Issuu on Google+

SALUTALBARRI LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

RECURSOS SOCISANITARIS EL PROCÉS DE DOL HIGIENE PERSONAL

etapa 1 | número 7 | febrer 2006


higiene personal LES CONDICIONS I TAMBÉ ELS FACTORS PERSONALS I AMBIENTALS INFLUEIXEN EN LA HIGIENE PERSONAL. La higiene és un concepte que va més enllà del fet de netejar. Comprèn un seguit d’aspectes com l’exercici físic, l’alimentació, la son, etc. La higiene personal i de l’entorn són bàsiques per prevenir malalties i millorar la salut. Els factors d’higiene ambientals també influeixen en la salut.

que es modifiqui el pH propi i utilitzar esponges naturals que en facilitin la descamació. També cal hidratar-la diàriament amb cremes o olis per evitar-ne la deshidratació i la pèrdua d’elasticitat. No està recomanat l’ús indiscriminat de sabons i desodorants germicides, ja que alteren l’equilibri propi de la pell.

Malgrat que els consells d’higiene personal són coneguts, cal fer un recordatori, especialment perquè els més petits els incorporin en la rutina diària.

Les mans Les mans s’han de rentar abans de cuinar, menjar i alimentar un infant. També s’han de rentar després d’anar al bany, de tocar escombraries, de tossir o esternudar, de canviar bolquers, de fer la neteja o quan arribem a casa.

Higiene personal La higiene personal és la que realitza l’individu en benefici propi, amb l’objectiu de millorar i conservar la seva salut i, indirectament, no afectar el benestar dels altres. La pell és la primera barrera que ens defensa de l’entorn i cal saber com dur a terme la seva higiene. La pell realitza tres funcions bàsiques: protegeix l’organisme, el relaciona amb el món exterior i en regula el funcionament. Cal mantenir-la bé per tal que pugui realitzar correctament les seves funcions. CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI TERESA ROIGÉ

INFERMERA. ABS GAUDÍ

Netejar la pell Per mantenir la pell en bon estat és recomanable fer una dutxa diària o tres cops per setmana, usar sabons amb pH neutre per evitar

Hem de tenir cura de les ungles i de la pell de les mans i els peus. És important recordar hidratar-la per evitar fisures. Higiene bucal Per tal de prevenir l’aparició de malalties bucals és imprescindible tenir en compte les següents normes d’higiene: cal raspallar-se les dents durant aproximadament dos minuts després de menjar, utilitzant pastes fluorades que no siguin abrasives; a més, cal utilitzar fil de seda per tal de netejar els espais interdentals. També és recomanable no ingerir sucres refinats en excés per evitar l’aparició de càries.

SALUT BARRI Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral AL

DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ | COORDINACIÓ PERIODÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBERNI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SANDRA VILLARES | HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: MARTA PAYTUBI,

SANDRA ALONSO, MONTSERRAT ANDRÉS, BEGOÑA RIBAS, LOURDES SANS, MERCÈ VILALTA, RAQUEL ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍNEZ, SÍLVIA SIMÓ. | ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT | DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ GRÀFICA | IMPRESSIÓ: OFFSET COLOR.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població. Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon, al 93 507 25 89, o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org


ADOLESCENCIA cómo mejorar las relaciones familiares LA ADOLESCENCIA ES UNA ETAPA DE CAMBIOS, DE CRISIS Y DE ADAPTACIONES. DURANTE EL TIEMPO QUE DURA A MENUDO SE PRODUCEN CONFLICTOS ENTRE PADRES E HIJOS. HAY

QUE FORTALECER EN

LOS JÓVENES LA CAPACIDAD DE SER PROTAGONISTAS DE SU PROPIA VIDA, QUE SEAN CAPACES DE TENER PROYECTOS, DE SABER DECIDIR, DE SABER VALORAR Y LLE-

En la adolescencia se producen cambios físicos y psíquicos que pueden llevar a despertar sentimientos de rebeldía hacia los padres, un descenso brusco del rendimiento escolar e incluso comportamientos de riesgo que pongan en peligro su propia salud física o psíquica, o la de otras personas.

GAR A CONCLUSIONES POSITIVAS O NEGATIVAS.

ALAINE TOURAINE

Los padres suelen sufrir una gran ansiedad por el bienestar del hijo y pueden sentirse desorientados y con falta de recursos para afrontar los problemas que derivan de esta crisis. La manera positiva de enfrentarse a estos cambios, que son normales, es intentar comprender y aceptar al adolescente, buscando el equilibrio entre autoridad, permisividad y confianza. Poner límites claros anunciando las consecuencias que se derivarán de su falta de cumplimiento evita estar dando órdenes continuamente y facilita la convivencia. Es conveniente no prohibir, sino regular; no amenazar, sino avisar. Algunas pautas a tener en cuenta para mejorar la relación son:

- Pactar horarios para levantarse, irse a dormir, ver la televisión o usar el ordenador. - Cumplir con sus tareas escolares. - Colaborar en las tareas domésticas. - Ser respetuoso: saludar, despedirse, hablar en un tono correcto, pedir autorización ABS COLLBLANC I ABS LA TORRAS- para salir con los amigos, etc. DRA. JOSEFINA NAVARRO

PEDIATRA. ABS COLLBLANC

En caso de incumplimiento de las normas,

los padres deben aplicar las consecuencias pactadas (reducción del tiempo de ocio o de la paga, por ejemplo). Mantener una buena comunicación entre padres e hijos es uno de los factores protectores más importantes en la prevención de los comportamientos de riesgo. Algunos consejos para los padres son: - Tratar al adolescente con respeto: en tono pausado y sin alzar la voz. - Hablar menos y escuchar más: poner toda la atención cuando el hijo quiera hablar (no leer, ni mirar la televisión, ni hacer otras tareas mientras). Dejarlo hablar libremente demostrando que se encuentra a gusto con él. No hacer interrogatorios, no desviar la conversación ni recriminarlo. - Intentar elogiarlo con frecuencia: todos necesitamos sentirnos apreciados. - Las personas se valoran a sí mismas en función de cómo son valoradas. - Animarlo a mejorar, premiar sus logros. No hay que intentar que el adolescente sea perfecto, todos cometemos errores y de ellos se aprende. - Dedicarle tiempo: buscar actividades que puedan compartir. - Estimular su independencia y responsabilidad. - Evitar ridiculizarle o humillarle.


OBESIDAD un problema de salud LA OBESIDAD ES UN EXCESO DE GRASA CORPORAL. EL NÚMERO DE PERSONAS QUE LA SUFREN EN ESPAÑA AUMENTA DE AÑO EN AÑO. EN EL AÑO 2000, EL 39% DE LA POBLACIÓN ENTRE 25 Y 60 AÑOS TENÍAN SOBREPESO Y UN 14,5% OBESIDAD. El control del peso no es sólo una cuestión de modas o de estética, es un problema de salud importante. Cada vez hay más estudios que asocian el exceso de peso con diferentes dolencias. El cálculo del índice de masa corporal (IMC) es una herramienta para conocer si el peso es el adecuado. Para calcularlo hay que dividir el peso en kilogramos por la talla en metros cuadrados (kg/m2). La normalidad de este valor se sitúa entre 18,5 y 24,9. Cuando este valor se sitúa entre 25 y 29.9 kg/m2 hay sobrepeso y cuando el IMC es igual o mayor 30 kg/m2 se habla de obesidad. En el desarrollo de la obesidad intervienen muchos factores. Los más importantes son por un lado los cambios en la alimentación y por otro el cambio de hábitos y estilo de vida de las sociedades desarrolladas, progresivamente más sedentarias. El tratamiento de la obesidad tiene que servir para mejorar la salud física y psicológica. Actualmente el tratamiento se basa en varios campos: en primer lugar, en la modificación de la alimentación basada en la reducción de calorías pero conservando el porcentaje correcto de alimentos, para no tener ninguna falta nutricional. Este cambio de hábito no debe ser limitado en el tiempo sino que se debe incorporar en el estilo de vida. La alimentación no tiene ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA JOSÉ M. ALBESA que ser ni aburrida ni monótona porque la METGE DE FAMÍLIA. ABS COLLBLANC dejaríamos y crearíamos el efecto oscilan-

te o “yo-yo”. Hay que tener cuidado con las dietas o productos para adelgazar rápido o/ y sin esfuerzo porque no existen remedios milagro. También es importante mejorar los patrones de conducta alimentaria (planificar las comidas, leer las etiquetas, reducir las porciones, evitar atracones, saber cuando y como comprar, etc.). Por otro lado, se debe abandonar los hábitos sedentarios que se han ido incorporando de forma imperceptible pero constante y aumentar la actividad física. Finalmente existen dos medicamentos aprobados para el tratamiento de obesidad, que siempre deben utilizase con control médico y acompañados de dieta y actividad física. En casos muy concretos existe la posibilidad de solucionar el problema con cirugía. No se debe olvidar que la pérdida de peso más importante se produce en los primeros meses de tratamiento. Después, el cuerpo se adapta a la reducción calórica y, mediante mecanismos fisiológicos, intenta limitar la pérdida de peso. No hay que desanimarse en ese momento y continuar con el tratamiento. Prevenir la obesidad es mejor que tener que afrontarnos a ella cuando ya se ha presentado. La prevención y los buenos hábitos alimentarios deben iniciarse desde la infancia. Si tienes cualquier duda, en tu centro de atención primaria, podrán ayudarte.


espirometries L’ESPIROMETRIA ÉS UNA PROVA RESPIRATÒRIA QUE PERMET FER UN ESTUDI COMPLET I DETALLAT DE LA FUNCIÓ PULMONAR, ESTABLIR L’EXISTÈNCIA D’UNA ALTERACIÓ I CONÈIXER DE QUINA CLASSE ÉS.

Mitjançant l’espirometria es pot registrar el màxim volum d’aire que pot moure una persona des d’una inspiració màxima fins a una expiració completa, és a dir, des d’una entrada màxima d’aire fins a la sortida total. Les malalties respiratòries ocupen un lloc important com a motiu de consulta a atenció primària. Les dues malalties respiratòries cròniques amb més presència en la població són la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’asma bronquial. L’ESPIROMETRIA ÉS UNA PROVA IMPORTANT I DE GRAN UTILITAT EN EL CAS DE PERSONES FUMADORES

L’espirometria és una prova necessària per diagnosticar l’MPOC, que realitzada en les fases inicials d’una malaltia en les quals no hi ha símptomes pot canviar el pronòstic. La detecció o el diagnòstic precoç de l’MPOC s’accelera si la prova funcional respiratòria es fa en atenció primària (AP). Abans aquesta prova es feia a la consulta del neumòleg, però el fet de fer-la en AP, redueix en molts casos la necessitat de visitar l’especialista. També facilita i agilitza la visites a l’especialista de pacients ja controlats prèviament pel neumòleg. Per altra banda, l’espirometria és una prova important i de gran utilitat en el cas de ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA persones fumadores i de les que treballen DOLORS CARRILLO en exposició a substàncies nocives o amb INFERMERA. ABS COLLBLANC símptomes respiratoris. El coneixement de

la capacitat pulmonar d’aquests individus aporta una valuosa informació del seu estat de salut. Les malalties respiratòries, sobretot l’MPOC, estan associades a l’hàbit tabàquic. El tabac és un dels majors factors de risc per a la salut i amb el diagnòstic de proves com aquesta s’ha demostrat que els fumadors estan més motivats a deixar de fumar que si desconeixen el diagnòstic. El més important és prevenir l’aparició d’aquestes malalties i la millor manera de fer-ho és acabar amb el consum el tabac i evitar els llocs tancats on fumen altres persones.


ejercicio físico y enfermedades crónicas EL EJERCICIO FÍSICO ES UN ALIADO PARA MANTENERNOS SANOS DEL MISMO MODO QUE EL SEDENTARISMO NOS PREDISPONE A ENFERMAR. TAMBIÉN AYUDA A CONTROLAR LOS SÍNTOMAS DE LAS ENFERMEDADES CRÓNICAS. Las enfermedades crónicas son aquellas cuya curación no es posible una vez que han aparecido pero que, con un control adecuado, permiten realizar una vida de calidad. Muchas de estas enfermedades están relacionadas con nuestros hábitos de vida como la alimentación, los hábitos tóxicos como el tabaco y el consumo excesivo de alcohol y la falta de actividad física. Actualmente los avances tecnológicos han conseguido que la vida sea más cómoda en el hogar y en los lugares de trabajo. Incluso el tiempo de ocio es ocupado en

SIEMPRE HAY UNA ACTIVIDAD ADECUADA A TODAS LAS PERSONAS. LO MÁS ACONSEJABLE ES REALIZAR UN EJERCICIO CUYA INTENSIDAD Y DURACIÓN SE ADAPTEN A LAS CIRCUNSTANCIAS PERSONALES

muchas ocasiones por actividades sedentarias: mirar la televisión, utilizar ordenadores, jugar con video-consolas, etc. La conclusión es que cada vez se realiza menos movimientos. Las enfermedades crónicas más frecuentes en la población son la hipertensión, la diabetes, las dislipemias y la obesidad. Todas ellas están a su vez relacionadas con la enfermedad cardiovascular. En el caso de las enfermedades mencionadas, se ha comprobado que la prácABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA SACRI GUTIÉRREZ MESA tica de ejercicio físico se relaciona con INFERMERA. ABS LA TORRASSA un menor riesgo de padecerlas y, cuando

éstas ya han aparecido, a través del ejercicio se consigue un mejor control de los síntomas. El ejercicio físico ayuda a mantener niveles bajos de azúcar en sangre, colabora en una disminución del colesterol, contribuye a un mejor control de la tensión arterial y es, junto con una dieta adecuada, el mejor aliado para mantener nuestro peso dentro de parámetros normales. Además de las ventajas mencionadas, el ejercicio ayuda a mantener en buen estado nuestros huesos, músculos y articulaciones; mejora trastornos de circulación venosa y retrasa o evita la aparición de varices; ayuda a combatir el estreñimiento y se recomienda en estados depresivos leves, ansiedad, estrés y problemas de insomnio ya que su práctica nos proporciona bienestar tanto físico como mental. Si además el ejercicio se realiza acompañado de otras personas, éste nos ayuda a mejorar nuestras relaciones sociales. Siempre hay una actividad adecuada a todas las personas. Lo más aconsejable es realizar ejercicio cuya intensidad y duración se adapten a las circunstancias personales. Nadar, hacer gimnasia, ir en bicicleta, bailar o caminar son actividades muy beneficiosas para la salud si se realizan con regularidad y constancia. Se aconseja realizar algún tipo de ejercicio un mínimo de tres a cuatro días a la semana y cuya duración mínima sea de 45 minutos a una hora aproximadamente.


RECURSOS SOCIOSANITARIS Què són? EN LA REVISTA NÚMERO 5 DE SALUT AL BARRI ES VA TRACTAR ELS DIFERENTS CENTRES DE TREBALL I ELS PROFESSIONALS QUE S’INCLOUEN EN ELS RECURSOS SOCIOSANITARIS. AQUEST ARTICLE CONTINUA LA DEFINICIÓ DE RECURSOS RELACIONATS EN AQUEST ÀMBIT. Centres sociosanitaris Els centres sociosanitaris són centres d’institucionalització que poden tenir diverses unitats d’hospitalització i atenció diürna. Dins d’aquests centres podem trobar els següents serveis o unitats: - Llarga estada. Està destinada a l’atenció continuada de persones amb malalties o processos crònics i amb diferents nivells de dependència, amb diversos graus de complexitat clínica i que no poden ser atesos momentàniament en el seu domicili . - Mitja estada - Convalescència. És la unitat destinada a persones amb malalties que es troben en fase de recuperació d’un procés agut i amb pèrdua d’autonomia potencialment recuperable o necessiten continuació d’un tractament o supervisió clínica continuada i que, a causa de la seva complexitat, requereixen intensitat de cures. - Mitja estada - Cures pal·liatives. És la unitat destinada a pacients en situació de malaltia avançada o terminal que necessitin control de símptomes o tractaments continuats en règim d’hospitalització. El tipus de malaltia predominant és l’oncològica. CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI SANDRA AGUILAR RAQUEL ALONSO M. ÀNGELS MARTÍNEZ SÍLVIA SIMÓ

TREBALLADORES SOCIALS. ABS CONSORCI

- Mitja estada - Polivalent. És el servei destinat a l’atenció de convalescència i cures pal·liatives en unitats que, per la seva dimensió i criteris de planificació, no poden realitzar aquestes activitats d’una manera específica.

- Hospital de dia. Dóna assistència predominantment a persones grans malaltes, pacients crònics que requereixen mesures integrals de suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic i seguiment especialitzat en règim diürn ambulatori. Els objectius dels serveis d’atenció de dia poden ser: l’avaluació integral, la rehabilitació i l’atenció continuada de manteniment. La durada d’aquests recursos depèn de la necessitat, no són definitius. PADES El PADES és el Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport de persones grans amb malalties, de malalts crònics amb dependència i de malalts terminals. Es tracta d’equips especialitzats que donen suport a l’atenció primària en l’àmbit de la geriatria i ELS RECURSOS NO SÓN DEFINITUS, ESTAN SOTMESOS A LA NECESSITAT

de les cures pal·liatives, a petició d’aquesta, en aquelles situacions més complexes per tal de beneficiar-se de la interdisciplinarietat i l’especialització dels seus membres. Fonamentalment atenen persones grans, pacients crònics i pacients terminals. El tràmit per poder accedir als centres sociosanitaris i a l’equip PADES ha de ser valorat i derivat per part de l’equip d’atenció primària (metge de família, infermer i treballador social). L’accés a aquests serveis depèn de la valoració última dels professionals dels propis centres.


EL PROCÉS DE DOL EL DOL ÉS UNA REACCIÓ EMOCIONAL QUE TOTES LES PERSONES EXPERIMENTEN EN ALGUN MOMENT DE LA VIDA. ÉS UNA MANERA D’EXPRESSAR ELS SENTIMENTS DAVANT UNA PÈRDUA.

CONSELLS PER AFRONTAR EL PROCÉS DE DOL - Hem de donar-nos permís per trobar-nos malament, per expressar els nostres sentiments, per poder sentir el dolor i poder superar i recuperar-nos de la pèrdua. - Hem de tenir paciència amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten. - No hem de descuidar la salut i no hem d’automedicar-nos.

La societat actual viu cada vegada més d’esquena al procés de la mort. S’incita les persones a oblidar, a no sentir, a no expressar les emocions, etc. Tot això fa que moltes persones tinguin dificultats per poder superar de forma natural la mort d’un ésser estimat. El dol és una reacció emocional que experimenten les persones durant la vida. Hi ha diferents tipus de pèrdues: pèrdua d’un ser estimat, pèrdua davant una discapacitat, pèrdua d’objectius, pèrdua d’ideals, pèrdua d’il·lusions, etc. El procés de dol pot arribar a durar entre un i tres anys i la intensitat i la duració amb què es viu depèn de molts factors: - Del tipus de mort (esperada o sobtada, en el domicili o a l’hospital...) - De la intensitat i la duració de la relació amb la persona morta. - De l’edat. Cada persona requereix un període determinat per poder superar la pèrdua, no hi ha dreceres.

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI PRÁXEDES GIL, M. JOSÉ GONZALEZ

INFERMERES. ABS COLLBLANC

SANDRA AGUILAR

TREBALLADORA SOCIAL. ABS COLLBLANC

Tipus El procés de dol pot tenir un caràcter o un altre depenent de com es produeix el procés: - Dol anticipat: ajuda a prendre consciència de

què està succeint i d’allò que és inevitable i expressa els estats d’ànim. - Dol retardat: no hi ha signes aparents de sofriment, però poden aparèixer més endavant. - Dol crònic: els “records” són constants i la persona no és capaç de seguir amb la seva vida quotidiana. Hi ha una sèrie de reaccions habituals posteriors a la mort de una persona: - Sentiments de negació, insensibilitat, empipament, tristesa, frustració, por, culpa, soledat, alleugeriment, ambivalència. -Sensacions corporals: nàusees, palpitacions, nus a l’estómac, mal de cap, pèrdua de la gana, insomni, fatiga, sensació de falta d’aire, mal d’esquena, tremolors, hipersensibilitat al soroll, sensació de calor, etc. - Comportaments: plorar, sospirar, cridar i parlar a la persona morta, evitar la gent, dormir poc o en excés, distraccions, malsons, falta d’interès pel sexe, hiperactivitat o apatia. Es pot considerar superat el dol quan som capaços de recordar i parlar de la persona morta sense plorar ni desconcertar-nos, quan hem après a viure sense la persona, quan deixem de viure en el passat i podem establir noves relacions i acceptar nous reptes en la vida.

c/ Còrsega, 643 08025 Barcelona

c/ Còrsega, 643 08025 Barcelona

c/ Creu Roja, 18 08904 L’Hospitalet de Llobr.

Rda. la Torrassa, 151 08903 L’Hospitalet de Llobr.

Tel. 93 507 25 80

Tel. 93 507 25 80

Tel. 93 447.07.80

Tel. 93 447 07 20


Salut al barri - NÚM. 7. FEBRER 2006 - L'Hospitalet