Enllaç num 73

Nosaltres

Equip d’HADO al Baix Llobregat Pàg. 17

Parlem amb...

Els nostres clients

L’Enllaç La llevadora Beatriz Canalis, sobre el Concurs de fotografia de la nova sala de lactància

Millores al servei de restauració del Consorci Sanitari Integral

Pàg. 8.

Pàg. 19

Número 73, juliol de 2013

Les darreres reformes a l’Àrea Maternoinfantil

2

Editorial

Lean healthcare i lean clínic: el complement perfecte

E

l Consorci Sanitari Integral va ser pioner a Espanya incorporant les eines que ens aporta la metodologia de processos fonamentada en el sistema lean healthcare i a l’actualitat ja són moltes les entitats sanitàries que ho estan aplicant.

Com tots sabem, aquest sistema de gestió se centra en la recerca constant del malbaratament en les activitats que es produeixen en els processos i que no aporten valor, i és d’aplicació tant per a processos assistencials com de suport. El “lean clínic” constitueix el complement perfecte al lean healthcare ja que se centra en la pràctica clínica, proposant la revisió de la mateixa en relació a aquelles proves, tractaments o d’altres activitats assistencials que no aporten valor pel diagnòstic o el tractament d’un problema de salut, sempre fonamentant-ho en l’evidència científica i comptant amb el consens professional.

Diverses experiències internacionals: “Do not Do” del National Institute for Health and Care Excellence al Regne Unit, “Choosing Wisely” de la fundació Abim als Estats Units i la del Govern d’Austràlia, es troben ara complementades per la iniciativa sota el nom de projecte essencial promou l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya que identifica pràctiques clíniques que aporten poc valor i promou recomanacions per tal d’evitar que se’n facin.

Es destaquen com a pràctiques clíniques de poc valor les que presenten manca d’evidència sobre la seva efectivitat, les que realment són inefectives, aquelles en les quals els riscos que porten associades són superiors als beneficis que comporten per al pacient i la predilecció per aquelles alternatives d’efectivitat semblant i amb cost menor.

El projecte essencial ja ha publicat 12 recomanacions, de les que cinc són de diagnòstic, quatre de tractament, dues de cribatge i una de rehabilitació i té previst publicar dues recomanacions noves cada mes.

El Consorci Sanitari Integral ha endegat una primera experiència en lean clínic amb la creació d’una comissió per a la millora de la pràctica clínica formada per 15 professionals, que han rebut

una formació metodològica i que tindran un paper rellevant en el qüestionament d’aquelles pràctiques clíniques que no aporten valor al pacient, afavorint la seguretat dels pacients i aconseguint reduir costos de no qualitat.

Jordi Varela, facultatiu referent en projectes per a la millora de la pràctica clínica i que ens ha ajudat a concretar el camí en aquesta iniciativa del Consorci, defensa que es poden fer moltes actuacions per part dels centres i gestors sanitaris per millorar els seus resultats i estalviar amb criteri clínic, destacant-ne la reducció de les hospitalitzacions evitables. En aquest sentit a Catalunya en el supòsit que els territoris que hospitalitzen més casuística evitable es comportessin com els més resolutius hi hauria un estalvi equivalent als recursos que es destinen per a un hospital de 500 llits ple tot l'any i sense afectar la qualitat assistencial. Si els hospitals que gestionen estades amb menys eficiència es comportessin com els més resolutius hi hauria un estalvi a Catalunya equivalent a un dispositiu de 725 llits sense que això afectés la qualitat assistencial. L’ambulatorització dels processos quirúrgics, tot i que s’ha avançat molt en aquest sentit, encara té marge. En el supòsit que els hospitals que tenen taxes de substitució més baixes es comportessin com els més resolutius a Catalunya hi hauria un estalvi equivalent a un mínim de 50 llits.

D’altres aspectes que ens permetrien avançar en el camí per a la millora de l’eficiència serien la reducció de les actuacions desproporcionades en oncologia i impulsar l’atenció pal·liativa, o bé millorar el maneig clínic dels pacients geriàtrics fràgils hospitalitzats, reduir les proves diagnòstiques inútils i redundants, reduir readmissions i visites successives innecessàries, actualitzar protocols per tal de millorar resultats i costos i augmentar la seguretat clínica dels pacients.

El projecte de reordenacions assistencials territorials (RAT) impulsat pel CatSalut pretén, també avançar en aquest sentit, aconseguint reduir la variabilitat en la pràctica clínica del territori, penalitzant els centres que presenten pitjors resultats i deixant-los de concertar altes hospitalàries i visites ambulatòries. Amb aquest projecte es vol

reassignar la cartera de serveis territorials per oferir l’atenció més adequada en el servei més idoni, afavorir fórmules de gestió integrades i coordinades entre les diferents organitzacions del territori, potenciant la cooperació i col·laboració entre serveis i dispositius assistencials per tal de deixar de ser una xarxa de serveis i passar a ser un sistema de serveis en xarxa.

La reordenació sociosanitària, l’increment del pes de la cirurgia major ambulatòria, la reducció dels reingressos per malaties cròniques en els 30 primers dies de l’alta, la reducció de consultes externes de control i la reducció d’hospitalitzacions potencialment evitables per als pacients crònics complexos, centraran els objectius d’aquest projecte de RAT fins a l’any 2015.

La nostra sostenibilitat passa per fer allò que toca i on toca en cada moment, ni més ni menys, evitant els costos de la no qualitat, és a dir, aquells que no aporten valor ni per al client ni per als processos que es desenvolupen al Consorci, fent que totes les microdecisions assistencials i no assistencials que prenem cada dia vagin en aquesta direcció.

MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

3

Sumari

Pàgina

COMITÈ DE REDACCIÓ

ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA M. MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI CATI PADILLA Coordinadora assistencial de Metodologia Infermera EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapcitat ISABEL SALGADO Coordinadora de l’Àrea Maternoinfantil PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SANDRA ROPERO Tècniques de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a tots aquells que han col·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2014-7007

1 Portada 2 L’editorial d’aquest número 4 En profunditat: Millores que el Servei de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia ha engegat en els darrers anys 8 Parlem amb...: Beatriz Canalis, llevadora de l’Àrea Maternoinfantil 10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers 18 Nosaltres: Entrevista a Ana Doménech i Tarsi Macías sobre la Unitat d’Hospitalizació Domiciliària (HADO) 19 Els nostres clients: Millores al servei de restauració del Consorci 22 La Firma: Programa de prevenció i atenció a la cronicitat 24 La contra: Rosa Fernández, administrativa del sociosanitari, explica la seva relació amb el món del ball flamenc

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

4

En profunditat

El Servei de Ginecologia, Obstetrícia i Neatologia i l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospitalet L’Àrea Maternoinfantil i el Servei de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia del Consorci Sanitari Integral (CSI), ubicats a l’Hospital General de l’Hospitalet, han experimentat una sèrie de canvis en els darrers anys que es recullen en aquest article. tants i s'ha fet més còmode.

L'àrea de Neonatologia ha estat remodelada, ampliada i dotada amb l'equipament necessari per disposar d'una unitat de cures intermèdies amb capacitat per atendre sis nadons a partir de 32 setmanes de gestació i de 1.500 grams de pes en naixement.

Així mateix, l’àrea disposa d'una sala annexa de lactància materna, dos punts de reanimació neonatal, un niu per fer les cures bàsiques del nadó sa i una consulta de neonatologia per al seguiment de determinades patologies.

Quant a l’assistència obstètrica, s’ha

Unitat neonatal

L

a culminació d’aquests canvis ha donat com a resultat la centralització en un únic espai físic tots els processos de l’àmbit dels serveis relacionats amb la gestació i el naixement. D’aquesta manera s’ha guanyat en funcionalitat i eficiència per oferir el millor servei al ciutadà. En el marc del nou model assistencial del Consorci Sanitari Integral, que ha estat destacat com a experiència innovadora en gestió recentment pel Departament de Salut, s’ha constituït l’Àrea d’Atenció Integrada de Gestació i Naixement.

L’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital General de l’Hospitalet és la maternitat de referència per a la ciutat de l’Hospitalet de Llo-

bregat i al 2012 va assistir 1.708 parts, dels quals 323 van ser parts naturals. La taxa de cesàries es va situar en el 17,92% Els canvis han estat estructurals, organitzatius i de recursos humans.

ESTRUCTURALS S'han traslladat les consultes externes d’obstetrícia, les sales d'ecografies i de monitoratge fetal al mateix espai (2a planta de l'Hospital General de l'Hospitalet) on es trobaven les urgències ginecobstètriques, l'àrea d'assistència obstètrica, la planta d’hospitalització i la unitat neonatal. Amb aquesta reagrupació s'ha millorat el circuit assistencial de les ges-

5 fet una remodelació completa de l'àrea per adequar les instal·lacions i atendre les gestants que volen dur a terme un part natural (imatge de la dreta i inferior de l’esquerra). Des de 2010 el servei està acreditat pel Departament de Salut com a centre de referència per a l'assistència natural al part normal.

Pel que fa a l'hospitalització d’aquesta àrea, s'ha traslladat la unitat d'infermeria, amb una millora important de les característiques de confort de les habitacions (més espai, més llum natural, més comoditat i augment de les habitacions individuals).

També s’ha fet una remodelació i ampliació de les sales de treball i de sessions clíniques, que s’han adequat a les necessitats dels professionals. L’àrea disposa de recursos audiovisuals per impartir docència. Hi ha una sala de pràctiques per a metges interns residents (MIR) i infermeres internes residents (IIR).

ORGANITZATIUS S’ha constituït una unitat de patologia fetal, que consta d'una consulta d'obstetrícia d'alt risc, d’ecografia d'alta definició

i de cardiotocografia fetal. La unitat d'ecografia està dotada amb recursos per fer proves per al diagnòstic prenatal, com ecocardiografia, neurosonografia, biòpsia corial i amniocentesi. També hi ha possibilitat de fer ressonància magnètica fetal, en coordinació amb el Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’hospital.

Altres especialitats donen suport a aquesta unitat segons les necessitats de la pacient: endocrinologia, oftalmologia, cirurgia, dermatologia, etc.

D’altra banda, l’àrea d'assistència obstètrica disposa des del punt de vista tècnic de tot allò necessari per atendre les pacients de baix i alt risc (nivell IIa): ecografia d'urgències, aparell mesurador d'equilibri àcid-base fetal i cardiotocògrafs.

Nova sala d’alletament matern

Les habitacions o cabines de part estan equipades amb taules obstètriques (que permeten diferents posicions que s'adap-

6

En profunditat

ten a les necessitats de les parteres en cada moment), pilotes de Bobath, balancí especial i diferents cadires per a assistència al part natural.

- S’ha adquirit material per a docència, com el maniquí Noelle, per a pràctiques obstètriques, i un pelvitrainer, per a les pràctiques de cirurgia laparoscòpica.

A aquesta àrea li donen suport presencial les 24 hores del dia els serveis de Neonatologia, Anestesiologia, Unitat de Medicina Intensiva i Laboratori d'urgències-Banc de sang.

- Investigació: publicació de diversos articles en revistes medicocientífiques.

Actualment s’està duent a terme un treball de recerca multicèntric liderat pel servei.

Quant a les Consultes externes de l’àrea, aquestes s'han organitzat per especialitats: ginecologia, general, patologia del sòl pelvià, patologia cervical, oncologia i patologia mamària.

També s'han establert diferents tipus de sessions: clíniques de casos perinatològics, quirúrgiques, monogràfiques, bibliogràfiques i docents.

RECURSOS HUMANS Des de fa uns anys, s’han anat incorporant diferents perfils especialistes en disciplines específiques per adaptar l’Àrea a les necessitats de les usuàries, amb el suport d’una mediadora intercultural àrab.

Mostrador de la secretarìa de l’Àrea

Hi ha hagut també una potenciació de la recerca i la docència: - Docència: El centre forma alumnes de medicina de 6è curs que fan les pràctiques al Servei. També hi ha formació d’infermeres internes residents en Ginecologia i Obstetrícia (IIR), formació de MIR de Medicina Familiar i Comunitària i de MIR de Ginecologia i Obstetrícia. A més, el Servei també imparteix cursos d’histeroscòpia i cursos d'anatomia quirúrgica en cadàvers.

Professionals del Servei participen i promouen la publicació de llibres d’histeroscòpia i en la redacció de capítols d'altres editors nacionals i internacionals.

Els professionals també participen com a docents en cursos nacionals i internacionals.

Alguns dels professionals que formen l’equip de l’Àrea Maternoinfantil

8

Parlem amb...

Beatriz Canalis, llevadora de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospitalet

“La sala d’alletament és un espai on podem solucionar individualment les dificultats sorgides de la lactància”

Aquesta llevadora, que porta quasi una dècada ajudant els nadons −i les seves mares− en la primera etapa de la vida, ha estat la impulsora del Concurs de fotografia sobre lactància materna del Consorci Sanitari Integral.

En aquesta entrevista ens parla de la nova sala de lactància de l’Àrea Maternoinfantil i d’altres millores en les quals les llevadores tenen un paper molt important.

ANNA MILLÀ - Per què heu convocat aquest concurs?

- La idea va sorgir just després d’obrir les portes de la nova sala de lactància. Ens vam adonar que les parets estaven totalment buides i que si era una sala destinada a mares que necessitaven un lloc tranquil i acollidor per donar el pit o extreure’s la llet per al seu nadó, la sala havia de transmetre caliu i benestar. En principi tenia la intenció de posar fotografies fetes per mi o per les meves companyes de feina, però una altra llevadora, la M. José Gil, que va ser mare fa poc, va ser qui va proposar el concurs.

Jo només he estat l’encarregada de dur a terme el projecte.

- Quina finalitat té la sala de lactància de l’àrea?

- La sala està destinada a les mares ingressades a la Unitat 12 o les que tinguin el fill ingressat a la unitat neonatal.

També la poden utilitzar professionals de l’hospital, és a dir, aquelles mares que s’han incorporat a la feina, i també les mares que un cop donades d’alta hagin de tornar a l’hospital per visitar-se elles o

Beatriz treballa amb l’equip maternoinfantil de l’hospital des de fa set anys

els seus nadons a consultes externes i que necessitin un espai tranquil per donar el pit o extreure’s la llet.

- Quines característiques té la nova sala de lactància?

- La sala disposa de cadires i seients

9 reclinables, de canviador per a nadons i de nevera per a les mares que hagin de guardar la llet que s’hagin extret. Proporcionem els recipients i disposem també de coixins de lactància i d’extractors de llet elèctrics.

- Què suposa per a l’àrea aquesta nova sala?

- Ara disposem d’un espai útil i necessari per preservar la intimitat de la mare en el moment d’alletar o extreure’s la llet.

Així millorem la qualitat assistencial i la satisfacció per part de les mares i de família. La sala suposa un espai on infermeres i llevadores podem solucionar de manera individual les dificultats que puguin sorgir sobre la lactància, tant amb les mares que estan ingressades com amb les que venen a consultes.

- Quines altres novetats o millores s’estan introduint per al benestar de la mare i el nadó?

- Des del 8 de juliol l’acompanyant de la gestant pot entrar a les cesàries de baix risc i no urgents i així proporcionar companyia i suport emocional a la mare. D’aquesta manera s’afavoreix el vincle afectiu i s’augmenta la satisfacció dels pares i facilita fer el primer contacte “pell amb pell” mare-fill.

- Quin paper teniu les llevadores en aquest tema?

- Un dels nostres objectius com a llevadores és promoure la lactància materna tot oferint una educació sanitària sobre lactància de qualitat. Es necessiten aquests tipus de sales per dur-la a terme i afavorir la nostra feina, a la vegada que podem proporcionar suport a les mares que ara disposaran d’aquest nou espai perquè la lactància materna sigui un èxit.

La nova sala de lactància materna disposa de l’equipament necessari per extreure i conservar la llet materna en condicions òptimes

- I teniu algun projecte més?

- Les llevadores hem dissenyat uns tallers per a les dones que venen al nostre hospital i per a professionals del centre que, com la nova sala de lactància, serviran per millorar la qualitat asistencial. Els tallers que oferirem seran: taller de preparació al part i al part natural, taller de lactància materna i suport a l’alletament, taller de pilota de Bobath [esferodinàmia] i taller de massatge infantil, destinat a les mares que vulguin portar el seu nadó per poder fer pràctiques reals.

- Quan i on es posaran en marxa?

- A la sala polivalent de l’àrea maternoinfantil i els volem començar a fer a par-

tir del setembre d’aquest any.

- Per què aquests tallers?

- Gràcies al programa Benvinguda família, que fem a l’hospital dos divendres de cada mes, vam detectar que les dones mostraven molt interès i que sol·licitaven aquest tipus de formació relacionats amb el part i la lactància.

- Alguna cosa més?

- Disposem d’un programa de coaching personal per a aquelles dones que vulguin dissenyar el propi pla de naixement.

Per dur-lo a terme, una llevadora s’entrevista amb la gestant per conèixer les seves expectatives, temors i dubtes sobre el part i les necessitats formatives.

10

Breus

El Consorci i l'aecc signen un acord de col·laboració en matèria de voluntariat

E

l Consorci Sanitari Integral i l’Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc) han signat un conveni mitjançant el qual es promouran activitats de voluntariat amb la finalitat d’aconseguir una major qualitat de vida per als pacients amb càncer i les seves famílies.

Premi als professionals

L’acord, que en principi té una vigència d’un any prorrogable, permetrà a voluntaris de l’aecc dur a terme tasques d’acompanyament i suport als usuaris amb càncer ingressats al Consorci.

Miquel Arrufat (a l’esquerra), gerent del Consorci, i Juli de Miquel, president de la Junta Provincial de Barcelona de l’aecc

Aquest conveni renova els anteriors acords de col·laboració en matèria de voluntariat entre els centres del Consorci i l’aecc, que van començar el 1997.

100 colecistectomies laparoscòpiques sense ingrés a l'Hospitalet

Nova edició dels postgraus d'infermeria del Consorci

E

l Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu del Consorci Sanitari Integral ha sobrepassat la xifra de 100 colecistectomies laparoscòpiques sense ingrés fetes a les instal·lacions hospitalàries de l'Hospitalet des de la implantació del programa de colecistectomia per cirurgia major ambulatòria (CMA). Aquesta és una xifra elevada, poc habitual als hospitals espanyols.

L’augment de la cirurgia ambulatòria, a part de beneficiar el pacient en aquells casos on està indicada, afavoreix la sostenibilitat dels recursos hospitalaris.

F

ins al proper 10 de setembre es podrà fer la preinscripció per al curs 2013-2014 de les diplomatures de postgrau que organitza l’Àrea d'Infermeria de l’Hospital General de l’HospitaletHospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi del Consorci Sanitari Integral juntament: - Emergències i cures intensives: atenció integral d’infermeria a l’adult.

- Infermeria quirúrgica Enguany, la preinscripció es pot fer online a través del web del Consorci.

L

a plantilla de professionals de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi ha rebut un dels vuit Premis Sant Joan Despí, que anualment atorga l’Ajuntament de Sant Joan Despí. El guardó es va lliurar durant l’acte de presentació de la Festa Major de Sant Joan Despí al Teatre Mercè Rodoreda de la ciutat.

El Premi Sant Jordi pretén posar en valor la feina que desenvolupen entitats, empreses i personalitats de la ciutat en diferents àmbits.

A la imatge, d’esquerra a dreta: Dolores Pardillo, Marta Campreciós i Maite Rubio al recollir el premi. L'atorga l'alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda.

11 Concurs de fotografia sobre lactància materna

L’

Hospital General de l’Hospitalet ha obert una nova sala de lactància disponible per a les dones ingressades a l’Àrea Maternoinfantil i amb la finalitat d’afavorir un ambient de caliu i benestar per a la mare i el nadó. Els professionals de l’Àrea han organitzat el Concurs de fotografia sobre lactància materna, amb la col·laboració de la Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació.

Al Concurs pot presentar-se qualsevol persona i la tècnica és totalment lliure.

S’escolliran tres fotos guanyadores. Les fotos finalistes del concurs es penjaran a les parets de la sala d’alletament i es farà una exposició de totes les fotografies presentades. Es pot participar amb un màxim de tres obres per persona fins el 31 d’octubre. Les bases del Concurs es poden consultar a l’Àrea Maternoinfantil o a l’Enllaç Digital.

Xerrades comunitàries a l’Hospitalet de Llobregat

D

os espais públics de la ciutat de l’Hospitalet han acollit les darreres activitats comunitàries dels centres d’atenció primària del Consorci en aquesta àrea.

El passat 28 de maig es va organitzar una xerrada sobre el dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Va ser Montserrat Hernández, pediatra del Centre d’Atenció Primària (CAP) Collblanc, qui va conduir l’activitat, que va tenir lloc a la Biblioteca Josep Janés.

En aquest mateix espai també es va celebrar una xerrada sobre al·lèrgies alimentàries en infants, que cada vegada són més freqüents. Va ser el passat 11 de juny. La finalitat de la xerrada va ser proporcionar informació sobre la medicació adequada per a aquestes situacions.

De nou, la pediatra Montserrat Hernández i, en aquest cas, també la infermera Carmen Aspas, del CAP La Torrassa,

van adreçar la xerrada a pares, mestres i tothom interessat en l’abordatge de les al·lèrgies.

El CAP la Torrassa va organitzar el passat 3 de juliol una xerrada amb la finalitat de posar en coneixement de la població, especialment de la gent gran, les mesures preventives davant un cop de calor.

L’activitat va anar a càrrec de la infermera M. Luisa Vargas, del CAP la Torrassa, i va tenir lloc a l’Espai Social l’Hospitaletla Torrassa (imatge de dalt).

III Curs de Cirurgia Endovascular de l’Arteriopatia Perifèrica Endovascular en l’Arteriopatia Perifèrica, organitzat pels metges Marc Sirvent, August Corominas i M. Carme Aloy, del Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital Dos de Maig.

E

ls dies 27 i 28 de maig es va celebrar la tercera edició del Curs de Cirurgia

Una vegada més, l’èxit del curs ha estat notable amb l’assistència de cirurgians especialistes en Cirurgia Vascular d’altres hospitals interessats en millorar els seus coneixements en les tècniques d’intervenció endovascular. Al llarg del curs s’han intervingut sis casos diferents, amb un petita part teòrica tot i que

el curs és eminenment pràctic.

Per al proper mes d’octubre està prevista una nova edició del curs, que a dia d’aviu ja ha rebut sol·licituds d'alumnes interessats.

El curs està acreditat per la Societat Catalana d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular, la Sociedad Española de Angiología y Cirugía Vascular, i el Consell Català de Formació Mèdica Continuada, tot aconseguint acreditar el curs amb 3,7 crèdits.

12

Breus

Canvi del Servei de Rehabilitació a Barcelona

E

l Servei de Rehabilitació a l’Hospital Dos de Maig ha canviat d’ubicació i ara es troba en la segona planta del centre. Es tracta de l’espai que abans ocupava l’antiga Unitat de Cures Intensives del centre, que ara ha estat remodelat.

La forma més fàcil d’accedir-hi des del carrer és entrant per la porta principal del centre (C. Dos de Maig) i agafant els ascensors situats a l’esquerra.

El canvi ha permès que tant usuaris com professionals del Servei guayin en espai i comoditat. A més, disposar d’unes instal·lacions més àmplies també permetrà que aviat s’inicien teràpies en grup.

‘Al juny també es menja’ finalitza amb gran èxit

E

l passat dia 16 de juny va acabar la campanya “Al juny també es menja” engegada per la Comissió de Voluntariat i Solidaritat del Pla Comunitari Sagrada Família, al que pertanyen l'Hospital Dos de Maig i el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família.

Entre el 7 i el 16 de juny, voluntaris situats a una carpa instal·lada a la sortida del CAP i una taula a l'entrada de Consultes Externes de l'Hospital va recollir productes no peribles que els usuaris, professionals i veïns i veïnes que van donar per ajudar totes aquelles persones que es troben en situació de pobresa al Barri de la Sagrada Família; segons els organitzadors més de 1.400 persones.

Primera formació de sutures d’episiotomia

E

l passat 26 de juny va tenir lloc a l’Hospitalet el I Curs pràctic de sutures d’episiotomies, organitzat pel Servei de Ginecologia i Obstetrícia del Consorci. El curs va tenir un caràcter intern i es va adreçar als estudiants residents de l’Àrea Maternoinfantil (metges interns residents-MIR i infermeres internes residents-IIR) i també a altres professionals de l’àrea. En total van participar sis IIR, un MIR i quatre llevadores. El curs va durar dues hores i el van impartir Isabel Salgado i Mauricio Agüero. El contingut de la formació es va centrar en fer pràctiques de sutures en llengües de porc.

Les pràctiques es van fer a la sala de treball de l’Àrea Maternoinfantil.

Contacte amb mascotes com a teràpia, a Francisco Padilla

E

l passat 21 de juny, la Residència Franciso Padilla va organitzar una diada dedicada a la mascota, en la qual va convidar a les famílies dels usuaris i als professionals del centre a portar les seves mascotes per facilitar el contacte amb els residents.

Durant la jornada es van organitzar diferents activitats amb els animals per veure les reaccions dels residents amb dife-

rents estats cognitius. En general, va estar una experiència molt positiva i satisfactòria per als residents, tant, que no es descarta tornar-la a repetir.

A l'enquesta de satisfacció feta per la Direcció d'Atenció al Ciutadà i Comunicació sobre l'activitat, la valoració positiva de la pregunta “li ha agradat l’activitat?” ha estat del 100%, així com la de la pregunta “hi tornaria a participar?".

13 Nova edició del curs de cirurgia ORL a l'HDM

Campanya: “Deixar de fumar té premi”

D

E

l Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital Dos de Maig va organitzar, els dies 4 i 5 de juny, una nova edició del curs dedicat a conèixer les tècniques quirúrgiques endonasals (microscòpiques i macroscòpiques), així com a l'aprenentatge de l'anatomia quirúrgica de la paret externa nasal. Les sessions es van dur a terme a la Sala de dissecció de la Facultat de Medicina de la Universitat de Bar-

ivendres, 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac, Salut Laboral va començar un nou programa d’ajuda a la deshabituació tabàquica dels professionals del CSI: “Deixar de fumar té premi”. Tots els professionals interessats en deixar de fumar poden participar en aquest programa que durarà un any, fins el 31 de maig de 2014.

Al llarg d’aquest temps, l’equip de Salut Laboral acompanyarà els exfumadors durant tot el procés, amb les revisions i consells necessaris. Al final es revisaran tots els casos i aquells que hagin aconseguit superar la seva addicció al tabac seran recompensats amb un premi pel seu esforç.

celona (UB), ja que són necessàries unes aules específicament preparades per acollir aquesta activitat.

El curs va estar dirigit pel facultatiu Mustafa Kadiri, cap del Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital Dos de Maig, i va comptar amb la presència dels metges: Julia Villar, Carmen Zorita, Ricard Martí, Luis Alejandro Bravo i Gustavo Valencia.

Accions per commemorar el Dia Mundial Sense Tabac

C

oincidint amb la Jornada Mundial sense Tabac, el Consorci va organitzar tot un seguit d’accions als centres i en col·laboració d’altres organismes com TV3, Catalunya Ràdio, l’Ajuntament de Sant Joan Despí o el barri de Sagrada Família.

La campanya va estar coordinada per la Unitat de Salut Laboral i la Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació, que va recollir tota la informació sobre les diferents accions als centres i va participar en l’organització d’algunes de les accions,

supervisades per la Comissió del Tabac.

D’una banda, l’Hospital Dos de Maig (HDM), Hospital General de l’Hospitalet i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi van instal·lar taules informatives a on professionals sanitaris van lliurar informació amb consells per deixar de fumar. També, es canviaven cigarretes per pomes (l’objectiu era que l’usuari canviés un producte nociu per un saludable) i es van fer proves per veure l’efecte del tabac a l’organisme.

A les residències també es va organitzar

una sèrie de tallers i xerrades amb els seus residents i usuaris dels centres de dia sobre el tema de deixar de fumar i la conscienciació dels efectes nocius del tabac als seus familiars.

Alguns professionals del Consorci també van participar, com a experts, en accions externes de concienciació, amb xerrades a escoles de Sant Joan Despí, al gimnàs Claror del barri Sagrada Família i a TV3.

De forma paral·lela, professionals de la Unitat de Salut Laboral van fer campanya contra el tabac a TV3 i Catalunya Ràdio.

14

Breus

Nova jornada sobre Diabetis i gent gran, organitzada per Endocrinologia

P

er tercer any consecutiu, el Servei d’Endocrinologia i Nutrició ha organitzat una jonada sobre Diabetis. Enguany ha estat: “Diabetis i la gent gran. Altres recursos pel control del pacient amb diabetis”.

La Jornada anava adreçada a tots els equips de professionals que atenen persones amb diabetis des de diferents nivells assistencials. Va tenir lloc a l'auditori de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i va ser un èxit de participació. Una de les ponències va ser la presentació del "Programa Pacient Expert" amb diabetis, com a un altre recurs per al control de la malaltia.

Visita de l’Associació de jubilats del CSI

Presentació del Programa Pacient Crònic Complex davant de 280 infermeres

J

esús Esteve, director d'Infermeria de l'Hospital transversal, va participar a la Jornada “Fent el sistema més eficient: la infermera i les competències avançades”, organitzada pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), amb la col·laboració d'un grup d'experts en infermeria dels centres associats.

L'Associació de professionals jubilats del Consorci Sanitari Integral (CSI) va fer una visita a l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (8 de maig), obert des de fa només tres anys, i que la majoria d’ells no coneixien de prop.

La benvinguda i la visita va ser conduïda per Albert Pons, director assistencial del CSI, que els va explicar també el

projecte de transversalitat que es va engegar el 2010 entre els centres hospitalaris de l'Hospitalet i Sant Joan Despí.

A la fotografia, d'esquerra a dreta podem veure els facultatius: Mohamed Hussein, Manuela Velázquez, Salvador Cavaller, Joan Janáriz, Jordi Marcillas, Carles Magri, Albert Puig i Albert Pons.

La seva ponència: “Seguiment del Programa Pacient Crònic Complex” va ser una de les 50 seleccionades per presentar-se a l'auditori de CosmoCaixa davant de més de 280 professionals de la Infermeria.

La presentació va donar a conèixer el seguiment del Pacient Crònic Complex dins de l'Àrea d'Atenció Integrada i també els resultats del programa pilot, dut a terme durant l'any 2012.

15 Guia de prevenció i tractament de nafres per pressió, acreditada nacionalment

L

a guia Prevención y tratamiento de las úlceras por presión. Guía Clínica acaba de ser acreditada pel Grupo Nacional para el Estudio y Asesoramiento en Úlceras por presión y Heridas crónicas (GNEAUPP), com a Document tipus C - Nivel I, és a dir, “Molt recomanat”, i segons les “Normas de Acreditación de Documentos Clínicos” del mateix GNEAUPP.

Aquesta guia ha estat elaborada per un equip multidisciplinari de diferents àmbits assistencials del Consorci Sanitari Integral.

El manual ha estat el resultat de la revisió de tota la documentació interna existent al CSI, més la suma de la revisió d'estudis, articles i guies de diverses revistes i organismes o societats científiques publicades.

Els autors són A. Povedano, D. Lozano, E. Samper, E. Cuadra, M. Oña (infermeres) i J.

M. Santiago (metge adjunt del Servei de Geriatria). I com col·laboradors: F. Ferrer Ruscalleda (president del Comitè d'Ètica Assistencial del CSI, C. Batet (metge adjunt del Servei d'Antestèsia), A. Coloma (metge adjunt del Servei de Medicina Interna), R. Prats i I. Ribot (nutricionistes del Servei d'Endocrinologia i Nutrició), R. Carrillo (infermera de la U. de Neonats) i L. Yagüe (infermera de la U. d'Hospitalització).

TANATORI GRAN VIA L’HOSPITALET Al seu costat. Serveis personalitzats Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex 15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural.

Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris amb 300 anys d’experiència Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.

TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02 Oficines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat

16

Breus

Exposicions a Sant Joan Despí

D

Cessió d’espais per a activitats solidàries

urant aquest úlim trimestre, l’Hospital de Sant Joan Despí ha cedit el seu espai a diferents campanys solidàries, coordinades des de la Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació.

Sergio González, metge i cirurgià, al costat del seu primer oli: Mujer árabe

E

l dimecres 19 de juny quedava inaugurada l'Exposició del Centre Artístic d'Esplugues (CADE), al passadís central de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. Un total de 50 obres pictòriques de gran qualitat es podran contemplar fins a mitjans de juliol. Entre els 25 artistes es troba el metge i cirurgià del Consorci Sanitari Integral (CSI), Sergio González.

El director assistencial del CSI, Albert Pons, amb altres representats de l'equip directiu, van assistir a una visita guiada a càrrec dels comissaris de l'exposició: Loreto Montané i Jordi Mercadé, i alguns dels propis pintors. També hi van assitir els regidors de Cultura de Sant Joan Despí, Àlex Medrano, i d'Esplugues de Llobregat, Eduard Sanz.

L'exposició és una mostra més de la intenció del CSI de vincular les inquietuds artístiques i solidàries del Baix Llobregat, al món sanitari. A més, aquesta és la primera ocasió en la que CADE exposa les obres dels seus associats a un hospital. La coordinació de l'exposició ha estat a càrrec de la Direcció d'Atenció al Ciutadà i Comunicació.

D’altra banda, durant el mes de juny, el vestíbul d’entrada del centre també va acollir l’exposició “Tabac i falsos mites”, elaborada per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (aeec) a Catalunya amb la col·laboració del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Subdirecció de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.

L’11 de maig l'Associació de FibroDespí i la Fundació d'afectats de Fatiga Crònica de Sant Joan Despí van tenir una taula informativa sobre la fibromiàlgia i la fatiga crònica, per commemorar la celebració del Dia Internacional de la Fibromiàlgia, que enguany se celebrava el 12 de maig.

Del 21 al 26 de maig, vam acollir una taula informativa d’Aldees Infantils, ONG que treballa per la integració d'infants amb risc d'exclusió social, perquè tinguin l'oportunitat de créixer en un ambient sa i protegit i rebre una educació que els permeti desenvolupar la seva autonomia.

D’altra banda, el 5 de juny i coincidint amb el Dia Estatal del Donant d’Òrgans i Teixits, el Moisès Broggi va acollir una taula informativa de l'Associació de Transplantaments Hepàtics de Catalunya. Per primera vegada, un centre del Consorci Sanitari Integral, s’unia a la campanya present a 23 hospitals de tot Catalunya. La jornada va servir per informar i difondre les activitats de l'Associació i quins els requeriments per fer-se donant de fetge.

Per últim, el 3 de juliol el centre acollia una taula informativa de l'Associació de Malats de Ronyó de Barcelona (ALCER). Aquesta entitat ofereix serveis i activitats com: assessorament psicològic, dietètic, jurídic i laboral, gestió de desplaçament de persones en diàlisi, grups d'ajuda mútua, fisioteràpia, tallers, conferències, campanyes de sensibilització social i viatges i excursions.

Nosaltres

17

Entrevista a la metgessa Ana Doménech i la infermera Tarsi Macías, d’HADO

“Estem molt satisfetes de la resposta dels nostres clients, després de l’enquesta veu del client”

La Unitat d’Hospitalització Domiciliària (HADO) va iniciar-se a l’Hospital Dos de Maig, fa set anys. Ara hem parlat amb la metgessa Ana Doménech (AD) i amb la infermera Tarsila Macías (TM), que ens han explicat com funciona l’HADO, qui la integra i quina és la seva tasca de l’equip amb seu a Sant Joan Despí.

MÒNICA FERNÁNDEZ

-Q

uines especialitats i quins professionals formen part de la Unitat d’Hospitalització Domiciliària (HADO)?

- AD: Actualment l’equip està format per vuit infermeres: Lidia Garcia, Maria Martin Apola, Nadia Sosa, David Ahmad, Cristina Borlado, Carlos Casado i Eva Núñez, amb una responsable de coordinació Tarsila Macías i tres metges: Alicia Fraga, Eduardo Iribarnegaray i un d’ells també amb funció afegida de coordinació, Ana Doménech. Tots estem adscrits al Servei de Medicina Interna. Cal esmentar que aquest any hem tingut l’oportunitat de poder incorporar estudiants d’infermeria, que participen també en la nostra tasca.

- Des de quan funciona l’HADO al Consorci? I a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi? Ara treballeu transversalment amb l’activitat de l’Hospital General Com ho feu? Teniu professionals aquí i allà?

- AD: L’Hospitalització a Domicili va iniciar la seva activitat al CSI al gener del 2006 a l’Hospital Dos de Maig. A l’Hospital Moisès Broggi, al maig del 2010.

Des de l’inici la tendència ha estat a treballar de manera transversal, donant

suport i assumint activitat a l’àrea d’Hospitalet Nord. Tenim un equip únic amb seu a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, però mitjançant la interconsulta amb l’eina del SAP i el contacte directe, l’accessibilitat d’ingrés al domicili és la mateixa a les dues àrees geogràfiques.

- Quina és l’activitat d’aquesta Unitat per any? Ha augmentat?

- TM: La nostra activitat actualment gira entorn a les 300 altes, però l’evidència ens mostra un increment d’activitat anual, també coincidint amb l’increment de dotació de recursos humans en la unitat.

- Ha variat en els últims anys el tipus de casos que es tracten?

- AD: Sí, inicialment i per la relació de la unitat amb el Servei de Medicina Interna, del que forma part, els malalts atesos provenien principalment d’aquest Servei.

Actualment els nostres clients interns són la majoria de serveis de l’Hospital transversal.

- Quines són les principals patologies que es tracten?

- AD: Les principals malalties ateses al domicili són patologies mèdiques com

ara la insuficiència cardíaca i la malaltia respiratòria. Assumim, a més, tractaments antibiòtics endovenosos a la malaltia infecciosa i cures complexes en el malalt quirúrgic.

- Amb quines Àrees d’Atenció Integrada teniu més relació?

- TM: Fins al moment, amb l’Àrea del Pacient Crònic Complex (AAIPCC), a més, durant les tardes i els caps de setmana l’equip d’ infermeria de la unitat rep les trucades de consultes dels pacients que formen part del programa.

- Amb quins serveis hi ha més relació?

-TM: Des de la nostra unitat apostem per la relació amb tots els serveis, tant aquells que pensen en aquesta alternativa d’hospitalització i ja ens coneixen, com aquells que comencen ara a derivar-nos pacients.

- Heu treballat conjuntament algun projecte amb l’HADO de l’Hospital Dos de Maig?

- AD: Encara no, però sí hem tingut contacte personal i hem pogut compartir les nostres experiències en dos territoris diferents i per tant amb particularitats pròpies.

18

Nosaltres

Alguns dels integrants de la Unitat. A dalt, d’esquerra a dreta: Lidia García (infermera), Tarsila Macías (coordinadora d’Infermeria), Eva Núñez (infermera), Nina Richarz (metgessa resident), Ana Doménech (metgessa, especialista en medicina interna i responsable de la Unitat) i Alicia Fraga (metgessa especialista en medicina interna). A baix: Carlos Casado i David Ahmad, infermers

- Durant aquest any hem conegut els resultats de les enquestes de satisfacció del client de l’any 2012, i crec que han estat molt bons...

- TM: Sí, la veritat és que estem molt satisfetes d’aquests resultats. Els indicadors estratègics que havien de ser analitzats han donat un 100% de satisfacció: satisfacció global, tracte del personal d’infermeria, del personal mèdic, resolutivitat, accessibilitat a la informació i confidencia-

litat i intimitat, llenguatge comprensible, continuïtat i sobre si recomanarien el centre. Altres valors com el tracte administratiu ha obtingut un 99% i el més baix ha estat l’accessibilitat que, amb un 82,9%, sabem que és un indicador a millorar per aquest proper any.

- Quin era el perfil dels enquestats?

- TM: Pel que fa a les dades recollides, el 43,2% eren dones i el 56,8% homes, i van

respondre un 66,7% de pacients, i un 33,3 de familiars.

- I pel que fa a la satisfacció dels professionals?

- AD: La satisfacció és mútua, tant pel que fa als pacients com hem vist a les enquestes de satisfacció del client, com per part dels professionals, que es plasma amb una gran satisfacció de la feina ben feta i que els pacients ens transmeten contínuament.

Els nostres clients

19

Millores al servei de restauració del Consorci La línia de producció freda i el projecte turmix són dues de les iniciatives destinades a millorar l’experiència d’usuaris i professionals. Anna Ferret i Maite Gómez Varela, responsable de Serveis Hotelers i responsable del procés de cuina de l’Hospital Transversal (respectivament), han treballat amb l’empresa externa Sodexo, per engegar aquestes accions de millora amb l’objectiu tant d’unificar els menús (que a tots els centres CSI es mengi el mateix) com per millorar la qualitat del menjar (més saborós i amb tot el valor nutritiu).

A

SANDRA ROPERO

l llarg d’aquest 2013, Anna Ferret i Maite Gómez Varela han treballat conjuntament amb l’empresa externa Sodexo, encarregada tant del servei de cafeteria (usuaris i professionals) com del de cuina per hospitalitzats i residents de tots els centres del CSI, per engegar accions que millorin l’experiència d’usuaris i professionals.

LÍNIA DE PRODUCCIÓ FREDA El projecte de producció en línia freda és una petició que el Consorci Sanitari Integral va traslladar a Sodexo quan es va inaugurar l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, el 2010. Aquest sistema garanteix una manipulació dels aliments correcta, redueix al mínim el risc d’intoxicació alimentària i permet cuinar els aliments a les instal·lacions de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi per ser distribuïts a la resta de centres del CSI, ja que els plats preparats amb aquesta tècnica aguanten fins a 21 dies en condicions òptimes (manteniment de tot el valor nutrient i sabor).

Una altra acció de millora que l’Anna Ferret i la Maite Gómez Varela van detectar necessària, és la unificació dels menús. Aquest any, amb la migració de professionals entre els dos centres que formen part de l’Hospital Transversal, s’ha fet palesa la diferència d’oferta en cafeteria. Encara que els menús estan més o menys unificats, actualment és possible trobar diferents ofertes segons el

centre i el dia. L’objectiu és treballar per aconseguir una unificació, però és important destacar que les infraestructures condicionen bastant l’oferta. Així, la unificació no podrà ser completa però es treballarà per aconseguir el màxim: l’Hospital Dos de Maig iniciarà obres a la seva cuina i l’Hospital de Sant Joan Despí afegirà noves planxes per millorar el servei de cafeteria.

CENTRES RECEPTORS Actualment, des de la cuina de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, que al ser pràcticament nova disposa de l’espai i la maquinària necessaris, es produeix tota l’oferta de menjar de cafeteria (tant per a

usuaris com a per professionals) com el d’Hospitalització del mateix Hospital. A més, s’envia el menjar d’Hospitalització que es distribueix a l’Hospital Dos de Maig i els dos plats basals (primer i segon principals) del menú de la seva cafeteria.

Respecte al menjar triturat, tots els centres reben el menjar setmanalment des de l’Hospital Sant Joan Despí. Arribat el dia d’emplatar-ho, són els cuiners de cada centre qui adapten l’espessor d’aquest triturat (sempre diluint-la amb brou, mai no amb aigua, per mantenir tots els nutrients especificats en els menús establerts pels nutricionistes del CSI i Sodexo).

20

Els nostres clients

EL PROJECTE TURMIX Dins de la producció en línia freda, es produeixen uns 800 kg de menjar triturat destinats als hospitalitzats i residents dels centre del Consorci que tenen prescrita una dieta triturada.

El menjar triturat tradicionalment sempre s’ha preparat al Consorci passant el menjar pel “xino”, un utensili on es quedava part del menjar, amb la conseqüent pèrdua de proteïnes calculades per nodrir els usuaris.

Per tal de mantenir aquest nivell proteic era necessari afegir clara d’ou, per tant els volums augmentaven i se servien en dos bols que la majoria dels pacients no es menjaven i per tant no consumien les quantitats de proteïnes marcades per l’equip de nutricionistes.

No hem d’oblidar que els pacients que mengen triturats poden arribar a fer-ho durant llargs períodes de temps (sobretot a l’Hospital Sociosanitari), així que oferir un menjar triturat amb sabor i en un únic bol era un objectiu per millorar el servei.

En aquest any 2013, s’ha solucionat aquest problema amb la compra d’una texturitzadora. Aquesta màquina, que pot triturar fins a la textura final més de 30 kg de menjar en dos minuts, permet que tot el producte s’utilitzi i per tant es conservi el 100% de les proteïnes amb el màxim de sabor.

Per tal de garantir la presència exacta de nutrients, els treballadors de cuina segueixen unes fitxes tècniques on apareixen els ingredients, el mètode d’elaboració i els nutrients. Res no es deixa a la creativitat del cuiner, ja que ha d’estandaritzar-se el producte per a una millor experiència dels usuaris.

Seguint amb aquest esperit per millorar el servei i fer més agradable l’estada als nostres centres, aquest equip treballa conjuntament amb la Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació per conèixer de prop l’opinió dels usuaris gràcies a unes enques-

tes de satisfacció específiques (trimestralment). És important oferir gran varietat, perquè el menjar triturat port arribar a ser monòton, per aquest motiu actualment es treballa amb 14 menús tot oferint una àmplia selecció de plats i sabors.

21 CIRCUIT PRODUCCIÓ CADENA FREDA RECEPCIÓ GÈNERE

HABITACIÓ FREDA

- Els productes arriben frescos a l’entrada de magatzem.

- Els proveïdors mai no passen a la zona de cuina.

- Els emmagatzemadors ordenen i classifiquen els productes.

- Gràcies a les neveres de doble porta (una que obre des del magatzem i l’altra que obre des de l’habitació freda), els productes mai no surten de la cadena del fred.

- Els manipuladors preparen, tallen i porcionen els aliments necessaris per a la zona de cocció.

ZONA CALENTA O DE COCCIÓ

T R I T U R A T S

HOMOGENITZADOR I TEXTURITZADORA

- Els productes es cuinen de manera tradional a les marmites de 100 kg de capacitat.

-Gràcies a l’homogenitzador i la texturitzadora el producte cuinat aconsegueix una textura final uniforme i densa.

-Es poden preparar 30 kg cada 2 minuts. Al dia es produeixen 800 kg de menjar triturat

ENAVASAT I TERMOSELLAT AL BUIT PASTEURITZADORA

- Segons paràmetres de temperatura de la màquina i del cor dels productes (part més interna) s’estableix el temps que ha de manternir-se el producte per sobre del 65º. Així aconseguim que el producte aguanti 21 dies en òptimes condicions.

ABATIDORA

- Es passa ràpidament a l’abatidora de temperatura que abaixa la temperatura de 65º a 10º, per finalment mantenir-ho a 3º (en el mínim temps possible).

L’abatidora disposa de doble porta que connecta amb la zona d’emmagatzematge per no trencar la cadena del fred.

EMMAGATZEMATGE

- Les neveres d’emmagatzematge del producte final mantenen les safates de productes a 3º fins la seva sortida cap als centres CSI.

22

La Firma

El Programa de prevenció i atenció de la cronicitat

E

l Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC) es va crear per l’acord de Govern 108/2011 de 5 de juliol de 2011. Aquest acord establia els objectius, funcions, estructura i règim de funcionament del programa.

El PPAC neix de la necessitat d’ordenar l’atenció al malalt crònic arreu del país, sensibilitat que també queda recollida en el Pla de Govern 2011-2014 on, dins l’eix Salut 3.3, es fa esment específic de la necessitat d’implementar el programa i hom introdueix la necessària sinèrgia entre els Departaments de Salut i de Benestar Social i Família per al seu èxit.

Posteriorment, el Pla de Salut 2011-2015 confirma l’atenció al malalt crònic com un dels pilars de l’atenció sanitària i social de les persones, considerant el PPAC com el referent d’aquest procés.

Les condicions generals d’entorn que promouen la creació del programa són les següents: • L’augment de l’envelliment i de la cronicitat a Catalunya.

• La percepció generalitzada d’esgotament del model assistencial tradicional.

• El nombre emergent en el territori de noves experiències i de bones pràctiques bottom-up sobre maneig del malalt crònic.

• La crisi econòmica com a oportunitat per fer evolucionar amb solvència la prestació dels serveis sanitaris i socials.

• La necessitat d’establir un treball col·laboratiu entre l’àmbit salut i el de serveis socials.

• La tendència sense aturador vers la promoció de pràctiques integrades.

• L’aparició de projectes equivalents en altres comunitats autònomes i de forma internacional, que permeten emmirallars’hi i compartir.

En aquest context, el PPAC constitueix el nucli central de l’estratègia catalana d’atenció a la cronicitat.

Revisats en perspectiva, la missió, la visió i els valors del PPAC segueixen essent la millor expressió de les essències del programa i, en conseqüència, tindria sentit esmentar-los ara i aquí.

Missió: millorar l’atenció a les persones, establint un nou model d’atenció sanitària i

Pla de Salut 2011-2015

social que respongui, amb qualitat i de manera sostenible, a les necessitats de les persones en situació de cronicitat o en risc de patir-la, així com a les dels seus cuidadors i famílies.

Visió: convertir-se en garantia de la universalitat i la qualitat de l’atenció social i sanitària a tots els ciutadans, especialment als afectats o en risc de patir malalties cròniques.

Valors i fonaments: • Les persones i les seves necessitats com a centre del programa.

• L’equitat i l’accessibilitat com a requisits irrenunciables.

• Les implicacions socials de la malaltia crònica com a element nuclear.

23 • L’autonomia dels pacients com a instrument d’autoresponsabilització i objectiu prioritari.

• El reconeixement dels cuidadors i les famílies com a eix vertebrador on sovint pivota el procés de cuidar.

• El territori com a escenari de desplegament de les actuacions.

• El professionalisme com a principi dinamitzador del procés de cures.

• La coordinació entre agents, institucions i departaments com a compromís de qualitat, eficiència i sostenibilitat.

• La tecnologia com a instrument al servei de les persones i dels professionals.

• Les bases ètiques de la pràctica com a ítem central de l’atenció al pacients, particularment els d’alta complexitat.

El PPAC representa, doncs, un vector funcional de transformació del sistema, que ha de desplegar la seva activitat al llarg de la durada efectiva de l’actual Pla de Salut.

En conseqüència, la seva existència ha de ser limitada en el temps, defugint convertirse en un element fàctic estable o en una nova estructura del sistema.

De manera sintètica, la seva activitat vindria representada per les proposicions següents: • L’enfocament de la cronicitat ha de ser equitatiu i poblacional, dirigit a tots els ciutadans, essent aplicat arreu i atenent tots els moments del continu salut-malaltia, amb un especial èmfasi a les actuacions de promoció-prevenció, les estratègies d’autocura de les persones i la gestió dels pacients amb complexitat.

• En tot moment, l’actuació ha d’abordar el conjunt social i sanitari que comporta la cronicitat.

• La implementació d‘activitats ha de ser respectuosa amb les singularitats de

cada territori natural.

• Es tracta de transformar l’actual model centrat en la malaltia, vers un que posi el focus en les persones, la seva salut i les seves necessitats.

• Les persones han de ser les primeres interessades en vetllar per la seva salut, de manera autònoma i coresponsable.

Reconeixent alhora el rol central dels cuidadors i les famílies.

• Indubtablement, la integració és l’argument assistencial protagonista.

• El disseny de les bones pràctiques integrades i col·laboratives ha de construirse amb el talent i la capacitat de pacte dels lideratges clínics, la complicitat de les organitzacions i la conducció de CatSalut, com asseguradora i autoritat.

• Les principals palanques de canvi són l’adequació dels sistemes d’informació i dels de pagament, de manera que els primers promoguin la comunicació entre professionals i entre professionals i pacients i els segons alineïn els objectius i les pràctiques compartides de tots agents que atenen la cronicitat.

• La sinèrgia i congruència entre les directives top-down i les iniciatives bottom-up han de generar un estat permanent d’innovació i millora.

• L’avaluació de tota l’activitat que se’n derivi ha de fer-se de manera fefaent, efectiva, centralitzada, continua, compartida i transparent, de manera que hom asseguri el progrés i la solvència de l’estratègia.

• L’aplicació dels preceptes anteriors comporta una transformació i un redisseny dels rols professionals, dels equips assistencials i de la manera en què els territoris s’organitzen.

• Tota l’estratègia fracassarà, però, si no s’hi adopten estratègies de comunicació i de formació ad hoc.

L’essència del PPCA

. Orientació poblacional . Doble visió: sanitària i social. . Actuació de base territorial . Pràctica assistencial integrada i col·laborativa . Redisseny de processos intra i interequips . Pacients = centre real del sistema . Lideratges professionals = motors del canvi . CatSalut = conductor del procés . Proveïdors = còmplices de l’estratègia . TIC i contractació = principals palanques de canvi

El Programa de prevenció i atenció a la cronicitat desplega la seva activitat a través dels sis projectes estratègics que preveu el Pla de Salut de Catalunya: 1. Processos clínics integrats 2. Promoció, protecció, prevenció 3. Autocura i coresponsabilització 4. Alternatives assistencials a l’hospitalització 5. Pacients en situació de complexitat 6. Ús racional de fàrmacs en cronicitat La visió, però, d’un programa fragmentat en sis línies d’actuació és inexacta: la cronicitat és un fenomen social emergent i, en conseqüència, el seu abordatge ultrapassa els continguts formals de l’encàrrec que Pla de Salut fa al PPAC. En realitat, es tracta de redissenyar gran part del model d’atenció social i sanitària als ciutadans de Catalunya.

ALBERT LEDESMA, CARLES BLAY, JOAN CARLES CONTEL I ASSUMPCIÓ GONZÁLEZ-MESTRE Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut Departament de Salut

Rosa Fernández, administrativa del hospital sociosanitario

“Tengo un armario solo para guardar todos los trajes de flamenca”

Lleva 28 años enganchada al baile. Bailando y dando clases de sevillanas y flamenco. Eso la ha llevado a tener un ropero con más de 40 trajes de flamenca.

Su hermano pequeño fue su pareja de baile muchos años. Ahora son sus hijas las que siguen sus pasos.

ANNA MILLÀ - ¿Cómo empezaste a bailar flamenco?

- Pues empecé porque era muy vergonzosa.

- ¿Vergonzosa?

- Con 10 años, mi madre vio que cada vez me escondía más de la gente y entonces dijo: “¡hay que llevar a la niña a bailar!”, y me llevó a las clases de baile que se hacían en un gimnasio de Can Serra [L’Hospitalet]. El primer día me dejó llorando… ¡y fue la última vez que lloré!

- ¿Y por qué a bailar?

- Porque de pequeña yo decía que quería ser profe-

sora de baile… Ahora doy clases.

- Vaya, ¡pues fue verdad!

- Jeje, sí, doy clases en Cornellà tres días por semana a tres grupos de flamenco y sevillanas. A niñas, a jóvenes y a señoras mayores. En total son unas 30 personas, que van de los cinco a los 74 años.

- Y también sigues bailando…

- Sí, pero menos. ¡Yo he bailado ya mucho! Desde que empecé no he parado. Mi hermano empezó a acompañarme a mí y a mi madre a las clases y acabó siendo mi pareja de baile.

- ¿Habéis actuado en muchos sitios?

- La verdad es que sí. Con las entidades culturales que he estado hemos ido a Zaragoza, a Mallorca, a Francia… Ahora, con la Peña del dominó de Cornellà actuamos en días señalados:

Dia de Andalucía, Cruces de Mayo, aniversarios de las entidades, fiestas de barrio…

- Y a parte también haces otras actividades...

- También canto en un coro, el de la Hermandad de Cornellà, que actúa en las misas, bodas y otras fiestas.

Hacemos muchos actos benéficos para recoger alimentos, como la Zambombada de Navidad.

- Eres muy polifacética, ¿cómo tienes tiempo para todo?

- [Risas] Mis hijas bailan conmigo, yo les doy clases. Al coro vamos toda la familia.

Mi marido toca el cajón, yo las castañuelas y mis dos niñas cantan.

- Para estos dos eventos tienes una gran colección de trajes...

- En 28 años he reunido 44 trajes. Excepto cinco o seis, el resto me los ha regalado

todos mi madre, con un gran esfuerzo. Y como tienen un gran valor sentimental, no he querido deshacerme de ninguno.

- ¿Cómo lo haces para guardarlos?

- Tengo un armario en un trastero para ellos [risas].

Además también guardo los 11 o 12 que tienen entre mis dos hijas.

- ¿Qué tiene el baile para que te haya hecho llegar hasta aquí?

- Me enganché cuando empecé a dar las clases y bailar en los escenarios, pero sobre todo el tratar con las niñas. Con el trato, se establecen relaciones especiales. Tengo una alumna de 25 años que empezó conmigo con 4 años y sigue conmigo. Me ha seguido allí donde he ido. Esta y otra niña, que también lleva mucho tiempo, son ya de mi familia. He vivido toda su evolución. Niñas así te llegan .