Psicologia de les organitzacions i del treball
Alternatives per a la resolució de conflictes
Psicologia de les dones, gèneres i diversitats
Psicologia de la mobilitat i la seguretat
Psicologia jurídica
Psicologia de la intervenció social
Psicologia coaching
Psicologia de l'esport
Psicologia clínica, de la salut i psicoteràpia
Psicologia de l'educació
Neuropsicologia
Segons la Comissió Nacional d’Acreditació Professional del Consejo General de la Psicología de España (2017) la psicologia d’emergències es defineix com:
Aquella branca de la psicologia que s’orienta a l’estudi de les reaccions dels individus i dels grups humans en l’abans, el durant i després d’una situació d’emergència o desastre així com de la implementació d’estratègies d’intervenció psicològica orientades a la litigació i preparació de la població, estudiant com responen les persones davant les alarmes i com optimitzar l’alerta, evitant i reduint les respostes inadaptatives durant l’impacte de l’esdeveniment i facilitant la posterior rehabilitació i reconstrucció.
Figura 1. Cronologia d’esdeveniments rellevants.
El COPC ofereix el primer curs d’expert en psicologia d’emergències
2016
Es crea la Secció de Psicologia d’Emergències al COPC
2017
Neix la primera acreditació d’expertesa nacional en psicologia d’emergències i catàstrofes
Mapa de la professió: Psicologia d’emergències
2018
El COPC crea l’acreditació d’expertesa pròpia
L’any 1996 les inundacions del càmping de Biescas (Osca) van marcar un abans i un després de la psicologia d’emergències a tot l’estat espanyol. Alguns dels esdeveniments més significatius, són els següents:
Es constitueix el primer grup de persones expertes en intervenció psicològica d’emergència al Col·legi Oficial de Psicologia de Madrid.
1. El COPC ofereix el primer curs d’expert en psicologia d’emergències.
2. Es crea el Servei d’Atenció Psicològica en Emergències (SAPE) adscrit a la Junta de Govern del COPC.
z
L’any 2005, amb l’esfondrament d’un edifici al barri del Carmel de Barcelona a conseqüència d’unes obres al metro, es viu un punt d’inflexió en la psicologia d’emergències a Catalunya.
Es signa el primer conveni de col·laboració entre el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i el COPC.
1. Es signa el conveni de col·laboració entre el Centre d’Emergències Socials de l’Ajuntament de Barcelona (CUESB) i el COPC.
2. Es crea la Secció de Psicologia d’Emergències del COPC.
1. Es signa el conveni de col·laboració per a incidents amb múltiples víctimes entre el Consorci Sanitari de Barcelona i el COPC.
2. Neix la primera acreditació nacional d’expertesa en psicologia d’emergències i catàstrofes al Consejo General de la Psicología de España.
2018
El COPC publica les bases i convoca l’acreditació d’expertesa pròpia en psicologia de les emergències i les catàstrofes.
La persona professional de la psicologia d’emergències és aquella que es basa en l’estudi de les reaccions psicològiques dels individus davant situacions potencialment traumàtiques, cosa que contribueix a la reducció de la indefensió de les persones afectades reactivant les pròpies estratègies d’afrontament.
Els i les professionals de la psicologia d’emergències han de basar el seu abordatge en models sòlids i basats en evidència científica, així com respectant l’ètica i el codi deontològic propi de la professió. Poden desenvolupar les següents tasques a tots els nivells —mateix afectat, familiars, intervinents i comunitat— actuant en diferents moments temporals de les situacions potencialment traumàtiques:
1. En l’abans: promovent la prevenció primària en situacions d’alt impacte emocional, implementant protocols d’intervenció psicològics.
2. En el durant: proporcionant suport psicològic en els primers moments davant un incident crític.
3. En el després: facilitant la recuperació funcional de les persones afectades, detectant persones subsidiàries amb vinculació a serveis de salut mental especialitzats.
En general, l’àmbit d’actuació implica totes aquelles situacions que es produeixen de forma brusca, inesperada i/o violenta i que pel seu alt nivell d’estrès poden resultar potencialment traumàtiques. No obstant això, també és important l’actuació en fases anteriors i posteriors a l’emergència.
1. Investigació i divulgació científica.
2. Docència en centres formatius i a col·lectius professionals associats (seguretat, sanitat i emergències).
3. Creació i desenvolupament de protocols d’actuació en situacions d’emergència.
4. Situacions d’emergència.
Algunes de les àrees d’actuació de la psicologia d’emergències, les podem trobar a la següent figura:
Figura 2. Àmbits d’actuació de la psicologia d’emergències.
Situacions d’emergència extraordinària
z Terrorisme
z Segrestos, tràfic de persones, etc.
z Accidents de trànsit, aeris, ferroviaris, etc.
z Desastres naturals
z Defensa nuclear, radiològica, biològica i química (NRBQ)
z Incendis i esfondraments
z Població exposada a guerra o genocidi, refugiats i desplaçats
z Morts per suïcidi o temptatives en curs
z Morts sobtades, accidentals i violentes
z Violència masclista i domèstica
z Violència sexual
z Maltractament infantil, persones grans o col·lectius vulnerables.
z Situacions potencialment traumàtiques en context educatiu
z Desaparicions
Altres àmbits
z Investigació i divulgació científica
z Desenvolupament de protocols d’actuació en situacions d’emergència
z Programes de prevenció
z Formació a professionals que intervenen en situacions d’emergències
Elaborat a partir de Soto-Baño i Clemente Suárez (2021a)
A grans trets, podríem dir que el psicòleg o psicòloga d’emergències ha de comptar amb les següents competències i dur a terme les següents funcions:
z Avaluar i planificar les intervencions psicològiques en què hi ha una emergència. Valorar i realitzar triatge psicològic.
z Conèixer l’impacte psicològic que es deriva de les situacions d’emergència i identificar, d’una banda, els factors personals i, de l’altra, els que influeixen en el context d’intervenció.
z Discernir i identificar les reaccions emocionals adaptatives i desadaptatives, així com situacions d’alta vulnerabilitat.
z Atendre des d’una perspectiva psicològica i social persones que pateixen una situació d’urgència i/o emergència i les persones del seu entorn, ajudant-les a entendre les reaccions que estan vivint i connectant-les amb la seva xarxa de suport social i familiar.
z Minimitzar els efectes adversos derivats de les situacions d’emergència presents en les persones afectades. Estabilització psicològica i restabliment de les capacitats adaptatives d’afrontament personal.
z Col·laborar amb els consorcis, organitzacions i altres equips multidisciplinaris davant possibles emergències.
z Tenir coneixement sobre els protocols d’activació i prevenció que se segueixen quan es produeix una situació d’emergència.
z Facilitar recomanacions i fomentar la vinculació amb el sistema sanitari si fos necessari.
z Realitzar revaloració, si s’escau, de les persones que han patit una situació d’emergència.
On puc treballar?
Serveis d’emergències
Unitats d’atenció pròpies dels grups d’intervenció i ordre
Centres d’urgències i emergències socials
Equips d’atenció a la violència i al maltractament
ONG’s i associacions de l’àmbit
Entitats privades
Protecció Civil Tanatoris
Unitats de docència i investigació
Consejo General de la Psicología de España. (2020). Acreditación Nacional de psicólogo experto en psicología de emergencias y catástrofes. Consejo General de la Psicología de España.
Ê https://www.acreditaciones.cop.es/pdf/APEmergencias.pdf
Fernández-Millán, J. M., González-Cánovas, A., y Fernández-Navas, M. (2018). El perfil de competencias del psicólogo emergencista. Cuadernos de Crisis y Emergencias, 1 (17), 26-33.
Losada Fernández, P. (2004). Función y perfil profesional del psicólogo como recurso humano en catástrofes. Ponencia Congreso “Conferencia Internacional de Psicología de la Salud PSICOSALUD 2004”. La Habana, Cuba. 15 al 19 de noviembre 2004.
Soto-Baño, M. A. i Clemente-Suárez, V. J. (2021a). Psicología de emergencias en España: delimitación conceptual, ámbitos de actuación y propuesta de un sistema asistencial. Papeles del Psicólogo, 42 (1), 56-66.
Ê https://dx.doi.org/10.23923/pap.psicol2020.2939
Soto-Baño, M. A. i Clemente-Suárez, V. J. (2021b). Psicología de emergencias en España: análisis actual, normativa y proposición reguladora. Papeles del Psicólogo, 42 (1), 46-55.
Ê https://dx.doi.org/10.23923/pap.psicol2020.2938
de la professió: Psicologia d’emergències
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort, 129 – 08015 Barcelona
93 247 86 50
Ê ocupacio@copc.cat