Revista Enllaç 72

En profunditat Les rutes assistencials al Consorci Pàg. 4

Parlem amb...

Els nostres clients Gestors del procés del Bloc quirúrgic i coordinadora de qualitat Pàg. 8.

Valoració de la satisfacció dels usuaris Pàg. 19

L’Enllaç Número 72, maig de 2013

La Unitat de Dolor de l’Hospitalet-Sant Joan Despí

2

Editorial

El nou Pla estratègic 2013-2014 a concreció de l’estratègia a seguir, però sobretot el seu adequat desplegament i la execució correcta, permeten a una entitat avançar cap a l’assoliment de les fites que es proposa i, de forma general, garantir la seva sostenibilitat al llarg del temps. Al llarg del mes d’abril hem fet diverses presentacions per donar a conèixer el nou Pla estratègic del Consorci Sanitari Integral per als exercicis 2013 i 2014.

les eines lean healthcare i promovent i generant sinergies i economies d’escala i d’abast.

El nou Pla estratègic 2013-2014 se centra en quatre grans perspectives: financera, clients, procés intern i aprenentatge i creixement.

El Consorci ha d’aplicar la innovació en la gestió dels processos per tal d’assolir una millora radical dels serveis que oferim. En aquest sentit volem incrementar l’ús de les tecnologies d’informació i comunicació (TIC) en les nostres relacions amb els clients, desenvolupar la metodologia de gestió de processos, consolidant l’ús de determinades eines que ens estan aportant molts bons resultats i introduint-ne d’altres.

També volem mantenir la recerca aplicada afavorint les aliances externes.

L

Pel que fa a la perspectiva financera destaquem com a concepte clau la sostenibilitat, entesa com l’adaptació als nous pressupostos de contenció de la despesa pública per aconseguir l’equilibri econòmic i financer a curt i llarg termini, establint un pla de mesures de readequació de la nostra estructura de despeses per tal de fer-la compatible amb la reducció dels ingressos per concertació. És a dir, ho aconseguim per una millora de l’eficiència de tots els processos i en tots els centres del Consorci, tenint clar que cada centre ha de ser sostenible econòmicament i que la nostra força està en treballar en clau Consorci.

Pel que fa a la perspectiva de clients cal inspirar confiança als nostres clients i generar una imatge de prestigi de la nostra institució basada en una prestació de serveis de qualitat i una atenció integral i continuada.

Pel que fa a la perspectiva de procés intern el Consorci ha d’assegurar l’excel·lència clínica i operativa en tots els centres que l’integren, consolidant el projecte de transversalitat i les actuacions en matèria de seguretat del pacient i dels usuaris, estandarditzant i implementant rutes assistencials i acords territorials, desplegant la gestió per processos amb la potència que ens aporten

El Consorci ha de fer visible el client al llarg de tota la prestació de serveis que oferim, millorant l’accessibilitat, integrant el nostre model d’atenció en tots els processos assistencials, impulsant experiències de pacient expert i fent que el client sigui el centre de totes les nostres estratègies de comunicació.

El Consorci ha de ser una organització socialment responsable: que impulsa el consum responsable dels recursos energètics; que consolida la implementació de la seguretat laboral en tots els processos i les activitats de docència de pre i postgrau, per assolir la reacreditació per reorganització.

Pel que fa a la perspectiva d’aprenentatge i creixement, en relació amb el capital humà, el Consorci ha de tenir els llocs de treball alineats al model organitzatiu i assistencial afavorint l’intercanvi de coneixements entre els professionals, alineant els líders i les activitats formatives a l’estratègia i afavorint el desenvolupament del Pla d’Igualtat.

En relació al capital de la informació, el Consorci ha de disposar d’informació estratègica i operativa consolidant i desplegant un sistema integral d’informació.

En relació amb el capital de l’organització, el Consorci ha d’impulsar el desplegament de l’estratègia, el desplegament de les àrees d’atenció integrada, consolidar el model assistencial transversal, impulsar el lideratge de servei, desplegar els valors corporatius i consolidar la cultura de la gestió de la qualitat i seguretat del pacient i dels usuaris.

Podreu analitzar amb més deteniment els punts de partida, l’anàlisi DAFO i les diferents línies estratègiques d’aquest Pla a través de la nostra pàgina web i de l’Enllaç Digital (apartat Publicacions). Al llarg d’aquest mes de maig els diferents comandaments del Consorci tant de processos, serveis i àrees d’atenció integrada desplegaran aquest Pla estratègic a tots els professionals mitjançant la concreció de les contribucions en els diferents plans d’acció que s’han definit i que es consideren claus per a l’assoliment de les diferents línies estratègiques. Aconseguir les fites és un repte de tots i us demano la màxima implicació.

MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA M. MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI CATI PADILLA Coordinadora assistencial de Metodologia Infermera EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MAITE RUBIO Responsable higienicosanitària de la RCCS ISABEL SALGADO Coordinadora de l’Àrea Maternoinfantil PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SANDRA ROPERO (Tècniques de Comunicació) Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

Gràcies a tots aquells que han col·laborat per fer possible aquest número.

ISSN: 2014-7007

Sumari

3 Pàgina

1 Portada 2 L’editorial d’aquest número

4 En profunditat: Les rutes assistencials al CSI

8 Parlem amb...: Els gestors del procés Bloc Quirúrgic i la coordinadora de Qualitat de l’Hospital Dos de Maig

10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers

18 Nosaltres: La Unitat de Dolor de l’HospitaletSant Joan Despí

19 Els nostres clients: Resultats de l’enquesta de satisfacció dels usuaris

22 La Firma: Tecnologies de la Informació i Comunicació en salut, per Francesc Garcia Cuyàs

24 La contra: Miquel Altemir, auxiliar sanitari, ens explica la seva etapa professional com a fotògraf

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

4

En profunditat

Les rutes assistencials al Consorci Aquest article recull com s’està desplegant el Projecte de Prevenció i Atenció i a la Cronicitat del Departament de Salut, mitjançant la participació del Consorci Sanitari Integral (CSI) en les rutes assistencials del nostre territori.

Arxiu

QUÈ SÓN LES RUTES ASSISTENCIALS? Una ruta assistencial és el pla operatiu que explica l’organització de les cures i les accions estructurades i multidisciplinàries necessàries per implementar guies de pràctica clínica en un territori determinat. Les rutes estableixen com s’organitzen els professionals dels diferents nivells assistencials i els proveïdors per aplicar la millor praxi clínica.

es directrius que es deriven del Pla de salut 2011-2015, establert pel Departament de Salut, determinen, com a projecte estratègic del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat, el desplegament de l’atenció als 10 processos clínics integrats de major impacte pel que fa a malalties cròniques al nostre territori (insuficiència cardíaca, nefropatia, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, diabetis mellitus 2, depressió, demències, trastorns mentals severs i greus, càncer, malalties del sistema musculoesquelètic i el dolor crònic).

L

L’objectiu general d’aquest projecte és millorar l’abordatge clínic dels pacients amb aquestes malalties, en el

recurs assistencial més adient segons el grau i la fase evolutiva, de manera que es redueixi la morbiditat i la mortalitat i millori la qualitat de vida dels pacients i l’autocontrol sobre la seva patologia.

Aquest projecte es desplega en dos fronts complementaris: - Guies de pràctica clínica (GPC), que es basen en la millor evidència científica i exposen què cal fer per dur a terme una bona pràctica.

- Rutes assistencials (RA), que es basen en la realitat territorial i en els moments evolutius de la malaltia i exposen com ens organitzarem per fer allò que la GPC aconsella.

Aquest pla operatiu ha de ser la conseqüència del pacte –escrit i formal– entre els professionals de diferents nivells assistencials i els proveïdors per donar resposta pràctica a determinades situacions de salut que afecten els pacients i que precisen ser consensuades, ordenades i expressades de forma explícita.

Les patologies que han estat prioritzades pel Departament de Salut per l’elaboració de les rutes assistencials ho han estat amb criteris de prevalença del problema de salut en la població (major nombre d’afectats), del seu impacte en la salut o en la qualitat de vida de les persones, d’una disfunció coneguda en la interrelació entre els agents que la manegen (circuits ineficients entre proveïdors) o de la necessitat de generar eficiència.

QUINS OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN? L’objectiu general que persegueix el Programa de Prevenció i Atenció a la Croni-

5 citat amb la elaboració de les rutes assistencials és millorar l’atenció a les persones amb determinades condicions de salut, a través de la coordinació entre agents, l’establiment i l’optimització dels circuits assistencials i la promoció de la bona pràctica.

Com a objectius específics s’han establert: - Assegurar que l’atenció als pacients es basa en la qualitat i en les guies de pràctica clínica (GPC) de referència al territori.

- Establir i garantir la fluïdesa, els tempos apropiats i l’efectivitat dels circuits, tot assegurant la continuïtat assistencial 7 dies x 24 hores.

- Evitar duplicitats en les visites i en les exploracions complementàries a les que el pacient és sotmès.

- Aconseguir que no s’ometin accions assistencials importants.

- Oferir a professionals i pacients una referència completa i inequívoca de com cal gestionar els diferents escenaris en que, previsiblement, un pacient amb una determinada patologia es pot trobar.

- Facilitar un marc transparent d’avaluació dels serveis i circuits en l’atenció de les condicions de salut incloses.

En resum, les rutes assistencials tenen sentit i caràcter fonamentalment territorial i, per tant, han de ser dissenyades, implementades i avaluades des d’una òptica local, descrivint el pacte entre aquells proveïdors que comparteixen els circuits per on el pacient transita. D’altra banda, les rutes assistencials han de ser coherents amb el model assistencial derivat del Pla de salut 2011-2015 i, en conseqüència, han de situar la cronicitat i la capacitat resolutiva de l’atenció primària com a arguments centrals.

Taula 1. Rutes assistencials elaborades al 2012 al CSI

COM S’HAN D’ELABORAR? El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del Departament de Salut, amb l'objectiu d'homogeneïtzar l'estructura de les rutes assistencials que s'elaborin als diferents territoris assistencials, ha definit un marc genèric que estableix una estructura comuna mínima a per la seva elaboració: 1. Dades generals de la RA. Inclou grup de treball, objectius, criteris d’inclusió/ exclusió, GPC en la que es basa la ruta, població de referència i població diana, dispositius assistencials del territori, definició del problema clínic i codificacions incloses.

2. Procés d’atenció als pacients. S’ha de definir com cal atendre els pacients inclosos, seguint els criteris de la GPC escollida, atenent els recursos sanitaris existents en el territori i aplicats a dife-

rents moments evolutius de la malaltia: a) nou diagnòstic, b) pacient estable, c) aguditzacions, d) dificultats de gestió, e) planificació d’alta i f) entorn de complexitat (malaltia complexa o avançada).

En cadascun d'aquests apartats s’ha de definir QUÈ (es fa, es demana), QUI (ho fa o ho pot fer), COM (s’ha de fer), QUAN (temps màxim considerat raonable) i ON (es fa, es deriva).

Es tracta de definir i coordinar les visites dels diferents professionals implicats, proves complementàries i derivacions que es duen a terme en cada àmbit i moment evolutiu de la malaltia.

3. Indicadors: els indicadors per valorar la implantació i l’impacte de les diferents rutes assistencials mitjançant els quals s’haurà d’avaluar l’efectivitat i l’eficiència.

6

En profunditat

Arxiu

rutes assistencials de la Diabetis mellitus 2, de la Insuficiència cardíaca, de la Depressió, de la Malaltia pulmonar obstructiva crònica i del Pacient crònic complex.

QUÈ HEM FET AL CSI FINS ARA? Durant l'any 2012, un gran nombre de professionals de diferents disciplines han treballat en l’elaboració de les rutes assistencials en els dos àmbits territorials del CSI. Les rutes elaborades han estat aquelles que la Regió Sanitària de Barcelona va prioritzar (taula 1).

BARCELONA Els professionals del CSI de Barcelona han format part activament en l’elaboració de les rutes assistencials que s’han dut a terme a l’Àrea Integral de Salut de Barcelona Dreta. Hi van participar representants de tots els dispositius assistencials del territori: àrea bàsica de salut (ABS) Sagrada Família, ABS Gaudí, Hospital Dos de Maig, Hospital de Sant Pau, Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Dos de Maig, CUAP Cotxeres, CUAP Esperança i les 16 ABS més del territori.

La ruta del Pacient crònic complex ha estat coordinada per la metgessa Susana Pérez, cap de l’equip d’atenció primària (EAP) Gaudí, i la de la Diabetis mellitus 2 per la metgessa Natàlia Riera, cap de l’EAP Sagrada Família.

El dia 15 de febrer es van presentar a la sala d’actes de l’Hospital de Sant Pau les

També s’ha elaborat la ruta de la Lumbàlgia amb les ABS de referència per aquesta patologia, el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família, l’ABS Sardenya, ABS Vial de Gràcia i ABS Camp d’en Grassot. L’elaboració ha estat liderada per Félix Castillo, cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de Barcelona.

L’HOSPITALET-SANT JOAN DESPÍ Per la seva banda, els professionals del CSI dels centres de l’Hospitalet i Sant Joan Despí han participat en l’elaboració de les rutes assistencials del Sector Sanitari Baix Llobregat Centre i l’Hospitalet de Llobregat corresponents a la seva àrea de referència.

Aquest procés ha requerit d'un gran esforç de coordinació entre els diferents dispositius assistencials del territori: ABS Collblanc, ABS la Torrassa, els tres serveis d’atenció primària del Delta Llobregat, els 14 SAP del Baix Llobregat, els CUAP de tots dos territoris, els tres Centres d’Atenció Especialitzada (CAE) del CSI i els centres hospitalaris de l'Hospitalet i de Sant Joan Despí del CSI. Les rutes assistencials elaborades han estat liderades per professionals de la nostra organització: Insuficiència cardíaca, coordinada per Paola Beltrán, metgessa del Servei de Cardiologia; Malaltia pulmonar obstructiva crònica, per Sandra Pizarro, metgessa del Servei de Pneumologia; i la Diabetis mellitus 2 per Lluís Vila, Cap de Servei d‘Endocrinologia i Nutrició.

El passat 20 de desembre es va fer la presentació als professionals a l’Auditori de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi de les tres rutes elaborades dels dispositius sanitaris que han participat en l’elaboració.

I A PARTIR D’ARA? Actualment s’està en la fase de difusió per tots els dispositius assistencials per tal que tots els professionals implicats siguin coneixedors dels pactes i acords establerts en les diferents rutes assistencials.

La part més important s’iniciarà una vegada feta la difusió. Caldrà establir estratègies per a la seva implantació i adherència a les mateixes pels diferents professionals implicats.

D’altra banda, un aspecte a ressaltar que han de complir les rutes assistencials és la capacitat de ser dinàmiques en el temps i adaptar-se en funció dels recursos disponibles, per tant caldrà fer revisions periòdiques per incorporar els canvis de recursos que puguin produir-se al territori o la incorporació de noves evidències científiques que proposin les GPC. A l’Hospitalet-Sant Joan Despí, les rutes assistencials elaborades i aprovades per les direccions estan disponibles a través del Portal de Gestió per Processos, que es pot trobar a l’apartat Favoritos del navegador d’Internet: Gestió per Processos / Gestió Documental / Desenvolupar assistència/ Procediments i documents / Procediments / Rutes assistencials. A Barcelona, estaran disponibles properament.

JUAN FRANCISCO PAJARES Responsable de l’Àmbit Gestió de Fluxos

8

Parlem amb...

Els gestors del procés del Bloc Quirúrgic, Maria Jesús García, Félix Castillo, i la coordinadora de Qualitat de l’Hospital Dos de Maig, Maria Jesús Martínez

“Els bons resultats obtinguts són fruit de la implicació total i el treball en equip dels nostres professionals” Coneixem els bons resultats de les accions de millora que s’han implantat al Bloc Quirúrgic de l’Hospital Dos de Maig, com a conseqüència del Pla de Millora que es va engegar el 2010 segons la metodologia lean healthcare.

SANDRA ROPERO

iMaria Jesús Martínez, coordinadora de qualitat, Maria Jesús García i Félix Castillo, gestors del procés quirúrgic de l’Hospital Dos de Maig

om es va portar a terme aquest diagnòstic segons la metodologia lean healthcare?

- MJM: L’any 2010 la direcció del CSI va engegar un projecte multicèntric, liderat per la Direcció de Planificació i Organit-

C

zació del CSI, amb l’objectiu d’analitzar el funcionament del procés quirúrgic dels tres hospitals segons aquesta metodologia. Per portar-ho a terme es va crear un equip amb els gestors de cada procés i professionals implicats en l’aplicació del

mètode lean. Es va analitzar a fons quin era el flux que seguien els nostres pacients per detectar on es produïen pèrdues de valor, tant des del punt de vista de l’eficiència com des de la qualitat i seguretat del procés. El procés es va

9 analitzar amb la metodologia Visual Streap Map (mapa del flux de valor), que consisteix a analitzar presencialment la realitat d’aquest flux amb els propis professionals que hi estan treballant. L’objectiu final era aconseguir una major eficiència tant dels recursos, com del temps i així guanyar en excel·lència.

- I a l’Hospital Dos de Maig, quins van ser els resultats de l’anàlisi del flux de pacients?

-FC: Quan ens referim al flux engloba el pas del pacient per l’UCSI i el Bloc Quirúrgic. Encara que el diagnòstic es va centrar en aquest flux, també es va analitzar el flux de la programació quirúrgica per veure si s’ajustava o no al planificat.

Hem de puntualitzar que l’Hospital Dos de Maig partia d’una situació aleshores complicada, doncs feia molt poc que havia iniciat el seu recorregut com nou dispositiu al CAIDM amb les dificultats que això comportava. Fruit d’aquesta anàlisi es van establir els objectius i les accions de millora específiques.

-MJG: L’objectiu que ens vàrem marcar va ser assolir un bon compliment de la programació quirúrgica (operar en el dia i hora indicats) amb una setmana d’antelació (cada dimecres es tanca l’agenda de la setmana següent), i estandarditzar aquest procés.

-FC: L’objectiu era aconseguir un compliment de la programació del 80% a 15 dies vista, per la nostra infraestructura, tipus de pacient, baixa llista d’espera, això no és pel moment viable. Però hem aconseguit i superat aquesta fita amb una setmana d’antelació i continuem treballant per assolir-ho.

-MJM: El 2012 vam establir una sistemàtica per tal de poder mesurar el compliment de la programació quirúrgica i els

canvis que es produeixen una vegada es tanca. Així hem pogut veure l’evolució.

- Això pel que fa a la Programació, quins altres objectius es van plantejar en les altres fases del flux?

-FC: L’objectiu era agilitzar el flux per on passa el pacient, sense pèrdues de temps. El punt clau va ser la millora de la puntualitat d’arribada del primer pacient al Bloc Quirúrgic segons els temps establerts, (del 44% al 84% en 2012), i de l’entrada a sales d’operacions, (del 40% al 70%). Per assolir-ho, cal remarcar, que s’ha implicat tothom, l’equip d’UCSI, els auxiliars assistencials que han de baixarho sense demores o l’equip de sala d’operació que ha d’estar puntual al seu lloc.

-MJG: Sí, això també es reflecteix a l’ocupació dels sales d’operacions que ha anat creixent durant els tres anys fins arribar al 89% a l’any passat. Per aconseguir-ho tots els professionals hi col·laboren: l’equip de neteja, els auxiliars sanitaris, les infermeres i els metges han de treballar coordinats, sense perdre temps innecessari, perquè això és pèrdua de valor i d’eficiència.

- Com van acceptar els professionals aquests canvis?

-FC: Tant els professionals com l’equip directiu es van implicar ràpidament (es van incloure els objectius i les accions de millora en el seguiment directiu que fem mensualment del procés). Tothom va entendre que són objectius comuns per millorar contínuament.

- L’entrada i sortida de pacients és un dels punts més conflictius del Bloc Quirúrgic al Dos de Maig?

MJG: A l’Hospital per la infraestructura que tenim, a la UCSI i la REA (zona de reanimació dels pacients) conflueixen

tant els pacients que esperen entrar a sala d’operacions com els que surten. Així que és fonamental una bona gestió de l’espai, que d’altra banda és molt reduït. Per això, es va establir l’objectiu d’agilitzar el flux de pacients i descongestionar aquestes zones estandarditzant les estades postoperatòries i els criteris d’alta de la REA. -MJM: Durant l’any 2012 es van redefinir totes les vies clíniques on s’especifiquen els protocols d’alta segons els diferents procediments quirúrgics per reduir l’ estada innecessària; i els resultats durant el primer trimestre d’aquest any són positius. S’ha reduït l’estada postoperatòria en un 15% respecte de l’any passat.

- Tots aquests objectius i accions de millora són relatius al flux, però quins es van establir per a la seguretat del pacient?

-MJG: Es va detectar que el compliment del checklist preoperatori, segons els criteris de la Fundació AvedisDonavedian, no era del tot adient. Aquest llistat de verificació permet evitar errades abans de la cirurgia i contempla tots els aspectes del procés, des de la identificació del pacient, la documentació reglada, les bones pràctiques dels professionals implicats... Es va revisar el llistat i el procés de verificació (que es va consensuar per tot el CSI) i, tot i que hem millorat, encara hi ha marge de millora.

- S’han assolit tots els objectius? O s’ha de continuar treballant?

-FC: Encara hem de continuar treballant.

Els resultats en dos anys són molt positius, però la millora és continua.

-MJM: De fet la metodologia lean et marca el camí, fa un diagnòstic i a partir d’ell l’important és implantar les accions de millora amb la implicació de tothom.

10

Breus

Noves exposicions als hospitals del CSI l mes de gener de 2013, el Consorci Sanitari Integral (CSI) va estrenar nova temporada de les Sales d'Art als centres, una inciativa creada amb l'objectiu d'apropar institucions, associacions, ONG i professionals de l'art a la comunitat (pacients, familiars, visitants i professionals).

E

Així, l'Hospital Dos de Maig va acollir l'exposicó Què és MSF?, un recorregut pels inicis de Médicos Sin Fronteras (MSF), l'organització interna, i la seva tasca humanitària. L'exposició es va ubicar al vestíbul principal de l'Hospital, i constava de cinc columnes amb tota la informació i imatges impacants que els professionals

de MSF han fet durant els anys en actiu.

D’altra banda, l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi va acollir les fotografies del Concurs de Fotografia del CSI 2012. Totes les imatges presentades pels nostres professionals, un total de 73, estaran exposadas al llarg del passadís de la planta 0.

A més, al vestíbul principal es va presentar una altra exposició de l'ONG Médicos Sin Fronteras, en aquest cas sobre la malaltia del Mal de Chagas. Els visitants trobaven dades interessants per conèixer més de prop una malaltia que, cada vegada més, està present a la nostra societat.

Celebrada la Jornada d’Infermeria a l’Hospital Moisès Broggi esús Esteve, director d'Infermeria de l'Hospital transversal (Sant Joan Despí-L'Hospitalet), va presentar l'acte el passat 15 de maig la Jornada d’Infermeria 2013. En la seva obertura va recordar la celebració del dia 12 de maig commemora el naixement de Florence Nightingale, precursora de la professionalització de la infermeria, i va destacar la vigència encara de les seves aportacions a la disciplina.

A continuació Joan Elies va impartir la conferència Un nou món; pensar diferent.

Amb un to amè i provocador va expressar els seus pensaments sobre els “humans” i va dir allò que és el que s'ha d'evitar fer davant els entorns actuals de canvi i crisi.

J

A la taula rodona, les infermeres van donar resposta a tot un seguit de preguntes sobre les vivències i expectatives personals en

De dreta a esquerra: Assumpta Prat, infermera d’Althaia Xarxa Assistencial; Núria Bartolomé, moderadora, infermera coordinadora; Conchita Arjona, infermera hospitalització; Almudena Valeiras, infermera UCI; Laura Bertolin, infermera URG l’Hospitalet; Mercè Faraudo, infermera UIC, i Montse Durany, infermera hospitalització.

vers el projecte de transversalitat i com això podia contribuir al creixement de la disciplina infermera de l'hospital únic. Va quedar palès que la raó d'ésser de la infermera és

la cura del malalt i els entorns actuals no ens han de fer perdre de vista aquest fet. La cloenda de l'acte va acabar amb el compromís de donar-li continuïtat cada any.

11 Activitats amb motiu del Carnestoltes El CAP la Torrassa, al benchmarking de primària er celebrar el Carnestoltes, un any més l’Hospital Sociosanitari i les residències del CSI van organitzar tot un seguit d’actes adreçats als seus usuaris.

P

l Benchmarking dels equips d’atenció primària (EAP) de la Regió Sanitària de Barcelona ha inclòs l’equip del CAP la Torrassa en el grup dels EAP amb millors resultats del 2011, amb una puntuació de 7,08. L’EAP més ben valorat ha obtingut una puntuació de 8,78.

E

L’estudi de Benchmarking mesura diferents dimensions de l’atenció primària, seguint uns indicadors definits. Els indicadors s’agrupen en quatre dimensions: accessibilitat i satisfacció, efectivitat i integritat, cost i eficiència i capacitat resolutiva.

A l’Hospital Sociosanitari, el dia 8 de febrer van gaudir de l’espectacle del grup Alegria, que va interpretar en playblack conegudes cançons que van animar els usuaris a sortir a ballar. Els pacients de l’hospital de dia van elaborar setmanes abans disfresses i caretes, que van lluir el dia de l’espectacle. Aquest any es van caracteritzar de polítics del moment.

A la Residència Collblanc Companys Socials, els usuaris, disfressats de pingüins (imatge) van fer, també el dia 8, una rua pel barri amb els infants de la llar d’infants Fortuny Bressol. Després van ballar amb la resta d’usuaris que no van sortir del centre. Aquest mateix dia se celebrar també una jornada gastronòmica dedica-

da a Canàries.

Els usuaris de la Residència Francisco Padilla van començar les celebracions del Carnestoltes amb un taller de maquillatge el passat 7 de febrer. A l’endemà van rebre la visita dels infants disfressats del col·legi Alegre i van gaudir d’una jornada de convivència. Juntament amb els professionals, els pacients del centre també es van disfressar, en aquest cas de tribu africana. A la tarda van gaudir de balls i caçons populars.

L’HDM i el CAP celebren la Festa Major del Barri de la Sagrada Família Sagrada Família van participar en activitats dirigides a la promoció de l’alimentació saludable i l’exercici físic entre els infants, dins del marc d’activitats de la Festa Major del Barri de la Sagrada Família.

l passat divendres 26 d’abril, tres professionals de l’HDM i tres del CAP

E

Així, 50 nens de les escoles Inmaculada Vedruna i Marillac van ser dividits en grups per visitar el Mercat del Barri i el poliesportiu Claror. Al mercat els hi esperaven els nostres professionals, a més d’una representant del Pla de Desenvolupament Comunitari i una altra de la Fundació Aroa, on se’ls va entregar, a

cada grup de cinc, preguntes sobre l’alimentació que havien de respondre amb la col·laboració dels comerciants. Al poliesportiu Claror, els monitors esportius els van proposar jocs per entendre la importància de fer exercici físic de manera regular.

Aquesta iniciativa forma part de la tasca comunitària que es desenvolupa en els centres del CSI de l’àrea de Barcelona des de fa anys, amb una gran implicació dels professionals en les activitats del Barri de la Sagrada Família.

12

Breus

Reordenació dels espais i activitat a l’Hospitalet Al mes de març van ser les consultes externes d’obstetrícia les que es van traslladar a l’àrea maternoinfantil (2a planta) del centre, a la zona on es troba la sala de parts. Tot i això, les visites de ginecologia continuen fent-se al mateix lloc que es feien abans. També es van trasllar a l’àrea maternoinfantil totes les proves d’ecografia de ginecologia i obstetrícia.

es de l’inici de l’any, s’ha produït una reordenació d’espais a l’edifici hospitalari del CSI a l’Hospitalet. Des del febrer els serveis de Psiquiatria i Neurologia passen visita al sector 2 de Consultes Externes de l’edifici de l’Hospital General de l’Hospitalet, a la planta baixa i amb accés per als usuaris des del carrer Dr. Solanich i Riera. A més, altres especialitats també han canviat el despatx que visitaven habitualment.

D

La Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR) també ha canviat de localització i ara es troba a l'àrea de Consultes Externes, a les consultes: - UDR de Mama: 45-46 - UDR de Colon: 45-46 - UDR d'Urologia: 54-55 - UDR de Medicina Interna: 25 i 28 L'Hospital de Dia de l'Hospital General de l'Hospitalet també s’ha traslladat a la 1a planta de l'edifici del sociosanitari, on abans es trobava l'Hospital de Dia d'Oncologia.

dur a terme cistoscòpies de forma ambulatòria. Es fan en aquest centre les cistoscòpies ordinàries que provinguin dels centres de l’hospital transversal i dels centres d’atenció especialitzada (CAE) del Consorci Sanitari Integral.

CSI i Ajuntament de Sant Just, pioners en servei de convalescència l Consorci Sanitari Integral i l’Ajuntament de Sant Just Desvern han posat en marxa un servei de convalescència per a persones que viuen soles i estan hospitalitzades a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. Aquest servei és pioner a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i està adreçat a les persones que un cop donades d’alta de l’Hospital no tinguin ningú que els pugui ajudar a casa.

E

D’altra banda, l’Hospitalet ha començat a

Guanyadors del I Concurs Literari de Sant Jordi

E

l mes d’abril va tenir lloc el segon Concurs Literari del CSI, amb motiu de Sant Jordi.

rari celebrat al Consorci el 2007, va decidir els guanyadors.

Els professionals del CSI podien presentar les seves obres de temàtica lliure i un jurat expert, format per Laia Fábregas, escriptora i professora del Laboratori de Lletres, i Joan Cinca, guanyador d’un anterior concurs lite-

A la categoria de Relat breu l’obra premiada va ser La guinda del pastel, d’Helena Garcia. La categoria de Còmic va quedar deserta, així que va atorgar un segon premi al Relat breu, per l’obra De dilluns a divendres, d’Andreu Iglesias.

L’elecció va estar difícil, especialment entre les dues obres guanyadores. que van destacar per la seva originalitat.

La guanyadora del primer premi s’emporta una nit d’hotel a Sitges, cortesia de l’Hotel Medium Sitges Park. Al segon premi li correspon un pernil de gla, donat per Pubilla Ibèric.

13 Els centres del Consorci celebren el Dia Mundial del Rentat de Mans ries, contretes per pacients ingressats en centres d'atenció a la salut); com també difondre procediments correctes de com i quan rentar les mans.

Segons la Organització Mundial de Salut (OMS), si el personal sanitari es rentés les mans abans de tractar els pacients, més de la meitat d'infeccions intrahospitalàries es podrien evitar. l passat 5 de maig es va celebrar el Dia Mundial del Rentats de Mans. Per contribuir a la difusió d'aquesta jornada, el Consorci Sanitari Integral va organitzar una campanya de conscienciació al llarg de la setmana.

E

Els objectius eren sensibilitzar totes les persones que habitualment treballen o visiten els nostres centres sobre la importància de rentar-se les mans, i així disminuir infeccions nosocomials (o intrahospitalà-

La Campanya, elaborada conjuntament des de la Direcció d'Atenció al Ciutadà i Comunicació, el Procés de Control d'Infeccions i la Direcció de Planificació i Seguretat de Pacients, va tenir un calendari d'activitats a les seus del CSI: Dilluns 6 de maig - Seu de S. Joan Despí El vestíbul de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi va comptar amb un estand on es va fer demostracions del ren-

tat de mans i exhibició d’un vídeo demostratiu. A més hi havia fulletons informatius a l'abast de professionals i usuaris.

Dimarts 7 de maig – Seu l’Hospitalet Al vestíbul de l'Hospital Sociosanitari es va instal·lar també un estand amb demostracions del rentat de mans i exhibició del vídeo. També es van distribuir fulletons entre les persones que es van mostrar interessades.

Dimarts 7 i dimecres 8 de maig – Seu Barcelona A l'Hospital Dos de Maig (HDM) es va emetre, entre les 12 i les 18 hores, el vídeo sobre el rentat de mans a la sala d'espera de les Unitat d'Hospitalització. També va haver-hi dues xerrades dirigides a pacients ingressats i als seus familiars, per part de lMaria José Moreno, infermera de Control d'Infecció hospitalària de l'HDM.

Presentació d’un nou TAC de nova generació a l’Hospital Dos de Maig imatge. Van estar acompanyats per l’equip directiu del centre i del CSI, així com dels responsables de CETIR, empresa externa encarregada de Diagnòstic per la Imatge.

El 18 de març, el gerent del CSI, Miquel Arrufat, i el director de centres, Daniel Rodríguez, van fer una visita al nou aparell TAC que s’ha instal·lat al centre per millorar l’equipament de diagnòstic per la

Primer van visitar les instal·lacions de CETIR, a la planta 0 del centre, on Javier Marín, radiòleg, va explicar els avantatges d’aquest nou aparell de nova generació tant pel que fa al pacient com als professionals sanitaris.

El nou aparell està format per 16 corones (detectors) que permeten una major velocitat (menys d’un minut) i en conseqüèn-

cia disminueix el temps d’exposició del pacient. A més, la qualitat de la imatge augmenta en aquest TAC, amb una ràpida impressió i reconstruccions 3D, que facilita estudis més detallats que fins ara havien de ser enviats a altres hospitals per ser diagnosticats: estudis vasculars o craneals són alguns exemples.

Després de la visita, els convidats van passar a l’Auditori, on Miquel Arrufat va explicar que aquest nou aparell és una mostra de l’aposta per la millora tecnològica que fa el CSI. A més, van destacar la bona relació entre el CSI i CETIR des del 1999, data d’inici de la col·laboració.

14

Breus

Presentació d’Àrees d’Atenció Integrada i altres sessions a l’Hospital Transversal ’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi ha acollit durant els darrers mesos tot un seguit de sessions clíniques i d’infermeria. Dins d’aquests sessions s’han programat sessions mensuals per explicar les diferents Àrees d’Atenció Integrada creades en el procés de transversalitat entre l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.

L

Pel que fa a les sessions multidisciplinàries d’àrees d’atenció integrada (AAA), s’han presentat tres. La primera, el passat 14 de febrer, va ser l’Àrea d’Atenció Integrada de Malalties Cardiovasculars, titulada Presentació del document de consens català de malaltia renal crònica. Va ser a càrrec de Pedro Armario, cap de l’AAA de Malalties Cardiovasculars; Josep M. Mallafré, cap del Servei de Nefrologia; Lluís Vila, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició; Carme Martín, infermera clínica de l'Àrea de Malalties Cardiovasculars; Ramon Bofill, metge d'assistència primària, i Rafael Hernández, infermer d'assistència primària. La segona, va tenir lloc el 14 d’a-

Sessions properes 30/05: Sessió Comissió Docència: Dispnea en el postoperatori 06/06: Sessió Multidisciplinària AAA Malalties Degeneraitves 12/06: Sessió d’Infermeria: Tutorització d’estudiants en pràctiques 20/06: Comissió Guies Clíniques: Presentació de la guia de guies 27/06: Sessió Comissió Docència

bril sobre l’Àrea Integrada del Pacient Quirúrgic Complex, titulada L’equip multidisciplinari orientat a les necessitats del pacient. Va anar a càrrec de Rosa Jorba, cap d'AAA Pacient Quirúrgic Complex, acompanyada dels facultatius: Mercè Aliaga, M. José Bernat, Marta Martín, Luis Pascual, Lluís Reig, Aintzane Ruiz i Pilar Santos. Per part d'infermeria: Núria Borrell, Rosario Fernández i Amaya Peñalva. La tercera, va tenir lloc el 9 de maig, sobre l'Àrea d'Atenció Integrada del Pacient Fràgil, titulada El treball en equip. El secret de l'Àrea de Fragilitat. La presentació va anar a càrrec de Benito Fontecha, cap d’AAA del Pacient Fràgil. Estava acompanyat de la infermera Encarnació Cuadra, que va presentar la intervenció en Urgències; els facultatius Lluís Reig i Juan Bello, que van explicar la relació amb l'AAA de Pacient Quirúrgic Complex i amb l'AAA de Malalties Neurodegeneratives, respectivament; les infermeres Montserrat Camacho, Dolors Lozano i Lorena Montero, que van exposar la connexió entre els altres recursos sanitaris; la infermera Dolores Richart, que va parlar del model específic d'Ortogeriatria i

Mònica Andreu, que exposava la importància de les relacions de l'entorn del pacient, des del Treball Social.

Les dues darreres sessions d’AAA (Pacient Quirúrgic Complex i Pacient Fràgil) tenen vídeos sobre les sessions que es poden veure des d’una carpeta específica a l’Enllaç Digital.

En aquests mesos també han tingut lloc altres sessions com ara: la Sessió de Docència: Pancitopènia a un pacient geriàtric (28/02); la Sessió d’Infermeria: Qualitat del registre infermers. Reflex de personalitat (14/03); la Comissió de Guies Clíniques: Guia pràctica. Prevenció i tractament de les nafres per pressió (11/04); la Sessió de Seguretat del Pacient: 10 consells per millorar la prescripció amb SAP Medication (18/04); la Sessió General Servei de Cirurgia General: Colecistitis alitiàsica després d'infart agut de miocardi (25/04); la Sessió clínica: Aprendre de l’experiència. 10 consells per millorar la prescripció amb SAP (16/05, a l’Hospitalet); i la presentació de la “Guia de Guies de pràctica clínica” (16/05).

Habitatges i Ludobiblioteca reben el Teaming 2013

E

el segon semestre d’enguany, respectivament.

Els projectes Habitatges i Ludobiblioteca rebran la recaptació de la donació d’un euro de la nòmina que fan els membres del Teaming durant el primer i

Per fer-se membre només cal omplir el formulari d’adhesió que hi ha a l’Enllaç Digital i portant-lo a la unitat operativa de Recursos Humans. En aquests moments ja hi participen 112 persones.

ls membres del Teaming CSI ja han escollit els projectes de Teaming per l’any 2013.

15 Reconeixements d’experiències innovadores al CSI l Consorci Sanitari Integral ha estat reconegut per l'Observatori d'Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya per dos projectes: d'una banda el Projecte de transversalitat en els dispositius d'atenció especialitzada i sociosanitària de l'Hospitalet Nord i el Baix Llobregat Centre i Fontsanta; i d'altra banda, el seu Model assistencial, amb la implementació de les àrees d'atenció integrada.

E

Aquestes dues experiències estan recollides en un repositori de les millors experiències innovadores que acaba de publicar l'Observatori d'Innovació en Gestió de la Sanitat que avalua les gestions fetes en l'entorn sanitari català.

per recollir l'esforç de les organitzacions per innovar en diferents àmbits de gestió.

Els destinataris d'aquest instrument són gestors del sistema sanitari català i altres, gestors dels centres sanitaris (públics i privats) i professionals sanitaris.

L'Observatori d'Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya és l'instrument del que s'ha dotat el sistema sanitari català

A la notícia sobre el tema publicada a l’Enllaç Digital, podeu trobar l’enllaç per consultar aquests i altres projectes reconeguts.

TANATORI GRAN VIA L’HOSPITALET Al seu costat. Serveis personalitzats Servei integral de funerària, tanatori i crematori en el mateix complex 15 sales de vetlla àmplies, còmodes i amb llum natural.

Sala de cerimònies multiconfessional. Pàrquing gratuït i cafeteria Atenció personalitzada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any Col·laborem amb totes les companyies d’assegurances Amb la garantia de l’empresa catalana líder en serveis funeraris amb 300 anys d’experiència Serveis Funeraris Integrals. La xarxa més àmplia d’instalacions funeràries del Baix Llobregat amb 10 tanatoris, 8 cementiris i 2 crematoris.

TANATORI GRAN VIA: C/ Gran Via, 205 L’Hospitalet de Llobregat · 93 263 02 02 Oficines d’atenció al públic: La Ciutat de la Justícia · Hospital Moisés Broggi Sant Joan Despí · C/ Tomas Breton, 6 Esplugues de Llobregat

16

Breus

El CAP Sagrada Família engega el Programa del Pacient Expert cat d’una malaltia crònica des de fa temps és format pel personal clínic per poder donar sessions formatives a altres malalts i així convertir-se en pacient expert.

L’objectiu del programa és donar a conèixer tots els aspectes de la malaltia, tant clínics (símptomes, signes, tècniques de control i mesura) com socials (qualitat de vida, acceptació personal i entorn social), des de l’experiència d’una persona que pateix la malaltia i la controla; amb la qual és fàcil identificar-se i potser plantejar qüestions que en un àmbit com la consulta mèdica no es donen.

E

El programa consta de nou sessions setmanals on es tracten els diferents temes exhaustivament, sempre acompanyats per personal clínic (professionals mèdics i d’infermeria) com observadors.

El Programa del Pacient Expert és una iniciativa impulsada pel Departament de Salut de la Generalitat, on un pacient diagnosti-

El Programa del Pacient Expert a Catalunya ja s’ha implantat en altres centres sanitaris amb gran èxit, on s’han tractat també altres patologies cròniques com la diabetis, la insuficiència cardíaca, els medicaments anticoagulants o el tabaquisme.

l CAP Sagrada Família va engegar el passat 11 d’abril, la primera sessió del Pograma del Pacient Expert dirigit a 14 malalts de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), a l’aula sanitària del centre.

Formació i visites d’alumnes al Consorci studiants de quart curs del Grau de Teràpia Ocupacional de l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa han dut a terme pràctiques de la seva formació en el Servei de Valoració de la Dependència del Consorci Sanitari Integral (imatge de la dreta). L’objectiu d’aquestes pràctiques, de 15 hores en total, ha estat l’aplicació del barem de la dependència en casos reals. Les pràctiques han estat possibles mitjançant el conveni de col·laboració vigent entre el Consorci i l’Escola Universitària.

E

D’altra banda, alumnes del Certificat de Professionalitat d’Atenció Sociosanitària en Institucions, una formació coordinada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, van visitar el passat 11 d’abril l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet per conèixer el seu funcionament. Durant la visita, els alumnes van poder escoltar les explicacions d’Eva Melendo, coordinadora del procés Atenció Sociosanitària del Consorci, i després van

recorre els espais sociosanitaris.

Abans, el 14 de març, l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, va rebre la visita de prop de 20 estudiants de la Lubbock Christian University (Texas, Estats Units). Les assistentes, totes graduades en Infermeria, cursaven un màster d'especialització en Infermeria.

Nosaltres

17

Entrevista a Carme Batet, cap de la Unitat de Tractament del Dolor

“Avui dia és inconcebible un hospital sense unitat o clínica de tractament del dolor” La Unitat de Tractament del Dolor de Consorci Sanitari Integral acaba de rebre un premi internacional en el darrer Fòrum Mediterrani Multidisciplinari sobre el Dolor i la III Trobada Europea del Dolor. Hem parlat amb Carme Batet, cap de la Unitat de Tractament del Dolor, perquè ens expliqui la importància d’aquest reconeixement.

MÒNICA FERNÁNDEZ

D’esquerra a dreta i davant: Núria Gómez (infermera clíica de control del dolor), Roser Aloma (anestesiòleg), Carme Batet (cap de la Unitat del Dolor), Rosario Armand (anestesiòloga). Darrere: Joan Coma i Miquel Moncho (anestesiòlegs), Josep Masdeu (cap del Servei d’Anestesiologia),Patrícia Magalló i Cèsar Gracia (anestesiòlegs) i Montserrat Vacas (psicòloga).

18

Nosaltres

- Primer de tot, enhorabona!

- Moltes gràcies, estem molt contents d’aquest primer premi internacional.

- Per què us van concedir el premi?

- En aquest cas va ser per la comunicació científica “Radiofreqüència polsada en el gangli hipogàstric per abordatge transdiscal L5-S1”.

- Sona molt bé, en què consistia l’estudi?

- El gangli hipogàstric recull molta part del dolor pelvià visceral. Es troba situat a la part anterior de la columna just entre la cinquena vertebra lumbar i la primera sacra.

Per accedir-hi només podem fer-ho per via anterior, o bé a través de TAC. Però l’abordatge implica travessar diferents òrgans. Per via transdiscal posterior, sempre que l’espai discal ho permeti pot ser una via adequada. És necessari un entrenament clínic en les tècniques d’accés i radioscòpiques.

En aquest cas, el treball va analitzar alguns pacients i patologies que varen ser tractades amb aquest tipus d’abordatge.

- I qui atorgava aquest premi?

- El reconeixement va ser atorgat per la Universidad Católica San Antonio de Murcia i la European Foundation For Health, Research and Education, dins del marc del VIII Fòrum Mediterrani Multidisciplinari Contra el Dolor, organitzat per l’associació Sine Dolore.

El Vicente Macián, primer premi, el vam recollir durant l’acte de cloenda del VIII Fòrum Mediterrani el 4 de maig, al Teatre Principal de Maó, Menorca. L’acte va ser

Carme Batet, Cèsar Gracia, Rosario Armand i Patrícia Magalló, a la recollida del Premi.

presidit pel conseller de Salut del Govern balear, Martí Sansaloni, l’alcaldessa de Maó, Águeda Reynés, acompanyat per d’altres autoritats de l’illa.

- Quin és l’objectiu de la Unitat del Dolor?

- La Unitat de tractament del Dolor pretén estudiar i tractar totes aquelles patologies que desencadenen dolor. Rebem interconsultes hospitalàries, procedents de totes les especialitats, així com d’àrees bàsiques de salut.

Avui dia, ja és inconcebible un hospital sense una unitat o clínica de tractament del dolor. És un dret del pacient a ser tractat íntegrament i el dolor, quan es presenta, modifica i altera la fisiologia de l’organisme, condicionant en uns casos la recuperació postquirúrgica i, en altres, modificant íntegrament la vida

i la salut personal.

- Com arriben els pacients a la Unitat?

- Els pacients venen remesos pels seus especialistes, en algun d’ells s’arriba a un diagnòstic més acurat, i modifiquem o adeqüem el tractament i en altres casos, a més, es procedeix a dur a terme un tractament més invasiu, utilitzant diferents tècniques com els bloquejos, les radiofreqüències, els tractaments endovenosos, o també aconsellem tècniques alternatives.

També hi ha pacients, la majoria persones de jove i mitjana edat, amb dolor instaurat, que necessiten tractament de diagnòstic i seguiment psicològic.

La Unitat de Tractament del Dolor està formada per una infermera clínica i una psicòloga i set metges anestesiòlegs.

Els nostres clients

19

Resultats de les enquestes de satisfacció dels usuaris del Consorci Sanitari Integral L’opinió dels usuaris permet conèixer quina és la percepció que tenen dels nostres centres i dels serveis rebuts. L’anàlisi d’aquesta informació és clau per dissenyar i implementar mesures de millora que augmentin la qualitat de l’atenció que oferim.

ANNA MILLÀ a finalitat de les enquestes de satisfacció és recollir la informació sobre l’opinió de l’usuari i, a través d’ella, detectar quins són els punts febles que l’organització ha de millorar. Per això és tant important mesurar els resultats, perquè a partir de les dades aportades s’han de plantejar les accions de millora.

L

L’aplicació de les accions de millora implica tots els agents participants en el procés en el qual té lloc aquesta millora.

Al Consorci, els gestors de processos són les persones responsables de l’anàlisi i la proposta de millores. Els gestors de processos també es responsabilitzen de la implantació i el seguiment de les accions proposades i dels resultats assolits.

L’opinió es forma a partir del conjunt de percepcions obtingudes principalment per l’experiència viscuda per l’usuari, i els seus familiars, a l’entrar en contacte amb la institució i amb el servei rebut.

La satisfacció és un sentiment subjectiu derivat de les experiències viscudes en el present i en el passat.

tats estratègics 2012 mostren l’agrupació en set indicadors, que s’apliquen a tots els centres i serveis i que permeten comparar resultats amb els mateixos paràmetres.

INDICADORS ESTRATÈGICS Un cop finalitzada la unificació de criteris que es va fer l’any passat, els resul-

Els indicadors són satisfacció global, tracte, resolutivitat, accessibilitat, informació, continuïtat i recomanació del centre.

Figura 1: percentatges de respostes positives per indicadors estratègics

Per valorar els resultats de les enquestes, les respostes positives es consideren amb una valoració de 7 o més punts en una escala de 0 a 10, sent 0 la més baixa i 10 la més alta. Els resultats corresponen als estudis de satisfacció de tots els processos claus de cada centre i es basen en els indicadors estratègics. La informació completa dels estudis estarà disponi-

20

Els nostres clients cep de forma molt diferent segons el dispositiu del Consorci. Se situa amb un percentatge de respostes positives de poc més del 30% en l’atenció primària i els hospitals de Sant Joan Despí i l’Hospitalet.

Les xifres més elevades es troben a l’Hospital Sociosanitari (81,7%) i a les residències (86,7%). No hi ha dades de Rehabilitació respecte a aquest paràmetre.

La informació –p. 21– és valorada pels usuaris de forma positiva entre un 40,5% dels casos (a l’Hospital General de l’Hospitalet) fins al 94’8% de respostes positives (en el cas de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi).

HDM: Hospital Dos de Maig L’H: Hospital General de l’Hospitet SJD: Hospital de Sant Joan Despí HSS: Hospital Sociosanitari RESID: Residències AP: Atenció primparia REHA: Rehabilitació

Figura 2: percentatges de respostes positives igual o superior a 7

ble properament al Portal de Processos, al procés Opinió del Ciutadà.

En general, els indicadors presenten un grau elevat de respostes positives (veure figura 1), per sobre del 80% a excepció de l’accessibilitat, que té poc més del 53%. L’indicador amb un major nombre de respostes favorables és la recomanació del centre (91,37%).

Quant a satisfacció global (figura 2), les residències del Consorci són les que obtenen una valoració més gran (97% de respostes positives), seguit molt a prop per l’atenció primària (96,8%). L’Hospital General de l’Hospitalet, amb un

70,6% obté el percentatge de respostes més baix, tot i ser un resultat bo. A la pàgina següent, els quadres recullen la informació dels indicadors per centres.

Pel que fa l’indicador tracte –veure p.

21–, els usuaris del Servei de Rehabilitació el valoren de forma més elevada (amb un 93,8% de respostes positives).

També valoren elevadament el tracte els usuaris de l’Hospital Dos de Maig (93,5%). Els resultats més baixos en aquest bloc són per a l’Hospital General de l’Hospitalet.

L’accessibilitat –p. 21– (llistes d’espera, temps d’espera per ser atès, etc.) es per-

Quant a resolutivitat –p. 21–, els usuaris la perceben de forma molt positiva a l’atenció primària (99% de respostes) i amb un percentatge alt en la resta del casos. No hi ha dades de Rehabilitació respecte a aquest paràmetre.

Els resultats de l’indicador continuïtat –p. 21– són també alts a tots els centres del Consorci. És més elevat és percep a l’Hospital Dos de Maig (99%) i el que menys a les residències (75,1%).

Com a mínim el 75% de tots els usuaris dels del Consorci recomanaria el seu centre –p. 21–, un percentatge molt elevat, que en atenció primària arriba a ser del 100%.

En definitiva, pel que fa a la valoració global dels resultats dels indicadors estratègics del CSI del 2012, i seguint la línea de l’any anterior, hi ha una bona percepció de tots aquests indicadors per part dels usuaris, excepte en el cas de l’accessibilitat als serveis, punt en el que caldrà centrar esforços per millorar aquesta opinió.

21

22

La Firma

Impuls de les tecnologies de la informació i la comunicació al Pla de salut 2011-2015 La HC3 és part fonamental d'aquest pla, basada fonamentalment en un model col·laboratiu entre les diferents entitats de salut i que esdevé l’eina cabdal per a la compartició i intercanvi d’informació entre els proveïdors de salut. Conté informació referent a informes clínics diversos, imatges de radiologia, diagnòstics, vacunes i el pla de tractament entre altres informacions d'interès clínic.

Presentació de les TIC del Pla de salut al IX Simposium de la Sociedad Española de Atención al Usuario de la Sanidad

es tecnologies de la informació i comunicació (TIC) dins del Pla de salut 2011-2015 estan contemplades com un instrument per a la facilitació del canvi en el model assistencial així com per donar suport a les diferents línies estratègiques que es defineixen dins del esmenat Pla. En qualsevol de les nou línies estratègiques, les TIC impacten de diferent manera, però especialment ho fa en els tres pilars fonamentals: la cronicitat, la resolució i l’alta especialització, i específicament en la línia nou, on es lliga directament amb el Pla SITIC 2013 2015 (sistemes d’informació i tecnologies

L

de la informació i comunicació).

Dins d'aquest pla estan definides tres línies estratègiques: 1. Transformar la història clínica compartida de Catalunya (HC3) en una xarxa d'informació i serveis que faciliti la integració entre tots els agents de salut (iSalut).

2. Desplegar una xarxa multicanal de comunicació i interacció amb el ciutadà.

3. Garantir les infraestructures i serveis necessaris per consolidar el nou model assistencial.

Fins ara, l'HC3 estava pensat com un repositori estàtic de dades que el clínic havia d'anar a buscar per veure si existia més informació que la seva entitat disposava en aquell moment, cosa que implicava entrar en un entorn nou de navegació. Aquesta manera de fer està canviant i ja ha donat les primeres passes, amb la idea que sigui una eina proactiva i no reactiva, integrada en la estació de treball del professional i que proporcioni de manera immediata la nova informació que es disposa en altres centres sobre el pacient consultat, a la vegada d’alertar dels diferents esdeveniments que es parametritzin en el sistema, construint d'aquesta manera una xarxa d’informació on line i proactiva a la que denominem iSalut.

Aquest és un concepte ampli, que no únicament contempla l'HC3 sinó les diferents eines transversals que el sistema de salut disposa, tot això envoltat per un marc d'interoperabilitat que permeti la interacció entre diferents sistemes d’informació, desenvolupaments o aparatatge.

23 Definir un model de missatgeria estàndard i consensuat entre proveïdors és un altre dels reptes del nou model TIC. Actualment cada proveïdor ha establert lligams entre els centres més propers a ell i amb els de referència, ja sigui amb connexions ad hoc o mitjançant plataformes territorials. L’evolució d’aquest model al d’una plataforma tecnològica de missatgeria comuna i compartida entre proveïdors. L’objectiu és posar a disposició del sector un model de missatgeria sobre una base tecnològica per poder establir qualsevol tipus de gestió entre proveïdors deixant a banda definició de les regles d’aquesta gestió i respectant l’autonomia tecnològica de cada centre.

Aconseguir aquest repte amb l’ajut de tot el sector farà poder tenir un model molt més eficient i reaprofitable, doncs els desenvolupaments podran ser traslladats a tots els proveïdors i evitar la duplicació d’esforços. Avantatges d’aquest nou model, a banda de la sostenibilitat, seran el fet de poder disposar d’informació on line per a tothom de tots els processos definits i anar afegint capes en forma de regles de validació per als processos operatius, com per exemple, capes de gestió de la demanda, capes de suport a la decisió clínica, capes de validacions i verificacions, etc.

Com es pot intuir, és un projecte amb un inici clar i on la participació del sector és clau, però el seu final no està definit, doncs l’evolució d’aquest model serà anar creixent a mesura que les necessitats del sector creixen i anar definint una xarxa virtual d’informació circulant cada vegada més complerta i complexa. Per posar a disposició de tothom aquest projecte necessitarà d’una estructura de

governança clara i participada per poder donar resposta a totes les demandes que sobre ella recaigui.

Altres dos punts claus en el Pla SITIC 2013-2015 són la evolució de la Carpeta Personal de salut al Canal Personal de Salut i el fet d’aprofitar els avantatges de tenir un sistema d’informació per l’atenció primària estès quasi al 85% dels proveïdors, per poder-ho evolucionar de manera consensuada i participativa a una plataforma comuna per a l’atenció primària de tot Catalunya.

Això farà que l’usuari disposi de serveis equitatius, que el professional pugui tenir tota la informació amb catàlegs comuns i que els gestors disposin d’una eina d’avaluació i benchmarking que contempli tot el sector, a banda de tenir un sistema més sostenible i eficient comunicat amb la resta dels serveis de salut i poder avançar decididament junt amb el consens del Departament de Benestar per la compartició de dades cada vegada més necessàries per gestionar el dia a dia.

L’evolució de la carpeta a canal no és simplement un canvi semàntic, sinó passar de tenir una eina per al ciutadà amb informació estàtica a disposar d’una eina dinàmica que sigui la porta d’entrada de l’usuari al sistema de salut, on de manera segura, es fa palès el pas d’un model assistencial presencial a un no presencial mitjançant desenvolupaments que afavoreixin el contacte professional-professional i professional-ciutadà. Respectant la independència tecnològica de cada centre i per poder fer realitat aquest model relacional la voluntat és homologar tot un seguit de desenvolupaments que compleixin els requisits d’interopera-

Francesc Garcia Cuyàs

bilitat i poder-los posar a disposició del sector com desenvolupaments validats per poder ser utilitzats i facilitar així aquest canvi de model.

En resum, l’objectiu és tenir una xarxa d’informació proactiva i on line, que pugui donar una visió 360º del nostre ciutadà amb la coresponsabilització i col·laboració de tot el sector i afavorir models consensuats i sostenibles de missatgeria entre proveïdors, que permetin l’equitat de serveis i l’evolució a un model assistencial no presencial, que millori la qualitat assistencial en tot el possible per tal que el nostre ciutadà se senti més emparat pel seu sistema de salut mitjançat la proximitat que la utilització d’aquests tipus de tecnologia ofereix.

FRANCESC GARCIA CUYÀS Coordinador general TIC del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Director de la Fundación Ticsalut

Miquel Altemir, auxiliar sanitari a l’Hospital de Sant Joan Despí

“Abans la fotografia tenia l’art de fer-se, ara té l’art de retocar-se”

Miquel Altemir durant 19 anys va tenir fins a dos estudis propis de fotografia a Badalona. Va fer de la seva afició una professió.

Ha treballat amb campanyes de publicitat per a petits clients com: marques de roba d’infants, parafarmàcia, perfumeries... Es va especialitzar en fotografies d’estudi on el cos de la dona tenia molt de protagonisme.

MÒNICA FERNÁNDEZ - Com va començar aquesta afició?

- De la mà del meu sogre.

Ell ja es guanyava la vida com a fotògraf, feia reportatges, i a mi també em va enganxar, i per això vaig arribar a obrir fins a dos estudis de fotografia.

- Per tant venia de família?

- Bé, no només a casa del meu sogre, sinó que a casa meva també. La meva mare també ha treballat al negoci i a casa tenim més de 150 àlbums familiars, des que érem ben petits que tenim records en imatges.

- Quin tipus de fotografia feies?

- Sempre he retratat persones. M’ha agradat molt. I en aquest sentit, fugia sempre de les modes i de les tendències.

He interpretat i he recreat espais a l’estudi que eren totalment propis. Jo mateix amb el meu germà hem arribat a recrear claustres romànics, muntanyes nevades o llars de foc, pel Nadal.

També feia fotos d’estudi temàtiques: per Carnestol-

tes, per celebracions com comunions, per Nadal... I també fotos amb el cos de la dona com a protagonista, el cos nu de la dona. Sovint fotografies per regalar.

- Vas tenir algun reconeixement durant la teva trajectòria?

- Per a mi, el millor reconeixement ha estat el retratar infants en una primera comunió i després fer el reportatge del seu casament. Me l’han donat doncs, les persones a qui he retratat durant aquests anys. I avui dia, encara em paren pel carrer per parlar d’alguns reportatges.

- En pocs anys, la fotografia ha viscut una revolució. Com has viscut l’arribada de la fotografia digital?

- Doncs per a mi va ser el motiu de tancar el darrer estudi de fotografia. La revolució digital representava una inversió en material massa costosa i arriscada i vaig decidir que era millor no entrar-hi.

- Hi ha infinitat d’aplicacions als telèfons mòbils smartphones? Les fas servir?

- No. La veritat és que ha canviat tot tant, que tanta fotografia com tenim avui dia, al final són avorrides.

- Què trobes doncs a faltar amb aquesta nova fotografia?

- Abans la fotografia tenia l’art de fer-se, ara té l’art de retocar-se. La fotografia era molt més tècnica. El viatge que feies mentre elaboraves la fotografia era el que m’agradava.