L'Enllaç n.86

Núm. 86 Juliol de 2017

2017 Planificació Execució

Definició de la Missió, Visió, Valors i Eixos estratègics

5 idees

Definició de les línies, equips i objectius estratègics

300 idees

Definició dels projectes/accions

Execució de les accions

Seguiment i avaluació

1326 idees

123 projectes

186 indicadors

Planificació Estratègica 2017-2019

Reformulació

2019

03

Els Professionals

19

REVISTA INTERNA DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL COMITÈ DE REDACCIÓ

Carta del director general

Isidre Soley, tècnic de documentació clínica

ANA CERRO Cap d’equip d’atenció primària Collblanc

04

25

M. JESÚS MARTÍNEZ Responsable de Qualitat i Processos de l’Hospital Dos de Maig

En Profunditat...

Planificació Estratègica 2017-2019 Parlem amb...

12

Maria Dolores Lloret, coordinadora del Servei de Cirurgia Vascular HDM Nosaltres

16

Eduard Mirada, cirurgià maxil·lofacial de l’HDM

Els Clients

Bernardo Jurado, pacient intervingut de pròtesi de genoll La Firma

28

Guia per al respecte a la diversitat de creences religioses Fora d’Hores

29

Jordi Buenaventura, dibuixant i fotògraf

PILAR MADRID Gestora de procés d’Hospitalització de l’Hospital Dos de Maig

EVA M. MELENDO Gestora de procés d’Hospitalització Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació (coordinadora de L’ENLLAÇ) CATI PADILLA Coordinadora assistencial de l’àmbit Cures d’Infermeria de l’Hospital Transversal EVA PÉREZ Treballadora social de l’Hospital Transversal ELVIRA QUINTERO Secretària d’atenció primària de l’Hospitalet NATÀLIA RIERA Cap d’equip d’atenció primària Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament i Progressió Professional de Recursos Humans

CORRECCIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ Mònica Fernández Aguilera Anna Millà Roger Moltó Sandra Ropero

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número 2

SUMARI

Àrea de Comunicació comunicacio@csi.cat ISSN: 2014-7007 Revista Interna del Consorci Sanitari Integral Av. Josep Molins, 29-41 08906 L’Hospitalet de Llobregat www.csi.cat

Carta del director general

Atenció a la fragilitat.

Com donar resposta als nous reptes

E

ls sistemes sanitaris tenen el repte permanent de donar resposta a les necessitats canviants dels ciutadans i per fer-ho fan servir eines com ara l’anàlisi de l’evolució demogràfica i del seu impacte en termes epidemiològics, el fet de disposar d’uns professionals excel·lents, i l’evidència científica entre d’altres. Tanmateix la complexitat del repte ens obliga també a repensar la tipologia de resposta que donem a aquestes necessitats per tal de fer-la el més idònia, eficient i de qualitat possible.

En aquest sentit i més enllà de la cronicitat i de la pluripatologia que habitualment hi és present, cada vegada s’observa més el perfil de la fragilitat que requereix de mesures fonamentalment anticipatives i de prevenció.

És en aquesta línia que el Departament de Salut i el CatSalut ens fan l’encàrrec de tirar endavant el primer Equip de Suport Integral a la Cronicitat (ESIC) ubicat a un centre hospitalari, que inaugurava, Antoni Comín, conseller de Salut, el passat 19 de juny a la 4a planta de l’Hospital Dos de Maig.

Aquest encàrrec ens obliga a “modelitzar” la tipologia de l’activitat que aquesta unitat ha de desplegar, a avaluar la nostra activitat i els seus resultats i en definitiva a dibuixar el camí de quines han de ser les estratègies per millorar el maneig de la fragilitat.

Crec que hem d’interpretar aquesta nova activat i per tant aquest repte com un signe de confiança en la capacitat d’adap-

CARTA 3

tació i d’innovació de la nostra organització. És cert que el temps per adequar els espais, per definir el model assistencial i per fer possible l’obertura de la unitat ha estat molt breu, però crec que el resultat ha estat molt satisfactori.

Estic convençut que l’aprenentatge que ens donarà el treball del dia a dia de la unitat ens servirà per millorar en la qualitat i al mateix temps marcarà el camí per a noves experiències que es puguin desplegar en aquesta línia.

Moltes gràcies a tots i totes els que ho han fet possible.

Carles Constante Director general del Consorci Sanitari Integral

Planificació Estratègica 2017-2019

TEXT: MÒNICA FERNÁNDEZ I DAVID PUMAR INFOGRAFIES: ROGER MOLTÓ

Moltes de les accions que duem a terme cada dia els professionals del Consorci Sanitari Integral (CSI) deriven de la Planificació Estratègica, que periòdicament es reformula. Enguany, durant el primer semestre del 2017 s’han planificat totes les accions i projectes que es desplegaran durant els tres propers anys a tots els centres del CSI. EN PROFUNDITAT 4

Què és la Planificació Estratègica?

A través de la Planificació Estratègica es dona forma al projecte de futur del Consorci Sanitari Integral. La seva reformulació periòdica permet reflexionar sobre com l’organització s’adapta a les tendències i les necessitats actuals de l’entorn i el territori.

El Consell Rector, màxim òrgan de govern del Consorci Sanitari Integral, definia a principis del 2017 els cinc eixos estratègics (cinc idees) de la Planificació Estratègica per als anys 2017, 2018 i 2019. Aquests eixos s’han desplegat en 15 línies estratègiques que han permès definir 123 projectes i accions i un total de 186 indicadors estratègics que serviran per avaluar-los.

De cinc idees inicials vam passar a 1.326 idees amb l’aportació de prop de 200 professionals que per primera vegada i de forma oberta participaven a través de la Intranet, el correu electrònic: planificacioestrategica@csi.cat

i diversos grups de treball que realitzaren un total de 14 pluges d’idees.

En aquesta ocasió, la Planificació ha comportat la redefinició de la Missió, la Visió i els valors corporatius, que s’han adequat al moment i l’entorn que estem vivint.

“Oferir una assistència humanitzada i de qualitat, amb un enfocament integral i personalitzat que aporti valor afegit als pacients i als ciutadans, i oberta als nous reptes i necessitats del territori.

“Som una organització sanitària i social, integrada i compromesa amb el seu territori, que ofereix un assistència centrada en la persona”.

EN PROFUNDITAT 5

Ser referents per la nostra gestió del coneixement, la captació i la retenció del talent, a partir del lideratge dels nostres professionals i a la qual tots tinguem un alt sentiment de pertinença.

Ser referents en qualitat, innovació, docència, recerca i la generació de recursos que ho facin possible.”

Equip (valor central i nuclear): Fem-ho junts.

Compromís (valor ètic): Fem-ho!

Desenvolupament (valor de desenvolupament): Fem-ho millor.

Principals característiques Una de les principals característiques, que ja s’ha mencionat, és la participació oberta a tots els professionals (fins ara, la Planificació Estratègica estava més acotada als equips directius). També s’ha fet amb un plantejament ambiciós que permeti assenyalar l’orientació estratègica en el mig termini i alhora concretar els objectius més immediats. De la mateixa manera, s’ha ideat un Pla Estratègic orientat a l’acció, amb la vinculació dels projectes que es realitzaran per assolir els objectius, i que vol ser transparent, i amb el compromís de rendiment de comptes de les accions desenvolupades i dels resultats obtinguts.

Seguiment de resultats del 2n trimestre de 2017

Seguiment de resultats En aquest sentit, de manera trimestral es donaran a conèixer els resultats a través de la Intranet (espai Planificació Estratègica), notícies i el correu electrònic. De forma anual, el director general presentarà els resultats als principals centres.

Durant el mes de juliol s’han donat a conèixer els resultats del segon trimestre (el primer trimestre encara era un període de definició).

El 84% dels projectes/accions programats per aquest 2017 es troben en la data planificada i dels objectius que ens marquem per a finals d’aquest any, un 11% ja estan assolits.

EN PROFUNDITAT 6

% objectius assolits

% d’accions en data

Avenç de les accions

Qualitat professional (valor pragmàtic): Fem-ho bé.

Línia 1 Estimular estil de vida i hàbits saludables

Per estimular els hàbits i estils de vida saludables de la població del nostre territori està previst que es potenciï l’atenció comunitària a través de la creació d’una Unitat de Promoció de la Salut; així com la promoció de la salut i la prevenció de malaltia en els nostres usuaris a través de programes dirigits a promoure hàbits de salut especialment en els grups de risc o més

Per tal de facilitar l’apoderament dels nostres usuaris i els seus cuidadors envers la seva salut, des del CSI fomentarem el coneixement de la pròpia salut a través de l’execució de programes educatius que estaran presents en les guies assistencials, la participació en els Programes de Pacient i Cuidador Expert®, i un pla d’identificació de riscos

vulnerables. Per a tot això és imprescindible que els propis professionals siguin exemple i tinguin un model propi de salut que es pugui aplicar a totes les professions del Consorci Sanitari Integral, tasca per la qual es preveu crear una Comissió per a la salut dels professionals, per a la projecció d’hàbits saludables i la participació en projectes d’empreses promotores de la salut.

socials en pacients vulnerables per integrar l’assistència sanitària i social.

D’altra banda, també es fomentarà la participació dels usuaris en la gestió de la seva malaltia, volem usuaris actius per aconseguir la seva implicació, i per això són necessaris professionals formats en les claus d’aquest apoderament.

Amb l’objectiu de millorar la

Línia 3 relació i la comunicació amb la Relació i comunitat s’han dissenyat una sèrie comunicació de projectes i accions que van des de la creació de fòrums de participació amb la pacient–ciutadà –com ara comunitat l’associació de pacients CSI–, fins a la creació de canals de comunicació nous, com un espai web per a la promoció de la salut. També

Línia 2 Apoderament de les persones envers la seva salut

establirem aliances amb entitats del territori i és previst la creació d’un mapa de les relacions actuals per tal de generar projectes amb el conjunt d’entitats del territori amb l’objectiu d’establir convenis de col·laboració amb entitats per oferir més beneficis als nostres usuaris i a l’entorn.

Alhora identificarem els líders de la comunitat per tal de fer-los participar més activament en la nostra organització i millorar el feedback i treball conjunt tenint en compte la seva visió.

Línia 1: Model assistencial i organitzatiu de qualitat

El Consorci Sanitari Integral aposta per revisar i desplegar el Model assistencial i organitzatiu que tindrà com a eixos fonamentals la visió de futur proactiva amb l’entorn, l’ús del recurs més idoni i proper al pacient, la humanització de l’assistència per tal que sigui més amable i empàtica, la continuïtat assistencial i l’apoderament dels professionals dins un model organitzatiu que asseguri la qualitat i la satisfacció als nostres usuaris.

Línia 2: Projectes assistencials dels hospitals

També apostem per definir nous projectes assistencials engrescadors per a l’Hospital Dos de Maig i l’Hospital General de l’Hospitalet. Alguns d’aquestes projectes són compartits pels dos hospitals: l’adaptació del dispositiu al malalt crònic i fràgil i la potenciació encara més de l’Hospitalització a Domicili (HADO).

En el cas de l’Hospital General de l’Hospitalet, a més, ens proposem orientar el bloc quirúrgic a la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), desenvolupar l’Àrea Maternoinfantil, un Centre Oftalmològic i un Centre de patologia del peu i turmell.

Pel que fa a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, és un projecte estratègic la millora dels espais i la reordenació de les àrees assistencials del Servei d’Urgències.

La revisió dels models assistencials anirà de la mà de procediments que garanteixin projectes estructurals basats en l’eficiència energètica, ecològica i de tecnologia avançada.

EN PROFUNDITAT 8

Línia 1: Gestió del talent Amb l’objectiu de captar el talent, està previst definir un model proactiu de captació del talent extern, un model de selecció orientat a la identificació del talent i un model d’avaluació de l’adequació personalloc de treball.

A més, per tal de fidelitzar i reconèixer

Línia 2: Fomentar àrees d’excel·lència La identificació de les àrees d’excel·lència actuals i potencials és el pas previ per potenciarles i estendre-les a la resta de l’organització.

Aquesta és una nova línia d’acció que pretén crear una sistemàtica d’avaluació per identificar àrees d’excel·lència, així com un model d’expansió de les mateixes.

el talent de l’organització, es definirà el projecte “El nostre talent”, es revisaran els models de carrera professional i s’elaborarà i desplegarà una eina curricular CSI. També està prevista l’elaboració d’un Model que permeti compartir el coneixement dels professionals.

Línia 3: Potenciar la Marca CSI Per aconseguir una marca atraient de talent (CSI Magnètic), s’han elaborat tot un seguit de projectes i accions que van des de la creació del mapa de relacions institucionals i el teixit associatiu de la comunitat de referència, fins a un impuls nou a les principals eines de comunicació de cara la societat com són la web corporativa www.csi.cat o les xarxes socials en les quals estem presents.

Aquesta renovació de continguts pensats en reforçar la marca del CSI també té com a repte buscar un lema que ens identifiqui, així com fer una auditoria dels documents que elaborem de cara el pacient per tal d’assegurar que estan adaptats al llenguatge i el nivell d’alfabetització dels usuaris.

EN PROFUNDITAT 9

Però la marca també és un valor que aportem els professionals en el nostre dia a dia, per tant, aconseguir el benestar i la capacitat de generar entusiasme entre ells ha de ser un dels principals motors per a aquests propers anys. Per millorar el clima laboral es dissenyaran activitats socials, el projecte “Escoltemnos”, plans de formació dirigits a millorar les competències personals i l’autocura dels professionals, millores en la conciliació familiar així com l’actualització, desplegament i mesura de la sistemàtica de reconeixement als professionals.

Per últim, es vol millorar la visibilitat interna de l’organització mitjançant els projectes “Coneix la teva empresa” i “Coneixes els teus companys?”.

Línia 2: Potenciar la docència

Línia 1: Afavorir la cultura d’innovació Amb l’objectiu d’afavorir i generar cultura d’innovació entre els professionals del CSI i posicionar-se com una entitat innovadora dins del sector, s’ha constituït el Node Innovació que té la funció de crear i difondre un Espai d’Idees, on els professionals i els usuaris poden aportar les seves idees innovadores, donar a conèixer l’equip de treball per crear xarxa i fer sessions sobre la innovació als diferents centres.

La innovació anirà acompanyada d’acords amb entitats externes.

Volem ser Hospital Universitari i per això cal fomentar l’augment de professionals doctorats per tal d’identificar aquells que puguin ser professors acreditats. Caldrà identificar/valorar nous partners universitaris, ser atractius pels residents i augmentar el número d’Unitats Docents acreditades. La creació de l’Aula Docent CSI serà el pas definitiu per donar visibilitat interna i externa a la nostra organització en aquest camp, aconseguint recursos necessaris per afavorir la captació de talent i la formació en excel·lència dels nostres professionals.

Línia 3: Potenciar la recerca Per afavorir la recerca clínica i epidemiològica competitiva volem definir com reconèixer de forma efectiva el temps dels professionals per a la recerca i com facilitar el coneixement i la interrelació dels grups del CSI amb els de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). En aquesta direcció ens proposem incrementar el nombre de contractes de personal de recerca gestionats pel CSI mitjançant l’IDIBELL. Per promoure la cultura de recerca de qualitat hi ha previst la creació d’una aula informàtica i l’augment del número de revistes científiques accessibles online, així com la recollida de dades a través de SAP per tal de dur a terme projectes de recerca. Altres projectes previstos són la creació d’una jornada anual de recerca o la convocatòria anual de premis de recerca que permetran difusió, reconeixement i visibilitat de la mateixa.

EN PROFUNDITAT 10

Per tal de desplegar un model eficaç i eficient de contractació administrativa està previst estandarditzar el procés de contractació, la participació en projectes de centralització de compres, així com la millora del seguiment del compliment dels contractes en vigor mitjançant una nova eina informàtica.

Línia 1: Aliances i sinergies amb proveïdors En aquest sentit es potenciaran les aliances territorials i altres amb altres agents del territori, tot revisant el model de actors del relació i les condicions de convenis o contractes que finalitzin durant l’execució del pla estratègic. territori

Línia 3: Eliminar allò que no agregui valor

Línia 2: Mapa de llocs de treball coherent amb l’estratègia Determinar un mapa de llocs de treball coherent amb l’estratègia, basat en criteris d’eficiència i necessitat, cercant l’estabilització de la plantilla amb un model de provisió, així com, a través de la formació en polítiques de prevenció i l’establiment de mecanismes de seguiment per reduir l’absentisme.

Línia 4: Generar recursos

Un altre objectiu que presenta aquesta nova planificació és l’eliminació de tot allò que no agregui valor. Per això, cal orientar els processos de suport a l’assistència, per la qual cosa cal definir un sistema d’avaluació i millora dels processos de suport, així com un ús eficient dels recursos, revisant i potenciant l’eina Kaizen i desenvolupant l’eina Lean 6 Sigma.

Pel que fa a la gestió documental, hi ha prevista una actualització del Portal de processos per tal de que sigui més funcional.

EN PROFUNDITAT 11

De vital importància serà la capacitat del Consorci Sanitari Integral per generar els recursos que permetin mantenir l’equilibri econòmic i l’actualització de les infraestructures i equipaments, a banda de la renovació dels acords patrimonials.

María Dolores Lloret, coordinadora del Servicio de Cirugía Vascular

“

El objetivo de este servicio mancomunado es mejorar el flujo de pacientes TEXTO y FOTOS: SANDRA ROPERO

“

María Dolores Lloret es coordinadora del Servicio de Cirugía Vascular del Hospital Dos de Maig desde el mes de enero. Este servicio está mancomunado con el Hospital de Sant Pau para trabajar conjuntamente como un solo equipo, ofreciendo ventajas para los usuarios de la Dreta de l’Eixample. Así, los profesionales de los dos centros sanitarios trabajan conjuntamente, analizando casos y repartiendo la actividad operatoria según las patologías: la patología arterial se llevan a cabo en el Hospital de Sant Pau y la venosa en el Hospital Dos de Maig. A continuación hablamos con ella para que nos explique cómo funciona esta iniciativa.

PARLEM AMB...

12

del Servicio de Cirugía Vascular, que participan en la actividad quirúrgica y asistencial, en consultas externas del Dos de Maig, y se forman en el tratamiento de la patología venosa.

- ¿Cómo surge esta iniciativa de colaboración del Servicio de Cirugía Vascular con el Hospital de Sant Pau? - Yo aún no formaba parte del Conorci Sanitari Integral, ya que me incorporé en el mes de enero de este año, pero la propuesta de esta iniciativa surgió en enero de 2016. Se decidió crear un servicio mancomunado entre el Hospital de Sant Pau y el Servicio de Vascular de l’Hospital Dos de Maig (HDM), unificándonos en un único servicio y, por tanto, llevando en común los pacientes, pero ejerciendo la actividad en dos centros diferentes.

- ¿Qué ventajas supone para los usuarios?

- Esta distribución permite ordenar y clasificar la patología vascular. Contamos con un hospital más pequeño, de proximidad, especializado en intervenciones de Cirugía Mayor Ambulatoria (CMA) que no requieren ingreso postoperatorio, que resulta ideal para tratar la patología venosa.Esto supone que se minimiza el tiempo de espera de las primeras visitas y la lista de espera quirúrgica.

- ¿Y cómo se organiza la actividad del Servicio?

- Con el objetivo de ser lo más operativos posible, se ha distribuido la actividad según patología: toda la patología arterial se concentra en Sant Pau y la patología venosa se desarrolla aquí. Los pacientes son derivados a uno u otro centro según su patología.

- ¿A qué te refieres con patología venosa?

- La patología venosa engloba la insuficiencia venosa, su sintomatología, sus manifestaciones, como son las varices, las úlceras, los cambios tróficos en la piel; la patología tromboembólica. Sin embargo el porcentaje más elevado de pacientes que vemos en consulta son pacientes con varices que precisan cirugía.

- Parece complejo poder trabajar en un mismo servicio siendo dos instituciones sanitarias diferentes...

- Nuestros pacientes no notan ningún impacto en su tratamiento. Mi compañera, Carmen Aloy, y yo trabajamos de manera coordinada con el resto de compañeros del Servicio de Cirugía Vascular de Sant Pau. Todos los días nos reunimos como cualquier servicio a las 8 de la mañana en l’Hospital de Sant Pau, donde realizamos nuestra sesión clínica y discutimos los casos. Al finalizar cada uno se dirige a su lugar de trabajo, que bien puede ser el Hospital Dos de Maig o Sant Pau, según tengamos rganizada la actividad; de tal manera que siempre se da soporte y asistencia a los dos centros.

-¿Gracias a esta iniciativa han mejorado las listas de espera en el territorio?

- Es uno de los objetivos de ser un Servicio mancomunado, reestructurar el servicio para conseguir mejorar el flujo de pacientes al estar mejor organizados. Actualmente estamos consiguiendo disminuir la lista de espera quirúrgica que había aumentado en los últimos meses del año pasado (2016) debido a la restructuración del Servicio en nuestro centro, y podemos decir que cumplimos con los objetivos fijados por el CatSalut.

- ¿Cuántos profesionales formáis el equipo aquí, en HDM? - El servicio en este centro está compuesto por dos facultativas: Carmen Aloy y yo, además de la colaboración de los residentes del Hospital de Sant Pau

- ¿Cómo organizáis la asistencia del Servicio en nuestro centro?

- La actividad asistencial la distribuimos entre la doctora Aloy y yo a lo largo de la semana, de lunes a viernes, de tal manera que cada día hay asistencia.

PARLEM AMB...

13

Carmen Aloy y Maria Dolores Lloret

Contamos con tres módulos de quirófano semanales y Consulta Externa prácticamente cada día en horario de mañana y alguna tarde.

Además disponemos de un laboratorio Vascular para realizar Eco doppler arterial y venoso, así como estudio de troncos supraaórticos.

- ¿Está previsto que aumente el número de componentes del servicio?

- De entrada no está previsto que haya más incorporaciones.

- ¿A parte de esta nueva distribu-

ción de pacientes por patología, hay alguna novedad en la asistencia prevista actualmente?

- Sí, estamos muy contentos de poder dar a conocer que desde el pasado mes de marzo hemos puesto en marcha en este centro una técnica endovascular para el tratamiento de las varices. Se trata del tratamiento de las varices por radiofrecuencia. Es una técnica mínimamente invasiva, que consiste en la ablación de la vena safena interna utilizando la radiofrecuencia. Esta técnica ofrece múltiples ventajas para el paciente, una de ellas es evitar la herida inguinal; además se consigue una mejor recuperación,

PARLEM AMB...

14

se minimiza el riesgo de posible infección quirúrgica y permite la reincorporación a la vida normal y laboral de forma todavía más precoz que la cirugía convencional. Es una herramienta más a tener en cuenta en el tratamiento de la patología varicosa, que está especialmente indicada en aquellos pacientes con importante comorbilidad y obesidad.

Nos satisface poder ofrecer esta técnica en el marco de la Sanidad Pública. Nuestro servicio puede ofrecer distintas técnicas para el tratamiento quirúrgico de las Varices estando al día de las nuevas técnicas endovasculares.

PARLEM AMB...

15

hem fet més “ Ende9 mesos 350 intervencions

maxil·lofacials al Dos de Maig

“

Eduard Mirada, cirurgià maxil·lofacial de l’Hospital Dos de Maig

TEXT: SANDRA ROPERO FOTOS: DEPARTAMENT COMUNICACIÓ

Des del passat mes de novembre de 2016, l’Hospital Dos de Maig (HDM) compta amb una novetat a la seva cartera de serveis: la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) maxil·lofacial, que va arribar per resoldre les llargues llistes d’espera que aquesta especialitat tenia a la ciutat de Barcelona, tot sent l’únic centre de la Dreta de l’Eixample que la du a terme. L’especialista i cirurgià Eduard Mirada, conjuntament amb Maite Aguilera, auxiliar d’infermeria, formen l’equip d’aquest nou servei que visita i intervé els dijous i divendres a l’HDM. NOSALTRES 16

- Quan i per què va començar a oferir l’Hospital Dos de Maig cirurgia maxil·lofacial a la seva cartera de serveis?

- Des del novembre de 2016, vinc dos dies a la setmana per fer tota la patologia maxil·lofacial que és susceptible de ser tractada amb cirurgia menor ambulatòria (CMA), que és tota aquella cirurgia que encara que necessiti anestèsia general no necessita un control hospitalari posterior, és a dir, sense ingrés. I el motiu d’aquesta novetat ve de la necessitat d’alleugerir les llistes d’espera de Barcelona, que estaven saturades sobretot per l’extracció de cordals. A la Dreta de l’Eixample no hi havia cap servei que tractés la patologia maxil·lofacial. Era una necessitat real de la població. Fins la nostra arribada, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau portava a terme la cirurgia facial, oncològica i otorinolaringologia però la resta es derivava a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Les llistes d’espera estaven col·lapsades, podien arribar a esperar més d’un any.

- Qui formeu part d’aquest Servei i com organitzeu l’agenda entre la consulta i l’activitat de quiròfan?

- L’equip el formem jo com a especialista i Maite Aguilera Torres, com a auxiliar d’infermeria, encara que es jubilarà el 2017. Jo treballo a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona els dilluns, dimarts i dimecres mitja jornada i després vinc aquí dijous i divendres.

Consulta fem els dijous al matí i, després, quiròfan dijous tarda i divendres.

-Quantes operacions heu dut a terme des de l’inici de l’activitat?

- Al principi vam començar a fer unes sis per dia -12 a la setmana- però actualment estem aconseguint fer nou al dia -18 a la setmana-, el que suposa més de 350 intervencions en aquest nou mesos.

Una operació de queixals és un món, hi ha operacions que trigues un quart d’hora i altres que pots estar el triple. Són cirurgies curtes que amb el quiròfan i equip adequat permet fer vàries operacions en una hora.

Gràcies a aquesta activitat hem aconseguit reduir la llista d’espera encara que hi continua havent, sobretot de gent jove que s’ha de treure els cordals però que quan arriba el moment de l’operació no venen a la cita, per tant, aprofito aquests forats per fer més visites a la consulta i programar noves intervencions.

- Què inclou aquest terme de cirurgia maxil·lofacial?

- Inclou bàsicament tota la cirurgia oral, no només extracció de cordals, sinó patologia quística benigna, lesions de mucosa oral, fibromes bucals, biòpsies de líquens... Després també fem alguna patologia cutània que ens arriba derivada, ja sigui benigna o maligna, que són les patologies que poden ser tractades amb CMA, ja que altres tipus ja requereixen d’un ingrés.

També tractem molta patologia articulo-mandibular encara que només la diagnostiquem perquè es tracta amb una fèrula de descàrrega i només s’han de derivar al dentista de l’ambulatori que els toca per referència.

-Quins centres d’atenció primària us deriven pacients?

- Doncs rebem població de les àrees bàsiques que formen part del CAP Roger de Flor, Passeig de Sant Joan i Carles I, Pare Claret i Cibeles, Sanllehy, Maragall, Sagrera, Sagrada Família, Larrad i Sardenya.

NOSALTRES 17

Eduard Mirada i Maite Aguilera a la consulta de l’HDM

-Quin seria el tipus de pacient més habitual al vostre servei?

- El perfil de la gran majoria és gent jove, d’uns 20 a 35 anys per treure cordals del seny que per complicacions vàries no es pot fer l’extracció a l’ambulatori i han de passar per quiròfan.

-Quina tècnica és?

- Un “colgajo” és un tractament amb el que es tanca una ferida. Si per exemple una pacient pateix una displàsia, que és un pas previ a un carcinoma, s’ha de treure, però queda un forat gran que no tanca amb la cicatrització normal així que s’ha de posar teixit perquè tanqui.

-Amb quins altres serveis de l’Hospital col·laboreu?

- Amb otorrino sobretot, ja que hi ha infeccions dentals que afecten als sinus maxil·lars i ens envien moltes sinusitis que venen provocades per la infecció d’una dent i otàlgies que venen provocades per fer força amb les dents que afecta a l’articulació mandibular. També amb dermatologia en qüestions de medicina oral, que s’ha de tractar amb la tècnica del “colgajo” oral.

- La idea és mantenir el servei encara que aconseguiu reduir les llistes d’espera?

- Sí, és clar. Aquest servei era necessari i ho continuarà sent encara que reduïm les llistes d’espera. La idea és que creixi amb el temps, ja que aquest tipus d’intervencions són interessants per l’Hospital ja que són senzilles i no presenten complicacions post-operatòries.

NOSALTRES 18

Isidre Soley Tècnic de documentació clínica

“La planificació de la feina és important per controlar el treball i que ell no et domini a tu” TEXT: ANNA MILLÀ FOTOS: ROGER MOLTÓ

ELS PROFESSIONALS 19

Des que va començar a treballar al Consorci, ara fa tres anys, Isidre sempre ha estat vinculat a la gestió de la documentació. Primer a l’arxiu de l’Hospital Dos de Maig i després amb la codificació d’informació assistencial. Prèviament, havia estat al Parc Taulí de Sabadell, on també desenvolupava tasques similars.

- Com s’organitza la gestió de la documentació clínica?

- Hi ha dues parts diferenciades. L’arxiu, que s’encarrega de la gestió i organització de la documentació de la història clínica. Abans, el suport era principalment en paper i ara, sobretot, és en format digital i s’anomena història clínica electrònica. L’altra part és la referent a la codificació de la documentació clínica.

- Quina part portes?

- La codificació de la informació que conté l’informe d’alta. És a dir, a la meva àrea codifiquem la informació dels episodis que tenen lloc als nostres hospitals.

- Què es considera un episodi?

- Un episodi d’hospitalització seria tot allò que li passa i fem a l’hospital des que una persona in-

ELS PROFESSIONALS 20

gressa fins que rep l’alta. Posem per exemple una persona que ve per una urgència i ha de quedar ingressada i al final rep l’alta i marxa a casa. Altre exemple seria el d’una persona que entra a l’hospital per operar-se i un cop intervinguda, marxa a casa. Codifiquem diagnòstics i les intervencions quirúrgiques que se li fan.

- Per a què es necessita aquesta codificació?

- Codifiquem l’activitat de l’hospital per poder conèixer la patologia i la complexitat dels diferents pacients atesos.

- Quin sistema feu servir per a la codificació?

- Un sistema d’estàndards internacional, que s’anomena Classificació Internacional de Malalties-Modificació Clínica, en la versió número 9, CIM 9-MC. En castellà, CIE 9-MC.

LA CIM 9-MC La CIM 9 s’utilitza per codificar malalties i procediments en l’àmbit hospitalari, en el de la salut mental (tant d’internament com d’atenció ambulatòria) i en el dels recursos sociosanitaris i en alguns centres d’atenció primària, entre d’altres.

Aquesta classificació forma part del Catàleg de diagnòstics i procediments del Pla de sistemes del CatSalut.

Per codificar adequadament les malalties i els procediments, cal seleccionar correctament el codi que els identifiqui millor i, al mateix temps, comprovar que aquest no presenti cap característica que el faci incompatible amb l’edat o el sexe.

- I com ho feu?

- Traduïm la informació que conté l’informe d’alta i el full quirúrgic a codis de la CIM 9-MC. Una cosa important que ressaltem és que no interpretem, passem la informació que consta en els informes a codis, en moltes ocasions, assessorats pel personal assistencial.

- Aleshores, és molt important que aquesta informació estigui ben detallada?

- Així és. Quan més acurades siguin les dades de l’informe, més ELS PROFESSIONALS 21

El Catàleg de diagnòstics i procediments permet obtenir el codi adequat per a cada patologia o procediment, el descriptiu de cada codi, els codis inclosos en cadascuna de les categories majors de diagnòstics i procediments.

Font: CatSalut. http://catsalut. gencat.cat/ca/proveidors-professionals/registres-catalegs/ catalegs/diagnostics-procediments/cim-9-mc/ Data de consulta: 12/07/2017

Isidre amb la resta de persones que formen part de la seva àrea. D’esquerra a dreta: Marisol Borrajo, Araceli Pousa, Susanna Gelabert, Teresa Ros, Gloria Boladeres i Núria Elizalde

fàcil serà la codificació i menys seran els errors. Cal tenir en compte que si les dades contenen errors, tot el que després s’explota no serà del tot correcte.

Per exemple, una cosa que se’n deriva d’aquestes dades és l’extracció de la complexitat de la patologia dels centres.

- Com teniu distribuïda la feina?

- Tenim una planificació i cada tècnic fa una part, que sol ser la mateixa sempre, per optimitzar l’experiència que cadascú tenim en uns determinats serveis. També anem codificant altres serveis per tal d’agafar experiència. És indispensable una planificació mensual dels serveis per portar a terme les feines.

- De quina activitat feu la codificació?

- De l’activitat hospitalària del Consorci. Això és hospitalització convencional, cirurgia major ambulatòria, hospital de dia i hospitalizació domiciliària.

- De què t’encarregues?

- Jo porto la part de neonats, de cirurgia major ambulatòria, hospital de dia, urgències del Broggi i Medicina de l’Hospital Dos de Maig.

- Quantes persones sou a l’àrea?

- Som set. Quatre tècnics, una fisioterapeuta llicenciada en documentació, una metgessa documentalista i la cap de servei.

- Quants episodis pots gestionar al mes?

- Al voltant de 800, però això és relatiu, ja que alguns poden requerir més temps que altres, segons el tipus de malalties de recull la documentació.

Per exemple, puc trigar uns 15 o 20 minuts en codificar una urgència... de tres a cinc minuts en una cirurgia.

- On esteu ubicats físicament?

- A l’edifici de Mestre Serrano número 9-11, l’antic edifici de la residència i el SAD. A la planta -1.

ELS PROFESSIONALS 22

- Com t’organitzes?

- Treballem tota la informació des del SAP i per codificar un episodi, aquest ha d’estar tancat, és a dir, el pacient ha d’estar donat d’alta. Jo ordeno els episodis per dies i intento tancar dies sencers. Cada company té una manera de fer, encara que intentem unificar-ho. Jo faig una planificació mensual i intento portar-la al dia. Això em permet no endarrerir-me. Durant la jornada, si no hi ha cap altra necessitat, el que faig és fer d’episodis més complicats

a menys. La planificació de la feina és important per poder controlar el treball i que ell no et domini a tu.

- I amb la resta de companys?

- Tenim una reunió setmanal per resoldre dubtes o acordar la codificació concreta d’algun cas. Per a l’any vinent està previst un canvi molt important en el sistema de classificació de malalties per al qual ens estem preparant i formant. Al proper gener començarem a aplicar la CIM 10-MC.

Principals trets de la descripció del lloc de treball Tot i que té unes funcions específiques, la categoria professional correspon a administratiu de gestió.

FINALITATS PRINCIPALS • Garantir el suport i coordinació administrativa necessaris per al correcte desenvolupament del procés.

• Vetllar per la custòdia i el tractament documental.

• Vetllar per la correcta canalització dels serveis de suport per facilitar el funcionament del procés.

FORMACIÓ REQUERIDA Cicle Formatiu de Grau Superior de Tècnic en Documentació i Administració Sanitàries DEPENDÈNCIA JERÀRQUICA I FUNCIONAL De la cap de servei de Documentació Clínica i Arxiu, dins de la Direcció de Planificació i Seguretat del Pacient.

ELS PROFESSIONALS 23

MÉMORA

Compromesos amb els professionals de la salut i dels serveis socials u ;u࢘rb- b l vb1o|;u࢘rb- ;m mb|-|v 7; 1 u;v r-ѴŏѴb-ঞ ;v - m=;ul;u- ];v|ou- ;m ;Ѵ ruo1࣐v Cm-Ѵ 7; b7- " rou| -Ѵ ruo]u-l- 7; ru; ;m1bॕ 7; Ѵ- lou| vo0|-7- ;m ;vrouঞv|;v Ľ vr-b 7; -u- Ѵ-ķ -1olr-m -l;m| -Ѵ 7oѴ r;ubm-|-Ѵ 11bomv =oul-ঞ ;v -Ѵ oѴ|-m| 7;Ѵ ruo1࣐v Cm-Ѵ 7; Ѵ- b7-Ĺ |-ѴѴ;uvķ foum-7;v b 1 uvov |-m ru;v;m1b-Ѵv 1ol omŊѴbm; ‫ܫ‬u;- ; 1Ѵ vb - r;u - ruo=;vvbom-Ѵv - ĺl;lou-ĺ;v

902 076 902 www.memora.es

Tanatori Sancho de Ávila Barcelona

Tanatori Les Corts Barcelona

Tanatori Sant Gervasi Barcelona

Tanatori Collserola Barcelona

Tanatori Santa Eulàlia-Gornal L’Hospitalet

Mémora, molt més que un servei funerari EN PROFUNDITAT 7

Tanatori Esplugues

Tanatori Molins de Rei

“

Venim perduts i que t’expliquin què passarà és molt útil Bernardo Jurado, pacient intervingut de pròtesi de genoll

“

TEXT I FOTOS: MÒNICA FERNÁNDEZ AGUILERA

L’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi fa uns anys que du a terme la via clínica de pròtesi de genoll, de la qual s’intervenen 500 pacients l’any. La novetat és que des de febrer d’enguany s’ha afegit la preparació en grup dels pacients per optimitzar la seva recuperació. Per tal de conèixer aquest protocol, hem seguit el circuit dels pacients intervinguts a través de diversos testimonis: un pacient acabat d’intervenir i un altre que espera l’operació en poc temps.

ELS CLIENTS 25

- Com es troba? Com va la rehabilitació?

- Estic molt content amb aquest seguiment, perquè se’m va informar abans de l’operació del que passaria i això em va tranquil·litzar més.

E

l Bernardo Jurado està ingressat a la Unitat 9. Fa dos dies des de la seva intervenció de pròtesi de genoll. Després de la seva rutina de fisioterapeuta ha baixat a la sala de docència a fer una xerrada a altres pacients que s’han d’operar.

Un auxiliar sanitari l’ha acompanyat amb la seva cadira de rodes. D’allà s’ha aixecat i amb les dues crosses ha entrat a la sala a contestar les preguntes dels assistents.

El Bernardo és reincident, és la seva segona pròtesi de genoll. La primera, a l’altra cama, li van fer a un altre centre, on no van fer servir aquest protocol.

- Com ha viscut aquesta intervenció de pròtesi de genoll comparada a la primera?

- La veritat és que estic molt més tranquil aquest cop. Ajuda compartir amb els altres els dubtes personals i, sobretot, la força està en el grup. Venim perduts i que t’expliquin què passarà és molt útil.

La sala té sis pacients que seran intervinguts en breu i els seus acompanyats. Alguns han fet preguntes, altres han vist la seva autonomia i com es movia tot i que només fa dos dies des de la seva operació.

- I pel que fa a la seva recuperació?

- La veritat és que com fa tan poc temps no puc opinar més que per aquests dos darrers dies, però puc dir que malgrat el dolor i el malestar, això de començar la rehabilitació immediatament m’ha motivat.

Més tard l’hem acompanyat a la seva habitació, on l’espera el seu familiar.

ELS CLIENTS 26

La cirurgia de pròtesi de genoll és una tècnica quirúrgica habitual en la qual la rehabilitació precoç i el treball multidisciplinari aporten millors resultats a l’hora de recuperació i d’assoliment de major autonomia per part dels pacients.

un cop a casa, com fer servir cadires altes, evitar ajupir-se, creuar cames o girs bruscos.

Juan Rey és un altre pacient (de blau, al fosn de la imatge). Ell espera la seva cirurgia en 10 dies, i ha assistit a l’explicació de la Mercè Prats i el Bernardo Jurado.

Un cop el pacient té la data de la intervenció programada, se’l cita a una sessió informativa.

Mercè Prats, infermera clínica del procés quirúrgic de l’Aparell Locomotor, reuneix dos cops per setmana un grup de persones que s’han d’intervenir en els propers dies. Els hi fa una sessió sobre en què consisteix la pròtesi de genoll.

- Què li ha semblat el testimoni?

- La verdad es que me ha dejado bastante más tranquilo. Además en mi caso, no podré volver a casa, ya que vivo solo y tendré que comentarlo con la trabajadora social, para ver si puedo ingresar en una clínica mientras estoy recuperándome.

- Com ha millorat aquesta via clínica de genoll l’impacte en els pacients?

- La via clínica de genoll comporta una implicació molt més eficient per part del pacient. Tots els pacients que s’han intervingut via aquest protocol estan molt més tranquils a l’hora d’afrontar la intervenció i satisfets amb la recuperació.

Aquesta via clínica de genoll també ha implicat canvis a la manera de treballar en els professionals de l’hospital, que Mercè ens comenta.

- Com ha impactat la via clínica en la manera de treballar dels professionals?

- En aquest protocol hi ha una destacada col·laboració multidisciplinària, ja que infermeria treballem coordinadament amb anestesistes, cirurgians, metges rehabilitadors i fisioterapeutes, amb l’objectiu de reduir el temps d’hospitalització i reduir el dolor en el pacient.

- Què els hi expliques?

-Per tal que tinguin la màxima informació, faig una presentació on relato que és una pròtesi de genoll, quins són els passos que ha de seguir el dia abans de la intervenció, com serà la intervenció i què passarà els dies següents mentre estigui a l’hospital -en general 4 o 5 dies-. També els explico que tornaran a la setmana per treure-li les grapes i que al mes i mig de la intervenció tindran la visita per part del cirurgià.

La via clínica de pròtesi de genoll ja fa uns anys que s’està portant a terme a l’hospital, però des de febrer d’enguany s’ha afegit la preparació dels pacients en grup per poder optimitzar la preparació i posterior recuperació del pacients. A més és un pas previ al fast track, que reduirà l’estada mitja dels pacients de 4-5 dies a 2-3 dies d’ingrés. Aquest projecte preveu estendre les sessions informatives a d’altres intervencions com la pròtesi de maluc.

- I altres consells?

- Sí, sobretot pel que fa a la dieta, ja que és aconsellable ingerir aliments rics en ferro i vitamina C. De fet, és aconsellable fer una dieta rica en ferro, des d’uns dies abans de la intervenció fins dos mesos després.

D’altra banda, per part de l’Hospital Dos de Maig, també hi ha la previsió d’iniciar un fast track per a les mateixes intervencions de cara al 2018.

- D’altra banda es donen consells per al dia a dia

ELS CLIENTS 27

Els reptes de la diversitat religiosa en l’àmbit de la salut Guia per al respecte als centres sanitaris

TEXT: ANNA MASALLÉ. Tècnica de la Direcció General d’Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya IMATGES: Pàg. 24: Kalki - https://en.wikipedia.org/wiki/File:Religion_collage_updated.jpgThe collage is made up from these images:by L. F. García (cc-by-sa)by Nicor (cc-by-sa)by Tevaprapas Makklay (PD)T. Schoch (cc-by-sa)by Laughlin Elkind (cc-by)by Mycelium101 (cc-by-sa)by Steve Evans (cc-by)by Taz (cc-by-sa), CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/ index.php?curid=38199936. Resta: Direcció General d’Afers Religiosos

LA FIRMA 28

La Direcció General d’Afers Religiosos ha coordinat l’edició actual de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres sanitaris, un recurs que ofereix pautes de gestió i d’actuació que ajuden a garantir l’exercici dels drets de llibertat religiosa en l’àmbit sanitari.

La fotografia actual d’una societat religiosament diversa Actualment a Catalunya hi trobem 8.066 centres de culte, corresponents a 13 confessions religioses diferents. Més d’un 83% d’aquests centres de culte estan vinculats a l’Església Catòlica. No obstant això, trobem 1.365 centres de culte vinculats a altres confessions religioses, com el protestantisme, l’islam, els Testimonis cristians de Jehovà, el budis-

me, les esglésies ortodoxes, l’Església Adventista del Setè Dia, l’hinduisme, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, el sikhisme, la fe bahá’í, el taoisme i el judaisme.

Una realitat històrica que no només s’explica per la immigració Quan parlem de la diversitat religiosa de Catalunya tendim a pensar que es tracta d’una realitat que és

LA FIRMA 29

relativament nova per a nosaltres i que és fruit dels fluxos migratoris que s’han produït al nostre país durant els darrers decennis.

En fer-ho ens equivoquem doblement. En primer lloc, perquè la diversitat religiosa de Catalunya és una realitat històrica malgrat que les tradicions religioses diferents de la catòlica hagin estat estigmatitzades i invisibilitzades durant molts anys. En segon lloc, perquè l’existència de tradicions religioses diferents a l’Església Catòlica no es deu només a l’arribada de persones d’altres països. Cal tenir en compte que moltes persones nascudes a Ca-

talunya són budistes, protestants, bahá’ís, adventistes i testimonis de Jehovà, entre d’altres.

A Catalunya, la diversitat religiosa, que s’havia esborrat del mapa espanyol amb l’expulsió de jueus i musulmans l’any 1492, torna a fer-s’hi present ja a mitjans del segle XIX, quan les primeres comunitats protestants hi obren els primers centres de culte. Des d’aleshores i fins als nostres dies, comunitats jueves, ortodoxes, adventistes, de testimonis de Jehovà, bahá’ís, islàmiques, mormones, budistes, hinduistes, taoistes i sikhs s’han anat orga-

LA FIRMA 30

nitzant i establint a Catalunya, i la seva presència no sempre ha anat lligada als fluxos migratoris.

En ocasions grups de persones nascudes a Catalunya s’han convertit a una religió diferent a la catòlica i s’han organitzat en comunitats.

Per tant, pensar tota la diversitat en termes d’immigració és un error que ens pot conduir a més d’un equívoc. Hi ha molts immigrants que són cristians catòlics, agnòstics o ateus i hi ha molts catalans i catalanes que tenen unes altres creences religioses.

No obstant, podem afirmar que

de resultes de les onades migratòries que ha viscut Catalunya durant les últimes dècades la diversitat religiosa ha incrementat de manera notable i s’ha fet visible als ulls de la població general.

La Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres sanitaris L’augment que ha experimentat la diversitat religiosa durant les últimes dècades suposa un repte i ens insta a trobar un marc de convivència que posi en valor i garanteixi l’exercici real dels drets de llibertat religiosa. En l’àmbit sanitari això es tradueix en la necessitat de tenir en consideració la dimensió espiritual i religiosa de les persones que hi són ateses.

La Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres sanitaris de Catalunya, consultable en línia a la web de la Direcció General d’Afers Religiosos (http:// www.gencat.cat/afersreligiosos) ofereix pautes d’actuació per garantir l’exercici del dret de llibertat religiosa en l’àmbit sanitari. Aquesta guia és una actualització d’una guia editada l’any 2005, que estava destinada específicament als centres hospitalaris. La present versió està dirigida a tots els centres sanitaris i els professionals que hi treballen, i presenta algunes novetats en el seu contingut.

ris de Catalunya, i ha estat revisada pel Comitè de Bioètica de Catalunya i pel Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa.

L’actualització de la guia és fruit de la col·laboració entre el Departament de Salut i el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, ha comptat amb la col·laboració dels Serveis d’Ètica Assistencial dels diversos centres hospitala-

La guia s’estructura en quatre apartats que presenten respectivament el marc legal, els principis que han de guiar l’actuació del personal sanitari, un recull de recomanacions concretes i un seguit de bones pràctiques que ja s’estan duent a terme a dia

LA FIRMA 31

d’avui. Alhora, conté cinc annexos que mostren les principals referències legals a tenir en compte, unes fitxes explicatives sobre cadascuna de les tradicions religioses presents a Catalunya, informació sobre el calendari de festivitats religioses i un seguit de recursos de consulta per ampliar informació sobre els diversos temes que recull la guia.

Taller divulgatiu del continguts de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres sanitaris Per a la difusió d’aquesta guia, la Direcció General d’Afers Religiosos ofereix la realització d’uns tallers centrats en els continguts de la guia. Cada sessió té una durada d’entre una i dues hores, requereix 2025 participants i està impartida per personal tècnic expert de la Direcció General d’Afers Religiosos.

Els destinataris són personal sanitari, personal directiu i de gestió de l’àmbit sanitari, tant públic com concertat, de tota Catalunya. Es pot sol·licitar la realització d’una o més sessions a través de l’adreça electrònica dgar.governacio@gencat.cat

Es tracta, doncs, d’un recurs que pretén ajudar els professionals a actuar bé i respectant els drets de llibertat religiosa amb l’objectiu final de contribuir a construir un marc de convivència i una societat on predomini la cohesió i la bona entesa.

LA FIRMA 32

Jordi Buenaventura Portalliteres a l’Hospital Dos de Maig

“

El dibuix em transporta a un món únic, em relaxa, desconnecto i em fa feliç TEXT: SANDRA ROPERO FOTOS: ROGER MOLTÓ

“

Jordi Buenaventura treballa a l’Hospital Dos de Maig com a tècnic de trasllats assistencials (portalliteres) des del gener de 2014, encara que durant uns mesos va exercir la seva feina a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. Amant de la fotografia i el dibuix avui parlem amb ell per conèixer de prop com va sorgir la passió per aquestes aficions i què li aporta personalment.

FORA D’HORES 33

- Una de les teves grans aficions és la fotografia, quan vas descobrir que t’agradava tant?

- La fotografia m’agrada des de l’any 2003 perquè quan vaig començar a fer viatges vaig veure que m’agradava molt fer fotos. M’aporta entrar en un altre món, m’agrada captar tota mena de moments i situacions en general. Encara que com et deixa m’agrada des de fa molts anys, no vaig començar els estudis de fotografia fins el gener de 2010 quan vaig viure un any a Nova York. Tot va venir perquè a la feina on estava va haver-hi reestructuracions i jo em vaig acollir a aquesta possibilitat, així que després de 12 anys en un grup editorial vaig aprofitar els anys d’atur i vaig marxar a estudiar. Feia molts anys que volia fer una escapada així, millorar l’anglès, conèixer gent, viure experiències i vaig aprofitar aquell moment. Realment va ser un punt d’inflexió a la meva vida.

Allà vaig aprendre la part tècnica de la fotografia que és la meva passió juntament amb el dibuix.

- Quan vas descobrir que també tenies facilitat pel dibuix?

- Tot va venir perquè a l’agost de 2013 abans d’entrar a treballar al CSI, vaig treballar uns mesos com a conserge, encara que no sigui la paraula adequada per resumir totes les tasques que duia a terme. Era una feina totalment diferent a les que havia fet fins el moment, ja que era molt estàtica. Estava de control en una finca a la zona alta de Barcelona, una feina que no em suscitava gaire interès. Estava a la garita al torn de nit. Era la primera vegada que treballava amb un horari nocturn i a sobre al mes d’agost,

FORA D’HORES 34

que no hi havia ningú... passaven les hores molt lentes, res a veure amb l’Hospital que sigui el torn que sigui sempre hi ha activitat. Escoltava música, veia pel·lícules, qualsevol cosa per no adormir-me.

Però un dia, ho recordo perfectament, va ser el quatre d’agost, mirant fotos que tenia al mòbil de Nova York vaig fer el meu primer dibuix en una targeta de consergeria, de la mida d’un paquet de tabac, només per passar l’estona. Crec que van ser unes set fotografies, dibuixades amb bolígraf negre. El primer va ser de Times Square, el vaig penjar al Facebook i amics meus, alumnes i professors van respondre molt positivament. Em deien que no els havia comentat que havia estudiat dibuix i jo els deia que no, que feia pocs dies que havia començat i em van felicitar, encoratjant-me per continuar.

- Quin tipus de dibuix t’agrada practicar?

-He fet de molts tipus. Aquest últim any és quan més he decidit ficar-me, encara que ja sabia que m’agradava han estat els últims mesos quan més m’he inspirat i m’he posat a dibuixar de tot: dibuixos animats per la meva neboda, dibuixos de personatges de Star Wars, que m’encanta; paisatges de Barcelona... dibuixo amb retolador, amb bolígraf, llapis, però encara no he començat amb la pintura.

M’agradaria anar provant nous estils i no descarto apuntar-me a algun curs per millorar tècniques, sobretot cares i mans... no és lo mateix dibuixar un taxi a Times Square que una persona. La fotografia m’agrada, però el dibuix em transporta a un món únic, em relaxa, desconnecto i em fa feliç.

- Comparteixes la teva passió en algun club o amb companys?

- A dia d’avui no comparteixo aquesta passió. Fa un parell d’anys tenia una web de fotografia que vaig tancar per millorar coses, i potser no l’hauria d’haver tancat... però la veritat és que sí que m’agradaria obrir de nou aquesta web i penjar les meves fotos i a la vegada parlar també del dibuix i poder penjar dibuixos.

M’agradaria moure’m més. Sí que surto a fer fotografies amb un company del CSI, el Roger Moltó que treballa a Comunicació, que és un gran fotògraf i millor persona... a veure si podem fer algunes coses que tinc en ment, però encara necessiten madurar. Però quan tens una feina, encara que sigui amb el torn de matí, i família a la que ajudes quan acabes a l’HDM, no queda tant temps lliure per dedicar a les teves aficions com voldries, però espero poder tenir més temps en un futur, organitzar-me millor.

- També sabem que t’agrada molt viatjar... trobes la inspiració en els teus viatges per desenvolupar la teva vena artística?

M’agrada molt viatjar, encara que feia cinc anys que no m’anava fora de la ciutat. El darrer viatge va ser al 2012 a Londres, però fa unes mesos, el març de 2017, vaig anar a Florència. M’encanta conèixer noves ciutats i sempre m’emporto la càmera i intento captar cada situació del que pot oferir la ciutat que visito. Tant a nivell fotografia com dibuix. A Florència vaig estar dibuixant els seus racons. De fet ara a l’estiu marxo dues setmanes a Itàlia de nou, per visitar Florència, Torí i Roma, i m’emporto el bloc i els retoladors per continuar.

- Quina és al ciutat que més t’ha inspirat? A quina tornaries i per quin motiu?

- Realment la ciutat que més em va inspirar va ser Nova York, ja que vaig estar estudiant cinc cursos en dues acadèmies diferents. A Nova York sempre em venen ganes de tornar. Ara ja he passat aquest ‘mono’ que vaig tenir quan vaig tornar-me a instal·lar aquí, perquè ja ha fet sis anys; encara que es troba a faltar... és una ciutat que va marcar la meva vida, vaig passar allà mesos, vaig estudiar i puc dir que vaig viure la ciutat. Tornaria a moltes ciutats com a turista però allà sí que necessito tornar amb més temps, no m’importaria tornar-me a instal·lar allà, aquesta vegada ja no com estudiant... tampoc és una cosa que tingui decidida, és un desig que sempre forma part de mi.

- Què seria el primer que faries al tornar?

- El primer que faré quan arribi serà caminar per Central Park. En aquell racó del món vaig passar moltes hores fent pràctiques, captant moments, fotografiant companys i amigues durant hores.

Ara mateix tinc un somriure a la cara només de recordar el meu any allà, no s’oblida un any de la teva vida a Nova York. L’enyoro molt, podria haver tornat però he anat passant els dies, setmanes, mesos i el anys no perquè no estigui preparat per tornar, però perquè jo no puc anar de viatge 10 dies, quan torni vull estar un mes sencer com a mínim i acompanyat per persones molt importants amb les que faríem moltes coses. O millor tres mesos! Serà difícil però la vida és llarga i algun dia pot passar!

FORA D’HORES 35

- Es podria dir que ets un home renaixentista, et dediques a més d’un art: fotografia, dibuix... Tens algun altre talent artístic?

- No sé si home renaixentista, però tothom diu que sóc molt sensible, que transmeto la meva sensibilitat artística gràcies a aquestes aficions. Així que si ser un artista significa transmetre una part de tu, podria ser que ho sigui! Potser les meves pèrdues personals i experiències vitals es reflecteixen en les meves obres i em permeten expressar-me. Altre talent artístic no tinc, però m’encanta cuinar i per molts és un art. Gaudeixo molt als fogons. Tot el que sé m’ho va ensenyar el meu pare i els dos últims anys estic cuinant molt més, ho he agafat amb ganes. Aprofito i abans de cuinar ho preparo tot, ho fotografio... tot està lligat, em diuen que sóc un petit artista.

- Et queda alguna afició que encara no hagis començat? Alguna cosa que diguis: quan sigui gran li dedicaré temps?

- De moment encara no ho sé... qui sap?

Si amb 40 anys vaig descobrir realment el dibuix, i cada cop que dibuixo tinc més ganes de fer més i de millorar, qui diu que no trobaré altra motivació més endavant? Créixer com a artista, és un nou pas personal. No he fet cap feina relacionada amb això, no em puc exigir... és un plaer que faig perquè em fa feliç. Potser d’aquí a un temps descobriré una cosa nova que em motivi. No m’importaria ja que estic en una etapa de la meva vida molt inspiradora i vull fer moltes coses, potser massa de cop, haig d’aprendre a dosificar. Però una nova afició sempre sumarà més experiències i alegries, això segur!

FORA D’HORES 36

www.csi.cat