CALIDOSCOPI: ESTIU 2021
L’ENTREVISTA Josep Otón Catalàn Per Albert Llorca Nascut al 1963, és Doctor en Historia per la Universitat de Barcelona. Està especialitzat en el pensament de la filòsofa francesa Simone Weil (sobre qui feu la tesi doctoral). Sobre aquesta autora ha publicat: Simone Weil: el silenci de Déu; Simone Weil: experiència i compromís; Totalitarisme, arrelament i nació en l’obra de Simone Weil; Història i pedagogia en l’obra de Simone Weil. És catedràtic d’ensenyament secundari i professor de l’ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona des del 2002, on imparteix Historia de l’espiritualitat, Bíblia i interioritat, Història de l’Església i Noves religiositats. En català ha publicat diverses obres sobre espiritualitat i pensament religiós: Històries i personatges. Un recorregut per la Bíblia; El reencantament postmodern; Tabor: el Déu amagat en l’experiència. Ha rebut diversos premis per les seves obres d’assaig com ara el Serra i Moret, el Joan Profitós i el Joan Maragall Li adrecem les següent preguntes:
1. Doctor Josep Otón, amb la breu i alhora atapeïda referència biogràfica de què disposem no hi ha dubtes de la vostra intensa trajectòria vital i intel·lectual, posada en relleu en els ambients en els quals us moveu; així que us demanarem una referència global, malgrat les dificultats que us comportarà, del vostre pensament, i un comentari d’aquells escrits vostres que citem o no hi són referenciats, que considereu més significatius. R. La meva trajectòria intel·lectual està plenament imbricada amb la trajectòria vital. Des de sempre m’ha apassionat el fenomen religiós, tot i les seves contradiccions. Escriure ha estat la manera de canalitzar aquesta inquietud. Així he intentat cercar paraules per parlar d’allò sobre el que no es pot parlar, com diria Wittgenstein. En l’experiència religiosa es conjuga una transcendència inefable amb una immanència que aporta significants que permeten intuir la dimensió sagrada de la realitat. En els meus treballs he intentat reflexionar sobre l’experiència espiritual a partir de diverses fonts: la Bíblia (Debir, el santuario interior; Històries i personatges; La mística de la Palabra), els místics cristians i, d’una manera especial, Simone Weil. Ara bé, no he volgut fer una reflexió autorreferencial i endogàmica, sinó que he intentat bastir ponts de diàleg amb el pensament contemporani. Fa vint anys vaig escriure El inconsciente, ¿morada de Dios? per analitzar l’experiència religiosa des de la perspectiva psicològica, en concret des de les aportacions de C.G. Jung. Després a Vigías del abismo vaig establir una comparació entre l’experiència religiosa i l’experiència interior de grans pensadors com Friedrich Nietzsche. El reencantament postmodern planteja aquesta temàtica des de la sociologia de la postmodernitat. A Misterio y transparencia faig el mateix però en diàleg amb l’obra 6
