> SECCIONS
Per Joan Vintró
HISTÒRIES DEL BARRI
El carrer del Coronel Sanfeliu En temps de la primera dictadura del segle XX, van canviar els noms d’alguns carrers, i el del Coronel Sanfeliu va desplaçar el carrer de l’Ebre, situat entre el carrer del Clot i el d’Escultors Claperós. El coronel Sanfeliu fou cap de Voluntaris, destacat amb el general Prim, a la campanya d’Àfrica i es va significar a la batalla de Castillejos com a capità. A títol pòstum se li atorgà el grau de coronel. Fou nomenat fill emèrit i predilecte de Sant Martí de Provençals. El coronel Sanfeliu era nat en una de les cases del carrer de l’Ebre, al qual es va donar el seu nom l’any 1927. El carrer Coronel Sanfeliu doncs, té l’entrada pel carrer del Clot, a la cantonada amb aquest hi havia la casa on va néixer el Coronel Sanfeliu, just on ara hi ha una sucursal bancària; on estava col·locada una placa commemorativa del seu naixement. En una de les primeres cases del carrer tenen l’habitatge el matrimoni del Josep Casas i l’Anna Mª Bosch, ell és el delegat de l’Esbart Montserratí Martinenc de l’Orfeó Martinenc. Formen aquest esbart un grup de dansaires que mantenen, recuperen i difonen les danses catalanes, guiats pel seu delegat. Seguint avall, a mà esquerra, trobem el petit carrer Washington que queda tallat per l’entrada subterrània al pàrquing, del mercat del Clot, així com també per l’esplèndida façana posterior del mercat.
ORFEÓ MARTINENC MARTINENC REVISTA REVISTA 11 11 ORFEÓ
> L’actual seu del Banc de Sabadell, era la antiga casa on va néixer el Coronel Sanfeliu
18
Continuant avall, hi ha la llar del matrimoni Perfecte Ribalta i Rosa Comas, la casa on viuen fou construïda, segons targeta d’escala, l’any 1873. Els avantpassats de la Rosa , per línia materna, segons constància escrita, hi viuen des de l’any 1926 i es desconeixen dades anteriors escrites, però, per converses, podria ser que estrenessin la casa. El matrimoni té una llar neoclàssica natural , i dic natural, perquè durant tants anys s’ha anat vestint i decorant per decisions pròpies. Així com també el pati on es va plantar l’últim arbre de Nadal que l’Eduard Amat va portar a l’antic edifici de l’Orfeó, abans de l’enderrocament. El carrer és tranquil, sense gaire trànsit: s’hi viu sense estrés.