__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Informe estat de la joventut

2013

1


2


Índex 1

Presentació: un lustre en crisi

2

El marc de la política municipal de joventut: el Pla Jove

3

Joves a l’estranger: un exili generacional

4

Els espais de les entitats: locals i equipaments juvenils

5

El transport públic, més inaccessible

6

La cohesió social: tot el model de ciutat en joc

7

L’educació, camp de batalla per la democràcia

8

El punt de vista des del territori: la realitat als districtes

9

Bibliografia i fonts

3


1 Presentaci贸: un lustre en crisi

4


El 2013 ha estat el cinquè any consecutiu d’una crisi que ha tingut i està tenint efectes profunds en les condicions de vida de tota la població. A dia d’avui, a la ciutat de Barcelona hi viuen 41.000 persones aturades menors de 30 anys i la taxa d’atur juvenil (16 a 25 anys) és del 42%. Aquestes elevades xifres d’atur es van quasi duplicar en relació a les registrades durant el quinquenni 2003-2007, demostrant que la recessió econòmica ha suposat un gran impacte negatiu en la població jove de la ciutat. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el 18 de gener de 2013 el Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil que consta d’un seguit de mesures per a estimular el foment de l’ocupació i la formació. Al març del mateix any es va aprovar el Pla d’Adolescència i Joventut 2013-2016 amb la participació activa del Consell de la Joventut de Barcelona durant el seu procés d’elaboració. Aquests dos plans tenen la intenció d’abordar les problemàtiques estructurals que pateix el jovent de la ciutat, que s’han vist agreujades amb l’esclat de la crisi i que semblen no tenir fre. Caldrà veure si obtenen resultats a mitjà termini. L’emancipació dels i les joves és un procés cada cop més difícil i no només per les elevades taxes d’atur derivades de la destrucció d’ocupació (des de l’inici de la crisi s’han destruït 51.300 llocs de treball ocupats per joves només a Barcelona) sinó per l’augment de la precarietat que provoca més inestabilitat i vulnerabilitat a les persones joves: a la ciutat el 89,5% de les contractacions fetes durant l’any 2012 a menors de 30 anys van ser de caràcter temporal. A més, les desigualtats de gènere juguen un paper important: les dones tenen menys probabilitats que els homes de treballar i més probabilitats de tenir un salari inferior. Davant aquesta situació, són cada cop més les persones joves que decideixen allargar la seva formació per la manca d’oportunitats laborals que ofereix el mercat de treball. Tot i que segons dades recents s’ha incrementat en 10 punts el percentatge d’alumnat de 20 anys o més matriculat a cicles forma5


tius de grau mitjà des del curs 2008-09, el cert és que el 22,5% de les persones joves inactives o aturades manifesten no estudiar perquè no es poden permetre pagar els estudis. Aquestes xifres s’adiuen amb el fet que a Catalunya, el preu dels estudis universitaris s’ha encarit entre un 69% i un 291% en els darrers 6 cursos, i a la Formació Professional s’ha establert una nova taxa de matriculació de 360€. Una altra xifra a destacar quan parlem de la dificultat d’emancipar-se és la taxa d’emancipació residencial, la qual ha descendit a nivells de fa 10 anys: a Catalunya, 3 de cada 4 joves menors de 30 anys viuen amb la família, i cada cop són més els casos de persones joves que retornen a la llar d’origen. Justament, des del CJB vam implicar-nos en La Casa de les Idees –procés participatiu impulsat per l’Ajuntament que volia trobar solucions als principals problemes de l’habitatge– proposant una Renda Garantida d’Emancipació, consistent a un ajut d’últim recurs destinat a proporcionar una protecció addicional als i les joves en situació d’atur sobrevingut i sense recursos propis ni prestacions per tal de garantir la continuïtat dels processos ja iniciats d’emancipació residencial. Aquesta proposta no va prosperar, i tampoc ho va fer cap altra que anés en la línia de facilitar l’emancipació residencial a les persones joves, col·lectiu que sol quedar exclòs dels criteris per accedir a habitatges de lloguer a preus protegits. Davant aquesta situació, no és d’estranyar que la pobresa hagi impactat fortament en el col·lectiu juvenil: gairebé el 19% de les persones empobrides de Catalunya són joves. Una xifra preocupant que es relaciona també amb el creixent augment de les desigualtats. En el cas de la ciutat de Barcelona, a principis del 2013 es publicava un mapa que il·lustrava la creixent desigualtat entre els barris de la ciutat, exposant xifres tant reveladores com que una família del barri de Pedralbes, al districte de Les Corts, disposa d’una renda que és de mitjana set vegades superior a la d’una de Nou Barris.

6


A partir d’aquesta breu exposició que intenta descriure la situació en la que es troben les persones joves de la ciutat de Barcelona, no ens ha de sorprendre que cada cop siguin més les que decideixen marxar a l’estranger a la recerca d’oportunitats laborals i vitals dignes. Així s’explica el fet que el nombre de barcelonins i barcelonines residents a l’estranger ha crescut un 50% des del 2009. Es tracta d’una emigració forçada, d’un veritable exili generacional que de manera lenta però constant, emprenen centenars de joves que busquen a altres indrets el que no troben a la seva ciutat: les condicions per poder iniciar un projecte de vida autònom. En definitiva, des del CJB pensem que és urgent i imprescindible que les administracions públiques abordin d’una vegada per totes una problemàtica estructural com l’atur juvenil -de la qual se’n deriven d’altres com l’exili juvenil, la dificultat de l’emancipació residencial, la precarietat laboral o el risc d’exclusió social-, que en època de bonança va afavorir el creixement econòmic en tant que la mà d’obra juvenil era barata, però que un cop s’ha esfondrat aquest sistema basat en el totxo les expulsa i margina del mercat laboral, alhora que les criminalitza anomenant-les ni-ni. Aquestes persones joves que es van incorporar al mercat laboral en edats primerenques pel cost d’oportunitat que els suposava estudiar, així com aquelles altament formades que emprenen el camí de l’exili a la recerca de poder desenvolupar un projecte de vida propi, signifiquen una pèrdua de capital humà i de teixit productiu que impossibilitarà durant molt temps la construcció d’un nou model de país basat en la democràcia avançada i en la generació d’una economia d’alt valor afegit que situï el benestar de les persones, la sostenibilitat ambiental i el benestar social com a motors del sistema.

7


2 El marc de la polĂ­tica municipal de joventut: el pla jove

8


Davant la situació anteriorment descrita, i sense tenir encara el Pla Jove enllestit, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar en un ple monogràfic celebrat el 18 de gener de 2013 posar en marxa un Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil “amb mesures concretes d’actuació en els àmbits formatius, ocupacionals, de contractació i suport als i les joves, amb l’objectiu de millorar les oportunitats i la situació laboral dels i les joves de Barcelona”. Aquest Pla consta de tres blocs: un primer per adoptar mesures d’estímul al foment de l’ocupació i l’emprenedoria; un segon bloc destinat a establir mesures d’estímul i suport a la formació; i finalment, un últim bloc que recull una sèrie de mesures de seguiment per tal d’avaluar l’acompliment del Pla, com ara la constitució d’una Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment amb participació del CJB. Precisament, les entitats juvenils havíem reclamat ja l’any 2012 la necessitat d’impulsar un paquet de mesures específiques i urgents que abordessin les problemàtiques associades a l’emancipació juvenil, i molt especialment les taxes d’atur desorbitat existent. Dies abans de l’aprovació del Pla de Xoc, es va convocar un acte públic amb el títol #Joves2013: Prioritats de les polítiques de joventut a Barcelona, en el qual es va presentar a mitjans, entitats i representants dels grups polítics municipals una sèrie de consideracions i propostes encaminades a complementar aquest document, així com fer possible el seu encaix amb el procés d’elaboració del nou Pla Jove. Algunes de les demandes concretes que es recollien passaven per augmentar els recursos per a polítiques d’ocupació i serveis com Barcelona Activa; assegurar que els ajuts econòmics a empreses per a la contractació de persones joves que provinguin de cursos de formació de Barcelona Activa siguin per a contractes que garanteixin unes mínimes garanties laborals, així com també en les pràctiques becades a l’Ajuntament de Barcelona o a empreses vinculades; la creació de Beques-Barcelona; procurar que en la priorització d’entitats que generin ocupació juvenil per a l’obtenció de subvencions no impliqui penalitzar aquelles organitzacions que no poden plantejar-se cap tipus de nova contractació; o especificar per quins procediments i sota quines con9


dicions s’atorgarien els ajuts del programa de crèdits per a la formació i l’emprenedoria. El mes de març finalitzava el llarg procés d’elaboració del nou Pla Director de les Polítiques d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, el Pla Jove 2013-2016, que a més d’incorporar aquestes mesures per combatre l’atur juvenil ampliava fins a set els eixos de la intervenció municipal en l’àmbit de joventut. En el document de valoració publicat poc després, el CJB valoràvem positivament que finalment la ciutat tornés a disposar d’un Pla Jove vigent i renovat, i que havia comptat amb la participació de les entitats juvenils en la seva confecció, però alertàvem que el procés havia mostrat deficiències pel que fa a la realització d’una diagnosi prèvia i per una participació de joves individuals de molt baixa intensitat. Per al consell el nou document marc presentava un redactat excessivament generalista, que garantia un ampli consens polític però que tanmateix en moltes ocasions es quedaven en la superfície de les problemàtiques de la situació juvenil de la ciutat. Malgrat contenir algunes innovacions interessants pel que fa al seu procés de seguiment i actualització, es lamentava que moltes de les 249 propostes de les associacions juvenils per a la ciutat que volem havien quedat fora de les accions incorporades per al 2013, i s’apuntava el fet que sense una ferma voluntat política i una vertadera vocació de transversalitat per part de la Regidoria i de tot el conjunt de l’organigrama municipal, els seus resultats es veurien per força molt limitats. Per al CJB era de vital importància que aquest Pla Jove fos un punt d’inflexió que: 1) rellancés l’impuls de les polítiques de joventut amb una voluntat transformadora, ratificant el compromís amb el jovent a l’atur i mobilitzés recursos per tal de garantir polítiques actives d’ocupació i programes de formació ocupacional; 2) es vinculés a un compromís d’aplicació i revisió del Pla d’Equipaments Juvenils 2008-2015, sense fer marxa enrere en l’horitzó definit per aquest; 3) assumís mesures agosarades per fer front a la problemàtica de l’emancipació juvenil amb el desplegament d’un Ser10


vei d’Habitatge Juvenil específic i la represa de la desapareguda Renda Bàsica d’Emancipació amb fons municipals; i 4) reforcés el suport que l’Ajuntament dóna a les entitats juvenils de la ciutat en uns moments en què aquestes veuen perillar els seus projectes. Amb el document aprovat a la mà, moltes d’aquestes qüestions quedaven bandejades o presentaven dubtes sobre la possibilitat de dur-se a terme. Després d’un any de la posada en funcionament d’ambdós plans, el CJB fem una valoració poc entusiasta dels resultats obtinguts i ens ratifiquem en les nostres demandes inicials. És cert que Barcelona Activa ha ampliat el número de programes destinats a joves -sobretot els encaminats a l’emprenedoria- i que la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil prova d’estimular l’ocupació juvenil amb programes de cerca de feina, però tot plegat queda lluny d’objectius ambiciosos determinats pel propi Pla Jove. No hi ha hagut canvis substancials en la situació laboral de la joventut barcelonina, ni s’ha registrat una tendència cap a la millora en el tipus de contractacions. La formació ocupacional s’ha mantingut en bona mesura, però no ha pogut evitar la cronificació de moltes situacions d’atur i el degoteig constant de joves que han marxat a l’estranger. La solució és estructural i passa per una aposta decidida per l’ocupació de qualitat que supera les possibilitats d’actuació de la Regidoria d’Adolescència i Joventut i que hauria de comprometre tots els agents públics i privats del món laboral. A nivell d’habitatge tampoc no s’ha avançat, més aviat al contrari: la taxa d’emancipació continua decaient i moltes persones joves han hagut de tornar amb la seva família, fet que suposa un retrocés personal, però que sobretot implica un fracàs social i col·lectiu. El Servei d’Habitatge Jove, que reclamàvem que tingués imatge i autonomia pròpies, continua sent una simple etiqueta a dins de les Oficines d’Habitatge municipals, resultant invisible a la pràctica. Els criteris de priorització social pel que fa a l’habitatge protegit suposen una doble discriminació per a la gran majoria de joves, que o bé no tenen persones a càrrec i abans de demanar aquests 11


ajuts se’n tornen a ca’ls pares, o bé no compleixen amb els mínims requisits econòmics perquè no cobren prou o no tenen un contracte legal. En qualsevol dels casos, la qüestió és clara: abans el problema era el preu dels immobles, tant de lloguer com de compra, i ara que aquest s’ha moderat el problema és que l’atur juvenil pesa com una llosa sobre les possibilitats d’emancipar-se. El perjudici, emperò, és sempre el mateix per a la joventut.

12


3 Joves a l’estranger: un exili generacional

13


Una de les conseqüències més preocupants de l’acarnissament de la crisi amb les persones joves és que moltes opten per emigrar a la recerca d’opcions laborals i vitals dignes que no troben aquí: des del 2009, el nombre de joves residents a l’estranger ha crescut un 50% a Barcelona. Aquestes xifres són prou alarmants i demostren que existeix un exili generacional que ja afecta milers de joves de la ciutat. Juntament amb la taxa d’atur i l’elevada proporció de llocs de treball destruïts que eren ocupats per persones joves, cal destacar altres xifres que descriuen una situació insostenible per al nostre col·lectiu, les quals es troben cada cop més exposades a la pobresa i al risc d’exclusió social: a Catalunya, els subsidis i prestacions només cobreixen l’11,1% de joves que estan a l’atur, mentre que la taxa d’atur de llarga durada (indicador que quantifica el percentatge de població activa que està desocupada i busca feina des de fa un any o més) va arribar al seu màxim històric durant el 3r trimestre de 2013, amb un 16,1%. Tot i que l’atur juvenil sempre ha estat més elevat que la mitjana entre adults durant les últimes dècades, atès que ha jugat un paper estructural en el model de desenvolupament econòmic, aquesta tendència s’ha agreujat amb l’esclat de la crisi i les polítiques d’austeritat aplicades. Diverses veus han alertat que a mig i llarg termini aquests nivells insostenibles d’atur juvenil poden tenir conseqüències nefastes tant per a aquesta generació de joves que ho pateixen com per a la societat i el teixit productiu del país. Segons investigacions recents, els llargs períodes de desocupació que pateixen cada cop més joves poden tenir efectes negatius en el futur, redundant en menys ingressos, menys validesa de les habilitats, menys ocupabilitat, menys satisfacció laboral i pitjor estat de salut. Però l’atur juvenil no només afecta el desenvolupament personal i empitjora les oportunitats vitals, sinó que també impedeix que la gent jove contribueixi al desenvolupament de la seva comunitat local, en la societat en general o en la millora del teixit productiu del país. Aquestes persones joves, la gran majoria formades amb diners públics, s’emporten a l’estranger un potencial 14


preciós que almenys a curt termini no revertirà en la seva societat d’origen, trencant una lògica bàsica per a la promoció social, com és la d’oferir recompenses i mecanismes d’inserció que es corresponguin amb l’esforç de preparació realitzat. Per aquests motius, el CJB vam considerar oportú situar aquesta problemàtica al centre de l’opinió pública, amb el llançament de la campanya Tornem a Barcelona pel retorn del jovent barceloní a l’exili (tornemabarcelona.cat). Aquesta campanya té per objectiu, d’una banda, posar cara a aquest èxode silenciós però constant que han emprès milers de joves, i de l’altra reclamar un seguit de polítiques públiques per afrontar aquest fenomen i garantir la seva reversibilitat. Una d’aquestes propostes passa per la implantació d’un programa de Garantia Juvenil, promoguda per la Comissió Europea, que garanteixi la possibilitat de trobar feina o de continuar estudiant per a les persones que finalitzin la seva formació en el camp de l’ensenyament superior. No cal dir que aquesta opció no pot convertir-se en un subterfugi per a la generalització de minijobs o de llocs de feina precaris encoberts en forma de noves beques o convenis de pràctiques. La joventut ja n’hem conegut prou. De fet, moltes d’aquestes qüestions seran de difícil solució sense una rectificació i gir de 180 graus en la política econòmica de l’Estat, derogant una Reforma Laboral que ha demostrat que en comptes de generar ocupació la destrueix, alhora que vulnerabilitza i precaritza encara més els col·lectius més desafavorits com és la gent jove, en crear noves formes contractuals més precàries. En segon lloc, també cal assegurar una bona política de beques dins el món educatiu en tant que són el principal mecanisme per a garantir l’accés a l’educació en igualtat de condicions. El mes de juliol el Parlament de Catalunya va celebrar un Ple monogràfic sobre joventut, en el qual va instar al Govern a “Iniciar immediatament un conjunt de mesures per a aturar l’exili econòmic a què ja s’han vist forçats més de cinquanta mil joves catalans, a més de facilitar-ne el retorn. Aquestes mesures han de facilitar que els joves puguin desenvolupar llur vida d’una 15


manera digna a Catalunya sense que s’hagin de veure abocats a dur a terme les seves activitats lluny del país”. El CJB donem suport a aquesta petició i considerem que també cal emprendre altres mesures, moltes de les quals es troben en l’Acord Marc per a l’Ocupació Juvenil elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya amb la participació de les entitats membres. En aquest document es fan propostes per tal de millorar l’ocupabilitat de les persones joves, promoure la millora de les condicions laborals i el suport a l’aparició de projectes d’emprenedoria jove com a espais d’innovació productiva i salarial, i avançar cap a un model productiu basat en la innovació. Per lluitar contra l’èxode juvenil, es demana impulsar una veritable política de migracions, i no només d’immigració, tenint el compte els canvis en els fluxos migratoris que viu Catalunya actualment; dissenyar un pla de suport al retorn, gestionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, per assegurar la inserció laboral de les persones joves que han hagut d’emigrar a l’estranger per la manca de feina i d’expectatives laborals i promoure, amb el nom de «Beca queda’t a Catalunya», un programa extraordinari per a la contractació durant sis mesos de joves que hagin finalitzat estudis de grau o màster universitari o de cicle formatiu de grau superior i compleixin certs requisits. Finalment, som conscients que l’Administració local té poca capacitat per fer un canvi estructural de la situació, però tanmateix pensem que cal que activi tots els mecanismes que té a l’abast per millorar la situació en la que viuen moltes joves barcelonines, impulsant un programa d’Operació Tornada consistent en un conjunt de polítiques de retorn per tal d’assegurar un futur digne a Barcelona: promoure els programes de formació ocupacional, complementar l’oferta de beques del Departament d’Ensenyament, crear borses de treball de proximitat als barris i districtes, fomentar l’emprenedoria social i el cooperativisme com a fórmules d’auto-ocupació basades en valors que fomenten un canvi de model en les relacions econòmiques (de la competència a la cooperació), i un llarg etcètera de possibles vies d’actuació. A més, proposem realitzar un seguiment estadístic i sociològic de l’exili juvenil, incorporant-­lo per defecte a l’anàlisi sobre l’estat de la joventut de la ciutat, 16


i mantenir el vincle amb les persones emigrades a partir d’un programa específic que vinculi les ofertes laborals existents a les borses de treball amb els perfils de persones a l’exterior que vulguin tornar a Barcelona. Alhora, és essencial que l’Ajuntament prediqui amb el propi exemple i esdevingui una institució exemplar pel que fa a la contractació laboral de persones joves, rebutjant la subcontractació en forma de beques de formació o contractes de pràctiques, i garantint un percentatge específic per a joves sobre el total de places d’oferta pública.

17


4 Els espais de les entitats: locals i equipaments juvenils

18


Per abordar la temàtica sobre l’estat dels espais juvenils a la ciutat de Barcelona es poden diferenciar tres grans eixos: en primer lloc, la situació dels locals de les entitats juvenils de la ciutat; en segon lloc, la situació dels equipaments juvenils; i finalment, tenint en compte que es tracta d’un debat molt intens en els darrers anys, el model de gestió d’aquests equipaments.

1 Locals de les entitats juvenils Arran de les constants reivindicacions en aquesta matèria de diverses federacions de l’associacionisme educatiu de la ciutat (que representen vora 140 entitats de base), el CJB hem elaborat una diagnosi a partir d’una enquesta realitzada a 65 agrupaments escoltes i esplais de Barcelona, gràcies a la qual podem concloure que si bé es cert que hi ha molt poques entitats que es trobin totalment desemparades de local, entre el 35 i el 40% d’aquestes es considera poc satisfeta o insatisfeta amb el seu espai (que a vegades simplement consisteix en un petita habitació on poder fer alguna reunió i guardar un mica de material). La gran majoria de les entitats descontentes amb el local argumenten que els manca espai per poder realitzar l’activitat i per poder desar el seu material, motius suficientment raonables com per poder afirmar que allà on es troben allotjades no els és permès desenvolupar la seva funció educadora amb normalitat i en plenitud. Així doncs, com ja hem manifestat en reiterades ocasions, una aposta clara per la reforma i adequació d’espais segregats en edificis i equipaments públics seria una bona solució a la demanda de les entitats juvenils de base. Tampoc no es pot obviar que el 40% dels agrupaments i esplais de la ciutat, que són associacions amb pressupostos molt ajustats (que en els últims anys sovint gestionen casos familiars delicats pel que fa al pagament de les quotes de participació dels infants) han d’assumir algun tipus de cost per fer ús dels seus espais, tot i que només el 14% estan en locals de lloguer, fet que reforça el discurs que cal resoldre aquesta situació tot alleugerint les càrregues econòmiques de les associacions amb la implantació de més es19


pais de propietat pública. Finalment, també és important remarcar que el 17% d’aquestes entitats, amb independència del grau de satisfacció amb el seu local, han manifestat que el seu espai es troba en males condicions (factors de risc, insalubritat, etc.), situació que es podria revertir amb una nova convocatòria de subvencions que tingués per finalitat la realització d’obres de petit i mitjà volum tal i com ja havia realitzat l’Ajuntament en alguna ocasió. Precisament, aquest any s’ha vist marcat pel desplegament del Pla Locals, una mesura de govern impulsada pel Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme que pretenia “posar a disposició de les entitats de Barcelona el major nombre d’espais possibles per facilitar la seva activitat” a partir d’una cerca prèvia de locals de propietat municipal disponibles. Aquest pla es coordina des d’una Taula de Valoració en què les associacions estan convidades a ser-hi presents a través d’una representació del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) i el Consell Municipal d’Entitats. En aquest espai s’avaluen les sol·licituds rebudes i s’acorda l’adjudicació de locals en règim de cessió temporal. Ara bé, el Pla Locals pateix d’una greu mancança: la majoria dels espais disponibles no respon a les necessitats del tipus d’associacions juvenils que majoritàriament tenen aquesta problemàtica, que són les entitats educatives, atès que sovint són locals idonis per a grans entitats o federacions que tinguin una activitat diària i poden trobar-se ubicats a qualsevol racó de la ciutat (i en canvi els caus i esplais són entitats de base molt territorialitzades). Per tant, i tenint en compte la diagnosi exposada anteriorment, valorem positivament la iniciativa de l’Administració per abordar la problemàtica sobre locals per a associacions de la ciutat, però considerem que cal trobar mecanismes específics per tractar els casos de les entitats juvenils de base.

2 Equipaments juvenils Pel que fa a la valoració de l’estat de les instal·lacions per a joves de la ciutat prenem com a referència la implementació del Pla d’Equipaments Juvenils 20


de Barcelona 2008-2015. A falta de dos anys per que s’acabi el seu termini d’aplicació inicial, podem afirmar que prop del 55% de les actuacions previstes no han estat realitzades. I el que es més greu, la majoria d’aquestes ja no tenen prevista la seva consecució. Com ja hem explicat en anteriors informes i comunicats públics, l’aposta política a favor d’una contenció extrema de la despesa pública i del pagament del deute han fet inviable la consecució d’un Pla elaborat en un context econòmic sensiblement diferent a l’actual, malgrat les reiterades crides del CJB a revisar els seus terminis de desenvolupament sense alterar l’horitzó final. Per altra banda, si aprofundim en l’anàlisi d’aquesta implementació des de la perspectiva dels tres models d’equipaments descrits i definits en el Pla, podem veure que el 75% del Punts d’Informació Juvenil i Antenes PIJ previstes han estat realitzades. Ara bé, aquesta distribució no és equitativa a tots els territoris i encara existeix un districte, Nou Barris, on la joventut no pot accedir a aquest servei prop de la seva zona de residència. Per la seva banda, només el 20% de Casals de Joves previstos al PEJB han estat realitzats (4 de 19), convertint-se així amb el model d’equipament menys desenvolupat. Aquest aspecte és força rellevant ja que es tracta d’un tipus d’equipament sociocultural de proximitat. Finalment, podem destacar que només el 30% de les actuacions previstes referents als Espais Joves han estat realitzades. Si es té en compte l’Espai Musical La Bàscula del districte de Sants-Montjuïc, la ciutat ja compta amb un total de cinc Espais Joves, tot i que no oblidem la lamentable pèrdua d’un dels històricament ja existents, el del districte de l’Eixample. Si ho analitzem des de la perspectiva de la tipologia d’accions previstes podem observar que el 90% de les actuacions de nova construcció no han estat realitzades, dada que està relacionada amb la realitat econòmica descrita anteriorment. Tanmateix, la meitat de les actuacions pendents no depenen d’aquest factor i no haurien d’haver implicat un excessiu sobrecost pressupostari. És evident, per tant, que també hi ha hagut un canvi en la prioritat po21


lítica que s’ha donat a l’acompliment del Pla d’Equipaments Juvenils. A finals d’any es va convocar una primera reunió del Grup de Treball sobre la revisió del PEJB, amb participació dels grups municipals i del CJB, que s’ha proposat redefinir en els propers mesos el full de ruta de l’Ajuntament en aquesta matèria. Les entitats juvenils hem reclamat que les línies vermelles són: mantenir les tipologies existents sense introduir-ne de noves sense el debat previ (com el “centre per a adolescents i famílies”), complir els requisits mínims en els equipaments juvenils d’obertura recent i no reobrir debats superats sobre els espais intergeneracionals que no han funcionat en experiències passades.

3 Gestió d’equipaments juvenils En darrer lloc, i per tancar aquest apartat de l’informe, ens volem fer ressò del debat existent entorn a la gestió d’equipaments públics de la ciutat, especialment els juvenils. D’entrada, cal deixar palès que el CJB aposta pel model de gestió ciutadana o cívica, consistent a cedir la gestió d’un equipament, servei o projecte a una entitat rellevant d’un territori o sector determinat. Aquesta modalitat, prevista per la Carta Municipal de Barcelona, recentment ha rebut una primera definició gràcies a un treball conjunt de la Plataforma de Gestió Ciutadana, de la qual el consell formem part, i el Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme. En aquest sentit, cal continuar avançant en la necessitat d’establir de forma consensuada un marc jurídic que la desenvolupi i en reguli el funcionament, actualment inexistent. D’altra banda, fixant-nos més específicament en els equipaments per a joves, és rellevant el fet que la majoria de les reivindicacions juvenils aparegudes als diferents territoris de la ciutat (als barris de Sarrià, Gràcia, Horta, el Clot o el Poblenou) s’han orientat a la consecució d’espais que es volen gestionats directament pels propis joves. No hi ha dubte que totes aquestes realitats responen a situacions, casuístiques i històries ben diferents. No són totes equiparables ni es poden posar en un mateix sac de forma automàtica. Tan22


mateix, sí que coincideixen en l’essencial: la necessitat de generar espais per a la participació i l’empoderament juvenil en col·laboració directa amb el teixit associatiu existent i la voluntat d’aquest de mobilitzar-se per aconseguir els seus objectius en gairebé tots els districtes de la ciutat. Aquestes demandes podrien venir donades per la manca d’instal·lacions de proximitat com els Casals de Joves, així com les dificultats descrites de moltes associacions per tenir un local propi. Així mateix, hem constatat les dificultats que molt sovint experimenten les entitats o coordinadores a l’hora de gestionar els models definits al Pla d’Equipaments, ja que en molts casos han de dedicar el gruix de les seves energies al manteniment dels serveis i programes municipals, en detriment del seu propi projecte associatiu. Per tot plegat, creiem necessari obrir un debat sobre una possible redefinició dels models d’equipaments juvenils actualment existents que permetin donar cabuda a les demandes expressades per molts col·lectius i associacions de joves arreu de la ciutat. El temps ha demostrat que els models de Casals de Joves i Espais Joves municipals sovint no són allò que demanen les entitats juvenils quan es refereixen a espais propis per a realitzar els seus projectes. És possible fer un pas endavant i incloure les demandes de moltes de les mobilitzacions a què s’ha fet referència, habilitant espais per a l’empoderament juvenil en clau associativa i autogestionària. Proposem treballar una nova estratègia de ciutat, que impliqui també els districtes, per tal de promoure les entitats i plataformes dels respectius territoris com a agents destacats de la dinamització sociocultural i cívica dels barris, prèvia negociació i acord amb l’Administració. És una possibilitat que podria conviure perfectament amb uns equipaments més especialitzats tal com els hem conegut fins ara, sota gestió tècnica professional, encarregats de la informació juvenil o de la programació d’una agenda cultural oberta, diversa i potent.

23


5 El transport públic, més inaccessible

24


1 El Bicing L’octubre del 2012 es feia pública la decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’aplicar a partir de l’1 de gener de 2013 un nou sistema tarifari per al servei del Bicing. A la pràctica suposava un augment del 116% en l’abonament anual, passant de 45,11 a 97,5€. Arran de l’anunci d’aquesta mesura, es va constituir la Plataforma Salvem el Bicing que aplegava persones usuàries i entitats que aposten per una mobilitat sostenible i unes tarifes accessibles. Moltes entitats, entre elles el CJB, la PTP, el BACC, la FAVB, CCOO i UGT van demanar la retirada de la pujada i fruit d’aquesta oposició i de mobilitzacions diverses (bicicletades) es va evitar que Barcelona esdevingués la ciutat europea amb el servei de bicicleta pública més car. Finalment, la tarifa del Bicing va augmentar només el 3% corresponent a l’IPC. Enguany, el Bicing també experimentarà un increment del preu en funció de l’IPC, tot i que hi ha la voluntat d’acordar un nou sistema per al càlcul de tarifa en el marc d’una comissió creada arran de les mobilitzacions de 2012. La proposta de nou model tarifari consisteix en l’establiment d’un preu per fer-se soci del servei i després cobrar a partir de diferents supòsits com el tipus de viatge (origen i destí), període de l’any (temporada alta o baixa), temps del trajecte o número total de viatges. El CJB mantenim el ferm convenciment que cal reivindicar la contribució de la bicicleta pública a millorar la qualitat de l’aire, evitant futures malalties respiratòries en una ciutat que sovint supera els límits permesos per la Unió Europea, així com a descongestionar la ciutat i a l’estalvi energètic. A més, recordem que el finançament del Bicing es va veure altament perjudicat amb la decisió de l’Ajuntament de convertir l’àrea verda en gratuïta per a molts cotxes, ja que el servei de bicicletes públiques s’havia finançat en gran part amb la recaptació de les àrees blava i verda d’aparcament. És necessari trobar altres vies de finançament per al servei que no passin per penalitzar l’ús de la bicicleta a Barcelona.

25


2 TMB D’altra banda, i també en matèria de mobilitat, cal destacar que els preus del transport públic no han parat d’incrementar-se en els últims anys per sobre de l’augment anual de l’IPC. Si bé és cert que s’han apujat en major mesura els bitllets que teòricament utilitzen persones usuàries més esporàdiques i turistes, l’augment que han patit la majoria de bitllets també ha tingut les seves conseqüències. Per exemple, ençà del 2012 el bitllet senzil s’ha incrementat 15 cèntims, la T-10 val 1,05€ més i la T-Jove ha pujat 5€. A més, l’esquema sobre ús i recurrència no és tan simplista: l’ATM considera que la T-10 és un bitllet d’ús turístic i ocasional, però les dades de vendes i validacions de l’any 2012 mostren que de tots els títols de transport que es van vendre (2.901.830), més de dos milions i mig d’aquests van ser T-10 (2.621.360). Tot i que el poder adquisitiu de la ciutadania catalana ha caigut un 23,4% de mitjana des del 2008, els preus del transport públic no han disminuït o s’han congelat com caldria esperar, sinó que han mantingut una trajectòria a l’alça del tot injustificada. Fa una dècada el CJB ens vam adherir a un manifest elaborat per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) en el qual es denunciava que “l’objectiu dels continus augments que hem patit els darrers anys no és altre que disminuir el finançament públic del transport via impostos i cobrir-lo amb l’augment de la contribució dels usuaris, que ha passat d’un 40% a un 47% en els dos darrers anys”. Els deu anys que ens separen d’aquestes paraules no han suposat cap canvi de tendència digne de menció. No hi ha dubte que amb un efecte acumulat cada cop major, aquest augment abusiu suposa limitar el caràcter social del transport públic, alhora que en dificulta l’accés universal.

26


6 La cohesi贸 social: el model de ciutat en joc

27


Segons dades proporcionades per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), entre 2008 i 2013 s’ha produït un creixement del 54,8% en el nombre de persones que pernocten al carrer, el 125%, en la població en assentaments i un augment del 23% en el nombre de persones que pernocten als equipaments i recursos de les entitats. Les estimacions indiquen una xifra de més de 2.900 persones sense llar a la ciutat, de les quals 870 dormien al carrer, 595 en assentaments i estructures temporals, i 1.468 en recursos residencials de la Xarxa. Cal destacar que en diversos països europeus s’ha incrementat de manera alarmant el nombre de persones joves sense llar, especialment en la franja del 18 als 24 anys. Aquesta tendència s’atribueix a l’augment de l’atur juvenil a tota la regió i cal tenir en compte que a l’Estat espanyol, essent un dels països de la Unió Europea amb una taxa d’atur juvenil més elevada, s’ha produït un augment del 20% en tres anys, fet del tot preocupant tenint en compte que aquest col·lectiu ha estat tradicionalment protegit del sensellarisme gràcies a les xarxes familiars. Cada cop hi ha més persones que recullen ferralla per tota la ciutat de Barcelona. Moltes d’aquestes persones, la majoria d’origen immigrant, viuen i tracten aquesta ferralla en els anomenats assentaments urbans. Són antigues naus industrials i altres locals, situats majoritàriament als barris del Besòs i el Poblenou, en els quals no hi ha aigua corrent, electricitat o sanitaris, serveis bàsics per viure en dignitat. Les condicions de salubritat són molt deficients i algunes naus pateixen el risc d’esfondrament. Tot i així són moltes les persones africanes –sobretot subsaharianes i magribines– i també romaneses, llatines o autòctones, que viuen en aquestes condicions per manca d’alternatives. L’octubre de 2012 l’Ajuntament de Barcelona va presentar una mesura per abordar la problemàtica concreta dels assentaments: el Pla d’assentaments irregulars, dotat amb 250.000€ i la col·laboració de la Creu Roja i el pla “Incorpora’t” de La Caixa. En aquell moment, es comptabilitzaven 62 assentaments amb 735 persones a tota la ciutat. Aquest pla ha constat d’una primera fase per fer un informe de diagnosi i dissenyar un pla d’acció (en el qual s’han avaluat les condicions de seguretat de 25 solars i naus habi28


tades que han acabat en cinc desallotjaments), i una segona fase, endegada a principis del 2013, per atendre les necessitats bàsiques de les persones i encaminar-les a la inserció sociolaboral. El 24 de juliol de 2013 es van desallotjar les gairebé 300 persones que vivien a la nau del carrer Puigcerdà, al districte de Sant Martí de Barcelona. Moltes d’aquestes persones, la majoria d’origen subsaharià, han estat reallotjades de manera temporal: 134 persones viuen de recursos municipals, ja sigui en albergs per a persones sense casa, en pensions o en pisos tutelats d’entitats del tercer sector. Mig any després i gràcies a l’assessorament personalitzat de l’Ateneu La Flor de Maig i de la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou, s’han entregat 60 sol·licituds de permisos de residència i treball a la Delegació del Govern, la gran majoria dels quals no han obtingut resposta. Sens dubte, enguany aquest ha estat un dels capítols més delicats i polèmics referents a la cohesió social a la ciutat. Societat civil i entitats ens hem mobilitzat per reclamar una solució global i digna a l’exclusió social que acompanya a tot el relacionat amb els assentaments: des de demanar l’aturada dels desallotjaments previstos, fins a demanar que quedessin sense efecte les possibles detencions arbitràries, amb conseqüències com la possibilitat de tancar a les persones amb situació administrativa irregular al Centre d’Internament per a persones Estrangeres (CIE). Lamentablement, el CIE de la Zona Franca segueix sent el principal punt vermell de la ciutat quan parlem de respecte als Drets Humans. Els CIE són centres no penitenciaris on s’interna, a l’espera de ser expulsades, les persones estrangeres que han estat detingudes per estar en situació administrativa irregular. En aquests centres s’està privant de llibertat a persones pel fet d’haver comès una falta administrativa, no un delicte, a més d’altres vulneracions de drets lligades a la manca d’higiene, condicions sanitàries, comunicació o garanties jurídiques. El mes de desembre del 2013 l’intern Aramis Manukyan-Alik va aparèixer mort en una cel·la d’aïllament. Aquest fet va posar en alerta, un cop més, moltes entitats i plataformes que treballen pel tancament d’aquest centres, 29


les quals van iniciar un procés judicial per investigar els fets i van denunciarne de nou la gran opacitat que els envolta. Des del CJB ens refermem en la nostra posició contrària a l’existència del CIE a Barcelona, i en seguim demanant el tancament immediat en una ciutat que volem lliure de discriminacions, vulneracions de drets i amb garantia de llibertats per a tothom. Alhora, detectem certes tendències en alguns actors de la política institucional a identificar les persones d’origen migrant com a culpables dels mals de la crisi i portadores de problemes socials, com ara delinqüència, malalties i consum de drogues. Aquests discursos recolzats en l’odi i en els prejudicis racistes són absolutament incompatibles amb la democràcia i la vida en llibertat, i el jovent tenim el convenciment de combatre’l en tots els fronts. És per això que hem donat el tret d’inici a un Moviment Associatiu Juvenil Antiracista, un espai en què entitats juvenils de diversos àmbits d’actuació compartiran un mateix segell. Després d’una primera trobada realitzada amb la participació d’una quinzena d’entitats, durant el 2014 aquesta xarxa s’estendrà arreu de la ciutat amb la finalitat d’aplegar col·lectius juvenils de tot tipus, units en una mateixa voluntat: la construcció d’una ciutat lliure de racisme i que vetlli per la igualtat de drets.

30


7 L’educació, camp de batalla per la democràcia

31


En matèria d’educació, enguany gairebé tota l’atenció s’ha dirigit en la nova llei elaborada pel Govern de l’Estat: la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE). Al llarg de 2013 s’han anat desvetllant noves propostes, la majoria de les quals han rebut un rebuig frontal per part de la comunitat educativa, dels sindicats d’estudiants, de les AMPAs i de bona part de la societat civil. En efecte, es vol instaurar un nou examen al final de cada etapa que sembla reforçar la visió purament avaluadora de l’aprenentatge, la religió tornaria a ser una assignatura troncal, els Consells Escolars dels Instituts perdrien tota la seva capacitat de decisió i gestió en la vida del centre ja que passen a ser òrgans merament consultius amb la pèrdua de democràcia que això significa per al sistema educatiu, als darrers cursos de l’ESO es dividiria l’alumnat entre els itineraris “professional” o “acadèmic”, s’obriria la porta a les universitats per posar un examen d’accés atès que s’eliminaria la prova de la Selectivitat, etcètera. Tanmateix, un dels elements que ha despertat més indignació ha estat la voluntat de qüestionar el paper cohesionador que ha tingut i continua tenint la llengua catalana en el nostre sistema educatiu, igualant les competències lingüístiques de l’estudiantat amb independència del seu origen i garantint un coneixement excel·lent tant del català com del castellà. Per tots aquest motius, el CJB i especialment les seves associacions estudiantils ens hem posicionat en contra d’aquesta Llei i hem donat suport a les múltiples mobilitzacions i vagues que s’han produït en els darrers mesos. Una altra línia de creixent preocupació del CJB en matèria educativa, és l’augment de les taxes universitàries i per a la Formació Professional, així com la reducció de beques precisament en un moment en que són més necessàries que mai. Les retallades han col·lapsat llistes d’admissió als cicles formatius i han limitat molt l’oferta, mentre que la Conselleria ha establert una taxa de matriculació de 360€. Amb una formació professional dual mal aplicada, es corre el risc ja prou conegut que l’estudiantat esdevingui mà d’obra barata i precària. Un fet similar passa a les universitats, que han encarit el preu dels seus cursos entre un 69% i un 291% en els darrers 32


6 cursos sense un increment d’ajuts a l’estudi. Les ajudes als llibres de text i material didàctic de primària i ESO es veuen reduïdes al 40%, mentre que les beques generals seran atorgades de manera diferent: hi haurà persones beneficiàries que obtindran més diners, però és improbable que hi hagi més persones becades ja que s’han endurit els requisits de renda i nota per accedir a la convocatòria. Al llarg de l’any també s’han retallat les beques Erasmus, i sembla ser que el 2014 es mantindran el nombre de beques però se’n reduirà el temps de durada. Una peça clau de l’engranatge educatiu és la capacitat d’absorbir tota la demanda i de permetre la reintroducció al sistema de les persones que van abandonar els estudis de forma prematura. Catalunya presenta uns índexs preocupants de joves que no finalitzen l’ensenyament secundari obligatori, amb un 20% d’abandonament escolar prematur (12 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea). A Barcelona aquestes xifres baixen al 16-18%, però continuen essent molt elevades, i és per això que l’octubre de 2012 l’Ajuntament va aprovar la mesura de govern Pla 16-19 per a la recuperació acadèmica, la qualificació i la inserció laboral. El pla obeeix principalment l’objectiu de garantir una oferta suficient de places per als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i les passarel·les d’inserció i de continuïtat d’itineraris formatius. El CJB hem saludat aquesta línia de treball i hem demanat que s’impulsi de forma coordinada amb la Regidoria d’Adolescència i Joventut i els agents educatius, i restem pendents de conèixer-ne l’evolució. El moviment associatiu juvenil entenem l’educació de manera àmplia i no només a aquella que té a veure amb el procés d’escolarització o l’educació formal. A la ciutat, moltes entitats treballen en l’educació en el temps de lleure o educació no formal, especialment les de l’associacionisme educatiu. Les seves necessitats continuen passant per més reconeixement, més finançament i més espais. A partir d’un treball d’anàlisi s’han elaborat dos informes que aporten dades que posen de rellevància la urgència 33


d’una aposta municipal per oferir un sistema de finançament per tal que cap infant o jove es quedi sense poder participar d’aquestes entitats per mancances econòmiques familiars, així com la necessitat de tenir locals dignes per tal de realitzar degudament la seva activitat habitual.

34


8 El punt de vista des del territori: la realitat als discrites 35


Des del CJB ens proposem fer, a inicis de cada curs polític (setembre–novembre), una roda de visites a tots els i les Regidores de Districte de la ciutat, normalment acompanyades del conseller o consellera de joventut del territori, per tal de fer un seguiment acurat de les polítiques de joventut aplicades, l’acompliment dels acords i la identificació de problemàtiques específiques. També aprofitem per traslladar les demandes i necessitats de les associacions juvenils del districte que ens les han fet arribar (per exemple a través de l’enquesta sobre espais i locals de les entitats educatives), i hi assistim amb l’acompanyament de la plataforma territorial d’entitats juvenils, si existeix. Aquest any hem de remarcar la dificultat per poder-nos trobar amb algunes regidories de districte, que han prioritzat poc la petició del consell i han postposat molts mesos la data de la reunió. Alhora, assumim la responsabilitat de no haver-nos trobat encara amb la regidora de Nou Barris, que sí que ens havia proporcionat cita però que vam haver d’anul·lar en dues ocasions per problemes nostres d’agenda.

1 Ciutat Vella Regidora: Mercè Homs Seguiment de polítiques: Darrerament s’ha prioritzat la consolidació del Casal de Joves Palau Alòs i el PIJ de Ciutat Vella (al mateix edifici), així com l’obertura d’una sala d’estudis nocturna a la Barceloneta durant el període d’exàmens. Alhora, s’impulsa un Pla d’Educació al districte en què es vol implicar els agents educatius més enllà dels centres escolars, com ara les entitats de l’educació en el lleure. Els intents i tempteigs per tal d’impulsar un Consell de la Joventut al districte no han donat fruits. Equipaments: Malgrat l’èxit del Palau Alòs, que hem celebrat des del CJB, queda pendent encara entomar els compromisos pendents per tal de 36


situar un equipament juvenil al barri de la Barceloneta, que n’és orfe, així com avançar en l’estudi per tal de planificar un Espai Jove al barri del Raval amb un caràcter de dinamització sociocultural que complementi el servei que ja proporciona el CIAJ. Tanmateix, són actuacions que no es contemplen entre les prioritats polítiques d’aquest mandat.

2 Eixample Regidor: Gerard Ardanuy Seguiment de polítiques: Es constata que hi ha una taxa d’ocupació en la franja de 16 a 26 anys millor que la mitjana de la ciutat, però tanmateix es vol impulsar la primera Oficina de Promoció Econòmica i Ocupació de districte, amb emplaçaments descentralitzats a diversos equipaments del territori i amb una línia específica orientada a joves. En alguns espais han aparegut problemes puntuals de convivència amb l’oci nocturn juvenil i amb certs consums per part de menors d’edat i s’ha aplicat l’anomenada “estratègia 0-0”. S’ha provat de convocar una taula/comissió de joves al districte però només hi han assistit quatre entitats. Equipaments: Hem traslladat el gran dèficit que existeix a l’Eixample, agreujat després del tancament de Transformadors i de l’Espai Jove del districte. També remarquem el nostre malestar després que el regidor anunciés públicament que Transformadors no serà un equipament juvenil –que era el compromís anterior de l’Ajuntament– sinó un centre intergeneracional. Defensen que hi ha molt poca disponibilitat de locals municipals i que el caràcter exclusivament juvenil és molt difícil en aquests moments: s’hi ubicarà un PIJ i un centre d’orientació universitària, a més d’emplaçar-hi activitats per a joves, juntament amb altres usos per al veïnat. També s’impulsa un gran equipament multifuncional al carrer Calàbria 66, participat de moltes entitats. A l’edifici annex de Les Arenes hi ha el compromís d’ubicar-hi un PIJ juntament amb un Espai d’Imatge Català-Roca i un petit espai relacional per a joves. 37


3 Sants–Montjuïc Regidor: Jordi Martí Galbis Seguiment de polítiques: Es constaten dificultats a nivell de recursos econòmics (la reunió va ser abans de l’aprovació del Pressupost per al 2014) i també un dèficit en els equipaments per a joves. S’han realitzat algunes accions, com la ubicació d’activitats a la Rambla Brasil i el suport material a entitats, així com l’impuls de taules als barris per tractar les temàtiques d’infantesa i joventut. També es vol ampliar el nombre de Patis Oberts i les biblioteques del districte. Hi ha el compromís d’activar els àmbits de participació del territori, com ara els consells sectorials, i en aquest sentit activar la taula de joves. Equipaments: Hi ha diversos processos en marxa de caràcter no estrictament juvenil (Can Batlló, Lleialtat Santsenca) i recentment s’ha obert el Centre Cultural Albareda a la part baixa de l’Avinguda del Paral·lel. No es preveuen avenços pel que fa a la recuperació de tota la Casa del Mig (al Parc de l’Espanya Industrial) per a usos juvenils que pogués esdevenir l’Espai Jove del districte, per la impossibilitat de reubicar el personal funcionari que hi treballa gestionant les llicències municipals. Tampoc no hi ha compromís per tal de planificar l’emplaçament del Casal de Joves del Poble Sec (s’argumenta que al barri, a més del nou centre cultural, hi ha l’equipament esportiu de les Tres Xemeneies i un Espai 12@16).

4 Les Corts Regidor: Antoni Vives Seguiment de polítiques: Atès el retard en la trobada amb el regidor i la urgència de la qüestió referida al futur dels equipaments juvenils del districte, no vam poder realitzar un repàs exhaustiu de les mesures destinades a joves. Tanmateix, la presència de la Plataforma d’entitats infantils i juvenils de 38


Les Corts n’assegura el seguiment constant al llarg de l’any. Equipaments: En els darrers mesos s’ha generat una problemàtica a l’entorn del futur del Casal de Joves i del PIJ de Les Corts, així com de l’Espai Jovecardí per a adolescents, incorporats fins ara dins un mateix tot en un equipament multifuncional situat al c/ Dolors Masferrer, que també inclou un centre cívic, un escola d’adults, etcètera. El districte va voler traspassar la seva gestió, fins ara externalitzada a una empresa especialitzada, a una gestió cívica sense rebre cap demanda en aquest sentit del teixit associatiu del territori. Això ha encès les alarmes i s’ha arribat a un acord per aturar el procés i revisar els motius de la gestió cívica, el paper de les entitats del districte i la idoneïtat que els equipaments juvenils (Casal de Joves, PIJ i Espai Jovecardí) continuïn dins un mateix acord de gestió i no separats tal com preveia el plec de condicions original. Al districte també s’impulsa l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, enfocat a l’estímul de la producció digital.

5 Sarrià–Sant Gervasi Regidor: Joan Puigdollers Seguiment de polítiques: El regidor es mostra reticent a introduir canvis en el full de ruta de mandat marcat pel Pla d’Actuació de Districte, però hi ha el compromís d’estudiar l’aplicació de les mesures del nou Pla Jove al territori. Fins ara hi ha hagut una relació tensa amb el grup de joves del districte que ha reclamat nous equipaments juvenils i una major participació en les polítiques locals. Hi ha voluntat per part del conseller de joventut del districte d’instaurar una taula o comissió de joves per fer seguiment d’aquestes qüestions. Equipaments: Es comparteix l’anàlisi del CJB de dèficit estructural en l’àmbit dels equipaments juvenils. Hi ha encara un futur incert arran de l’adquisició per part de l’Ajuntament de nous locals; no es descarta l’ampliació 39


del Casal de Joves de Casa Sagnier per tal d’esvenir un Espai Jove de districte, però cal esperar els resultats d’un procés de definició dels nous usos, amb participació del veïnat i de les entitats del territori. S’argumenta que al barri de Sarrià l’equipament de Casa Orlandai té un caràcter obertament juvenil, però des del consell insistim que caldria estudiar les possibilitats d’emplaçarhi un Casal de Joves tal com demana una part de la joventut sarrienca.

6 Gràcia Regidora: Maite Fandos Seguiment de polítiques: S’ha fet una aposta per una línia de treball centrada en l’adolescència, que tindrà una seu física al districte. Alhora s’ha prioritzat l’ocupabilitat de les persones joves a través de programes específics a l’Espai Jove La Fontana i al Casal de Joves del Coll referits a l’auto-ocupació i l’emprenedoria. S’ha realitzat un mapa de comerços joves del districte, disponible per a l’assignatura d’emprenedoria de 3r d’ESO, i s’ha ampliat el número d’educadors del programa A Peu de Carrer. Hi ha una voluntat d’incrementar l’oferta de programes PQPI, així com de treballar la relació del jovent del territori amb l’esport i amb l’àmbit de la cultura (l’organització de la Festa Major de Gràcia, teatre amateur, concursos musicals, etc.). Equipaments: Aquest any es vol posar en marxa un Centre d’Adolescents i Famílies a La Sedeta, on hi havia l’acord de construir un Casal de Joves. Es mantindran els bucs i altres espais d’ús juvenil al soterrani, però no serà un espai de dinamització sociocultural juvenil. El CJB hem traslladat en diverses ocasions la nostra disconformitat davant d’aquest canvi unilateral, i més tenint en compte que és de les poques actuacions en matèria d’equipaments que compta amb una partida pressupostària. A nivell de districte també es reforçarà l’Espai Multimèdia i la relació amb la preparació de la Festa Major al Casal de Joves del Coll. Pel que fa a l’Espai Jove La Fontana, es proposa que 40


el CJB n’assumeixi la gestió integral, amb participació de les entitats juvenils del territori. També hi ha el compromís de trobar un local per a les entitats educatives del districte que no disposen d’espai propi.

7 Horta–Guinardó Regidora: Francina Vila Seguiment de polítiques: Assistim acompanyats del Consell de la Joventut d’Horta–Guinardó (CJd7). El districte reitera el seu compromís amb aquest i amb la gestió associativa del Punt7. També s’informa d’un replantejament de la programació dels centres cívics, amb la intenció d’oferir activitats per a l’adquisició d’habilitats instrumentals que complementin la formació i la preparació de les persones usuàries. S’ha estès la presència d’informadors/ es dels Punt JiP a tots els IES públics del districte i a tres centres concertats, i es vol ampliar el treball amb els Centres Oberts incrementant-ne les places. Hi ha la voluntat d’oferir cursos i formacions subvencionades per entitats i per a una projecte pilot de voluntariat en serveis socials. Equipaments: S’han reprès les obres per al complex d’equipaments del Guinardó, dins el qual es construirà un futur Casal de Joves per la barri (la previsió de finalització és el 2015). S’han incrementat les associacions allotjades al Casal d’Entitats Mas Guinardó, centre de referència del districte, i s’ha previst l’ampliació de la Biblioteca de Montbau.

8 Nou Barris Regidora: Irma Rognoni Seguiment de polítiques: Per motius d’agenda no hem pogut realitzar encara la reunió amb la regidora del districte. 41


Equipaments: Ens consta la voluntat d’obrir tan aviat com sigui possible un PIJ, atès que és l’únic territori que no en disposa de cap, però des del CJB hem desaconsellat la seva ubicació dins l’actual Espai Jove de Les Basses, molt pròxim a la zona d’Horta, apostant més per estudiar instal·lar-ho als barris de la Zona Nord del districte. Seguim també el procés de finalització de les obres al nou Casal de Joves de la Prosperitat.

9 Sant Andreu Regidor: Raimond Blasi Seguiment de polítiques: S’han concentrat esforços localitzats a la Franja Besòs, on s’ha identificat una població juvenil en risc d’exclusió social. Es manté una línia de treball constant amb adolescents a l’Espai Jove Garcilaso de La Sagrera. Allí mateix s’ha convocat una taula de joves, però amb poca paticipació d’entitats i de joves individuals. Equipaments: Hi ha el compromís de posar a disposició de les entitats l’espai de l’antic CAP de Trinitat Vella, així com l’antiga caserna de Sant Andreu, els usos de les quals ha despertat una polèmica recent al districte. Allí s’hi podria ubicar en un futur indeterminat el Casal de Joves de Sant Andreu. Existeix un conflicte pel que fa al local de l’associació cultural juvenil Rock&Trini, situat sota el pas de l’Avinguda Meridiana, atès que el districte vol renegociar les condicions de cessió de l’espai, que és de propietat municipal, i va decidir suspendre’n els usos de forma unilateral. El CJB hem insistit en la necessitat que l’entitat gestora pugui participar en les decisions que afecten el futur del Rock&Trini, i ens hem ofert a les dues parts com a mediadors per resoldre la situació.

42


10 Sant Martí Regidor: Eduard Freixedes Seguiment de polítiques: Hi ha la voluntat de potenciar i visualitzar els espais d’adolescents, així com impulsar equips interdisciplinars formats per educadors i informadors juvenils. S’ha provat d’atendre les demandes de les entitats juvenils, sobretot a nivell de creixement de projectes i d’ubicació en locals municipals (qüestió que va crear un conflicte durant el 2013 a diversos punts del districte). També s’ha impulsat un concurs per premiar projectes juvenils que ha obtingut poca resposta de les entitats. Equipaments: Al districte s’inaugurarà en breu el nou Casal de Joves a La Farinera del Clot, gestionat per joves del territori, tot i que s’assumeix com una solució “provisional” atès que no compleix els estàndards que demana el Pla d’Equipaments Juvenils vigent. Alhora, hi ha la voluntat d’habilitar una de les naus de Can Ricart com a futur Casal de Joves del Poblenou, també obert a la gestió associativa. No hi ha més actuacions previstes en aquest mandat, per exemple pel que fa a l’inexistent Casal de Joves de la Verneda. S’informa que als centres cívics i culturals del districte s’ofereixen 12 activitats “a la carta” orientades a joves, i que al local de l’Associació de Veïns del barri de La Pau hi ha una part dedicada a les activitats juvenils.

43


9 Bibliografia i fonts

44


A Documentació elaborada pel CJB 249 propostes de les associacions juvenils per a la ciutat que volem (2013) Aportacions del Consell de la Joventut de Barcelona al Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil (2013). Comunicat “El Consell de la Joventut de Barcelona demana destinar el 3% de la inversió municipal per a equipaments juvenils” (abril de 2013). Resolució per unes polítiques de joventut veritablement centrals i transversals. Aprovada per la 48a Assemblea General Ordinària (març de 2013). Valoració del CJB sobre la proposta del Pla d’Adolescència i Joventut 20132016 (2013).

B Informes i estudis consultats El Preu de la carrera. Preus universitaris 2013-14 a Catalunya i anàlisi de l’evolució del preu total dels estudis. Observatori Sistema Universitari (2013). L’Estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013. Fundació Jaume Bofill (2013). Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD). Fundació Jaume Bofill (2001-2012). Situació laboral del jovent a Barcelona. Consell Econòmic i Social de Barcelona (2013). Situació laboral de les persones joves a Catalunya. 3r trimestre de 2013. Observatori Català de la Joventut (2014). 45


C Documents i mesures municipals Conceptualització de la gestió cívica. Informe de Govern presentat a la Comissió de Presidència i Règim Interior (novembre de 2013). Pla 16-19. Programa de recuperació acadèmica d’alumnat de 16 a 19 anys per promoure la seva qualificació i inserció laboral. Mesura de Govern. Regidoria d’Educació i Universitats. Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil. Aprovat pel Plenari del Consell Municipal (gener de 2013). Pla Director de les Polítiques d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona 2013-2016. Regidoria d’Adolescència i Joventut (març de 2013). Pla Locals. Mesura de Govern. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme (novembre de 2012).

46


47


ESPAI JOVE LA FONTANA C/Gran de Gràcia, 190 08012 Barcelona Tel 93 265 47 36 cjb@cjb.cat www.cjb.cat 48

En conveni amb:

Profile for Consell de la Joventut de Barcelona

Informe Estat de la Joventut 2013  

Informe Estat de la Joventut 2013  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded