Memòria 2020 GEPEC-EdC by Comunicació Gepec Punt Cat

MEMÒRIA 2020

ÍNDEX La memòria està desglossada a partir de la tasca de les diverses àrees de l'entitat: Educació ambiental ................................................ 3 Projectes i Voluntariat ........................................... 8 Custòdia del territori ........................................... 21 Defensa ambiental ............................................... 27 Comunicació ........................................................... 41 Secretaria i Participació ...................................... 43

EDUCACIÓ AMBIENTAL L'Agenda del GEPEC-EdC El passat 2020 es van realitzar activitats molt influenciades per la COVID19. Fins a l’1 de març havíem realitzat 19 activitats, amb participació de més de 135 socis i més de 119 no socis (hi ha activitats on no es va comptabilitzar la participació). Es van poder reprendre les activitats al mes de juny, i fins al novembre, amb una alta participació d’assistents tot i les circumstàncies de limitacions d’aforaments. En total, durant l’any 2020 han participat en activitats: 379 socis i sòcies 375 no socis/es TOTAL: 754 persones Totes les activitats són obertes a tothom i moltes d’elles són possibles gràcies a la feina desinteressada i altruista de diverses persones monitores que les preparen i les guien.

L'Escola de Naturalistes del GEPEC Lleure educatiu L’Escola de Naturalistes del GEPEC-EdC al 2020 ha complert 11 anys des que es va iniciar a Cambrils, 9 a Roquetes, 5 a Altafulla i 4 a Tortosa. A Reus i a Vinallop no han continuat les sessions. Durant aquest temps, els infants han realitzat diverses activitats, tant de coneixement del medi (sortides naturalístiques, observació, detecció de rastres i restes animals, utilització de tècniques d'estudi,...) com també d'educació ambiental (jocs, tallers, manualitats....) i d'intervenció directa en la conservació de l'entorn natural. L’Escola de Naturalistes del GEPEC-EdC ofereix una formació contínua, amb caràcter extra escolar o esplai de natura i trobades setmanals. Es treballa partint de les necessitats i interessos dels participants. Tot jugant, investigant, descobrint i divertint-se van consolidant una actitud cada cop més responsable i respectuosa amb l’entorn. La línia de treball de l’Escola de Naturalistes del GEPEC-EdC està descrita al següent projecte educatiu, que també podeu trobar a www.gepec.cat. Durant l’any 2020 han continuat actives les escoles de Cambrils els dijous, Roquetes els dissabtes, Altafulla els dissabtes, Tortosa els dilluns (al centre escolar Sant Llàtzer). L’escola de Naturalistes del GEPEC també ha patit els efectes de la COVID-19, ja que va afectar de ple el segon trimestre. 4

Els cursos de l’Escola de Naturalistes van d’octubre a juny. Fem un resum a continuació de la finalització del curs anterior i l’inici del nou curs: L'Escola de Naturalistes del GEPEC-EdC de Cambrils va iniciar el seu 10è curs el mes d’octubre de 2019 amb una sola línia (dijous tarda) i un total de 13 participants, la meitat d’ells continuaven del curs anterior. Al març de 2020, gairebé en acabar el segon trimestre, es va anul·lar tota l’activitat. A octubre de 2020 es va iniciar l’11è curs, però només es van poder realitzar 2 mesos d’activitat, amb 13 participants, ja que abans de nadal hi va haver de nou limitacions en les activitats del lleure. L’Escola del Naturalistes del GEPEC-EdC de Roquetes va completar el seu 8è curs amb 11 participants, amb sessions els dissabtes matí. Es continua comptant amb el suport de l’Ajuntament de Roquetes, que ens cedeix l'aula i l'hort de l'escola i un ajut per comprar material i realitzar altres activitats complementàries (800€). També es va aturar l’activitat el març de 2020, i durant el curs 2020 no s’ha pogut reprendre per falta de participació i motivació de les famílies vinculades, a causa de la COVID-19. El campus d’estiu 2020, en canvi, va ser tot un èxit, va fer un campus d'estiu amb la participació de 25 (10 infants més que l’any anterior) infants en diversos torns. L’Escola de Naturalistes del GEPEC-EdC d’Altafulla ha realitzat activitat només en dos sessions, ja que té format mensual i el març no es va poder activitat a causa de la COVID-19. Tampoc es va poder realitzar campus d’estiu, ni s’ha iniciat el curs 2020-2021. A l’escola Sant Llàtzer de Tortosa va continuar activitat els dilluns tarda, fins al març. A l’octubre es va poder reprendre l’activitat del següent curs. Hi ha participat 7 infants cada setmana. 5

Cambrils

Nombre d'infants inscrits

Campus d'estiu

Roquetes Roquetes

TOTAL Altafulla Tortosa D'INFANTS

Al setembre de 2020 es va contractar una jove tècnica amb l’Ajut de Garantia Juvenil per al lleure educatiu atorgat pel Departament de Joventut. La tècnica ha estat realitzant tasques de suport a l’Escola de Naturalistes del GEPEC, així com a altres projectes i activitats d’educació ambiental, com en el disseny del projecte “Oliveres vives, territori viu” i la unitat didàctica del corriol camanegre. Ha tingut la supervisió de la responsable d’Educació Ambiental.

Oliveres vives, territori viu A finals d’any s’inicia el projecte "Oliveres vives, territori viu", una proposta d’educació ambiental a les escoles amb l’objectiu acostar la població infantil a una forma d’entendre al conreu d’oliveres, afavorint així a la valoració de la diversitat intrínseca que té i la biodiversitat que pot acollir. El programa inclou la generació de materials didàctics disponibles online i gratuïtament, l’acompanyament educatiu de 1000 alumnes a oliveres de conreu respectuós, i també l’edició i distribució de 10.000 calendaris divulgatius específics sobre l’oliverar. 6

El projecte pretén, amb la col·laboració de pagesos i alumnes, incidir en problemàtiques reals com són l’espoli d’oliveres monumentals, la plaga de la Xylella fastidiosa, el conreu no ecològic, el baix consum local, etc. Aquest projecte dura fins final d’any 2021, pel que s’ampliarà informació dels resultats en la propera memòria.

Serveis a tercers – Activitats a la carta i activitats escolars L’activitat de l’educació ambiental del GEPEC també inclou, a més de les activitats del calendari propi del GEPEC, totes aquelles que terceres persones o entitats demanen. Hi ha disponible un catàleg d’activitats, i també hi ha demanda d’accions a la carta. Durant el 2020 s’han realitzat 61 pressupostos a escoles, ajuntaments, particulars i altres entitats, dels quals s’han portat a terme 15 d’elles. Aquí ha influenciat molt la COVID-19, ja que des de març a juny no es va realitzar cap d’elles. En aquest apartat no s’inclou l’Educació ambiental de Torredembarra, ja que té un finançament a banda.

PROJECTES I VOLUNTARIAT Projecte Corriol Camanegre Durant anys, el GEPEC-EdC ha realitzat diferents treballs per protegir el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) al municipi de Torredembarra. El 2020, amb l’objectiu d’afavorir la recuperació de la població d’aquesta espècie catalogada com a vulnerable, elaborem un projecte global per presentar a diferents ajuntaments de la Costa Daurada. Amb els consistoris es signen convenis de col·laboració per tal de realitzar el seguiment del corriol camanegre i el corriol petit (Charadrius dubius), determinar els canvis en l’abundància de l’espècie, avaluar l’estat de conservació del seu hàbitat en cada municipi i plantejar millores als ajuntaments que afavoreixin aquesta espècie.

S’han realitzat diverses accions per millorar la nidificació del corriol tot reduint la predació directa sobre els nius de corriol i recuperant part de la tranquil·litat quan nidifiquen en un entorn d’elevada freqüentació com són les platges urbanes. Els municipis que s’han adherit al projecte han estat Calafell, Cunit, Cubelles i Sitges. Els resultats de l’actual campanya han conviscut amb una situació excepcional a causa del confinament de la població provocat per la situació generada per la covid-19. La coincidència del confinament de la població humana amb l’època de cria i nidificació del corriol ha estat positiva per aquesta espècie. 8

Resultats de la campanya 2020 de corriol camanegre

*Les xifres de Sitges no corresponen a corriol camanegre, sinó a corriol petit (Charadrius dubius) Font: Projecte de conservació del corriol camanegre. Campanya 2020. Editat pel GEPEC-EdC

Postes

Ous

Exemplars volanders

Torredembarra

Calafell

Cunit

Cubelles

Sitges*

XIFRES TOTALS

Municipi

Projecte Singulars Plana de Secà Participem en el projecte Singulars la Plana de Secà de l'Alt Camp, creat amb l'objectiu de dinamitzar econòmicament aquest territori des del treball en xarxa i l'economia social i cooperativa. És un projecte impulsat per Produccions Saurines SCCL en el que hi participa la DO Tarragona, el GEPEC-EdC i la Direcció General d'Economia Social promoguda pel Departament de Treball Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. L’estratègia a seguir per reactivar econòmicament una unitat geogràfica d’uns 111 km2 que presenta els paisatges principals dels conreus mediterranis de secà és la introducció de fórmules cooperatives a partir de diverses activitats de treball en xarxa sectorials. Associat a aquests paisatges agrícoles es conserva un patrimoni cultural i un patrimoni natural de gran interès a escala catalana en perill de desaparèixer, amb una biodiversitat extraordinària compresa per espècies majoritàriament d’ambients oberts, i d’altres típiques dels mosaics agroforestals, entre les quals algunes d’amenaçades a escala catalana i europea.

Amb l’objectiu de conservar i divulgar el patrimoni històric i cultural, el paisatge i l’activitat agrària, hem executat diferents activitats d’educació ambiental gratuïtes en escoles del territori en el marc de projecte, hem fet activitats de difusió de la custòdia agrària i jornades de promoció de la pedra seca.

Cases d'algú En el projecte “Cases d’Algú” s’han fet activitats d'ocupació terapèutica al Centre Ocupacional Ventall del Vendrell de la Fundació Santa Teresa. En aquesta activitat d'ocupació terapèutica, les persones usuàries del centre han construït caixes-niu per a ocells. Els objectius dels Serveis de Teràpia Ocupacional (STO) per a persones amb diversitat funcional tenen objectius comuns, com ara desenvolupar, mantenir i potenciar les capacitats individuals de les persones, fomentar la seva autonomia i la integració dins la comunitat. Les capacitats de les persones no són sempre les mateixes, igual que les coses que ens agraden o motiven tampoc ho són. En el Centre Ocupacional Ventall de la Fundació Santa Teresa del Vendrell realitzen diferents activitats d'ocupació terapèutica per assolir habilitats, hàbits i conductes relacionades amb el treball i l'entorn laboral. Donat que una gran part del col·lectiu de persones amb diversitat funcional, gaudeix d'una extrema sensibilitat per la cura de la natura, gràcies a la col·laboració de la Fundació PINNAE, des del GEPEC-EdC hem ofert un recurs innovador enfocat en aquest àmbit, amb la finalitat d'ajudar al desenvolupament individual i oferir a aquestes persones l’oportunitat de participar en la cura de la natura de forma activa. 10

Programa educatiu a Torredembarra Un dels problemes principals pel medi ambient és la manca de motivació i preocupació per part de la població. Amb el finançament provinent de l'empresa que gestiona els residus a Torredembarra (NORDVERT) i del propi Ajuntament, el GEPEC-EdC, juntament amb l'Associació Mediambiental La Sínia i GETE-Ecologistes en Acció, realitzem de manera coordinada una colla d'activitats i accions educatives molt diverses.

Les activitats que el GEPEC-EdC ha coordinat a Torredembarra o en les que ha treballat al llarg del 2020 han arribat a un total de 936 persones. 694 d’elles varen ser ateses a Cal Bofill directament o varen visitar algunes de les exposicions temporals o permanents. La resta es varen repartir entre la dotzena d’activitats, tallers, visites guiades que no varen ser anul·lades per la COVID-19. Cal destacar els tallers online per a fer més ecològica la nostra vida a la llar que va rebre bones crítiques com el treball inclusiu i exitós que es va realitzar amb menors estrangers no acompanyats amb plantes invasores.

Projecte Ratapatxets Al telèfon específic per atendre trucades sobre ratpenats (batejat com batmòbil, amb número 675384707) i a ratapatxet@gmail.com es va rebre només una consulta per contrast a les 24 de l’any anterior, donat que aquest 2020 no s’ha fet difusió d’aquestes eines i, en canvi, s’ha optat per posar a punt un apartat de la nova pàgina web. Per contra vam rebre formació per part del Museu de Granollers i Galanthus per a poder usar detectors d’ultrasons i varem col·laborar en diferents estudis d’afectacions de centrals eòliques amb aquestes dues institucions referents. Actualment l’entitat gaudeix de 3 aparells de detecció d’ultrasons. En paral·lel, s’han instal·lat 66 nous refugis en 7 espais ebrencs i tarragonins en custòdia al llarg del 2020. D’ells destaquem el refugi de grans dimensions elevat a Les Setjoles (Pratdip) i l’habilitació d’un estany subterrani en la cova del Canyadell (Altafulla). També destaquem el primer itinerari exclusivament pensat per ratpenats de Catalunya (El Sender dels Ratapatxets) instal·lat a la finca del Canyadell gràcies a la implicació entusiasta de l’Ajuntament d’Altafulla.

Recerca aplicada en pol·linitzadors salvatges Hi ha un miler d'espècies d'abelles salvatges diferents, malgrat que l'abella de la mel és la més coneguda i usada. Cadascuna d'elles està adaptada a un tipus de flor determinat. Trobar aquestes espècies pot ajudar tant a augmentar la productivitat dels nostres camps com a la millora de la biodiversitat general. Aquests insectes beneficiosos necessiten plantes autòctones acompanyants que normalment s'eliminen dels camps pensant que no ajuden. Gràcies al finançament de l'empresa VerdCamp Fruits de Cambrils, amb 70 hectàrees de conreu hortícola ecològic, la participació de l'Institut de Recerca Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat i el suport del Ministerio de Indústria, mitjançant un projecte del seu Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), des del GEPEC-EdC estem realitzant, en col·laboració amb la Sara Reverté del CREAF-UAB, una prospecció de tres anys al voltant de la utilitat dels hotels, càmpings i caravanings d'insectes pol·linitzadors salvatges en l'augment de la productivitat en el cultiu de la síndria. Durant la campanya del Projecte Cdti : Healthy Crops & Bee Happy 2020 s'han determinat 211 abelles salvatges pertanyents a 11 gèneres diferents, es varen analitzar 36 mostres de pol·len atrapats en 36 abelles determinant 17 tipus de grans de pol·len diferents. Atès que les abelles Lasioglossum (que semblen les abelles salvatges més abundants a les flors dels conreus) no usen els hotels d’insectes típics, es varen prospectar, localitzar i georeferenciar 58 nius d’aquesta abella al voltant d’un sol camp evidenciant els requeriments que necessita de terra eixut, compactat i proper als camps que pol·linitza. 13

Planificació de la creació de 80 camps dunars a les platges urbanes del Baix Penedès Les platges són ecosistemes molt dinàmics que tradicionalment s’han gestionat d’esquenes a la seva naturalesa viva. El temporal Glòria ha obert molts ulls als gestors municipals i d’altres administracions, així com entre la població i el teixit empresarial i turístic de la Costa Daurada. El potencial protector i de millora paisatgística associada a la recuperació de les preexistents dunes a les platges urbanes no ha fet més que començar arreu. I el GEPEC-EdC porta gestionant-les des del 1985 i experimentant amb elles des del 2012. Gràcies als coneixements acumulats i al finançament del Ministerio de Transición Ecológica s’ha elaborat un projecte executiu per a la recuperació de les dunes preexistents a 80 parcel·les en platges urbanes d’El Vendrell, Calafell i Cunit. Per a fer-ho possible s’ha comptat amb la complicitat important dels tres ajuntaments. El projecte combina tècniques pròpies com l’ús de restes marines mortes aportades pels temporals de Cymodocea nodosa, combinades amb la clàssica de plantació tradicional de plantes, tancaments passius i un experiment tutelat per la Universitat de Barcelona d’ús de substrat dunar viu pioner al món. El total de la superfície que es protegiria pujaria a més de 100.000 m2. El projecte, també de manera pionera, compta amb una important inversió en implicació del veïnat i la comunitat escolar dels tres municipis. Per a facilitar l’execució del projecte, aquest s’ha desglossat parcel·la per parcel·la i municipi per municipi.

Conservació de la tortuga babaua L’any 2020 ha estat el més especial pel GEPEC-EdC pel que fa a la llarga història d’implicació de l’entitat amb aquesta espècie tan amenaçada. Enguany hem col·laborat a localitzar i hem custodiat sense interrupcions dos nius de tortuga babaua a La Pineda (Vila-Seca). Per a fer-ho possible s’hi varen inscriure més de 200 voluntàries i voluntaris. La tortuga anomenada Mascletà havia intentat fer el niu per primer cop el 29 de juny a la platja de La Pineda, però no va ser fins la matinada del 16 de juliol, després de 6 intents i diverses nits en les quals el voluntariat va estar controlant la platja, va aconseguir pondre 144 ous. Gràcies a l’esforç del voluntariat, es va poder retenir la tortuga després de que pongués els ous fins que els experts van arribar i li van prendre dades, van comprovar que duia microxip i li van enganxar un transmissor que va permetre saber on era durant una temporada.

Amb uns quants dels ous traslladats a una incubadora del CRAM, i havent traslladat un dels nius a una distància del mar més segura, va començar la cerca de voluntariat per a assegurar una vigilància del niu les 24 hores del dia fins a la posta dels ous. Es van organitzar torns de 4 hores, amb un mínim de 2 persones per torn, coordinat per un petit grup de voluntàries. Tot i la dificultat, el gran nombre persones interessades en el voluntariat (gràcies també a la difusió als mitjans) i l’elevada implicació d’un gran grup d’elles, va fer possible que mai quedés el niu sense vigilància. El voluntariat no només vigilava els nius, sinó que informava a la gent que passava pel niu i fins i tot es va organitzar un petit grup per a netejar la platja de microplàstics. Durant aquest temps va tenir lloc una segona posta el 31 de juliol, amb 74 nous ous a la mateixa platja. 15

El 7 de setembre van néixer 11 cries prematures i el dia 8 de setembre es van obrir els dos nius. Els ous i les tortugues sans que hi havia dins es van dur a la incubadora del CRAM, ja que les temperatures baixaven i hi havia risc que es perdés la posta. El 9 d’octubre unes quantes tortugues es van alliberar a la mateixa platja de La Pineda, amb presència de gran part del voluntariat. Cal recordar també que al llarg de l'estiu es van arribar a organitzar fins a tres formacions en les quals el Raül Cendón, coordinador del voluntariat, va explicar a persones voluntàries i interessades com actuar en favor de la protecció dels nius i les tortugues babaues. 16

Conservació de dunes a Torredembarra Amb l’ajuda de voluntariat (inclosos menors no acompanyats) de la Fundació Aurora i d’una ajuda de la Generalitat i de l’Ajuntament de Torredembarra es varen extreure plantes invasores dels gèneres Xanthium i Conyza dels camps dunars experimentals. Aquestes es varen dispersar especialment degut a l’arribada d’aigües fecals a la platja.

Grup de treball de flora A finals d’any es crea un grup de voluntariat específic per dinamitzar el viver i l’espai en custòdia del Canyadell (Altafulla), on es reuneixen setmanalment (si les restriccions ho permeten) i el milloren eliminant espècies exòtiques invasores, delimitant espais, realitzant plantacions d’espècies autòctones, etc. Paral·lelament, un altre grup, s’engresca en dedicar-se a la restauració d’espais degradats, on de moment prioritzen la formació amb la intenció de fer accions aquest 2021. 17

Projecte d'esmorteïment de l'illa de calor a Altafulla L'efecte illa de calor fa referència a la calor captada i emesa per diferents superfícies urbanes (el sol escalfa aquestes superfícies, podent arribar a temperatures extremes, de fins a 60ºC). En el marc de les subvencions per combatre el canvi climàtic hem executat un projecte d’esmorteïment de l’efecte illa de calor al voltant de les antigues escoles Teresa Manero d’Altafulla, amb la col·laboració de l’ajuntament del municipi. L’actuació ha consistir en plantar espècies arbòries caducifòlies, com el freixe i el til·ler, plantació d’espècies de lianes que cobreixen les parets i elements artificials i tanques vegetals al voltant del pati de les antigues escoles.

Voluntariat Boscos Mediterranis

Durant els caps de setmana de tardor del 2020 s’ha realitzat la tercera edició del Voluntariat al Bosc de Poblet, juntament amb el Paratge Natural. Alguns dels objectius del projecte eren aproximar el bosc de Poblet als ciutadans, participant en la gestió d’un bosc mediterrani d’alt interès ecològic i donar a conèixer les seves particularitats, la història i la gestió passada, actual i futura, en un moment clau per entendre les repercussions del canvi climàtic i els seus efectes en els boscos mediterranis. 18

En total han participat 45 persones voluntàries, repartides en 6 jornades, de 23 destinacions diferents. La participació ha estat menor que els anys anteriors degut a l’anul·lació del projecte a meitats de tardor donades les restriccions per la Covid-19. Enguany l’actuació més destacable ha estat la recuperació del camí de la teixeda del Titllar que va quedar greument afectat pels aiguats de l’octubre 2019: estabilització del traçat amb marges i passos de pedra seca, aclarides de la vora del camí, obertura d’un tram nou, retirada de tubs i residus arrossegats pel barranc, etc. Com l’any anterior també han destacat els treballs de gestió forestal: treballs silvícoles com la millora de l’alzinar del Mallol, amb selecció de tanys de l’alzinar per millorar la biodiversitat i prevenció d’incendis forestals. Altres punts on s’han fet accions són: recuperació de l’antic camí de la Font del Ginebre a la vall de Castellfollit i l’itinerari del Tossal de la Creu. A més els participants han visitat diferents indrets com el Museu de la Vida Rural de i les Coves de l’Espluga de Francolí i el Monestir de Poblet, s’han allotjat en dependències que ens va cedir la comunitat de monjos del monestir.

Espai Test Agrari de la Terra Alta Un espai test agrari és un programa per facilitar els processos d’instal·lació de nous agents al sector agrari, coordinat entre diferents actors. La falta de persones joves emprenedores al sector agrari fa necessària de noves maneres d’incorporar persones noves que puguin accedir a la terra amb tasques agràries, forestals i ramaderes.En aquest marc, es va crear l’espai test agrari de la Terra Alta, a la finca dels Comuns de Gandesa, a la serra de Pàndols, per desenvolupar-hi un projecte d’aprofitament ramader. El GEPEC-EdC ha participat en aquest projecte, conjuntament amb la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), Rurbans, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ADF Terra Alta, l’Escola de Pastors, i l’Ajuntament de Gandesa. La funció de l’entitat ha estat la redacció d’un pla de conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural identificant els objectes de conservació de la finca i definint les mesures de gestió per a la seva conservació. 19

ECODIAG - Indicadors de biodiversitat Projecte pilot d’aplicació d’un sistema d’indicadors de la biodiversitat d’hàbitats semi-naturals en finques agrícoles per avaluar el seu estat. Aquest mètode s’ha aplicat a la finca de VerdCamp a Cambrils amb la participació de la XCN i la Fundació Emys. Aquesta metodologia està orientada a promoure les pràctiques agrícoles i elements (franges de vegetació, bosquets, basses, etc.) que suporten la biodiversitat. Això permet al pagès (o a l’entitat) desenvolupar un pla de gestió per a protegir i promoure la biodiversitat de la finca.

Projecte Libera A finals d’any engeguem el projecte Libera, iniciativa convocada per Ecoembes i SEO/Birdlife de neteja i recuperació d’espais naturals. El Parc Natural del Delta de l’Ebre és la l’espai escollit i concretament la zona del Goleró i la Platja de l’Arenal, greument afectada pel temporal Glòria. El gruix de les actuacions es realitzaran aquest 2021, com són la neteja de residus i deixalles i la plantació de tamarius amb diferents escoles. A finals de 2020 i gràcies de l’Escola Agrària d’Amposta s’han recol·lectat estaques de tamariu i plantat al viver de l’escola per trasplantar-los aquests primavera. Comptem amb el suport també de l’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l'Ebre i Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla, que ajuda en l’aportació de voluntariat i difusió, i el propi Ajuntament de l’Ampolla (Baix Ebre).

CUSTÒDIA DEL TERRITORI

Espais naturals A través d’una línia de subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies convocada pel Departament de Territori de la Generalitat hem dut a terme diferents actuacions de conservació en finques on tenim acords de custòdia i en d’altres espais protegits:

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant L’objecte principal de conservació és la parella d’àliga cuabarrada de la Figuerola amb greus problemes d’alimentació. En aquest sentit, les actuacions han estat enfocades a la millora de l’hàbitat per a les espècies presa, s’han recuperat espais agrícoles oberts amb la reintroducció de conills i perdius i la construcció d’un colomar. A més, s’ha restaurat un punt d’aigua per a la salamandra i instal·lat una estació de seguiment de ratpenats. En un futur proper es preveu la creació d’un itinerari a través dels diferents espais recuperats i realitzar sortides d’educació ambiental amb escoles, ja que s’ha instal·lat senyalització divulgativa. 21

Mas Manou (Alforja) Finca que es troba als peus de la serra de la Mussara i que degut al substrat arenós del sòl hi ha pocs punts d’aigua en tot el seu entorn. L’actuació principal ha consistit en la construcció de dues basses per amfibis, per crear punts de cria de diferents espècies, com tòtil, el gripauet i el gripau comú. Altres actuacions ha estat la restauració de diferents marges de pedra seca i empedrats per mitigar l’erosió que pateix l’espai i la instal·lació d’una estació de seguiment de ratpenats i d’una caixa per òliba, on aquest 2021 es realitzarà un hacking.

Mas del Salin (Cornudella de Monsant) En aquest espai que es troba proper a la zona de Gallicant s’han realitzat actuacions de conservació de la biodiversitat amb la instal·lació de caixes niu per a mallerenga i gamarús i una estació de seguiment de ratpenats, així com la restauració de diferents marges de pedra seca per mantenir espais agrícoles de la finca. D’altra banda s’ha ordenat l’ús públic de l’entorn molt freqüentat per escaladors, motoristes i persones que s’apropen a les zones de bany, d’aquesta manera s’ha instal·lat senyalització informativa dels valors de l’espai i recomanacions de bon comportament i tallat un corriol a l’accés motoritzat.

Marjal (Campredó) El Marjal de Campredó és una zona humida del municipi de Tortosa, a tocar de l’Ebre, un espai aïllat enmig d’un polígon industrial, que presentava uns aiguamolls força degradats per la presència d’abocaments i flora exòtica invasora però amb un interès especial per a la biodiversitat ja que acull espècies de flora i fauna i hàbitats remarcables: tritó palmat, samaruc, jonqueres, comunitats de mansega, etc. L’actuació ha consistit en el control i retirada d’aquestes espècies invasores, la retirada de deixalles, la creació de tres llacunes i refugi per a amfibis, la renovació de la senyalització informativa de l’espai i la instal·lació de caixes niu per òliba, mallerengues i estacions de suport de ratpenats.

Àrea de lleure de cova Avellanes (Roquetes) Aquesta àrea de lleure que es troba a l’interior del Parc Natural dels Ports es trobava en un estat de degradació pel pas del temps i la falta de manteniment, així com pel canvi d’usos: antic cremador de pedra abandonat, construccions amb antics WC obsolets, senyalització degradada, etc. També en resultaven alterades espècies protegides de flora, ja que el pas de persones i vehicles (aparcament) no estava regulat ni delimitat L’actuació ha constat doncs en la retirada de les construccions obsoletes i l’adequació de l’antic cremador com a refugi de ratpenats destinats a hibernació. La renovació dels cartells informatius i d’itineraris de l’àrea de lleure i la instal·lació de nous sobre el coneixement dels ratpenats. Pel que fa a l’ordenació de l’ús públic s’ha arranjat i delimitat correctament la zona d’aparcament, evitant així la degradació de l’espai. 23

Canyadell (Altafulla) L’acord de custòdia s’ha renovat amb l’Ajuntament d’Altafulla i, gràcies a l’Ajut rebut, s’han pogut instal·lar una desena de refugis per a ratpenats que, acompanyats de cartelleria informativa sobre l’espècie i el projecte, formen el Sender dels Ratapatxets del Canyadell.

Mur Verd de La Canonja Aquest 2020 degut a l’explosió d’IQOXE (molt propera) i a la pandèmia l’activitat ha quedat molt restringida a les reunions bimensuals de seguiment amb l’ajuntament i l’empresa que en fa el manteniment. Tot i això hem realitzat tasques de conservació del refugi aeri de ratpenats i la direcció d’una plantació d’arbres efectuada per una empresa com a compensació ambiental.

Els Tres Quarts i les Setjoles (Pratdip) En el marc de subvencions als espais naturals de Catalunya, hem realitzat un conjunt d’actuacions per afavorir la biodiversitat dels espais així com la millora dels hàbitats que conformen les dues finques.

S’ha construït una bassa per amfibis a la finca dels Tres Quarts per afavorir l’hàbitat de l’ofegabous, un refugi elevat per a ratpenats a les Setjoles, instal·lació d’un hotel d’insectes i caixes niu per a gamarús, mussol banyut i falcó mostatxut. També hem arranjat l’itinerari que vam començar el 2018 amb travesses i escales de fusta i instal·lat tancaments a l’entrada de cada finca per evitar l’entrada de vehicles i en cada espai creat s’han construït peanyes de pedra amb plaques de ceràmica informatives en relleu amb codis QR incorporats que deriven a més informació (ratpenats, àliga cuabarrada, ofegabous, etc.).

Les actuacions estan incloses en el un pla de gestió per millorar la biodiversitat de la zona i promoure una reserva natural al barranc de la Dòvia. 25

Nous acords de custòdia Canyadell (Altafulla) Renovació de l’acord de 2013 amb l’ajuntament d’Altafulla per la finca d’1,3 ha. L’acord reedita la gestió del projecte de custòdia quiropterològica. L’espai també acull una seu de l’Escola de Naturalistes i un viver experimental de planta autòctona. Actualment és la residència dels voluntaris europeus i s’estan habilitant altres espais.

Rieres Baix Penedès En el marc dels acords de custòdia del territori, hem signat diferents acords de custòdia fluvial amb ajuntaments del Baix Penedès i l’Agència catalana de l’Aigua per tal d’implicar aquests dos agents en la recuperació de les rieres com a corredors biològics entre els diferents espais naturals del Baix Penedès (litoral-sistema agrari-zones de muntanya). Aquestes rieres altament degradades en molts trams i majoritàriament envoltades per zones agrícoles, estableixen un refugi i pulmó per a la biodiversitat d’aquesta zona. L’objectiu global d’aquests acords i projectes, és el de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions d’espècies presents a l’espai i evitar la proliferació d’espècies exòtiques invasores. 26

DEFENSA AMBIENTAL Massificació eòlica i fotovoltaica Elaborem documents tècnics per determinar l’abast de l’informe d’impacte ambiental i per argumentar en contra de la ideonitat dels emplaçaments d'una seixantena de projectes eòlics:

Elaborem documents tècnics per determinar l’abast de l’informe d’impacte ambiental de diferents projectes fotovoltaics projectats al nostre territori:

Es realitzen entrevistes i participacions en diferents mitjans de comunicació sobre la problemàtica de l’actual model d’implantació d’energies renovables (Canal Reus, TV3, diverses emissores de radio i diaris, tant digitals com en format paper....). Realitzem coordinació tècnica amb Ajuntaments per donar-los informació i assessorar-los sobre projectes de renovables que afecten als seus municipis. 28

Ens coordinem amb diferents plataformes per treballar i col·laborar en contra d’alguns projectes de renovables, (Plataforma en Defensa de la Conca, la Plataforma Afectades Concentració d’Aerogeneradors (PACA), Xarxa Sud, Plataforma Salvem la Fullola i la Mola, Trenquem l’Ametlló, STOP Vandellós II...). Atenem peticions d’algunes d’aquestes plataformes (ex Plataforma Salvem la Fullola i la Mola, Trenquem l’Ametlló, STOP Vandellòs II) i els donem suport, assessorament i informe d’abast negatiu. També ens coordinem amb veïnes de Tivissa per a presentar informes d’abast als diferents projectes eòlics de la zona de Tivissa. 29

Seguim amb les diferents accions per intentar parar la construcció de la central eòlica de Vedat del Pany (Duesaigües - Riudecols). Presentem diferents requeriments demanant la paralització de les obres a la Generalitat (Departaments de Territori i Sostenibilitat i al d’Empresa i Coneixement). Encarreguem un informe a un expert en flora amenaçada sobre l’afectació de la central eòlica a una espècie rara, protegida i inclosa al catàleg de flora amenaçada, l’estepa populifolia. Presentem denúncia a Territori per l’afectació que la central està provocant a aquesta espècie i al seu hàbitat. Estudiem jurídicament la possibilitat d’iniciar un contenciós administratiu en contra de les autoritzacions administratives per construir aquesta central. Presentem una denúncia a fiscalia per, entre d’altres, presumptes delictes de prevaricació i contra la fauna i la flora, per les autoritzacions i les obres que es porten a terme. Participem, junt amb Xarxa Sud, en accions de protesta per la construcció d’aquesta central eòlica. Difonen diferents comunicats de premsa sobre aquesta tema i fem una roda de premsa per informar sobre la presentació de la denúncia a Fiscalia. Participem en la formació i activitat de la interterritorial TarragonaLleida- Teruel, per la col·laboració i coordinació en l’oposició de la instal·lació de projectes d’energies renovables i infraestructures relacionades agressius amb el territori. En la ointerterritorial des del GEPEC-EdC ens coordinem amb altres entitats com IPCENA-EdC, plataformes territorials, Associació de Micropobles, INSTA, etc. Finalment aquesta plataforma interprovincial s’ha integrat a l’entitat, a nivell estatal, Alianza Energia y Territorio (ALIENTE). Actualment el GEPEC-EdC participa activament en els treballs i funcionament d’ALIENTE.

Es publiquen diferents notes de premsa denunciant l’allau de nous projectes eòlics a Catalunya. Membres del GEPEC- EdC del Baix Ebre fan un treball d’Investigació el cas concret del Perelló i municipis veïns, on s’han presentat un total de 16 projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques. La recerca es centra en la normativa UE, el fons europeus, les subhastes d’energia a Madrid i les empreses espanyoles i d’altres països que inverteixen en aquests projectes. La conclusió és que es tracta d’un moviment purament especulatiu i que el Decret Llei 16/2019 és un intent barruer per donar marc a aquesta especulació amb un total menys teniment del territori. Fruit d’aquestes reflexions i veient que ni l’Ajuntament de El Perelló ni el Consell Comarcal del Baix Ebre havien presentat al·legacions negatives al projecte de Fullola la Mola, mantenim una entrevista amb el president del Consell Comarcal del Baix Ebre per tal A la reunió s’informa de l’exageració i improcedència de projectes eòlics i fotovoltaics al Baix Ebre i se li ofereix el suport del GEPEC per tal d’assessorar al Consell Comarcal i als ajuntaments de la comarca. La proposta és ben rebuda però es topa amb el finançament. Es promou per part del GEPEC una altra reunió per novembre on s’estudiaran les possibilitats de financiació. A la reunió de novembre es s’exposa la dificultat de financiació. No hi ha hagut més entrevistes. Representants del GEPEC-EdC del Baix Ebre mantenen una entrevista amb el Subdirector general d’Energia), la Cap de Servei Jurídic i de Regulació del Departament d’Empresa i Coneixement) i la Cap de servei d’autorització d’Instal·lacions elèctriques per parlar sobre alguns projectes eòlics que afecten a aquesta comarca. Membres del GEPEC-EdC del Baix Ebre iniciem un treball per informar als ajuntaments de les eines que tenen al seu abast per poder parar la tramitació de projectes de renovables als seus municipis. Es comença la informació en xarxa i el coneixement compartit de les accions que estan portant a terme alguns municipis de Catalunya per aturar, als seus termes, els projectes eòlics i fotovoltaics agressius amb el territori. S’analitza la Moció del municipi d’Argençola i es comparteix amb els municipis del Baix Ebre. No ha respòs ni un sol ajuntament. El que porta a pensar que la part política del Baix Ebre amb alguna excepció no és conscient ni es sent interessada per l’abast dels problemes d’energies renovables que patim.

Indústria química i contaminació Realitzem comunicats en relació a l’accident del passat 14 de Gener a IQOXE, i atenem als Mitjans de comunicació (premsa escrita, televisió i ràdio) en relació a aquest comunicat. Denunciem la situació de l’empresa IQOXE i la perillositat que suposen els complexes químics del camp de tarragona. Fem una roda de premsa sobre l’accident a IQOXE. Participem a l’exposició del documental “És a l’aire” i al posterior col·loqui. Ens reunim amb diferents entitats del territori per dissenyar un comunicat conjunt i futures accions en relació a l’accident químic d’IQOXE. Ens reunim amb els eurodiputats d’ERC i amb altres càrrecs d’aquesta formació política per parlar sobre preguntes que han presentat al Parlament Europeu referides a temes de seguretat en la indústria química. Assistim a la reunió d’avaluació i seguiment de l’accident químic al polígon sud, convocada per el Viceconseller de Presidència i Delegat del Govern. Realitzem una visita de camp a un punt d’abocaments contaminants al riu Francolí i ens coordinem amb l’informant per realitzar les denuncies corresponents als Rurals cada cop que apareguin nous abocaments a la zona.

Ens coordinem amb l'Associació Mediambiental la Sínia per temes de contaminació de platges. Mantenim reunions amb l’alcalde del Morell per demanar informació sobre el tram de via Reus-Roda que es fa servir actualment per transport de mercaderies perilloses. Es fan diverses peticions a les administracions competents per tal que intervinguin i esmenin l’actual situació d’abandonament d’aquesta via. No obtenim resposta satisfactòria i les administracions es treuen les seves responsabilitats sobre aquest tema de sobre. Mantenim diferents reunions internes i de treball amb col·laboradors sobre els riscos reals de la seguretat al Polígon Sud.

Recursos hídrics Realitzem reunions amb socis i col·laboradors sobre la gestió de l’aigua a l’àmbit municipal. Es prepara i tramita a les administracions una proposta de desembassament extraordinari del pantà del Catllar a l’ACA i REPSOL per tal d’evitar que l’elevat nivell de l’aigua afecti al bosc de ribera i als ecosistemes fluvials. Fem nota de premsa sobre la petició que hem fet a les administracions demanant el desembassament del pantà del Catllar a cota 90.

Ampliació del Parc Natural dels Ports Amb l’objectiu d’aconseguir la protecció de sectors del massís dels Ports i de zones properes, que amb la declaració del Parc Natural dels Ports, l’any 2001, varen quedar fora del parc natural estem treballant per aconseguir l’ampliació d’aquest parc natural. Hem elaborat una proposta tècnica que suposaria passar de les actuals 35.050ha a vora 60.000. Aquesta proposta ha estat presentada a tots els ajuntaments afectats i s’han fet nombroses reunions amb els diferents alcaldes per tal d’aconseguir una proposta de consens d’aquesta ampliació. La proposta ha estat també presentada a les associacions i sectors socio-econòmics del territori per tal d’aconseguir suports a l’ampliació. Després d’un intensa tasca durant tot l’any 2020 seguim treballant per definir una proposta que serà presentada a la Generalitat per tal que tramiti i aprovi aquesta ampliació. L’ampliació sobre la que s’està treballant inclouria la serra de Pàndols i Cavalls i territoris de la comarca de la Ribera d’Ebre dins el parc natural. Aquesta comarca actualment no forma part del parc.

Projecte de salvaguarda i recuperació de l’espai natural dels Prats de la Pineda Seguim treballant per aconseguir la recuperació i conservació de l’espai natural dels Prats de la Pineda. Aquest és un espai natural, localitzat al terme municipal de Vila-seca, propietat del Port de Tarragona i inclòs a la Xarxa Natura 2000.

Aquest és un espai que s’ha degradat molt al llarg dels anys i sobre el que fa molts de temps des del GEPEC-EdC estem treballant per tal que s’hi actuï per restaurar-lo i recuperar-lo com espai natural d’alt interès ecològic. Amb aquest objectiu des del GEPEC-EdC fa molts anys que estem incidint sobre el Port de Tarragona per tal que actuï per tal de fer possible aquesta recuperació. Aquest any 2020 i com a mesura compensatòria a l’aprovació i execució de la ZAL (Zona d’Activitat Logística), el port portarà a terme un projecte de restauració ambiental de l’espai. Aconseguim que aquest projecte de restauració sigui sotmès al procediment d'avaluació d’impacte ambiental, presentem al·legacions de tipus tècnic a aquest projecte, per tal d’incorporar-hi millores, ens reunim amb el port per tal de parlar sobre aquest projecte i els presentem les actuacions de millora que proposem, ens reunim amb l’ajuntament de Vila-seca per tal de debatre sobre aquest projecte, etc. Finalment les actuacions de restauració està previst que es portin a terme durant aquest any 2021.

Campanya pel riu Siurana S'ha participat en diferents reunions amb la Plataforma Volem lo riu Siurana Viu, el Consell Comarcal del Priorat, Medi Ambient de la Diputació, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, les Comissions de Desembassament del Siurana convocades per l'ACA... S’ha participat a la darrera reunió de la Taula del Siurana, convocada pel Departament de Territori de la Generalitat el passat 9 de març. Queden pendents 2 reunions però la Taula no s’ha tornat a convocar. També hi ha hagut contactes amb diverses entitats ambientals que treballen en temes d'aigua, des del Gaià fins a l'Ebre, i també d'Aragó, així com amb algunes Comunitats de Regants per a saber quins usos i gestió fan de l'aigua de reg (Garrigues, Montsant, Molinet...). Es mantenen contactes amb Ecologistes en Acció, Unió de Pagesos i alguns partits polítics per informar de la problemàtica i aconseguir difusió. 35

Es segueix treballant en la recerca de documentació referent a gestió hidrològica, fauna, concessions, drets i usos històrics... ja sigui del riu Siurana com d'altres de generals per ampliar la informació disponible. També seguim treballant en la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre, 3r cicle.Es fa un seguiment de l'evolució dels cabals del riu Siurana, sobretot en èpoques de pluja, desembassaments, aforaments, cabals ambientals...Es fa seguiment de les irregularitats en relació als usos d’aigua, filtracions... i vigilància i seguiment dinàmica cursos d’aigua i depuradores. En arriba la notificació de que 2 membres del GEPEC-EdC, entre ells el nostre expresident i 1 de la Plataforma del Riu Siurana han denunciats judicialment per la Comunitats de Regants del Pantà de Riudecanyes per les accions de protesta que l’agost del 2017 varem realitzar al riu Siurana, a la zona de derivació d’aigua cap a Riudecanyes. Ens denuncien per uns suposats delictes de coaccions, danys i usurpació d’aigua. Com a conseqüència bona part del temps l’invertim en preparar la defensa per la querella presentada. Es manté contacte i s'atenen els diferents mitjans interessats en aquestes problemàtiques. 36

Gestió forestal Ens reunim amb el Fiscal en cap de medi ambient de l’Audiència Provincial, en relació a una denúncia presentada per una tallada al Parc Natural dels Ports i unes obres al barranc de la Jovara. Realitzem un comunicat en relació a la denúncia a la Fiscalia per la tallada al Parc Natural dels Ports i les obres al barranc de la Jovara. Ens reunim amb una veïna de Valls en relació amb diferents tallades de boscos a l’Alt Camp i proposem via oberta per col·laboracions tècniques amb GEPEC-EdC.

Abocadors Revisió de projectes al Montsià, com l’ampliació de l’abocador comarcal de Mas de Barberans, al qual se volen presentar al·legacions quan sigue el termini.

Urbanisme Reunions internes per tractar presumptes delictes urbanístics al terme de Torredembarra. Presentem un recurs de reposició en resposta a la legalització de les obres al Barranc de la Jovara. Presentem una instància a la Secretaria del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre la legalització de les obres al barranc de Jovara.

Ens reunim amb l’Ajuntament de Pratdip i els promotors d’un projecte que es volia dur a terme al municipi per avaluar els possibles impactes. Visita de camp al Barranc de l’Àliga, zona afectada pel càmping projectat a la Plana d’Arnes del Perelló i reunió amb els veïns de la zona.

Biodiversitat Presentem una denuncia a la UE en relació a la recollida nocturna d’olives en intensiu, que provoca la mortalitat d’ocells. Presentem al·legacions al projectes de decret de fauna amenaçada que la Generalitat ha tret a informació pública. Presentem arguments per tal d’incloure espècies que no han estat incorporades i també per aconseguir que altres espècies canviïn de categoria i passin de ser considerades vulnerables a en perill d’extinció, fet que n’augmentaria la protecció i la necessitat legal d’aprovar i executar el corresponent pla de recuperació.

Paisatge i territori Seguim en la campanya per aconseguir la protecció de les oliveres monumentals. Davant la tramitació d’una proposta de llei presentada pel grup parlamentari del PSC preparem i presentem als diferents grups polítics un document d’esmenes a la proposta de llei presentada. Ens reunim amb els principals partits per tal d’incidir en que incorporin les nostres demandes per tal de millorar la llei i augmentar el grau de protecció de les oliveres monumentals i del paisatge que les acull. 38

Difonem notes de premsa sobre la campanya i sobre la necessitat d’aprovar una llei que garanteixi la protecció d’aquestes oliveres i que no es quedi a mig camí. Finalment, al mes de juny, el Parlament aprova la llei que, tot i incorporar algunes de les nostres demandes, es queda lluny de la llei que volíem. Paral·lelament seguim denunciant l'espoli que segueixen patint les oliveres monumentals tot i la tramitació i posterior aprovació de la llei de protecció. Posteriorment a l’aprovació de la llei fem roda de premsa juntament en Salvem lo Montsià per demanar la redacció del reglament de la Llei de Protecció de les Oliveres Monumentals.

Delta de l'Ebre Assistència i participació a la Comissió de Sostenibilitat del Delta de l’Ebre. Fem reunions en la Taula del Consens del delta per tal d’intercanviar opinions sobre què fer respecte la problemàtica del delta de l’Ebre. Es comparteixen documents posicionaments, i s’arriben a enteses, però no ens integrem dins d’ella, com tampoc ho fan altres entitats ecologistes. Presentació d’informe d’abast, en l’ajuda de l’àrea tècnica de defensa ambiental, al projecte de Recuperació de la Connexió Marítima entre les Salines de la Trinitat i Sant Carles de la Ràpita, amb consideracions de Carles Ibáñez.

Col·laboració en entitats ecologistes pes qüestions del delta de l’Ebre. En cal destacar: Propuestas sobre Gestión de Sedimentos (2020 – 2023). Deuda Histórica. Aquest document es presenta per les entitats Associació de Sediments, GEPEC-EdC, Picampall, Associació Voluntaris Parc Natural Delta de l’Ebre, Ecologistes en Acció de Catalunya, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Associació Moviment Social Delta de l’Ebre. Es fa per tal que siguin incorporades al Plan para la Protección del Delta del Ebro del MITERD.

BCN World Al llarg d’aquest 2020 s’ha continuat amb la lluita contra el projecte de BCN World. A nivell judicial es va fer un gran pas, ja que es va guanyar el recurs contenciós que s’havia presentat contra el Pla Director Urbanístic i ara la Generalitat ha hagut de d’iniciar un procediment de modificació del Pla a instàncies judicials. Hi estarem atents! A més, també s’ha notificat a Fiscalia pressumptes irregularitats en l’adjudicació de la llicència de casinos a l’empresa Hard Rock. Finalment, s’han continuat les mobilitzacions socials en contra del projecte, amb concentracions per rebutjar l’acord de compravenda dels terrenys entre la Caixa i l’INCASOL, així com aparicions en nombrosos mitjans de comunicació per a denunciar aquesta situació.

Altres Reunió amb dos estudiants d’ESO de La Salle Reus per la gravació d’una entrevista sobre contaminació pel seu treball de recerca. Col·laboració en lo Departament de Comunicació i en l’ajuda de l’àrea tècnica de defensa ambiental per publicar al web de l’entitat un escrit en imatges sobre el delta pel Dia Mundial de les Zones Humides. Contactes en Salvem lo Montsià per informar i col·laborar amb aspectes com: a) Nous espolis d’oliveres b) Primers projectes de plantes solars fotovoltaiques a la comarca c) Intervencions agressives a un tram de la llera del riu Sénia d) Projecte de creació de la reserva d’oliveres monumentals

COMUNICACIÓ Pel que fa a la comunicació, el salt qualitatiu més gran que s’ha produït aquest 2020 ha estat l’arribada d’una nova pàgina web adaptada a les necessitats actuals tant de l’entitat com dels usuaris i usuàries que la visiten. De disseny modern, alegre i acolorit, la nova web explica en profunditat les campanyes, projectes i iniciatives de l’entitat, permet noves maneres de contacte, facilita el pagament d’activitats, etc. Malgrat que, per falta de temps i complexitat, no tots els apartats de la pàgina estan complets actualment, la imatge virtual de l’entitat queda molt afavorida. Tota aquesta feina també ha propiciat la incorporació a l’equip d'un nou membre, primer com a voluntari en el desenvolupament i disseny web, i ara ja com a membre de l’equip tècnic de ple dret i amb títol de responsable de Comunicació i Captació de Fons. Així, el 2020 acaba amb un equip de Comunicació altre cop format per dues persones i ampliat per una tercera (contractada dins un ajut de sis mesos de Garantia Juvenil) des d’inicis de 2021.

El GEPEC-EdC continua tenint presència a les tres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram). Totes ells han vist un increment en el nombre de seguidors/es respecte les xifres de 2019: 41

Facebook (a data del 31/12/2020): 6044 seguidors (un increment del 33,3% respecte el 2019). Twitter (a data de 27/04/2021): 6394 seguidors. Instagram (a data de 27/04/2021): 3852 seguidors. El servei de Whatsapp del GEPEC-EdC, iniciat el febrer de 2018, continua tenint èxit i actuant no només per arribar de manera més directa als usuaris i usuàries amb un enviament al dia (com a màxim), sinó també com a via per atendre suggeriments, dubtes i peticions diverses. Actualment el servei arriba als telèfons mòbils de 485 persones. De manera regular es segueix enviant el butlletí electrònic del GEPECEdC a una llista cada vegada més àmplia de persones que volen estar al corrent de les notícies, activitats i el dia a dia de l’entitat. Gràcies a la nova pàgina web, el nombre de contactes s’ha ampliat fins a sobrepassar la xifra dels 2.000 entre persones sòcies, donants, interessades i també el voluntariat. Pel que fa a la presència a mitjans, aquest 2020 s’han enviat més d’una trentena de notes de premsa que han col·laborat en la visibilització del GEPEC-EdC i la seva tasca. Paralel·lament s’ha fet un esforç per ampliar la base de contactes on s’envien aquests comunicats, arribant a finals d’any a 130 contactes de mitjans (ràdio, televisió, premsa escrita i digital) i periodistes d’àmbit comarcal, provincial, autonòmic i estatal. A finals d’abril de 2021, la base de dades ja arriba als 150 contactes i es vol seguir ampliant.

SECRETARIA I PARTICIPACIÓ

Treball participatiu amb altres entitats Participació activa a EdC (federació Ecologistes de Catalunya) i a la XCN (Xarxa per la Conservació de la Natura). Actualment el president del GEPEC-EdC ostenta el càrrec de Secretari d’EdC. Per altra banda ocupem una de les vocalies de la XCN. També estem participant en les reunions del grup de treball de custòdia fluvial de la XCN. S’han mantingut contactes i col·laboracions amb moltes plataformes i entitats del nostre territori que treballen temàtiques ambientals com, per exemple, Xarxa Sud, Salvem la Platja Llarga, Fridays For Future Reus , Al Camp Residu Zero, plataformes que treballen per frenar de projectes de eòlics i fotovoltaics insostenibles, etc.

Seccions territorials del GEPEC-EdC Aquests grups tenen per objectiu treballar temàtiques ambientals d’aquestes comarques o territoris de forma organitzada i coordinadament amb l’àrea de defensa ambiental i la junta de l’entitat. Actualment estan actius els grups del Baix Penedès, de les Terres de l’Ebre i el de Reus. El grup de treball Reus + Eco treballa temes urbanístics i d’espais verds del municipi. El grup compta amb la participació de Fridays For Future Reus i Al Camp Residu Zero.

Representacions en organismes diversos Coordinadament amb l’àrea de defensa ambiental i la junta del GEPEC-EdC, es participa en òrgans assessors i de debat de l’administració (Junta Rectora dels parcs naturals de la Serra del Montsant i dels Ports, Junta 43

Consultiva de la Reserva Nacional de Caça dels Ports i Junta Consultiva de la Reserva de Caça de l’Encanyissada i de les Zones de Caça Controlada del Delta de l'Ebre, Consell de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, Comissions de Desembassament de Riudecanyes i del Foix, Fòrum Turisme Sostenible del Priorat, Taula del Siurana, Taula per la qualitat de l'aire, Consell Municipal de Medi Ambient de Reus, Comissió per la Regulació de les Vies Ferrades al Parc Natural dels Ports, etc). En el cas de la Comissió de Desembassament del Foix ens representa, per qüestió de proximitat, un membre de l’entitat Bosc Verd, entitat que també és membre d’EdC.

Equip de treball de l'entitat Es tanca el 2020 amb 10 persones contractades. Continuem amb 1 persona a la secretaria i 3 tècniques de projectes a jornada completa, 1 netejadora (3h/set.), 1 coordinadora escola de naturalistes i activitats educació ambiental (30h/set) i 1 comunicació/imatge 20h/set, 2 tècnics a defensa ambiental. A finals de desembre hem incorporat 3 persones per donar suport a les àrees de comunicació, projectes i defensa ambiental, gràcies al programa de Garantia Juvenil subvencionat pel Servei d’Ocupació Pública de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Seguim treballant en la consolidació de les àrees de treball com estructura bàsica d’organització de l’entitat i en la implicació d’un membre de Junta, com a mínim, a cada una de les àrees que fa funcions de coordinació i d’enllaç de l’equip tècnic amb l’equip de Junta. Hem seguit amb la política de reforçar l’estructura tècnica professionalitzada de cada una de les àrees, havent fet un especial esforç en reforçar l’àrea de defensa ambiental amb la contractació de dos tècnics.

Altes i baixes de socis i sòcies Es tanca el 2020 amb un total de 706 persones sòcies. Durant l’any s’han produït 140 altes i 68 baixes. Mostrem a continuació l'evolució gràfica de la massa social de l'entitat en els darrers anys