tenen per no només socialitzar el coneixement amb el col·lectiu, sinó també practicar el reforç positiu i reforçar la cohesió interna, alimentant simultàniament l’autoestima i el sentiment de pertinença al grup. D’altra banda, es va subratllar la importància de generar espais de relació i trobada quotidians, com per exemple l’hora de dinar, l’espai del cafè o la cervesa de divendres al migdia. Aquests entorns d’encontre juguen un paper fonamental des d’on compartir moments, establir lligams laxes, lúdics i afectuosos, lluny de contextos estrictament formals i professionals. Aquests entorns, a més, serveixen també per llimar aspreses, estretir les relacions un-a-un, prevenir conflictes i identificar neguits i malestars.
A MODE DE TANCAMENT La sessió d’intercooperació ens va servir per obrir debats i plantejar situacions, compartir experiències, aprenentatges i sensacions del que significa la vida en col·lectiu. Per sort o per desgràcia, no vam arribar a cap conclusió. I ens vam emplaçar per retrobar-nos a la FESC de l’any vinent per abordar una temàtica que va aflorar en el decurs de la sessió: com ens relacionem en els espais d’intercooperació? Quines dinàmiques de poder es donen entre les diferents organitzacions i representants que participen de la fira? Tot i no arribar enlloc, de la reunió ens vam endur un bon grapat de sabers i coneixements produïts col·lectivament i fets a mà, tot partint de l’experiència viscuda. Unes pràctiques que contribueixen a posar la vida al centre, ens ajuden a millorar el nostre funcionament i la nostra sostenibilitat. Ens agradaria recuperar algunes frases sexies que vam recollir durant el taller, que ens han semblat un bon tancament en mode de politicalitat.
Us les compartim! 73