Psicologia de les organitzacions i del treball
Alternatives per a la resolució de conflictes
Psicologia de les dones, gèneres i diversitats
Psicologia de la mobilitat i la seguretat
Psicologia jurídica
Psicologia d'emergències
Psicologia coaching
Psicologia de l'esport
Psicologia clínica, de la salut i psicoteràpia
Psicologia de l'educació
Neuropsicologia
La psicologia de la intervenció social es basa en un conjunt de sabers i pràctiques fonamentades en la ciència del comportament humà que s’apliquen a les interaccions entre persones, grups, organitzacions, comunitats, poblacions específiques o la societat en general, amb la finalitat d’aconseguir-ne l’apoderament, la millora de la seva qualitat de vida, una societat inclusiva, la reducció de les desigualtats i el canvi social. Tot això mitjançant estratègies proactives i preventives que dinamitzen i afavoreixen la participació de persones i comunitats i tenen en compte la diversitat humana (López-Cabanas, Cembranos-Díaz i CasellasLópez, 2017).
La psicologia de la intervenció social es guia per una sèrie de valors entre els quals destaquen:
z La perspectiva ecològica, és a dir, tenir en compte el medi ambient físic i social, així com les noves realitats que s’estan generant en una societat en continu canvi.
z Promoció i valoració de la diversitat humana afirmativa, en la seguretat que això determina una societat més justa i més benestar individual, grupal i comunitari.
z Equitat i justícia social, que implica una societat on prevalen unes relacions socials simètriques als àmbits interpersonal i intergrupal, i una distribució justa dels recursos.
z Apoderament com a referent per a un desenvolupament autònom de les persones (grups i comunitats) que els permet definir metes raonables a les seves vides i establir estratègies per assolir-les, prevenint la dependència i l’alienació.
2.1. Antecedents
Figura 1. Cronologia d’esdeveniments rellevants.
Es crea la Secció de Psicologia de la Intervenció Social al COPC
Neix la primera acreditació d’expertesa al COP
La persona professional de la psicologia de la intervenció social treballa per promoure el benestar psicològic i social de persones, grups i comunitats, especialment en aquelles que es troben en situació de desavantatge, a través de canvis que condueixin a una societat més justa, establint xarxes i interaccions socials que facilitin el seu apoderament, fent servir models, metodologies i tècniques pròpies de la psicologia, influint en les polítiques socials i formant part dels processos que generen el canvi normatiu.
La finalitat de l’atenció psicològica en l’àmbit social és restituir i/o estimular l’autoregulació emocional, la capacitat de decisió i autonomia dels usuaris i usuàries, obrint oportunitats de canvi personal en els itineraris vitals per afrontar crisis i fer un bon aprofitament dels recursos.
Figura 2. Àmbits d’actuació de la psicologia de la intervenció social.
Intervenció amb la comunitat
Intervencions amb poblacions específiques
z Família
z Infància i joventut
z Envelliment
z Discapacitat
z Dependència i promoció d’autonomia personal
z Diversitat afectivosexual i de gènere
Igualtat de gènere
Persones migrants o refuiades
Addiccions
Cooperació, ajuda humanitària i educació per al desenvolupament
Psicologia ambiental
Inserció sociolaboral i polítiques actives de desocupació
Processos de reinserció amb població reclusa
Rehabilitació i inserció comunitària en salut mental
Altres sectors emergents
Seguint a Garau (1995) i a l’Área de Psicología de la Intervención Social del Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos (2013), es descriuen a continuació de manera resumida els principals àmbits d’intervenció que composen la psicologia de la intervenció social
Intervenció amb la comunitat
En l’entorn comunitari, les principals funcions que es duen a terme són les següents:
– Realització de prospeccions, estudis i treballs de recerca social: estudi i valoració, anàlisi de necessitats, elaboració d’indicadors i índexos, determinació de prioritats, detecció de grups de risc (epidemiologia social), anàlisi de sistemes i xarxes socials, estudi de les actituds i percepcions socials de la comunitat i els grups, anàlisi de la informació.
– Execució i implementació de programes: entrenament de persones mediadores i agents socials, facilitació de l’ús de recursos, facilitació de la comunicació i mediació en les relacions humanes i de grup, dinamització de grups i organitzacions, intervenció i psicoteràpia grupal, realització d’activitats culturals amb grups grans i petits i dissenys de programes d’intervenció.
– Avaluació de programes, polítiques o activitats, utilitzant en cada cas la metodologia i les tècniques més apropiades. Atès el caràcter comunitari de les accions, són especialment rellevants les avaluacions d’apoderament (empowerment evaluation), en què participen tots els grups d’interès.
Facilitació de la comunicació i mediació en relacions humanes i grups.
Dinamització de grups i organitzacions.
z Família. El treball es desenvolupa fent especial èmfasi en els drets dels infants i adolescents (situacions de risc, abandonament, desprotecció, maltractament, abusos, etc.) encara que també pot tenir en compte la mediació, el tractament, la psicoteràpia familiar o de parella, o el treball amb gent gran. Igualment se centra de manera prioritària en la determinació del grau de funcionalitat de l’estructura familiar (entenent que la família és la unitat bàsica en què es desenvolupa l’ésser humà, i per tant ha de ser objecte específic de protecció i d’atenció), i de la recuperació de la funcionalitat en els casos on algun tipus de situació dificulta el desenvolupament de les seves funcions bàsiques (competències parentals, conflictes intergeneracionals, graus de desestructuració, relacions entre els i les membres de la família, entorns d’exclusió social, conseqüències d’esdeveniments vitals estressants, drogodependència, pèrdues, dependències, solitud, etc.), i l’expressió dels quals més extrema seria la declaració de situació de desemparament en el cas dels infants i adolescents.
z Infància i joventut. La intervenció sobre la infància i la joventut se centra molt especialment en l’exercici dels seus drets i responsabilitats, i ha tingut un ampli suport a partir de la Llei Orgànica 8/2015, del 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència i de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència front la violència. Ambdues lleis ressalten la importància de la psicologia de la intervenció social, essent potser els més rellevants la valoració del grau de maduresa, la valoració i el diagnòstic de les situacions de risc i desemparament, el dret de les persones menors a ser assistides per una persona professional en els processos que les afecten, la valoració psicològica a l’àmbit social en els processos d’adopció, així com els serveis de prevenció, assessorament i acompanyament per a progenitors i progenitores, tutors i tutores, guardadors i guardadores o acollidors i acollidores.
z Aquestes actuacions es concreten en diferents àmbits laborals (acompanyament per a per a progenitors i progenitores, tutors i tutores, guardadors i guardadores o acollidors i acollidores) a través de serveis i organismes com ara:
– Acolliment familiar (avaluació, seguiment i assessorament).
– Acolliment residencial (centres de protecció i de reforma).
– Adopcions (avaluació, seguiment i assessorament).
– Mediació familiar (intra i extrajudicial).
– Jutjats: assessorament, avaluació i seguiment de mesures.
– Centres d’Orientació i Suport Familiar.
– Centres de serveis socials.
– Menors infractors.
z Envelliment. Estudi i divulgació de les condicions necessàries per a un envelliment saludable. Conscienciació sobre temes com el bon tracte, l’edatisme, l’atenció integral centrada en la persona, o beneficis de la convivència intergeneracional. També és freqüent participar en programes de prevenció i abordatge del maltractament a les persones grans, intervenir en equips pluridisciplinaris de promoció de l’autonomia personal i prevenció de la soledat i intervenir en serveis d’atenció a la salut mental per a persones grans.
z Discapacitat. En el marc de la discapacitat o diversitat funcional es treballa en la valoració individual, familiar i social. També ocupen un lloc rellevant l’atenció primerenca i els programes de prevenció, sensibilització i rehabilitació. Els centres ocupacionals i inserció sociolaboral són contextos de la població objectiu.
z Dependència i promoció d’autonomia personal. Dissenyant i executant, igualment, actuacions adreçades a la prevenció, avaluació de la dependència i intervenció a través de programes per informar, donar suport i donar autonomia als cuidadors i persones grans o dependents.
z Diversitat afectivosexual i de gènere. El treball se centra a lluitar contra la discriminació exclusió de persones en funció de la seva orientació sexual, la seva identitat de gènere o la seva expressió de gènere (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals).
Promoció de la igualtat de gènere en totes les esferes de vida de les persones i des de la vessant de la psicologia, totes les accions i serveis derivats de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, incloent les accions de prevenció i de reparació per la recuperació i per la no repetició.
Implementació de mesures per a una gestió positiva i integradora de la diversitat humana a través de la millora de la competència cultural de persones migrants o refugiades, ciutadania, professionals i organitzacions.
Amb les persones immigrants, l’apoderament individual i grupal (dimensions motivacional, cognitiva i comportamental) és fonamental per a la integració laboral i comunitària. Amb la població autòctona són rellevants els programes d’informació i sensibilització per millorar les relacions intergrupals i prevenció de conductes discriminatòries i/o excloents. Amb les organitzacions s’implementen programes per a la millora de la competència cultural amb relació a la formació dels recursos humans, dissenyar procediments no discriminatoris, etc.
Addiccions
Es realitza treball tant individual com grupal amb l’objectiu de fomentar les habilitats personals i l’apoderament que faciliten la integració social, laboral i comunitària de les persones amb addiccions. També es realitza una forta tasca de prevenció i sensibilització envers les addiccions.
Cooperació, ajuda humanitària, accions solidàries i educació per al desenvolupament
Les principals funcions que es duen a terme són:
– Detecció de necessitats dels individus i/o grups. – Disseny, implementació i seguiment de plans d’actuació.
Estudis antropologicoculturals de les poblacions i el seu medi ambient.
Aplicació de tècniques de la psicologia de la intervenció social en situacions bèl·liques i de catàstrofes.
Psicologia ambiental
El punt de partida és el territori com a objecte de la intervenció social. Es treballa en el foment de conductes ecològicament responsables i en l’educació a la ciutadania en hàbits de preservació del medi ambient. També es treballa en l’adaptació del medi ambient a les característiques dels usuaris mitjançant plans d’urbanisme, habitatges adaptats a necessitats especials, etc.
Inserció sociolaboral i polítiques actives de desocupació
S’hi inclouen totes aquelles funcions adreçades a afavorir la inserció sociolaboral i a reduir la desocupació. Entre aquestes, s’hi inclouen:
– Aprenentatge i anàlisi de les tècniques per a la recerca de feina.
– Preparació per fer una entrevista de treball adequada.
– Anàlisi i ajustament del perfil laboral per a l’ocupació.
– Formació i orientació laboral.
Processos de reinserció amb població reclusa
El psicòleg o psicòloga de la intervenció social intervé amb població reclusa a través del seguiment del tercer grau, dels processos de reinserció laboral i de la prevenció de reincidències.
Rehabilitació i inserció comunitària en salut mental
Les principals accions que s’hi duen a terme són:
– Atendre les necessitats psicològiques i socials de les persones que pateixen una malaltia mental.
– Millorar l’atenció social, rehabilitació i promoure la integració social de les persones que presenten discapacitat derivada de malaltia mental severa i donar suport a les famílies.
– Evitar l’aïllament i fomentar l’autonomia personal i social.
– Afrontar les dificultats d’inserció laboral.
– Afavorir que les persones amb malaltia mental es mantinguin a la comunitat en millors condicions de normalització, integració i qualitat de vida.
– Possibilitar que puguin funcionar i desenvolupar-se dins la comunitat de la manera més autònoma possible.
Altres sectors emergents
– Oci i temps lliure.
– Noves tecnologies de l’oci i la informació.
– Prevenció d’addiccions específiques (internet, per exemple) i de l’aïllament de l’individu.
– Foment d’una oferta variada, assequible i accessible, de noves activitats.
– Disseny i intervenció de programes d’animació socioturística.
– Responsabilitat social corporativa.
– Psicologia política.
Les competències es troben orientades cap a l’excel·lència professional, i es poden adquirir i desenvolupar. Alhora, però, són quelcom contextual. És a dir, que poden fluctuar.
En l’exercici de la seva activitat professional, la persona psicòloga de la intervenció social exercirà les seves funcions, atenent-se sempre als criteris científics de la psicologia i a la normativa i especificacions que estableix el codi deontològic de la professió.
En tota intervenció sobre persones, grups, institucions o comunitats, la persona psicòloga de la intervenció social oferirà la informació adequada sobre les característiques essencials de la relació establerta, els problemes que està abordant, els objectius que es proposa i el mètode utilitzat. En cas de menors d’edat o legalment incapacitats, es farà saber als pares o tutors.
En qualsevol cas, la persona psicòloga de la intervenció social realitzarà les següents funcions:
z Atenció directa. Sigui individualment o en grup, s’intervindrà amb la població objectiu en l’avaluació, l’orientació i la resolució de les seves necessitats.
En l’àmbit individual, l’atenció anirà orientada especialment a la valoració de les capacitats, a l’orientació individual i a l’aprenentatge de competències, entre altres.
En canvi, la intervenció grupal es basa principalment en grups d’autoajuda, escoles de pares i programes de prevenció i sensibilització, negociant i proporcionant suport i foment de la participació, el consens, la motivació i els processos organitzatius.
L’atenció directa amb les persones, famílies i grups en situació de vulnerabilitat i dificultat social, es realitza amb els següents objectius:
– Informar i orientar en relació amb els aspectes psicològics que poguessin afavorir o que sostenen i mantenen les situacions de desprotecció o vulnerabilitat social, tant a persones individuals com a grups o entitats privades i públiques.
– Avaluar i diagnosticar els aspectes psicològics presents a les diverses situacions específiques de vulnerabilitat i dificultat social.
– Prevenir, mitjançant un treball psicoeducatiu i d’atenció psicològica, els factors psicològics que poguessin afavorir o mantenir les situacions de dificultat d’integració social.
– Pal·liar, mitjançant un treball psicoterapèutic, les conseqüències psicològiques derivades de les situacions socials esmentades, una vegada s’han produït.
z Assessorament i consultoria externa. El treball s’adreça a les persones professionals dels serveis d’atenció a la ciutadania, respecte a la seva estructura de funcionament, implementació i desenvolupament de programes o resolució de conflictes interpersonals.
Les funcions que es duen a terme són principalment de selecció de personal, avaluació i intervenció en conflictes professionals en equips, suport a relacions externes amb altres professionals i entitats, gestió de la qualitat del servei, i anàlisi de professionals, llocs i estructures de treball, i sistemes de relació i coordinació entre professionals.
z Dinamització comunitària. Aquestes funcions van adreçades a la promoció i millora de les xarxes formals i informals de suport social, incloent-hi l’associacionisme i la creació o optimització de projectes, planificant i implementant programes de caràcter preventiu de sensibilització i activació dels recursos propis de la comunitat. Per a fer-ho, s’utilitzaran tècniques i metodologia específica de la professió com ara la generació de processos de participació comunitària i apoderament, perquè sigui la mateixa comunitat qui generi projectes propis. Es tracta d’actuar sobre els factors socials comunitaris, tant en els que determinen situacions de vulnerabilitat i dificultat social com en els que generen benestar i millora de la qualitat de vida.
z Investigació. Permet crear coneixements nous en base a estudis i prospeccions, que inclouen:
– La detecció de necessitats socials i grups de risc.
– Els factors, tant de risc com de protecció, implicats en les situacions de dificultat social en els diferents nivells: individual, familiar, grupal, comunitari.
– El desenvolupament de tècniques i intervencions psicològiques i psicoterapèutiques aplicables, des dels diferents models teòrics psicològics, a situacions objecte d’intervenció.
En l’àmbit de la intervenció social, les relacions dels i les professionals de la psicologia amb altres professions pròpies del camp de la intervenció social (treball social, educació social, terapeutes ocupacionals, advocacia, etc.) es converteixen en un factor essencial per al maneig adequat de les intervencions. En aquest sentit, hi ha funcions comunes i assimilables entre els diversos professionals de la intervenció social, cadascun des del seu corpus teòric i tècnic i la seva pròpia responsabilitat i especificitat professional.
– Divulgació dels coneixements esmentats, no només a través de les vies estàndards pròpies de l’àmbit científic, sinó igualment, a la comunitat mateixa, incloent-hi activitats de representació i difusió, a través dels diferents mitjans de comunicació.
z Planificació, avaluació i gestió de programes socials. Aquestes funcions inclouen tant la detecció de necessitats poblacionals com la realització d’activitats formatives.
Pel que fa a la primera, a banda de detectar necessitats poblacionals també s’hi inclou la resolució d’aquestes a través de la creació de programes específics, i la seva avaluació contínua i final, en un procés dinàmic d’avaluació i acció, que es retroalimenta tant de l’experiència adquirida com de noves idees i projectes que el flux de resultats genera.
Pel que fa a les activitats formatives, aquestes s’orienten tant a població diana, com als i les professionals intervinents, perquè en la seva intervenció puguin tenir en compte elements i factors de caràcter psicològic, encara que no hi intervinguin de manera directa. En aquest sentit, potser és important subratllar que l’efecte terapèutic d’una intervenció no s’aconsegueix únicament amb les intervencions de caràcter psicològic o psicoterapèutic, sinó amb actuacions molt diferents (socials, educatives, sanitàries, socioeducatives), si s’hi tenen en compte els factors psicològics en joc.
Entre aquestes funcions comunes, que les diferents persones professionals i professions de la intervenció social han de fer, destaquen:
– La coordinació en xarxa, com a model d’intervenció compartit.
– La planificació, el disseny, la implementació i l’avaluació integrada de projectes, programes i plans d’intervenció.
– L’elaboració d’informes i memòries d’intervencions i projectes delimitant, als informes psicosocials, quina és la necessària i específica aportació de la persona professional de la psicologia.
On puc treballar?
Serveis socials i altres organismes públics
Moviments associatius
Entitats d’inicitativa social i ONG
Empreses privades
Associacions de voluntariat
Es descriuen, a continuació, els cinc contextos d’intervenció més importants de la persona professional de la intervenció social:
z Serveis socials i altres organismes públics amb responsabilitats assumides per la legislació vigent en matèria de protecció, intervenció i prevenció com ara:
– Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP)
– Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA)
– Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
– Serveis d’atenció a la dona per violència masclista
– Serveis públics d’orientació o intervenció (EATAF, etc.)
z Moviments associatius on cal un enorme desenvolupament de programes de promoció, prevenció i intervenció, en molts casos en coordinació amb els primers.
z Entitats d’iniciativa social i ONG. Aquest tipus d’entitats fan servei com a prestadores subsidiàries de serveis de titularitat inicialment pública, però que les institucions van deixant de prestar, o es manifesten limitades a l’hora de fer-ho, impulsades al seu torn per la situació socioeconòmica.
z Empreses privades amb professionals de la psicologia que presten els seus serveis en múltiples sectors (gent gran, infància, discapacitat, etc.).
z Associacions de voluntariat. Relacionades també amb freqüència als moviments associatius, sorgeixen associacions en què en els seus fins es troben objectius de naturalesa social i en els programes hi estan implicats psicòlegs i psicòlogues de la intervenció social.
Área de Psicología de la Intervención Social del Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos (2013). Roles y funciones del Psicólogo de la Intervención Social.
Ê https://www.infogerontologia.com/documents/rol/psicologo_intervencion_social.pdf
Charria, V.H., Sarsosa, K., i Arenas, F. (2011). Construcción y validación de contenido de un diccionario de competencias genéricas del psicólogo: académicas, profesionales y laborales. Interdisciplinaria, 28 (2), 299-322.
Consejo General de la Psicología de España. (2018). Reflexiones en torno a la Psicología de la Intervención Social y el sistema de Servicios Sociales.
Ê http://www.cop.es/pdf/IntervencionSocial.pdf
Consejo General de la Psicología de España. (2020) Acreditación Nacional del/la Psicólogo/a Experto/a en Psicología de la Intervención Social.
Ê https://www.acreditaciones.cop.es/pdf/APIntervencionSocial.pdf
Garau, J. (1995). El rol del psicólogo de la intervención social. Papeles del Psicólogo, 63. Ê https://www.papelesdelpsicologo.es/resumen?pii=687
Ley Orgánica 8/2015. (2015, 22 de julio). Jefatura del Estado. Boletín Oficial del Estado No 175.
Ê https://www.boe.es/boe/dias/2015/07/23/pdfs/BOE-A-2015-8222.pdf
Ley Orgánica 8/2021. (2021, 4 de junio). Jefatura del Estado. Boletín Oficial del Estado No 134.
Ê https://www.boe.es/buscar/pdf/2021/BOE-A-2021-9347-consolidado.pdf
Llei 17/2020. (2020, 22 de desembre). Comunitat Autònoma de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya No 8303.
Ê https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8303/1854624.pdf
López-Cabanas, M., Cembranos, F., i Casellas, L. (s.d.). Situación de la Psicología de la Intervención Social (PISoc) en la Comunidad de Madrid: Informe de investigación. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid.
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
C/ Rocafort, 129 – 08015 Barcelona
93 247 86 50
Ê ocupacio@copc.cat