Psicologia de les dones, gèneres i diversitats
Psicologia de la mobilitat i la seguretat
Psicologia de la intervenció social
Psicologia de les organitzacions i del treball
Psicologia jurídica
Psicologia d'emergències
Psicologia coaching
Psicologia de l'esport
Psicologia clínica, de la salut i psicoteràpia
Psicologia de l'educació
Neuropsicologia
Alternatives per a la resolució de conflictes
En el procés de mediació hi intervenen les parts principals (o bé els seus representants) i el mediador o mediadora. Aquest mediador o mediadora ha de ser una persona imparcial i independent de qualsevol de les parts.
Entenem per mediació el procés a través del qual es resol un determinat conflicte, prèvia discussió i negociació d’acords que resultin satisfactoris per a totes les parts. Així doncs, el procés de mediació ofereix un espai per al diàleg entre les parts afectades, amb l’objectiu d’abordar el conflicte i les conseqüències que se’n deriven i arribar a un consens per a la seva resolució.
Als anys 70 del segle passat van aparèixer serveis especialitzats en resolució de conflictes de manera pacífica i no judicial als EEUU i al Canadà. Van començar diferents estudis i investigacions científiques sobre aquests processos i al 1984 es regulen al Canadà els requisits i la formació específica (40 hores) per practicar la mediació.
Catalunya va ser pionera en la difusió i implementació de les alternatives per a la resolució de conflictes, i el COPC va ser el primer Col·legi en crear una secció per difondre i aplegar els psicòlegs i psicòlogues amb interès envers aquesta àrea d’intervenció.
L’any 1995 professionals del COPC ja havien format la Comissió d’Alternatives de Resolució de Conflictes, que a l’any 1996 es va constituir com a Secció d’Alternatives per a la Resolució de Conflictes (ARC).
L’any 2015 el COPC va ser també pioner en l’acreditació de psicòlegs experts i psicòlogues expertes en gestió de conflictes: mediació i altres ADR (sigles en anglès que signifiquen alternative dispute resolutions).
Figura 1. Cronologia d’esdeveniments rellevants.
1995
Es crea la primera Comissió del COPC d’Alternatives per a la Resolució de Conflictes
1996
Neix la Secció d’Alternatives per a la Resolució de Conflictes
Mapa de la professió: Alternatives per a la resolució de conflictes
2015
Any de naixement de la primera acreditació professional d’expertesa del COPC
Un psicòleg o psicòloga expert en gestió de conflictes i mediació posa els coneixements psicològics i les competències i habilitats comunicatives i socials al servei de les persones i grups en conflicte amb l’objectiu que el superin pacíficament i autònomament.
El o la professional treballa amb metodologies concretes i específiques, en alguns casos amb protocols formalitzats dissenyats des de criteris basats en els diferents corrents i camps de la psicologia, de la conflictologia, en la legislació, en les normes socials i culturals, entre altres.
Els experts i expertes en gestió de conflictes i mediació poden intervenir en diferents àmbits. Algunes d’aquestes àrees, són les que es presenten a la següent figura.
Figura 2. Àmbits d’actuació de les alternatives per a la resolució de conflictes.
Veïnals
Separacions i/o divorcis
Familiars
Laborals
Escolars
Penal
Penitenciari
D’oci nocturn
Espais públics
Habitatge
A continuació, es presenta una ampliació de les tasques principals del mediador o mediadora en cadascun d’aquests àmbits.
z Veïnals: mediació en situacions de soroll, obres i humitats, animals domèstics, aparcaments, arbres i antenes, mitjaneres, malentesos, ascensors, deutes i convivència.
z Separacions/divorcis: elaboració de plans de parentalitat, comunicació sobre els fills/filles, pensions d’aliments, repartició de patrimoni i de deutes, consens en la presa de decisions.
z Familiars: aspectes propis de la convivència, herències, negocis familiars i cura dels familiars dependents.
Mapa de la professió: Alternatives per a la resolució de conflictes
z Laborals: relacions entre persones treballadores, companyes, i entre supervisores i treballadores, acomiadaments, establir un marc comú de treball, gestionar discrepàncies laborals. En l’àmbit dels riscos laborals, quan s’ha fet un estudi d’assetjament laboral i s’ha conclòs que no existeix assetjament però sí que hi ha un conflicte relacional, s’intervé des de la mediació.
z Escolars: convivència entre alumnes, entre pares i/o mares de l’AMPA, entre membres de l’equip docent. Acompanyar les escoles en la creació d’un “servei de mediació escolar” intern on siguin els mateixos alumnes i alguns membres de l’equip docent qui gestionin els casos després d’una formació prèvia i una acreditació al respecte.
z Sanitari: treballar des de la prevenció del conflicte a través de formacions específiques a les organitzacions sanitàries, gestionar conflictes relacionals entre professionals o entre usuaris/usuàries i professionals, acompanyar i assessorar en la creació d’unitats internes de mediació on siguin els mateixos professionals qui gestionin els conflictes interns després de rebre una formació específica i una acreditació.
z Penal: treballar en el restabliment del dany entre persona víctima i victimària.
z Penitenciari: convivència entre persones internes o entre internes i funcionàries/professionals de presons i familiars de les persones internes.
z D’oci nocturn: gestionar situacions de conflicte a l’espai públic o d’oci nocturn entre les mateixes persones que es troben en aquest espai o entre aquestes i les propietàries de locals.
z Espais públics: gestionar situacions de conflicte derivades de l’ús de l’espai públic.
z Habitatge: mediació entre persones propietàries i llogateres amb relació a aspectes econòmics o d’altra índole relacionats amb l’habitatge, així com mediar en casos de deutes hipotecaris.
Les competències que es considera que ha d’adquirir una persona que es vulgui formar com a mediador o mediadora, han de ser les següents:
z Conèixer i tenir formació en relacions interpersonals, en habilitats de comunicació i escolta, resolució de conflictes i tècniques de negociació, a banda de tenir els coneixements legals específics que requereix l’àmbit d’intervenció.
z Conèixer les competències específiques de l’àmbit concret (veïnal, escolar, familiar, penitenciari, sanitari, penal, d’oci nocturn, espai públic...), ja sigui en l’àmbit d’aspectes legals o tenir formació en la matèria específica que permeti dur a terme la tasca amb eficiència i eficàcia.
z Basar la pràctica professional en la imparcialitat i la confidencialitat, aspectes que resulten clau per tal que les parts confiïn en la persona professional i decideixin iniciar/continuar amb el procés de mediació, el qual és independent del procés judicial.
z Ajudar a les parts a ressituar-se, és a dir, a adoptar una perspectiva futura en comptes de centrar-se en la perspectiva passada.
z Acompanyar les parts perquè puguin diferenciar “la persona” “del conflicte”, ja que d’aquesta manera podran veure la situació de diferència des d’una altra perspectiva que els permetrà construir cap a una solució futura.
z Promoure la identificació del conflicte i la cerca d’una solució fent visibles les necessitats, els desitjos i la responsabilitat d’ambdues parts en el conflicte, amb l’objectiu que siguin les parts qui concloguin amb els seus propis acords (sent una solució mútuament satisfactòria) sempre que aquests siguin útils, realistes i consensuats.
z Promoure el canvi de paradigma: de la culpa a la responsabilitat.
z Generar un espai de seguretat on les parts puguin expressar els sentiments derivats de la situació de conflicte i acompanyar en aquesta expressió per tal que siguin escoltades i respectades. Poder treballar el restabliment del dany i preservar la relació futura, sempre dins d’un espai de confidencialitat.
z Evitar la confrontació destructiva substituint les possibles situacions de confrontació per accions cooperatives, de manera que es permeti trobar respostes més eficients i adequades i els permeti treballar en una mateixa línia per tal de salvar els seus interessos comuns.
z Promoure la comunicació assertiva i l’escolta mútua.
z Acompanyar les parts perquè puguin arribar a un acord que els permeti resoldre la situació conflictiva per la via comunicativa i, a la vegada, generar pedagogia per tal que davant d’una futura situació de diferència, discrepància o conflicte, adquireixin les habilitats necessàries per tal de poder-lo gestionar de manera autònoma sense la intervenció d’una tercera persona imparcial, neutral i experta.
Els psicòlegs i les psicòlogues que treballen en l’àmbit de la gestió de conflictes i mediació, principalment desenvolupen la seva tasca en els següents espais, tot i que n’hi ha d’altres.
On puc treballar?
Compte propi
Escoles
Comunitats de veïns i veïnes
Centres formatius
Centres penitenciaris
Recursos municipals o de barris
Complementàriament, els psicòlegs i psicòlogues que treballen en la resolució de conflictes i mediació compten amb la possibilitat d’inscriure’s al Centre de Mediació en Dret Privat de Catalunya (en endavant CMDPC), organisme depenent del Departament de Justícia. Per a conèixer els cursos homologats que permeten la inscripció al CMDPC, pot consultar-se l’Ordre JUS/237/2002 i l’Ordre JUS/428/2012.
Bernal, T. (2006). El psicólogo y la mediación. Infocop. Ê http://www.cop.es/infocop/vernumero.asp?id=1293
Catalunya. Departament de Justícia. (2002). Ordre JUS/237/2002, de 3 de juliol, per la qual es regulen el contingut i el procediment d’homologació dels cursos de formació específica en matèria de mediació familiar. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 09-07-2002, 3673.
Ê https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=273742
Catalunya. Departament de Justícia. (2012). Ordre JUS/428/2012, de 18 de desembre, per la qual es regulen els continguts bàsics i el procediment d’homologació de la formació específica en matèria de mediació en l’àmbit del dret privat. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 28-12-2012, 6282.
Ê https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=624317
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. (s.f.). Punt SIM – Servei d’Informació Mediadora. Barcelona, Espanya: COPC. Recuperat de: Ê https://www.copc.cat/sim
Departament de Justícia. (2022). Mediació en dret privat. Ê https://justicia.gencat.cat/ca/ambits/mediacio/mediacio_dretprivat/
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort, 129 – 08015 Barcelona
93 247 86 50
Ê ocupacio@copc.cat