marta és una bona costurera amb quatre puntades i dos pedaços crea una obra d’art. El coixí va quedar molt origina!!!

134

Bio-eco

Benlloch

- LÀMPARA Informant: Luis Sánchez Barchino Aulari: Benlloch Material: Màquina de cosir, roba vella i teles, tisores, didal i fils. Roba vella i teles Procediment: Agafem una botella de plàstic i amb un cútex la tallem per les dues parts. Per fer l’hèlix de la làmpara retallem un cercle de cartolina que siga dos centímetres més gran que el cul de la botella. A continuació dibuixem una circumferència a 2 cm del centre i una altra a 2 cm de la vora. Marquem ratlles corbes que van de la circumferència de fora a la de dins i les retallem. Després enganxem el cercle a la botella i la decorem amb dibuixos que podem pintar amb retoladors permanents o pintura per a cristalls. Per últim la col·loquem damunt d’un fil d’aram gros, que subjectem a una base de pedra amb forats per on li passem el cable amb la bombeta. Quan endollem la làmpara es reflecteixen les ombres dels dibuixos a la paret i si volem que es moguen li apliquem calor o vent.

Bio-eco

135

Bio-eco

Benlloch

- MOLINET DE PLÀSTIC Material: Botelles de plàstic, cútex, tisores i un tros d’aram.

Procediment: Agafem una botella de plàstic i amb un cútex la tallem llevant-li la part del coll. A continuació fem les aspes. Comencem fent un tall inclinat i a partir d’eixe fem talls paral·lels. Després arrodonim les puntes i les doblem cap amunt. Fem un clot al cul de la botella, n’hi ha que ja en tenen. Fem una base de plastilina, li col·loquem un aram gros i damunt la botella, de manera que estiga en equilibri. La botella convertida en molinet comença a moure’s quan li apliquem el calor d’una estufa o quan li fem vent.

136

Bio-eco

Benlloch

- MÀSCARES AMB FARINA Informant: Mª Luz Ribes Agut Aulari: Benlloch Material: Farina, aigua, paper de diari, pinzell

Procediment: Mariluz de menuda va aprendre a realitzar màscares reciclant els diaris ja llegits. Per a fer la màscara cal tindre aigua, farina, diaris i una mica de paciència. En un pot fiquem farina i aigua fins aconseguir una mescla espessa. A banda, en una safa amb aigua banyem algunes tires de paper de diari. Fiquem aquestes tires banyades cobrint tota la cara, no oblidem deixar ulls, boca i forats del nas sense cobrir. Una vegada possats els papers de diari damunt la cara fiquem amb un pinzell la mescla de farina i aigua formant una capa. I així amb paciència hem de col·locar capes de paper de diari i després de mescla de farina i aigua. Una vegada tinguem prou capes, deixem que s’asseque i ja podem pintar ben bonica la màscara.

Bio-eco

137

Bio-eco

Benlloch

- RECICLEM LES BOSSES DE PLÀSTIC Informant: Soledad Cabedo Capdevila Aulari: Benlloch Material: Bosses de plàstic usades de diferents colors, tisores, ganxet gros (3mm) i imaginació Procediment: Soledad és una artista del boixet, de les agulles, del ganxet, però sobretot, és una persona molt sensibilitzada pel medi ambient i recicla les bosses de plàstic de forma alternativa i original. Va venir a l’escola per mostrar-nos la metamorfosi que pateixen les bosses de plàstic a les seues mans, també va intentar ensenyar-nos la tècnica del ganxet, amb molta paciència: Ens va explicar que en primer lloc s’ha de preparar la bossa de plàstic i tallar-la en una única tira. S’estira la bossa i es tallen les anses i la part inferior. A continuació es va doblegant sobre si mateix deixant un costat lliure sense doblar ( una tira d’uns 2 cm) i es van tallant tires d’1’5 o 2 cm fins arribar a la tira que hem deixar sense doblegar de 2 cm. En acabar de tallar les tires agafarem la bossa per la part que no hem tallat, aquesta part no la tallarem recta sinò que l’anirem tallant en diagonal, així ens quedarà una sola tira que enrotllarem formant un cabdell. Ara ja només ens queda apendre a fer ganxet, el més senzill és començar fent el punt de cadeneta. Amb aquesta tècnica i aquest material es poden teixir barrets, cinturons, bosses, cabaços, cistelletes, estoigs, monederos... Maria, mestra del CRA, es va posar els complements que ens va portar Sole, semblava una model de revista!

138

Bio-eco

Benlloch

- VIDRIOLA ECOLÓGICA Informant: Mari Edo i Manu Nebot Aulari: Benlloch Material: Botella de plàstic, paper, gomets, taps de suro, agulles de cap, pegament i cinta adhesiva.

Procediment: Mari i Manu van vindre junts a l’escola per ensenyar-nos com convertir una botella de plàstic en un simpàtic porquet vidriola. Estaven molt coordinats i mentres Mari ens explicava els passos per construir la vidriola, Manu anava donant vida al porquet. Per construir la vidriola primer tallem la botella pel mig i retallem un tros de cada banda. Així aconseguirem fer més curta la botella i donar-li forma de porquet. Pintem quatres taps de suro i el tap de la botella d’aigua. Enganxem el suros a la botella, pensa que estos seran les potes del nostre porquet. Per enganxar els taps pots emprar agulles de cap o pegament. Ara amb cinta adhesiva uneix les dues parts de la botella. Apeguem dos gomets que faran d’ulls. Retallem dos cercles de paper per a les orelles. I per últim arruguem un tros de paper per a fer la cua. No oblides foradar la botella per introduir les monedes, i ja pots començar a omplir-la.

Bio-eco

139

Bio-eco

Vilanova

- CARAGOL Informant: Araceli Castillo Puchol Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Cartolina verda, fulls de plastificar, castanyes, plastilina verda, furgadents, vernís fixador, tisores i pinzell.

Procediment: Dibuixem fulles en cartolina i les plastifiquem, després les retallem. Fem un xurro de plastilina per a fer el cos del caracol, en un extrem li donarem forma a la cara i a les banyes. Enganxem un extrem del furgadents a la castanya i l’altre al xurro de plastilina. Ja tenim el caragol. Finalment li posem fixador per a donar lluentor i endurir la plastilina.

140

Bio-eco

Vilanova

- ENCAIXAR LA BOLA Informant: Elena Puchol Sesenta Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Tub de paper higiènic, cartolina de tres colors, cordell, bola foradada (avalori), tisores i pegament.

Procediment: Tallem tres tires de cartolines d’igual tamany, les peguem al tub, folrantlo tot. Fem un forat de mig centímetre en un extrem del tub. Passem la bola pel cordell i fem un nuc. L’altre extrem del cordell el nuguem al forat del tub. Ja podem encaixar la bola.

Bio-eco

141

Bio-eco

Vilanova

- TRACTOR Informant: Mª Carmen Rabaza Escorihuela Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Tapadores de pots, dos envasos de llet, bastonets llargs, pintura, pinzell, tisores, cola i punxó.

Procediment: Tallem un envàs per la meitat. Dibuixem un quadrat a cada costat i els piquem amb punxó. Pintem de verd l’envàs sencer i també l’altra meitat que abans hem foradat. Una vegada secs, encolem l‘envàs menut damunt del gran per a fer la cabina. Fem �� quatre forats als costats per poder passar els bastonets. Foradem quatre tapadores de plàstic i les enganxem als bastonets. Ja tenim el tractor fet.

142

Bio-eco

Vilanova

- LABERINT Informant: Mª José Barreda García Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Tapadora de caixa de sabates, canutets de suc, pintura, pinzell, dos dibuixos (ratolí – formatge), plastilina, pegament.

Procediment: Pintem l’interior de la tapadora. A continuació, pintem els dibuixos i els apeguem en els dos extrems de la tapadora, col·locats en diagonal. Anem posant un trosset de canut a cada costat formant un camí en ziga-zaga. Fem una bola de plastilina d’un centímetre, li posem vernís fixador per a fer-la dura. El joc consisteix en passar la bola d’un cantó a l’altre seguint el camí, sense botar-se els obstacles. El seguënt pas serà a vore qui travessa el camí més ràpidament.

Bio-eco

143

Bio-eco

Vilanova

- SERP Informant: Marta Casbas Martínez Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Envasos menuts d’actimel, goma fina, cartolina verda i roja, tisores, punxó, pintura verda i negra, pinzell.

Procediment: Foradem la part inferior dels envasos d’actimel amb un punxó. Fem un nus en un extrem de la goma, per l’altre extrem anem passant els envasos fins a tindren sis o set, ràpidament farem un altre nus per a que es queden subjectes. Tallem dos trossos de cartolina verda, un en forma de triangle i l’apeguem a la cua; l’altre li donem forma oval i alli l’apeguem de cara doblegant-lo per la meitat. Enmig de l’oval li apeguem una llengua roja en forma de v baixa. En la part de davant li dibuixem dos ulls. La part superior dels envasos la pintem verda. Damunt li pintem una ratlla negra.

144

Bio-eco

Vilanova

- DINOSAURE Informant: Noelia Vidal Roig Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: cartró, pintura verda, bastonets de furgadents, taps de suro, tres agulles d’estendre i cartolina negra i blanca per a fer l’ull.

Procediment: Dibuixem la forma del cos al cartró en una plantilla, la retallem i la pintem. Partim alguns taps de suro i els altres els deixem sencers. També els pintem de verd. Una vegada tot sec, clavem una punta del furgadents als taps i l’altra punta enmig del cartró. �� Tot açò �� distribuït per la part del llom. Tot seguit posem dos taps en la part inferior per a fer les potes. Per a que es puga mantindre li pose una base de cartró, subjectant-lo amb cola. Pintem les agulles d’estendre i les posem davant per a fer la cara. L’última la posem inclinada per donar forma a la boca. Retallem cercles de diferent tamany, dos blancs i dos negres per als ulls. Els apeguem damunt de les agulles, a la part de dalt. Tenim un bonic estegosaure.

Bio-eco

145

Bio-eco

Vilanova

- DAUS DE PA DE MOTLLE Informant: Emelina Ángeles Villavicencio Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Vols jugar a un joc de taula i te fan falta uns daus?...doncs tenim la solució. Ens fa falta 1 llesca de pa, cola blanca, retolador permanent, pinzell, pintura blava i roja.

Procediment: Primer amassem la molla de pa amb els dits formant un dau. Seguidament apliquem la cola blanca. Quan estiga eixut el pintem (de blau o roig). Per últim, posem els punts a totes les cares del dau amb el retolador permanent.

146

Bio-eco

Vilanova

- L’OU ORNAT Material: A més de bons per a menjar i per acompanyar les rosques de Pasqua, els ous ens oferixen la possibilitat de convertir-se en un ornament bonic i fàcil de fer. Necessitem un ou, una agulla, paper brillant de la textura que desitgem, tisores, cola i un filet de llana.

Procediment: De primer foradem l’ou per una i altra punta amb una agulla. Bufem per un dels forats i traiem tota la clara i el rovell. Si no ix, belluguem l’ou amb força fins que tot isca amb naturalitat. Comencem a retallar el paper amb cercles xicotets i preparem un bon grapat d’ells. A continuació els anem pegant a sobre l’ou formant capes superposades a manera d’escates d’un peix. Peguem la llana a un punta de l’ou i, fent una llaçadeta, ja el podem penjar de qualsevol lloc per lluir-lo com, per exemple, d’un arbre nadalenc.

Bio-eco

147

Bio-eco

Vilanova

- EL COTXE DE CARRERES Informant: Susana Mallén Roig Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Qui ens anava a dir que amb una pinça podríem fer un cotxe de carreres!. Per a fer el nostre cotxe només ens fa falta una pinça, suro, pintura, pinzell, pegament, rotulador permanent i paper xarol.

Procediment: Primer llevem el ferret del mig de la pinça i apeguem les dos parts de la pinça una al costat de l´altra. Després les pintem amb pintura del color que vulguem. Fem 4 cercles amb el suro i els retallem; i ja tenim les rodes del cotxe. Després apeguem les 4 rodes (2 a cada costat). I per últim retallem un cercle menut de paper xarol, li posem un número amb el rotulador permanent i l´apegarem a la part de damunt del nostre cotxe de carreres.

148

Bio-eco

Vilanova

- EL IO-IO RECICLAT Informant: Mª Pascuala García Prades Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Amb 2 taps de garrafes d´aigua i un poquet de plastilina pots fer-te el teu propi io-io. �� Només ens fa falta 2 taps de garrafes d´aigua, plastilina de colors, 1 palet de fusta (taco), 1 cordell, vernís i elements decoratius.

Procediment: Primer fem un forat al mig dels taps i col·loquem el taco. Després omplim els taps amb plastilina (fins omplir el tap). Seguidament posem els elements decoratius damunt de la plastilina. Després apliquem una capa de vernís per damunt de la plastilina. I per últim col·loquem el cordell al mig dels taps i li fem un nus. I ja tenim el nostre io-io reciclat.

Bio-eco

149

Bio-eco

Vilanova

- EL MIKADO Material: El mikado és un joc tradicional de Xina que exigeix una gran habilitat motriu que es manifesta en un pols ferm, concentració i molta paciència per a replegar el màxim nombre de palillos d’un muntó, sense que es moguen els demés. Necessitem �� 30 palillos de fusta, cinta adhesiva roja, blava, groga i negra, tisores i un tub de paper de cuina (per exemple) que ens servirà de funda.

Procediment: Agarrem els palillos i els decorem amb les cintes adhesives. Segons com decorem els palillos, estos tenen una puntuació. A continuació agafem el tub, tapem un extrem i l’adornem com vulguem, amb paper d’alumini o folrat amb paper brillant. També el podem ornar amb les cintes adhesives de colors. Llancem els palillos enlaire, cauen a terra i... a sumar punts!

150

Bio-eco

Vilanova

- LAS SERP GEGANT Informant: Ana Bort Safont Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Imagineu-se que fem una serp que es mou amb el vent. Només ens fa falta 1 plat de cartró, rotuladors, llapis, 1 trosset de cartolina roja, 1 cordell, cinta adhesiva i tisores.

Procediment: Primer tracem una espiral al plat amb el llapiç. Després la repassem amb un rotulador. Seguidament dibuixem triangles al llarg de l’espiral amb un rotulador. Després pintem els triangles alternativament de dos colors diferents. En el centre de l’espiral dibuixem el cap dúna serp. Després retallem léspiral fins arribar al cap. A continuació agarrem un tros de cartolina roja, li donem la forma dúna llengua de serp i la col·loquem amb cinta adhesiva al cap de la serp. Per últim agarrem el cordell i el col·loquem al mateix lloc on hem posat la llengua. Ara ja podem penjar la nostra serp on vulguem (potser prop dún ventilador?).

Bio-eco

151

Bio-eco

Vilanova

- CLOSCA DE NOU Material: De vegades, la natura ens proporciona utilitats inusuals. Amb mitja closca de nou podem realitzar una decoració senzilla. També necessitem un quadradet de cartolina, cola d’apegar, fil fort i pintura.

Procediment: Ana ens va portar preparats diferents models de dibuixos, la qual cosa va facilitar la realització. Primer, dibuixem la figura que vulguem en el quadradet de cartolina (entre 5 i 7 cm de costat). Per exemple una marieta, un ocell, una tortuga, etc. A continuació retallem la silueta de la cartolina. Paral·lelament, fem un nus a un tros de fil (d’uns 20 cm.) per formar un penjoll. Després, apeguem la closca de nou a la cartolina, introduint un extrem del fil pel mig. Deixem assecar la cola i pintem. Deixem assecar la pintura i ja ho tenim!

152

Bio-eco

Vilanova

- VAIXELL VELLER Informant: Cinta Guimerà Bou Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Amb uns quants materials de reciclatge podem fabricar-nos un entretingut joc d’aigua: una safata de “porexpan” (per exemple de verdures), dos rectangles de paper, una palleta, dues gomes elàstiques, un pal prim de fusta (un punxó de carn) i dues botelles buides d’aigua.

Procediment: Primer, apeguem la palleta a un pal de fusta, amb cinta adhesiva, formant una T. Després, retallem dos rectangles de paper (les veles), els decorem al nostre gust i els apeguem, per un dels laterals curts, a la palleta, també amb cinta adhesiva. A continuació, unim dues botelles de plàstic, paral·leles. Les ajuntem primer amb gomes elàstiques i després, amb cinta adhesiva, les subjectem a la part inferior de la safata. Per acabar, clavem el pal de fusta a la safata i... a navegar!

Bio-eco

153

Bio-eco

Vilanova

- PLAT DECORAT Informant: Maria Braicu Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Una manualitat amb un material de reciclatge tan comú com el paper de periòdic, més cola d’apegar, un plat de plàstic i pintura.

Procediment: Un adult deu preparar la cola d’apegar. Comencem mullant trossos de paper de periòdic a la cola d’apegar i els anem deixant damunt d’un plat de plàstic fins cobrir-lo totalment amb tres o quatre capes. Deixem assecar durant unes 24 hores. Llevem el plat de paper del de plàstic, el pintem al nostre gust i obtindrem un plat decorat que també podem fer servir per jugar a “passa el plat” com si fóra un disc.

154

Bio-eco

Vilanova

- DIANA ANIMAL Informant: Maria Cinta Guimerà Montañés Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Tan senzill com un rectangle de cartró, un full de paper (opcional) i pintura. Podem considerar la diana com un joc popular que sol agradar a tots. Aquesta diana no necessita estar penjada, és portàtil, pot instal·lar-se en qualsevol lloc i no requereix dards punxeguts.

Procediment: Maricin va portar un model de dibuix que ens va facilitar el treball. Primer, dibuixem la cara d’un animal (per exemple un bou) a un paper, afegint-li circumferències concèntriques a mode de diana. Continuem apegant el paper al cartró (si volem, podem estalviar-nos el paper, dibuixant directament al cartró). A continuació, pintem la diana situant les puntuacions que vulguem. Per acabar, retallem varies fitxes de cartró, les pintem i hem aconseguit un divertit joc casolà amb el qual podem practicar la suma.

Bio-eco

155

Bio-eco

Vilanova

- TRES EN RATLLA Informant: Montse Palermo Mateu Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Tan escàs com un rectangle de cartró, una ouera també de cartró i retoladors. El Tres en Ratlla és un joc tradicional molt senzill que pot tindre diverses construccions, també senzilles: en terra, amb un clarió i unes pedres; en un paper, amb boletes també de paper; etc. La realització ací proposada, a la vegada que senzilla, proporciona un cos al joc i li dona una certa personalitat.

Procediment: Primer, retallem la part baixa d’una ouera de cartró. Obtindrem sis fitxes d’uns 2 centímetres d’alçària aproximadament. Pintem tres fitxes d’un color i les altres tres d’un altre que faça contrast. La part de l’ouera que fa de safata podem utilitzar-la per guardar les fitxes. Només queda dibuixar el Tres en Ratlla a mode de circuit: podem usar les fitxes per dibuixar les nou bases i després, traçar canonades entre elles (bandera britànica). Si en les bases situem els números de l’1 al 9, com mostra la foto, el Tres en Ratlla sempre sumarà quinze. Tots els alumnes s’ho van passar d’allò més bé jugant!

156

Bio-eco

Vilanova

- LA CORTINA Informant: Rosa Isabel Bellmunt Bernat Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Qui podia pensar que les xapes de les begudes refrescants foren tan útils! Per a fer este treball, la cortina, necessitem un llistó de fusta una miqueta més ample que la porta on volem col·locar la cortina, uns ganxets oberts, un bon cabàs ple de xapes, un capdell de fil de palomar i unes tenalles.

Procediment: Comencem caragolant els ganxets al llistó de fusta, un cada 2 o 3 centímetres. Depén de com volem que siga d’espessa la cortina. Agarrem el fil de palomar, posem la xapa damunt i, fent força amb les tenalles, la tanquem pessigant el fil. I aixina una darrere de l’altra fins que tinguem una tira de xapes tan llarga com l’altura de la porta on ha d’anar la cortina. Repetirem l’acció fins tindre totes les tires necessàries i aconseguir una bonica cortina antimosques i sonora.

Bio-eco

157

Bio-eco

Vilanova

- SEGELL DE PATACA Informant: Rosa Isabel Gual Andreu Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Volem fer un segell per marcar, per exemple, la inicial del nostre nom a mode de signatura personal. Agafarem una pataca crua, un ganivet i un tampó de tinta.

Procediment: Tallem la pataca pel mig i anem repelant-la amb la punta del ganivet donant la forma que hagem pensat a la superfície de la pataca. És a dir, li fem un relleu. Sequem bé eixe relleu de la pataca i ja podem entintar-la al tampó per tal d’estampar la nostra inicial a un foli totes les vegades que vulguem.

158

Bio-eco

Vilanova

- LA TITELLA Informant: Pilar Saura Valls Aulari: Vilanova d’Alcolea Material: Un canut de paper higiènic, un tros quadrat de tela blanca per embolcallar el canut, un tros de tela estampat, tela de feltre, llana grossa, fil, agulla, tisores i retoladors. Procediment: Agarrem el tros de tela blanca i li pintem una cara. Folrem amb aquesta tela el canut de paper higiènic. Amb la tela estampada fem com una mena de vestit tronco-cònic que cosirem al canut de manera que al seu interior ens puga cabre la mà. Amb la llana anirem fent la cabellera de la titella, que l’apegarem a sobre del canut. Retallarem dos braços de feltre que pegarem als costats, posarem la mà a l’interior i... ja podem fer parlar la titella!.

Bio-eco

159

Bio-eco

La Torre

- ARBRE DE NADAL Visitant: Eli Carceller Romero Aulari: La Torre Material: En el mes d’octubre van començar les manualitats de reciclatge. Eli, una veïna de la Torre, va vindre a explicar als alumnes com podien fer un arbre de Nadal amb botelles de plàstic reciclades. Duem a l’escola totes aquelles botelles de plàstic que en casa els pares ja no utilitzen. Necessitarem també tisores, pintura, gomets, un pal, paper transparent, una estrella, papers de colors i paper transparent. Procediment: Portem les botelles de plàstic a classe. Tallem tres botelles per a cada xiquet. Amb la part de dalt de cada botella fem tres formes que, desprès, pintem de verd. Cadascuna d’aquestes formes pintades de verd la decorem amb gomets segons la imaginació de cadascú. Quan ja tenim decorades les formes de les botelles, les situem dins un pal que ja tenim preparat. L’arbre ja va prenent forma. Finalment, situem una estrella que haurem fet amb paper de diferents colors. També decorem l’arbre amb llaços i paper transparent.

160

Bio-eco

La Torre

- CORTINA AMB XAPES Material: Per fer una cortina abans reciclem totes aquelles xapes de botelles que tenim en casa. Com necessitem moltes xapes ens demanat ajuda a Marisa la propietària de bar de la Torre. Finalment recollim les suficient xapes per poder començar la cortina. Preparem tot el que anem a necessitar per fer la cortina: xapes de botelles, corda, tisores, unes fustes ,un metre i tenalles.

Procediment: Prenem les mides a la porta on volem ficar la cortina , després tallem la corda a tires segons la mida que ens pres. Situem cada tira de la corda damunt la taula i anem enganxant les diferents xapes amb l’ajuda d’unes tenalles .Es convenient ficar les xapes de diferents colors per que la cortina estiga més bonica. Finalment clavem cada corda plena de xapes a una fusta ; quan la fusta esta plena de cordes la col·loquem damunt de la porta i la cortina amb xapes de botelles esta acabada.

Bio-eco

161

Bio-eco

La Torre

- CABASSOS DE LLATA Visitant: Jacinto Tena Calduch Aulari: La Torre Material: Jacinto, un altre veï de la Torre a vingut fins a l’escola per ensenyar-nos com es poden fer cabassos amb material reciclat. Utilitzem cintes d’embalatge de diferents colors, una agulla grossa i un motle de fusta que Jacinto ha construït per muntar els cabassos. Duem a l’escola totes les cintes d’embalatge que hem replegat de les diferents establiments de la Torre; també reutilitzem les cintes d’embalatge de les caixes de folis de l’escola. Tot esta preparat i Jacinto comença la demostració.

Procediment: Cada alumne ja esta preparat amb les cintes blanques i una de negre com a referència. Seguim les instruccions de Jacinto i cadascú comença el treball. Quan la cinta es suficient llarga Jacinto trau el motle fabricat per ell i comença a cosir les cintes treballades per els alumnes fins que el cabàs agafa la forma del motle. A més a més Jacinto explica com es pot decorar el cabàs treballant amb diferents cintes de colors.

162

Bio-eco

La Torre

- FLORS DE CARTÓ Visitant: Mª Jose Barreda García Aulari: La Torre Material: Anem a reciclar i reutilitzar cartó. Mª Jose explica als alumnes de la Torre com podem reutilitzar les capses dels ous. Les capses on es guardem els ous també tenen altres utilitats. Els material que necessitem per aquesta activitat són: capses de ous, tisores, pintures de diferents colors, pinzells, plastilina i uns palets fins de fusta. Per realitzar aquesta activitat de reciclatge també demanem la col·laboració dels pares; cada alumne aporta totes les capses d’ous que en casa han utilitzar. Procediment: Cada alumne esta previs d’unes tisores i una capsa d’ous que anem retallant segons les instruccions de Mª Jose. Quant ja tenim retallades les capses comencem a pintar-les de diferents colors. A la setmana següent, quan la pintura ja està seca seguin l’activitat ; cada flor ja té un color i ara ens disposen a clavar un pal que peguem a la flor mitjançant uns trossets de plastilina. Ja tenim acabades les flors de diferents colors, els ramillets de flors

Bio-eco

163

Bio-eco

La Torre

- CENTROS DE TAULA Visitant: Vicentica Martínez García Aulari: La Torre Material: També utilitzem elements de la natura per poder decorar una taula, la classe... Tica, veïna de la Torre ,ve a visitar-nos per ensenyar-nos com poder fer un centro de taula amb elements de la natura. Per confeccionar el centro de taula necessitem: un recipient, espuma o plastilina, rames de pi, pinyes, llaç decoratiu i paper transparent.

Procediment: Eixim al pati de l’escola per replegar rametes de pi, figuera, olivera... Portem un recipient també reciclat (bric de llet), situem en l’interior del recipient un tros de plastilina, després enganxem les diferents rames que hem recollit al voltant de la plastilina. Quan esta ple de rames el recipient el decorem amb un paper transparent i tenim el centro de taula preparat per portar a casa i decorar la taula del nostre menjador.

164

Bio-eco

La Torre

- GERRO DE FLORS Visitant: Vicent Ferrando Beltrán Aulari: La Torre Material: Conèixer l’ utilitat dels contenidors de paper, vidre i plàstic es important a l’hora de reciclar de manera adequada. Durant aquest projecte estudien com podem utilitzar de manera convenient cadascú dels contenidors però a més a més també com reciclar i reutilitzar els materials que en ells dipositem. Ara anem a reutilitzar el vidre per fer un gerro i poder ficar les flor de cartó que hem fet anteriorment. El material que utilitzem en aquesta ocasió es una botella de vidre paper de revistes, pegament, tisores, pinzells i vernís. Vicent, el pare de Iker i Mario ens ensenya una botella de vidre decorada que va fer en l’escola quan era menut, ell ens conta el procés per fer esta activitat.

Procediment: Cada alumne porta una botella de vidre que en casa ja no utilitzen. Retallen unes revistes i després seleccionem aquells papers que per el seu color els agrada més als xiquets. Comencen apegant els papers al voltant de la botella de vidre fins que esta tota coberta de paper. Quan els papers estan secs repassem tota la botella amb un vernís transparent; la propera setmana la botella ja esta seca i preparada.

Bio-eco

165

Bio-eco

La Torre

- LA POLVORITZADORA Visitant: Carmen García Albert Aulari: La Torre Material: Les eines antigues també són d’utilitat per reciclar i reutilitzar-les per fer algun element de decoració en la nostra casa. Carmen ve avui a l’escola a ensenyar-nos con d’una polvoritzadora antiga del seu avi ha fet un pitxer per decorar la casa. El material que utilitzem és una polvoritzadora antiga, un espart i sabó per netejar la polvoritzadora.

Procediment: Mari, la mare de Carles i Marta porta a l’escola una polvoritzadora antiga per a que els xiquets vegem com és. Carmen explica per a què s’utilitza la polvoritzadora, com el seu avi polvoritzava les vinyes de raïm i com, després de tant de temps guardada, va decidir reutilitza-la per fer un pitxer per decorar la casa. Carmen neteja la polvoritzadora amb sabó i un espart; a poc a poc va canviant d’aspecte i els xiquets veuen com el llautó, material de què està feta la polvoritzadora, canvia i es fa brillant. Al final del procés veim com es queda. A més a més, Carmen explica que li ha ficat un peu de fusta per millorar la decoració.

166

Bio-eco

La Torre

- MARC DE FOTOS Visitant: Sandra Milena Mejia Acosta Aulari: La Torre Material: Finalment, per acabar el nostre projecte d’este any, també ha col·laborat la mare de Juan Manuel, un alumne nouvingut de Colòmbia.Sandra explica com podem fer un original marc de fotos amb materials reciclats. Porta a la classe un marc fet per ella amb la foto de Juan Manuel. Per fer este marc Sandra ha utilitzat cartó, paper de revistes, tisores, pegament i una foto. Els alumnes es posen a la feina seguint les instruccions de Sandra per poder muntar el primer marc.

Procediment: Portem a l’escola aquelles revistes que repleguem de casa, també una caixa de cartó. Després comencem a retallar paisatges que són el motiu del marc que anem a fer. Tallem el cartó de forma quadrada i apeguem la foto que portem de casa al mig del cartó; després afegim tots els paisatges que retallem de les revistes al voltant de la foto. Situem un altre cartó quadrat per la part de darrere, retallem dos triangles del cartó sobrant i els peguem en la part de darrera del marc de fotos. Finalment, decorem el marc de fotos amb el nostre nom fet en cartolina de colors i apegat en la part de dalt del marc. Cada alumne ja té el seu marc de fotos amb materials reciclats i que aprofiten per regalar als pares.

Bio-eco

167

Bio-eco Reciclatge i música Aquest curs hem treballat dins del projecte BIO-ECO el reciclatge i la música mitjançant dos activitats: 1. Taller de construcció d’instruments musicals amb material reciclat. Al llarg de la setmana del 17 al 22 de Novembre de 2008 vam celebrar als quatre aularis la Setmana Musicral, aquest any dedicada a fer instruments musicals amb material reciclat. Els alumnes d’Infantil i 1r cicle van fer maraques amb pots d’actimel i també van fer ritmes amb un botellófon ( botelles menudes d’aigua totes enganxades).

Els alumns de 2n i 3r cicle va fer “pals de la pluja” i “trompetes” amb mangueres i ampolles d’aigua.

168

Bio-eco

El alumnes de 3r cicle van fer un instrument de percussió amb garrafes d’aigua de 5 litres, totes enganxades. Amb aixó vam interpretar diferents ritmes. A la Torre tots els alumnes van fer una guitarra.

Bio-eco

169

Bio-eco 2. Cançons, teatre i balls relacionats amb el tema del reciclatge, el canvi climàtic i el medi ambient al festival de nadal. 2.1. Obres de teatre: -A l’aulari de la Pobla vam representar l’obra de teatre “L’ILLA QUE ES VA CONTAMINAR”, on els habitants d’una illa imaginària es contamina amb les fàbriques, els edificis, els vaixells que porten petroli, etc i gràcies a tres savis de l’illa solucionen el problema mitjançant les tres erres (recicla, reutilitza, redueix). -A l’aulari de Benlloch, vam representar un telenoticies que es deia ECONOTICIES, on apareixien diferents noticies relacionades amb el tema del reciclatge, el medi ambient, la contaminació, el canvi climàtic,etc. -A l’aulari de Vilanova vam representar diferents històries i contes sobre el reciclatge, canvi climàtic i contaminació. -A la Torre, també van representar una història sobre el canvi climàtic, la contaminació i el medi ambient. 2.2. Les cançons que vam aprendre van ser: a) “HONEY, HONEY”, de ABBA), li vam canviar la lletra i la vam utilitzar com a ball, als quatre aularis. Diu així:

HONEY, HONEY, ANEM A RECICLAR, HONEY, HONEY, LA TERRA HEM DE CUIDAR, EL PLÀSTIC AL CONTENIDOR GROC, EL PAPER AL CONTENIDOR BLAU, I EL VIDRE AL CONTENIDOR VERD, ÉS MOLT FÀCIL, SIIIIIIIIIIIIIIII.

RECORDA NO HO OBLIDES.

170

Bio-eco

b) Dues cançons sobre el reciclatge: “VAMOS A RECICLAR” Y “LA CANCIÓN DEL MONTAÑERO”.

Bio-eco

171

Bio-eco 2.3. Contes relacionats amb la contaminació, el medi ambient i el reciclatge treballats a l’aula de música: Vam treballar un conte que parla del tema del reciclatge, es diu “EL VIAJE DE KIRIMA” ...és la història d’una foca que se’n va de viatge pel món a vore per qué hi ha tanta contaminació. El conte inclou una cançó que diu així:

KI KIRIMA, NOS DIRÁ, QUE ESO ESTÁ MUY MAL, MAL, MAL. DIME QUE HACES TÚ, SI TÚ, POR PLANETA AZUL.

c) Una dansa de l’Illa de Pasqua es diu RAPANUI (significa Illa de Pasqua en el seu idioma).

d) Un ball amb introducció de percussió amb el “botellófon gegant”.

ball amb ritme

botellófon

172

Bio-eco

173