Pasqua 2014 (1)

-Pasqua 2014-

Carta de Jean En un món on hi ha tant sofriment, vull viure cada dia, si cada dia, dient gràcies, gràcies a Déu perquè la vida és tan bonica.

M’agrada veure les flors que surten de la terra, perforant la neu, la primavera, les violetes, les petites margarites que son tant boniques i humils.

No son grans flors com les roses, Que son petites i tan fresques colorides i molt a prop de la terra; son un somrient de la terra.

Jo no sé qui les va plantar, Crec que van arrivar a la teraa portades pel vent, l’alè de la vida.

M’agrada veure els ocells, els pardals, la mallerenga i de vegades grans coloms missatgers i petits coloms.

Viatgen lliurement d’arbre en arbre de branca en branca, quina bellesa!

La lluna, algunes nit la veiem tan bé, ella ens mira amb molta dolçor, i amb tendresa.

Amb compassió també, buscant l’odi i les guerres del nostre món.

Malgrat tot, la realitat es tant bella.

Nosaltres estem cridats a agafar-la i no ha fugir-la.

Carta Jean Vanier – Pasqua 2014-

E

tty Hillesum ha dit “El gran obstacle es

sempre la representació i no la realitat. La realitat l’agafem amb tot el patiment, portant-la sobre les espatlles.

Però la representació del patiment – no pateix, perquè fructífica i pot fer-vos la vida preciosa – hem de trencar-la.

I trencar aquestes representacions ens alliberem de la vida real amb totes les seves forces i esdevenim capaços de suportar el patiment en la seva pròpia vida i de la humanitat. ”

A

E

l papa Francesc, el vaig veure, si el vaig

veure!

Vaig passar una bona estona amb ell al seu despatx.

És tan agradable, és silenciós, és dolç i alegre. Ens varem mirar als ulls i la meva mà sobre la seva mà. No sé de que varem parlar. No importa, ens vam conèixer. Ell és tan humil que Déu sembla que passi a través d’ell. Això és el que és important, conèixer, romandre en la presència i donar gràcies de la presencia de Déu. l febrer, aquí a Trosly, em vaig trobar amb

el Consell d’Administració i el Consell Executiu de Fe i Llum. Va ser bo estar amb ells, escoltar-los i, a través de cada un dels Consells per arribar a cadascuna de les petites comunitats de Fe i Llum a través del e tant en tant deixo el meu desert de món i especialment aquelles comunitats Trosly soles i amb dificultats.

Vaig parlat amb tots els bisbes de França reunits a Lourdes. He volgut donat les “gracies” perquè Estic feliç d’estar a Trosly, per escoltar a cada cada un d’aquests homes porten molt de coratge i persona que ve a trobar-me. Per què tothom és fe. Són un signe de la presència de Jesús. He una presencia de Déu, un regal que vull acollir i compratit tot el que he descobert d’any en any per els que vull donar les gràcies. durant aquests 50 anys a l’Arca i també la Fe i M’agrada prendre els àpats a casa meva, Val Llum; com he estat Fleuri; ser-hi amb tothom és una gran alegria per transformat, poc a mi peruqè tothom és tan bònic. poc, amb la meva vida.

D

Carta Jean Vanier – Pasqua 2014-

D

D

fet i del que no he fet, tot el que està amagat i tot el que és visible en la creació, darrera de tot això, els ocells, les flors, la lluna i la terra, hi ha aquest Déu tan humil, tan bonic, tan amagat que alguns pensen que no existeix. No arriben a sentir la seva presència en la vida, en l’evolució de la vida, en l’evolució de la humanitat, en els dèbils i en la debilitat. És aturant-se en el silenci que es pot detectar la seva presència, perquè Déu parla dins el silenci. La seva paraula és tan bonica, tan lluminosa, que cal estar en silenci per sentir-la.

Estem en el temps de Pasqua, un passatge, un moment de transformació, de sofriment i de pèrdua renèix una nova vida, una resurrecció, una renaixença, la nostra esperança. Gràcies a Jesús qui m’ensenya a estimar a cada una de les persona sigui quina sigui la seva religió, la seva fe, la seva visió de la vida.

En el meu petit desert aquí a Trosly, jo porto en el meu cor totes les nostres comunitats de l’Arca i de Fe i Llum en el món. Em sento en comunió amb cadascú perquè són els 50 anys de l’Arca. Aquest gran vaixell que navega per sobre l’aigua, ben conduït per l’alè de l’Esperit, per i a través d’en Patrick i Eileen i tots aquells i aquelles que treballen en aquest gran vaixell, qui apunten a un horitzó llunyà de pau on cada ésser humà, els forts i els febles han unit les mans, celebrant la vida.

el meu cap, tem costa a trobar les paraules.

Però soc feliç i em sento en silenci quan estem en comunió els uns amb els altres. Em sento pobre davant la guerra de Síria i la mort del Pare Frans qui ha inspirat l’Arca a Damasc i qui ha estat assassinat darrerament a Homs. Hi ha la crisi perillosa a Ucrainia, hi ha els murs al voltant d’Israel, els murs al voltant de Palestina, els murs al voltant del cor.

arrera la meva vida, darrera de tot el que he

e vegades em sento cansat, les meves cames,

Pare Frans Van der Lugt

Comunitat de l’Arca Al-Safina Trobada de joves per pregar per la pau a Síria

I Déu té set d’unitat, té set de reunir a tots els

Cartes de Jean Vanier Pasqua 2014

fills de Déu dispersos, de fer caure els murs que seperant els éssers humans per fer renèixer la vida. Déu plora les divisions, Déu vol que celebrem la unitat i que treballem per la unitat humilment. Aquest Déu s’amaga darerre de tots els sorolls i l’estrès de les nostres societats. És aquí, esperant, esperant una trobada, m’espera, espera a cadascú de nosaltres. Orem junts pel nostre món que crida el seu dolor.

Bona Pasqua,

Carta Jean Vanier – Pasqua 2014-

Jean

Carta Jean Vanier – Pasqua 2014-