Memòria 2021 GEPEC-EdC

MEMÒRIA 2021

ÍNDEX Educació ambiental 3 Calendari del GEPEC 3 Escola de Naturalistes del GEPEC 4 Oliveres vives - Territori viu 4 Projecte Libera 5 Conveni d’educació ambiental a Roquetes 5 Programa d’educació ambiental a Torredembarra 5 Catàleg d’activitats per a escoles i instituts i altres activitats puntuals 6 Resum 2021 6

Projectes 7 Protecció dels nius de tortuga careta 7 Pla d’emergència per la sequera a Torredembarra 8 Reduïm l’illa de calor en set centres educatius a Torredembarra 8 Projecte Corriol Camanegre 9 Projecte Natura’t 9 Programa de conservació de l’ofegabous 10 Projecte restauració ambiental barranc de l’Aguilera 10 Life Gallicant 10 Accions puntuals 10

Custòdia del territori 11 Reserva dels oliverars monumentals de les Terres de l’Ebre 11 Espais naturals 12 Custòdia fluvial al Baix Penedès 13 Nous acords de custòdia 13

Voluntariat 15 Recuperem el voluntariat europeu 15 Voluntariat de treball de flora 15

Defensa ambiental 16 Per un model de transició energètica sostenible!

16 Denúncies per un territori lliure d’agressions 17 L’asfalt que ofega 19 Tornar l’aigua al riu Siurana no és delicte. El delicte és robar-la!

21 La contaminació del sud 22 Altres tasques de la Defensa Ambiental 22 Campanya en contra del projecte Barcelona World 22 Ampliació del Parc Natural dels Ports (Terres de l’Ebre) 23 Creació del parc natural de les Muntanyes de Prades.

23 Projecte de salvaguarda i recuperació de l’espai natural dels Prats de la Pineda.

23

Secretaria i participació 24 Ecologistes de Catalunya 24 Treball participatiu amb altres entitats 24 Representacions en organismes diversos 24 Reunions i relacions amb les institucions 24 Comunitat energètica de Pinell de Brai 25 L’equip del GEPEC-EdC 25

Comunicació i captació de fons 26 Estratègia captació de fons en general 26 Comunicació 27 Disseny 29

Educació ambiental Calendari del GEPEC Activitats realitzades al llarg de tot l’any i portades a terme per part de persones afins a l’entitat (socis o no) i per part de personal tècnic del GEPEC-EdC. La difusió i participació dels usuaris es gestiona a través de l’apartat de la web: www.gepec.cat/agenda.

Tipologia activitats

Número activitats

Participació socis

Participació no socis

Activitats virtuals

3

-

-

Sortides en barca

6

32

134

Sortides educació ambiental

14

53

115

Voluntariat

3

4

35

Visites guiades

8

10

87

Tallers

2

1

13

Xerrades

1

3

7

Total

37

104

391

Les sortides en barca (pescadors d’alçada) es realitzen des de Tarragona, amb el suport del Port de Tarragona que subvenciona l’import de la barca. És l’activitat que més persones mou en una sola sessió, i a la que hi participa gent de diverses poblacions, i especialment de la zona de BCN. Les Sortides d’Educació Ambiental (SEA) són variades, i tenen el guiatge de persones amb molta relació històrica del GEPEC. Antigament, eren les “Excursions”, però des de la pandèmia alguns dels guies no han volgut realitzar el guiatge.

En SEA s’han fet Connexió amb el bosc (bany de bosc), ocells al Montsià, cuques de llum, sortida a Alforja, sortida al Perelló, cap de Salou, entre altres.

El voluntariat es refereix a accions de pedra seca o a finques en custòdia.

Les visites guiades són les que es porten duent a terme des de fa molts anys a Torredembarra, el primer diumenge de mes, i aquest 2021 a més s’hi han afegit les portes obertes mensuals al Canyadell.

S’han fet dos tallers a Roquetes (un familiar, i un per a adults) i una xerrada a Ulldecona del projecte de Custòdia d’oliveres.

Fotografia: GEPEC-EdC

/ 3

Escola de Naturalistes del GEPEC S’ha fet l’activitat de l’Escola de Naturalistes a 3 espais:

Sant Llàtzer - Tortosa Com a extraescolar, cada dilluns de 16:30 a 18:00. Finançat per les mateixes famílies i amb la participació de 7 infants cada setmana.

Roquetes Un dissabte al mes. Finançat per l’Ajuntament de Roquetes (dins el conveni d’EA al municipi) i amb la participació de 7 infants cada mes.

Cal afegir els infants del campus d’estiu (>50).

Altafulla Un dissabte al mes, amb la participació de 10 infants.

Infants que han participat

>80

Fotografia: GEPEC-EdC

Monitores de l’EdN

9

Balanç econòmic

+2.590,45€

Oliveres vives - Territori viu Projecte d’Educació Ambiental subvencionat pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

S’ha realitzat una unitat didàctica sobre l’ecosistema de l’oliverar, descarregable de manera gratuïta a la web del GEPEC-EdC. S’han imprès i repartit 10.000 calendaris de temàtica oliverar, amb la participació en els textos de diferents persones vinculades a l’entitat.

S’han dut a terme 43 sessions de camp en 43 grups d’infants de 18 escoles diferents del territori, amb un total de 747 alumnes de primària.

Fotografia: GEPEC-EdC

4 /

Projecte Libera Projecte de recuperació de la zona del Goleró de l’Ampolla, finançat per SeoBirdlife i Ecoembes en 1500 €.

S’ha realitzat coordinadament amb Marc Torrents de l’àrea de projectes, i amb la col·laboració desinteressada de Manolo Sànchez, l’Ajuntament de l’Ampolla, l’Escola Agrària d’Amposta i l’Escola Mediterrani de l’Ampolla.

Ha consistit en la recollida, creixement i plantació de 200 estaques de tamarius a la zona dunar del Goleró, i diferents jornades de neteja de l’entorn.

En total, la participació ha estat de 110 alumnes de l’escola i 5 voluntaris.

Fotografia: GEPEC-EdC

Fotografia: GEPEC-EdC

Conveni d’educació ambiental a Roquetes Després de 9 anys realitzant EA a Roquetes, en especial Escola de Naturalistes del GEPEC, i obtenint subvencions municipals cada any (des de 200 € a 800 €), el 2021 es va signar un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Roquetes per realitzar activitats d’educació ambiental al municipi, per un import de 1500 €.

S’han dut a terme les sessions de l’Escola de Naturalistes del GEPEC, tallers per a l’escola, xerrades al municipi, i sortides i tallers per a la població.

Participació alumnes

167

Participació altres

57

Balanç econòmic

+1.500€

Programa d’educació ambiental a Torredembarra Gràcies a la mediació de la Regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Torredembarra, l’empresa NORDVERT financia activitats del GEPEC-EdC en solitari o junt amb les entitats Associació Mediambiental La Sínia i GETEEcologistes en Acció. Durant el 2021 i malgrat el cop dur de la pandèmia, es van organitzar 23 activitats d’educació ambiental en què van participar més de 800 persones.

Concretament, parlem de visites guiades al seu litoral, campanya per a promoure una millor gestió dels residus al barri marítim, exposicions, neteges populars, tallers diversos, la Festa de l’arbre, etc. Cal destacar la visita al Centre d’Activitats Mediambientals Cal Bofill on tenim la seu a peu de platja amb més de 700 persones malgrat les limitacions sanitàries.

/ 5

Catàleg d’activitats per a escoles i instituts i altres activitats puntuals En aquest punt es fa un resum de les activitats contractades per diferents escoles, instituts, ajuntaments, particulars, etc.

Són activitats molt variades, tant pel que fa a la temàtica com el públic objectiu.

Hi ha un catàleg d’activitats editat i difós, que actualment es troba en procés de revisió i reedició.

Participació alumnes

721

Participació altres

637

Recaptat (sense IVA)

13.651,89€

Participació altres

4.687,56€

Balanç econòmic

Fotografia: GEPEC-EdC

+8964,33 €

Resum 2021 A tenir present: no s’ha afegit la Educació Ambiental de Torredembarra, ja que va gestionat per Projectes.

Algunes dades poden diferir ja que la presa de dades ha estat diferent en cada secció. A més, en algunes s’ha fet el balanç amb les hores de despesa de personal propi, com en el campus de l’Escola de Naturalistes del GEPEC, i en altres no s’ha contemplat (com algunes activitats del calendari o activitats puntuals).

Tot i així, el resum vol mostrar una imatge de la situació actual de l’Educació Ambiental del GEPEC, per tal de poder definir millor la línia d’acció del 2022.

Participació alumnes

Recaptat (sense IVA i sense ajut EA Territori)

Participació altres

Despeses (aproximades, falta afegir personal propi)

Participació total

Pagament monitores i guies

721

637

3.018

24.262,34 € 1.604,71 € 1.604,71 €

Balanç econòmic

+16.955,59 €

6 /

Projectes Protecció dels nius de tortuga careta La tortuga careta (Caretta caretta) al nostre mar i litoral té una muntanya de problemes. Alguns estructurals i de fons en el seu ecosistema que amb prou feines ens imaginem. No només no sabem ni el nombre de tortugues aproximat que acollim, sinó que ni tan sols sabem com els hi afecten agressions directes involuntàries com la pesca o les distorsions a les xarxes tròfiques. Un d’aquests greus problemes és el canvi climàtic. Per aquest motiu, cada cop anirem trobant més tortugues careta a les nostres platges.

36 anys de vida. Esperem que les següents dades contribueixin a fer valdre part de l’esforç realitzat per centenars de persones unides per l’amor a la mar i les tortugues al nostre territori:

La petjada demostrable positiva de la nostra entitat (la que ha custodiat més nius a Catalunya fins ara) envers part dels altres nius localitzats també és un orgull per a les sòcies i socis del GEPEC-EdC que ja al 1.999 varen ser responsables de la primera xarxa de resposta ràpida de rescat de fauna marina basada en voluntariat a Catalunya.

Es fa difícil resumir en un apartat d’una memòria anual l’univers d’emocions, aprenentatges, complicitats adherides per sempre per una quantitat ingent de persones d’una diversitat mai vista a l’entitat en els

Transsectes

Fotografia: Elena Abella

Custòdia exclusiva de nius

Quilòmetres recorreguts

1.081 Km

Nombre de nius

1

Transsectes realitzats

239

Nombre de torns de 4 h gestionats

336 torns

Municipis inspeccionats

14

Voluntariat mobilitzat

608

Platges inspeccionades

41

Persones informades

5.110

Voluntariat mobilitzat

70

Temps del niu sense custòdia

0 minuts

Persones informades

1.330

Mitjana de voluntaris per torn

3,4

S’han realitzat un total de 8 tallers divulgatius amb 243 participants i, paral·lelament, 46 formacions al voluntariat amb 737 participants.

Amb l’ajuda del propi voluntariat mobilitzat, es van distribuïr 371 cartells informatius per les platges i voltants.

Fotografia: GEPEC-EdC

/ 7

Pla d’emergència per la sequera a Torredembarra Amb la col·laboració d’un gran ventall de professionals i empreses especialitzades elaborem el primer Pla d’emergència per sequera de Torredembarra. A més dels requisits exigits per l’Agència Catalana de l’Aigua, el GEPEC-EdC anem més enllà i incloem propostes que van molt més enllà de gestionar episodis de sequera més o menys extrema i fem propostes a llarg termini perquè aquests episodis tinguin menys probabilitats d’esdevenir. O almenys que els seus efectes siguin els menors possibles.

Parlem de dessalinització, d’ordenança municipal de recollida d’aigua de pluja, d’estalvi i eficiència.

Destaquem l’estudi base per a la depuració terciària de l’aigua que actualment emet la depuradora de

Torredembarra. L’estudi, encarregat a l’empresa Naturalea, mesura la superfície a ocupar per 6 llacunes en poc més d’1 ha de superfície amb una inversió en la instal·lació que no arriba als 400.000€ i de la qual es pot obtenir aigua apta per a molts usos.

El treball ha estat cofinançat per la Regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Torredembarra i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Una exposició recull les dades principals del treball i és permanentment exhibida a les oficines d’atenció al públic de la multinacional concessionària de la gestió de l’aigua torrenca.

Reduïm l’illa de calor en set centres educatius a Torredembarra Elaborem la proposta de reducció de l’efecte illa de calor al nucli urbà de Torredembarra a partir de la transformació dels 7 centres educatius torrencs.

El projecte es recolza en experiències educatives i renaturalitzadores d’arreu del món. Cerca transformar els 7 centres educatius i tot Torredembarra en un entorn més saludable i resilient. Per esdevenir referent i avantguarda de com afrontar aquest repte mundial des d’una perspectiva local.

El treball és cofinançat entre la Regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Torredembarra i l’Oficina Catalana del Canvi climàtic. Es tracta d’un estudi de les plantes autòctones que podrien acollir els 7 centres educatius tant dins com fora dels edificis. És la primera vegada que es té coneixement d’un estudi d’aquest nivell. Almenys al nostre país.

El grau de detall també ha permès fer un encreuament entre les experiències múltiples experiències estudiades i les 819 plantes diferents identificades a Torredembarra per a establir quines, de les autòctones, es poden proposar per a cada tipologia d’estructura.

D’aquesta manera tenim el projecte desglossat en: 149 façanes a cobrir bé amb jardins verticals (5 opcions per a cadascuna) o mur d’enfiladisses (dues opcions per a cadascuna de les 149 façanes), 12.166 m2 de cobertes verdes (5 opcions diferents per a cada centre), 11.679 m2 de patis amb múltiples opcions intermèdies entre la de mínims sugerida i de màxims o els 187 espais interiors (dues opcions per a cadascun d’ells).

Els imports referits van des del que costa omplir de plantes els interiors d’una de les llars d’infants en la seva opció econòmica (696€) a realitzar totes les accions al seu nivell més ambiciós de 7.073.923€.

Per a fer aquest ingent treball el GEPEC-EdC ha triat un format participatiu en què han col·laborat 33 actors i actrius que van des d’experts de primer ordre

8 / 

i empreses especialitzades a llicenciats en diferents matèries des de punts tan allunyats geogràficament com Alacant, Suïssa o Dinamarca.

Augmentar el verd en la vida quotidiana de les persones i les viles redueix l’efecte illa de calor, però millora la salut de les persones que hi conviuen, redueix l’estrès, augmenta l’ocupació, millora l’economia, augmenta la seguretat i, en el cas dels centres educatius, millora sensiblement els resultats acadèmics dels estudiants.

L’estudi es va complementar en una acció demostrativa (introducció de plantes autòctones) a un dels 7 centres (CEIP L’Antina) que va acabar sent el centre d’atenció dels infants que el varen fruir. Tota l’experiència ha quedat resumida en una petita exposició que ha estat exhibida a Cal Bofill un mes sencer.

Projecte Corriol Camanegre L’entitat fa més de trenta anys que lluita per protegir l’ecosistema litoral. És un dels hàbitats més degradats que existeixen, tot i això, hi ha espècies que viuen i es reprodueixen a les nostres costes. L’any 2020 es va iniciar el projecte de conservació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), amb l’objectiu d’afavorir la recuperació de la població d’aquesta espècie en perill d’extinció. Es tracta d’un projecte global que presentem als diferents ajuntaments del litoral amb qui signem un conveni de col·laboració.

Duem a terme el seguiment del corriol camanegre i el corriol petit (Charadrius dubius), per determinar canvis en l’abundància de l’espècie, avaluar l’estat de conservació del seu hàbitat en cada municipi i plantejar millores als ajuntaments que afavoreixin aquesta espècie. En aquests dos anys hem aconseguit dur a terme canvis importants en la gestió de les platges i hem vist augmentar les poblacions de corriol que hi nidifiquen.

Executem diverses accions per millorar la nidificació del corriol tot reduint la predació directa sobre els nius i recuperant part de la tranquil·litat quan nidifiquen en aquest entorn tan freqüentat com són les platges urbanes.

L’educació i participació ciutadana són essencials per protegir aquesta espècie. Durant la campanya, s’han fet diferents tallers en escoles, tallers familiars, tallers per gent gran, formacions a personal de platges, etc.. Enguany, un centenar de persones han acomplert tasques de voluntariat durant la campanya, col·laborant en el seguiment de l’espècie i oferint informació a la resta de persones usuàries de la platja.

Els municipis que s’han adherit al projecte el 2021 han estat Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Calafell, Cunit, Cubelles i Sitges.

Fotografia: Ivan Villarejo

Projecte Natura’t El projecte Natura't ha ofert un cicle de tallers ambientals a infants i joves de Calafell. Gràcies a la col·laboració de la Fundació PINNAE, durant l'estiu s'han executat una sèrie de Tallers Ambientals gratuïts per a infants i joves del Casal Jove de Calafell.

A causa de l'època de confinament viscuda, la necessitat de relació d'infants i joves amb persones de la seva edat ha estat més necessària que mai durant l'últim any. Volíem oferir una motivació extra a aquest col·lectiu per gaudir d'un temps de lleure d'una manera saludable i respectuosa amb el medi ambient i les companyes, així com fomentar la integració dins la comunitat i potenciar capacitats i habilitats a través del lleure d'una forma dinàmica i entretinguda.

L'execució del projecte ha servit per cobrir aquestes necessitats i treballar els objectius proposats amb la realització de les activitats una vegada acabat el curs escolar.

Durant els tallers, hem fet feina cada dia amb els

valors que tenim com a societat actualment, i les participants han exposat i debatut sobre quins haurien de ser els valors i canvis que els agradaria trobar-se i construir en un futur.

Fotografia: GEPEC-EdC

/ 9

Programa de conservació de l’ofegabous Inici del projecte de conservació de l'ofegabous (Pleurodeles waltl) al sud de Catalunya que realitzem el GEPECEdC en el marc d'un conveni de col·laboració amb el Zoo de Barcelona per al seguiment d'aquesta espècie.

El conveni té com a objecte caracteritzar la població d'ofegabous, avaluar-ne l'estat i dissenyar accions per a la seva conservació, que en un futur poden implicar la cria ex situ per a poder reforçar les poblacions existents. Les actuacions que de moment s'han dut a terme són l'inventari de les basses on es localitza l'ofegabous a la Serra de Cardó - el Boix i voltants i l'estudi de les característiques ecològiques de les basses. Properament, s'ampliarà l'àmbit de recerca i es determinaran les possibles accions de conservació, així com acords de custòdia amb els seus propietaris i usuaris.

L'ofegabous, tot i tenir una distribució històrica força àmplia, ara es restringeix principalment a les Terres de l'Ebre, on habita en petites basses, hàbitats molt vulnerables, sovint lligades a les activitats ramaderes, cada vegada més escasses.

Segons el Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya (pendent d'aprovar) es considera espècie vulnerable, i aviat pot passar a la categoria en perill d'extinció, o, per la seva raresa, s'enfronta a un risc de desaparició de la natura.

Projecte restauració ambiental barranc de l’Aguilera S’ha redactat un projecte que planteja la recuperació ambiental d’un tram del barranc de l’Aguilera al seu pas pel terme municipal de Bonastre, actualment en degradació, mitjançant la restauració ambiental de l’ecosistema de riera per tal de potenciar la seva funció com a corredor ecològic. Així mateix, es proposa la creació d’un itinerari naturalístic per aquest tram de barranc amb l’objectiu de sensibilitzar els usuaris de l’espai tot donant a conèixer l’ecosistema i els seus valors.

Life Gallicant

Accions puntuals

En coordinació amb altres entitats s’ha presentat un projecte life per fer actuacions a Gallicant, un espai de 270ha situat a les muntanyes de Prades (zona PEIN i xarxa natura 200) dins els termes municipals d’Arbolí, la Febró i Cornudella. L’espai es compon d’un mosaic de zones extenses i continues de bosc i zones de conreu abandonades, albergant una elevada diversitat d’espècies i ecosistemes. La finalitat del projecte és protegir i restaurar la vida a aquest entorn privilegiat de muntanya mediterrani a la vegada que es restableix l’activitat agrícola tradicional i es recupera el poble abandonat de Gallicant com a centre de recerca i educació.

Restauració d’una cisterna de pedra seca, anomenada del Joan “Tropa” a Mont-roig del Camp juntament amb l’AAVV “Muntanya Roja” i el Centre “Grup Miró Barracaire” de Mont-roig del Camp. 12 voluntàries van enretirar la gran quantitat de pedres que omplien el dipòsit per començar a pujar les parets i el portal.

Resta fer la coberta de la cúpula que es construirà en una altra acció de voluntariat. Durant aquests darrers anys, amb l’ajut de voluntaris, al terme de Mont-roig ja hem restaurat 12 barraques de pedra seca i un tram d’una carrerada (camí ramader)

Com a GEPEC-EdC gestionem el seguiment de fauna i flora i l’estat ecològic dels ecosistemes de l’espai i liderem les accions de recuperació i conservació d’hàbitats i espècies. Ens centrarem en la gestió dels hàbitats forestals de pinassa i la teixeda, hàbitat d’interès comunitari, i dels hàbitats aquàtics. Per altra banda, es potenciarà l’hàbitat per l’àliga cuabarrada, espècie en perill d’extinció que campeja per l’espai, i es protegirà l’hàbitat de ratpenats i amfibis, així com es protegirà espècies d’orquídies, grup amb gran diversitat entorn de Gallicant. També hi ha programades la realització d’activitats d’educació ambiental.

10 / 

Acció de voluntariat Mas Monet per restaurar un tram de marge de pedra seca amb la participació d’una quinzena de voluntàries, que a més, van conèixer la finca en custòdia i els treballs que les propietàries estan executant per transformar l’espai i millorar la seva biodiversitat.

Custòdia del territori Reserva dels oliverars monumentals de les Terres de l’Ebre Primera fase del projecte de protecció dels oliverars monumentals de les Terres de l’Ebre, finançat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Els oliverars monumentals a les Terres de l’Ebre representen un patrimoni únic al món i un ecosistema d’altíssim valor ecològic. Aquests arbres centenaris o mil·lenaris són únics estan en greu perill. Avui dia, molts d’aquests arbres encara no gaudeixen d’una protecció legal efectiva i això ha afavorit un negoci lucratiu basat en l’arrencada i el comerç d’aquests arbres.

Des del GEPEC-EdC fa molts anys que lluitem per aconseguir la protecció de les oliveres monumental i el paisatge que les acull juntament amb altres entitats del territori. L’objectiu és crear la “Reserva dels Oliverars Monumentals de les Terres de l’Ebre” i implementar-hi un projecte de reconversió a ecològic, afavorint la revitalització socioeconòmica i la biodiversitat, basant-se en la custòdia del territori i revertir la dinàmica actual d’abandonament de molts oliverars monumentals i de la venda d’aquests arbres als marxants d’arbres ornamentals.

També ha de permetre un canvi en l’actual model de cultiu dels oliverars monumentals, hàbitat d’espècies de conservació prioritària com l’esparver cendrós (Circus pygargus) o l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata), espècies d’alt valor ecològic.

L’àmbit d’actuació és la comarca del Montsià, entre la serra de Godall i els secans del Montsià, però també s’han localitzat finques amb oliveres monumentals fora d’aquest àmbit i que també es poden incloure a la reserva.

En aquesta primer fase s’ha actualitzat l’inventari d’oliveres monumentals que va elaborar l’entitat el 2003 i s’han signat els primers acords de custòdia, i una de les primeres accions és la redacció d’un pla de gestió de cada finca per determinar i planificar les accions de conservació del medi natural i cultural a dur a terme. D’altra banda, s’ha establert un programa de seguiment de la biodiversitat present a cada finca.

Per altra part, des del GEPEC-EdC hem adquirit una finca al terme d’Ulldecona amb oliveres monumentals.

Aquest camp d’oliveres serà el nucli d’una reserva d’oliverars monumentals.

Fotografia: GEPEC-EdC

Fotografia: GEPEC-EdC

 / 11

Espais naturals A través de la línia de subvencions als espais naturals de Catalunya, hàbitats i espècies convocada pel Departament de Territori de la Generalitat de la convocatòria 2019-21, hem dut a terme actuacions a la finca en custodia de La Cova de Pinell de Brai (Terra Alta):

La Cova En aquest espai natural situat als peus de la Serra de Pàndols s’han fet actuacions de conservació de la biodiversitat amb la creació de zones baixes de vegetació per evitar l’expansió del bosc i el tancament de la zona agrícola d’oliveres i fomentar les espècies herbàcies anuals i la presència d’insectes pol·linitzadors.

També s’han instal·lat hotels d’insectes integrats als marges i caixes niu per mallerenga i gamarús i una estació de seguiment de ratpenats, així com la restauració de diferents marges de pedra seca per mantenir l’espai agrícola de la finca en bon estat. D’altra banda, s’ha instal·lat senyalització informativa sobre els valors de l’espai.

Mur Verd de la Canonja Com cada any, el GEPEC-EdC i l’empresa química SEKISUI, amb la col·laboració de l’ajuntament hem realitzat una acció de millora ambiental al Mur Verd de La Canonja. S’ha dut a terme una prova pilot, inèdita i poc coneguda al país, on s’han realitzat poques experiències, la majoria en sistemes urbans. Es tracta del mètode Miyawaki per reforestar i restaurar espais degradats, originari del Japó.

El mètode Miyawaki consisteix a plantar un bosc amb molta densitat, fet exclusivament d’espècies autòctones. El fet de posar les plantes juntes les ajuda a créixer més ràpidament i crea una gran biodiversitat.

Les plantes creixen cap a dalt on és la llum i no cap als costats. Per això la plantació es fa 30 cops més densa, creix 10 vegades més ràpidament i no necessita manteniment després d’un període de 3 anys.

Aquesta acció es va dur a terme gràcies al suport i col·laboració del grup de voluntàries del GEPEC-EdC, Reforestadores, per impulsar l’estudi i coneixement d’aquest mètode.

Paral·lelament, es van instal·lar caixes niu per a xot i xoriguer i es van construir jardineres de plantes aromàtiques en un mur de pedra seca que també van crear en anteriors edicions.

En el marc de la Setmana de la Natura, participem en la quarta edició de l’ECOVERD, que promou l’ajuntament i organitzem activitats per donar a conèixer el Mur Verd. Enguany hem organitzat una activitat amb la participació de més de 120 alumnes de 1er d’ESO de l’IES Collblanc, dirigides a la problemàtica de les espècies exòtiques invasores amb diferents activitats, gimcana sobre el Mur Verd i descoberta de la bassa d’amfibis.

Per altra banda, s’han mantingut reunions de coordinació bimensuals amb l’ajuntament i l’empresa que hi fan els treballs de manteniment per anar avançant en la millora ambiental del Mur Verd.

Fotografia: GEPEC-EdC

12 /

Custòdia fluvial al Baix Penedès Una de les branques dels acords de custòdia del territori és la custòdia fluvial. Enguany hem signat un acord de custòdia per tota la conca fluvial de la Bisbal a la comarca del Baix Penedès. Aquest acord formalitzat al mes de setembre amb l’Agència Catalana de l’Aigua, pretén implicar aquest agent en la recuperació de les rieres i cursos fluvials com a corredors biològics.

Gràcies a l’acord de custòdia enguany hem aconseguit dues subvencions per actuacions de recuperació de riberes en rius i zones humides amb acords de custòdia fluvial al districte de conca fluvial de Catalunya. Una al municipi de Santa Oliva i un altre al municipi de Banyeres del Penedès.

Aquestes rieres altament degradades en molts trams i majoritàriament envoltades per zones agrícoles estableixen un refugi i pulmó per a la biodiversitat d’aquesta zona. L’objectiu global d’aquests acords i projectes és el de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions d’espècies presents a l’espai i evitar la proliferació d’espècies exòtiques invasores.

Fotografia: GEPEC-EdC

Nous acords de custòdia Mas de Monet (Pratdip) ubicat dins l’EIN Serra de Llaberia, entre la Muntanya Blanca i el Mont-redon, de 1,22 ha, és una finca formada principalment per masses de pi blanc i molts marges de pedra seca, fruit de l’anterior activitat agrícola. És un espai amb constant transformació cap a un bosc comestible, amb plantacions d’arbres caducifolis i plantes aromàtiques, gestió permacultural, aclarides de pi blanc, aprofitament apícola i recuperació d’aigües pluvials (basses temporals), entre d’altres.

Herència Altés (Gandesa), celler situat a l’oest Gandesa (Terra Alta), l’acord s’ha realitzat per la finca Lo Grau de l’Inquisidor de 21,3 ha, prop de la Serra de Pàndols. La finca està formada per vinyes ecològiques i pinedes de pi blanc i en els darrers anys s’han dut a terme moltes accions relacionades amb un projecte ambiental de millora paisatgística. L’objectiu de l’acord és assessorar en la millora de la biodiversitat de la finca. Algunes de les accions proposades son la creació de basses temporals, la instal·lació de caixes niu per a òliba i fer un seguiment dels ratpenats presents a la finca.

Per començar es va fer una primera acció conjunta, un hacking de xoriguer (Falco tinnunculus). Aquesta acció va permetre col·laborar en la recuperació i conservació del xoriguer i estudiar la seva biologia.

Dasca Vives (Valls) celler dels voltants de Valls, propietaris d’una finca agrícola familiar dedicada al cultiu de vinya, oliveres, ametllers, garrofers, cereal i horta, en cultiu ecològic des de fa uns quinze anys i en biodinàmica des de fa vuit anys. La totalitat de les diferents parcel·les que componen la finca té més de 20 Ha. El mes de febrer signem l’acord de custòdia d’una finca d’unes 4 ha al municipi de Nulles a l’Alt Camp. Es tracta d’una finca agrícola en desús que disposa de diferents estructures de pedra seca adequades a la fauna representativa dels ambients agrícoles mediterranis.

Els següents acords de custòdia s’han signat en el marc del projecte de la Reserva dels Oliverars Monumentals de les Terres de l’Ebre: • Arión (Ulldecona - Montsià), és la primera finca amb acord de custòdia del del projecte, situada a la partida de l’Arión, de 3,60 ha amb nombroses oliveres monumentals cultivades.

• Arión - Fundació la Pedrera (Ulldecona - Montsià), finca també situada a la partida de l’Arión, és propietat de la Fundació la Pedrera, té una superfície de 2,67 ha.

 / 13

• Arión, Morralles i Mas d’en Torres, corresponen a tres finques diferents propietat de la família Porta Ferré, repartides en tres municipis: Ulldecona, Godall i Masdenverge. La totalitat de superfície en custòdia és de 71,38 ha d’oliverars monumentals. La finca més gran és la de l’Arión amb 47,76 ha on es troba la Farga de l’Arión, de 9,06 metres de perímetre, de més de 1700 anys, és l’olivera considerada més vella d’Espanya. Les finques es cultiven en producció ecològica i hi trobem gran quantitat de marges de pedra seca, barraques i masos.

• L’Ermita, finca de 3,99 ha d’oliveres monumentals abandonades i garriga al terme d’Ulldecona, a la zona de l’Ermita de la Pietat.

14 / 

Fotografia: GEPEC-EdC

Voluntariat Recuperem el voluntariat europeu El GEPEC-EdC va ser l’entitat d’acollida de molts voluntaris europeus del programa EVS entre els anys 2003 i 2017. El 2017 l’associació PROA, que feia els seus treballs de gestió del voluntariat, va deixar de treballar i la feina del GEPEC-EdC en aquest aspecte va quedar en suspens.

L’Ajuntament d’Altafulla (amb qui ja teníem la Finca del Canyadell en custòdia) ens ha posat també a la nostra disposició un apartament per allotjar voluntaris europeus a la finca. A mitjans de 2020 es va preparar un projecte per presentar al programa que ara es diu Cos Europeu de Solidaritat (CES).

La possibilitat de poder participar al CES és una gran oportunitat per recuperar el ritme del metabolisme aconseguit amb l’ajuda d’aquest voluntariat jove i així trencar fronteres i incentivar una difusió més gran del GEPEC-EdC.

Fotografia: GEPEC-EdC

De gener a novembre del 2021, el GEPEC-EdC va recuperar el voluntariat europeu amb l’acollida de 4 joves durant 9 mesos en el marc del present programa CES. El programa CES finança la seva coordinació, viatges d’arribada i tornada, desplaçaments, allotjament, diners per despeses diverses (menjar, afers personals, etc) i formació lingüística en català i castellà.

Hem acollit a l’Andréa, biòloga de França; la Maria, geògrafa d’Italia; l’Iñigo biòleg del País Basc (per la pandèmia també es podia demanar voluntaris nacionals) i al Marcos MSc en biotecnologia, BSc en bioquímica, de Dinamarca Aquests 4 voluntaris europeus, durant 9 mesos han ajudat tant als tècnics del GEPEC-EdC com al voluntariat local, dedicant cadascun 35 h per setmana en molts projectes diferents, com per exemple corriol, tortuga, costes, projectes en tràmit, preparar exposicions, activitats per nens i adults o a l’obra al Canyadell per renovar un segon apartament per poder acollir a l’any 2022, 8 voluntaris europeus.

Hores que el voluntariat europeu ha dedicat a formar-se

459

Hores que el voluntariat europeu ha dedicat a ajudar a l’equip tècnic del GEPEC-EdC

4.581

Import cobrat del Cos Europeu de Solidaritat

30.136,60 €

Voluntariat de treball de flora A la finca del Canyadell (Altafulla) un reduït grup de voluntaris local (l’únic que la normativa sanitària d’aleshores permetia) junt amb el voluntari masover de la finca i voluntariat europeu allotjat en ella, setmanalment han treballat per a contribuir a la restauració ecològica de la finca. Les tasques han consistit bàsicament en eliminar espècies vegetals invasores i exòtiques, han mantingut plantacions d’espècies autòctones instal·lades l’any anterior i han creat un petit itinerari en una de les terrasses.

Al mateix temps, un altre grup de voluntariat, reemprèn la prospecció de noves zones de l’espècie protegida i amenaçada Erodium sanguis-christi a la zona de la Budellera de Tarragona i voltants.

 / 15

Defensa ambiental Per un model de transició energètica sostenible!

Durant aquest últim any, la tasca del GEPEC-EdC de defensa ambiental s’ha centrat a combatre l’actual model d’energies renovables. Des de l’entitat no estem en contra de les energies renovables, però si del model d’implantació d’aquestes a Catalunya. Per combatre el model i per reivindicar l’alternativa, des de l’àrea de defensa ambiental s’ha treballat en: 1.

La batalla legal davant de tots aquests projectes de centrals d’energia renovable que s’han projectat sobre el territori, analitzant-los i elaborant-hi al·legacions, en les quals hem pogut determinar tots aquells impactes ambientals que provocarien aquests projectes sobre la biodiversitat i sobre el desenvolupament rural.

2.

La contínua denúncia a l’actual model d’implantació de les energies renovables arran del Decret Llei 16/2019, mitjançant la lluita comunicativa i de divulgació, i intentant pressionar per tal que les decisions dels Governs anessin en la línia de què la societat civil demanava (un model alternatiu al proposat fins al moment).

3.

El punt mencionat anteriorment, ha anat complementat d’un conjunt d’accions, actes, xerrades i mobilitzacions convocades i dissenyades pel GEPECEdC, que han permès canvis significatius en el si del model energètic.

Des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019 (novembre de 2019), el GEPEC-EdC ha presentat un total de 127 documents d’abast (i al·legacions) a projectes d’energia renovable que s’ubicarien sobre el territori català, informant la Generalitat dels impactes ambientals, afectacions sobre la biodiversitat i sobre els ecosistemes, i dels impactes en l’economia del món rural, que comportaria l’execució d’aquests projectes.

Aquesta argumentació tècnica, científica, i jurídica, ha anat acompanyada de diversos aspectes dels projectes que consideràvem que anaven en contra de la legislació actual en matèria de medi ambient, d’irregularitats urbanístiques i de planejament territorial, així com en algunes ocasions, denunciant que els projectes tenien unes característiques que no s’adequaven amb el reglament establert fins el dia d’avui.

Dels 127 projectes als quals el GEPEC-EdC ha fet front des del 2019, durant el 2021 s’han presentat un total de 65 al·legacions i documents d’abast a projectes de macro-centrals d’energia renovable que s’han considerat insostenibles i que tenien greus conseqüències pel medi ambient.

D’aquests 65, 27 feien referència a projectes de macro-centrals solars fotovoltaiques (algunes preveien la conversió de més de 130 Ha de sòl agro-forestal a sòl industrial), i 38 a macro-centrals eòliques (la majoria de les quals incorporaven 9 aerogeneradors).

La gran majoria de projectes en els que s’ha fet front, es pretenen ubicar al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

16 /

Mobilitzacions i actes Juntament amb altres àrees de l’entitat, s’han organitzat actes, xerrades, tallers i mobilitzacions, que han permès fer arribar el conflicte a una gran quantitat de persones d’arreu del país, i provocar així una major pressió social per tal de fer front a l’allau de macro-projectes i instar al Govern a desenvolupar una Planificació acurada de com s’ha d’implementar la transició energètica. A continuació es citen alguns dels esdeveniments que han tingut major rellevància al llarg de l’any 2021.

En aquest sentit, destaca la mobilització convocada pel GEPEC-EdC i Unió de Pagesos (tot i que impulsada arreu del territori català per la Xarxa per la Sobirania Energètica i la Xarxa d’Entitats Catalanes per una Transició Energètica Justa) als municipis de Reus i Gandesa el maig de 2021, la qual va aplegar un total d’entre 150 i 200 persones a la primera localitat, i aproximadament unes 300 a la segona. L’objectiu comú era exigir la derogació del Decret Llei 16/2019 i es reclamava que s’apliqués una moratòria per aturar la tramitació de centenars de projectes. La mobilització s’instigava sota el lema “El territori diu prou: Sí a les energies renovables, però no així!”.

Per altra banda, cal tenir present que el GEPEC-EdC forma part d’ALIENTE (la Plataforma Alianza, Energía y Territorio). L’octubre de 2021, des d’ALIENTE també es va convocar una gran mobilització a l’epicentre del país (Madrid) per reclamar una transició energètica justa i vertaderament sostenible, que no comporti la destrucció del medi natural ni la desaparició del món rural. D’aquesta forma, el GEPEC-EdC, a banda d’assistir a la mobilització com a entitat membre de la Plataforma, va tenir un paper fonamental en la difusió de l’acció.

També destaca la preparació de l’acte organitzat al Teatre Municipal del Perelló, el qual es va fer de forma presencial al mateix municipi i es va retransmetre de forma telemàtica per tota aquella gent que no hi va poder assistir.

En aquest acte, que va ser moderat per la tècnica en defensa ambiental Marta Josa, hi van participar els ponents Antonio Turiel, Sergi Saladié i el President de l’entitat Xavier Jiménez.

El vídeo del col·loqui té gairebé 1.000 visualitzacions: tot un èxit per al GEPEC-EdC.

Fotografia: GEPEC-EdC

Denúncies per un territori lliure d’agressions La caça amenaça espècies protegides La temporada de cacera s’inicia l’octubre de 2021. Tan sols el primer dia, uns excursionistes es van posar en contacte amb el GEPEC-EdC per notificar que un Astor (Accipiter gentilits), espècie protegida per la llei (i la seva cacera està totalment prohibida), havia sigut abatut per caçadors.

El GEPEC-EdC va donar indicacions de com podien ajudar al rapinyaire, i va emetre una denúncia amb l’objectiu d’intentar depurar les responsabilitats sobre el culpable del tiroteig.

Fotografia: GEPEC-EdC

 / 17

Les zones forestals, epicentres d’eco-cidis Una de les principals tasques de l’Àrea de Defensa Ambiental al llarg del 2021 (i tota la seva història), ha sigut la denúncia de totes aquelles actuacions, tales i rompudes, i activitats humanes que han generat un impacte sobre el medi natural, en especial sobre les àrees forestals, ja que són espais amb una alta biodiversitat i importància ecològica que cal salvaguardar. Durant el 2021, s’han executat les següents actuacions: • El cas Jovara. El GEPEC-EdC va denunciar a l’Agència Catalana de l’Aigua l’actuació portada a terme per l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de Tivissa amb el vistiplau i finançament (per fons públics) del que aleshores era el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA). L’actuació va consistir en formigonar de forma il·legal el Barranc de Jovara, en plena Xarxa Natura 2000. Evidentment, els impactes ambientals i sobre la biodiversitat, van ser molt significatius. També vam alertar a l’administració pública competent que en cas de que les obres siguin legalitzades (responsabilitat que actualment rau sobre el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural), el GEPEC-EdC presentaríem la denúncia a la Comissió Europea.

• Tallada forestal a Alforja. El GEPEC-EdC vam presentar una denúncia a la Direcció General dels Agents Rurals, al Cap de la Secció de Boscos i Recursos Forestals a Tarragona, i a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural notificant i denunciant l’actuació il·legal que s’havia fet en una finca forestal d’Alforja dins de l’espai natural protegit. El què en un principi era una actuació sobre sòl forestal que s’incloïa dins d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, va acabar essent una tala arreu de tota la finca, comportant així un greu impacte ambiental.

• Al·legacions al projecte de Rompuda Cal Batllet. El GEPEC-EdC vam presentar un document d’al·legacions al projecte de rompuda Cal Batllet, un projecte ubicat al Pont de l’Armentera que pretenia talar i suprimir tota una àrea agro-forestal en un espai per cultivar vinya. L’àrea on es pretenia dur a terme aquesta actuació, tenia una gran importància ecològica, entre altres degut a que era territori de campeig de l’Àguila Cuabarrada (Aquila fasciata). Vam presentar el document d’al·legacions al Centre de la Propietat Forestal notificant la necessitat d’emetre un informe desfavorable del projecte pels impactes que generaria.

• Actuacions musicals a l’espai natural de les Basses de la Foia, Masdenverge. Després d’observar que l’Ajuntament de Masdenverge programava un seguit d’actuacions musicals a l’espai natural de les Basses de la Foia, vam presentar una Carta a l’Ajuntament informant que l’espai es caracteritzava per tenir una alta importància ecològica i que esdeveniments d’aquesta tipologia (essencials per la cultura popular i artística), podia comportar problemàtiques ambientals. Alhora, vam emetre una petició a la Generalitat per tal que s’inclogués l’espai a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, dotant-lo així d’una certa protecció ambiental.

• El Roure Mare de Renau. El GEPEC-EdC vam instar al Consell Comarcal del Tarragonès que declarés el Roure Mare de Renau (un Roure cerrioide – Quercus cerrioides- de gran importància ecològica) com un Arbre d’Interès Comarcal, així com un radi de protecció significatiu per tal que no patís cap agressió. El juliol de 2021, el Consell Comarcal va atorgar la seva protecció!

18 / 

Fotografia: GEPEC-EdC

Un Delta de l’Ebre més resilient El Delta de l’Ebre és un dels espais naturals protegits de Catalunya que més es veu amenaçat per l’activitat humana. El GEPEC-EdC ha realitzat diverses denúncies i ha participat en l’elaboració de diferents tipologies d’al·legacions. Algunes de les actuacions realitzades són: • Projecte de Connexió Salines de la Trinitat. Vam presentar les observacions prèvies i determinar el grau d’abast que havia de tenir l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte de connexió marítima de les Salines de la Trinitat a Sant Carles de la Ràpita, sol·licitant així un estudi exhaustiu de l’impacte sobre la fauna de l’espai.

• Construcció il·legal d’aparcaments al Delta. Denúncia emesa al Parc Natural del Delta de l’Ebre, al Servei Provincial a Tarragona del Ministeri per la Transició Energètica i Repte Demogràfic, a l’Ajuntament de Deltebre i a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural exigint que s’aturessin les obres i construcció d’un aparcament d’1 Ha a la Platja de la Marquesa en plena època de nidificació d’algunes espècies protegides.

• Presentació d’al·legacions conjuntes entre GEPEC-EdC i Associació Sediments al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre degut als impactes que comportaria sobre el benestar del Delta i la biodiversitat que aglomera l’espai. Posteriorment, totes les entitats implicades vam convocar una roda de premsa a Tortosa exposant el contingut i motivacions d’aquestes al·legacions.

• Presentació d’al·legacions al Plan de Protección del Delta del Ebro del Ministerio Transición Ecológica y Reto Demográfico de forma conjunta amb altres entitats de la zona.

• Concentració i acció per demanar més sediments al riu Ebre. El GEPEC-EdC, juntament amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i altres entitats i organitzacions vam realitzar una acció de protesta davant la Subdelegació del Govern Espanyol a Tarragona i l’embarcador de Deltebre. L’acció consistia en abocar sediments amb la finalitat d’incidir en les decisions polítiques i demanar que baixessin els sediments acumulats als embassaments del riu Ebre.

L’asfalt que ofega El cas Muntanyans Als Muntanyans, a Torredembarra, es van tramitar, aprovar i executar dos plans urbanístics sense Avaluació d’Impacte Ambiental. Tot en un espai natural protegit, inclòs en el PEIN i Xarxa Natura 2000 d’altíssim valor paisatgístic i ecològic.

• Denúncia a fiscalia d’una piscina al càmping Gavina de Creixell, inclòs a l’Espai d’Interès Natural Platja de Torredembarra i Creixell • Petició a la Generalitat de Catalunya que l’àrea de Muntanyans II s’inclogui al PEIN i a l’inventari de zones humides de Catalunya a causa de la detecció d’una llacuna intermitent amb vegetació i ornitofauna típica de zones humides.

• Denúncia davant la Comissió Europea per l’incompliment del Dret Europeu en la tramitació, aprovació i execució dels Plans parcials urbanístics de Muntanyans I i II a Torredembarra.

• Petició als Ajuntaments de Torredembarra i Creixell més protecció a les platges pel corriol camanegre.

• Coordinació amb la Plataforma Salvem els Muntanyans per iniciar un front comú que conclogui amb la protecció legal i efectiva i restauració de les àrees de Muntanyans I i Muntanyans II. • Queixa al Síndic de Greuges per possibles incompliments de la normativa vigent per part de l’Ajuntament de Torredembarra i la Generalitat de Catalunya en la protecció dels hàbitats i espècies d’interès comunitaris dels Muntanyans. També s’informa a la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del mateix.

 / 19

• Es presenta una denúncia a fiscalia per la construcció d’un supermercat ALDI a Muntanyans I-Nova Torredembarra. La construcció incomplia la normativa que restringeix les superfícies comercials en zona inundable.

• Es comunica a les administracions les obres d’una piscina al càmping ALBA i moviments de terres al càmping Gavina, ambdós inclosos a l’Espai d’Interès Natural Platja de Torredembarra i Creixell. S’inicien els tràmits per a denunciar les obres. Alhora, es comencen els contactes amb l’Associació Salvem el Gorg de Creixell per tal de començar un front comú.

Anella verda La comarca del Tarragonès és una àrea amb una gran diversitat d’ambients amb una significativa importància ecològica, sovint desprestigiats a causa de la massificació i contínua activitat humana. Tanmateix, són moltes les accions, denúncies i projectes que s’han tirat endavant des de l’ecologisme, i concretament des del GEPECEdC. Hem presentat el Pla de Delimitació, Protecció i Gestió de l’Anella Verda i Blava del Gaià- Francolí per preservar i protegir la connectivitat ecològica entre espais naturals. Destaquen les reunions que s’han mantingut amb Agustí Serra, director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, així com amb el Consell Comarcal del Tarragonès, l’Ajuntament de Tarragona i molts altres organismes institucionals. En aquest sentit, també destaca la publicació de la Demanda del Pla Integral del Litoral Tarragoní, el qual ha anat de bracet amb accions de restauracions d’hàbitats dunars de les diferents platges de Tarragona.

Amb SOS Costa Daurada hem aconseguit evitar un hotel a la Savinosa. Així mateix, una altra lluita emmarcada conjuntament amb SOS Costa Daurada, ha sigut la lluita per l’enderroc del mur de la Punta del Miracle.

Mitjançant aquesta denúncia, es demanava que l’enderroc servís per obrir la Ciutat al Mar Mediterrani, creant així un gran parc (similar al de la Punta de la Mora). A la finca municipal del Pont del Diable es van realitzar un conjunt d’actuacions aparentment de “gestió forestal”, que van comportar la tala i supressió de tot un conjunt d’arbres i arbusts. El GEPEC-EdC va denunciar la tala indiscriminada.

Altres actuacions sobre l’urbanisme local Analitzat i estudiat com afectarien les diverses modificacions de POUMs sobre la biodiversitat, i hem alertat a la Generalitat i a les diverses administracions públiques de com poden afectar aquestes modificacions de POUMs, així com els Plans Especials Urbanístics, sobre els hàbitats i la biodiversitat. A continuació es detallen un parell d’exemples: • PEU Zona Lúdica Ulldecona. A Ulldecona, a la Masia Castell Doménech, es volia dur a terme un Pla Especial Urbanístic per tal d’incorporar un pàdel en una àrea agrícola.

• Denúncia Marina Seca i Platja Fluvial al riu Ebre. El GEPEC-EdC vam presentar una denúncia a l’Ajuntament de l’Aldea alertant que el projecte de construcció d’una marina seca i platja fluvial comportaven la supressió de flora de bosc de ribera del riu Ebre.

• Reus. El Grup d’Ecologia Urbana del GEPEC-EdC ha liderat diverses denúncies en un dels municipis amb menys biodiversitat de Catalunya: Reus. S’ha reclamat a l’Ajuntament una avaluació de l’impacte acústic en centres escolars, s’han presentat al·legacions al Polígon industrial del Camí del Roquís i s’ha criticat la política de tala d’arbres al municipi.

Un nou Planejament Urbanístic per canviar-ho tot L’activitat del GEPEC-EdC davant l’urbanisme sense límits que ha acabat comportant greus problemàtiques ambientals s’ha anat produint tant a escala local com a escala global. Vam oposar-nos a la Modificació de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana¸ promoguda pel Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana de l’Estat Espanyol, ja que hauria suposat una greu regressió en els drets fonamentals de la participació pública en les denúncies d’irregularitats urbanístiques.

També hem participat en la fase deliberativa del Pla Director Urbanístic de Revisió de Sòls No Sostenibles del Litoral de Malgrat de Mar fins a Alcanar. Aquest instrument ha de permetre la revisió d’aquells plans urbanístics litorals considerats poc sostenibles. Des del GEPEC-EdC s’han enviat 5 propostes per la defensa dels hàbitats i la biodiversitat per davant de tot, proposant la rehabilitació i restauració d’espais degradats.

20 /

Tornar l’aigua al riu Siurana no és delicte. El delicte és robar-la!

La lluita per l’accés i benestar dels recursos hídrics i tota la cadena socioambiental què en deriven, ha sigut una batalla constant al llarg del 2021 i que ha tingut una gran diversitat de fronts. El pilar fonamental d’aquesta lluita, i l’epicentre d’accions del GEPEC-EdC s’ha focalitzat principalment en el Riu Siurana i totes les lluites eco-socials què en deriven. Algunes de les principals tasques desenvolupades al llarg de l’any, han sigut: • Anàlisi i seguiment de la biodiversitat i de l’estat ecològic de la vall del riu Siurana (especialment de l’Àliga Cuabarrada, la Tortuga de Rierol, el Bufó...). En aquest sentit, també s’han fet diverses peticions als organismes que gestionen l’espai per accedir a la informació ecològica del riu.

• Seguiment i control de l’estat dels embassaments de Siurana i Riudecanyes, així com els diferents volums que han anat variant al llarg del transcurs del riu. També el control del volum d’aigua desviada (i espoliada) a través de les canalitzacions.

• Elaboració de diverses denúncies, requeriments i procediments jurídics amb diferents administracions competents en la gestió del riu Siurana i per denunciar l’espoli de l’aigua, així com el seu maltractament ecològic. En aquest sentit, destaquen les al·legacions emeses al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre i les denúncies enviades a la Comissió Europea reclamant i denunciant el mal estat ecològic del riu.

• Coordinació amb altres entitats, plataformes i organismes per tal de fer front comú en la denúncia de les irregularitats de l’estat ecològic del Riu. També cal destacar la participació activa en les Comissions de Desembassament.

• Organització i coorganització de diferents actes, mobilitzacions i activitats per demanar suport a les persones encausades per les accions en defensa del riu Siurana, denunciades per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Destaquen l’acte de suport davant del Jutjat de Falset en la declaració per la querella de la Comunitat de Regants; l’acte de protesta durant la Taula del Siurana; la Piraguada reivindicativa pel riu Siurana i la rifa de vins de les DQOPriorat i DOMontsant, ambdós actes per fer una caixa de resistència davant del procés judicial obert contra l’Andreu Escolà i Anaïs Estrems.

A banda de la mateixa lluita per la defensa del riu Siurana, el GEPEC-EdC també ha fet front a altres problemàtiques de caràcter més genèric sobre el control i gestió dels recursos hídrics, com per exemple: • Sol·licitud d’informació a l’ACA referent a la gestió de les aigües sobrants de la Depuradora de Reus, així com seguiment dels abocaments, i obres hidràuliques d’aquesta.

• Participació en iniciatives culturals i ambientals protagonitzades per l’aigua a les Conques del Francolí i del Gaià.

• Elaboració de documentació i estudis referent a l’aigua i els seus usos, així com anàlisi de diferents estudis elaborats per altres entitats i administracions dels cabals ambientals dels rius.

Fotografia: GEPEC-EdC

 / 21

La contaminació del sud El GEPEC-EdC hem realitzat un conjunt de denúncies i queixes contra les irregularitats d’empreses privades del sector industrial. Algunes d’aquestes han sigut: • El Tren de Repsol. Una de les centrals de la multinacional REPSOL s’ubica al Complex Petroquímic de Tarragona i es dedica a transportar un compost derivat de l’òxid d’etilè. Aquest compost es transporta mitjançant un tren que passa molt proper a nuclis de població importants. Per culpa del mal estat de les vies per on circula, el GEPEC-EdC ha dut a terme tot un conjunt de denúncies a les administracions, ja que el grau de perillositat és elevat.

• La Planta de Biogàs de Godall. El novembre de 2021, el GEPEC-EdC coneix que existeix la possibilitat d’instal·lar una planta de biogàs al terme municipal de Godall. El GEPEC-EdC vam sol·licitar a l’Ajuntament que se’ns informés de tota la tramitació del projecte.

• IQOXE, un any després. Un any després de l’accident d’IQOXE res ha canviat en la seguretat de les empreses químiques de Tarragona, i per aquest motiu el GEPEC-EdC ha continuat denunciant i pressionant a l’administració per totes les vies disponibles.

Altres tasques de la Defensa Ambiental La generació i gestió de residus En relació a la gestió dels residus, el GEPEC-EdC ha realitzat les següents actuacions: • Planta de compostatge a Santa Barbara. El GEPEC-EdC, juntament amb AMEVESABA, vam presentar un document d’al·legacions al projecte de construcció d’una Planta de compostatge al terme de Santa Bàrbara per tractar 40.000 Tones de residus l’any, i es va considerar que provocaria greus impactes sobre l’aqüífer i sobre la connectivitat ecològica de l’espai.

• Ampliació abocador comarcal Mas de Barberans. El GEPEC-EdC presenta una petició d’informació a l’Ajuntament de Mas de Barberans per tal de conèixer com s’està tramitant el projecte d’ampliació i sota quina tipologia de reglaments.

Extraactivisme Un altre dels trets característics del Sud de Catalunya, han sigut les activitats econòmiques basades en l’extracció i tractament d’àrids, pedreres… Aquestes activitats han generat greus problemàtiques ambientals, com la destrucció d’hàbitats. El GEPEC-EdC hem presentat diversos recursos per tal de revisar si les empreses extractivistes cometen irregularitats i així poder-ho denunciar.

• La Pedrera d’Ulldecona. La Pedrera d’Ulldecona Maria-2, és un cas paradigmàtic de l’activitat econòmica que es basa en l’extractivisme. Aquesta pedrera ha estat desenvolupant la seva activitat econòmica de forma irregular, començant a funcionar un any abans de demanar els permisos. Durant el 2021, el GEPECEdC amb Salvem lo Montsià ho vam denunciar.

• Extractiva Pinar de Llop, Vilanova d’Escornalbou. La Planta de Mescles Asfàltiques operava sense tenir el Projecte d’Actuació aprovat, així com incomplia altres reglaments jurídics. El GEPEC-EdC vam presentar una petició a l’ajuntament de Vilanova d’Escornalbou notificant-ho i sol·licitant la paralització de l’activitat fins que no estigués tot regularitzat.

Campanya en contra del projecte Barcelona World Al llarg d’aquest 2021 s’ha continuat amb la lluita contra el projecte de Bcn World. En l’àmbit judicial es va fer un gran pas, ja que es va guanyar el recurs contenciós que s’havia presentat contra el Pla Director Urbanístic i ara la Generalitat ha hagut d’iniciar un procediment de modificació del Pla a instàncies judicials. Hi estarem atents!

A més, també s’ha denunciat a Fiscalia presumptes irregularitats en l’adjudicació de la llicència de casinos a l’empresa Hard Rock. Finalment, s’han continuat les mobilitzacions socials en contra del projecte, amb concentracions per rebutjar l’acord de compravenda dels terrenys entre la Caixa i l’INCASOL, així com aparicions en nombrosos mitjans de comunicació per a denunciar aquesta situació.

22 /

Ampliació del Parc Natural dels Ports (Terres de l’Ebre) Amb l’objectiu d’aconseguir la protecció de sectors del massís dels Ports i de zones properes, amb un especial incís a les serres de Pàndols i Cavalls, que amb la declaració del Parc Natural dels Ports, l’any 2001, varen quedar fora dels seus límits, hem continuat treballant per aconseguir l’ampliació d’aquest parc natural. Vam elaborar una proposta tècnica que suposaria passar de les actuals 35.050ha a vora 60.000.

Hem seguit amb la feina realitzada durant l’any 2020 amb la finalitat de concretar, amb els ajuntaments, una proposta d’ampliació d’aquest parc natural que caldrà fer arribar a la Generalitat per tal que la porti a terme.

Hem continuat fent feina per tal d’obtenir suports socials a aquesta ampliació. Participem en la creació d’una comissió formada per associacions socials, econòmiques, culturals...de les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre per donar un impuls per tal que aquesta ampliació acabi esdevenint una realitat.

Fotografia: GEPEC-EdC

Creació del parc natural de les Muntanyes de Prades.

El GEPEC-EdC, junt amb altres entitats del territori, iniciem una campanya per aconseguir l’esperada declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. La Generalitat ha presentat la creació d’aquest parc com un objectiu a assolir d’aquí a tres anys Ara, entitats del territori d’aquest parc natural, volem participar activament en donar suport a aquesta declaració, en treballar per tal que aquest parc natural inclogui aquest espai natural completament, en pressionar per què aquest parc natural, ara sí, acabi essent una realitat...

Projecte de salvaguarda i recuperació de l’espai natural dels Prats de la Pineda.

Continuem treballant per aconseguir la recuperació i conservació de l’espai natural dels Prats de la Pineda.

Aquest és un espai natural, localitzat al terme municipal de Vila-seca, propietat del Port de Tarragona i inclòs a la Xarxa Natura 2000.

Hem tingut reunions amb el Port per tal d’aportar els nostres criteris i coneixements per avançar en la recuperació d’aquest espai. Hem presentat a la Generalitat al·legacions i consideracions tècniques a la proposta de restauració que al final el port ha presentat a el govern català i que, gràcies a la intervenció del GEPEC-EdC, ha estat sotmès al tràmit d’informació pública.

Hem presentat al port un document sobre criteris tècnics de restauració i de gestió futura d’aquest espai natural. Aquest document es presenta arran del Projecte life sol·licitat pel Port per tal de portar a terme aquesta restauració. Aquest document es presenta arran les mancances tècniques que s’han observat a la proposta presentada pel port.

 / 23

Secretaria i participació Ecologistes de Catalunya El GEPEC-EdC forma part de la Federació Ecologistes de Catalunya. Des de la Federació, aquest últim any es van executar diverses actuacions i mesures per fer pressió sobre les decisions governamentals que afecten els conflictes del territori català, així com al medi ambient.

Una de les grans accions que es van fer, van ser instar al Nou Govern a què restituís el Departament de Medi Ambient, amb la finalitat de poder gestionar d’una millor forma totes les problemàtiques ambientals que afecten el territori. Després de diverses reunions, i tot i les promeses que havia fet el Govern, finalment el Departament de Medi Ambient va ser transformat en un Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, adquirint funcions que antigament pertocaven al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Aquest fet ha comportat que el medi ambient i les problemàtiques que deriven de l’activitat humana, com per exemple la destrucció dels hàbitats, la pèrdua de biodiversitat, l’emergència climàtica i ecosistèmica...,no siguin tractades amb la rellevància que els hi pertoca. Per tot plegat, Ecologistes de Catalunya vam denunciar reiterades vegades i de forma pública l’incompliment del compromís de recuperar aquest Departament per treballar i encaminar-nos cap a la sostenibilitat.

Un altre dels papers més rellevants que hem desenvolupat des d’Ecologistes de Catalunya, ha sigut l’enorme pressió en l’àmbit governamental per tal de posar fre a la massificació de projectes d’energia renovable i derogar el Decret Llei 16/2019 que permetia, precisament, aquesta barra lliure de projectes.

Treball participatiu amb altres entitats Participació activa a EdC (federació Ecologistes de Catalunya) i a la XCN (Xarxa per la Conservació de la Natura). Actualment, el president del GEPEC-EdC ostenta el càrrec de secretari d’EdC. Per altra banda, ocupem una de les vocalies de la XCN. També estem participant en les reunions del grup de treball de custòdia fluvial de la XCN. S’han mantingut contactes i col·laboracions amb moltes plataformes i entitats del nostre territori que treballen temàtiques ambientals com, per exemple, Xarxa Sud, Salvem la Platja Llarga, Fridays For Future Reus, Al Camp Residu Zero, plataformes que treballen per frenar projectes d’eòlics i fotovoltaics insostenibles, grups locals que treballen per parar projectes agressius ambientalment en els seus municipis, etc.

Representacions en organismes diversos Coordinadament amb l’àrea de defensa ambiental i la junta del GEPEC-EdC, es participa en òrgans assessors i de debat de l’administració (Junta Rectora dels parcs naturals de la Serra del Montsant i dels Ports, Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça dels Ports i Junta Consultiva de la Reserva de Caça de l’Encanyissada i de les Zones de Caça Controlada del Delta de l’Ebre, Consell de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, Comissions de Desembassament de Riudecanyes i del Foix, Fòrum Turisme Sostenible del Priorat, Taula del Siurana, Taula per la qualitat de l’aire, Consell Municipal de Medi Ambient de Reus, Comissió per la Regulació de les Vies Ferrades al Parc Natural dels Ports,Consell Municipal de Turisme de Torredembarra, Consell de Medi Ambient d’Altafulla, etc.)

En el cas de la Comissió de Desembassament del Foix ens representa, per qüestió de proximitat, un membre de l’entitat Bosc Verd, entitat que també és membre d’EdC

Reunions i relacions amb les institucions S’han mantingut reunions i trobades amb representants dels Governs i administracions amb competències en les polítiques ambientals al país. Amb la consellera del Departament d’Acció Climàtica, amb el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, amb els directors dels Serveis Territorials del Departament al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, amb representants d’ajuntaments, Consells Comarcals, de la Diputació de Tarragona, etc.

24 /

Comunitat energètica de Pinell de Brai El 2021 ha començat a prendre forma la comunitat energètica de Pinell de Brai. El projecte es va iniciar per la voluntat de l’ajuntament del municipi per instal·lar plaques solars fotovoltaiques a les teulades de la seva titularitat. Fruit de la col·laboració entre l’alcaldessa Eva Amposta i Jesús López, del GEPEC-EdC, es va engegar aquest projecte, calculant quanta energia es podria obtenir via fonts renovables. El fet que l’Ajuntament cedeixi les seves teulades per instal·lar plaques fotovoltaiques per al consum de particulars al municipi, és una cosa que feia innovador a aquest projecte en aquell moment.

Posteriorment, el 2021, es va afegir la cooperativa d’energies renovables Azimut 360, per continuar amb aspectes tècnics i legals. Així, els impulsors de la comunitat energètica són l’Ajuntament de Pinell de Brai, la cooperativa Azimut 360 i el GEPEC-EdC. La feina del GEPEC-EdC a la comunitat energètica consisteix en els aspectes relacionats amb la divulgació i difusió de la comunitat, i també l’educació ambiental tant a escoles com a gent que tingui interès per la comunitat energètica i tot el que implica. Aquest projecte representa la visió de les energies renovables que el GEPEC-EdC comparteix de forma clara.

L’equip del GEPEC-EdC Continuem treballant per consolidar la professionalització de l’estructura tècnica del GEPEC-EdC i per reforçar les diferents àrees de treball. Aquest any 2021 hem tancat la plantilla amb 16 persones contractades, distribuïdes en: • Secretaria: 2 persones a jornada parcial (una a 30 hores/set. i una a 10 hores/set.)

• Personal de neteja: 1 persona a (3hores/setmana) • Projectes: 5 persones a jornada completa • Defensa ambiental: 3 persones a jornada completa • Marketing/Comunicació/Disseny: 3 persones a jornada completa • Educació Ambiental: 2 persones a jornada completa.

• Voluntariat: 1 persona a jornada complerta A finals de setembre 2021, es van incorporar 4 joves contractats mitjançant el programa d’ajuts de Garantia Juvenil, de durada 6 mesos, cofinançat per la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu 2017-2020, amb un cofinançament del 91,98%, amb l’objectiu de reforçar les àrees de Projectes, Educació Ambiental, Defensa Ambiental i Comunicació.

Seguint amb la línia d’ajuts, també hi ha hagut la contractació d’una persona mitjançant el programa per al foment de la incorporació de persones en situació d’atur més grans de 45 anys al mercat de treball.

Fotografia: GEPEC-EdC

 / 25

Comunicació i captació de fons

Des de fa ja 2 anys que el GEPEC-EdC ha consolidat la seva àrea de Comunicació i Captació de Fons (CCF).

Des d’aquesta àrea treballem per a: • Un bon posicionament de marca en la societat. Vetllem per una imatge corporativa fàcilment identificable i reconeguda.

• Una bona relació amb els públics del GEPEC-EdC: persones sòcies, donants, interessades, patrocinadors, mitjans de comunicació, institucions públiques, proveïdors…

• Una bona comunicació interna amb la gestió de la nostra infraestructura digital: correus electrònics, xarxes socials, web…

Captació de fons Captació de socis • Durant el 2021 s’han fet 152 socis i sòcies nous • S’han donat de baixa per diferents circumstàncies 49 socis • Actualment el GEPEC-EdC compta amb 830 persones sòcies efectives (al corrent de pagament de les seves quotes)

26 /

Captació de donatius per projectes i campanyes Durant el 2021 el GEPEC-EdC ha rebut 16.115€ en donatius, la majoria pels imputats del Siurana.

Donatius 2021

Altres ingressos 2021

Siurana

12.695€

Botiga Online

3.728€

Lots de vins Siurana

1.010€

Activitats

5.227€

Oliverars Monumentals

745€

Renovables

1.450€

Espècies

215€ TOTAL

TOTAL

8.955€

16.115€

Eines implementades Web i Plugins • La nova web, que va començar el 2021, durant aquest any ha tingut el seu màxim desenvolupament, tot i que encara queden alguns apartats per desenvolupar.

• S’ha incorporat una botiga en línia i moltes extensions que ajuden a l’automatització de processos, com el cobrament automàtic i periòdic de les quotes dels socis, l’enviament d’e-mails transaccionals, etc.

Comunicació Les eines utilitzades pel GEPEC-EdC per traslladar la informació que genera l’entitat, les seves notícies i l’actualitat són diverses. Les més emprades són: la premsa, la pàgina web, les xarxes socials, WhatsApp i els butlletins electrònics.

Premsa Des de l’àrea de comunicació s’han enviat un total de 63 notes de premsa sobre temes diversos. Des de l’àrea de defensa ambiental, destaquen les notes de premsa orientades a criticar l’actual model d’implantació d’energies renovables i les línies MAT associades. També s’ha insistit en la defensa del riu Siurana.

Des de l’àrea de projectes han predominat les notícies sobre espècies, sobretot destaquen el corriol camanegre i la tortuga careta. Les oliveres monumentals també han estat protagonistes i un tema estrella pel que fa a premsa.

Xarxes Socials Totes les notícies de l’entitat es publiquen també a les xarxes socials de manera més pedagògica, fomentant la comprensió dels reptes ambientals als quals fa front el GEPEC-EdC. Concretament Instagram, Facebook i Twitter. Totes les publicacions duen associades un enllaç a la pàgina web per qui desitgi ampliar més informació i passar a l’acció. El contingut a les xarxes socials, a banda de les últimes notícies, ha estat molt divers i ric durant aquest any 2021.

Les publicacions que més han interessat al nostre públic són les relacionades amb espècies vulnerables com la tortuga babaua o el corriol camanegre, les que expliquen la situació de les oliveres monumentals a les Terres de l’Ebre i les denúncies de defensa ambiental, sobretot les que parlen de les renovables o del riu Siurana.

 / 27

L’educació ambiental ha emocionat en moltes ocasions els nostres seguidors, tenint un paper important en les nostres xarxes socials. Unes publicacions que han animat al públic de l’entitat a participar de totes les accions formatives, educatives, de voluntariat que s’han dut a terme durant l’any Comunicació ha aprofitat dates especials per crear més sensibilització ambiental a través de les xarxes socials.

Així, s’ha celebrat: • • • • • • •

El dia mundial de les zones humides El dia mundial de la natura El dia mundial de l’aigua El trenta-sisè aniversari del GEPEC-EdC El dia de la terra Sant Jordi El dia mundial dels amfibis

• • • • • •

El dia mundial de la biodiversitat El dia mundial dels oceans El dia mundial de la tortuga marina El dia mundial de les aus migratòries El dia mundial de les oliveres El Giving Tuesday (un dia per donar)

En aquestes dates assenyalades s’han proposat des de vídeos fins a jocs educatius. Tot amb l’objectiu de crear consciència ambiental sobre les diferents problemàtiques que es tracten des del GEPEC-EdC, sempre fomentant la interacció del públic i capacitant als usuaris per passar a l’acció.

També s’ha publicat informació de suport per a l’entitat, explicant qui és el GEPEC-EdC, què fem a l’entitat, i donant opcions per actuar a les persones amb voluntat d’ajudar (des de fer voluntariat fins a associar-se).

El nombre de seguidors a xarxes socials ha augmentat significativament: • Facebook ha guanyat gairebé 1.000 seguidors (total 6856) • Instagram ha guanyat 1.200 seguidors (total 5.075) • Twitter ha guanyat 500 seguidors (total 6.885)

WhatsApp Una eina per enviar informació als usuaris però també per interactuar, aclarir dubtes, crear confiança i un vincle entre el GEPEC-EdC i el seu públic. Actualment, els nostres missatges arriben a més de 550 persones.

Butlletins electrònics Quinzenalment emetem butlletins electrònics, normalment genèrics (excepte ocasions especials) per difondre les principals notícies de l’entitat i les seves activitats. La nostra base de dades és de més de 5.000 persones, més del doble de l’any anterior.

Altres aspectes a destacar Enguany, des de comunicació s’han elaborat dos vídeos a destacar. El vídeo del corriol camanegre, mostrant el projecte de la mà dels tècnics del GEPECEdC. També s’ha gravat i editat el vídeo promocional de les oliveres monumentals, que aviat veurà la llum.

Des de comunicació s’ha donat suport a totes les àrees del GEPEC-EdC quan aquestes han organitzat manifestacions i actes, com ara les manifestacions per tot Catalunya per protestar contra l’actual model de renovables o bé en la defensa dels encausats per defensar el Siurana. Destaca l’organització del col·loqui del Perelló amb l’àrea de defensa ambiental.

Fotografia: GEPEC-EdC

28 /

Disseny Des de disseny s’ha donat suport a totes les àrees que han necessitat algun tipus de peça gràfica, fos digital o física.

Es va treballar de forma activa durant l’últim trimestre de l’any per editar el Calendari 2022, que per primera vegada, va canviar de format. També durant aquest període es va ampliar el marxandatge de l’entitat, amb la comercialització d’unes tasses noves i l’elaboració d’uns lots per la campanya de nadal, que es van vendre a la botiga online de l’entitat.

L’àrea de disseny a banda, ha donat suport en diferents actes que ha organitzat l’entitat, en aspectes técnics.

Paral·lelament, s’ha començat a definir la Identitat Corporativa de l’entitat, per harmonitzar visualment l’entitat de cara enfora. En aquest sentit, s’han definit les tipografies corporatives, colors de l’entitat, imatge gràfica a les xarxes socials, etc. Aquesta tasca s’ha ampliat de cara al 2022.

 / 29

GEPEC-EdC gepec@gepec.cat 977 33 11 42 www.gepec.cat Av. Prat de la Riba, 18 2n (43201) Reus GEPEC-EdC

@gepecedc

@gepec_edc