Psicologia de les organitzacions i del treball
Alternatives per a la resolució de conflictes
Psicologia de les dones, gèneres i diversitats
Psicologia de la mobilitat i la seguretat
Psicologia de la intervenció social
Psicologia coaching
Neuropsicologia
Psicologia jurídica
Psicologia d'emergències
Psicologia de l'educació
Psicologia clínica, de la salut i psicoteràpia
La psicologia de l’esport (en endavant, PE) és una disciplina consolidada, tant des d’un punt de vista acadèmic com professional. No obstant això, és una especialitat relativament nova que ofereix un ampli ventall d’àrees d’aplicabilitat i de perspectives d’implementació. És un camp d’aplicació de la ciència de la psicologia, una especialitat professional que s’hi sustenta com a àrea de coneixement científic específic, de la qual es nodreix conceptualment, tècnicament i procedimentalment.
Segons l’European Federation of Sport Psychology (FEPSAC, 2022), la psicologia de l’esport es preocupa pels fonaments psicològics, els processos i les conseqüències de la regulació psicològica de l’esport i de les relacions esportives, d’una o diverses persones, que actuen dominades per l’activitat. El focus pot estar sobre el comportament o sobre dimensions psicològiques de la conducta humana, és a dir, sobre allò afectiu, cognitiu, motivacional o dimensions sensoriomotrius. L’activitat física pot tenir lloc en la competència educacional, recreativa, preventiva i de rehabilitació i inclou les relacions salut-exercici, involucrant a tots els agents que intervenen en l’esport.
La PE engloba diferents àmbits socials d’activitat humana amb un factor comú: la participació dels aspectes psicomotrius i d’habilitat psicofísica com a elements centrals, l’exercici físic i l’esport.
Per tant, la PE no tracta només de millorar l’execució de qui realitza l’activitat esportiva, sinó també de la utilització de l’activitat física i l’esport com a eina de prevenció i intervenció en la salut mental i psicològica de les persones.
de la professió: Psicologia de l’esport
Figura 1. Cronologia d’esdeveniments rellevants.
Primer Congrés Mundial de Psicologia de l’Esport a Roma
Es crea l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport (ACPE)
Primers màsters ens PE (UAB i UAM)
Es crea la Secció de Psicologia de l’Esport al COPC
Neix la primera acreditació d’expertesa al COPC
Neix la primera acreditació d’expertesa al COP
Encara que des de principis de segle XX es poden trobar treballs pioners en psicologia de l’esport a Rússia, Alemanya o els Estats Units, el reconeixement de la psicologia de l’esport, en l’àmbit internacional, no es produeix fins al 1965, quan es va celebrar a Roma el Primer Congrés Mundial de Psicologia de l’Esport.
A Espanya, a principis d’aquesta mateixa dècada ja es produeixen algunes contribucions a l’especialitat, però la situació de la psicologia de l’esport no va millorar notablement fins la dècada dels 80 gràcies a un seguit de factors.
z La Llicenciatura en Psicologia no es va establir a Espanya fins l’any 1968, i és l’any 1978 quan apareixen els primers llicenciats i llicenciades en psicologia.
z Inicialment, els estudis relacionats amb la psicologia de l’esport estaven molt lligats a la institució d’INEF i únicament existien a Madrid i Barcelona. Fins l’any 1982 no es va introduir l’assignatura de PE a la UAB, i fins el 1989 no es van crear els màsters d’especialització en PE a la UAB i la UAM.
L’any 1983 es crea la primera associació professional, l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport (ACPE), que juntament amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona van significar el primer gran impuls, creixement i consolidació per a l’especialitat.
Des d’aleshores fins ara, l’evolució de l’especialitat ha estat important, essent matèria d’estudi en totes les facultats de ciències de l’activitat física i de l’esport, i en els plans d’estudi de formació de tècnics esportius. Ha existit un gran augment de treballs de recerca, congressos, jornades i associacions en l’àmbit català, espanyol i mundial, i un major nombre de professionals que estan integrats en clubs i federacions esportives.
Pel que fa als reptes de futur, potser cal aconseguir una major visibilitat de la professió, que moltes vegades queda amagada per la malintepretació de considerar l’aplicació de la psicologia, qualsevol que en sigui la seva especialitat, com la manifestació d’algun tipus de malestar psicològic.
D’altra banda, també cal treballar per erradicar l’intrusisme professional. Moltes vegades s’utilitza la figura d’altres professionals que busquen millorar el rendiment esportiu, però que no tenen la formació requerida en l’àmbit psicològic, ni els mètodes i tècniques de la ciència en la qual se sustenta.
Mapa de la professió: Psicologia de l’esport
El psicòleg o psicòloga de l’esport neix en resposta a demandes i necessitats que sorgeixen en l’àmbit esportiu.
Està científicament demostrat que la pràctica esportiva influeix en tots els àmbits de desenvolupament de la persona. De forma integral influeix tant en l’àmbit psicològic com fisiològic.
Els camps específics en què el psicòleg o psicòloga de l’esport intervé són els següents:
z Participació i millora del rendiment en l’esport
z Exercici físic preventiu, per a la salut i el benestar
z Investigació de la mútua influència entre activitat física i salut
z Desenvolupament integral de l’individu
z Intervenció terapèutica per a patologia clínica
z Esport adaptat i el seu context
z Integració social a través de l’esport
z Aplicació en altres variants de l’exercici i l’activitat física
Els àmbits d’actuació de la psicologia de l’esport poden estar relacionats amb el rendiment psicològic de les persones i amb la seva salut mental. La intervenció es pot dur a terme de forma individual, en grup o intervenint sobre tot un col·lectiu.
Àmbit esportiu i de l’activitat física
z Esport de rendiment
z Esport de base i iniciació primerenca
z Esport i exercici d’oci i temps lliure
z Esport i exercici en poblacions especials
Àmbit laboral
z Psicologia de les organitzacions esportives
Àmbit comunitari
El principal àmbit d’actuació de la psicologia de l’esport és l’àmbit esportiu i de l’activitat física, des del qual s’ajuda les persones que practiquen activitats esportives, o fan exercici físic en general, a millorar les seves capacitats de rendiment mental perquè també millori el seu rendiment en l’activitat que es practica.
Tot i que la intervenció de la psicologia de l’esport es coneix sobretot per l’aplicació en esportistes d’elit o professionals, cal tenir present que la intervenció no es limita a aquest col·lectiu i que es pot fer extensiva a qualsevol persona que vulgui millorar el seu rendiment a l’hora de practicar esport.
Aquestes intervencions se centren sobretot en:
z La gestió de les emocions abans, durant i després de la pràctica esportiva
z En la planificació d’objectius per optimitzar la motivació per l’activitat
z La gestió del nivell d’activació del sistema nerviós central
z La concentració necessària per optimitzar el rendiment
z L’aplicació de tècniques que ajudin a millorar el diàleg intern dels esportistes
Alhora, es pot intervenir sobre les persones que tenen una influència directa sobre les persones que s’exerciten, com poden ser entrenadors o entrenadores i tècnics o tècniques. En general, la intervenció gira entorn de com optimitzar el rendiment de les persones al seu càrrec.
Totes les tècniques que s’utilitzen en la psicologia de l’esport són aplicables a altres àmbits, on la psicologia pot ajudar a executar millor una activitat que requereix un elevat rendiment mental. Per exemple, les persones que treballen en empreses realitzant tasques de qualsevol tipus o fins i tot persones que estan exposades a una tasca amb públic, com és el cas de les persones que es dediquen a la música o al teatre. Per tant, un altre dels àmbits d’actuació és el laboral o professional.
Un altre àmbit d’actuació és el de la salut comunitària, ja que la psicologia de l’esport pot ajudar col·lectius vulnerables que requereixen d’ajuda per practicar activitat física. Aquests col·lectius poden ser persones que mai han practicat esport o exercici físic, persones amb malalties mentals, persones grans o bé persones en risc d’exclusió social. L’aplicació de tècniques adaptades a cada persona i situació, juntament amb l’acompanyament i seguiment de la pràctica d’exercici físic fan que la psicologia de l’esport pugui ser una eina per la població en general i per col·lectius vulnerables.
Com en qualsevol professió, la psicòloga i el psicòleg de l’esport han de desplegar una sèrie de competències per poder desenvolupar correctament les diferents funcions que li són pròpies de l’especialitat, aplicant-les ja sigui individualment o en grup.
Quan es parla de PE convé tenir present quin és l’àmbit professional a desenvolupar. En distingim dos de diferents:
z PE aplicada
z PE d’investigació
z
Segons quin sigui l’objectiu de la intervenció (millora del rendiment o intervenció complementària), les competències del psicòleg o psicòloga esportiu variaran. L’esport com a intervenció complementària a un possible tractament terapèutic i/o preventiu de tipus clínic.
La psicologia que s’aplica per millorar el rendiment de tots els agents responsables que estiguin relacionats amb el món esportiu (esportistes, àrbitres, directius i directives, federacions, clubs...). Branca de la psicologia esportiva que es dedica a estudiar nous mètodes d’intervenció per tal de millorar el treball de camp dels psicòlegs i les psicòlogues de l’esport.
Quan parlem de psicologia de l’esport i focalitzem la intervenció com a subjacent a tractament clínic, serà necessari que el psicòleg o psicòloga compti amb el Màster en Psicologia General Sanitària (o la seva corresponent habilitació), o bé amb el títol de psicòleg o psicòloga especialista en psicologia clínica.
Mapa de la professió: Psicologia de l’esport
Competències transversals del psicòleg o psicòloga de l'esport
Competències dirigides a optimitzar el rendiment d'esportistes
Analitzar els aspectes psicològics que incideixen en cadascuna de les etapes del desenvolupament esportiu: iniciació, rendiment i abandonament per tal de propiciar el desenvolupament psicològic i esportiu.
Suport psicològic en esportistes d’alt nivell o recreatiu, davant d'alteracions en el rendiment dels esportistes, per tal d’evitar recaigudes i solucionar el problema base que les causa.
Competències subjacents a tractament clínic
Emprar l’esport com a tècnica per a incloure persones amb dificultats i/o patologies clíniques.
Analitzar els aspectes psicològics implicats en la patologia existent amb l’objectiu d’oferir un tractament que permeti reduir-los al màxim.
A grans trets, les competències professionals que es troben presents en ambdós casos i que classifiquem com a competències transversals del psicòleg o psicòloga de l’esport, són les següents:
z Tenir la capacitat per a realitzar una avaluació psicològica-esportiva (anàlisi de les necessitats de cada client o clienta) adequada a l’àrea d’actuació des de la iniciació a l’esport fins a l’esport d’alt rendiment.
z Disposar dels coneixement tècnics i estratègics adients que permetin guiar la intervenció de manera efectiva.
z Ser capaç de treballar en un equip multidisciplinari i establir una línia de treball conjunta que garanteixi l’acompliment dels objectius establerts.
z Poder orientar i assessorar a la resta de professionals i a l’entorn de l’esportista.
z Establir objectius i els corresponents criteris d’avaluació o de progrés de l’esportista.
z Avaluar l’efectivitat de les intervencions (canal universitats, s.d.) i promoure que aquestes vetllin tant pel rendiment esportiu com pel benestar físic i psicològic dels destinataris.
z Tenir capacitat d’adaptació interna, és a dir, d’adaptar-se a l’entorn de treball i conèixer l’especificitat de l’esport que practica cada persona client, la qual cosa facilita l’entesa amb l’esportista.
z Tenir capacitat d’adaptació externa, és a dir, conèixer el client o clienta que realitzarà la intervenció. El coneixement del públic objectiu de la intervenció ajuda tant a identificar les necessitats com a establir els objectius de la intervenció i a definir un programa d’intervenció individualitzat.
z Tenir capacitat d’intervenció directa, és a dir, conèixer la realitat del lloc de treball i combinar les habilitats de comunicació amb la resta de membres de l’equip multidisciplinari per tal d’arribar a les necessitats psicològiques individuals i col·lectives mitjançant una tercera persona (exemple: treballar la pressió en competicions importants a través d’una tasca d’entrenament plantejada per la persona entrenadora, preparadora física o derivats).
z Desenvolupar programes per a la promoció de la salut i la integració social a través de l’esport.
Cal tenir en compte que cada branca de la psicologia de l’esport consta d’unes característiques més rellevants que d’altres. Tot i així, per poder ser una persona professional completa, conèixer el món aplicat i el món d’investigació ajuda a la millora de la professió.
A banda de les competències prèviament referides, Cantón (2021) assenyala nou competències secundàries o facilitadores, que ajuden a potenciar el rol del psicòleg o psicòloga de l’esport. Són les següents:
1. Tenir l’habilitat d’escollir una estratègia apropiada per tal de ser eficient i eficaç en la realització de la tasca.
2. Reciclar-se i conèixer nous mètodes i tècniques per tal de millorar les habilitats professionals.
3. Ser capaç de mantenir relacions professionals amb equips de la mateixa professió o de professions complementàries per poder garantir major percentatge d’èxit en les accions.
4. Indagar sobre les millores dels mètodes d’intervenció per tal de fer-les més efectives en diferents contextos.
5. Ser capaç d’informar sobre els productes i serveis als clients i clientes actuals i potencials.
de la professió: Psicologia de l’esport
6. Monitoritzar les necessitats del client o clienta i les satisfaccions dintre del marc legal i deontològic formal.
7. Saber gestionar la pràctica del servei mitjançant les habilitats de comunicació i lideratge pertinents.
8. Oferir un servei de qualitat basat en el treball i els coneixements adquirits de manera provada i amb evidència científica.
9. Mantenir una reflexió crítica sobre la pròpia pràctica i les competències que s’han implicat per dur-la a terme.
D’acord amb la informació extreta de les ofertes publicades a la borsa de treball del COPC, així com de l’experiència dels experts i expertes que han col·laborat en l’elaboració del present mapa, els psicòlegs i les psicòlogues de l’esport els trobarem principalment desenvolupant les funcions que els són pròpies en els següents espais:
On puc treballar?
Centres d’alt rendiment
Federacions esportives
Centres de tecnificació esportiva
Escoles municipals d’esports
6.1. Rols associats
Clubs
Centres de fitnes
Centres sanitaris
Segons l’entitat o entitats en què s’exerceixi laboralment, els rols poden variar. A continuació, es presenten els rols o les tasques que s’acostumen a desenvolupar en funció del lloc de treball que s’ocupa:
z Centres d’alt rendiment. Sent part activa en la preparació i entrenament d’esportistes d’elit, en consonància amb la resta d’equips professionals presents. Concretament, el psicòleg o psicòloga de l’esport se centraria en el desenvolupament i rendiment de l’esportista.
z Federacions esportives. Centrant-se en tasques de formació als diferents rols presents dintre de la federació: jugadors, entrenadors, àrbitres/jutges i en tasques de preparació i entrenament de les diferents seleccions regionals, incloent-hi les categories base.
z Centres de tecnificació esportiva. Preparació de l’esportista en l’àmbit psicològic d’aspectes més específics de disciplines esportives concretes.
z Escoles municipals d’esports. Formació als diferents rols dels equips tècnics que es preparen.
z Clubs.
z Centres de fitnes. Acompanyament i assessorament psicològic a practicants d’esport de diferent experiència, per assolir els objectius desitjats.
z Centres sanitaris. Assistint l’esportista en els diferents passos de la recuperació i readaptació posteriors a la lesió, així com acompanyant-lo/-la en la teràpia psicològica.
Canal Universitats (s.d.). Psicologia de l’Esport i de l’Activitat Física. Catalunya: Gencat. Recuperat de: Ê http://universitats.gencat.cat/ca/detalls oferta/4154-Psicologia-de-lEsport-i-delActivitat-Fisica
Cantón Chirivella, E. (2021). Regreso al futuro de la Psicología del Deporte. Anuario Internacional de Revisiones en Psicología, (1), 3-16. Ê https://doi.org/10.14635/REVPSY.0.1
Charria, V.H., Sarsosa, K., Arenas, F. (2011). Construcción y validación de contenido de un diccionario de las competencias genéricas del psicólogo: académicas, profesionales y laborales. Interdisciplinaria, 28 (2), 299-322
Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos. (2021) PACFD: División de Psicología de la Actividad Física y el Deporte. Recuperat el 6 d’agost del 2021, de: Ê http://www.pacfd.cop.es/index.php?page=PACFD-info
Córdova, A. (2006). Rol profesional del Psicólogo del Deporte. Efdeportes, 11 (96). Recuperat de:
Ê http://www.efdeportes.com/efd96/psd.htm
FEPSAC. (2022). FEPSAC. Ê https://fepsac.com/
Mapa de la professió: Psicologia de l’esport
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort, 129 – 08015 Barcelona
93 247 86 50
Ê ocupacio@copc.cat