Psicologia de les organitzacions i del treball
Alternatives per a la resolució de conflictes
Psicologia de les dones, gèneres i diversitats
Psicologia de la mobilitat i la seguretat
Psicologia jurídica
Psicologia de la intervenció social
Psicologia coaching
Neuropsicologia
Psicologia d'emergències
Psicologia de l'esport
Psicologia clínica, de la salut i psicoteràpia
El psicòleg o psicòloga de l’educació té com a objecte de treball l’anàlisi, l’avaluació, la intervenció i la investigació del comportament humà en contextos educatius i d’aprenentatge, mitjançant el desenvolupament de les capacitats i competències de les persones, grups i institucions.
La persona professional de la psicologia de l’educació desenvolupa la seva activitat principalment en el marc dels sistemes socials dedicats a l’educació en tots els seus diversos nivells i modalitats; tant en els sistemes reglats com en els no reglats, els formals i informals i durant tot el cicle vital de les persones.
La psicologia de l’educació es troba representada per mitjà de diverses associacions. Dins l’àmbit europeu parlem de la NEPES (Network of European Psychologists in the Educational System), la major organització de psicòlegs i psicòlogues de l’educació que existeix en l’àmbit europeu i que es troba integrada per un total de 22 països. Aquesta organització està duent a terme una excel·lent tasca d’unificació de criteris que recullen i defineixen quin hauria de ser el perfil o el rol dels i les professionals de la psicologia de l’educació a Europa.
En aquests moments, NEPES es troba finalitzant un interessant projecte que rep el nom d’ESPIL (European School Psychologists Improve Lifelong Learning). Aquest projecte pretén concloure amb un sèrie de recomanacions sobre educació, formació requerida, perfil i serveis que han d’oferir les persones psicòlogues de l’educació a Europa, amb l’objectiu de ser entregat a totes aquelles persones i associacions encarregades de la salvaguarda dels interessos d’aquesta àrea de la psicologia i de la creació de les polítiques nacionals escaients.
En l’àmbit internacional, existeix una altra organització que rep el nom d’ISPA (International School Psychologists Association). Els seus objectius són molt similars als de la NEPES. L’any 2001, ISPA va crear una divisió europea de psicòlegs i psicòlogues escolars denominada EuroCom (European Committee Crisis Intervention Training) que s’ocupa, entre altres, de gestionar el que denominen International Crisis Response Network, una xarxa que coordina la cooperació internacional dels psicòlegs i psicòlogues educatius com a gestors de crisis que puguin tenir lloc a les escoles, així com d’oferir formació en aquesta àrea a través de l’European Training Centre.
de la professió: Psicologia de l’educació
Figura 1. Cronologia d’esdeveniments rellevants.
Es crea la Secció de Psicologia de l’Educació al COPC
Es crea l’EuroCom, una divisió europea de psicòlegs i psicòlogues de l’Educació
2009
Es regula el Màster en Formació del Professorat de Secundària en substitució de l’antic CAP
2013
Neix la primera acreditació professional d’expertesa al COPC
La Secció de Psicologia de l’Educació del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya té com a missió:
z Participar i assessorar a entitats públiques i privades, en relació amb la millora del procés educatiu
z Incorporar eines i metodologies innovadores que dinamitzin els processos d’aprenentatge
z Oferir formació especialitzada i actualitzada als professionals de l’àmbit educatiu
z Vetllar pel reconeixement i desenvolupament del rol del psicòleg o psicòloga de l’educació
z Donar visibilitat a l’especialització
Professional de la psicologia que té per feina la reflexió, avaluació i intervenció sobre el comportament humà en situacions educatives, mitjançant el desenvolupament de les capacitats de les persones, grups i institucions.
— Campos i Alemany, 1995
Generalment, es parla de dues grans línies d’actuació dins la psicologia educativa (Garaigordobil, 2018):
Figura 2. Àmbits d’actuació de la psicologia de l’educació.
Intervenció psicològica
z Centrada en els i les alumnes amb problemes emocionals o intel·lectuals, que han estat identificats.
Intervenció psicoeducativa
z Basada en programes, que permet implementar programes existents i evaluar-ne els seus efectes.
L’exercici de la psicologia de l’educació engloba tant les pràctiques realitzades dins el centre, com fora d’aquest. El psicòleg o psicòloga educatiu hauria de ser una figura essencial en el disseny i funcionament adequat d’un centre educatiu, en tots els seus àmbits. La seva funció prioritària és la d’atendre i fomentar el desenvolupament psicològic en totes les seves dimensions (psicomotriu, intel·lectual, social, afectiva-emocional).
A grans trets, podríem dir que tant en l’àmbit públic com privat, el psicòleg o psicòloga de l’educació ha de comptar amb les següents competències:
z Realitzar la corresponent avaluació de diferents situacions i afavorir la proposta de plans d’acció que en permetin donar resposta.
z Orientar docents i persones directives de les escoles, així com també a les famílies.
z Atendre infants i adolescents mitjançant el desenvolupament de programes d’intervenció psicoeducativa i l’ús d’instruments que permetin analitzar les necessitats educatives de l’alumnat.
z Implementar programes d’intervenció psicològica i psicoeducativa amb fins preventius, de desenvolupament i terapèutics, per tal de millorar la qualitat educativa dels centres.
z Disposar de coneixements i capacitats que permetin realitzar reeducacions psicopedagògiques quan calgui.
z Prevenir i detectar necessitats educatives especials (en endavant NEE) mitjançant estratègies d’intervenció psicopedagògica i atendre el col·lectiu.
z Intervenir amb infants i adolescents que presenten NEE mitjançant la participació en el desenvolupament d’un pla individualitzat que s’adapti a les seves necessitats.
z Prevenir i detectar problemes de salut mental entre l’alumnat, coordinar-se amb el serveis de salut mental per al seu seguiment i coordinar les mesures a adoptar des del centre escolar.
z Atendre i orientar les famílies mitjançant el suport en l’organització de reunions amb aquestes.
z Conèixer el projecte educatiu de centre (PEC), els plans educatius territorialitzats, els programes de sensibilització del centre (educació en valors, assetjament escolar, resolució de conflictes...) i els programes d’implantació de les TIC al centre.
z Atendre persones amb altes capacitats.
z Diagnosticar i realitzar l’avaluació psicològica de l’alumnat tant en l’àmbit individual (impressió diagnòstica) com en l’àmbit col·lectiu. En aquest cas, caldrà també disposar del títol de psicòleg o psicòloga general sanitari.
z Avaluar el coeficient intel·lectual de l’alumnat.
En l’àmbit públic però, caldria afegir les funcions específiques de la especialitat d’orientació educativa (PSI) que defineix el Departament d’Ensenyament de Catalunya, i que són les següents:
z Reforçar l’orientació personal, acadèmica i professional dels i les alumnes en coordinació amb el professorat, els i les tutores i tot l’equip docent.
z Assessorar sobre el disseny, seguiment i avaluació dels projectes de vida que els i les alumnes poden desenvolupar dins la funció orientadora establerta en el centre i concretada en el pla d’acció tutorial.
z Assessorar el professorat i les famílies sobre les estratègies, programes i activitats específiques pròpies de l’orientació personal, acadèmica i professional de l’alumnat.
z Realitzar avaluacions pedagògiques de les competències curriculars i de les característiques individuals dels i les alumnes, així com del clima de treball i relacional del grup classe.
z Coordinar les estratègies, recursos, programes i mesures en relació a l’atenció a la diversitat de l’alumnat en col·laboració estreta amb el professional de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP).
z Identificar i coordinar (conjuntament amb l’equip d’assessorament psicopedagògic) tots els serveis i entitats que, en l’àmbit de la salut mèdica i psicològica, social i comunitari —en l’àmbit de zona o sector—, poden col·laborar en l’oferta d’una atenció específica a l’alumnat.
Tot i les competències prèviament referides, la tasca professional de l’orientador educatiu o l’orientadora educativa hauria de prioritzar-ne les següents:
z Col·laborar amb l’equip directiu del centre per a elaborar tant la programació anual del centre com la memòria consegüent, en els aspectes de rendiment de comptes de les actuacions de la persona orientadora (o persones orientadores) del centre i en referència al PEC, així com de les seves funcions d’atenció a la diversitat, programes individualitzats i coordinació amb les famílies i professionals interns i externs del centre.
z Detectar, dissenyar, realitzar el seguiment i avaluar els programes individualitzats (PI) per a alumnes amb necessitats educatives específiques, en col·laboració amb la persona professora tutora, l’equip docent de l’alumne o alumna i amb l’EAP.
z Coordinar tots els i les professionals que intervenen en els PI, tant interns com externs al centre, i realitzar el seguiment i l’avaluació de totes les actuacions empreses.
z Contactar, coordinar-se, fer seguiment i avaluar conjuntament amb la persona tutora i la resta de l’equip així com amb les famílies dels i les alumnes subjectes a un PI, o a d’altres intervencions específiques d’atenció a la diversitat en el centre.
z Derivar, als recursos interns i externs més adients, els i les alumnes amb NEE per tal que puguin rebre l’atenció més adequada en cada cas. En aquest sentit, en col·laboració amb l’EAP, derivar els i les alumnes i llurs familiars als serveis de salut i social que s’escaiguin i establir el contacte, el seguiment i la col·laboració en l’avaluació dels serveis rebuts.
z Donar compte de forma regular a la Comissió d’Atenció de la Diversitat de tots els programes individualitzats iniciats, del seu seguiment i de la seva avaluació, tant la continua com la posterior a les actuacions específiques.
z En resum, els i les professionals de la psicologia educativa contribueixen a fer que els centres educatius esdevinguin cada vegada més competitius i integradors, fomentant la inclusió i el desenvolupament integral de tot l’alumnat.
de la professió: Psicologia de l’educació
On puc treballar?
Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)
Equips d’assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC)
Centres de desenvolupament infantil i atenció primerenca (CDIAP)
Departaments d’orientació psicopedagògica dels centres educatius
Gabinets psicopedagògics
Serveis d’orientació universitària
Centres i programes educatius en el lleure
Centres oberts
Convé destacar que per a accedir a centres educatius reglats d’àmbit públic és requisit indispensable disposar d’un títol oficial de màster que acrediti la formació pedagògica i didàctica d’acord amb el que estableix l’article 9 del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l’exercici de la docència en l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial i s’estableixen les especialitats dels cossos docents d’ensenyament secundari.
Els psicòlegs i psicòlogues que vulguin inscriure’s a la borsa d’interins o bé vulguin presentar-se a les convocatòries d’oposicions públiques del Departament d’Educació, hauran d’acreditar estar en disposició del títol de Màster en Formació del Professorat de Secundària. Aquest màster s’imparteix a diverses universitats i substitueix l’anterior certificat d’aptitud pedagògica (CAP), pel que garanteix que es compta amb la formació i les competències necessàries per l’exercici professional en el cos de professors d’ensenyament secundari.
Estan exemptes del compliment d’aquest requisit, els psicòlegs i psicòlogues que puguin acreditar (Departament d’Educació, 2020):
1. Estar en disposició del títol de Màster en Psicopedagogia (PSI) o del títol de Màster Interuniversitari en Psicologia de l’Educació.
2. Disposar d’algun dels següents documents, que garanteixen que es compta amb la formació pedagògica i didàctica necessària, obtinguts abans de l’1 d’octubre del 2009:
– Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP)
– Títols d’especialització didàctica
– Certificat de qualificació pedagògica (CQP)
3. Haver impartit docència abans de l’1 d’octubre de 2009 a l’ESO, el batxillerat o la Formació Professional (FP) durant dos cursos acadèmics complets o durant dotze mesos en períodes continus o discontinus.
de la professió: Psicologia de l’educació
Tot i ser la psicologia de l’educació la segona sortida professional més demandada després de la psicologia clínica i de la salut, el paper del psicòleg o psicòloga de l’educació s’ha anat diluint els darrers anys i són pocs els estudiants que opten per aquesta especialització (Garaigordobil, 2018).
Alguns reptes de futur que permetrien millorar l’especialització en psicologia educativa, són els següents:
z Delimitar les funcions del psicòleg o psicòloga de l’educació, diferenciant-lo d’altres rols professionals afins com ara especialistes en pedagogia terapèutica o consultors.
z Potenciar la incorporació de professionals de la psicologia a tots els centres educatius, amb especialització en les diferents etapes i amb una ràtio d’alumnat acceptable (200 alumnes), de manera que es permeti un desenvolupament realista de les funcions descrites que durà a terme en col·laboració amb d’altres professionals.
z Incorporar altres màsters d’especialització dins les titulacions vàlides i que permetin optar a la funció orientadora dins les escoles públiques.
Campos, F. (1955). El rol del psicólogo de la educación. Papeles del psicólogo, 63. Ê https://www.papelesdelpsicologo.es/resumen?pii=690
Carreras, L., Castiglione, F., i Valera, M. (2013). Altas capacidades intelectuales: La asignatura pendiente. Editorial Horsori.
Castelló, A. (1999). Alumnat excepcionalment dotat intel· lectualment: identificació i intervenció educativa. Editorial Generalitat de Catalunya.
Charria, V.H., Sarsosa, K., i Arenas, F. (2011). Construcción y validación de contenido de un diccionario de las competencias genéricas del psicólogo: académicas, profesionales y laborales. Interdisciplinaria, 28 (2), 299-322.
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (2015). Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç [Lloc web]. Recuperat de: Ê http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits temat ics/infancia i adolescencia/infants amb trastorns en el desenvolupament o amb risc de patir-los/atencio precoc/centres de desenvolupament infantil i atenci o precoc cdiap/
Departament d’Ensenyament. (2020) Requisits [Lloc web]. Recuperat de: Ê https://educacio.gencat.cat/ca/serveis-tramits/borsa-d ocents/incorporacio·borsa/requisits/
Departament d’Ensenyament. (s.d.). L’orientació educativa [Lloc web]. Recuperat de: Ê http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/work space/SpacesStore/0069/a16752f6-6b87-42a3-be9a-5 b88e984ade5/BlocII OrientacioEducativa pdf
Espanya, Ministeri d’Educació, Política Social i Esport. (2008). Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l’exercici de la docència en l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial i s’estableixen les especialitats dels cossos docents d’ensenyament secundari. Boletín Oficial del Estado, Suplement en llengua catalana al núm. 287 del 28.11.2008.
Garaigordobil, M. (2018). Bullying y ciberbullying. Estrategias de evaluación, prevención e intervención. Editorial UOC Barcelona.
Gardner, H. (1999). Mentes extraordinarias: Cuatro retratos para descubrir nuestra propia excepcionalidad. Editorial Kairós.
González, A., Pérez, F.J., i Maza, A. (2022). Municipios TEI: Prevención de la violencia y el acoso escolar desde el marco comunitario. En Álvarez, K., i Cotán, A. (Ed). Construyendo identidades desde la Educación (pp. 692-714). Editorial Dykinson, S.L.
González, A., Pérez, F.J., i Maza, A. (2022). Prevención eficaz de la violencia y el acoso escolar: Programa TEI, Tutoría Entre Iguales. En Álvarez, K., i Cotán, A. (Ed). Construyendo identidades desde la Educación (pp. 715736). Editorial Dykinson, S.L.
Leal, F. (2018) Psicólogos en la escuela. El replanteo de un rol confuso. Noveduc.
Maza, A., González, A., i Pérez, F.J. (2022) Prevención del acoso escolar en el ámbito deportivo: Programa SPORTTEI. En Álvarez, K., i Cotán, A. (Ed). Construyendo identidades desde la Educación (pp. 667-691). Editorial Dykinson, S.L.
Riart, J. (2002) Intel·ligència i cervell: Perspectiva de futur i programes de desenvolupament intel·lectual en l’educa ció primària. Editorial Estel.
Riart, J. i Soler, M. (2004). Estrategias para el desarrollo de la inteligencia: Recursos basados en el programa CIEP. Editorial CEAC.
Serrabona, J. (2016). Abordaje psicomotriz de las dificul tades de desarrollo. Editorial Horsori.
Silverman, L. K. (1993) Counseling the Gifted and Talented. Love Publishing Company.
Stanley, J. C. (1976). The case for extreme educational acceleration of intellectually brilliant students. Gifted Child Quarterly, 20 (1), 65–75.
Terrassier, J. C. (1985). Dyssynchrony-uneven development. A Freeman, J. (Ed.). The psychology of gifted children (pp. 265-274). Wiley.
Timoneda, C. (2015). Orientando la Orientación: Guía práctica de orientación educativa. Documenta Universitaria.
Timoneda, C. (2017) Eduquem-nos per educar: Una guía per a l’educació emocional dels docents. Documenta Universitaria.
Mapa de la professió: Psicologia de l’educació
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort, 129 – 08015 Barcelona
93 247 86 50
Ê ocupacio@copc.cat